Àlvar Seguí i Llopis Poques voltes l’espenta d’una persona ha pogut aconseguir una fita tan important com va ser la recuperació del voltor comú (Gyps fulvus) a la Serra Mariola, amb Àlvar Seguí i Llopis i amb el FAPAS d’Alcoi tenim un bon eixample. Àlvar fou el pare del Projecte Canyet que presentà l’any 1997, amb el suport del Fons Asturià per la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS), que s’havia format en 1983. Aquest grup l’encapçalaren Roberto Hartasánchez i el naturalista Alfredo Noval Junquera (Villaviciosa, 1929-2001). Ambdós aprofitaren la finestra de la revista naturalista QUERCUS per a donar a conéixer el seu treball de protecció de voltors (Gyps fulvus) i ossos bruns ibèrics (Ursus arctos) i fer créixer la seua associació, que en principi era un grup exclusivament asturià.  En pocs anys aconseguiren encisar un bon grup d'amants la natura, com fou el cas de l'artista Fernando Fueyo. Fins i tot van atraure molts naturalistes que no tenien res a vorer amb Astúries,

Al Regne Unit en 1984 per primera volta es va detectar el cas d'una vaca infectada per l' encefalopatia espongiforme bovina (EEB) . És provocada per una proteïna desnaturalitzada, anomenada prió , que es comporta com un virus i sols afecta els animals adults. La malaltia coneguda popularment com les vaques boges , es va estendre perquè alimentaren el ramat amb subproductes carnis procedents de restes d'ovins que estaven afectats amb una varietat d' encefalopatia ovona , que no es transmet als humans. Amb els ossos i les vísceres d'animals infectats morts feren pinsos i els donaren a animals sans, que sovint acabaren contagiats. Entre 1986 i 1991 moriren més de 28.000 bòvids, els casos pujaren a 170.000 en 1997. Davant l’expansió el govern britànic decidí prohibir l’ús de restes de carn per a fer pinsos, l’any següent. Fins a l'any 2009 s’havien declarat 182.507 caps de bestiar malalts a tot el món. La pitjor part la dugué el Regne Unit amb 179.441 casos