L’any 1973 vam tindre una altra fita important del moviment conservacionista, l’ajuntament de València va crear una comissió per a decidir que fer amb el vell llit del Túria que havia quedat sense ús després de la inauguració del Pla Sud i el desviament del riu. En el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1966 les autoritats van preveure aprofitar els més d’un milió de metres quadrats del llit per a la construcció d’una autopista que connectara el port amb l’aeroport de Manises . Seria l’entrada a València de la carretera de Madrid, la futura autopista de “ Levante ”. En arribar al Grau enllaçaria amb l’ autopista del Mediterrani que seguint tota la frontissa marítima espanyola baixaria des de la frontera francesa fins a Algeciras . En eixir del llit del Túria la carretera passaria per damunt del port seguint cap a Castelló, pel traçat de l’autovia de Puçol, el vessant sud travessaria la Devesa del Saler per continuar fins a Alacant . Pont del Real de València anys cinquanta

  Interpretació d'una foto de Mario Gaviria en 1976 Aquest any es van conéixer els primers ecologistas; el basc Mario Gaviria Labarta (Cortes de Navarra, 1938-2018) i el valencià Josep Vicent Marqués i González (1943-2008) quan coincidiren en unes jornades sobre el desenvolupament organitzades per Llorenç Ferrer a la facultat de Dret de València . En febrer Gaviria publicà a la revista Triunfo un dels primers articles antinuclears a l’estat, “ La amenza de la energía nuclear ”. En ell alertava sobre els perills de les nuclears i de les irregularitats que s’estaven cometent en la seua construcció, fou un treball basat en les nuclears de Soto de Vergara (Tolosa) i la de Marina de Cope (Múrcia) . El van publicar al diari Andalán de Saragossa i també es van fer ressò de la notícia el Diario de Navarra i la Voz de la Ribera , a Tudela . El ple de l’ajuntament de Tudela per unanimitat acordà el rebuig de la central nuclear, això junt amb la forta pressió popular aconseguiren par

  El riu Túria transcorria dins del terme de València set quilòmetres, encaixonat per marges de pedra, des de l’Assut de Rovella fins a l’Assut de l’Or , en creuar el pont de Ferro o de Drassanes (1931) moria al mar, entre el port i el barri de Natzaret . Els paredats s’havien construït per defensar la ciutat de les freqüents avingudes del riu que periòdicament la negaven. En les pitjors riuades sols s’havien salvat els terrenys que ocupava l’antiga ciutat romana, fundada dalt d’un alteró d’un illot a la vora del riu, pel cònsol romà: Dècim Juni Brut Galaic el 138 aC. València en 1853, gravat d’Alfred Guesdon  El riu Túria tancava València pel nord, per facilitar el pas s'havien alçat 12 ponts, cinc històrics, altres cinc i dues passarel·les més modernes. Per protegir la ciutat de les avingudes que es repetien periòdicament començaren ben prompte a alçar paredats formats amb grans pedres. En 1956 acabaren els primers que va construir la Junta de Murs i Valls , entre el p

  Falcó de la Reina (Falco eleonorae), foto de Rafa Muñoz Aquest any Lluís Pechuán Albiñana va censar colònia de Falcó de la Reina (Falco eleonorae) de les illes Columbretes i va trobar un total 18-19 parelles reproductores, anellà els polls d’un niu en el mes d’octubre. Cal ressenyar que el primer cens en aquest lloc l’havia fet l’herpetòleg alemany Konrad Klemmer en 1961, quan trobà 8 parelles.  Bernis i Castroviejo tornaren l’any 1968 i detectaren 17 parelles. El mes de febrer es va formar el Grup Ornitològic del Sud-est (GOSE), els impulsors foren quatre ornitòlegs alacantins i murcians , tot i que sols durà un any. En 1973 crearen l'Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE) amb la mateixa estructura de dues potes, una alacantina i una altra murciana. Ben prompte els alacantins va deixar-ho i ANSE quedà com un dels grups ornitològics més veterans i potents, però netament murcià-cartagener . La Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO) va crear el Grup Espan