Al si de l' Ecologisme valencià hi ha consens que Josep Vicent Marqués i González (València, 1943-2008) és una de les figures clau dels inicis, sens dubte fou la més mediàtica. En un dels molts articles i xerrades amb les quals va sembrar de verd el País Valencià, defensà que calia crear una força política que fora alhora, d' esquerres , valencianista i ecologista . Marqués estudià al col·legi dels Jesuïtes , temps després assegurà que eixa educació l'havia convertit en un " ateu cristià ". Eixe comentari mostra una altra de les seues característiques, posseïa una ironia singular que acompanyava d'un especial sentit de l'humor. Amb eixes eines aconseguí que el seu missatge arribara a tot el món. En 1964 es va llicenciar en dret i obtingué el premi extraordinari, però com era un esperit inquiet que cercava obrir camins, es va introduir en la sociologia de forma autodidàctica i acabà immers en aquesta ciència. En 1960 formà part del Moviment Social-C

  “ La humanitat mai ha constituït en la naturalesa un imperi dins d'un altre, més bé, en lloc de quedar al marge o per damunt, està integrada en el seu si més íntim ”. Benedictus de Spinoza (Amsterdam, 1632-1677)     ECOLOGISTES   Ecologia al diari Las Provincias Una bona mostra de les preocupacions de la societat valenciana de 1974 es pot esbrinar dins de l’ Almanaque de Las Provincias , aquest resum de notícies permet comprovar com l'ecologisme hi havia aconseguit obrir-se un espai en la societat. Les veus que parlaren d’ecologia en ell eren foren Trini Simó Terol (València, 1935-2020) que publicà l'article " Ecología y desarrollo industrial. ¿Incompatibles? ", mentre que Vicent Soler i Marco (Rocafort, 1949) va escriure “ Després del Saler, el riu ".   Benidorm, el bressol de l’ecologisme a l’estat, AEORMA El lloc de naixement de l’Ecologisme i del Moviment Antinuclear estatal van ocórrer els dies 14 i 15 de juny a Benidorm, on es va celebrar l’assemblea