Conill (Oryctolagus cuniculus)  La mixomatosi és una malaltia causada pel virus Myxoma que afecta els conills (Oryctolagus cuniculus) . Es caracteritza per la inflamació de les mucoses i els genitals, el deteriorament del pèl, molt sovint el més evident és que tenen el cap unflat i els ulls tancats plens de maganyes provocades per una conjuntivitis aguda. A conseqüència de la infecció els animals deixen de menjar i moren en poc temps. El virus es transmet mitjançant picadures de paràsits, puces, caparres o mosquits. Es va detectar per primera volta en l' Uruguai en 1896, també afectà conills de granja dels Estats Units en 1930. En 1950 la introduïren a Austràlia per combatre les plagues de conills. En 1952 s'escampà per França i en 1955 arribà a casa nostra. Aquesta malaltia delmà el 90% dels lagomorfs . Això va repercutir en les poblacions dels seus predadors especialitzats, sovint estigueren a punt extingir-se en perdre la seua presa principal, com va ser el cas del

  Pedrera a Riba-roja de Túria, foto de Rafa Muñoz Encara que no tenim molta tradició minera al País Valencià per la manca de recursos metàl·lics, carbons o energètics, tenim una potent indústria d'extracció de pedra, marbre o argiles . La mineria és una activitat molt antiga a casa nostra, sols cal recordar que amb el material extret de les pedreres de Rocafort van   construir la Valentia romana . A  Torrevella  s'extrau sal des de 1273 i cal recordar que el sector de les aigües minerals també és considerat una activitat minera, el 2016 al  País Valencià  s'embotellaren 1.415 milions de litres. Els impactes ambientals de la mineria de la sal i l'aigua tenen poc a veure en els que provoquen les empreses d'extracció d'àrids a cel obert. A partir de la dècada de 1950 es va intensificar  la indústria ceràmica. En un principi predominaven les mines amb galeries, però a partir de 1960 gràcies al desenvolupament tecnològic es va fer més rendible obrir explotacion