MOVIMENT OBRER En 1900 hi havia una fàbrica de paper a  la Patacona ,  Alboraia, propietat de  Rigoberto Aranda . En 1932 es va convertir en la  Paperera del Grau SA  on   treballaven 700 obrers. En 1943 tornà a canviar de mans i s’integrà dins l’empresa basca:  Paperera Espanyola SA . Aquest any 1951 inicià el procés de producció de pasta de paper a partir d’una mescla de palla d’arròs junt unes altres fibres vegetals. Arribaren a gastar tota la palla d’arròs que produïen els camps dels termes de Sueca, Cullera  i  Sollana.  Amb ella fabricaven una mena de cartolina molt feble que per donar-li més consistència havien de mesclar-la amb palla de blat i fusta. Amb el nou procés industrial l'ocupació pujà fins als 1.300 obrers que havien de suportar una feina molt fastigosa. Tenien torns per a poder mantenir la producció 24 hores, set dies a la setmana. Els treballadors estaven tota la jornada laboral envoltats d’una atmosfera plena de fums tòxics i pudents, fent un treball dur f

Les primeres eixides d'esbarjo a la muntanya les va organitzar la societat Lo Rat Penat , fundada en 1878 baix els auspicis de Constantí Llombart (València, 1848-1893), Teodor Llorente Olivares (València, 1836-1911) i Feliu Pizcueta i Gallel (València, 1837-1890). En 1956 crearen la secció d'excursions, organitzaren eixides a Castelló, Alacant, Alcoi, Xàtiva, Sagunt, Gandia, Oriola, Sogorb, Xixona i Llíria , també feren una excursió al Panteó dels Reis de la Corona d'Aragó al Monestir de Poblet .  En 1926 es va formar a València el Grup Excursionista Sol que després es transformaren en la Colla el Sol . En juliol de 1936 convocaren una reunió de tots els excursionistes del País Valencià a la Vallesa per intentar ajuntar-los a tots en un mateix grup, però l’alçament militar feixista va impedir-ho.  Una volta acabada la Guerra Civil excursionistes provinents de SAGEL (Societat Atlètic Gimnàstica Excursionista Llevantina ) format per la unió de la Penya Eolo i

Collage RMiB NATURALISTES La  Societat de Ciències Naturals Aranzadi  s’havia creat el 1947 per a estudiar la biodiversitat, l’antropologia i la història d’ Euskadi . Un dels seus impulsors fou el naturalista català  Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919-2004).  En agost de 1946 amb altres naturalistes catalans viatjaren al refugi d’ Igaratza  per a fer treball de camp, abans contactaren amb el grup  d’Amics d’Aralar  on estaven els fundadors bascs:  Jesús Elósegui Irazusta (Tolosa, 1907-1979)  i  Manuel Laborde Werlinden (Tolosa, 1989-1993) . Colomeres d'Etxalar, Nafarroa (2015). Arxiu RMiB Alfredo Noval Junquera   (Villaviciosa, 1929-2001)  va ser un dels impulsors de l’ Aranzadi,  en 1949 encapçalà la creació de la secció d’ornitologia . L’any següent amb l’objectiu d’estudiar el pas migratori d’aus compraren  todons (Columba palumbus)  i  xixelles (Columba oenas)  que  capturaven vius els caçadors dels colomars  d’Etxalar , als  Pirineus  navarresos. Després de mar