Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2021

La transició alimentària, els nous models d’alimentació

  Vivim un procés de transició alimentària caracteritzat perquè en augmentar el nivell econòmic de la població, també ho fa el consum total d'aliments de baixa qualitat sanitària. Això es tradueix en un abús del consum de greixos saturats , de sucre, carbohidrats i d' aliments processats .  Al primer món una majoria de la població abusa dels aliments energètics amb una forta palatabilitat a causa del sucre i greix que contenen. Això provoca que tinga’m 1.900 milions de persones amb sobrepés i d'eixos, 700 milions són obesos . Aquest procés està agreujat perquè la indústria alimentaria per augmentar les seues vendes prioritzen artificialment el color, l’olor i el sabor, això provoca una acceleració del canvi dels costums alimentaris, la conseqüència més visible és un augment de l' obesitat , la resistència a la insulina i l’augment de la Diabetis Mellitus Tipus 2 (DM2). Mentrestant altra part de la població pateix malnutrició en ple segle XXI, 2.000 milions de p

Any 1971

  Emili Beüt i Belenguer, interpretació de foto de http://espadaniques.blogspot.com/ Alguns joves que vivien als barris obrers, creixien allunyats de la natura perquè no tenien poble on anar en estiu. Algunes institucions intentaren acostar-los la natura per motius educatius, per això als anys setanta es van generalitzar els grups excursionistes, encara que algunes institucions, més bé, intentaren adoctrinar-los. Molts xiquets i adolescents trobaren en eixes acampades el seu primer contacte amb la natura, mentre gaudien de l'aventura de dormir en una tenda campanya, i d’ajuntar-se al voltant d'un foc de campament. Anys després uns quants es convertirien en naturalistes i ecologistes .  Hi havia grups excursionistes a les escoles religioses o en parròquies, com els Juniors, també les universitats prestaven material d’acampada als seus alumnes. El Franquisme apostà més per la vessant de l’adoctrinament, seguint l’eixample del feixisme italià o de les joventuts hitlerianes .

La pesca valenciana i europea PPC

Pesca tradicional al rai a Alboraia, foto de Rafa Muñoz Segons estadístiques de la Generalitat Valenciana,  l'any 2019 al País Valencià teníem 588 embarcacions que pescaren 20.771,4 tones de peix per un valor de poc més de 92 milions d'euros. El principal port era el de Santa Pola que comptava amb 85 vaixells que cobraren 2.751 tones per un valor de 19.701.900 €. Li seguien quasi empatats  la Vila Joiosa amb 40 barques i Castelló amb 52 pesquers, ambdues localitats tenien captures per valor de més de nou milions d'euros. Amb pesqueres per un valor superior al milió d'euros anual estaven els ports d' Altea, Calp, Dénia, Xàbia, Torrevella, Alacant, Borriana, Peníscola, Vinaròs, Benicarló, Cullera, Gandia i València . Port de Vinaròs, foto de Rafa Muñoz La principal espècie que capturem és l’Aladroc (Engraulis encrasicolus) amb 8.807,8 tones, amb un valor de deu milions i mig d’euros, seguit de la Gamba rosada (Aristeus antennatus) amb 207 tones, per un valor

Els Verds, Ecologistes en política

  L' Ecologisme pretén un equilibri entre l’espècie humana i l’entorn natural, vol assegurar una qualitat de vida digna a tots dos, cerca l’harmonia ecològica i social de manera justa i democràtica . Pretén un radical canvi social perquè la seua visió està enfrontada amb la concepció política de liberals i socialistes . Com que els ecologistes no veien representats els seus interessos als partits tradicionals decidiren participar del joc polític, obrint l’espectre amb l’aparició dels partits verds . Els  partits verds europeus defensen una economia basada en el benefici social i el respecte a l'entorn. Com els recursos del planeta són limitats, propugnen assolir una economia centrada en la satisfacció de les necessitats vitals, com són una alimentació sana i educació a l’abast de tota la població, sota les premisses de solidaritat global i transgeneracional . L'Ecologia política pretén ser molt més que una nova forma de distribució econòmica, per això ha de crear un