Bous al carrer en la revista Blanco y Negro, 1910. Arxiu RMiB Cada any al País Valencià es fan una mitjana de quatre mil espectacles taurins de les modalitats tradicionals, com són els bous al carrer , el bou embolat , el bou en corda i el bou a la mar . Hi ha espectacles al voltant del bou en 32 de les 34 comarques valencianes.  Ur (Bos primigenius) L’UR I EL BOU L’ ur (Bos primigenius primigenius) va ser un bòvid que habità lliure als boscos europeus fins al 1627, any en què es va extingir el darrer exemplar salvatge a Polònia , una femella al bosc de Jaktorów . El darrer tarpan en 1884 Els nazis intentaren recuperar aquesta espècie, entre 1920 i 30,   amb el projecte dels “bòvids d’Heck”. El lideraren germans zoòlegs Ludwig Georg Henrich Heck (Berlin, 1892-1983) i Heinz Heck (Berlin, 1894-1982) foren respectivament, directors dels zoològics de Berlín i Munic . Deportaren la població que vivia al bosc de Bialowieza , a Polònia , per intentar reviure els animals totèmics de

  Alzira antiga Un bon eixample de la dissort urbanística que ha desfet bona part del  País Valencià  el trobem en el cas d’ Alzira . En matèria de territori al  franquisme  imperava la llei de la selva, la del més fort, els promotors podien edificar on i com volien, en morir el dictador no canviaren gaire les coses.  Alzira  en 1960 encara mantenia la seua trama urbana heretada dels musulmans, d'A l-Yazirat Suquar , que traduït vol dir l’illa del  Xúquer . No hi ha consens, però alguns historiadors afirmen que allí mateix estava la  Sucro  ibèrica.  Al nucli històric destacava l’església de  Santa Caterina  del XIV, tot i que hui la seua façana és una mescla de lletjos retalls de diferents estils. També sobreeixia la  casa de la vila , un palau gòtic renaixentista del segle XVI. La població estava envoltada per muralles que per augmentar les seues defenses aprofitaven un estret meandre del  Xúquer . Per acabar de tancar el recinte obriren un canal per convertir-ho tot en una i