Passa al contingut principal

Any 1956


José Julio Tato Cumming (Foto familiar publicada per Abilio Reig-Ferrer) 

L'ornitòleg alacantí José Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) fou un dels 71 socis fundadors de la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO). Era aviador militar i aquest any el van destinar a Mallorca, en arribar va entrar en contacte amb els naturalistes locals i tots junts decidiren fundar el Centre d'Estudis Ornitològics de Balears (CEOB). Aquesta iniciativa va ser prou mal rebuda al si de la direcció en SEO, a Madrid, ells hagueren volgut que s'haguera fet una Secció de SEO a les Illes Balears, com la que tenien a Catalunya. De fet van fer gestions amb els catalans perquè mitjançaren fórmules de col·laboració amb els Illencs.

El CEOB va ser l'antecedent del Grup Balear d'Ornitologia fundat l'any 1973. Tragueren la revista Baleàrica tot i que sols eixiren dos números perquè l’associació es dissolgué l'any 1960.


Portada de la revista del Centre d'Estudis Ornitològics de Balears 


En SEO hi havia molts caçadors i taxidermistes, eixe era el tipus majoritari de naturalistes en aquells anys de foscor. A la revista ARDEOLA 3 (2) el caçador Carlos d'Albert Muntadas (Barcelona, 1914-2010) publicà una nota explicant que el mes de novembre d'aquest any havia caçat tres exemplars de Rosseta (Marmaronetta angustirostris) Fotja banyuda (fulica cristata) al Fondo d'Elx i després els dugué a naturalitzar per ampliar la seua col·lecció, tot i que el mateix "amant de les aus" afirmava que aquesta espècie era prou escassa, afirmà que en les diverses voltes que havia anat a caçar al Fondo mai no l'havia vist.

Bernis va fer un viatge el mes de març l'Albufera de València i contactà amb el  Pare Ignasi Sala de Castellarnau (Esterri d'Àneu, 1903-1973) que li va acompanyar a les societats de caçadors i l'institut Lluís Vives de València on el professor Emilio Rodríguez López-Neyra de Gorgot (Córdoba, 1890-?) li mostrà la seua col·lecció d'aus naturalitzades, també anaren a la Universitat de València. El caçador Eduardo Ferrer que llogava un dels vedats li va donar còpia del registre de totes les aus abatudes al seu tancat, amb totes aquestes dades va publicar un article en la revista ARDEOLA 3. 


Benidorm 1958


L’alcalde Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 1922-2008) va aconseguir redactar el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Benidorm, fou el primer document d'aquestes característiques fet a Espanya i una premonició de l’expansió urbana de la vila els anys vinents.


 El dia de la inauguració de la JEN (1951), Navascués parlant a Franco. Filmoteca Española


En 1948 s'havia creat la Junta d'Investigacions Atòmiques mitjançant un decret secret promulgat per  Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975). L'any 1951 es va fer la Junta d'Energia Nuclear (JEN), un organisme amb la missió d'impulsar el desenvolupament de la tecnologia nuclear a Espanya i per substituir l'anterior Junta, acabant amb el seu secretisme. 

Aquest any 1956 es va fer una reunió a Bilbao a la qual assistiren, l'aleshores president d'Hiberdrola Jose María Oriol i Urquijo (Santurtzi, 1905-1985), era un Carlista Tradicionalista que fou alcalde de Bilbao, anà com a representant de les companyies elèctriques. D’altra banda estigué el catedràtic i director de la nova Escola d'Enginyers Leandro José Torrontegui Ibarra (Bilbao, 1888-1977) i per part de l'administració José María Otero de Navascués (Madrid, 1907-1983) físic i Contraalmirall-enginyer de l'Armada, principal científic impulsor d'aquest projecte. Acordaren l'anomenat Pacte d'Olaveaga per espentar definitivament el projecte espanyol de producció d'electricitat amb energia nuclear.


Guy Mountfort a Doñana, foto de WWF


El conservacionista Guy Mountfort (Londres, 1905-2003), cofundador del WWF anys després, organitzà la primera de les tres expedicions a Doñana que realitzaren els principals naturalistes europeus. Li acompanyà el doctor Roger Tory Peterson (Jamestown, 1908-1996), ambdós foren coautors de les primeres guies d'aus modernes i el fotògraf Eric Hosking (Londres, 1909-1991), aconseguí filmar per primera volta una àguila imperial (Aquila adalberti) al seu niu.



L’Institut Forestal d’Investigacions i Experiències del Ministeri d’Agricultura espanyol va triar a SEO com entitat col·laboradora i li va donar una subvenció de 24.000 pessetes per organitzar l'anellament científic d’aus que va permetre conéixer la migració de les aus. El mes de novembre amb eixos fons crearen el Centre de Migració d’Aus (CMA) per impulsar i regular l’anellament científic d’aus. L’any següent es va redactar el reglament i es va fer una comissió exclusivament dedicada a l’anellament científic encapçalada per Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003) que fou l'autèntic impulsor d'aquesta ciència amb l'ajut de Ramón Sáez-Royuela Gómez (Burgos, 1932-2011).








Es va publicar el llibre "Els ocells de les terres catalanes" de Joaquim Maluquer i Sostres (Barcelona, 1930-2011), va ser el primer estudi ornitològic referit al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears. Intentà escatir les espècies d'aus pròpies i l'estatus que tenien: sedentàries, migrants, hivernants o estivals. Presentà el que es coneixia dels ocells agrupats pels hàbitats que freqüentaven. També assignà noms catalans a totes les espècies en un intent d'unificar una llista entre la gran varietat de denominacions locals. L'any 1973 es va fer la segona edició que entre altres novetats comptava amb fotografies i en 1981 va eixir la tercera edició. En els agraïments als fotògrafs el primer esmentat per Maluquer va ser el valencià Lluís Pechuán Albiñana.


Foto publicada per Catéter Doble Jota @cateterdoblej a Twitter

A la localitat japonesa de Minamata, la companyia Chisso Corporation havia vessat metilmercuri a la badia entre 1932 i 1968. En 1956 s'alçà la veu d'alarma quan els metges informaren d'una epidèmia desconeguda afectava el sistema nerviós central de la població. Fins a 1963 no s'adonaren que aquesta malaltia la provocava el mercuri abocat per la fàbrica. Els afectats denunciaren la companyia en 1969 i aquesta per estalviar-se indemnitzacions començà una guerra bruta contra els demandants en la que fins i tot contractà els serveis de la yakuza perquè feren callar als malalts.

El metilmercuri és molt agressiu contra els teixits vius, aquest compost es va transmetre mitjançant la cadena alimentària, passant dels peixos i mariscs als humans. 2.945 persones patiren desfiguracions i paràlisi, dels quals moriren 1.350, el total d’afectats fou de 20.000 persones i els efectes han continuat afectant la població fins a 1983. Quelcom versemblant tornà a ocórrer Niigat, en 1965 on el mercuri punyí a 14.186 persones. 


Tramvia a les Torres de Serrans, València, 1956


Jorge Sepúlveda (Luis Sancho Monleón) cantant de boleros (València, 1917-1983)





Comentaris