Passa al contingut principal

Any 1953

 

NATURALISTES i EXCURSIONISTES

Foto d’Araceli, David i Mónica (2011) BOLG El Nudo Dinámico Doble Barrancos
Pintada del CEA en 1953. Foto d’Araceli, David i Mónica (2011) BOLG El Nudo Dinámico Doble Barrancos

D'eixe any en blanc i negre destaca el Centre Excursionista d'Alcoi que després de dos intents fallits aconseguí baixar l'avenc de Quatretonda, es convertia en la tercera cavitat de major profunditat explorada fins aleshores a l'estat. Baixaren 201 metres fins a la fi de l'Avenc Podrit, descobriren la Sala de la Conquesta i un corrent d'aigua que es perdia en una xicoteta coveta amb estalactites argilenques recobertes per pel·lícula calcària, era una cova única al nostre país.


Fragment del llibre Caza de Alimañas de J. España Payá 1972
Fragment del llibre Caza de Alimañas de J. España Payá 1972


El Ministeri d’Agricultura va crear “les Juntes Provincials d'Extinció d'Animals Nocius” per gratificar la mort dels predadors que feien competència als caçadors. Els feristelers per a poder cobrar les recompenses devien presentar una part del cos de l’animal mort com a prova. Per sort no es va crear cap junta al País Valencià, tot i que l’any 1961 es decretà la creació de la d’Alacant aquesta mai no va entrar en funcionament. S’estima que fins a l’any 1962 a tot l'estat retribuiren la mort d’un mínim de 1.470 llops (Canis lupus), 1.207 àguiles daurades (Aquila chrysaetos), 10.161 milans (Milvus sp.), 1.038 ducs (Bubo bubo), 989 voltors (Gyps fulvus) o 153 linxs ibèrics (Lynx pardinus).

Es va organitzar la primera expedició ARANZADI d’anellament d’aus a Doñana, hi anaren José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003), Mauricio González-Gordon Díez (Hampton Hill, 1924-2013), José Manuel Rubio Recio (Valladolid, 1928-2017), Pedro Weickert Molina (Huelva, 1930-207) i Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003). Va ser la primera campanya massiva d’anellament d’aus a l’estat.


 Joves a l'Albufera de València en 1953

CRÒNICA DE 1953



La precarietat de les classes populars augmentava any rere any, els preus dels aliments de primera necessitat pujaven sense treva. La sardina costava 9 pessetes, el lluç anava a 30 el quilo, un quilo de taronges costava 2 pessetes i les creïlles eren encara més cares, a 2,10. El preu de la carn era prohibitiu, el quilo de vedella estava 44 i el llomello de porc a 38 pessetes. Es vivia una situació d'escassetat, amb continus talls de fluid elèctric a conseqüència de la forta sequera. S'arribà a establert el tall de la llum dos dies a la setmana, a finals de setembre s'hagueren d'estendre a quatre dies a la setmana. El subministrament d'aigua perillava per l'escassetat de reserves als embassaments i les companyies subministradores no donaven treva al preu pujava constantment.


La Pobla de Sant Miquel, Arxiu RMiB


Continuaven les obres per a unir per carretera València i el Racó d'Ademús, fins aleshores calia anar per Terol, un total 180 quilòmetres. Aquest any s’acabà la carretera que anava de Losilla d’Aras fins a la Pobla de Sant Miquel. A causa del seu aïllament, Terol feia anys reclamant l’annexió del Racó a la seua província.


Azorín, dibuix de Gamonal


A Alacant va obrir portes l'Institut d'Estudis Alacantins, és una entitat cultural creada per a impulsar la cultura en provincia. Una de les primeres activitats que organitzaren fou un homenatge a Azorín, José Augusto Trinidad Martínez Ruiz (Monòver, 1873-1967). Amb els anys ha passat a denominar-se Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

 

Franco i Eisenhower (1959) US National Archives
Franco i Eisenhower (1959) US National Archives

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Aquest va ser l'any que els Estats Units d'Amèrica trencaren l'aïllament de la dictadura per donar suport al règim franquista. Va ser un baló d'oxigen a canvi de la signatura dels Acords de Madrid, pels quals l'estat rebia un total de 1.500 milions de dòlars a canvi de permetre la instal·lació de bases aèries a Morón, Saragossa, Torrejón de Ardoz i una base naval de Rota per a l'exèrcit nord-americà. Anys després aquesta cessió del territori centraria part de les reivindicacions dels Pacifistes i del Moviment Anti-OTAN.


Benvingut, Mister Marshall 1953 Lluis García Berlanga 

Eixos acords significaren l'entrada d'Espanya dins de l'òrbita occidental i una rentada de cara del règim dictatorial que veia allunyada la possibilitat d'una intervenció militar estrangera per reinstaurar la democràcia, significà el fi de la política econòmica basada en l'autosuficiència. Bona mostra del que eren eixos anys la podem trobar en la pel·lícula "Benvingut Mr. Marshall" del director valencià Lluís García-Berlanga Martí (València, 1921-2010), estrenada aquest 1953 amb els actors “Pepe” José Ysbert Alvarruiz (Tarazona de la Mancha, 1886-1966), Manuel “Manolo” Morán León (Madrid, 1905-1967) Lolita Sevilla, María del Carmen García Galisteo (Sevilla, 1930).​

 

BANDA SONORA RECOMANADA: 





Comentaris