 |
| Collage RMiB |
“La globalització és la forma actual
que ha adoptat el procés de producció i reconstrucció d’espai que caracteritza
el capitalisme.”
David Harvey (Gillingham, 1935)
CORPORACIONS I GRANS CORPORACIONS
Una Corporació és una figura
jurídica constituïda per una o un grup de persones amb objectius comercials. Aquesta
figura jurídica emparada pel dret de societats permet a les empreses tenir més privilegis
i menys responsabilitats fiscals que les que afectarien una persona física.
Una Gran Corporació és una empresa
matriu que controla moltes empreses més menudes, aquesta fórmula aconsegueix
dividir les responsabilitats jurídiques en cadascuna de les empreses
subsidiàries, mentre la capçalera pot dedicar-se a acumular els beneficis
obtinguts per tot el grup, alhora que resta aliena de les responsabilitats
fiscals o judicials de les empreses secundàries.
GLOBALITZACIÓ
El terme neutre de globalització
significa integració internacional, mentre que una definició econòmica més
tècnica és: la convergència dels preus i dels salaris cap a un mercat total. No
hi ha cap dubte que no és això el que ha ocorregut sinó tot el contrari, les
corporacions manipulen els preus mentre redueixen salaris i costos anant a
països amb menys regulacions i amb nivells de vida molt precaris. En les
actuals relacions econòmiques neoliberals aquest terme s’ha convertit en una
mena d’integració, amb l’objectiu d’obtenir beneficis per part de certes
concentracions de poder en mans privades (Chomsky, 2005).
 |
| Arundhati Roy |
En el segle XXI la Globalització s’ha convertit en el darrer estadi evolutiu del Capitalisme Ultraliberal. És un procés amb múltiples cares, que abasta aspectes polítics, econòmics, tecnològics, socials i culturals d’àmbit planetari amb l’objectiu d’afavorir la interconnexió econòmica, promoure la "llibertat global" per a les grans empreses, a més d’un "intercanvi mundial" de béns, serveis i persones. L’escriptora i activista índia Arundhati Roy (Shillong, 1961) afix que la Globalització és la darrera mutació del colonialisme, caracteritzat pel control a distància i operat digitalment.
Aquest procés d’unificació dels mercats és dirigit per les Grans Corporacions que van vendre un concepte de Globalització sinònim de progrés i riquesa generalitzada quan en realitat elles són les úniques beneficiades. En realitat aquest procés globalitzador amaga una desregulació generalitzada que permet a les grans empreses dedicar-se a acumular beneficis, que dediquen a fer-se més poderoses, fins i tot més grans que la majoria dels estats.
L'expansió europea a partir del segle XVI va incorporar cada vegada més
regions del planeta al seu sistema
econòmic i la primera globalització la va crear l’Imperi Espanyol quan aconseguí mobilitzar recursos materials,
humans i culturals procedents de gran part del planeta. El seu eixample va ser substituït
i ampliat en magnitud per l’Imperi
Britànic i posteriorment pels Estats
Units que assoliren un domini econòmic, polític i militar generalitzat.
Per a explicar les relacions econòmiques i geo-estratègiques entre les
diferents regions del planeta es va proposar la teoria del “World System Theory Model” o Sistema-món,
actualment és assumida i ampliada per
molts investigadors entre els quals destacà Immanuel Maurice Wallerstein (Nova York, 1930-2019).
Les relacions socials, econòmiques i polítiques en les interaccions globals
de la fase actual del capitalisme es caracteritzen per la distribució dels
recursos i es basa en una “divisió del treball mundial”, en la qual cada àrea,
país o societat adquireix un rol especialitzat. Els països centrals i més
desenvolupats produeixen béns que comercialitzen amb molts beneficis, tot
mentre els recursos i les matèries primeres es distribueixen des de la
perifèria cap al centre de l’imperi a preus baixos. En aquest esquema i d’acord
amb la capacitat per a dominar als altres, trobem tres grups de països, els centrals (països desenrotllats),
els països semiperifèrics (països en vies de desenrotllament) i els països
perifèrics (països subdesenvolupats). Les relacions econòmiques entre les
diferents categories són d'explotació perquè els països perifèrics i semiperifèrics
es veuen forçats a participar en el sistema en termes desfavorables respecte
dels països centrals. Aquesta dominació és possible pel fet que els països
centrals tenen més recursos econòmics, més poder militar, així com un aparell
governamental més fort (Shannon, 1996).
A partir del desenvolupament de noves tecnologies de la telecomunicació i de la informàtica, el capitalisme va entrar en una segona fase de la Globalització. La disponibilitat de comunicacions en temps real per
tot el globus va permetre el control de tots els recursos planetaris i com a
conseqüència va afavorir l’especulació i l’acumulació exponencial de capitals
mentre es reduïa la capacitat de control dels estats, tot mentre les
corporacions s’estalviaven el pagament de bona part dels impostos. Acumular una
immensa quantitat de capital els va permetre controlar tots els estaments de
les democràcies: el parlament, la justícia i la premsa. Puix analitzem les
seues tècniques de control!
 |
| Collage RMiB |
POLÍTICS I JUTGES
Les Grans Corporacions van
dedicar part del seu poder econòmic
a dominar les institucions polítiques que podrien obstaculitzar els seus
interessos, com eren els governs democràtics mitjançant les seues legislacions
proteccionistes i fiscals. En països amb altres sistemes de govern sols
hagueren de comprar uns pocs dirigents o dictadors.
En un primer moment utilitzaren els lobbies o grups de pressió que
aconseguien accés directe i prioritari als legisladors per a vendre els seus
interessos. Afavoriren l’endeutament dels estats per a poder manipular-los o
ofegar-los si es revelaven. Fins i tot el poder no dubtà a fer servir mesures
il·legals per a eliminar als polítics més perillosos, fins i tot afavorint
colps d’estat o amb l’excusa de mesures antiterroristes. Amb suborns poden comprar
voluntats corruptes, tot mentre les elits econòmiques poden dedicar-se a exercir
el seu poder il·limitat, amagats als consells d’administració de les
multinacionals, sense cap responsabilitat davant greus desfetes mediambientals
o accidents que provocaven la mort de molts innocents.
També controlen al poder judicial, generalment reduït a una elit, nodrida
per les classes adinerades o de grups integristes cristians. Una volta
guanyades unes oposicions poc transparents, que requereixen molts temps,
padrins i mestres pagats a preu d’or, no sembla massa complicat que premien i
espenten les carreres dels afins, mentre marginen als hostils. A més com la
designació de la cúpula judicial depén dels polítics, poden afinar encara més
el filtre contra els juristes independents.
Quan els polítics dels estats democràtics començaren a tindre por de la
contestació ciutadana i es negaren a implantar certes reformes, les Corporacions dedicaren els seus recursos
econòmics per a impulsar l’aparició de polítics populistes o neofeixistes, que
a poc a poc s’han obert pas als parlaments i cada volta assoleixen més quotes
de poder polític. Els partits neofeixistes proporcionen un exèrcit de ciutadans
“zombis” sense criteri propi, una
turba cega preparada a acatar les consignes dels líders, disposades atacar feroçment
els objectius assenyalats com a enemics, com són els progressistes (“WOK”), els comunistes, els negres, les
dones empoderades, els immigrants, fins i tot científics o pensadors
independents que difonen veritats demostrades com el canvi climàtic. Els feixistes
en el poder seran molt útils a l'hora d'afrontar el col·lapse del sistema
econòmic capitalista i de la societat de consum. Seran els garants del
manteniment del poder de les elits, i es dedicaran a deixar-los les mans
lliures per a eliminar els drets humans i democràtics, amb l'excusa de mantenir
l'ordre i combatre als enemics dels seus interessos.
 |
| Collage RMiB |
COMUNICACIÓ
Una part dels immensos recursos que tenen al seu abast les Grans Corporacions els dediquen a
controlar els principals mitjans de comunicació de masses tradicionals, tot
mentre no dubten a eliminar als mitjans independents ofegant-los econòmicament o
comprant-los. Fins i tot han pogut tancar la finestra de llibertat que significà
l’aparició de les xarxes socials. Per aconseguir-ho han creat exèrcits de
“bots” (autòmats) que poden multiplicar la difusió dels seus missatges enganyant
als algoritmes, mantenen multitud d’odiadors “Haters”, usuaris agressius i hostils que repeteixen consignes o es
dediquen a desqualificar qualsevol opinió alternativa.
Una volta controlades els dos vessants de la comunicació, la tradicional i
les xarxes socials, les utilitzen per a vendre el seu relat, emprant arguments simplistes
i cridaners. A més poden desacreditar qualsevol que vulga oposar-se’ls amb la
creació i difusió de notícies falses que han demostrat que poden enfonsar partits
i polítics. El poder de vendre consignes i relats alternatius és tan contundent
que fins i tot, poden alterar resultats electorals en democràcies teòricament
consolidades, donada la manca d’interés de les masses per la política i la
facilitat de manipulació d’una majoria de la societat més preocupada pel pa i
el circ, que de defensar llibertats.
 |
| Collage RMiB |
EINES PER A IMPULSAR LA GLOBALITZACIÓ
El científic, lingüista, filòsof d’arrels anarquistes Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 1928) va denunciar que els principals
impulsors de la Globalització eren l'Organització Mundial del Comerç (OMC),
l’Organització per a la Cooperació i el Desenrotllament Econòmic (OCDE), el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Justament els organismes
que regulen els intercanvis comercials, les relacions entre els capitals i els
estats i els que presten diners als estats empobrits. Llavors són les
principals ferramentes per a implementar els interessos de l’Estat
supranacional que formen les Grans Corporacions
i mantenir els privilegis de les elits en detriment de les democràcies.
Els dirigents partidaris de la Globalització
han format un grup per a coordinar-se, el Fòrum
Econòmic Mundial (WEF). Es tracta d’una fundació amb seu a Ginebra, creada en 1971 per
l’economista suís Klaus M. Schwab que
des de 1995 organitzen una reunió plenària anual a Davos. També fan unes altres reunions sectorials repartides per
tota la geografia mundial, en elles participen els principals empresaris,
polítics, a més d’intel·lectuals i periodistes partidaris del manteniment del
sistema capitalista, tot i que en teoria es reuneixen per tractar els problemes
del planeta.
 |
| Collage RMiB |
Per a justificar i convéncer a les majories utilitzen dogmes basats en la “postveritat”, entesa com el fet que en
la formació de l’opinió pública s’imposen les emocions i les creences personals
per damunt dels fets objectius. Un bon eixample de postveritat van ser els arguments que es van emprar en la primera
campanya electoral de Donald Trump
(2017) “America First”, o el triomf en el referèndum del Brexit (2020) a Gran Bretanya, ambdós basats en mentides. Cal reconéixer que
aquests moviments acabaren perjudicant la globalitat en impulsar l’aïllament i
el proteccionisme de les dues potències.
Els tractats de lliure comerç
són una altra de les eines emprades per les Grans Corporacions per a evitar el pagament d’impostos, el control
de mercaderies, de servicis i capitals per part dels governs. Les àrees de
lliure comerç són resultat d’acords entre estats per a eliminar aranzels, tot i
que permeten el manteniment de polítiques comercials diferenciades.
En 1994 es va signar mig en secret el TCLAN,
era l’acord per crear una àrea de lliure comerç entre el Canadà, EUA i Mèxic. El CETA afecta la
Unió Europea i el Canadà eliminant el 98% dels aranzels,
hauria d’estar ratificat des de 2016 o el TTIP,
un acord versemblant dels europeus amb els Estats Units que estava previst aprovar en 2015, tot i que ambdós
acords manquen de ratificació definitiva per la totalitat de les parts, donada
l’oposició popular.
 |
| Collage RMiB |
L’ALTERMUNDISME
Per a oposar-se al creixent poder de les Grans Corporacions i a la seua principal ferramenta de control, la Globalització, va sorgir l’Altermundisme (Un altre món és possible), també conegut com a Antiglobalització. Sota aquesta bandera s’han agrupat molts
col·lectius heterogenis que coincideixen en la crítica a la manca de
transparència i de participació ciutadana, l'absoluta insostenibilitat del sistema
capitalista i el fet que la Globalització
beneficia bàsicament a les corporacions transnacionals i als més rics del
planeta, empobrint a la major part de la població.
L'Altermundisme ha provocat l’eclosió
d’iniciatives que són considerades eines útils per a un canvi civilitzatori
alternatiu. Són l'Economia Solidària,
el Comerç Just, la Banca Ètica, el Microcrèdit o les Empreses
Associatives. Han proposat la creació d’instruments com la Taxa Tobin (un impost a les
transaccions financeres internacionals), la Condonació del Deute Extern, la Lliure Circulació de les Persones, el Control de les
Multinacionals, la Democràcia
Participativa o la Sobirania
Alimentària. A més pretenen canviar els indicadors tradicionals de riquesa
i benestar com el Producte Interior Brut
(PIB), volen substituir-lo per
l'Índex de Benestar Sostenible o l’Índex
de Desenvolupament Humà.
Grups com el Moviment Internacional
de Ciutadans pel Control Democràtic dels Mercats i les seues Institucions
(ATTAC), creat gràcies a l’impuls del director de Le Monde Diplomatique, Igancio
Ramonet Míguez (Redondela, 1943),
creuen que per aturar la Globalització
cal acabar amb els paradisos fiscals,
augmentar la fiscalitat de les rendes
del capital i crear taxes sobre
les transaccions financeres. Amb una
taxa Tobin del 0,1% sobre les
operacions de capital internacionals s’aconseguirien anualment al voltant de
cent seixanta-sis mil milions de dòlars, dues vegades més que la summa anual
necessària per a erradicar la pobresa extrema (Human Development Report, 1997).
El catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat de València Ernest Garcia i Garcia (Alacant, 1948), està
convençut de la necessitat de desfer la globalització i acostar la producció
als consumidors, perquè la interconnexió global consumeix molts recursos i necessita
una energia que comença a ser escassa i massa cara. Segons Ernest Garcia, la virtut de la localització és que enforteix les
comunitats en detriment de l’individualisme, permet tindre més control sobre
l’entorn i afavoreix un consum sostenible. Tot i que també té inconvenients com
són que permet controlar més fàcilment la llibertat individual, alhora que pot
exercir més pressió sobre la diversitat dels individus i afavorir l’aparició
del caciquisme.
L’analista econòmic canadenc Jeff
Rubin (1954) creu que l’escassetat i el consegüent encariment del petroli
provocaran una pròxima impossibilitat de transportar mercaderies d'una part a
l’altra del món i això ens obligarà a produir tot més a prop, significant la fi
de la Globalització.
 |
| Collage RMiB |
ORIGENS DE L’ALTERMUNDISME
1994
El bressol del Moviment
Altermundista el van fer possible els humils indígenes que malvivien a les
selves maies de l’estat de Chiapas, un dels 31 estats mexicans que s’alçaren en
armes enfront del govern mexicà, l’1 de gener de 1994. Els seus basaments
ideològics eren una mescla de marxisme i socialisme llibertari de caràcter indígena,
que pretenia traure’ls de la misèria, just quan entrava en vigor del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord
(TLCAN), per a crear una àrea de lliure comerç integrada pel Canadà, els Estats Units i Mèxic.
El mes de setembre de 1994, coincidint amb la reunió del G7, del BM, FMI i del GATT a Madrid, es va organitzar un Fòrum Alternatiu, tot i que en eixe
moment encara estàvem immersos en el miratge de la “globalització feliç”. Despectivament, els mitjans de comunicació
oficials van qualificar als grups alternatius que protestaven com a “núvols de
mosquits” o “eixams d’abelles”. El fòrum va publicar una declaració final
titulada “Per una convivència equitativa
i autònoma, en pau amb el planeta”. També van organitzar una sessió del Tribunal Permanent dels Pobles i les
conclusions les va llegir José Luis
Sampedro Sáez (Barcelona, 1917-2013)
(Pastor, 2007).
Per a garantir independència en la informació es va fundar NODO50. Es defineix com un proveïdor de
serveis d'Internet, sense ànim de lucre, un projecte autònom de
contrainformació telemàtica orientat als moviments socials, proporcionant
serveis informàtics i comunicatius a persones, grups i organitzacions d'esquerra,
anticapitalistes i antifeixistes d'Espanya i Llatinoamèrica.
1995
A Gran Bretanya es va formar el
moviment “Reclaim the Streets (RTS)”,
són un col·lectiu amb l’ideal de compartir i gestionar comunitàriament la propietat
dels espais públics. Des d’un primer moment es van caracteritzar per ser oposar-se
a l’hegemonia de les Grans Corporacions
i, molt especialment al seu principal símbol econòmic, el cotxe com a mitjà de
transport dominant.
1996
Es va fer la primera cimera alternativa a la mundialització i els
responsables de la convocatòria foren uns humils camperols indígenes zapatistes.
En les jornades de treball de la “Primera
Trobada per la Humanitat i contra el Neoliberalisme” hi participaren figures
destacades com: Danielle Mitterrand
(Verdún, 1924-2011); els escriptors Eduardo
Galeano (Montevideo, 1940-2015) i Carlos
Monsiváis Aceves (Mèxic. 1938-2010); els sociòlegs Alain Touraine (Hermanville-sur-Mer, 1925), James Petras (Boston, 1937)
i Yvon Le Bot, Carlos Monsiváis; els
historiadors Adolfo Gilly (Buenos Aires,
1928) i Pablo González Casanova
(Toluca, 1922-2023); el politòleg Octavio
Rodríguez Araujo (Puebla, 1941); l’advocada feminista Gisèle Halimi (La Goulette, 1927-2020); el cantautor Daniel Viglietti (Montevideo, 1939-2017)
i el músic argentí León Gieco (Cañada
Rosquín, 1951); la traductora mexicana Tessa
Brisac; el guerriller i polític veneçolà Douglas Bravo (Cabure, 1932-2021); el filòsof Luis Villoro Toranzo (Barcelona, 1922-2014) o l’actriu i activista
mexicana María Ofelia Medina Torres (Mérida,
1950).
El mes de gener publicaren el document de crida, la “Primera Declaració de La Realitat” signada pel subcomandant
insurgent Marcos, Rafael Sebastián
Guillén Vicente (Tampico, 1957) i el mes d’agost un altre titulat: “Segona Declaració de la Realitat per la
Humanitat i contra el Neoliberalisme”. En ella, entre moltes més
iniciatives proposaven teixir xarxes
intercontinentals de resistència contra el neoliberalisme que treballaren per
al progrés de la humanitat, sense estructura, sense comandament central i sense
jerarquia.
1997
En una Europa immersa en el procés d’unió, uns pocs intel·lectuals
alternatius intentaven difondre arguments contra el Tractat de Maastricht que va entrar en vigor l’1 de novembre de
1993. El consideraven com un pas més cap a la globalització i una pèrdua de
sobirania de la ciutadania. Cal recordar que aquest tractat unificava les
competències comercials i econòmiques, la política exterior i de seguretat, a
més de la justícia, tot mentre preparava l’eclosió de l’euro. Com a mostra
d’aquesta oposició al País Valencià,
es va organitzar un seminari contra l'Europa de Maastricht al Mas del Teularet, amb la participació com
a ponent d’Héctor Gravina, d'AEDENAT, així com representants del
Moviment contra l'Europa de Maastricht
i la globalització econòmica.
 |
| Collage RMiB |
1999
La llavor d’oposició va arrelar i començaren a estendre’s les protestes a qualsevol reunió que organitzaven els defensors de la Globalització. Una de les primeres i que fou massiva va ser a Seattle, on es feia la cimera de l'OMC. Acudiren 30.000 activistes que sols amb la seua presència pacífica bloquejaren el trànsit per tota la ciutat. Eixa allau de manifestants va sorprendre el dispositiu establert per les forces de seguretat, més encara quan van comprovar que la massiva presència bloquejava l’arribada dels “destacats dirigents mundials” a les reunions de la cimera. Llavors la policia intenta obrir-los pas dispersant als activistes amb molta violència, les imatges d’agressions contra manifestants pacífics provocaren la posterior resposta violenta encapçalada pels grups més extremistes. Els aldarulls aparegueren en tots els noticiaris arreu el món i popularitzaren l’Altermundisme, en la batejada com a “Batalla de Seattle”.
En Seattle es va decidir crear una
xarxa de comunicació entre els diferents grups alternatius, anomenada Independent Media Centers (Indymedia). Està
governada pels principis dels hackers i de l’anarquisme, sota la base d’una
transferència de coneixements de manera lliure i horitzontal, cosa que ja
havien proposat els zapatistes en la seua Primera
Trobada.
2000
L’any següent en la reunió del Fòrum Econòmic Mundial (WEF) a Melbourne es van manifestar en contra 1.500 activistes i tornaren a dificultar l’accés els dirigents econòmics, també hi hagué forts enfrontaments amb les forces de seguretat.
La periodista quebequesa Naomi
Klein (Montreal, 1970) va publicar el llibre “No Logo” que esdevingué com una mena de manifest antiglobalització. El vuit de març la Federació de Dones de Quebec va
convocar una marxa mundial: “Contra la
Pobresa i la Violència Contra les Dones”. Repetiren manifestacions els dies
16 i 17 d'octubre d'aquest mateix any a Brussel·les
i a Nova York davant les institucions
internacionals, amb la finalitat de denunciar tant la feminització de la
pobresa com les diferents formes de violència contra les dones. Aquest grup
s’ha estés i té presència en 164 països.
2001
Es va convocar la primera reunió de grups altermundistes, el Fòrum Social Mundial (FSM) a Porto Alegre hi van participar 12.000 ciutadans d’arreu el món.
Van concloure la cimera amb la publicació del Compromís de Porto Alegre, on exposaren les crítiques al procés de
globalització econòmica, i apuntaren propostes alternatives que posteriorment
s'han anat concretant en edicions posteriors. Aquesta iniciativa continua
activa, tot i que s’ha celebrat en unes altres viles del món, sovint tornen a
reunir-se a Porto Alegre.
 |
| Foto de Massimiliano Calamelli en Wikipedia. |
La Cimera del G-8 que es va
organitzar el mes de juliol a Gènova
es va blindar amb més 20.000 policies i militars. Això no pogué evitar que el
19 de juliol es concentraren més 50.000 manifestants opositors a la Globalització, tot i que no hi hagué
cap incident. L’endemà es multiplicaren diverses concentracions pacífiques,
però es produïren greus enfrontaments. Es va responsabilitzar als militants del
Bloc Negre, grups acusats
d’anarquistes que vestits de negre, amb la cara tapada, actuen coordinats per a
enfrontar-se a les forces de seguretat. S’enfrontaren a la policia llançant còctels
Molotov i els cossos de seguretats respongueren amb alguns trets d’armes de foc
que provocaren la mort de l’activista Carlo
Giuliani (Roma, 1978-2001). La resta de la jornada es va convertir en una
gegantina batalla campal, escampada per tota la ciutat.
2002
José Luis Sampedro publicà “El
Mercado y la Globalización” on explica amb claredat i rigor els principis
de l’economia i l’impacte que havia provocat la Globalització. En ell sosté que el poble no és el que mana en la
nostra democràcia, sinó el poder
econòmic, i que l’objectiu final de la globalització
és consolidar l'hegemonia de les Grans
Corporacions. El mes de novembre a Florència
es reunia per primera volta el Fòrum
Social Europeu, organitzat pels grups altermundistes amb l’eslògan “Contra la Guerra, el racisme i el
neoliberalisme”, fent una clara referència a les intencions nord-americanes
d’envair l’Iraq.
2003
El mes de gener, coincidint amb la reunió anual de Davos, s'organitza una cimera alternativa anomenada Open Fòrum Davos. Pretenia obrir debats
i aconseguir repercussió mediàtica de les actituds contràries a la mundialització,
reunint diverses personalitats, tot i que estava controlada per ONG poc
combatives, la resta de grups alternatius els acusaren d’intentar crear una alternativa
domesticada per a desactivar als vertaders opositors combatius.
2005
El mes de gener de 2005 es tornà a organitzar un nombrós FSM a Porto Alegre, en el qual participaren 150.000 activistes antiglobalització.
2006
Per a intentar reduir l'impacte negatiu de la globalització i disminuir un atur en augment, la Unió Europea va crear un Fons Europeu d'Adaptació a la Globalització
per a donar suport econòmic als treballadors acomiadats a causa de la
globalització. Aquestes minses subvencions pretenien callar l’oposició per part
de treballadors i sindicats, davant una deslocalització que s’enduia indústries
a països amb menys nivell de vida i sense quasi regulacions laborals. Es van
generar moltes pèrdues de treball en la indústria i això reduïa el poder
adquisitiu de les classes mitjanes a Europa i els Estats Units, generant descontent
pel greuge comparatiu amb el món financer que gaudia d’un enriquiment galopant
afavorit pel procés globalitzador.
 |
| Collage RMiB |
CRISI DE LA GLOBALITZACIÓ?
El 9 d'agost de 2007, l’American Home
Mortgage Investment Co anuncià la seua incapacitat per a fer front a les seues
obligacions financeres relacionades amb els fons garantits per hipoteques
subprime (préstecs hipotecaris concedits a clients de baixa solvència)
i una setmana després es va declarar en fallida, esclatava una crisi financera
global. Les borses es van enfonsar i provocaren un col·lapse immediat dels
mercats de capitals. Els inversors intentaven desesperadament vendre i obtenir
liquiditat, mentre la integració financera afavoria la ràpida expansió de la
crisi arreu el món i significà un brusc fre a la Globalització.
La pandèmia de 2020 va significar un altre dur colp contra, perquè va demostrar
que la deslocalització d’empreses tan simples com les que fabricaven mascaretes
protectores o respiradors, en un moment crític d’escassetat i amb augments
astronòmics dels preus demostraren que qualsevol crisi podia convertir-se en
drama. A més el país més afavorit per la pandèmia fou la Xina que feia anys que estava concentrat la capacitat industrial
deslocalitzada pels països occidentals. Es tornà a demostrar que la globalització en ser asimètrica era insostenible
davant d’una nova crisis com va ser la guerra d’Ucraïna.
Cada volta és més evident que les repercussions econòmiques que provoca el
canvi climàtic dificulten la globalització, i la reducció de matèries primeres
la impedeix. Ben segur que ens acostem a un col·lapse civilitzatori i la Globalització es convertirà en el
darrer estadi del Capitalisme Neoliberal.
LA COMUNICACIÓ ALTERMUNDISTA
Els grups alternatius han tingut l’habilitat d’estendre el seu ideari gastant
eslògans senzills i cridaners, com el van fer els seus avis en Maig de 1968.
“La Globalització sols beneficia les
grans Corporacions, degrada els drets dels treballadors de tot el món i minva
la capacitat de maniobra i decisió dels estats”.
“La Globalització es el boc expiatori
dels inútils”. (Jean-François Revel)
“Per a que la Globalització siga
positiva, ha de ser igual per a pobres i rics”. (Kofi Annan)
“El que preocupa és que la
globalització estigui produint països rics amb població pobra”. (Joseph
Eugene Stiglitz)
“Passen míssils farts de barbàrie globalitzats”. (Mario Benedetti)
“El món no és una mercaderia” (Seattle, 1999)
Referint-se a l’Altermundisme: “Es tracta, simplement, de reapropiar-nos,
tots units, de l'avenir del nostre món” (ATTAC)
Fonts i Referències:
Antiglobalització:
PASTOR, J. (2007) “El Movimiento “Antiglobalización” y sus particularidades
en el caso espanyol”. Revista de Estudios de Juventud. Núm 76. Pp. 39-52.
https://www.injuve.es/sites/default/files/Revista-76-capitulo-2.pdf
ATTAC País Valencià:
Ernest García:
MATEU, A. (2021)
“Entrevista a Ernest García”. MèTODE.
https://metode.cat/noticies/entrevistes/ernest-garcia.html
GARCÍA, E. (2021) “Ecología
e Igualdad: Hacia una relectura de la teoria sociològica en un planeta que se
ha quedado pequeño”. Ed. Tirant.
Fons Europeu d'Adaptació a la Globalització: https://www.europarl.europa.eu/news/es/headlines/economy/20190712STO56968/impacto-de-la-globalizacion-en-el-empleo-y-la-ue
Globalització:
CANALS, J. “La globalitzación
después de la crisis financera”
CHOMSKY, N. (2005) “Un
proceso llamado globalización”.
GARCÍA, P. (2022) ”La
globalización resiste a pesar de las múltiples crisis que la frenan”. Cinco
Días, 17/11/22.
https://cincodias.elpais.com/cincodias/2022/11/17/economia/1668681462_660792.html
KLEIN, N. (2000) “No Logo,
el poder de las marcas”
http://www.paginaspersonales.unam.mx/app/webroot/files/5898/NO_LOGO_NAOMI_KLEIN.pdf
RAMONET, I., CHAO, R.
(2004) “Abecedario (subjetivo) de la globalización”. SEIX BARRAL.
RUBIN, J. (2009) ”Why Your World Is About to Get a Whole Lot
Smaller: Oil and the End of Globalization”. ISBN 0-307-35751-1.
Postveritat:
Primera i segona declaració de la Realitat:
Informe sobre el desenvolupament
humà 1997:
Human Development Report 1997. Programme des Nations Unies pour le
développement (PNUD).
https://hdr.undp.org/system/files/documents/hdr1997frcompletpdf.pdf
1994. Reunió del G7, BM, FMI i GATT
a Madrid:
MUÑOZ-BASTIT. R., (2023) “Reunió del G7, BM, FMI i GATT a Madrid”. In 70
anys d’Història d’Ecologistes i Naturalistes al País Valencià. Any 1994.
https://historiaecologistapv.blogspot.com/2023/03/any-1994.html
Taxa Tobin:
RAMONET, I. (1997) “Desarmar els mercats financers”. Le Monde diplomatique,
edició espanyola). Editorial del núm. 26, desembre de 1997.
https://pv.attac.es/desarmar-els-mercats-financers/
Teoria del sistema-món:
VARA, A.M. (2008). “Globalización
e investigaciones biomédicas. Los ensayos clínicos en la Argentina como
política científica por default” Perspectivas Metodológicas Vol. 8 Núm. 8. DOI: https://doi.org/10.18294/pm.2008.498
SHANNON, T. R. (1996) “An Introduction to the World-System Perspective” Segona
Edició, Westview Press, pp. 23-24 y 40.
Rafa Muñoz i Bastit. 2023
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada