Passa al contingut principal

Entrades

Bous al carrer

Bous braus, arxiu RMiB   Cada any al País Valencià es fan una mitjana de quatre mil espectacles taurins de les modalitats tradicionals, com són els bous al carrer , el bou embolat , el bou en corda i el bou a la mar . Hi ha espectacles al voltant del bou en 32 de les 34 comarques valencianes. Ur (Bos primigenius) L’UR I EL BOU L’ ur (Bos primigenius primigenius) va ser un bòvid que habità lliure als boscos europeus fins al 1627, any en què es va extingir el darrer exemplar salvatge a Polònia , una femella al bosc de Jaktorów . El darrer tarpan en 1884 Els nazis intentaren recuperar aquesta espècie, entre 1920 i 30,   amb el projecte dels “bòvids d’Heck”. El lideraren germans zoòlegs Ludwig Georg Henrich Heck (Berlin, 1892-1983) i Heinz Heck (Berlin, 1894-1982) foren respectivament, directors dels zoològics de Berlín i Munic . Deportaren la població que vivia al bosc de Bialowieza , a Polònia , per intentar reviure els animals totèmics del nazisme, l’ ur , els bisons (Bison b

Any 1976

  El primer grup ecologista exclusivament valencià va ser el Col·lectiu Margarida format aquest any al si del Departament de Sociologia de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de València , el pare no podia ser un altre: Josep Vicent Marqués i González (1943-2008) . Es reunien a la Facultat d’Econòmiques on ell donava classes de Sociologia i centraren les seues reivindicacions a aturar la construcció de la central nuclear de Cofrents . Foren uns animadors d’eixos anys durs, on s'intentava aconseguir la democràcia enfront d'un franquisme que no volia perdre el seu poder després de quaranta anys. Entre les seues performances destaquen la que organitzaren en Nadal, una cavalcada alternativa de reis, en contra de les joguines bèl·liques. Un altre acte singular fou anar al Mercat Central per a vendre verdures radioactives a la parada de La Cofrentina . Concentració de Margarida al Mercat Central de València Entre els seus membres estaven: Lola Seres García (Cofrent

L'estrall urbanístic d’Alzira

  Alzira antiga Un bon eixample de la dissort urbanística que ha desfet bona part del País Valencià el trobem en el cas d’ Alzira . En matèria de territori al franquisme imperava la llei de la selva, la del més fort, els promotors podien edificar on i com volien, en morir el dictador no canviaren gaire les coses. Alzira en 1960 e ncara mantenia la seua trama urbana heretada dels musulmans, d'A l-Yazirat Suquar , que traduït vol dir l’illa del Xúquer . No hi ha consens, però alguns historiadors afirmen que allí mateix estava la Sucro ibèrica. Al nucli històric destacava l’església de Santa Caterina del XIV, tot i que hui la seua façana és una mescla de lletjos retalls de diferents estils. També sobreeixia la casa de la vila , un palau gòtic renaixentista del segle XVI. La població estava envoltada per muralles que per augmentar les seues defenses aprofitaven un estret meandre del Xúquer . Per acabar de tancar el recinte obriren un canal per convertir-ho tot en una illa.  A mé