NATURALISTES i
EXCURSIONISTES
 |
| Pintada del CEA en 1953. Foto d’Araceli, David i Mónica (2011) BOLG El Nudo Dinámico Doble Barrancos |
Va ser un altre any en blanc i negre en el qual destaca el Centre
Excursionista d'Alcoi que després de dos intents fallits aconseguí
baixar l'avenc de Quatretonda, es va convertir en la tercera cavitat
de major profunditat explorada fins aleshores a l'estat. Baixaren 201 metres
fins a la fi de l'Avenc Podrit, descobriren la Sala de
la Conquesta i un corrent d'aigua que es perdia en una xicoteta coveta
amb estalactites argilenques recobertes per pel·lícula calcària, era una cova
única al nostre país.
 |
| Fragment del llibre Caza de Alimañas de J. España Payá 1972 |
El Ministeri d’Agricultura va
crear “les Juntes Provincials d'Extinció d'Animals Nocius” per
gratificar la mort dels predadors que feien competència als caçadors. Els feristelers per
a poder cobrar les recompenses devien presentar una part del cos de l’animal mort com
a prova. Per sort no es va crear cap junta al País Valencià, tot i que l’any 1961
es decretà la creació de la d’Alacant aquesta mai no va
entrar en funcionament. S’estima que fins a l’any 1962 a tot l'estat retribuiren
la mort d’un mínim de 1.470 llops (Canis lupus), 1.207 àguiles
daurades (Aquila chrysaetos), 10.161 milans (Milvus sp.),
1.038 ducs (Bubo bubo), 989 voltors (Gyps fulvus) o
153 linxs ibèrics (Lynx pardinus).
Es va organitzar la
primera expedició ARANZADI d’anellament d’aus a Doñana,
hi anaren José Antonio Valverde Gómez (Valladolid,
1926-2003), Mauricio González-Gordon Díez (Hampton Hill, 1924-2013), José Manuel Rubio
Recio (Valladolid, 1928-2017), Pedro Weickert Molina (Huelva,
1930-207) i Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003). Va ser la primera campanya massiva
d’anellament d’aus a l’estat.
 |
| Joves a l'Albufera de València en 1953 |
CRÒNICA DE 1953
La precarietat de les
classes populars augmentava any rere any mentre els preus dels aliments de primera
necessitat pujaven sense treva. La sardina costava 9 pessetes, el lluç anava a 30
el quilo, un quilo de taronges costava 2 pessetes i les creïlles eren encara
més cares, a 2,10. El preu de la carn era prohibitiu, el quilo de vedella
estava 44 i el llomello de porc a 38 pessetes. Es vivia una situació
d'escassetat, amb continus talls de fluid elèctric a conseqüència de la forta
sequera. Per a estalviar tallaven la llum dos dies a la setmana i a
finals de setembre s'hagueren d'estendre'l a quatre dies a la setmana. El
subministrament d'aigua perillava per l'escassetat de reserves als embassaments
i les companyies subministradores no donaven treva al preu que pujava constantment.
 |
| La Pobla de Sant Miquel, Arxiu RMiB |
Continuaven les obres per a unir per carretera València i el Racó d'Ademús, fins aleshores calia anar per Terol fent un total 180 quilòmetres. Aquest any s’acabà la carretera que anava de Losilla d’Aras fins a la Pobla de Sant Miquel. A causa del seu aïllament respecte de València, Terol feia anys que reclamaven l’annexió del Racó a la seua província.
 |
| Palau de la Generalitat Valenciana abans de 1923 |
Finalitzaren
les obres d’ampliació del Palau de la Generalitat Valenciana. El seu
origen es remunta al segle XV, però ha tingut moltes ampliacions i
modificacions al llarg dels anys. En 1941 es redactà el darrer avantprojecte de
restauració i ampliació. La Diputació que aleshores tenia l'ús del
palau, va encarregar el disseny al seu arquitecte en cap, Lluís Albert
Ballesteros (València, 1902-1968). Les obres suposaren l'ampliació del cos
central de l'edifici, un pati central descobert i una nova torre bessona de la vella
que rematava el costat oest del solar, en la qual obriren una porta a la plaça de Manises. Els
elements arquitectònics de l'ampliació imitaren l'estil dels originals, tant en
la façana com en la resta d'elements decoratius.
 |
| Azorín, dibuix de Gamonal |
A Alacant
va obrir portes l'Institut d'Estudis
Alacantins, va ser una entitat cultural creada per a impulsar la cultura de les comarques del sud.
Una de les primeres activitats que organitzaren fou un homenatge a Azorín, José Augusto Trinidad Martínez Ruiz (Monòver, 1873-1967). Amb els
anys va canviar el seu nom pel d'Institut
Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Pedro Zaragoza Orts (Benidorm,
1922-2008) alcalde de Benidorm, autoritzà
l’ús del biquini a les platges del terme en 1952. L’arquebisbe de València l’amenaçà
amb l’excomunió per la immoralitat del curt banyador, ell agafà la seua vespa i
se n’anà a parlar en Francisco Franco
Bahamonde (Ferrol, 1892-1975)
que li recolzà. Pedro Zaragoza
tingué la visió d’invertir en la promoció publicitària del sol i el mar, encara que foren
campanyes desgavellades. Aconseguí cridar l’atenció i vendre les virtuts
del model de turisme massiu i de baix cost dirigit
a les classes populars.
Arribaren les primeres motos Vespa italianes als carrers i es va fer la primera Fira del Llibre a València. Del 12 al 22 de març muntaren vint-i-una casetes a la plaça de la Glorieta, el parc de davant del Tribunal Superior de Justícia.
 |
| Franco i Eisenhower (1959) US National Archives |
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
Aquest va ser l'any que els Estats Units d'Amèrica trencaren l'aïllament de la dictadura amb els Pactes de Madrid, van ser tres acords executius que signaren el 23 de setembre. Acordaren instal·lar al territori espanyol quatre bases militars estatunidenques a canvi d'ajuda econòmica i militar. Foren les bases de Morón, Saragossa, Torrejón de Ardoz i la base naval de Rota a més d’un oleoducte entre elles.
Traspasava Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili “Stalin” (Gori, 1878-1953), el primer secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, entre els anys 1922 i 1953. Va impulsar la industrialització de l’URSS amb la implantació dels Plans Quinquennals. La seua fermesa fou un dels principals factors que provocà la derrota del nazisme a Europa, però l’altra cara d’aquesta duresa foren les implacables purgues que feu de qualsevol que fora sospitós de ser opositor seu, que provocaren la mort de molts de ciutadans.
Per al règim franquista eixe acord va ser un baló d'oxigen diplomàtic i econòmic perquè rebia 1.500 milions de dòlars. Anys després aquesta cessió del territori centraria part de les reivindicacions dels Pacifistes i del Moviment Anti-OTAN. Eixos acords, juntament amb el concordat signat un mes abans amb l'Església catòlica, significaren l'acceptació d'Espanya dins de l'òrbita occidental i una rentada de cara del règim dictatorial, que veia com s'allunyava la possibilitat d'una intervenció militar estrangera per a reinstaurar la democràcia. També significà el fi de la política econòmica de l'autosuficiència que havíem patit des del final de la Segona Guerra Mundial.
 |
| Benvingut, Mister Marshall 1953 Lluis García Berlanga |
Bona mostra del que eren eixos anys la podem trobar en la pel·lícula "Benvingut Mr. Marshall" del director Lluís García-Berlanga Martí (València, 1921-2010), estrenada aquest 1953 i protagonitzada pels actors “Pepe” José Ysbert Alvarruiz (Tarazona de la Mancha, 1886-1966), Manuel “Manolo” Morán León (Madrid, 1905-1967) i Lolita Sevilla, María del Carmen García Galisteo (Sevilla, 1930-2013).
Començà la fabricació d’un cotxe molt menut i econòmic per als pocs que es podien permetre pagar-seu, el Biscúter. L’empresa Autonacional S.A. començà la producció a Sant Adrià de Besòs, tingué com a cap de taller a Damià Casanova. El dissenyador del model va ser el francés Gabriel Voisin que vingué després de fracassar en l’intent de fabricar-lo a França, perquè allí els pareixia massa espartà aquest model comparat amb el Citroën 2CV i el Renault 4CV que triomfaven eixos anys. El model que van presentar a la "Fira de mostres de Barcelona" tenia un motor Hispano Villiers de 197 cc.
 |
| Collage RMiB |
El biòleg japonés Kinji Imanishi (Kioto, 1902-1992) començà a estudiar als macacos japonesos (Macaca fuscata) a l'illa de Koshima. Perquè s'acostumaren a la presència dels investigadors els deixaven queviures a la platja, així aprengueren a individualitzar-los i pogueren esbrinar la seua organització social. Aquest any, Satsue Mito (1914-2012) un membre del seu equip, va observar com una femella jove rentava un moniato en un rierol per a llevar-li la terra que l'embrutava. Amb el temps la mare va transmetre aquest costum a dos companys de joc, no trigaren gaire a adoptar-la progressivament individus més allunyats. Això ho van interpretar els investigadors com un exemple de comportament transmés socialment, com una mena de «protocultura» (Hirata et al., 2008; Kawai, 1965).
Fonts i referències:
https://lamarinaplaza.com/2013/06/09/seis-decadas-de-bikini-en-benidorm-es-decir-en-espana/
Macacos del japó:
https://metode.cat/revistes-metode/article/la-primatologia-japonesa.html
BANDA SONORA RECOMANADA:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada