Passa al contingut principal

Impactes dels Embassaments

Embassament de Contreres, Villargordo del Cabriel, Rafa Muñoz

L'estat espanyol compta amb 1.225 grans embassaments, som el cinqué país del món amb més infraestructures d'aquest tipus i el primer de la UE. Sense tindre en compte les preses fetes pels romans, sobre el riu Monnegrea Tibi, tenim la presa més antiga d'Europa, feta al segle XVI entre 1579 i 1594 per regar els horts d'Alacant. També és molt coneguda la xarxa de séquies i assuts àrabs construïts per regar les terres baixes del País Valencià, la gestió dels rius i les seues aigües ens ve de lluny.

Coneguem les virtuts dels grans embassaments: controlen les fluctuacions de cabdal i riuades, molt sovint produeixen electricitat en les centrals hidroelèctriques, garanteixen el subministrament d'aigua per al consum humà i permeten posar en reg terres que abans eren de secà. 

També som conscients que els rius són ecosistemes dinàmics que donen suport a molta biodiversitat, però... Que impactes provoca la construcció d'un gran embassament en una conca fluvial?

Séquia a Alboraia Rafa Muñoz

Un primer impacte és el paisatgístic amb les grans parets de formigó que són les preses però també per  les afeccions que provoquen les carreteres i línies elèctriques que cal fer al voltant dels embassaments. 

Acaben amb el bosc de ribera per inundació però una volta construïts les fluctuacions del nivell de les aigües no permeten el creixement d'un nou a les vores. Neguen valls amb horts i conreus tradicionals, molt sovint provoquen la pèrdua de poblacions que queden sota les aigües. Una volta acabada l'obra, sols a l'estat i al segle XX, s'han negat sota els embassaments un total de 500 pobles i desplaçat a 50.000 veïns que han perdut sa casa i la seua història.

El tall del riu mitjançant una presa impedeix el trànsit d’espècies i de sediments, aquests últims quan són arrossegats pels rius fertilitzen les terres de reg, una volta arribats al mar permeten el manteniment de platges de sorra. No és el cas valencià però els embassaments tallen els sediments que mantenien deltes com el del riu Ebre o del Guadiana, ara minven cada volta que hi ha un fort marejol. 

Assut i sénia en el riu Cabriol a Venta del Moro (2006) Rafa Muñoz

En omplir-se d'aigua un pantà el clima del voltant es modifica, s'afavoreix l'augment d'humitat entre un 10 i un 15% el que provoca més boires, un augment de temperatures a escala local i una modificació del règim de pluges.

Els rius omplen el fons dels embassaments de sediments que minven la capacitat d'emmagatzemament, augmenta el volum de matèria orgànica dissolta en les aigües estancades, això produeix un augment del consum d'oxigen de l'aigua a més de problemes d'oxidació que poden arribar a modificar el pH i la temperatura de l'aigua.

La regulació artificial dels rius afecta la vegetació, als animals i al llit del riu aigües avall per la solta puntual de grans quantitats d'aigua que desembassen o quan tallen el fluix normal de cabdal. Afavoreix l'expansió d'espècies invasores com la Clòtxina zebra (Dreissena polymorpha) o la introducció de peixos al·lòctons.

Presa de Tous (1982) Autor desconegut

Una construcció mal planificada d'un embassament pot provocar desastres com la pantanà de Tous, la presa no pogué obrir les comportes de desaigüe i va rebre més aigua de la que podia gestionar. O fallides com la de la presa de Contreres, a Villargordo del Cabriel, que no pot omplir-se per la porositat de les muntanyes que envolten el pany de la presa que provocarien escletxes, greus enderrocs i fins i tot el trencament. Un altre eixample amagat pel franquisme el tenim al poble zamorà de Ribadelago on moriren 144 persones en rebentar la presa de l'Embassament de Vega de Tera, l’any 1959. 



Comentaris