Passa al contingut principal

Any 1992

 

Collage RMiB

ECOLOGISTES

A la Vall d’Albaida van formar-se els col·lectius Colla Ecologista les Tosquetes i l’Agrupació Contra els Incendis Forestals de la Vall d’Albaida (ACIF), un poc després ho faria Mariola Verda a Bocairent. Tots junts intentaren fer la Coordinadora per la Defensa de la Mariola i aconseguiren la seua protecció sota la figura de parc natural l’any 2006 (Cano, 2014).

La Coordinadora Anti-Incineradora ajuntà un miler de manifestants que el Consell Metropolità de l’Horta i l’empresa FERVASA volien construir als municipis d’Aldaia i Quart de Poblet.

Foto de lacasaverda 1992


La Colla Ecologista la Carrasca d’Alcoi organitzaren una campanya per a oposar-se a la incineració dels residus sòlids urbans i promoure la recollida selectiva de fems. Publicaren el document “Una pila de problemes”.

S’ajornà l’Assemblea General de la Federació Ecologista del País Valencià (FEPV). En només un any de vida, no havien aconseguit consens entre la majoria de grups de la resta del país i el grup més potent, Acció Ecologista AGRÓ sols acompanyat per l’Assemblea Comarcal Ecologista (ACE). Aquests darrers, en vorer rebutjada la seua proposta d’unió es va abstenir de dur endavant cap proposta conjunta, tot mentre la resta de grups no feren cap intent d’encetar activitats conjuntes.


S'ajornà l'Assemblea General de la Federació Ecologista del País Valencià (FEPV). En sols un any de vida, no hi havien aconseguit consens entre la majoria dels grups de la resta del país i el grup més potent, Acció Ecologista AGRÓ sols acompanyat per l'Assemblea Comarcal Ecologista (ACE). Aquests darrers, en vorer rebutjada la seua proposta d'unió es van abstenir de dur endavant cap proposta, tot mentre la resta de grups no feren cap intent d’impulsar activitats conjuntes.

Sols el Col·lectiu Ecologista Radical (Eco-Rad) davant la manca de propostes, el mateix dia de la trobada presentà un escrit. Aquest combatiu i reduït grup eco-anarquista que vivien en un habitatge ocupat i volien quedar al marge de les subvencions de les administracions. Pocs dies abans de l’assemblea feren públiques en premsa les tensions entre AE-Agró i la resta de grups amb els mateixos arguments que tenien al document d’Eco-Rad.



Per fi, el 4 d’abril es van reunir a Ontinyent la Federació, la gestora la formaren la Colla de Castelló, l’Assemblea Comarcal Ecologista (ACE) i la Carrasca d’Alcoi. El mes de juliol la FEPV i la Federació d’Associacions de Veïns de la CV publicaren un document titulat “Com lluitar contra els incendis forestals”. Comptava amb dotze mesures per a aturar la pèrdua del bosc.

Acció Ecologista AGRÓ envià cartes a l’alcaldessa de València, Rita Barberà Nolla (València, 1948-2016), per a demanar-li la recollida selectiva del fem., en comptes de recórrer a la incineració.

El 10 d’abril es va reunir la Coordinadora del Penyagolosa i representants de la Generalitat al casal del Centre Excursionista de Castelló. Els representants de l’administració informaren com anava el tràmit per a la seua protecció, però la realitat va ser que respongueren amb evasives, no es van comprometre a res concret i acabaren aconsellant evitar declaracions en premsa. Per part dels ecologistes hi participaren l’Arquet de la Vall d’Uixó, el GER de Vila-real i Acció Ecologista AGRÓ de Borriana.

El 30 de maig es va fer una manifestació antinuclear ciclista a la N-330, al terme de Cofrents. Gràcies a la recent llei de seguretat (Llei Corcuera) que havien aprovat els socialistes, el Govern Civil multà amb 50.000 pessetes als activistes que identificaren circulant front a la nuclear. Era una quantitat desmesurada que sols volia atemorir i dissuadir als activistes. 

Acció Ecologista AGRÓ de Dénia va denunciar que la delimitació dels límits parc natural del Montgó  entropessava amb el Pla Parcial Marquesa que havien aprovat en 1972 que va permetre la construcció d’una vintena de xalets en terrenys de propietat pública, definits com a Muntanya d’Utilitat Pública, que ara estaven incloses dins del parc. L’administració havia oferit a la constructora uns terrenys alternatius i es negava a enderrocar els xalets ja fets i en cap moment parlà de sancions pels incompliments legals.


Entre els dies 27 i 29 de novembre la Coordinadora d'Organitzacions de Defensa Ambiental (CODA) organitzar unes jornades sobre la participació del Moviment Ecologista en la gestió dels espais naturals protegits a la caserna del Comte Duque, a Madrid.

La Universitat Politècnica de València dugué a terme un ambiciós estudi de la contaminació atmosfèrica del cap i casal. Entre els anys 1975 i 1989 enregistraren mesures de la qualitat de l’aire tant als carrers com a les zones industrials. L’avinguda del Cid va tenir les pitjors dades de partícules en l’aire, els fums negres, que superaven els límits recomanats. A la zona industrial se superaven els valors permesos de diòxid de sofre. Totes les zones urbanes, excepte les de zones enjardinades superaven el nivell de partícules sedimentables de 300 micrograms/m³. La contaminació per òxids de nitrogen es mantingueren per sota dels límits recomanats. Les conclusions foren que tot i traspassar alguns límits, la qualitat de l’aire era acceptable a la ciutat. 




Els Verds del País Valencià de Sogorb enviaren una carta al president de la Generalitat demanant l’elaboració d’un pla integral contra la contaminació per nitrats dels aqüífers.




Aquest any es va crear la Societat d’Amics de la Serra Espadà (SASE) per a lluitar contra les greus afeccions que provocaven els incendis forestals.

 

NATURALISTES



El GER de Castelló als seus estudis i campanyes de denúncia habituals va afegir una campanya en contra de la construcció d’un camp de golf a la serra d’Irta, en Peníscola.  Del 5 al 8 de desembre van organitzar les Segones Jornades del Grup Ibèric d’Arpelles al port de Borriana. També iniciaren una campanya per a protegir la nidificació del mussol banyut (Asio otus) a l'Alt Maestrat amb la col·locació de nius artificials.




Es va crear l’Associació Cultural per a la Recuperació del Bosc (ACREBO) a Xiva per defensar els boscos i lluitar contra els incendis que va assolar la comarca de la Foia de Bunyol van federar-se amb Ecologistes en Acció.

A la mateixa comarca va néixer el Grup Ecologista Tamus de Bunyol, però ja hi havia un grup precursor anomenat El Fresnal. Es va formar com reacció al gran incendi forestal de 1991 que va cremar bona part dels boscos de la Foia de Bunyol. Entre altres ha estat encapçalat per  Ángel Delgado i Javier Carrascosa, van estar molt actius contra la instal·lació d’un abocador de residus industrials previst a Cortes de Pallás. Denunciaren l'obertura de pistes i contra la caça furtiva de cabres salvatges (Capra pyrenaica)​ l’any 1994. Publicaren la revista MALACARA de 1992 fins a l’any 1994 i l’any 1995 s’adheriren a la CODA.


L’Associació Protectora de la Naturalesa Llevantina (APNAL) tots els dissabtes a la vesprada feien un programa a Antena 7 de Benicarló, anomenat Biosfera. Aquest any mamprengueren moltes activitats, campanyes contra el parany, denunciaren el projecte d’un camp de golf i demanaren la protecció de la marjal de Peníscola que atresorava bones poblacions dels peixos autòctons: el fartet i el samaruc, o exigiren la protecció de la serra d’Irta.



Entre 1990 i 1992 es va dur a terme el Projecte Provisional de Seguiment de la Mortalitat de Vertebrats en Carreteres (PMVC). Un bon grup de naturalistes voluntaris de tot l’estat realitzaren 4.145 recorreguts de cens que sumaven més de 60.000 km de carreteres i recolliren dades de 43.505 vertebrats atropellats, que pertanyien a 301 espècies. Del País Valencià hi participaren: el grup APNAL amb Juan José Palomo Ferrer, Enrique Luque López, Jose Manuel Belenguer Navarro, Enrique Falco López i Benjamín Pérez Pérez. Del GER estigué Xavi Arenós. D’Alacant estaven Francisco Javier Martínez de FALCO i Joan Ivars Vallés de l'ALGUER. De València hi participaren Javier Caletrio Garcerá, José Miguel Aguilar, Miguel Angel Monsalve Dolz i Vicente Sancho Alcayde tots ells membres del grup RONCADELL.

A més participaren a títol personal: Jose Aragoneses García, José Benito Ruiz, Joaquín Segura Navarrete, Víctor José Hernández Navarro, Carlos Izquierdo Fortea, Alvar Anyó Antón, Alfonso Querol Ortí, Agustín Gasulla Carbo, Mar Prados García, Juan Carlos Arenós Santizo, Mari Luz Serrat Cifre, Martí Surroca Royo (Ⴕ 2022), Manolo Giner Ribera, Francisco Carpe Ristol, Vicente Ferrer Orenga, Javier Hernández Ruano, Juan Angel Mirallés Hallado, Omar Chabrera i Ballester, Lorenzo Mayordomo Martínez, Julia Más Báguena, Jose Reyes Alvarez Pardo i Nacho Dies

De resultes d’aquest estudi els col·lectius l’Alguer de Santa Pola i Falco d’Alacant, amb suport de la CODA, tallaren l'N-332 al seu pas per les Salines de Santa Pola per a protestar contra l’atropellament de fauna. Aquest tram suportava una intensitat mitjana de trànsit diari de més de 10.000 vehicles/dia. Els ecologistes del Baix Vinalopó i de l'Alacantí denunciaren que cada any morien en eixe racó, entre 2.000 i 3.000 vertebrats i molts d’ells eren espècies protegides. Sols l’any 1991 els membres de Falco recorregueren periòdicament els 6 km d’aquest tram de carretera on trobaren 700 animals morts de 60 espècies diferents. Els més afectats eren les rates penades, serps pudents (Natrix maura) i polles d’aigua (Gallinula chloropus). Ambdós grups presentaren una denúncia a Brussel·les per a denunciar totes les agressions que patia aquest valuós espai, i l’havien admés a tràmit.


Un altre grup valencià que pertanyia a la CODA era el Grup d’Activitats Mediambientals (GAM) de Requena fundat per Marisol Romero, entre molts més va estar encapçalat per Vicente Argilés o Pedro Luengo. Anys més tard es van federar amb Ecologistes en Acció.



Al Vinalopó Mitjà es va formar el grup Acció Ecologista Tarai d’Elda i Petrer, organitzaren campanyes de sensibilització del problema dels residus urbans, davant la proposta d’instal·lar una planta de tractament i reciclatge de fem a Bateig per a rebre els residus d’Elx i Alacant. Es va formar una coordinadora comarcal per a intentar aturar-la. Finalment, no es va construir gràcies a l’oposició de la ciutadania i que era més rendible fer una gran pedrera de calcarenita, que convertien en marbre. Entre altres membres de Tarai, destacà Ignasi Álvarez. En aquesta comarca bullien les associacions ecologistes i naturalistes, estaven actius el Grup Ecologista Naturalesa Viva d’Elda, el Grup Naturalista Heliaca de Monòver.


Foca monjo del mediterrani (Monachus monachus)


Peluso, la darrera foca monjo del mediterrani (Monachus monachus) que quedava en aigües espanyoles, a les illes Xafarines, estava contagiada amb un virus del borm mortal. Quan pogueren organitzar la seua captura per a dur-lo a una clínica especialitzada a Holanda, ja no pogueren trobar-lo. Aquesta foca es va fer famosa perquè el 26 de juliol de 1989, un grup de científics i militars l’alliberaven d’una xarxa que l’estretia el cos i no la deixaven viure amb normalitat.

A l’hora de redactar el Pla General d’Ordenació Urbana de Sagunt decidiren declarar com a protegides les primeres 100 hectàrees d’un aiguamoll excepcional, la Marjal dels Moros.




Entre 1992 i 1993 es va crear una Xarxa d'Àrees de Reserva per al Samaruc al País Valencià gràcies a un Projecte LIFE cofinançat entre la Generalitat Valenciana i la Unió Europea. Segons el Centre d'Aqüicultura Experimental (CAE) els tècnics de Conselleria havien provocat danys irreparables reintroduint samarucs (Valencia hispanica) provinents d'una altra conca hidrogràfica, diferent de la del Parc Natural de l'Albufera, amb càrregues genètiques diferents.

Estudiants de l’Escola d’Enginyeria Agrícola de València crearen l’Associació per al Desenvolupament de l’Agricultura Ecològica i editaren un butlletí anomenat Arcàdia.  


Collage RMiB

   

El Partit Popular, de la mà del diputat Lluís Tena Ronchera (Sant Jordi) presentà una moció per a legalitzar el parany com a mètode de cacera.


L’associació degana de l’herpetologia de l’estat, la Societat Herpetològica Valenciana (SOHEVA) va publicar “Cuadernos de Herpetología”.

En setembre es va fer la primera Campanya d’Anellament de Motacilla al Mediterrani Occidental, a València treballaren en ella una bona part dels que després formarien la Societat Valenciana d’Ornitologia: Marcial Yuste Blasco, Angel Berege, José Reyes Alvárez, José María Frediani, Javier Armero Iranzo, Javier Barona i Antonio Cabrera Serrano (Medina Sidonia, 1958-2019)

 

PACIFISTES I OBJECTORS

El govern socialista, amb Julián García Vargas. (Madrid, 1945) com a ministre de defensa, va intensificar la persecució legal contra els insubmisos, aquest any mantenien de-set empresonats, tot i que no comptaren amb suport unànime de la judicatura. El 7 de març es va conéixer una sentència del jutjat núm. 4 de Madrid, presidit pel jutge José Luis Calvo Cabello va absoldre per primera volta un insubmís a la Prestació Social Substitutòria (PSS), Iñaki Arredondo García. El jutge considerà que la PSS no contribuïa a la defensa d’Espanya, va afegir que la llibertat de consciència i la dignitat eren drets reconeguts per la Constitució de 1978, per tant, estaven per damunt de la voluntat de l’Estat (El País, 7/3/92).

Uns altres cinc jutges es negaren a dur a presó als insubmisos (El País, 10/3/92). El govern del PSOE es va enfrontar a jutges i fiscals per les absolucions dels insubmisos (El País, 12/3/92). Els fiscals no acceptaren les recomanacions del Fiscal de l’Estat i continuaren rebaixant les peticions de condemnes per als insubmisos (El País, 21/5/92). El mes de juny es coneixia que la fiscalia demanava dos anys i quatre mesos de presó per als insubmisos de Navarra (El País, 3/6/92).

El 7 d'agost trenta-nou nacions que participaven en la Conferència de Desarmament, signaren un Tractat per a la Prohibició d'Armament Químic. El mes següent, la Cimera per al Desarmament de l’ONU de Ginebra l’adoptà i li donà tot el suport amb l’ànim d’estendre-la a la resta de països.


Els pacifistes assumiren i compartiren reivindicacions ecologistes i naturalistes, un eixample el trobem a la Marina Baixa, amb el Col·lectiu Altea per la Pau que demanà la protecció de l’espai natural del riu Alga, que en només 25 km de recorregut suportava la canalització del seu llit, està envoltat d’urbanitzacions i patia constants vessaments contaminants.


Arxiu RMiB


 

MOVIMENT OBRER

Estàvem en un any negre, una suma crisis afectà severament als treballadors i llauradors del camp valencià, es destruïren 130.000 llocs de treball del sector. El sector de la taronja es manifestà el 3 de desembre a València i acabaren enfrontant-se a la policia, hi hagué 12 ferits i detingueren alguns ciutadans. Tot mentre pels camps s’escampava el virus de la Sharka (Plum Pox Virus) que acabà amb 36.000 fanecades de fruiters de pinyol, principalment albercocs, cireres i bresquillers. Aquesta patologia s’havia detectat per primera volta en 1984. 

En la indústria la cosa tampoc anà millor, tancaren sis de les trenta empreses més grans del país: La Ribera, Feber, Sáez Merino, Tycesa, Càrnies Estellés i Viatges Meliá. Ford anuncià la fabricació del motor Sigma a Almussafes i poc després la reducció de 1.200 llocs de treball (EL PAÍS, 18/12/92). Tot mentre els sectors del metall i la mineria estatals estaven immersos en una reconversió que implicava l’acomiadament de 35.000 treballadors. 

El mes de novembre moriren sis obrers de diverses empreses d’aerografia tèxtil, afectats per una fibrosi pulmonar, altres 67 més presentaren símptomes de diversa gravetat per la mateixa malaltia. Els afectats i les empreses responsables estaven a les viles d’Alcoi, Muro d’Alcoi i Cocentaina, cinc dels morts eren treballadors de l’empresa Ardystil


 


 

Segarra, la Vall d’Uixó

L’empresa sabatera Segarra a la Vall d’Uixó la fundà l’any 1922 Silvestre Segarra Aragó (Vall d'Uixó, 1862-1941). Amb el pas dels anys arribà a ser la segona empresa sabatera més gran d’Europa. La Vall d'Uixó (la Plana Baixa) tradicionalment s’havia dedicat a la indústria del cànem i a la fabricació d’espardenyes, però els veïns demostraren tindre esperit innovador. Introduïren novetats com les soles de cuir i això els va permetre créixer molt, fins i tot aconseguiren contractes exclusius per a subministrar les botes de l’exèrcit espanyol.

En divuit anys la fàbrica havia crescut molt i en 1940 comptava amb una plantilla de 1.537 treballadors, dels quals 450 eren dones. En 1959 produïren 3.554.082 parells de sabates, un 15% del total de la producció nacional. Aquest impuls espenta el creixement de la Vall que passà de 8.500 habitants a 25.000 en cinquanta anys, per allotjar als treballadors hagueren d’alçar nous barris: la Colònia, el barri Carmaday i el Grup la Unió.

En 1970 Segarra arribà a la seua màxima producció, però amb la crisi del petroli de 1973 els costos de producció pujaren per l’augment del preu de les matèries primeres, de la mà d’obra i de l’energia. Eixe moment el van aprofitar les indústries asiàtiques per a fer-se amb bona part del mercat, gràcies a una política de baixa qualitat i preus baixos. Un altre factor que greujà la crisi de Segarra fou que les seues sabates passaren de moda, a més eren massa rígides i duradores, per tant, no podien competir amb les més lleugeres i barates. En 1976 feren la primera fallida i acabaren tancant definitivament aquest 1992.

 

Collage RMiB

CRÒNICA DE 1992

El País Valencià començà molt malament l’any eufòric d’Espanya, el 15 de gener ETA matava a Manuel Broseta Pont (Banyeres, 1932-1992), catedràtic de Dret Penal i exsecretari d'estat per a les autonomies. Li pegaren un tir al bescoll als jardins de l'avinguda de Blasco Ibáñez.

No tingué tanta repercussió mediàtica la mort Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992), el 21 de juny deixava orfes als valencians el millor pensador del nostre país. Moria a sa casa de Sueca tot i que ell mateix reconeixia pocs dies abans en una entrevista que el seu traspàs va ser l’any 1982, quan va sofrir l’atemptat amb dues bombes de goma-2 a sa casa, que mai volgueren investigar les autoritats espanyoles.

Les infraestructures tingueren fites importants, el Port Autònom de València canvià la seua figura legal, es va convertir en Autoritat Portuària de València. Es va posar en servici el bypass, la circumval·lació de València de l'autovia A-7, suposà l'obra de més envergadura i probablement la més demanada per l’àrea metropolitana i va permetre eliminar l'anomenat “semàfor d'Europa”. Aquesta autovia suposà una inversió de 35.000 milions de pessetes (210,35 M€) i la construcció de més de 60 quilòmetres.

El mes d’agost a la Marina Baixa, només acabat d’aplegar a l’alcaldia de Benidorm: Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 1956), després de comprar una trànsfuga i fer una moció de censura al PSOE, es va declarar un paorós incendi que cremà els boscos de les muntanyes de la serra Cortina, i que evidentment el van provocar uns “desconeguts”.

La legislació prohibia la requalificació de les zones forestals cremades, però tres anys després, en arribar Zaplana a la presidència de la Generalitat el primer que va fer, fou canviar eixa llei. Una volta alliberada per a les constructores, no trigaren gaire a anunciar que en eixos terrenys alçarien el que anys després seria el parc d’atraccions Terra Mítica. Mentre Zaplana estigué al capdavant del consistori benidormer es van produir dos incendis més que després s’aprofitaren per a construir la gegantina requalificació urbanística al voltant del parc temàtic.




Als carrers d’algunes de les principals viles arribà el primer diari gratuït d’Europa, el MD Mini Diario. La seua tirada arribà als 73.000 exemplars diaris que es distribuïren per Xàtiva, Alcoi, Oliva, Gandia, Alzira, Torrent, Paterna, Manises, València i Alacant. El mes de setembre de 2008 amb l’esclat de la crisi hagueren de tancar portes.

El 5 de novembre a Estrasburg, l’estat espanyol ratificava la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals, per la qual es comprometia a reconéixer-les, respectar-les i promoure-les, una altra cosa era que eixe respecte i promoció foren veritat.




El 13 de novembre patirem un dels actes delictius més foscos i truculents de la nostra història, tres xiquetes d’Alcàsser van ser brutalment segrestades, violades i assassinades.

 

Collage RMiB

Any negre d’incendis forestals

A casa nostra hi hagué 769 incendis forestals que cremaren un total de 26.188,5 hectàrees, de les quals 13.578 eren boscos. Vam ser l'autonomia amb més superfície cremada i també ostentaren el dubtós honor de tindre els pitjors índexs d'efectivitat en l'extinció dels focs.

A finals d’agost tinguérem vents de ponent i es calaren foc molts boscos, sols l’1 de setembre es declararen deu incendis. A lo llarg de l’any patirem vuit focs de més de 500 ha, puix repassem els que socarraren més de 1.000 ha.

El pitjor de tots fou l’incendi d’Altura-Marines on es van cremar .299 ha. Aquest foc va ser una bona mostra de la complexitat i virulència dels incendis. Es va calar el 30 d’agost a Altura i estigué actiu fins al 2 de setembre. El foc s’estengué per Marines, Olocau, Gàtova, arribà fins al terme de Llíria on va cremar 795 ha a La Concòrdia. Les flames acabaren amb bona part dels millors boscos de la Serra Calderona. Segons el Grup Ecològic Mediterrani, eixe any a la serralada sols hi havia oberts quatre tallafocs estrets i dues torres d’observació que no s’utilitzaven (Las Provincias, 27/9/92). Segons l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria a l’hora de combatre l’incendi hi hagué una total descoordinació de les diferents unitats forestals (Túria Diari, 1992). Les flames envoltaren Gàtova, fins i tot hi hagueren d'evacuar a 42 monjos de la Cartoixa Portaceli.

Una volta apagades les flames de la Calderona i arribada la tardor, la conselleria d’Antoni Escarré Esteve (Alacant, 1941-2022) autoritzà la saca i venda dels pins cremats (Las Provincias, 4/10/92). La Conselleria de Medi Ambient dedicà aquest any un pressupost de 2.700 milions de pessetes per a combatre els incendis. Davant la desfeta de la fosca realitat, presentà un Pla Estratègic de Millora i Restauració Forestal que constava de cinc parts: Prevenció, Detecció, Extinció, Restauració Forestal, Coordinació!

La pèrdua dels boscos impulsà les reivindicacions que demanaven la salvaguarda de la Calderona. Però com la protecció mai va ser d’interés per a les administracions valencianes, haguérem d’esperar fins a l’any 2002 perquè aprovaren la declaració del Parc Natural. Entre moltes més organitzacions cíviques es destacaren en les reivindicacions proteccionistes l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria que aquest any estava presidit per Francesc Rozalén (Las Provincias, 8/11/92), la Coordinadora per a la Protecció i la Promoció de la Serra Calderona o el Centre Excursionista de València.

Foto Francesc Rozalen


Continuant amb els focs més extensos, a Calles vam perdre 3.302 ha, a Sot de Xera 2.072 ha, a Assuévar (Serra d'Espadà) es van cremar 1.652 ha i a Castelló, al Desert de les Palmes 1.634 ha més. Curiosament, aquest darrer incendi es va calar un dia de ponent en desembre, va fer fum i cendres la pràctica totalitat dels boscos d'aquest indret símbol de la natura de la Plana Alta.

Dos treballadors moriren, el 22 d’agost a Bèlgida s’estavellà un helicòpter i va morir el pilot, cinc dies després a Confrides un membre de les brigades forestals va traspassar en ser colpejat per l’aspa d’un helicòpter.

A més es van cremar uns altres espais naturals valuosos, a la primavera foteren foc les Salines de Santa Pola, en abril la marjal dels Moros i la llacuna de la Mata de Torrevella en plena època de reproducció. Un abocador il·legal provocà un altre incendi al Montgó i es cremà una part de la important pineda del Saler. Grans focs desferen els termes d’Alberic o Llíber.


Collage RMiB

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

A finals de 1991 s’anunciaren ajudes econòmiques per a protegir la natura, atorgades per la Comissió de Medi Ambient de la CE. A casa nostra obtinguérem tres milions d’ECUS (la unitat de compte monetària de la CEE) que utilitzaren per a comprar terres a la marjal de Pego-Oliva i 435.000 ECUS més per a comprar un cinturó de terres al voltant del Fondo d’Elx.

El dia 9 de gener la República Sèrbia de Bòsnia es declarava independent de Bòsnia-Hercegovina i el dia 15 del mateix mes la CEE reconeixia les repúbliques de Croàcia i Eslovènia. El 6 d’abril el conflicte s’estenia, començà la guerra de Bòsnia i es desintegrava Iugoslàvia (El País, 6/4/92), el territori que abans de 1929 es coneixia com a Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. El 27 de maig soldats serbis dispararen bombes de morter a una cua davant d’un forn a Sarajevo. Mataren 20 ciutadans i feriren altres 150, això provocà la reacció d’Europa i del Consell de Seguretat de l’ONU que sancionaren als serbis (El País, 28/5/92).

A Maastricht es va signar el Tractat de la Unió Europea, el 7 de febrer. Conforme a aquest acord s’impulsava la unitat europea que es fonamentava en l’estructura de les Comunitats Europees preexistents, que anomenaren com a primer pilar, un segon era la Política Exterior unitària i el tercer pilar una Política de Seguretat Comuna (PESC), també va haver-hi  un pacte en l'àmbit de Justícia i Assumptes d'Interior (JAI). En gener havia entrat en vigor la lliure circulació dels treballadors per la Comunitat Europea.

Eixe mateix mes de febrer es va celebrar a Caracas la quarta edició del Congrés Mundial dels Parcs Nacionals i Àrees Protegides. Tenien la pretensió de duplicar la superfície protegida en els pròxims deu anys, incloent-hi un 20% d’àrees costaneres. En aquest moment hi havia a tot el món 7.000 àrees protegides que s’estenien per 6,5 milions quilòmetres quadrats, el 5% de la superfície total de la Terra. L’estat espanyol estigué representat per l’ICONA, aquest any sols teníem tres parcs nacionals declarats.

Els EUA anunciaren que els avions de combat F-16 se n'anirien de la base de Torrejón de Ardoz, Madrid, cap a Alemanya. Amb això desmantellaven definitivament tota aquesta base aèria nord-americana que estava activa des de 1956 (El País, 11/2/92). Rússia i els EUA, encapçalats per Borís Nikolàievitx Eltsin (Butka, 1931-2007) i George Herbert Walker Bush (Milton, 1924-2018) negociaven el desarmament (El País, 11/2/92). Fruit d’eixes negociacions el mes d’octubre el Senat dels EUA aprovà el START I, Tractat de Reducció d'Armes Estratègiques.


Collage RMiB


El mes de febrer esclata l’enèsim escàndol financer de la mà del banc IBERCORP, creat per Manuel de la Concha (1977-2011), amic del governador del Banc d’Espanya, Mariano Rubio Jiménez (Burgos, 1931-1999). Ambdós ocultaren a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que ells i Miguel Boyer Salvador (San Juan de Luz, 1939-2014) eren socis de l’entitat bancària. Tots tres eren coneguts popularment com a membres de “la beautiful people”. Es van descobrir operacions d’enginyeria financera que causaren pèrdues de 9.100 milions de pessetes. Rubio hagué de dimitir i en 1996 ingressà en presó, tot i que no estigué molt. A de la Concha el van condemnar a sis anys de presó. Mentre la taxa d’atur a l’estat arribava al 15,4% i la pesseta s’hagué de devaluar respecte del marc alemany un 32% i els francesos atacaven i cremaven els camions amb productes agrícoles espanyols.


Collage RMiB


Va haver-hi una intoxicació per ingestió de carn de vedella tractada amb clembuterol que afectà 200 persones a Catalunya, Balears i al País Basc, va ser la més greu coneguda fins aleshores al món. Aquest fàrmac augmenta el volum muscular, per tant, el pes del bestiar a l’hora d’anar a l’escorxador. Acusaren dues empreses catalanes, una de Girona i una altra de Barcelona. Les autoritats ordenaren la immobilització de 3.500 caps de bestiar i la Comunitat Europea va exigir el sacrifici de 450.000 vaques lleteres a Espanya. Calgué esperar fins a 2001 perquè el Tribunal Suprem condemnarà als propietaris de les explotacions ramaderes per un delicte contra la salut pública.

Un 75% dels residus industrials tòxics i perillosos produïts a l’estat no es tractaven (El País, 11/2/92). Sols una tercera part d’empreses i ajuntaments pagaven els canons per contaminar rius i mars, mitjançant el qual pretenien sufragar la instal·lació de depuradores i canonades d’aigües residuals. Entre les grans empreses insubmises als tributs estaven ENSIDESA, Paperera Scott Miranda, Minas de Río Tinto o ajuntaments com el de Saragossa, Valladolid i Salamanca (El País, 4/3/92)

El mes de març es va fer un referèndum a Sud-àfrica que aprovà l’abolició de l’Apartheid i significà l’arribada al poder del Congrés Nacional Africà, encapçalat per Nelson Rolihlahla Mandela (Mvezo, 1918-2013).

En una central nuclear propera a Sant Petersburg es va produir un greu accident que implicà una fuita de gasos radioactius. Les autoritats russes el qualificaren d’incident greu (El País, 25/3/92). Tres dies després es feia públic que quinze treballadors de l’empresa Laboratori MEDGENIX, a Tres Cantos, s’havien contaminat severament amb radioactivitat en esclatar una ampolla amb Molibdé 99 (El País, 28/3/92).

La Comunitat Europea anuncià que tancaria la producció i comercialització de gasos CFC en 1996 (El País, 24/3/92).

El 14 d’abril feia el seu viatge inaugural l’AVE de Madrid a Sevilla, la construcció dels 470 km del traçat costaren 3.250 milions d’euros. En plena eufòria del 1992 i amb les presses per arribar a la inauguració de l’EXPO es van cometre greus errors. Amb la idea d’un futur internacional de l’Alta Velocitat es decidiren per fer la xarxa amb l’ample de vies internacional de 1435 mm, tot i que això implicà fer-ne una xarxa totalment nova, sovint en paral·lel a la tradicional, la qual cosa va ser molt criticada pels experts en multiplicar les despeses i condemnar al ferrocarril tradicional a morir per manca d’inversions en manteniment. Es va optar per una velocitat excessivament alta de 350 km/h que multiplicava els costos. A més per a continuar amb el tradicional centralisme espanyolista es va dissenyar una xarxa radial, on tot havia de passar per Madrid, oblidant una vertebració del territori lògica des d’un punt de vista econòmic com era el corredor mediterrani.

A principis d’any esclatà l’escàndol del cas RENFE per un  frau en la permuta de terrenys amb l’ajuntament de Sant Sebastià dels Reis (Madrid) valorat en 3.372 milions de pessetes, que provocà la dimissió del ministre de Sanitat Julián García Valverde (Madrid, 1946), que abans havia presidit RENFE. A més es va conèixer que l’empresa ferroviària pagà 70 milions per informes immobiliaris a empreses que estaven investigades pel Frau en l’IVA. Els tribunals investigaven a 648 empreses responsables per no declarar l’IVA, defraudant per un valor de 3.000 milions de pessetes, la major part eren constructores. El més greu és tot aquest malbaratament de recursos es produïa mentre es feia públic que en l’exercici de 1991, RENFE havia perdut 250.000 milions de pessetes i el mes de juny ens assabentarem que l’empresa ferroviària tenia un dèficit acumulat que superava el bilió de pessetes.




Estàvem en any de festes que ens costaren molt, en els 176 dies que estigué oberta l’Expo de Sevilla gastàrem 1.104 milions d’euros, tot i que la suma total del que es gastà l’administració foren 5.600 milions d’euros, uns 1.041.600 milions de pessetes de l’època. S’inaugurava el 20 d’abril i segons dades oficials la visitaren 18 milions de persones, el 55% d’elles eren espanyols. Hi hagué 112 pavellons de diferents països, 8 de temàtiques universals, 23 d'organismes internacionals, 17 de comunitats autònomes i 6 d'empreses.

El 16 d'abril de 1992 a la ciutat de Maputo, Moçambic, s'enfonsava el vaixell petrolier Katina P, que vessava 60.000 tones de petroli a l'oceà. El 22 d'abril a Guadalajara, Mèxic, es va produir un vessament de combustible que provocà explosions que destrossaren 15 km de carrers, provocaren vora 700 morts i uns 1.800 ferits.

L’URSS es desintegrava a poc a poc, hi hagué conflictes armats entre Azerbaidjan i Armènia, que provocaren la massacre de centenars de ciutadans àzeris a Jóyalí. Crimea es va declarar independent el 5 de maig, poc abans que ho fera Ucraïna, tot i que l’endemà rectificaren i afirmaren que serien part d’una Ucraïna independent de l’URSS, tot i que amb una forta autonomia. En juny s’aprovà la constitució d'Estònia, el mes següent Ossètia del Nord es declara independent i es partia Txecoslovàquia, quan Eslovàquia es declarà independent de Txèquia. Al nord d’Àfrica a les eleccions d’Algèria guanyà el Front Islàmic de Salvació (FIS), el govern del Front d’Alliberació Nacional d’Algèria (FLN) anul·là els comicis i esclatà una Guerra Civil. Es tancava oficialment un dels conflictes armats més llargs del segle XX, la Guerra de Corea que esclatà en 1953.

Es va promulgar la Directiva d’Hàbitats (Directiva 92/43/CEE de 21 de maig de 1992) que implementà el Programa LIFE. Mitjançant aquesta directiva es va crear la xarxa d’espais naturals protegits coneguda com a  Natura 2000. Amb el pas dels anys sota la seua supervisió hi ha un 18 % de la superfície terrestre de la UE i més d’un 9 % del territori marí. Dins d’ella prosperen més de 1.400 espècies d’animals i plantes, entre els primers es troben 460 espècies d’aus. Amb el pas dels anys Espanya és el país de la Unió que més superfície ha aportat a la Xarxa Natura 2000, dins d’ella té 2.000 espais, un 27% del territori terrestre i un 8% del marí protegit sota aquesta figura de protecció. Respecte del Programa LIFE, en trenta anys ha subvencionat amb fons europeus més de 5.500 projectes de protecció del medi ambient per tot el continent.

El mes de juny s’organitzà la Cimera de l'ONU sobre Medi Ambient i Desenvolupament a Rio de Janeiro, sota l’eslògan “pensar globalment i actuar localment”. A Europa, abans d’anar-hi li costà molt acordar una postura única respecte de la taxa verda a les emissions de CO₂ que volien proposar a la resta de països (El País, 27/5/92). Hi assistiren representants de 160 països, més de cent caps d’estat, 4.500 delegats i 2.500 periodistes amb l’objectiu era intentar frenar el deteriorament ecològic del planeta. El cap de la delegació espanyola fou Josep Borrell Fontelles (Pobla de Segur, 1947). L’estat espanyol signà els convenis sobre Canvi Climàtic i el de Biodiversitat. Un dels problemes més destacat pels ponents va ser la superpoblació de la nostra espècie, de fet la delegació vaticana no signa l’acord del control de natalitat, en estar tradicionalment en contra dels mètodes d’anticoncepció (El País, 4/6/92). Respecte dels acords per a combatre el canvi climàtic l’opinió dels ecologistes és que foren decepcionants, perquè no es pogueren acordar compromisos concrets, ni en quantitats ni en terminis (El País, 5/6/92). EUA fou l’únic país que no signà l’acord per a la Protecció d’Espècies (El País, 6/6/92). Tot i les greus mancances de la cimera és obligatori assenyalar avanços jurídics respecte de la protecció. Com a mostra el Principi 16 dels aprovats per la Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament, estableix que el subjecte que contamina ha de carregar amb els costos de neteja i reparació dels danys.

A Nova York, el 9 de maig es va organitzar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que entrà en vigor el 21 de març de 1994. Davant la preocupació per l’augment de gasos d’efecte hivernacle i com que gran part d’eixes emissions les produïen els països industrialitzats, acordaren estabilitzar les concentracions d’aquests gasos en l’atmosfera. Per aconseguir-ho es devien fer programes amb mesures correctores, a redactar inventaris d’emissions i embornals dels gasos. A més havien de permetre, entre altres coses, a reforçar la consciència pública, a escala mundial, dels problemes relacionats amb el canvi climàtic.

El Tribunal Suprem anul·la les gravacions que va fer la policia als germans Rafael i Salvador Palop, aquest segon era regidor de l’ajuntament de València pel PP, perquè atemptaven contra el secret de les comunicacions. Aquests enregistraments es van fer investigant un delicte de narcotràfic en el qual estava involucrat Rafael Palop, però en elles es trobaren amb proves contundents del finançament il·legal del PP i l’enriquiment dels implicats. Amb aquestes proves obriren el conegut com a Cas Naseiro, que implicà a Rosendo Naseiro , tresorer nacional del PP i als diputats valencians del mateix partit: Ángel Sanchis Perales i Pedro Agramunt. En una de les gravacions se sentia al vicepresident de la Diputació de València, Vicente Sanz dir-li a Eduardo Zaplana, “Estoy en política para forrarme” (El País, 19/6/92).



El 25 de juliol s’inauguraven els jocs olímpics de Barcelona que duraren setze dies. Sols l’organització costà 162.880 milions, foren necessaris uns altres 956.630 milions de pessetes per a les inversions en infraestructures. Això serien 5.749 milions d’euros de 1992, que en l’actualitat equivaldrien a 10.790 milions d’euros.

El 27 d'agost de 1992 s’aprovà la reforma de l'article 13.2 de la Constitució que autoritzava la participació política dels estrangers, va ser la primera modificació de la principal llei espanyola.


Collage RMiB


El 19 d’octubre es va celebrar el primer judici per delicte ecològic consumat dins d’un espai protegit. Acusaren trenta arrossers, dos comerciants de fitosanitaris i dos alts càrrecs de la Junta d’Andalusia per la mort de 22.000 aus aquàtiques a Doñana, teòricament enverinades amb l’organoclorat Metil Paration, un producte prohibit quan ocorregueren els fets i que continuaven emprant els arrossers andalusos en agost de 1986. La defensa dels acusats argumentà que la mort la provocà un brot de botulisme, mentre l'acusació particular representant a l’Associació Ecologista Andalus i la CODA consideraren que l’agent que provocà la mortalitat d’aus va ser el fitosanitari i els funcionaris de la Junta serien responsables civils subsidiaris. Finalment, els tribunals absolgueren als acusats, consideraren no provat que la mort la causarà l’organoclorat, advertint que també podria ser a causa del botulisme, tot i que mancaven proves concloents.




Científics de la NASA feren públic que el satèl·lit Nimbus 7 havia trobat que el forat de la capa d’ozó que estava damunt de l’Antàrtida havia crescut un 15% i mesurava 23 milions de quilòmetres quadrats. La seua superfície era versemblant a la que ocupaven els EUA i Canadà junts (EL PAÍS, 1/10/92).

El Ministeri de Justícia elaborà un esborrany d’avantprojecte de nou Codi Penal que incorporava els delictes contra l’ordenació del territori, el medi ambient, a més dels relatius a la caça i pesca (Títol XVIII). Afegia al títol XIV els delictes relacionats amb els incendis forestals.

Als tribunals també estava obert el Cas Filesa, mitjançant unes empreses pantalla es finançava el PSOE. Fins a 1997 no dictaren sentència que condemnà un diputat, un senador i la Coordinadora de Finances socialista. Juan Guerra González. Segons la instrucció l’empresa FILESA la creà el PSOE per a poder pagar les despeses de la campanya pel SI a l’OTAN, aconsellats per un banquer de la seua confiança (EL PAÍS, 14/12/92).

El germà d’Alfonso Guerra, va seure al banc dels acusats dels jutjats per primera volta (EL PAÍS, 30/11/92) i el condemnaren per delicte fiscal (EL PAÍS, 18/12/92). A l’exsubsecretari d’Indústria, Eduardo Santos i altres directius de MACOSA els condemnaren a presó per apropiació indeguda d’entre 500 i 1.000 milions de pessetes.




El 3 de desembre l’Aegean Siga, un petrolier de bandera grega construït en 1973, amb 79.000 tones de cru lleuger intentà entrar a la ria de A Corunya per a resguardar-se d’una forta tempesta. La mar el va espentar i encalla enfront de la torre d’Hèrcules, s'incendia, es va partir i després s'afonà. Un dels seus tancs de petroli es va incendiar i vessà una taca de cru de més de 2 km de llarg i 20 metres d’amplària que contaminà bona part de les ries de Betanzos, Ares i Ferrol. L’endemà la taca de petroli havia crescut i s’estenia per 50 km². El total de cru abocat estigué al voltant de les 66.800 tones. A conseqüències del vessament uns 4.000 llocs de treball directes se'n van vorer paralitzats pel desastre i les indemnitzacions trigaren deu anys a arribar als afectats. El govern destinà 1.000 milions de pessetes per a les tasques de neteja dels 300 km de costes embrutades pel petroli.

El mateix mes va declarar la suspensió de pagaments del Grup Torras que comptava amb 35.000 treballadors i pertanyia al grup empresarial Kuwait Investment Office (KIO), en acumular deutes de 250.000 milions de pessetes. Els inversors kuwaitians que havien perdut 450.000 milions a Espanya denunciaren als gestors, encapçalats per Francisco Javier de la Rosa Martí (Barcelona, 1947) (EL PAÍS, 5/12/92) al que acusaren d’apropiar-se de 55.000 milions de pessetes de forma irregular (EL PAÍS, 19/12/92).

El tribunal de delictes monetaris acusà la família Botín de delictes fiscals que haurien comés entre 1986 i 1989, mitjançant cessions de crèdits facilitades als seus clients. El jutge demanà al banc Santander una fiança de 8.000 milions de pessetes per a poder cobrir els perjudicis (EL PAÍS, 24/12/92). El juí es va allargar fins a 2006, quan l’Audiència Nacional no volgué continuar amb el litigi i l’arxivà perquè sols quedava activa l’acusació popular i no eren perjudicats directes! (EL PERIODICO.com 21/12/06).

El PSOE va tirar endavant la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, més coneguda com la Llei Corcuera o la de la puntada de peu a la porta, perquè autoritzava l’accés al domicili en cas que les forces de seguretat sospitaren que s’estava delinquint en el narcotràfic. Aquest precepte el va derogar per inconstitucional el tribunal suprem en 1993.

 


PUBLICACIONS

El zoòleg Germán López Iborra especialitzat en l’estudi de les dinàmiques poblacionals i conservació dels passeriformes amenaçats en ambients mediterranis, va publicar “Els vertebrats terrestres de la comarca d'Alacant (Cuadernos de la naturaleza)”.



Davant l’optimisme occidental per la caiguda del Comunisme, el politòleg Francis Fukuyama (Illinois, 1952) publicà el llibre “La fi de la història i l'últim home” (1992). En el qual defensa la fi de la lluita entre ideologies contraposades que donaria pas a la universalització del liberalisme occidental democràtic. Considerava que el postmodernisme sols era un entrebanc de la democràcia liberal perquè no oferia esperances per a mantenir la cohesió de la comunitat. Es va convertir en un dels principals valedors del sorgiment del Neoconservadorisme. Aquesta aposta li dugué a defensar activament la intervenció en la primera guerra del Golf (1991) i la posterior persecució dels talibans responsables dels atemptats de l’11 de setembre de 2001. 

Fukuyama donà un canvi radical, abandonà el costat fosc i evolucionà davant la II guerra del Golf, que implicà la invasió d’Iraq i la mort de Saddam Hussein (Al-Awja, 1937-2006). Aquest canvi li dugué a comparar el Neoconservadorisme amb l’Estalinisme. Més avant amb “Els orígens de l’ordre polític” (2011) va comparar la història política per acabar defensant que l’estat ideal havia de ser de dret, modern, efectiu i responsable. Hi hagueren de transcórrer més anys perquè l’esdeveniment històric l’obligarà a reconéixer la decadència política dels Estats Units. Argumentà que aquesta degradació era provocada per les burocràcies junt amb l'acció dels grups de poder que volien evitar tota mena de control democràtic. Tot i que continuà condemnant el Socialisme, defensà la necessitat de fer polítiques redistributives per a reduir el desequilibri en la distribució de la riquesa. Més recentment, fent gala del seu optimisme interpretà la victòria electoral de Joe Biden (Scrabton, 1942) davant Donald Trump (Nova York, 1946) com a resultat de la capacitat del sistema nord-americà per a corregir errades. 

 

FONTS i REFERÈNCIES

Segarra:

https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2018/10/08/fabrica-segarra-historia-vall-41238174.html

Alacant:

http://www.alicantevivo.org/2007/07/nuestra-provincia-en-el-recuerdo-el_18.html

Expo de Sevilla:

https://www.eleconomista.es/podcasts/noticias/11730364/04/22/30-anos-de-la-Expo-92-el-legado-economico-que-dejo-en-Sevilla.html

Joan Fuster:

https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180621/45300516833/joan-fuster-converses-inacabades-toni-molla-francesc-bayarri.html

Economia:

https://fundspeople.com/es/lecciones-sobre-la-devaluacion-de-la-peseta-en-1992-y-el-camino-que-debera-tomar-francia-en-el-futuro/

Incendi Calderona:

https://laveudelliria.com/francesc-rozalen-calderona-la-meua-estimada-serra/

Delictes ambientals:

https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/73805/TFG%20Miguel%20Trull%20Sanmartin_14741352033755436347415751256008%20%282%29.pdf?sequence=3&isAllowed=y

Butlletins de la Casa Verda, núm. 71, 72, 73 i 74.

Quercus, núm. 71, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 79, 80, 81 i 82.

Segarra:

https://bibliotecavirtualsenior.es/wp-content/uploads/2015/05/HISTORIA-DE-LA-FABRICA-SEGARRA.pdf

Incendis 1992

https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/incendios-forestales/incendios_forestales_espania_1992_tcm30-132589.pdf

La Calderona

http://www.upv.es/~csahuqui/hemero.html

Clenbuterol Catalunya

https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=706841

 

  

BANDA SONORA RECOMANADA:





Comentaris