Les ràdios lliures són emissores radiofòniques independents, creades per col·lectius alternatius per a donar a conéixer les seues idees, sovint prou diferents de la cultura oficial. Es creen per la iniciativa de grups alternatius o associacions sense ànim de lucre i, generalment, s’organitzen de forma horitzontal, sovint de forma assembleària, no cerquen beneficis econòmics. Cal no confondre les ràdios lliures amb les ràdios pirates , aquestes segones són emissores comercials que busquen un benefici econòmic tot i que no volen complir amb els tràmits administratius per a obtenir una llicència, com la resta d'emissores comercials. Les primeres ràdios lliures encetaren emissions a França i Itàlia, als anys setanta del segle XX, en principi s’autoanomenaren ràdios comunals . La primera emissora alegal començà a difondre en 1976, va ser La voz del Pobre a Madrid , però fou una proposta d’un moviment cristià alternatiu . La primera ràdio lliure desvinculada dels estaments
NATURALISTES Es va formar el Grup d'Estudi i Protecció dels Rapinyaires (GER) tot i que no es van inscriure al registre d’Associacions fins a 1985. Alguns dels membres que hi formaren part van ser Toni Vela Cerdán, Quique Errando Mariscal, Vicente Urios Moliner, Ramón Olmos, José Pallarés, José Parra, Miguel Penades, Javier Ramírez i Aquilino Gozálvez. A eixe grup s'acostaren joves com Javier Barona, José Reyes Álvarez, Daniel Báguena, Santos Perales, Paco Collado, Quique Messeguer, Rubén Bádenas o Santi Miñana . Van ser els pioners en l'estudi dels grans rapinyaires valencians, entre 1983 i 1991 feren molts kilòmetres per carreteres envellides i per pistes allunyades per a localitzar els llocs de nidificació i fer el seguiment reproductiu de l'àguila reial (Aquila chrysaetos homeyeri) i de l'àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) . Aconseguiren alguna subvenció de les administracions que no arribava ni a cobrir les despeses de combustible. Desinteressada