Passa al contingut principal

Any 1953

 



NATURALISTES i EXCURSIONISTES

Foto d’Araceli, David i Mónica (2011) BOLG El Nudo Dinámico Doble Barrancos
Pintada del CEA en 1953. Foto d’Araceli, David i Mónica (2011) BOLG El Nudo Dinámico Doble Barrancos

Va ser un altre any en blanc i negre en el qual destaca el Centre Excursionista d'Alcoi que després de dos intents fallits aconseguí baixar l'avenc de Quatretonda, es va convertir en la tercera cavitat de major profunditat explorada fins aleshores a l'estat. Baixaren 201 metres fins a la fi de l'Avenc Podrit, descobriren la Sala de la Conquesta i un corrent d'aigua que es perdia en una xicoteta coveta amb estalactites argilenques recobertes per pel·lícula calcària, era una cova única al nostre país.


Fragment del llibre Caza de Alimañas de J. España Payá 1972
Fragment del llibre Caza de Alimañas de J. España Payá 1972


El Ministeri d’Agricultura va crear “les Juntes Provincials d'Extinció d'Animals Nocius” per gratificar la mort dels predadors que feien competència als caçadors. Els feristelers per a poder cobrar les recompenses devien presentar una part del cos de l’animal mort com a prova. Per sort no es va crear cap junta al País Valencià, tot i que l’any 1961 es decretà la creació de la d’Alacant aquesta mai no va entrar en funcionament. S’estima que fins a l’any 1962 a tot l'estat retribuiren la mort d’un mínim de 1.470 llops (Canis lupus), 1.207 àguiles daurades (Aquila chrysaetos), 10.161 milans (Milvus sp.), 1.038 ducs (Bubo bubo), 989 voltors (Gyps fulvus) o 153 linxs ibèrics (Lynx pardinus).

Es va organitzar la primera expedició ARANZADI d’anellament d’aus a Doñana, hi anaren José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003), Mauricio González-Gordon Díez (Hampton Hill, 1924-2013), José Manuel Rubio Recio (Valladolid, 1928-2017), Pedro Weickert Molina (Huelva, 1930-207) i Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003). Va ser la primera campanya massiva d’anellament d’aus a l’estat.


 Joves a l'Albufera de València en 1953

CRÒNICA DE 1953



La precarietat de les classes populars augmentava any rere any mentre els preus dels aliments de primera necessitat pujaven sense treva. La sardina costava 9 pessetes, el lluç anava a 30 el quilo, un quilo de taronges costava 2 pessetes i les creïlles eren encara més cares, a 2,10. El preu de la carn era prohibitiu, el quilo de vedella estava 44 i el llomello de porc a 38 pessetes. Es vivia una situació d'escassetat, amb continus talls de fluid elèctric a conseqüència de la forta sequera. Per a estalviar tallaven la llum dos dies a la setmana i a finals de setembre s'hagueren d'estendre'l a quatre dies a la setmana. El subministrament d'aigua perillava per l'escassetat de reserves als embassaments i les companyies subministradores no donaven treva al preu que pujava constantment.


La Pobla de Sant Miquel, Arxiu RMiB


Continuaven les obres per a unir per carretera València i el Racó d'Ademús, fins aleshores calia anar per Terol fent un total 180 quilòmetres. Aquest any s’acabà la carretera que anava de Losilla d’Aras fins a la Pobla de Sant Miquel. A causa del seu aïllament respecte de València, Terol feia anys que reclamaven l’annexió del Racó a la seua província.


Azorín, dibuix de Gamonal


A Alacant va obrir portes l'Institut d'Estudis Alacantins, va ser una entitat cultural creada per a impulsar la cultura de les comarques del sud. Una de les primeres activitats que organitzaren fou un homenatge a Azorín, José Augusto Trinidad Martínez Ruiz (Monòver, 1873-1967). Amb els anys va canviar el seu nom pel d'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.



Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 1922-2008) alcalde de Benidorm, autoritzà l’ús del biquini a les platges del terme en 1952. L’arquebisbe de València l’amenaçà amb l’excomunió per la immoralitat del curt banyador, ell agafà la seua vespa i se n’anà a parlar en Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975) que li recolzà. Pedro Zaragoza tingué la visió d’invertir en la promoció publicitària del sol i el mar, encara que foren campanyes desgavellades. Aconseguí cridar l’atenció i vendre les virtuts del model de turisme massiu i de baix cost dirigit a les classes populars. 




Arribaren les primeres motos Vespa italianes als carrers i es va fer la primera Fira del Llibre a València. Del 12 al 22 de març muntaren vint-i-una casetes a la plaça de la Glorieta, el parc de davant del Tribunal Superior de Justícia.

 

Franco i Eisenhower (1959) US National Archives
Franco i Eisenhower (1959) US National Archives

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Aquest va ser l'any que els Estats Units d'Amèrica trencaren l'aïllament de la dictadura amb els Pactes de Madrid, van ser tres acords executius que signaren el 23 de setembre. Acordaren instal·lar al territori espanyol quatre bases militars estatunidenques a canvi d'ajuda econòmica i militar. Foren les bases de Morón, Saragossa, Torrejón de Ardoz i la base naval de Rota a més d’un oleoducte entre elles.




Per al règim franquista eixe acord va ser un baló d'oxigen diplomàtic i econòmic perquè rebia 1.500 milions de dòlars. Anys després aquesta cessió del territori centraria part de les reivindicacions dels Pacifistes i del Moviment Anti-OTANEixos acords, juntament amb el concordat signat un mes abans amb l'Església catòlica, significaren l'acceptació d'Espanya dins de l'òrbita occidental i una rentada de cara del règim dictatorial, que veia com s'allunyava la possibilitat d'una intervenció militar estrangera per a reinstaurar la democràcia. També significà el fi de la política econòmica de l'autosuficiència que havíem patit des del final de la Segona Guerra Mundial.


Benvingut, Mister Marshall 1953 Lluis García Berlanga 

Bona mostra del que eren eixos anys la podem trobar en la pel·lícula "Benvingut Mr. Marshall" del director Lluís García-Berlanga Martí (València, 1921-2010), estrenada aquest 1953 i protagonitzada pels actors “Pepe” José Ysbert Alvarruiz (Tarazona de la Mancha, 1886-1966), Manuel “Manolo” Morán León (Madrid, 1905-1967) Lolita SevillaMaría del Carmen García Galisteo (Sevilla, 1930-2013).​ 




Començà la fabricació d’un cotxe molt menut i econòmic per als pocs que es podien permetre pagar-seu, el Biscúter. L’empresa Autonacional S.A. començà la producció a Sant Adrià de Besòs, tingué com a cap de taller a Damià Casanova. El dissenyador del model va ser el francés Gabriel Voisin que vingué després de fracassar en l’intent de fabricar-lo a França, perquè allí els pareixia massa espartà aquest model comparat amb el Citroën 2CV i el Renault 4CV que triomfaven eixos anys. El model que van presentar a la "Fira de mostres de Barcelona" tenia un motor Hispano Villiers de 197 cc. 

Fonts: 

https://lamarinaplaza.com/2013/06/09/seis-decadas-de-bikini-en-benidorm-es-decir-en-espana/

 

BANDA SONORA RECOMANADA: 





Comentaris