NATURALISTES Es va formar el Grup d'Estudi i Protecció dels Rapinyaires (GER) tot i que no es van inscriure al registre d’Associacions fins a 1985. Alguns dels membres que hi formaren part van ser Toni Vela Cerdán, Quique Errando Mariscal, Vicente Urios Moliner, Ramón Olmos, José Pallarés, José Parra, Miguel Penades, Javier Ramírez i Aquilino Gozálvez. A eixe grup s'acostaren joves com Javier Barona, José Reyes Álvarez, Daniel Báguena, Santos Perales, Paco Collado, Quique Messeguer, Rubén Bádenas o Santi Miñana . Van ser els pioners en l'estudi dels grans rapinyaires valencians, entre 1983 i 1991 feren molts kilòmetres per carreteres envellides i per pistes allunyades per a localitzar els llocs de nidificació i fer el seguiment reproductiu de l'àguila reial (Aquila chrysaetos homeyeri) i de l'àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) . Aconseguiren alguna subvenció de les administracions que no arribava ni a cobrir les despeses de combustible. Desinteressada

  Alzira antiga Un bon eixample de la dissort urbanística que ha desfet bona part del  País Valencià  el trobem en el cas d’ Alzira . En matèria de territori al  franquisme  imperava la llei de la selva, la del més fort, els promotors podien edificar on i com volien, en morir el dictador no canviaren gaire les coses.  Alzira  en 1960 encara mantenia la seua trama urbana heretada dels musulmans, d'A l-Yazirat Suquar , que traduït vol dir l’illa del  Xúquer . No hi ha consens, però alguns historiadors afirmen que allí mateix estava la  Sucro  ibèrica.  Al nucli històric destacava l’església de  Santa Caterina  del XIV, tot i que hui la seua façana és una mescla de lletjos retalls de diferents estils. També sobreeixia la  casa de la vila , un palau gòtic renaixentista del segle XVI. La població estava envoltada per muralles que per augmentar les seues defenses aprofitaven un estret meandre del  Xúquer . Per acabar de tancar el recinte obriren un canal per convertir-ho tot en una i