Marroc, Arxiu RMiB El sòl El sòl és la capa externa de l’escorça terrestre creada per la descomposició de les roques per processos erosius o meteòrics, llavors les seues propietats canvien segons el clima, el substrat i l’activitat dels organismes vius. És el suport vital de la vegetació que viu en la Terra, a més regula els fluxos de l’aigua. La vegetació i el sòl es defensen mútuament, les plantes necessiten sòl per arrelar i per a nodrir-se, d’altra banda, el sòl necessita la protecció contra l’erosió i la subjecció que li aporten les plantes, també ajuden a retindre i moderar la velocitat de l’aigua, facilitant la seua filtració als aqüífers, a més li aporten matèria orgànica per a enriquir-lo. Requena, Arxiu RMiB La matèria orgànica en el sòl no és un nutrient, però és la principal font de nitrogen i d’hidrogen, a més de ser una mena de ciment de l’estructura del substrat. A Catalunya els valors de matèria orgànica del sòl varien del 0,3% en les zones més àrides, al 21% en l
Àlvar Seguí i Llopis Poques voltes l’espenta d’una persona ha pogut aconseguir una fita tan important com va ser la recuperació del voltor comú (Gyps fulvus) a la Serra Mariola, amb Àlvar Seguí i Llopis i amb el FAPAS d’Alcoi tenim un bon eixample. Àlvar fou el pare del Projecte Canyet que presentà l’any 1997, amb el suport del Fons Asturià per la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS), que s’havia format en 1983. Aquest grup l’encapçalaren Roberto Hartasánchez i el naturalista Alfredo Noval Junquera (Villaviciosa, 1929-2001). Ambdós aprofitaren la finestra de la revista naturalista QUERCUS per a donar a conéixer el seu treball de protecció de voltors (Gyps fulvus) i ossos bruns ibèrics (Ursus arctos) i fer créixer la seua associació, que en principi era un grup exclusivament asturià. En pocs anys aconseguiren encisar un bon grup d'amants la natura, com fou el cas de l'artista Fernando Fueyo. Fins i tot van atraure molts naturalistes que no tenien res a vorer amb Astúries,