Conill (Oryctolagus cuniculus)  La mixomatosi és una malaltia causada pel virus Myxoma que afecta els conills (Oryctolagus cuniculus) . Es caracteritza per la inflamació de les mucoses i els genitals, el deteriorament del pèl, molt sovint el més evident és que tenen el cap unflat i els ulls tancats plens de maganyes provocades per una conjuntivitis aguda. A conseqüència de la infecció els animals deixen de menjar i moren en poc temps. El virus es transmet mitjançant picadures de paràsits, puces, caparres o mosquits. Es va detectar per primera volta en l' Uruguai en 1896, també afectà conills de granja dels Estats Units en 1930. En 1950 la introduïren a Austràlia per combatre les plagues de conills. En 1952 s'escampà per França i en 1955 arribà a casa nostra. Aquesta malaltia delmà el 90% dels lagomorfs . Això va repercutir en les poblacions dels seus predadors especialitzats, sovint estigueren a punt extingir-se en perdre la seua presa principal, com va ser el cas del

  Collage RMiB “ La cultura tecnològica està obligant l'home a viure en presons confortables, en immensos laberints sense horitzons, fets de ciment, ferro i cristall ”. Felix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980) NATURALISTES Jose Julio Tato Cumming Al naturalista Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) el traslladaren a València on entrà en contacte amb Lluís Pechuán Albiñana i ambdós reorganitzaren la secció regional de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO). Tingueren la seu oberta al carrer Aparisi i Guijarro. Entrada la dècada dels seixanta els ornitòlegs i naturalistes espanyols encara eren molt anecdòtics i no tenien cap opció d'influença en un país embarcat en un desenvolupament accelerat i sovint sense cap planificació, després de molts anys de pobresa i autarquia. Lluís Pechuán Albiñana La protecció de Doñana i el WWF A Doñana continuaven transformant els aiguamolls en camps d'eucaliptus o d'arròs. Per aconseguir que la dictadura canviar

  Pedrera a Riba-roja de Túria, foto de Rafa Muñoz Encara que no tenim molta tradició minera al País Valencià per la manca de recursos metàl·lics, carbons o energètics, tenim una potent indústria d'extracció de pedra, marbre o argiles . La mineria és una activitat molt antiga a casa nostra, sols cal recordar que amb el material extret de les pedreres de Rocafort van   construir la Valentia romana . A  Torrevella  s'extrau sal des de 1273 i cal recordar que el sector de les aigües minerals també és considerat una activitat minera, el 2016 al  País Valencià  s'embotellaren 1.415 milions de litres. Els impactes ambientals de la mineria de la sal i l'aigua tenen poc a veure en els que provoquen les empreses d'extracció d'àrids a cel obert. A partir de la dècada de 1950 es va intensificar  la indústria ceràmica. En un principi predominaven les mines amb galeries, però a partir de 1960 gràcies al desenvolupament tecnològic es va fer més rendible obrir explotacion

  “ Com es veu que aquesta gent que escriu sobre els temps de la dictadura del segle passat no l'ha viscut. I la por, la paüra i l'angoixa, la fam i la misèria de llavors?  La inquietud, les injustícies impotents d'aquell temps, el mal viure dels que patim. On queden reflectits? La fredor dels historiadors fa pensar que la història, tota la història, no va ser així ”. Comentari del quadre "L’abraçada", Joan Genovés i Candel (València, 1930-2020) NATURALISTES Els primers anelladors valencians A poc a poc s'estenia l’ ornitologia , l’anellador valencià J. Cubells va recuperar a Puçol un Agró roig (Ardea purpurea) anellat per Salvador Maluquer i Maluquer (Barcelona, 1926) a l’illa de Buda , al Delta d’Ebre . El murcià M. González va recuperar un verderol (Chloris chloris) anellat per l’alcoià Miguel Juan Payà Barceló (Alcoi, †2020) el mateix any. Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) fou el primer ornitòleg que publicà una ressenya de les aus d'