Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2020

La Mixomatosi dels conills

  Conill (Oryctolagus cuniculus)  La mixomatosi és una malaltia causada pel virus Myxoma que afecta els conills (Oryctolagus cuniculus) . Es caracteritza per la inflamació de les mucoses i els genitals, el deteriorament del pèl, molt sovint el més evident és que tenen el cap unflat i els ulls tancats plens de maganyes provocades per una conjuntivitis aguda. A conseqüència de la infecció els animals deixen de menjar i moren en poc temps. El virus es transmet mitjançant picadures de paràsits, puces, caparres o mosquits. La mixomatosi es va detectar per primera volta en l’ Uruguai en 1896. Afectà conills de granja dels Estats Units en 1930. En 1950 la introduïren a Austràlia per combatre les plagues de conills. En 1952 s’escampà per França i en 1955 arribà a casa nostra. Aquesta malaltia delmà el 90% dels lagomorfs , això va repercutir en les poblacions dels seus predadors especialitzats que estigueren a punt extingir-se en perdre el seu principal sustente, com va ser el cas del

Any 1961

  Naixement del riu Palància En 1961 el riu Palància va desaparéixer en filtrar-se al subsòl entre els termes de Teresa i Xèrica , a l'Alt Palància , deixant 110.000 fanecades del curs inferior sense reg. Segons Nicolau Primitiu en temps dels ibers edetans ja estava construït el xicotet pantà de la Floresta que canalitzat per barrancs i aqüeductes facilitava el subministrament d' Arse ( Sagunt ), 200 aC. De fet el poble de Viver prendria el seu nom de la paraula llatina Vivarium , una bassa amb peixos que formava part d'aquesta canalització d'aigua. Altres estudis defensen que el més probable és que el subministrament d'aigua a Saguntum vindria del riu Túria , dels Serrans , tal volta de l'aqüeducte de la Penya Tallada de Xelva . Troleibus entre Vila-real, Castelló i el Grau Es va inaugurar la línia de troleibusos entre Vila-real, Castelló i el Grau que costà 17 milions de pessetes i quasi vint anys de treballs. Lluís Pechuán Albiñana Aquest any t

Pedreres a Cel Obert, cicatrius del paisatge

  Pedrera a Riba-roja de Túria, foto de Rafa Muñoz Encara que no tenim molta tradició minera al País Valencià per la manca de recursos metàl·lics, carbons o energètics, tenim una potent indústria d'extracció de pedra, marbre o argiles . La mineria és una activitat molt antiga a casa nostra, sols cal recordar que amb el material extret de les pedreres de Rocafort van   construir la Valentia romana . A  Torrevella  s'extrau sal des de 1273 i cal recordar que el sector de les aigües minerals també és considerat una activitat minera, el 2016 al  País Valencià  s'embotellaren 1.415 milions de litres. Els impactes ambientals de la mineria de la sal i l'aigua tenen poc a veure en els que provoquen les empreses d'extracció d'àrids a cel obert. A partir de la dècada de 1950 es va intensificar  la indústria ceràmica. En un principi predominaven les mines amb galeries, però a partir de 1960 gràcies al desenvolupament tecnològic es va fer més rendible obrir explotacion

Any 1960

  Encetàvem nova dècada i demogràficament creixia la nostra societat. Si comparem la població de 1900 amb aquest any 1960, trobem que la població de la província d’ Alacant en 1900 era de 470.149 habitants, la de Castelló estava en 314.518 habitants i la de València  tenia 807.210 habitants. Seixanta anys després la població d’ Alacant era de 711.942, la de Castelló a 341.262 i la de València d’1.434.450 habitants. Alacant 1960 En seixanta anys havia pujat la població del País Valencià en un 56,2%, tot i que aquest creixement no havia sigut igual de nord a sud. A Castelló sols va haver-hi un augment del 8,5%, a Alacant un del 51,4% mentre que  València pujà un 77,7%. El pes demogràfic de Castelló dins del país s’havia reduït del 19,76 al 13,72%, el d’ Alacant havia baixat un poc, passant d’un 29,5 a un 28,6% mentre que València hi havia augmentat significativament el seu pes demogràfic passant d’allotjar el 50,7 del total de la població del país al 57,6%. Fàbrica de mantes

La Mort del Mar d’Aral

  NASA. Collage by Producercunningham. Aral sea 1989 and 2014 (Wikipedia) Estem davant d'un dels pitjors desastres ecològics provocats per la nostra espècie. En 1959 la Unió Soviètica va decidir transformar les estepes i deserts d'Àsia Central en camps de cotó, melons, cereals i arròs per tant necessitaven molta aigua de reg. Desviaren els cabals dels rius tributaris del Mar d'Aral , el riu Amu Daria i el Sir Daria, i construïren una gran xarxa de canals per distribuir-la als nous cultius. Foto de Christopher Staecker, Kazakhstan (2003) Public domain at English Wikipedia.  L’ Aral era el quart llac més gran del món amb una superfície de 68.042 km² i un volum d'aigua de 1.100 km³, ara sols queda un 10%. Vivien trenta espècies de peixos i ara sols queden quatre, s'ha perdut una important indústria pesquera però a més en abaixar el volum d'aigua ha pujat la salinitat i la contaminació en acumular-se al llit del llac els fertilitzants utilitzats als cultius a

Any 1959

  Foto publicada per Pep Cantó en xarxes socials, en homenatge a l'anellador alcoià, Miguel Juan Payá Barceló. L’alcoià Miguel Juan Payà Barceló (Alcoi, ?-2020) devia ser l’únic anellador valencià en eixos moments, molt possiblement, fou el primer anellador del país enregistrat a la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO) , principalment treballà a la Font Roja . Luc Hoffman, Biodiversity 01  José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) acabava de conéixer a Hans Lukas "Luc" Hoffmann (Basilea, 1923-2016) , ornitòleg, conservacionista i filantrop suís, que l’ajudà a anar als congressos naturalistes europeus. Al Congrés Ornitològic de Hèlsinki Valverde i ell encetaren una campanya per recaptar fons per poder comprar una finca a Doñana i protegir-la. Ambdós aconseguiren aquest mateix any organitzar el congrés de Wildfowl Research Bureau (IWRB) a Jerez . Passejaren als assistents a cavall pel vedat encisant-los amb les riqueses naturals i aconseguint nombros

Any 1958

  Martín Domínguez,  director del diari LAS PROVINCIAS , va fer un discurs titulat “ València, la gran silenciada ” en la presentació de la Fallera Major,  el 16 de març al Teatre Principal . En ell protestava per l'abandó governamental que patia València després de la riuà i pel meninfotisme local que no reclamava solucions. Tomás Trenor, il·lutració de Luis Lonjedo, Las Provincias  Es convocà una manifestació de protesta el mes de juliol que encapçalà Tomás Trenor , Alcalde de València , fill major del Marqués del Túria . Les conseqüències no es feren esperar, l'alcalde va ser destituït en octubre i el diari LAS PROVINCIAS sofrí restriccions de subministrament de paper. Un altre que t ambé hagué de dimitir fou el president de  l’Ateneu Mercantil: Joaquim Maldonado . Aquesta sorprenent reivindicació popular al si d'una ferma dictadura espentà al govern de  Madrid a prendre una decisió.  Una Comissió Tècnica Especial presidida pel Ministre Delegat Permanent del Gov