Cotorra Kramer (Psittacula krameri) a Alboraia Estem en un món en canvi constant, però amb la Globalització eixa modificació s'ha accelerat encara més. Vivim un vertiginós augment de comunicacions comercials de tota classe de mercaderies i això facilita la dispersió de les espècies més adaptatives, que sovint poden viatjar com a polissó. També ha augmentat la tinença de tota mena d'espècies d'animals de companyia i mitjançant les fuites de captivitat o inclòs amb els animals que han alliberat deliberadament els seus amos, aquestes translocacions poden provocar l'assentament d'animals exòtics, com per eixample ha passat amb algunes espècies de cotorres que les tenim vivint i reproduint-se amb tot normalitat en les nostres viles i urbanitzacions. Per tant espècie exòtica o al·lòctona és la que apareix lluny de la seua àrea de distribució geogràfica o ecològica tradicional. Una volta arriba una espècie a terres noves pot trobar condicions favorables i es po
L’any 1973 vam tindre una altra fita important del moviment conservacionista, l’ajuntament de València va crear una comissió per a decidir que fer amb el vell llit del Túria que havia quedat sense ús després de la inauguració del Pla Sud i el desviament del riu. En el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1966 les autoritats van preveure aprofitar els més d’un milió de metres quadrats del llit per a la construcció d’una autopista que connectara el port amb l’aeroport de Manises . Seria l’entrada a València de la carretera de Madrid, la futura autopista de “ Levante ”. En arribar al Grau enllaçaria amb l’ autopista del Mediterrani que seguint tota la frontissa marítima espanyola baixaria des de la frontera francesa fins a Algeciras . En eixir del llit del Túria la carretera passaria per damunt del port seguint cap a Castelló, pel traçat de l’autovia de Puçol, el vessant sud travessaria la Devesa del Saler per continuar fins a Alacant . Pont del Real de València anys cinquanta