Passa al contingut principal

Any 1956


José Julio Tato Cumming (Foto familiar publicada per Abilio Reig-Ferrer) 


NATURALISTES

L'ornitòleg alacantí José Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) fou un dels 71 socis fundadors de la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO). Era aviador militar i aquest any el van destinar a Mallorca, en arribar va entrar en contacte amb els naturalistes locals i tots junts decidiren fundar el Centre d'Estudis Ornitològics de Balears (CEOB). El CEOB va ser l'antecedent del Grup Balear d'Ornitologia fundat l'any 1973. Tragueren la revista Baleàrica tot i que sols eixiren dos números perquè l’associació es dissolgué l'any 1960.


Portada de la revista del Centre d'Estudis Ornitològics de Balears 

Aquesta iniciativa va ser prou mal rebuda al si de la direcció en SEO, a Madrid. José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) mostrà el seu disgust i va criticar a Tato Cumming, ell preferia que hagueren fet una Secció de SEO a les Illes Balears, com la que tenien a Catalunya, de fet enceta contactes amb els catalans perquè mitjançaren fórmules de col·laboració amb els illencs. Valverde fins i tot arribà elogiar l’interés del règim per la natura, l’any que va morir Franco li recordà públicament com el salvador de Doñana (Valverde, 1975).


Rosseta (Marmaronetta angustirostris), Arxiu RMiB


En SEO hi havia molts caçadors i taxidermistes, eren majoria entre els naturalistes d'aquells anys de foscor i exili. A la revista ARDEOLA 3 (2) el caçador Carlos d'Albert Muntadas (Barcelona, 1914-2010) publicà una nota explicant que el mes de novembre d'aquest 1956 havia caçat exemplars de rosseta (Marmaronetta angustirostris) fotja banyuda (fulica cristata) al Fondo d'Elx. Els dugué a naturalitzar per ampliar la seua col·lecció, tot i que el mateix "amant de les aus" sabia que aquesta espècie era prou escassa, perquè va afegir que en les voltes que havia caçat al Fondo, mai no l'havia vist.


Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003) va fer un viatge el mes de març l'Albufera de València i contactà amb el  Pare Ignasi Sala de Castellarnau (Esterri d'Àneu, 1903-1973) que li va acompanyar a les societats de caçadors i l'institut Lluís Vives de València on el professor Emilio Rodríguez López-Neyra de Gorgot (Córdoba, 1890-?) li mostrà la seua col·lecció d'aus naturalitzades. També anaren la Universitat de València. El caçador Eduardo Ferrer que llogava un dels vedats de l’Albufera li va donar còpia del registre de totes les aus abatudes al seu tancat, amb totes aquestes dades va publicar un article en la revista ARDEOLA 3. 

L’Institut Forestal d’Investigacions i Experiències del Ministeri d’Agricultura espanyol va triar SEO com entitat col·laboradora i li va donar una subvenció de 24.000 pessetes per organitzar l'anellament científic d’aus, això va permetre començar a conéixer la migració de les aus. El mes de novembre amb eixos fons crearen el Centre de Migració d’Aus (CMA). L’any següent es va redactar el reglament i es va fer una comissió de SEO exclusivament dedicada a l’anellament científic. Estava encapçalada per Bernis, fou l'impulsor d'aquesta ciència amb l'ajut de Ramón Sáez-Royuela Gómez (Burgos, 1932-2011). Tot i que cal recordar que els pioners de l’anellament a l’estat foren els bascos de la Societat de Ciències Naturals Aranzadi, però SEO estava a Madrid, molt més prop. 


Guy Mountfort a Doñana, foto de WWF

El conservacionista Guy Mountfort (Londres, 1905-2003), cofundador del WWF anys després, organitzà aquest any la primera de les tres expedicions a Doñana que feren els principals naturalistes europeus. Li acompanyà el doctor Roger Tory Peterson (Jamestown, 1908-1996), ambdós foren coautors de les primeres guies d'aus modernes. Els acompanyà el fotògraf Eric Hosking (Londres, 1909-1991) que aconseguí filmar per primera volta una àguila imperial (Aquila adalberti) al seu niu.


Roger Tory Peterson


CRÒNICA DE 1956




El mes de febrer afectaren a tot el país tres onades de fred siberià que provocaren baixades dels termòmetres, vora la mar arribaren fins als -7,2 graus, a Castelló i a València, a Alacant tingueren més sort, sols arribaren als -4,2. 


Foto de la PROVINCIAS, 1965


A València la monumental gelada va acabar amb tota la collita de la taronja i matà molts arbres. Fins i tot s’arribà a gelar el riu Túria al seu pas per la capital i hagueren de tancar els ports.




A Castelló la gelada siberiana junt amb les fortes nevades generalitzades acabaren amb tota la collita de taronja, d'ametlla, amb les garrofes i olives. Bona part de la població hagué de deixar de pensar en l’agricultura, molts jornalers començaren a cercar treball en la indústria de la ceràmica que començava a desenvolupar-se, eixe any obria l’empresa Azuvi.


Benidorm 1958


L’alcalde Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 1922-2008) va aconseguir redactar el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Benidorm, fou el primer document d'aquestes característiques fet a Espanya i una premonició de l’expansió urbana que faria la vila els anys vinents, que es convertiria en el Manhattan del Mediterrani.


Mercat de Mossen Sorell, València 1956


A València hi havia greus problemes amb el subministrament elèctric que provocaven llargues i freqüents apagades. La falta d'energia paralitzava la vida econòmica i arribà a deixar sense pa alguns barris de la ciutat. La premsa no va poder mirar cap a un altre lloc i s’animà a exigir un ràpid remei. El mes de desembre la ciutat es va quedar reserves d’oli, l'escassetat provocà més alarma i el governador civil, Jesús Posada Cacho (Sòria, 1910-1981) degué anar a Madrid per a reclamar l’enviament urgent de mil tones d'oli.

El 17 de novembre caigueren 214 lm² en vint-i-quatre hores el que provocà una forta avinguda al barri marítim de València.




CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL


 El dia de la inauguració de la JEN (1951), Navascués parlant a Franco. Filmoteca Española

En 1948 s'havia creat la Junta d'Investigacions Atòmiques mitjançant un decret secret promulgat per  Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975). L'any 1951 es va fer la Junta d'Energia Nuclear (JEN), un organisme amb la missió d'impulsar el desenvolupament de la tecnologia nuclear a Espanya i per substituir l'anterior Junta, acabant amb el seu secretisme.

Aquest any 1956 es va fer una reunió a Bilbao a la qual assistiren, l'aleshores president d'Hiberdrola Jose María Oriol i Urquijo (Santurtzi, 1905-1985), era un Carlista Tradicionalista que fou alcalde de Bilbao i anà com a representant de les companyies elèctriques. D’altra banda estigué el catedràtic i director de la nova Escola d'Enginyers Leandro José Torrontegui Ibarra (Bilbao, 1888-1977) i per part de l'administració estigué José María Otero de Navascués (Madrid, 1907-1983) físic i Contraalmirall-enginyer de l'Armada, principal científic impulsor d'aquest projecte. Acordaren l'anomenat Pacte d'Olaveaga per espentar definitivament el projecte espanyol de producció d'electricitat mitjançant l'energia nuclear.


Foto publicada per Catéter Doble Jota @cateterdoblej a Twitter

A la localitat japonesa de Minamata, la companyia Chisso Corporation havia vessat metil mercuri a la badia entre 1932 i 1968. En 1956 s'alçà la veu d'alarma quan els metges informaren d'una epidèmia desconeguda que afectava el sistema nerviós central de la població. Fins a 1963 no s'adonaren que aquesta malaltia la provocava el mercuri abocat per la fàbrica. Els afectats denunciaren la companyia en 1969 i aquesta per estalviar-se indemnitzacions començà una guerra bruta contra els demandants en la que fins i tot contractà els serveis de la yakuza perquè feren callar als malalts. 

El metil mercuri és molt agressiu contra els teixits vius, aquest compost es va transmetre mitjançant la cadena alimentària, passant dels peixos i mariscs als humans. 2.945 persones patiren desfiguracions i paràlisi, dels quals moriren 1.350, el total d’afectats fou de 20.000 persones i els efectes han continuat afectant la població fins a 1983. Quelcom versemblant tornà a ocórrer Niigat, en 1965 on el mercuri afectà 14.186 persones. 

 

PUBLICACIONS

Arxiu RMiB


Es va publicar el llibre "Els ocells de les terres catalanes" de Joaquim Maluquer i Sostres (Barcelona, 1930-2011), va ser el primer estudi ornitològic referit al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears. Intentà escatir les espècies d'aus pròpies i l'estatus que tenien: sedentàries, migrants, hivernants o estivals. Presentà el que es coneixia dels ocells agrupats pels hàbitats que freqüentaven. També assignà noms catalans a totes les espècies en un intent d'unificar una llista entre la gran varietat de denominacions locals. L'any 1973 es va fer la segona edició que entre altres novetats comptava amb fotografies i en 1981 va eixir la tercera edició. En els agraïments als fotògrafs el primer esmentat per Maluquer va ser el valencià Lluís Pechuán Albiñana


Tramvia a les Torres de Serrans, València, 1956


BANDA SONORA RECOMANADA: 




Jorge Sepúlveda (Luis Sancho Monleón) cantant de boleros (València, 1917-1983)





Comentaris