Les espècies invasores

 

Cotorra Kramer (Psittacula krameri) a Alboraia

Estem en un món en canvi constant, però amb la Globalització eixa modificació s'ha accelerat encara més. Vivim un vertiginós augment de comunicacions comercials de tota classe de mercaderies i això facilita la dispersió de les espècies més adaptatives, que sovint poden viatjar com a polissó. També ha augmentat la tinença de tota mena d'espècies d'animals de companyia i mitjançant les fuites de captivitat o animals que han alliberat deliberadament els seus amos. Aquestes translocacions poden provocar l'assentament d'animals exòtics, com per eixample ha passat amb algunes espècies de cotorres que les tenim vivint i reproduint-se amb tot normalitat en les nostres viles i urbanitzacions. Una espècie exòtica o al·lòctona és la que apareix lluny de la seua àrea de distribució geogràfica o ecològica tradicional.

Una volta arriba una espècie a terres noves pot trobar condicions favorables i es pot estendre amb molta rapidesa si no troba enemics. Es considera que una espècie exòtica és invasora quan es desenvolupa en habitats que no són els seus, es reprodueix de manera accelerada i desplaça a les espècies autòctones. Sovint les espècies exòtiques poden modificar els ecosistemes que envaeixen i entren en competició amb les espècies autòctones pels recursos, fins i tot poden arribar a desplaçar-les dels seus nínxols ecològics.

Jacint d'Aigua

Un eixample d'espècie invasora que modifica greument l'hàbitat el tenim amb el Jacint d'aigua (Eichhornia crassipes). Aquesta és una planta de creixement molt ràpid que s'expandeix per la superfície de les aigües dolces tranquil·les, en créixer fa una espessa catifa que tapa la llum, afectant greument a la resta d'éssers vius que viuen sota. Aquesta planta es va detectar per primera volta a Espanya l’any 1974. 

A casa nostra tenim mostres de la seua capacitat d’expansió, en unes poques jornades d’erradicació realitzades a la marjaleria de Castelló es tragueren un total 130 tones. Pitjor el tenen al riu Guadiana on es va detectar per primera volta l’any 2004 i no ha deixat d’estendre’s. S’han fet molts intents d’erradicació que han costat més de 48 milions d’euros. A pesar que s’han retirat vora 1,4 milions de tones d’aquesta planta, en 2020 continua creixent i ocupant cada dia més trams de riu, hui s’estén per més de 180 km de riu arribant, fins i tot, a Portugal.

Batrachochytrium dendrobatidis

A voltes els nouvinguts no entren en competència directa pels recursos amb els natius, però els poden transmetre malalties, fins i tot els poden delmar o produir-les l'extinció. Un eixample d'espècie introduïda a conseqüència del comerç d'animals de companyia infectats la tenim amb el fong quítrid Batrachochytrium dendrobatidis que va entrar en animals exòtics destinats als terraris. Aquest fong s'ha estés amb molta virulència provocant als nostres amfibis la malaltia coneguda com la quitridiomicosi, que està eliminant poblacions senceres.

Mosquit tigre

Una mostra d'espècie invasora que s'ha dispersat com a polissó és el cas del Mosquit tigre (Aedes albopictus), sembla que vingueren en 2004, en vaixells que transportaven neumàtics de segona mà procedents del sud-est asiàtic, que duien postes d’ous d’aquest dípter. A banda de les molèsties de la seua picadura, pot transmetre fins a vint-i-dos malalties infeccioses. Ja tenim a casa nostra casos de dengue o chikungunya provocats pel mosquit tigre.

Clòtxina zebra (Dreissena polymorpha)

Ja hem vist com la fauna al·lòctona pot impactar sobre els hàbitats o les espècies locals, però també provoquen greus perjudicis econòmics. Un eixample d'espècie invasora que causa greus despeses, és la Clòtxina zebrada (Dreissena polymorpha). Aquest mol·lusc té una capacitat de creixement explosiu que pot arribar a taponar canonades d'aigua en centrals hidràuliques. Al període 2001-2005 es va calcular que sols a la comarca catalana del Baix Ebre aquesta espècie va produir unes despeses de 2,7 milions d'euros que afectaren principalment a les empreses energètiques. Una anàlisi prospectiva preveu un cost de 40 milions d'euros a la mateixa comarca per al període 2006-2025. Una volta s'expandeix en llocs amb aigües tancades, consumeix bona part de l'oxigen de l'aigua, com s'alimenten filtrant les aigües redueixen l'aliment en suspensió, aquests dos factors són molt perjudicials per a la resta d'animals.

Segons un informe de la Unió Europea, des dels anys setanta les espècies invasores han augmentat un 75% i provoquen que cada any s’hagen de gastar més de 12.000 milions d'euros anuals per combatre’ls.

Cranc americà (Procambarus clarkii)

Un eixample d’espècie invasora que quasi provoca l’extinció d’una espècie local el tenim amb cas del Cranc americà (Procambarus clarkii). Es va introduir en 1973 a la conca baixa del Guadalquivir i en poc temps va provocar la pràctica desaparició del Cranc de riu europeu (Austropotamobius pallipes). Per si no teníem prou, els darrers anys s’han afegit més espècies de crancs invasors com són el Cranc senyal (Pacifastacus leniusculus), l’australià Yabby comú (Cherax destructor) o el Cranc blau atlàntic (Callinectes sapidus). 

L'alteració de l'hàbitat que provoquen les espècies invasores pot arribar a ser molt dramàtica en medis reduïts, com és el cas dels nostres rius, les reiterades introduccions d’exòtiques ha modificat severament la seua biodiversitat. A l’estat el 22% de les espècies invasores estan als medis fluvials, on envaeixen rius, llacs i estuaris.

Els principals responsables són els pescadors, han amollat un 80% del total de 264 espècies exòtiques detectades als ecosistemes fluvials europeus, per això la Llei de Biodiversitat, aprovada per la UE en 2020 els obliga a extraure definitivament de les aigües les espècies al·lòctones que pesquen. Els darrers anys s'han introduït espècies com el gegant Silur (Silurus glanis) en 1974; la Perca americana (Micropterus salmoides) en 1950, el Peix sol (Lepomis gibbosus) en 1910, la Carpa (Cyprinus carpio) al segle XVII, l’Alburn (Alburnus alburnus) en 1990, la Truita comuna (Salmo trutta), la Truita de rierol (Salvelinus fontinalis), la Truita irisada (Oncorhyunchus mykiss) o la Gambúsia (Gambusia holbrooki) en 1921, aquesta competeix directament amb els nostres ciprinodontiformes endèmics com són el Fartet (Aphanius iberus) i el Samaruc (Valencia hispanica). 

Les coses poden no ser tan clares com poden aparentar, Ken Thompson en el seu llibre "D'on són els camells?" (2014) es fa preguntes al voltant de les classificacions de les espècies en autòctones i invasores. Algunes espècies com els camells que hui considerem autòctones dels deserts africans, en realitat són invasores, en el seu moment desplaçaren a unes altres. Thompson es fa una qüestió important: Per què molt poques de les espècies introduïdes tenen èxit, i per què tan poques, una volta adaptades al nou entorn, continuen causant problemes? Ell defensa que la conclusió deu ser que els perills de les anomenades "espècies invasores" en realitat són una altra cara de la biodiversitat habitual.