L’Alcora i l’Alcalatén L’Alcora és una localitat de l’interior castellonenc, capital de l’Alcalatén que en 2023 tenia 10.526 habitants que en 1727 aprofità la seua tradició alfarera per a ser la primera vila castellonenca que obrí una empresa ceràmica, la Reial Fàbrica Ceràmica de l'Alcora. En 2024 té actives 48 empreses dedicades al sector del taulell. L’Alcalatén és la comarca que s’estén des de les fronteres d’Aragó, en el terme de Vistabella del Maestrat, puja al Penyagolosa i va descendint per Benafigos, Atzeneta del Maestrat, Xodos, Llucena i Figueroles, fins a arribar al límit amb la Plana Alta i la Baixa, on trobem els termes de les Useres, Costur i l’Alcora. En la resta de municipis comarcals sols hi ha 3.524 veïns dedicats principalment al sector primari. L’embassament de Maria Cristina que s’obri al costat de la capital comarcal de l’antiga Tinença de l’Alcalatén, arreplega les aigües que baixen de la serra pel riu de Llucena i esdevé la reserva hídrica del centre
Collage RMiB “Una crisi triga més a arribar del que penses, quan ho fa succeeix més de pressa del que esperes”. Llei de Rudiger Dornbusch (Krefeld, 1942-2002) ECOLOGISTES Formació del Col·lectiu Per l’Horta Per l’Horta nasqué per agrupar tots els interessos de la ciutadania preocupada per la defensa i protecció de l’horta, entesa com un espai agrícola i cultural que havia contribuït a formar l’ànima ciutadana de les planes costaneres valencianes. Al seu caliu s’acostaren tots els que estimaven aquest paisatge, el seu patrimoni agrícola, hídric, cultural o històric. Aquesta associació fou l’hereu de molts esforços anteriors com foren la Plataforma per un Cinturó d’Horta o la posterior Iniciativa Legislativa Popular per a protegir l’Horta. Muntaren el seu casal a Ca Revolta, entre molts més membres destacaren Josep Gavaldà un llaurador pioner de la producció ecològica, Jordi Belver, Vicent Martí (València, 1953) o Antonio Montiel Márquez (Jaén, 1958). Collage RMiB