Al Mediterrani van aparéixer cinc catxalots (Physeter macrocephalus) morts després d’enredar-se en xàrcies de pesca a la deriva. Llavors es va fer públic que vaixells italians estaven estenent llargues malles en aigües valencianes, entre les illes Columbretes i les costes de Castelló. Aquestes arts estaven prohibides en ser més llargues dels 2,5 km autoritzats per les lleis europees. Les calaven a la nit perquè els peixos no les pogueren veure i s’enganxaren amb més facilitat. Les deixaven travessades tallant el pas dels corredors migratoris. L’extrem superior flotava i la resta de la malla penjava fins als 30 m de profunditat, arribant fins a llargàries de 20 km. Es convertien en un parany mortal en el qual s’enganxava bona part de la vida marina que s’entropessa en elles. El seu objectiu eren els grans bancs de tonyines roges (Thunnus thynnus) migratòries i dels peixos espasa (Xiphias gladius) . Les tonyines passaven per davant de les nostres costes formant grans bancs de pe
Collage RMiB ECOLOGISTES ECO-RAD (Col·lectiu Ecologista Radical) i l’Assemblea Comarcal Ecologista de l'horta (València) foren els grups que s’encarregaren de dinamitzar la Federació Ecologista del País Valencià. En maig van organitzar les Jornades del Moviment Ecologista en la Gestió dels Espais Naturals Valencians Protegits. La tradicional Marxa a Cofrents la van fer juntament amb la Coordinadora Antinuclear de Cofrents i publicaren el document: “ Cal tancar Cofrents ”. El mes de març el Centre Excursionista de València organitzà unes Jornades sobre el Delicte Ecològic. La Colla Ecologista “La Carrasca” s’encarregà de l’organització d’unes jornades sobre producció, brutícia, salut laboral i medi ambient. També encapçalaren una campanya oposant-se a una carretera entre l’ Orxa i Vilallonga, que devia travessar l’excepcional paratge del barranc de l’Infern . Davant la convocatòria d’eleccions generals per al 6 de juny, dinou formacions ecologistes acordaren unir-se