Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2020

Any 1956

José Julio Tato Cumming (Foto familiar publicada per Abilio Reig-Ferrer)  L'ornitòleg alacantí José Julio Tato Cumming fou un dels 71 socis fundadors de SEO , la seua professió era aviador militar i aquest any l'havien destinat a Mallorca . En arribar va entrar en contacte amb els naturalistes locals i tots junts fundaren a finals d’aquell mateix any el Centre d'Estudis Ornitològics de Balears (CEOB) . Aquesta iniciativa va ser prou mal rebuda al si de la direcció en SEO , a Madrid , ells hagueren volgut crear una Secció de SEO a les Illes Balears com la que tenien a  Catalunya , de fet feren gestions amb els catalans perquè ells mitjançaren fórmules de col·laboració amb els Illencs. Sens dubte el CEOB va ser l'antecedent del Grup Balear d'Ornitologia fundat l'any 1973. El CEOB tragué la revista Baleàrica tot i que sols eixiren dos números, l’associació és dissolgué l'any 1960. Portada de la revista del Centre d'Estudis Grup Ornitològics de Balears

L’Antropocè?

  El neerlandés premi Nobel de química Paul Crutzen va proposar l’any 2000 un terme que cada volta és més utilitzat, l’ Antropocé . Aquest és un neologisme originat a semblança dels utilitzats per denominar els períodes o temps geològics . Cada volta més científics proposen que la Terra des de 1950 ha entrat en un nou Període geològic: l’ Antropocè. En la classificació del registre fòssil que serveix per a dividir els diferents períodes que ha tingut la Terra, aquest seria el darrer temps geològic que estaria dins de l’ Era anomenada Cenozoic que aniria des de 66 milions d’anys fins a l’actualitat.  El  Cenozoic es divideix en tres Períodes : Paleogen, Neogen i Quaternari . Aquest darrer Període se subdivideix en tres Èpoques : la primera seria el Plistocè que hauria començat aproximadament fa 1,7 milions d'anys fins a l'aparició de l' Homo sapiens . La segona Època seria l' Holocè del 9500 aC fins a l'any 1950 i la nova Època proposada aniria de 1950

Any 1955

  Finalització d’obres d’Ordenació de la Devesa del Saler, al sud de El Pujol, anys seixanta (Font www.arquitectura.net) Aquest any començava la història d’un dels principals atemptats contra la natura, s’encetava el llarg procés d’urbanització de la Devesa del Saler . Al mateix temps s’accelerava una altra substancial modificació del territori, amb l’impuls definitiu del monocultiu de la taronja en detriment de la gran varietat de cultius que conreaven els valencians.  Interpretació de foto de la Devesa, al sud de la Gola de El Pujol, abans de l'urbanització en 1970 (O. T. Devesa Albufera) L'Ajuntament de València va decidir urbanitzar el Saler , és l’estreta franja de dunes i pinedes que separa el llac de l’ Albufera de la Mediterrània , el Consell de Ministres el va autoritzar sense demores. Llavors per poder construir sense gastar-se molts diners van preveure la construcció de canals de desguàs, anomenats anguileres, amb els quals “sanejarien” les mallades, buidant les

Desforestació: Carboners i Fornillers

Colla de Llenyaters a Cazorla 1920 Fototeca Forestal Española / INIA  La desforestació és la destrucció del bosc a consqüencia de les activitats humanes. La fusta dels boscos cap a 1900 es necessitava per a quasi tot, amb ella es feien mobles, es gastava a la indústria, als ferrocarrils, a la construcció, com a combustible de les llars, per cuinar i calfar-se o per fer vaixells. L'augment de la població i l'activitat econòmica va provocar una accelerada desforestació que provocà que a principis de segle XX a penes quedaren boscos a Europa . Per regular aquest recurs bàsic es dictaren moltes normes i ordenances municipals per regular la seua explotació i les sancions als que contravenien les normes. Dels boscos s'extreien molts recursos: f usta, llenya, carbó, fornilla, calç, bellotes a més d’aliment per als ramats i persones. El Bosc es va convertir en un recurs important i un medi de vida de nombroses famílies que posseïen poques terres de cultiu o eren jornalers i necessi

Any 1954

Devesa del Saler (2016) Rafa Muñoz Es va declarar un incendi a la Devesa del Saler el 14 d'agost, les flames espentades pel vent cremaren al voltant de dotze quilòmetres quadrats. Era un sinistre que ocorria amb massa freqüència i que degradava més aquesta zona verda del sud de València .  A Castelló, Alacant, Elx i fins i tot a Santa Pola caigueren fortes nevades aquest hivern, van ser les darreres enregistrades en aquestes viles. Alacant nevat en 1954, Foto de http://www.alicantevivo.org/ El 17 de gener va caure una forta nevada  a  Castelló  que també afectà Almassora, Vila-real, Borriana i Onda. La coneguda com la Panderola , el tramvia a vapor d’ Onda al Grau de Castelló va haver de suspendre el seu recorregut pel volum de neu acumulada que a més va fer mal bé tota la collita de taronja. Grau de Castelló   L'estiu de 1954 el naturalista  H. Deejten va fer unes excursions ornitològiques per la província de València visitant l'horta de Cullera , els camps de se

Any 1953

  Franco i Eisenhower (1959) US National Archives Aquest va ser l'any que els Estats Units d'Amèrica  trencaren l'aïllament de la dictadura i donaren suport al règim franquista. Va ser un baló d'oxigen a canvi de la signatura dels Acords de Madrid,  l'estat rebia un total de 1.500 milions de dòlars a canvi de permetre la instal·lació de  bases aèries  nord-americanes a  Morón, Saragossa, Torrejón de Ardoz i una  base naval de Rota . Anys després aquesta cessió del territori centraria part de les reivindicacions dels Pacifistes i del Moviment Anti-OTAN . Benvingut, Mister Marshall 1953 Lluis García Berlanga  Eixos acords significaren l'entrada d' Espanya dins de l'òrbita occidental i una rentada de cara del règim dictatorial que veia allunyada la possibilitat d'una intervenció militar estrangera per reinstaurar la democràcia . Significà el fi de la política econòmica intervencionista basada en l' autosuficiència.  Bona mostra del que van ser

Impactes dels Embassaments

Embassament de Contreres, Villargordo del Cabriel, Rafa Muñoz L' estat espanyol compta amb 1.225 grans embassaments, som el cinqué país del món amb més infraestructures d'aquest tipus i el primer de la UE. Sense tindre en compte les preses fetes pels romans, sobre el riu Monnegre ,  a Tibi , tenim la presa més antiga d' Europa , feta al segle XVI entre 1579 i 1594 per regar els horts d' Alacant . També és molt coneguda la xarxa de séquies i assuts àrabs construïts per regar les terres baixes del  País Valencià,  la gestió dels rius i les seues aigües ens ve de lluny. Coneguem les virtuts dels grans embassaments: controlen les fluctuacions de cabdal i riuades, molt sovint produeixen electricitat en les centrals hidroelèctriques, garanteixen el subministrament d'aigua per al consum humà i permeten posar en reg terres que abans eren de secà.  També som conscients que els rius són ecosistemes dinàmics que donen suport a molta biodiversitat, però... Que imp

Any 1952

Embassament d'Alarcón any 1952, LAS PROVINCIAS  Aquest any es va posar fi al racionament d'aliments de primera necessitat mentre Franco va inaugurar dos embassaments que modificarien l'interior valencià, el control dels rius facilità la posada en reg de moltes hectàrees. A la conca del Xúquer construïren l'embassament d'Alarcón amb una capacitat de 1.100 milions de metres cúbics, les obres les pagaren íntegrament els llauradors valencians. Embassament de Benaixeve (2008) Rafa Muñoz A la Serrania inauguraren l'embassament de Benaixeve, que anomenaren Pantà del Generalíssim, tot i que s'havia projectat en temps de la II República , l'any 1932 el president Niceto Alcalá-Zamora (Priego de Córdoba, 1877-1949) inaugurava les obres de l’aleshores anomenat Pantà de Blasco Ibáñez . El poble de Benaixeve quedà sota les aigües i s'hagué de traslladar, però a més de perdre les seues cases,  els veïns hagueren de patir un repartiment en tres