José Julio Tato Cumming (Foto familiar publicada per Abilio Reig-Ferrer)  “El Neoliberalisme oculta realitats com que l'Estat del Benestar descansa en un sistema amb funcionament antidemocràtic, molt més pròxim al Despotisme Il·lustrat “tot per al poble, però sense el poble” que a l'ideal d'una societat participativa i autogestionada” .   Charles Wright Mills (Waco, 1916-1962).  “L’élit del poder” (1956)   NATURALISTES Pioner alacantí,   José Julio Tato Cumming   L'ornitòleg alacantí  José Julio Tato Cumming   (Alacant, 1918-1989) fou un dels 71 socis fundadors de la  Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO).  Era aviador militar i aquest any el van destinar a  Mallorca,  en arribar va entrar en contacte amb els naturalistes locals i tots junts decidiren fundar el  Centre d'Estudis Ornitològics de Balears (CEOB) . El  CEOB  va ser l'antecedent del  Grup Balear d'Ornitologia  fundat l'any 1973. Tragueren la revista  Baleàrica  tot i que sols e

  Collage RMiB El Premi Nobel de Química Paul Jozef Crutzen (Amsterdam, 1933-2021) i Eugene Filmore Stoermer (Clay County, 1934-2012) van proposar l'any 2000 un terme que cada volta és més utilitzat , l'Antropocé . Aquest és un neologisme originat a semblança dels usats per a denominar els períodes o temps geològics. Cada volta més científics han donat suport al fet que des de 1950 la Terra ha entrat en un nou Període Geològic: l'Antropocé. Aquests autors afirmaren que la influència humana, expressada pel creixement de les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle, que des de finals del segle XVIII s’havien  depositat a les glaceres, significaven el pas a una nova fase de la història geològica planetària. Segons la classificació del registre fòssil que serveix per a dividir els diferents períodes que ha tingut la Terra , aquest seria el darrer temps geològic, estaria dins de l’era cenozoica, que aniria des de fa 66 milions d’anys fins a l’actualitat. Per tant, el

  Collage RMiB   “Només hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana. I no estic molt segur de la primera.” Albert Einstein (Ulm, 1879-1955) CRÒNICA DE 1955 La Urbanització del Saler Aquest any començava la història d’un dels principals atemptats contra la natura del país, s’encetava el llarg procés d’urbanització de la Devesa del Saler. L'Ajuntament de València va decidir urbanitzar el Saler, una estreta franja de dunes i pinedes que separa el llac de l’Albufera de la Mediterrània i el Consell de Ministres el va autoritzar sense demores. Llavors per poder construir sense gastar-se molts diners van preveure l’obertura de canals de desguàs anomenats anguileres, amb els quals “sanejarien” les mallades a més de la pavimentació dels tallafocs per a facilitar l’accés de vehicles. Pensaren que podrien canviar les pinedes i dunes per hotels, restaurants i xalets, i que el consistori sols hauria de pagar la millora dels accessos, la creació d'una xarxa d'