Els Drets Humans són les llibertats, la dignitat o facultats inherents a qualsevol ésser humà pel fet de ser-hi. Calgué esperar fins al final del segle XVIII, amb la Il·lustració perquè es començaren a definir aquests drets, abans sempre hi havia comptat el dret del més fort. Per a estendre aquests drets a tots els Homo sapiens com a iguals, encara calgué esperar més. Veient la tardana implantació en la consciència col·lectiva dels Drets Humans podem entendre l’estat actual de la qüestió dels Drets Animals. Per parlar dels drets per a la resta d’espècies animals hem d’esperar al final del segle XX.  Els Drets Animals fan referència a un corrent de pensament segons la qual els animals han d'estar protegits per llei de tractes cruels i no han de ser considerats com a un objecte de consum més. És a dir, els animals tot i que no són humans, serien subjectes de dret independentment de la seua espècie. Arxiu RMiB També ha evolucionat prou el concepte jurídic Subjecte de Dret

Va costar, però el canvi arribava al món de les Falles de València , aquells anys quan començava el domini del " búnquer-barraqueta ", quan el principal tema faller de bona part dels monuments eren les baralles entre pancatalanistes i blavers, mentre la resta es dedicaven al “destape” i les dones començaven a alçar la veu contra el seu paper de florer ornamental. A l’encreuament dels carrers Reina Na Germana i Jacint Benavent , al barri de l’Eixample de València, de 1977 fins a 1980 es va plantar la falla King Kong . Va ser el primer un intent d’obrir una finestra a la democratització de la festa fallera, per a impulsar una necessària renovació. En un dels llibrets colorits declararen que el seu objectiu era acabar amb el centralisme uniformador de la Junta Central Fallera, acabar amb el mercantilisme de les falles i la seua coentor.  Falla King-kong 1978 El seu únic president fou Julio Tormo Ases (València, 1952) , entre molts més destacaren Manuel Sánchez Ayuso (Múrcia,

  Collage RMiB ECOLOGISTES AVIAT i el Manifest Ecologista del País Valencià Aquest va ser un any molt important per a l‘ ecologisme valencià  perquè es va publicar el “ Manifest Ecologista del País Valencià, proposta de mides urgents” , va ser el document de constitució de  l’Associació Valenciana d’Iniciatives i Accions en Defensa del Territori (AVIAT)  que va fundar  Miquel Gil Corell (València, 1921-2003)  i presidí  Joan Olmos Llorens (Massamagrell, 1947) . Va ser un document clar i ambiciós en defensa del  medi ambient valencià,  incloïa un primer inventari dels punts negres, espais amenaçats o les necessitats de protecció, així com una sèrie de mesures a curt termini per a detenir la degradació del territori. Feia referència a la privatització del  Saler , al bombardeig militar de les  illes Columbretes , la nuclear de  Cofrents , la  planta d’amoníac  a  la Plana , la urbanització salvatge de les costes, la contaminació de rius i aigües subterrànies, la pèrdua de les millor