Hi ha un esport que practiquen els caçadors i aficionats a disparar i fer punteria, és el tir al vol . Els practicants disparen a coloms i guatlles joves procedents de granges de cria, per tant no es considera caça perquè no utilitzen animals salvatges. La principal modalitat consisteix en uns tiradors que armats amb escopetes de dos canons  s’ajunten en uns camps específics, dissenyats per a practicar aquesta modalitat. Els auxiliars col·loquen les aus dins d’un tub semblant a un canó, també poden llançar-les a braç, mitjançant un braç mecànic, o obrint gàbies. Sovint abans de llançar els coloms les arranquen les plomes centrals de la cua, la qual cosa és molt dolorosa per als colomins. Amb això aconsegueixen que no puguen maniobrar bé en l’aire, i per tant, siga més difícil disparar-los. El canó de llançament funciona amb aire comprimit, projecta al colom a l'aire i el caçador té dues oportunitats per fer-lo caure. Si l'au té sort i pot esquivar els dos primers tirs encar

Els partits verds han intentat presentar una alternativa ecològica a la política tradicional monopolitzada per les  esquerres marxistes  i els  liberals  -  conservadors capitalistes . La principal errada de la nova esquerra ha sigut caure massa sovint en l'excés de personalisme . Quan un polític verd ha agafat un escó ha fet tot el possible per mantenir-lo, no ha dubtat en trair als seus companys per tal de continuar als parlaments. L’eròtica del poder o la mediocritat de voler viure de la política sense tindre res més a oferir? Unes voltes els partits i federacions han acabat atomitzats per incompatibilitats de caràcters entre els seus líders. Altres voltes els han separat les estèrils pugnes entre el localisme federalista i el centralisme uniformador. Cal afegir que han patit una greu mancança de recursos i que mai han trobat un lideratge aglutinador que els haja permés atraure els votants. A les limitacions puerils dels Verds cal afegir que els partits tradicionals ha