El període de mobilitzacions més intenses del Moviment Antinuclear Valencià començà en 1976 i durà fins a 1982, moment en el qual acabaren les obres de construcció de la Central Nuclear de Cofrents . Aquest any uns cinquanta grups antinuclears decidiren agrupar-se i formar la Coordinadora de Grups Ecologistes i Antinuclears del País Valencià . De les diferents famílies de l’ Ecologisme, els Antinuclears foren els més coordinats, actius i polititzats, tot i que no tingueren molta continuïtat en el temps. Els col·lectius que formaren part d’aquesta confederació foren ; la Coordinadora Antinuclear i Ecologista d’Alzira; el Grup Margarida; Grup Ecologista de Vinaròs; la Colla Ecologista de la Plana; el Col·lectiu Ecologista de la Safor ; el Grup Ecologista Llibertari (GEL) i el Grup Ecològic d'Elx . Gràcies a la coordinació aconseguiren ajuntar a més de 10.000 manifestants a València el mes de març, fins aleshores eixes xifres sols les aconseguien sindicats o els
Praderia de posidònia, Arxiu RMiB La Posidònia (Posidonia oceanica) és una planta fanerògama endèmica del mar Mediterrani. , D’origen terrestre es va adaptar a viure als fons marins, prova d’això és que a pesar de viure baix l’aigua fa flors i fruits. Viu agrupada formant grans praderies que donen refugi a més de 400 espècies vegetals i 1.000 animals. Protegeixen els fons de la plataforma continental de l'erosió i ajuden a millorar la qualitat de les aigües en filtrar-les, per tant la mantenen neta i transparent. Les praderies de Posidònia són boscos submarins amb una gran capacitat embornal de CO₂ , en termes de lluita contra el canvi climàtic és el conegut com el carboni blau . Un sols metre quadrat d'aquesta planta, produeix tant oxigen com deu metres de bosc tropical. L’únic defecte que té és que la seua taxa de creixement és molt lenta, li costa més de dos-cents anys estendre's per una hectàrea. Es reprodueix mitjançant flors que són pol·linitzades per pol·le