Els Grups Antiterroristes d’Alliberament (GAL) foren un grup parapolicial que creà l’estat en 1983, governant el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), per a fer la guerra bruta a ETA al seu refugi al País Basc Francés, Iparralde. Davant la forta escomesa d’atemptats d’ ETA i la manca de col·laboració de França, que s’havia convertit en un refugi segur per als independentistes, el director del Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) , el tinent general Emilio Alonso Manglano (València, 1926-2013), va encarregar al seu segon, el coronel Juan Alberto Perote , un informe sobre com combatre als independentistes bascos. Amb els informes preparats pel CESID per a tractar com actuar contra els bascos refugiats a França , es reuniren el mes d’abril a Guadarrama; José Barrionuevo Peña (Berja, 1942), Rafael Vera Fernández-Huidobro (Madrid, 1945), Julián Sancristóbal Iguarán (Bilbao, 1952), José María «Txiki» Benegas Haddad (Caracas, 1948-2015), Ramón Jáuregui Atondo
Al Regne Unit en 1984 per primera volta es va detectar el cas d'una vaca infectada per l' encefalopatia espongiforme bovina (EEB) . És provocada per una proteïna desnaturalitzada, anomenada prió , que es comporta com un virus i sols afecta els animals adults. La malaltia coneguda popularment com les vaques boges , es va estendre perquè alimentaren el ramat amb subproductes carnis procedents de restes d'ovins que estaven afectats amb una varietat d' encefalopatia ovona , que no es transmet als humans. Amb els ossos i les vísceres d'animals infectats morts feren pinsos i els donaren a animals sans, que sovint acabaren contagiats. Entre 1986 i 1991 moriren més de 28.000 bòvids, els casos pujaren a 170.000 en 1997. Davant l’expansió el govern britànic decidí prohibir l’ús de restes de carn per a fer pinsos, l’any següent. Fins a l'any 2009 s’havien declarat 182.507 caps de bestiar malalts a tot el món. La pitjor part la dugué el Regne Unit amb 179.441 casos