Impactes dels Embassaments

Embassament de Contreres, Villargordo del Cabriel, Rafa Muñoz

L'estat espanyol compta amb 1.225 grans embassaments, som el cinqué país del món amb més infraestructures d'aquest tipus i el primer de la UE. Sense tindre en compte les preses fetes pels romans, sobre el riu Monnegre, a Tibi, tenim la presa més antiga d'Europa, feta al segle XVI entre 1579 i 1594 per regar els horts d'Alacant. També és molt coneguda la xarxa de séquies i assuts àrabs construïts per regar les terres baixes del País Valencià, la gestió dels rius i les seues aigües ens ve de lluny.

Coneguem les virtuts dels grans embassaments: controlen les fluctuacions de cabdal i riuades, molt sovint produeixen electricitat en les centrals hidroelèctriques, garanteixen el subministrament d'aigua per al consum humà i permeten posar en reg terres que abans eren de secà. 

També som conscients que els rius són ecosistemes dinàmics que donen suport a molta biodiversitat, però... Que impactes provoca la construcció d'un gran embassament en una conca fluvial?

Séquia a Alboraia Rafa Muñoz

Un primer impacte és el paisatgístic amb les grans parets de formigó que són les preses però també per  les afeccions que provoquen les carreteres i línies elèctriques que cal fer al voltant dels embassaments. 

Acaben amb el bosc de ribera per inundació però una volta construïts les fluctuacions del nivell de les aigües no permeten el creixement d'un nou a les vores. Neguen valls amb horts i conreus tradicionals, molt sovint provoquen la pèrdua de poblacions que queden sota les aigües. Una volta acabada l'obra, sols a l'estat i al segle XX, s'han negat sota els embassaments un total de 500 pobles i desplaçat a 50.000 veïns que han perdut sa casa i la seua història.

El tall del riu mitjançant una presa impedeix el trànsit d’espècies i de sediments, aquests últims quan són arrossegats pels rius fertilitzen les terres de reg, una volta arribats al mar permeten el manteniment de platges de sorra. No és el cas valencià però els embassaments tallen els sediments que mantenien deltes com el del riu Ebre o del Guadiana, ara minven cada volta que hi ha un fort marejol. 

Assut i sénia en el riu Cabriol a Venta del Moro (2006) Rafa Muñoz

En omplir-se d'aigua un pantà el clima del voltant es modifica, s'afavoreix l'augment d'humitat entre un 10 i un 15% el que provoca més boires, un augment de temperatures a escala local i una modificació del règim de pluges.

Els rius omplen el fons dels embassaments de sediments que minven la capacitat d'emmagatzemament, augmenta el volum de matèria orgànica dissolta en les aigües estancades, això produeix un augment del consum d'oxigen de l'aigua a més de problemes d'oxidació que poden arribar a modificar el pH i la temperatura de l'aigua.

La regulació artificial dels rius afecta la vegetació, als animals i al llit del riu aigües avall per la solta puntual de grans quantitats d'aigua que desembassen o quan tallen el fluix normal de cabdal. Afavoreix l'expansió d'espècies invasores com la Clòtxina zebra (Dreissena polymorpha) o la introducció de peixos al·lòctons.

Presa de Tous (1982) Autor desconegut

Una construcció mal planificada d'un embassament pot provocar desastres com la pantanà de Tous, la presa no pogué obrir les comportes de desaigüe i va rebre més aigua de la que podia gestionar. O fallides com la de la presa de Contreres, a Villargordo del Cabriel, que no pot omplir-se per la porositat de les muntanyes que envolten el pany de la presa que provocarien escletxes, greus enderrocs i fins i tot el trencament. 

El pitjor accident provocat per un embassament a l’estat fou el de Vega de Tera, era un xicotet salt per a generar electricitat que tallava el curs del riu Tera, a la comarca castellana de Sanabria. El 9 de gener de 1959 s’enfonsà un tros del mur de contenció de la presa, d’uns 150 metres de longitud. Sobtadament deixà anar gairebé 8 milions de metres cúbics d’aigua que negaren el poble de Ribadelago, situat vuit quilòmetres riu avall on moriren 144 veïns.

Salt de Torrejón, Toril, Arxiu RMiB

Els salts de Torrejón aprofiten les aigües del Tajo i del Tietar, a Extremadura, mitjançant canalitzacions que ajunten les aigües i les deriven a la mateixa central hidroelèctrica. El franquisme va concedir l'aprofitament a Hidroelèctrica i l'empresa alçà tres grans preses; Valdecañas (1964); Saltos de Torrejón (1967); Alcántara (1969). A més construïren dos grans embassaments, Gabriel y Galán i Valdeobispo. En l'obra de construcció treballaren més de 4.000 obrers que afaenaven dotze hores diàries sense dret de vacances, l'únic festiu que tenien era l'1 de maig.

Després d'unes pluges torrencials s'ompliren sobtadament els embassaments sense que estiguera finalitzada la construcció. El 22 d'octubre de 1965 es trencà una comporta del salt de Torrejón i això provocà una riuada que matà setanta treballadors, va ser el pitjor accident laboral a l'estat. L'informe pericial que presentaren al juí indicava que la comporta no estava dissenyada correctament per a suportar eixa càrrega d’aigua, però acabaren sobreseent als acusats, sols els obligaren a pagar unes indemnitzacions de misèria a les famílies afectades, molt més baixes del que era l’habitual.