Passa al contingut principal

Entrades

El Decreixement

  El Decreixement és un concepte polític, econòmic i social que s'oposa al dogma neoliberal del Creixement Econòmic Il·limitat . El pensador que encunyà aquest terme fou Nicholas Georgescu-Roegen (Constanţa, Romania, 1906-1994), ho va fer després d'adonar-se en 1980 que la nostra societat occidental consumia més recursos dels que produïa el nostre planeta. El decreixement té dos vessants: una ecològica i una altra de justícia social. Decreixement vol dir reduir l'ús de recursos i energia , durant aquest procés hauríem d'aprofitar per a reduir les desigualtats socials. Per tant hauríem de tindre en compte les desigualtats entre el nord i el sud a l'hora d'implantar els diferents graus de reducció que haurien d’assolir els països. Per a entendre la necessitat de parar de créixer, o decréixer cal entendre el procés econòmic que permet la supervivència de la nostra espècie. Per això Georgescu parlà dels conceptes de baixa entropia per assenyalar els recur
Entrades recents

Any 1980

  ANYS VUITANTA: LA LLIBERTAT, L'ECOLOGIA I EL MEDIAMBIENTALISME   Arxiu RMiB ECOLOGISTES Aquest any la concentració antinuclear es va fer a Alzira, sota el lema " Parem la Nuclear ", s’ajuntaren al voltant de 7.000 activistes. Els organitzadors hi hagueren de treball de valent per a evitar enfrontaments amb la policia. Es van fer actuacions musicals, teatre, debats oberts que finalitzaren amb una manifestació sense incidents. El mes de desembre es va constituir a Alboraia l’Associació A mics de l’Horta per treballar per la defensa del territori a la comarca de l’Horta Nord . Arxiu RMiB Continuaven els atemptats de l’ultradreta, el 23 d’agost la Triple A , Alianza Apostólica Anticomunista cremà l’Ateneu Llibertari Marxalenes-Parreta que estava obert des de 1977. Al seu centre tenien cine-club, herboristeria, un col·lectiu de salut naturista, era seu del Grup Ecològic del Ateneu Llibertari que era germà del GEL , havien pintat murals de temàtica ecològica al

Gladys, màrtir antinuclear

Homenatge a Gladys, gràcies! Les reivindicacions antinuclears a Euskadi les encapçalà la C omissió de Defensa d'una Costa Basca No Nuclear que es va formar en 1976. Eixe mateix any aconseguiren organitzar una gran manifestació a Plencia . Des d'un primer moment totes les mobilitzacions obtingueren gran suport per part de la població, una de les més nombroses va ser la Marxa Antinuclear a Bilbao , realitzada en juliol de 1977, que va reunir a 150.000 persones. El mes de març de 1978 va haver-hi un canvi d'actitud, en una nombrosa concentració a les mateixes portes de la nuclear de Biscaia , entre altres crits reivindicatius es va sentir per primera volta " ETA, Lemóniz goma-2 ". L’organització independentista ETA no desaprofità l’ocasió i atemptà per primera volta contra la nuclear, eixe mateix mes de març de 1978. L’explosió matà a dos treballadors i deixà altres 14 ferits. L’artefacte estava localitzat enlloc on fer més mal, això va endarrerir molt les ob

Antinuclears a la Vall d'Aiora

  Arxiu RMiB El 3 de juny de 1979 els grups ecologistes Associació Valenciana d’Iniciatives i Accions en Defensa del Territori (AVIAT) i Grup Ecologista Llibertari (GEL), junt amb les associacions de veïns i els partits d’esquerra com el Partit Comunista del País Valencià (PCPV) el MCPV, LCR o sindicats com la CNT , van organitzar una gran concentració contra la nuclear de Cofrents. Aprofitaren la convocatòria de protesta internacional contra l’energia nuclear per l’accident de Harrisburg . La Coordinadora Antinuclear del País Valencià trià la localitat de Teresa de Cofrents , a la Vall d'Aiora, on s'ajuntaren vora 20.000 persones. De tot el país s’acostaren més de 250 autobusos i un miler de cotxes. Molts arribaren un dia abans per fer una gran acampada ecologista a Teresa de Cofrents . L’acte central comptà amb la participació, entre altres dirigents, de Josep Vicent Marqués i González (1943-2008) i Marcial Martínez López (Palomera, ¿-2013) , cap de les Associacions