Any 2005

 

“La realitat està definida amb paraules,

llavors qui controla les paraules controla la realitat”

Antonio Gramsci (Ales, 1891-1937).

 

ECOLOGISTES

Associació per la Recuperació de la Tinença de Benifassà (ART)

El mes d’octubre un grup de veïns de va constituir l’Associació per a la Recuperació de la Tinença de Benifassà (ART). Calia defensar la Setena de Benifassà, una comarca muntanyenca tot i que pareixia aïllada i lluny de tot, també estava amenaçada per la febre d’especulació del territori. La Pobla de Benifassà, Bel, el Bellestar, el Boixar, Castell de Cabres, Coratxà i Fredes pertanyen al Baix Maestrat, tot i que sempre han sigut una unitat geogràfica pròpia que sempre ha estat més properes als Ports i a les Terres de l’Ebre que les localitats costaneres. El seu principal problema era el despoblament, en 2024 sols quedaven dos municipis, la Pobla de Benifassà que comptava amb 240 veïns i Castell de Cabres amb 22. Els seus teòrics valors econòmics es reduïen al turisme, i els seus principals valors eren el monestir de Santa Maria de Benifassà i el parc natural. En 2004 es va fer públic l’interés de la Generalitat per declarar un parc natural en aquesta comarca. Llavors, els alcaldes socialistes de Vallibona, Castell de Cabres i Rossell es manifestaren en contra perquè la protecció limitaria la possibilitat de fer actuacions urbanístiques amb les quals pretenien revitalitzar el teixit econòmic. El conseller Rafael Blasco que no pretenia dissimular els seus interessos, va contestar que amb el Pla d’Ordenació del Recursos Naturals (PORN) podrien fer camps de golf, aconseguirien subvencions públiques per al desenvolupament econòmic i per a rehabilitar els habitatges, a més la Generalitat es va comprometre a millorar els accessos per carretera. També va garantir-los que la declaració del parc no suposaria cap modificació de la regulació de l'activitat cinegètica ni de la recollida de bolets.

Aquest any 2005 aparegué una desfilada d’especuladors davant les autoritats municipals, cantant músiques  encisadores fent-los creure que el greu problema de l’envelliment i la despoblació es resoldrien requalificant, creant sòl urbà i industrial perquè eren una terra amb “baixa qualitat paisatgística”, llavors sols calia edificar per tot arreu per a crear riquesa. Eixos promotors volien convertir la Tinença en el paradís de les segones residències i d’indústries insalubres que no toleraven les zones més poblades, tot i que estaven molt allunyats dels principals nuclis de població. Al Bellestar proposaren dos PAI sobre 38.000 m² que implicaven triplicar el sòl urbà i pretenien ocupar 170.000 m² a la Colònia Europa i 10.000 m² al nucli urbà. A Coratxà actuarien sobre 14.000 m², al Boixar farien dues noves zones urbanes de 16.700 i 13.100 m². Al principal nucli, la Pobla de Benifassà, crearien tres noves àrees edificables de 9.700, 28.400 i 21.000 m², a més d’un polígon industrial als Boverals, amb 43.435 m². Aigües avall de l'embassament d’Ulldecona volien alçar una zona residencial de 75.100 m² i a la Font de Sant Pere, una altra en 37.354 m² on anaven a fer grans xalets de luxe i un complex hoteler. Malgrat que tot foren cants de sirenes, arribà la crisi i desaparegueren els promotors, la Tinença continuà sent un paradís de tranquil·litat oblidat de la resta del país.

 

El Col·lectiu Avinsilona de Vallibona

Davant la próxima declaració del parc natural de la Tinença, que també s’estenia pel terme de Vallibona, a la veïna comarca dels Ports, també aplegaren els promotors en ganes de fer requalificacions. Per a defensar els interessos del veïnat, es va crear l'Associació cultural Avinsilona. Alçaren la veu per a explicar que Vallibona presentava greus mancances en les infraestructures urbanes, per tant, abans de requalificar i crear noves àrees urbanes calia resoldre-les. El clavegueram era molt vell (1972), tenia moltes fuites i obstruccions que provocaven pudor i inundacions d’aigües fecals. No tenien cap sistema de depuració d’aigües i les abocaven directament al riu Cervol. Els carrers de la localitat tenien el paviment molt deteriorat i l’enllumenat públic encara anava 125 volts. En eixes condicions, construir noves zones urbanes sols implicava destruir un nucli urbà molt típic, antic i atractiu per al turisme. Aleshores exigiren a la Generalitat que solucionarà aquestes deficiències, abans de permetre fer noves construccions. Afegiren que calia exigir que els nous habitatges respectaren la integració paisatgística amb la resta de l’entorn urbà. Consideraven que la nova àrea urbana que pretenien fer prop del camí de La Font del Fenàs, no era viable perquè hi havia molta pendent, estava a l’altra banda del riu Cervol on no hi havia cap habitatge i era un espai forestal molt valuós. Rebutjaven el projecte d’asfaltar i ampliar la pista que anava cap a Rossell, perquè travessava uns boscos extremadament valuosos, de fet la partida econòmica més important del PORN anava a la millora de les carretes. En canvi, ells consideraven que respecte de la pista de Rossell, amb una reparació de l’asfalt era suficient. Finalment, en 2006 es va declarar del Parc Natural de la Tinença de Benifassà i els ecologistes d’ART entraren a formar part de la junta rectora. Respecte del desenvolupament urbanístic tot quedà en un no res, aquesta comarca i la resta de localitats veïnes estaven massa aïllades i les requalificacions fracassen, sols el turisme rural manté l’escàs teixit econòmic. El camí rural de Rossell a Vallibona de 23,5 km, que fou una de les principals reivindicacions dels ecologistes, tot i que s’acabà asfaltant, no guanyà en amplària ni es va convertir en carretera.

 

APNAL Ecologistes en Acció

Els ecologistes del Baix Maestrat tenien massa feina davant l’allau d’agressions al medi. Peníscola pretenia fer un altre port esportiu al Racó Calent, Alcalà de Xivert volia autoritzar un càmping en sòl no urbanitzable i mediambientalment valuós. Traiguera pretenia fer un PAI al paratge de la Font de la Salut. Estava previst fer un gasoducte que travessava des de Sant Mateu a Vinaròs, Xert volia tindre el seu propi camp de golf envoltat de xalets al Mas de la Llança. Aleshores hi havia projectes per a construir camps de golf a Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Sant Jordi, Alcalá de Xivert o Torreblanca. Presentaren al·legacions contra l’obertura de pistes forestals al xorrador del riu Carbó i en contra de l’abocador de Cervera i contra el projecte d’ampliació de les instal·lacions petrolieres del Grau de Castelló.

GECEN i el futur parc natural del Penyagolosa

La Generalitat estava preparant la declaració del parc natural del Penyagolosa i va trobar-se amb el rebuig del Grup per a l'Estudi i Conservació dels Espais Naturals (GECEN).  Carlos Vega, un dels seus portaveus, qualificava de ridícula la superfície prevista per ser molt insuficient. Se sentien enganyats perquè en el seu dia el conseller Rafael Blasco va prometre que l’àrea protegida seria al voltant de 27.000 hectàrees. Malgrat que les fortes pressions dels municipis veïns van fer que es  quedarà en sols 1.094,45 hectàrees, les més pròximes a la muntanya insígnia de les comarques del nord. Mentrestant, a l’Alt Millars, Vilafermosa i Vistabella acceleraven les gestions per autoritzar requalificacions de noves urbanitzacions, pretenien aprofitant la figura del PORN no la del PAI com pertocaria que exigia molts més tràmits administratius. Les agressions es multiplicaven, la direcció general de Planificació i Ordenació Territorial de Conselleria va obrir noves pistes forestals enmig dels boscos més valuosos. D’altra banda, la Generalitat comprava voluntats, de les subvencions per al desenvolupament rural, dotat amb poc més de 54.000 €, van atorgar la subvenció més grossa a la Fundació per al Desenvolupament Rural de Penyagolosa, que va rebre 17.745 €, mentrestant el Centre Excursionista de València sols tingué 10.133 €. Una mostra del caire ideològic d’aquesta fundació del Penyagolosa, la tenim en declaracions que va fer Artur Aparici, sociòleg i professor de la Universitat Jaume I, representant seu en 2019. En la revista El Temps digué, referint-se a la seua disconformitat amb les decisions del Consell Rector del Parc: “S’imposa una determinada visió ecologista caducada en perjudici dels habitants locals”.

GECEN denuncià que una part de les obres de l’aeroport de Castelló afectaven sòl que no estava contemplat en la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del 22 de febrer de 2001, llavors estaven incomplint la legislació mediambiental, com tampoc la respectaren quan no aturaren els treballs de construcció en època de reproducció de l’arpellot cendrós (Circus pygargus), com exigia la DIA.

Una altra gran lluita que dugueren endavant fou la protecció del sistema càrstic de l’Ullal de Miravet. Els ecologistes demanaren a Conselleria que tant aquesta cova, com l’acabat de descobrir crustaci d’aigua dolça Typhltya miravetensis foren declarats com a amenaçats. Aquesta gambeta subterrània era l’única espècie d’aquest grup descrit a la península i sols vivia dins de les coves d’aquest ullal. El cap tècnic de Conselleria i la directora general del Medi Natural consideraren que no era perceptiu protegir-los perquè mancaven més estudis. Tot això per no haver d’aturar les obres d’obertura de la carretera de Cabanes fins a Orpesa, que en part anaven per damunt mateix del barranc del riu Xinxilla, on es troba aquest fantàstic ullal. L’aleshores president de GECEN, Francisco González, denuncià que la possibilitat de fer mal-bé el sistema càrstic amb les obres era un risc que no es podia permetre la Generalitat, perquè podia implicar l’extinció d’una espècie única.

 

Colla de Castelló Ecologistes en Acció

La Colla va presentar al·legacions reclamant una ampliació del perímetre del parc natural del Penyagolosa, per a incloure molts indrets valuosos que es quedaven sense protecció, perquè el veïnat que no tolerava cap restricció als seus costums d’explotació del territori.

 

Associació Cultural Grèvol de Vistabella

El mes d’agost organitzaren les cinquenes Jornades de la Pedra seca. Feren el primer Inventari de les casetes de pedra seca de Xodos. Muntaren una exposició fotogràfica de Paco Collado amb el títol de “Pastors de Terol”, al saló d’actes de l’Ajuntament de Vistabella. El mes de novembre participaren en la desena Trobada del Voluntariat Ambiental que va convocar la CAM els dies 18 a 20 a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, on presentaren una comunicació explicant el seu projecte subvencionat de restaurar la caseta del “Caco”, al Pla de Vistabella, aprofitant les subvencions del programa VOLCAM.

 

Salvem el Desert i “Mundo Ilusión”

Salvem del Desert va denunciar el nou projecte especulatiu que havia impulsat Carlos Fabra Carreras (Castelló de la Plana, 1945), Mundo Ilusión. A l’adjudicació es presentaren “Construcciones Castellón 2000”,  darrere de la qual estava Marina d’Or, de l’empresari Jesús Ger. D’altra banda, estaven “Mundo Ilusión Costa de Azahar” que pertanyia a LUIS BATALLA, S.A. (Lubasa), empresari condemnat per frau a la Seguretat Social i la consultora PGP Marina d’Or-Ortiz. Guanyaren els primers, el grup de Ger que pretenia alçar la “ciutat de vacacions més gran d’Europa”. Malgrat que el perdedor va reclamar judicialment al·legant que a canvi de la concessió s’havien compromés a invertir en l’aeroport de “l’abuelito” Fabra.

El nou gran complex turístic al voltant de la urbanització Marina d’Or volia afegir 33.000 xalets a la Plana Alta. Aquesta nova promoció urbanística turística va eixir a informació pública aquest any, capitanejada per l’empresa Costa de Flor del Taronger S.A. Aquest desgavell pretenia edificar més de 19.318.965 m² amb un cost 6.000 milions d’euros. Allí anaven a fer 3 camps de golf i cinc hotels temàtics amb més de 7.000 places. Pretenien fer una mena de Las Vegas “orellut”. L’hotel els Alps tindria pistes d’esquí artificials, l’hotel París volia alçar una torre Eiffel de set plantes d’alçada i un canal imitant el riu Sena, l’hotel Venècia tindria 43.000 m² i comptaria amb canals navegables per góndoles. Completava el desficaci l’hotel “Acuario”, que reproduiria els esculls de corall del Pacífic en els quals anaven a amollar més de 12.000 espècies, que es veurien des de les finestres de les habitacions, a més volien permetre el busseig dins de l’atol·ló de corall de cartó. Per si no teníem prou, anaven a completar el negoci amb l’hotel temàtic Warner Bros, per a poder dormir amb el porquet Porki, l’ànec Lucas i el conill Bugs Bunny. En setembre de 2005, els consistoris de Cabanes i Orpesa aprovaren el PAI, la redacció del projecte s’allargà fins al 2007 i costà prop de mig milió d’euros. En 2008, els promotors tenien 200.000 € de pèrdues. Com la Generalitat ho havia pagat tot i continuava sense aparéixer cap inversor privat que tinguera diners per a construir eixa bogeria de cartó, en 2009 tancaren la paradeta de la il·lusió!

Mentrestant, també s’enfonsava la mateixa Marina d’Or, en 2008 tenien un deute de 540 milions quan es va produir l’esclafit de la crisi. Per si no fos prou, els denunciaren per a atraure turisme de salut a una piscina d’aigües caldes, doncs no podien fer servir la marca de balneari. El remat vingué en forma de condemna per a Jesús Ger i cinc empleats, per la mort d’una banyista en 2015 en les seues caldes. La Plataforma de Ribesalbes i Salvem el Desert continuaren participant en la lluita contra la destrucció de l’Ullal de Miravet pel vial Cabanes-Orpesa. Afortunadament, els jutjats van absoldre els ecologistes d’un delicte de coaccions, per les protestes contra l’empresa quan estaven construint el vial Cabanes-Orpesa.

 

ADENE

Eixe any celebraven els deu anys d’existència i amb molt bona salut perquè ampliaven el seu suport sent 520 socis, fins i tot quatre d’ells vivien en l’asil de la localitat. Publicaren el butlletí número 25 i mantenien una pàgina web per a informar de les seues activitats. El mes de juliol organitzaren les Primeres Jornades Mediambientals en el Centre d’Interpretació i Investigació Mediambiental. El Grup de Vigilància Forestal (GEIFA) activà un dispositiu de control contra incendis en Setmana Santa, aprofitant la caseta dalt del Calderón i que comptaven amb una patrulla de vigilància motoritzada. Van fer tasques de manteniment del sender GR-7 a la Serra d’Énguera i en hivern organitzaren una poda de figueres. Participaren en totes les tasques reivindicatives que s’organitzaren en contra del Transvasament del Xúquer al Vinalopó. Feren eixides de senderisme per a donar a conéixer la serra i el Caroig. En algunes d’elles convocaren més de cent participants. També feren tasques de manteniment i recuperació ambiental del paratge del pou i el transformador, als Alts de la Serra.

 

Xúquer Viu

La Plataforma Xúquer Viu organitzà a Sueca una manifestació per a reivindicar la supervivència del riu amenaçada pel transvasament cap al Vinalopó, el 28 de maig. A la concentració hi assistiren entre 15 i 10.000 persones, segons les fonts. Gràcies al seu treball i al suport unànime de la resta d’ecologistes que participaven en la Mesa per Xúquer, aconseguiren aturar el projecte inicial d’estendre una canonada des de Cortes de Pallars, que foradarà el Caroig. Aquest organisme es reuneix un parell de voltes a l’any, en ell participen amples sectors de la societat, ecologistes, llauradors regants, ajuntaments, sindicats agraris, polítics i representants de la societat per a reflexionar sobre les problemàtiques que afecten l’artèria hídrica del centre del nostre país. Tot i que no aconseguiren aturar el transvasament, la seua modificació garantia el respecte del cabal ecològic.

 

Samaruc Ecologistes en Acció

El grup ecologista Samaruc de la Safor va presentar al·legacions en contra del projecte de Marina Golf de Sanet, que com la resta de projectes d’especulació del territori pretenia la construcció d'un camp de golf i 1.500 habitatges als seus voltants. Samaruc argumentaven que eixe projecte implicava una greu pèrdua de sòl agrícola de regadiu, que provocaria la desaparició del conreu, per a canviar el model productiu pel del turisme depredador, que sols creava riquesa per als grans propietaris i per als especuladors.

Molt més greu era la requalificació que anava a fer-se en un poble menut com és Sanet i els Negrals, a la Marina Alta. Aquesta és una xicoteta població de 600 veïns, que anava a rebre infraestructures per allotjar 4.800 forasters, gràcies a la carta blanca que significava per als promotors la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística valenciana. Multiplicar la població degradava els serveis públics bàsics, com eren la sanitat, la seguretat, la gestió dels residus, el transport públic, el subministrament elèctric o la disponibilitat del més escàs de tots, l’aigua.

Presentaren al·legacions contra els projectes urbanístics que pretenia fer l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna que implicaven greus afeccions a la marjal de l’Estany de la Ribera Sud del Xúquer i la marjal de la Safor. També argumentaren les afeccions que implicava fer l'actuació del sector Vernissa Golf per al monestir de Sant Jeroni de Cotalba, un bé d'interés cultural. Per si no fos prou, una part d'eixa promoció anava dins de zones inundables, segons el Patricova. Aquesta urbanització implicava un saqueig dels recursos hídrics per a regar el camp de golf i per a mantenir 2.250 nous veïns que anaven a envoltar Alfauir. Alçaren la veu davant el PGOU de Vilallonga, que també volia tenir el seu propi camp de golf envoltat de xalets de luxe, amb la qual cosa anaven a exhaurir un aqüífer molt maltractat i contaminat, tot en un paratge que tenia molts amb habitatges sense clavegueres que buidaven les seues aigües negres en avencs.

 

Per l’Horta i l’Ateneu Cultural Casino Torrent

Per l’Horta treballaren en contra les agressions que amenaçaven els horts del Safranar, en col·laboració amb l’Ateneu Cultural Casino Torrent. Van denunciar davant del Tribunal Suprem el president del govern Rodríguez Zapatero per incomplir la promesa de soterrar l’AVE a la comarca de l’Horta, abans d’entrar al cap i casal.

 

Acció Ecologista AGRÓ

Eixe exercici donaren un impuls a la custodia del territori a la Marjal d'Almenara amb el projecte «Obrint noves sendes», en col·laboració amb la Fundació Territori i Paisatge, també aconseguiren que es tancarà de l’abocador il·legal que hi havia a l’antiga pedrera. Posaren en marxa un projecte per a fer valdre l'Assagador, que uneix el Port de Sagunt amb la Marjal dels Moros. Prepararen informes per a sostindre el procés judicial per defensar l'aiguamoll del Quadro de Santiago, a Benicàssim.

Dugueren endavant i guanyaren un contenciós amb l'administració per l'intent que els Plans d'Ús i Gestió PRUG de l'Albufera regularitzarà edificacions il·legals. Cal recordar que, segons l'article 40 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits, les determinacions incloses en els plans rectors d'ús i Gestió (PRUG) dels parcs naturals estan per damunt del plantejament urbanístic previ dels municipis, doncs, després de la seua aprovació cal respectar-los. Encetaren un programa de defensa del patrimoni rural, amb la restauració del Barranc dels Molins, a Ares del Maestre. Participaren en la creació i impuls de la Plataforma Salvem la Bossarta i en la defensa del Bosquet de Moixent.

València en Bici continuà fent campanyes de conscienciació sobre la mobilitat sostenible dins les ciutats, basada en l’ús de la bicicleta. Mamprengueren un projecte d’intercanvi internacional de voluntaris amb els quals feren treballs de millora a les marjals i platges de Sagunt. Respecte de l’educació ambiental, organitzaren visites escolars a la Marjal dels Moros, al riu Palància i als Estanys d'Almenara.

Eixe any renovaren part dels càrrecs directius d’AE-AGRÓ, com a president triaren Enric Amer, com a secretari Antonio Goytre i s’incorporaren com a nous vocals Eva Tudela i William Colom. L’Associació Muntanyeta dels Sants de Sueca es van incorporar a l’organització i obriren seu a la Ribera Baixa. Aviat encetaren una campanya per a promocionar la bici i organitzaren les primeres excursions.

 

Col·lectiu Defensa del Territori Pego

El 20 de setembre de 2005, el Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego i la Plataforma de Comarques del País Valencià van convocar una manifestació a Pego contra l'especulació. En eixos moments, el consistori de la Marina Alta volia fer un camp de golf envoltat d'una urbanització amb més de 1.500 habitatges. Eixa nova actuació al costat de la de Penyaroja, que anava a alçar 2.000 xalets més, i les 500 que faltaven fer a Montepego eren un desgavell constructor que anava a desfer tot el terme. El subministrament hídric de tant habitatge era incompatible amb la disponibilitat dels recursos, amb el rec dels conreus i el manteniment de la marjal. Per part dels promotors i de l’Ajuntament intentaren boicotejar l’accés a la informació del projecte enmig del període d’exposició pública per a evitar que es presentaren al·legacions. Negaren l’ús de sala de reunions de la cambra agrària per a organitzar reunions explicatives als afectats per les expropiacions. Tallaren programes de la ràdio local on participaven els opositors al projecte. Van agredir membres del Col·lectiu en Defensa del Territori que encapçalava l’oposició al desgavell urbanístic. Utilitzaren la policia local per a escorcollar als opositors abans d’accedir als plens municipals on es tractaven aquestes actuacions.

 

La Carrasca Ecologistes en Acció

A Tibi, l’Alcoià, van denunciar la instal·lació d’una nova línia elèctrica pel mig de la serra del Maigmó. Presentaren al·legacions contra la pretensió d’Ibi d’obtenir més concessions d’aigua, de fins a 2 hm³ per a poder-se expandir. Encetaren una campanya informativa en contra de la Constitució europea perquè marginava els ciutadans per afavorir als poderosos, el seu model era el d’una Unió Sostenible. Al costat del Col·lectiu Serrella, es mobilitzaren en contra del projecte de fer una central tèrmica de gas al mig de Banyeres i Beneixama. Aconseguiren aturar el desgavell que significava fer un hotel dins de la Font Roja i feren una campanya d’arreplegada de signatures per aconseguir eliminar els festejos taurins a Alcoi. Exigiren a la Generalitat la necessitat d'inversions per a mantenir un dels símbols comarcals, la cava de Cortés, en greu perill d'ensorrament. Els seus ulls vigilaven amb cura les comarques centrals, denunciaven construccions il·legals al riu Barxell, a la Font Roja, a la Pedrera Botella, el Pla d'Ordenació Urbana de la Vall d'Alcalà, un camp de golf a Castalla i un altre a la font de Partagat.

Un altre dels seus objectius foren la urbanització Solana 1 a Serelles, el radar d’AENA a la serra dels Plans, la urbanització Golf de Xirillent a la serra Mariola o l’ocupació d’un assegador a la serra dels Plans. S’oposaren a la construcció d’un centre d’alt rendiment esportiu acompanyat de l’imprescindible camp de Golf, a Penàguila, rebutjaren un altre “campet”, el Golf Xixona. Demanaren millores en el document de protecció de l’Ombria del Benicadell. Aconseguiren que els tribunals els donaren la raó sobre el desficaci especulatiu que significa la destrucció de la Rosaleda d’Alcoi. El 27 de novembre organitzaren una Marxa en defensa de la serra de Mariola, amb el lema “ni camps de golf, ni més urbanitzacions”.

En les comarques de l’Alcoià i el Comtat els col·lectius ecologistes, feministes, veïnals, excursionistes, culturals, animalistes, sindicals i partits polítics progressistes anaven plegats a l’hora de defensar el territori, junts sumaven molta força. Per eixample per a defensar la serra de Mariola, a banda de la Carrasca, participaven: el Casal Jaume I – Centre Ovidi Montllor, Club Unesco d’Alcoi, Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-el Comtat, Associació de Veïns Zona Nord, Ateneu Cultural el Panical, Ateneu Autogestionat POTS de Banyeres de Mariola, Grup d’Amics de la Natura de Cocentaina, Col·lectiu 8 de Març, Col·lectiu de Dones, Societat Naturista Vegetariana d’Alcoi, Associació Cultural d’Amics de Joan Valls i Jordà, Salvem l’Aqüífer del Molinar, Mariola Verda de Bocairent, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA), Centre Excursionista d’Alcoi, Societat Protectora d’Animals i Plantes d’Alcoi, l’Entesa d’Alcoi, Esquerra Republicana del País Valencià, Bloc Valencià Nacionalista, CGT, Sindicat dels Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià i Maulets de l’Alcoià.

 

Plataforma Comarcal per una Mobilitat Sostenible de l’Alacantí

El mes de febrer, una trentena de col·lectius de l’Alacantí formaren la Plataforma per a la Mobilitat Sostenible d’Alacant per a exigir una substancial millora de la mobilitat comarcal. Elaboraren 90 propostes de millora, entre d’altres, dels autobusos urbans, a més demanaren que la mobilitat fora tinguda en compte en el disseny de les noves actuacions urbanístiques.

 

Xixona Sostenible

Es va formar la plataforma Salvem Xixona per a detindre la febre urbanitzadora que també havia aplegat a l’interior de l’Alacantí a l’empara de Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU). Per tot arreu apareixien promotors en carpetes plenes de desgavells urbanístics perseguint les autoritats municipals o prometent molts diners per a ells, per als pobles cabassos de llocs de treball i felicitat, tot a canvi d’omplir el terme de xalets de luxe i camps de golf.

Entre altres estigué encapçalada per David Ballester. El 6 de juliol organitzaren una manifestació que tragué 2.000 veïns als carrers de la localitat perquè només acabar la urbanització del Vergeret, amb 2.300 habitatges pegats al terme de Mutxamel, ja estaven preparant més requalificacions, l'Espartal amb 5.500 habitatges i un camp de golf, el de la Sarga amb 1.950 habitatges. Aquest era un camp de golf de 4 o 5 forats enmig d'un espai molt valuós des del punt de vista mediambiental. A més, encara tenien més sòl sense ciment pretenien fer un altre a la partida d'Abió, per a conrear 180 xalets més.

 

Amics de la Serra Escalona (ASE)

Finalitzada una etapa, es va desfer la Plataforma per la Protecció de Serra Escalona per a donar pas a l’Associació d’Amics de la Serra Escalona (ASE). El primer president fou Miguel Ángel Pavón, ornitòleg i naturalista. Entre molts més destacaren Carlos Javier Durá, investigador del Centre Internacional d'Estudis en Dret Ambiental, que a ser president d’ASE entre 2010 i 2020, o Manuel Gómez Costa, president de l'Associació de Veïns Sant Miquel Arcàngel, de Sant Miquel de les Salines.

 

Greenpeace

Aquest organització internacional denuncià l'entrada de fusta tropical procedent de tales il·legals a l’estat espanyol. Per a donar-li difusió a aquesta problemàtica, el 17 d’octubre van bloquejar la rampa d'entrada del vaixell "Guan He Kou", al port de Sagunt. Aquesta nau anava carregada de fusta procedent de tales il·legals de boscos primaris del Congo. Els ecologistes comprovaren que aquests troncs els exportava l’empresa de capital italià Société Industrielle de Mbang (SIM), amb seu al Camerun, responsable de tallar més 850 hectàrees de fusta fora de les seues concessions administratives.

 

WWF, Grups d’Alacant i València

El Grup Alacant del WWF continuà amb les seues campanyes de repoblació forestal al paratge de l’Orito, a Montfort, al Vinalopó Mitjà. El grup de València estigué encapçalat per Igancio Serra. 

 

Col·lectiu el Runar de Benissa

Per a evitar el creixement desmesurat de la localitat, els ecologistes de Benissa fundaren el Col·lectiu el Runar, després d’una passejada per fer una repoblació forestal a l’ombria de Bèrnia, en companyia de l'Associació Benissenca Anti-incendis (ABAI). Ells foren uns dels artífexs que aconseguiren la declaració de Bèrnia i Ferrer com a Paisatge Protegit, a més de dues reserves de flora.

Benissa fins aleshores havia respectat el seu patrimoni rural i agrícola, però les autoritats municipals no es volien quedar arrere de la resta de viles de la Marina Alta, i anunciaren una requalificació per a edificar una urbanització de luxe al voltant del típic camp de golf. En concret volien destrossar les partides de la Ràpita, Lleus, Binyent i Benimarraig que llindaven amb Calp. Denunciaren que un camp de golf implicava un consum d’aigua que no es podia garantir sense perjudicar la resta del veïnat.

Aquest mateix any denunciaren la sospitosa rehabilitació del Taller d’Ivars, un edifici industrial de finals del XIX. Prèviament, s’havien mobilitzat per a evitar la urbanització de la cala Llobella, que era la darrera zona costa sense urbanitzar entre Moraira i el Penyal d’Ifac, que a més estava declarada zona ZEPA, LIC, llavors pertanyia a la Xarxa Natura 2000. Aquest espai és molt desitjat pels especuladors que no han parat de presentar projectes per a urbanitzar aquest darrer trosset verge. En 2022 els propietaris demanaren construir un hotel i residències de luxe. Entre les seues lluites es pot destacar la defensa de l’Assegador de Fanàdics o l’exigència de l'amollonament de la Colada de Fanadix, per evitar les contínues usurpacions de sòl públic. No descuiden la tasca de divulgació i han organitzat jornades sobre els riuraus i sobre els habitatges rurals tradicionals, les cases tradicionals de Tros.

 

NATURALISTES

Amics dels aiguamolls del Sud d'Alacant (AHSA)

Aquest any, l’associació complia deu anys i el grup estigué immers en la compra i recuperació ambiental dels Canyissars d'Elx, una parcel·la degrada on abans estava l’Albufera d'Elx, amb la col·laboració de la Comunitat de Regants dels Canyissars. L’any següent encetaren les obres de condicionament. Signaren acords de custòdia del territori per a gestionar el toll del Prat, en col·laboració amb ANSE. Com a premi aconseguiren que Conselleria els incloguera dins de la ZEPA del Fondo d’Elx.

Denunciaren al Gerent de la Comunitat de Recs de Llevant, per un delicte contra la protecció de la Fauna i Flora. Entre el 20 i el 25 de juny autoritzà l'extracció de 300.000 m³ d'aigua del Fondo d'Elx, en plena època de reproducció d'aus protegides, sense autorització de Conselleria. De fet, d'ençà que s'havia declarat el parc natural, els regants tenien un conveni mitjançant el qual rebien sucoses subvencions perquè feren un ús responsable de l'aigua en funció del valor mediambiental que acull aquest aiguamoll. Incomprensiblement, en 2010 els jutjats d'Alacant van absoldre al Gerent dels regants al·legant manca de proves. Van considerar que no havia quedat acreditat que assecarà l’aiguamoll conscientment, ni amb ànim d'atemptar contra el medi ambient. Ningú no sap que si buida una llacuna quan els ànecs protegits estan criant, els polls i ous es moren, el jutge tampoc sabia que el desconeixement de la llei no justifica el seu incompliment.

Una altra denúncia es va dirigir contra el Vedat Agulló, una bassa dedicada per a usos piscícoles dins del parc natural de Santa Pola, perquè l’1 de juny la van buidar provocant la pèrdua de nius d’espècies com la mongeta (Sternula albifrons), l’alena (Recurvirostra avosetta) o de carregada (Glareola pratincola).

 

Gallipato Alcublano, Roncadell

A les Alcubles, als Serrans, es va formar l’associació Gallipato Alcublano per a defensar el medi ambient i millorar la seua biodiversitat. Presten molta atenció a la recuperació i conservació dels tolls natural i abeuradors que gastaven els ramaders. Formen part del Grup RONCADELL i aquest any obriren el seu bloc a internet. Aconseguiren els permisos legals adients per a treballar al medi natural i espentaren les administracions perquè declararen reserves les basses de Silvestre i la Pedrosa, que són indrets molt valuosos per als amfibis. Els seus membres més actius són Rafa Casaña Martínez, Antonio Gómez Mercader, David Candel, José Antonio Martínez Pérez, Rubén Sánchez Mayor, Ángel Gálvez, Pilar Climent Corbín, Maria Amparo Civera Domingo, Maria Teresa Durán i David Herrero González.

 

Societat Valenciana d’Ornitologia

Van impartir el primer Curs d’Identificació d’Aus Rapinyaires en Migració en col·laboració amb parc natural de la Serra Calderona i el sisé curs d’ornitologia inclòs en l’oferta de formació de la Universitat de València. Organitzaren conferències, sobre l’arpellot cendrós, excursions a Requena i a l’Albufera, cens de falcó de la reina a la llacuna de Talayuelas,

El 8 de febrer es va declarar el parc natural de les Gorgues del Cabriol. En un principi Conselleria sols volia protegir una estreta franja paral·lela al riu en el terme de Venta del Moro, llavors el Grup Requena-Utiel proposà l’ampliació d’aquest valuós espai incloent una franja molt més ampla que incloguera les zones boscoses del vessant valencià, les rambles de Canalejas i d’Hórtola, des de Villargordo del Cabriel fins a Cofrents, a més del llogaret de Casas del Rio. Finalment, es va protegir tot el que demanaven menys Casas del Rio i Cofrents. El Grup SVO Requena va inaugurar seu al carrer San Fernando 7 de Requena. Arran de la troballa d’una parella reproductora d’Esparver d’espatles negres (Elanus caeruleus) a la comarca de Requena-Utiel l’any 2003 el Grup SVO Requena-Utiel va organitzar un mostreig comarcal de l’espècie per intentar comprovar la seua continuïtat, es va repetir fins a l’any 2007.

 

Plataforma Serra de Xiva

Els naturalistes de la Serra de Xiva van obtenir una subvenció de 14.000 € per a fer un inventari de la biodiversitat del terme. Van formar un grup de voluntaris per a participar en la vigilància i la lluita contra els incendis forestals. Estigueren molt involucrats en la lluita contra la Pla Eòlic Valencià, que volia omplir les serres del seu terme i bona part de les muntanyes veïnes amb aerogeneradors. Denunciaren el PAI que volia fer el consistori de Iatova a la Paridera, a la vora del riu Mijares. En un dels pocs llocs del terme que s’havien deslliurat dels incendis forestals, volien construir 530 habitatges i el camp de golf corresponent, enmig de l’espai més valuós des del punt de vista de la biodiversitat. Presentaren al·legacions contra el projecte de la cimentera CEMEX d’obrir una nova pedrera i l’ampliació d’una altra. Presentaren un projecte d’actuació a la Serra de Xiva amb l’objectiu d’obtenir la seua protecció sota la figura de paratge natural protegit, al premi Margalló que atorgava el Centre Excursionista de València, el qual comptava amb un premi en metàl·lic important.

 

GER Ecologistes en Acció

El GER actualitzà el seu nom, que quedà com a Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires-Ecologistes en Acció. Continuaren amb les seues tasques habituals de cens, com la migració postnupcial, el de paranys actius i el seguiment de l’arpellot cendrós i les afeccions que provocava les obres de l’aeroport de Castelló. Respecte de les tasques de denúncia sobre el parany enviaren escrits a la Direcció Territorial, a la ministra de Medi Ambient i al conseller de Territori. Presentaren al·legacions a les obres hídriques del riu Belcaire i al PGOU de Peníscola. Van publicar el primer Anuari Ornitològic de la província de Castelló, en col·laboració amb la resta d’ornitòlegs. Publicaren en premsa diversos articles desmentint les notícies falses sobre els atacs dels voltors als ramats que començaren a circular.

 

Grup Au d’Anellament

El mes de desembre es va publicar el primer post del bloc del Grup Au d’Anellament, les seues entrades arribarien fins a l’any 2010. Aquest grup està encapçalat per Joan Castany i tenen seu a Onda, la Plana Baixa. Enmig de les preocupacions que provocà l’epidèmia de grip aviària i l’expansió de les aus exòtiques invasores, el Grup Au va organitzar la catorzena Trobada d’Anelladors al planetari de Castelló de la Plana.

 

Grup Reiet d'Anellament

El Grup Reiet d'Anellament va formar-se aquest exercici i entre els seus membres estaven Pep Cantó, Eduardo J. Belda, Verònica Cortés, Mònica Domínguez, Jana Marco, Myriam Palomo, Praxedes Bartual, Rubén Drumman, Rubén Pículo, María Martínez, Rubén de Putxero, Abel Ibáñez i Rubén Oliver. Treballen principalment a l’Alcoià i a l’Alacantí. Van publicar un bolc entre els anys 2009 i 2015 i el seu Facebook estigué actiu fins a juliol de 2023.

 

Bosc Primigeni

El mes de maig, a Xàtiva es va formar el grup Bosc Primigeni, tenen seu a la Torrassa, al carrer Carneros de Xàtiva, número 65. Està encapçalat per José Ventura i col·laboren amb altres grups com Acció Ecologista Agró, Xúquer Viu o la Societat Valenciana d’Ornitologia. Treballen per a impulsar la protecció de les aus a la Costera, penjant caixes nius, fan repoblacions forestals en zones degradades, participen en el projecte Emys. Denunciaren vies d’escalada a la Penya Roja, un espai que acull espècies protegides.

 

Societat Espanyola d’Ornitologia

SEO/BirdLife va llançar el Programa NOCTUA, una nova metodologia de cens que havien assajat els dos anys anteriors, amb l’objectiu de fer un seguiment de les tendències poblacionals de les aus rapinyaires nocturnes. El Delegat a València, Mario Giménez, en col·laboració amb AHSA denuncià davant la fiscalia a la Comunitat de Recs de Llevant, per buidar dues basses sense autorització de Conselleria, la qual cosa provocà greus afeccions a la fauna.

SEO Alacant presentà tres projectes al Programa Volcam que obtingueren finançament de la caixa d'estalvis CAM. Amb ells feren un seguiment de les poblacions d'hirundínids a les viles de la província. Encetaren un mostratge de les poblacions d'òlibes (Tyto alba) i trobaren 32 parelles a tota la província, finalment mamprengueren un estudi de les aus que freqüentaven les fonts de l'alta muntanya alacantina. Gràcies a ell detectaren un total de 99 espècies, a més, anellaren 487 individus de quaranta espècies diferents. Fent aquesta darrera activitat detectaren que encara era generalitzada la cacera de fringíl·lids pels enfilaters, cosa que denunciaren a les autoritats.

 

Creació la Xarxa d’observació d’espècies marines (RAM)

Xulio Valeiras i Salva García van impulsar i coordinar la creació d’una xarxa d’observació d’ocells i mamífers marins des dels caps del nord de l’estat. Volien ampliar el projecte de seguiment internacional TREKTELLEN. Tot va decidir-se al sisé Congrés Galego de Ornitoloxía, en coordinació amb les cinquenes Jornades Cantàbriques d'Ornitologia, que se’n van celebrar entre els dies 29 a 31 d'octubre de 2005 a Viveiro. Aquest és un projecte de "Ciència ciutadana" mitjançant el qual es fan comptatges de la fauna marina que travessa els caps i talaies costaneres. Després es comparteix la informació, usant una metodologia estandarditzada que consisteix a observar, almenys, el primer dissabte de cada mes, i cal compartir les dades en la pàgina internacional Trektellen.

El 19 de novembre d’aquest any es va organitzar la primera jornada de cens per a fer-la coincidir amb el pas migratori postnupcial al nord de Península Ibèrica. Es va fer des de vint punts diferents de les costes cantàbriques i atlàntiques, situades entre el cap de Corrubedo i el cap Higuer. En tres dies es van enregistrar 25.489 individus que pertanyien a 31 espècies diferents. També es van detectar 1.393 exemplars d’altres espècies no marines. Aquest impuls s'ha prolongat al llarg del temps, la qual cosa ha permés esbrinar com funciona la migració de les aus i els mamífers marines al voltant de la península. A l'estat, aquesta activitat es va denominar com a projecte RAM, els valencians no trigarem molt a incorporar-nos per a compartir les nostres dades.

 

PACIFISTES, OBJECTORS, OKUPES

l’Ateneu Popular La Forca de Carcaixent

Eixe any ja hi havia treballadors i sindicalistes, feministes, estudiants, ecologistes i anticapitalistes a Carcaixent. En un principi estaven organitzats en dues assemblees, Endavant i l’Assemblea de Joves. Una volta es trobaren al Casal Jaume I i donada la confluència d’interessos, decidiren cercar un punt de trobada propi i fundaren l’Ateneu Popular la Forca de Carcaixent. Entre els seus membre s’assenyalaren Isaac Vidal i Canet, Carles Pérez Pedrón, Alfred Lorente Cuenca i Jordi Tormos Borràs. S’organitzaren en dos fronts, un polític i un altre cultural. Les primeres campanyes que mamprengueren foren l’oposició a les actuacions urbanístiques a la Bossarta que culminaren amb la presentació d’una candidatura municipal satírica, el Partit del Gof (el Grup Organitzat pel Lliure Formigonar). Organitzaren xarrades, debats sobre la problemàtica del barranc de Barxeta, sobre la revolució cubana, contra el G-8 o l’impuls a la música dels països catalans. Empraren sempre un caire reivindicatiu i festiu, organitzant actes per a gaudir de la terra i la nostra cultura com la diada de l’arròs al forn. També organitzaren sopars populars al Festivern de 2006.

 

Primera okupació del CSO l’Horta

El Centre Social Okupat i Anarquista (CSOA) l’Horta es va fundar en okupar l’Alqueria Tello, al barri de Benimaclet, dos edificis expropiats i després abandonats per les empreses que pretenien edificar la poca horta que quedava al barri de Benimaclet de València. Estigué actiu fins que en 2007 la policia els va desnonar.

 

MOC València

En maig, aquest col·lectiu antimilitarista va convocar la tercera diada d’inspecció ciutadana de la base militar de Bétera, que estava assignada a l’OTAN. Quaranta activistes en bata blanca aconseguiren entrar dins la caserna amb intenció d’inspeccionar-la. S’acostaren centenars de manifestants i catorze d’ells aconseguiren entra-hi dins. Es va posar en marxa un portal web antimilitarista en espanyol per part de la xarxa de AA-MOC en la qual col·laboraren i feren una sèrie d'articles fent inventari de les instal·lacions militars presents en l'Estat espanyol, utilitzant informació i imatges procedents de fonts públiques, fou anomenat com “Base a base: la militarització del territori a vista de satèl·lit”.

 

Grup Antimilitarista Tortuga

El 22 de maig, el Grup Antimilitarista Tortuga organitzà la segona Marxa per a la Desmilitarització de la Serra d’Aitana, en la qual participaren quaranta activistes. Els col·lectius convocants foren Ecologistes en Acció del País Valencià, Colla Ecologista La Carrasca, Ateneu Cultural i el Panical d’Alcoi. L’objectiu era sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat de desmilitaritzar el cim de la serra ocupat per una caserna amb radars. Participaren 50 activistes que realitzaren un esmorzar i després un acte davant la porta de la base. Una part dels participants pujà en paral·lel a la tanca cap a dins de la caserna, evitant el tall de la carretera que havien muntat els antiavalots. Malgrat el desplegament de les forces de seguretat, una vintena de manifestants pogueren aplegar d'alt i un dels pacifistes pogué entrar dins, al costat mateix de les antenes, i fou detingut i l'acusaren de desobeir l'autoritat. Eixe mateix matí se celebrava la Marxa per la Pau entre Turballos i Alcoi, en la qual participà el veterà objector Pepe Beunza.

 

CRÒNICA DE 2005

Contaminació a Ribesalbes

Ribesalbes s’alçà en contra de l’empresa Poligas Ambiente S.L., que s’havia instal·lat en 1998 al polígon els Plans i es dedicava a la “valorització energètica”, un eufemisme que amaga la crema de residus que no es poden reciclar. La matriu d’aquesta empresa era Environmental International Engineering (EIE) que compartia participació amb l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia depenent del MITECO i amb el subministrador de plàstics REDIMA, en 1999 facturaren 650 milions d’euros.

Aquesta indústria es dedicava al tractament i crema de 30.000 tones de plàstics anuals, bona part d’ells venien de les empreses taulelleres, amb les quals produïa electricitat per a subministrar 18.000 llars durant un any, un gran negoci. El problema és que a canvi de la seua molt rendible producció, deixava en aquesta localitat de la Plana Baixa núvols de gasos contaminants, vessaven contaminants de líquids i omplien la localitat amb una pudor insuportable, perquè estaven a menys de 2 km d’aquest focus contaminant.

L’any 2000, la farta del veïnat era tan gran que provocà la creació de la Plataforma per a la Protecció de Ribesalbes, amb la qual van mamprendre reclamacions judicials exigint accions correctores a la insalubritat que patien. En 2002 les afeccions eren tan greus que, fins i tot, la mateixa Conselleria, li denegarà a Poligas l’autorització d’activitat.

L’empresa, després de rebre moltes denúncies pels seus incompliments mediambientals, va invertir instal·lant filtres, una depuradora, vigilaven els fumerals i anunciaren que cobririen la zona de reciclatge de plàstics per a intentar mitigar la pudor. Malgrat que els industrials van dedicar més esforços en intentar vendre les seues mesures correctores i el seu compromís per la salubritat. De fet, anunciaven en premsa que s’havien convertit en l’empresa de gasificació més segura del món. Malgrat que tot quedà en bones intencions i paraules buides, perquè continuaren els incidents contaminants i la pudor no minvava.

Llavors, en 2006 l’ajuntament ordenà el cessament d’activitat, cosa que obligà l’empresa a tancar un any. Per a intentar recuperar la llicència hagué de garantir una inversió de quatre milions d’euros amb la qual havien de corregir els vessaments. Aconseguiren reobrir, però l’empresa no era capaç de gestionar les instal·lacions, part del negoci consistia a rebre més tones de plàstics de les que podien cremar. Segons declaracions de l’alcalde José Medina: “treballen quatre dies i han d’aturar-se deu, perquè la maquinària col·lapsa i s’avaria, llavors els plàstics s’amuntegaven a la intempèrie”, qualificava aquesta empresa com un engany continu.

El mes de maig de 2008, l’Ajuntament presentà una denúncia per un vessament de fangs negres que baixaven pel barranc del Sitjar, que acabaren contaminant el riu Millars. Llavors el SEPRONA detingué al representant legal de Poligas. L’any 2009 el consistori, fart de bones paraules i poques solucions, va començar els tràmits per a dictar un canvi d’usos del polígon, amb el qual prohibir l’activitat de tractament de residus. Donades les avaries contínues que minvaven la producció, la pressió judicial i política, Poligas hagué de suspendre pagaments en 2011.

Tot aquest procés anà paral·lel al d’una altra empresa de reciclatge de plàstics, Revma que estava situada al costat mateix de Poligas. Aquesta instal·lació rebia tones de plàstics per a classificar-les i passar-les al crematori veí. L’excés de volum que no podia gestionar provocà incendis en juliol de 2006, en 2007 i en 2010. En alguns casos, la fumaguera fou tan forta que hagué de confinar-se el veïnat dins les seues cases pel perill dels gasos emesos. Finalment, en abril de 2011 es va cremar totalment.

Llavors entrà en joc un nou element, el grup val·lisoletà Llorente, que sota la marca Tecnogás va comprar Poligas i Revma per 3 milions d’euros. Després anuncià que tenia previst invertir 8 milions d’euros per a reactivar-les. Per a guanyar-se la confiança del consistori, va prometre molts llocs de treball i acabar amb la contaminació, a més va atorgar un sucós patrocini a l’equip de futbol de Ribesalbes.

El mes d'agost de 2011, el ple municipal de Ribesalbes, per unanimitat, aprovà un canvi d'usos del polígon per a impedir les activitats de reciclatge. Llavors, Tecnología de Gasificación (Tecnogas), denuncià al batle i a l'arquitecte municipal per prevaricació. Els demanaren pena de presó de set a deu anys, inhabilitació per a exercir càrrecs públics i 24 milions de responsabilitat patrimonial, a més d'un milió d'euros de fiança. El mes de novembre, el jutjat de Nules va obrir procediment. Sembla que TECONGÁS ha acabat reconvertint-se en una empresa de pèl·lets.

 

Bresca i els camps de golf a la Safor i a la Marina Alta

A Vilallonga també arribà la "festa" del golf i els xalets, però per partida doble. Un projecte urbanístic pretenia fer 5.000 adossats al costat de dos camps de golf, ocupant camps de tarongers, tot i que devien redactar un nou PGOU. Per a tractar aquesta problemàtica, la revista editada per l'Associació Bresca li va dedicar un número especial. Al sud de la Serra de la Gallinera, l'Atzúbia, també volia més xalets i camps de golf, llavors aprovaren tres PAI, dos a Forna, enfront del castell i un altre a la Moleta, entre tots tres anaven a construir 1.500 segones residències. Molt prop, Pego acabava d'autoritzar la urbanització de 1.400 xalets a Penya Roja i amb el seu propi camp de golf.

 

Accidents i avaries a la nuclear de Cofrents

La nuclear valenciana s’aturà el mes de maig per fer la recàrrega d’urani del reactor. El mes de juliol, fent els treballs s’adonaren que hi havia pèrdues i degoteig en el circuit hidràulic que controlava la reacció de les 290 barres d’urani, per la qual cosa hagueren de prolongar les tasques de reparació un altre mes. Aquesta incidència obligà a obrir tota la coberta del reactor, traure tot el combustible i començar la reparació de les fuites. Per si no tingueren pocs problemes, el 13 de juny detectaren una altra avaria en un interruptor que deixava una de les barres d’urani sense alimentació. Mentrestant, l’opacitat habitual manava, IBERDROLA trigà dotze dies a comunicar les incidències a l’opinió pública, sols van fer-ho quan els obligà el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Finalment, pogueren tornar a encendre el reactor a finals de juliol.

Aviat tornaren els problemes, el 21 de setembre un accident afectà la piscina on es guarden els residus nuclears, dins de la central de Cofrents, la qual cosa provocà una fuita de cinc litres de llots radioactius. El 8 de novembre patiren una altra avaria que provocà un increment de la radioactivitat del líquid refrigerant que contaminà una de les cambres. El 20 de novembre, detectaren l’obstrucció d’un embut des del qual estaven drenant un tanc de baixa conductivitat. Això provocà un increment de radioactivitat i obligà a aturar el reactor un altre mes. En resum, la nuclear estava més dies avariada provocant fuites radioactives, que funcionant amb normalitat.

 

PAI a la Serra Escalona

El mes de juliol, la Comissió Territorial d'Urbanisme d'Alacant va aprovar la construcció d'una gran urbanització de més de 2.000 habitatges pegats a un gran camp de golf, el PAU 21 d'Oriola. Es tractava d’un sector de més de 3 milions de metres quadrats situat en plena Serra d'Escalona. Per a intentar evitar l’aprovació, es reactivaren les manifestacions exigint la protecció efectiva d’aquest espai valuós. El 23 d’octubre la Coordinadora LA VEGA BAIXA NO ES VEND va organitzar  una marxa reivindicativa a Sant Miquel de les Salines, en la qual demanaven aturar el PAU 21. Tot i que el consell va incloure aquest indret dins del parc, els tribunals donaren la raó als constructors i obligaren a traure aquesta zona fora del parc, llavors el camp de golf i els xalets acabaren fent-se. El parc es va declarar mitjançant el Decret 190/2018, de 19 d’octubre.

 

Legislació

Mitjançant el Decret 2005/14615, de 22 de desembre, s'aprovà el Pla d'Acció per a la Conservació dels ocells de les estepes cerealistes del País Valencià.

El 12 de desembre, després d’haver investigat més de 15.000 queixes presentades contra la Llei Urbanística Valenciana de 1994, la Comissió Europea demanà una moratòria als projectes volgueren construir en sòl no urbanitzable. El 13 de desembre aprovaren una resolució de censura al desmesurat creixement urbanístic del País Valencià i per no respectar el Medi Ambient, per 550 vots a favor i 45 en contra. En eixe moment, a casa nostra teníem en tramitació plans urbanístics per a construir 150.000 habitatges, sols a les zones costaneres. A tota presa, la Generalitat intentà maquillar el projecte d’una nova llei urbanística, que aleshores tenien entre mans, fou la Llei Urbanística Valenciana (LUV) 16/2005, de 30 de desembre. Malgrat que els intents de normalitzar la legislació, la Comissió Europea va considerar que continuaven incomplint-se les directives sobre adjudicació de contractes públics. Finalment, després de més modificacions, aconseguiren el vistiplau europeu en 2008.

 

Riu Cabriol a Requena, Arxiu RMiB

Declaració de nous espais naturals

Es va declarar el parc natural de les Gorges del Cabriol, en l'extrem sud-oest de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena. És tracta d’un dels rius mediterranis menys contaminats, que manté bona part del seu recorregut en estat natural, sense interferències, excepte l’embassament de Contreres. La part manxega ja l’havien protegit per a evitar el traçat inicial de l’A-3, però faltava la part valenciana, que fou reconeguda com a parc natural, amb Decret 24/2005, de 4 de febrer. Gràcies a les al·legacions de la Societat Valenciana d’Ornitologia es va aconseguir protegir una superfície de 31.446 ha, convertint-lo en el parc natural més gran del País Valencià. S’estén per la vora est del Cabriol, pels termes de Villargordo, Venta del Moro i Requena.

Serra Gelada, Arxiu RMiB

El parc natural de la Serra Gelada es va declarar per a protegir 5.655 hectàrees d’una serra costanera salvatge i lliure de la pressió de l’urbanisme que havia destruït la franja costanera de la Marina Baixa.

Els Tolls de Sinarques, Arxiu RMiB

Mitjançant l’Ordre de 22 de febrer, la Generalitat va declarar quatre noves Reserves de Fauna. Els Tolls de Sinarques que són unes xicotetes llacunes temporals enmig d’una planura, es tracta d’un ecosistema molt singular que manté poblacions d’insectes aquàtics molt escassos a més d’ofegabous (Pleurodeles waltl), gripau pintat meridional (Discoglossus jeanneae) i cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes). La Llacuna de Salines, a l’Alt Vinalopó, es va declarar per a protegir el fartet (Aphanius Iberus). El Mas del Peraire de Fredes es va declarar per a protegir una papallona molt singular, la graèlsia (Graellsia isabellae). En el cas del canyet de les Pedreres de Sant Cristòfol d’Alcoi volien protegir el lloc d’alimentació dels voltors que es van introduir a Alcoi, gràcies a la iniciativa del FAPAS Alcoi.

La Generalitat va protegir la desembocadura del riu Millars mitjançant la figura Paisatge Protegit i l’Ombria de la Plana d’Énguera es va declarar com a paratge natural municipal.

San Benito, Aiora, Arxiu RMiB

El 22 de desembre es publicà el Pla d’Acció per a la Conservació de les Aus de les Estepes Cerealistes, per a protegir un grup d’espècies poc freqüents a casa nostra. Són uns ocells especialitzats a viure als cultius de cereals de secà, hàbitat que substitueix les estepes que originàriament ocupaven el centre de la península. A casa nostra tenim molt poca superfície amb aquest tipus d’hàbitat. Es protegiren la llacuna de San Benito-Meca (7.037 hectàrees a Aiora), la Vall dels Alforins (4.844 ha a Villena i Fontanars) i la Canyada d’Almela-Moratillas (3.302 ha a Villena).

 

Canvis en el transvasament Xúquer Vinalopó

El 14 d’octubre es va conéixer la decisió del ministeri de canviar la presa d’aigües del Xúquer per a conduir-les al Vinalopó. Aquesta decisió la va prendre una comissió tècnica del Ministeri després d’analitzar amb cura els cabals històrics del Xúquer. Afortunadament, les pressions dels ecologistes que s’havien unit formant la Mesa del Xúquer, i l’ampli suport que obtingueren de la població de les comarques riberenques del Xúquer, van aconseguir que s’anul·larà el traçat inicial, que tenia previst començar en el dipòsit d’acumulació de la Mola de Cortes de Pallars. Fou una decisió valenta perquè en eixe moment ja tenien acabades un 30% de les obres, que començaren en 2002. L’única forma de garantir el cabal ecològic al llarg de tot el Xúquer era extraure l’aigua des de l’assut de la Marquesa, molt prop de la desembocadura a Cullera.

Acordaren reduir els cabals a transvasar, deixant-los en una desena part del volum inicial previst, quan dissenyaren d’aquesta infraestructura, que en 1998 havien determinat que era de 80 hm³ anuals. També van explicitar que calia deixar un cabal ecològic fins al mar, que devia ser un mínim d’1 m³/s, l’equivalent a un 2% de les aportacions naturals. Es va preveure que aquesta nova canonada costarà 320 milions d’euros, 200 dels quals els devia aportar l’estat espanyol i 120 la Comissió Europea. Tot i que en realitat va costar 400 milions d’euros, perquè hagueren de reforçar l’abastiment de les comarques del sud, construint una dessalinitzadora a Mutxamel, la qual costà 90 milions més. Agafar l’aigua de la part baixa del riu implicava una greu davallada de la qualitat de l’aigua, perquè duia molts contaminants dissolts, llavors s’invalidava el seu ús per al subministrament urbà i tampoc es podia gastar per a regar els cultius més exigents. Per això hagueren de planificar la construcció d’una depuradora a Villena, per a gastar-la com aigua de boca, amb la qual abastir les noves promocions urbanístiques. Amb tots els canvis, el transvasament continuava implicant greus problemes ambientals com era la construcció d’un embassament regulador de San Diego, a Villena.

Un altre detall fou que començaren a descobrir-se “negocis” i corrupteles al voltant del transvasament. Es va saber que Andrés Martínez Espinosa, president de la Junta Central d'Usuaris del Vinalopó i membre del Consell d'Administració d'Aigües del Xúquer S.A. El mateix que va fou un dels principals defensors del transvasament, participava en un projecte urbanístic que podrien desbloquejar gràcies a l’aigua del Xúquer. En companyia de Juan Carlos Ferrero i del promotor Andrés Martínez pretenien requalificar 470.000 m² a Villena, en els quals volien alçar 1.234 habitatges, un hotel, un camp de golf i una acadèmia d’elit dirigida pel tenista. Es confirmaven les sospites dels ecologistes que sempre defensaren que els grans empresaris agrícoles que exigien l’aigua del Xúquer, en realitat no la volien per a regar, més aïna pretenien revendre els seus drets i el sòl per a fer noves promocions urbanístiques, un negoci redó!

Els primers litres d’aigua del Xúquer aplegaren al Vinalopó en juliol de 2014, quan autoritzaren un primer enviament de 5,2 hm³ per al primer any hidrològic de 2014-2015, en 2015-2016 enviaren 7,5 hm³ i en 2016-2017 desviaren 8,7 hm³.

 

Omplint la Ciutat de les Ciències

El 8 d’octubre s’inaugurava el Palau de les Arts Reina Sofia, que costà 500 milions d’euros. L’umbracle costà uns altres 33 milions d’euros més, amb un desviament respecte del cost inicial del 121%. Amb el tancament total de les obres d’aquest complex en 2007 es va conéixer que tota la Ciutat de les Ciències ens havia costat 1.137 milions d’euros.

 

Abocador de Llanera de Ranes

Un abocador s’havia convertit en un molt bon negoci, llavors els promotors intentaven silenciar les oposicions veïnals a la seua instal·lació. Per aconseguir-ho prometien el cel en forma de riquesa per al municipi. Si calia, no dubtaven a l’hora de pagar suborns, als polítics que devien facilitar els tràmits.

L’any 1993,  al terme de Llanera de Ranes, a la Costera, sense encomanar-se a ningú ni demanar cap permís, un propietari va tallar un bosc de setanta hectàrees, al paratge natural protegit del Botjar Blanc i la Pollissada. Els ecologistes repoblaren el paratge tres anys després, i eixe mateix any l’alcalde del partit popular, Vicent Sanchis, va acceptar la proposta d’inversors d’obrir un abocador en aquest mateix lloc. Justificà la seua decisió assegurant que el poble rebria 500.000 € cada any i tindria la recollida de fem gratuïta, a més va prometre la creació de cinquanta llocs de treball per als veïns.

El projecte de fer un gran abocador es va materialitzar aquest 2005. Volien ocupar 272.527,48 m², l’equivalent a 330 fanecades o quaranta camps de futbol. Allí anaven a descarregar 180.000 Tm de fem cada l'any, l’equivalent a 16.000 viatges de camió circulant 365 dies. Rebrien els residus provinents de la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Aiora, el fem de 500.000 valencians. Aviat entropessaren amb els primers problemes, Confederació Hidrogràfica del Xúquer va informar negativament l’actuació pel perill de contaminació d’aqüífers. Tot mentre començaven les picabaralles entre les grans empreses que volien fer-se amb la gestió de la planta. L’empresa triomfant fou FCC que tingué millors padrins, com foren Alfonso Rus i la família Cotino, polítics que sempre estaven disposats a desfer entrebancs a canvi d’un tros sucós del negoci.

El sòl era propietat de l'empresa Valenciana de Contratación SL, administrada per Javier Nadal, exdirectiu de SEDESA, que pertanyia l'entorn de la família Cotino. L'adjudicatària comprà els terrenys per uns 45 milions d'euros i es va comprometre a pagar 8,5 € per cada tona de fem que entrarà en les instal·lacions. Una denúncia obligà els tribunals a investigar si la UTE havia pagat un suborn de 3 milions d'euros al llavors regidor de Xàtiva, Vicente Parra. L’abocador s’aprovà en 2009 i l’any següent el veïnat va convocar mobilitzacions en les quals participaren fins a 3.000 manifestants a Xàtiva. Per a impulsar l’oposició al femer, van formar una plataforma que estigué encapçalada, en altres, per Xavier Delgado.

Finalment, en 2016, amb el canvi que significà el govern del Botànic, es va desestimar construir l’abocador i començà a madurar-se el projecte alternatiu de fer una planta a la Vall d’Aiora-Cofrents. L’any 2022 es va tancar el conflicte judicial de l’abocador quan el Tribunal Suprem va rebutjar la indemnització milionària que demanava la promotora per no haver pogut instal·lar el femer.

 

Planta de FERVASA a Aldaia

L’Ajuntament d’Aldaia va demanar davant el Tribunal Superior de Justícia Valencià el tancament de la planta de tractament de residus de FERVASA que majoritàriament estava dins del terme de Quart, tot i que una part envaïa el seu terme. A més, tota la instal·lació estava molt més prop d’Aldaia que de Quart i l’empresa adjudicatària va obrir la part d’Aldaia sense demanar llicència d’obres. Cal recordar que aquest abocador rebia el 70% dels residus generats a tota la província de València, la qual cosa implicava greus afeccions com el pudor, fem que s’escampava volant quan bufava el vent i forts sorolls.

 

Angel Fenoll i l’abocador d’Oriola

El 9 de maig moria xafat per una muntanya de brossa un treballador, després d’un lleuger terratrèmol, li caigué damunt una muntanya de fem que tenia 25 metres d’alçada. Les instal·lacions eren un femer il·legal muntat a cavall d’Abanilla (Múrcia) i del terme d’Oriola. Aquest abocador sols tenia llicència per a funcionar com a planta de reciclatge i els permisos que li atorgaren especificaven que sols podien amuntegar els residus a tractar fins als cinc metres d’alçada. L’empresa propietària era Proambiente S.L, que pertanyia al totpoderós Ángel Fenoll Pérez (Santomera, 1953) i els seus germans. Entre 2002 i 2009 va rebre més de cent mil tones de residus que es deixaven directament a terra, sense haver fet cap preparació del sòl per a evitar la contaminació dels lixiviats, i la seua filtració al subsol amb la consegüent contaminació dels aqüífers.

En 2016 va entrar en combustió l’abocador, llavors el govern de Múrcia i la Generalitat hagueren de fer-se càrrec de combatre el foc i després hagueren de segellar les instal·lacions. Aquests treballs ens costaren als valencians 800.000 euros. En 2023, l’Audiència provincial de Múrcia condemnà al directiu responsable d’aquest abocador a una multa de 1.440 € i a pagar una indemnització als familiars del treballador mort, per valor de 10,6 milions d’euros, a més de dos anys de presó, que no hagué de complir. Respecte de la denúncia i el juí per l’obertura de l’abocador, els germans Fenoll arribaren a un acord amb la fiscalia mitjançant el qual Ramón Fenoll Pérez acceptà dos anys de presó per destrossar 40 hectàrees, pena que tampoc hagué de complir, a més de respondre amb indemnitzacions milionàries que tampoc no es pagaren en declarar-se en concurs de creditors.

Ángel Fenoll Pérez, el cap del clan, té un llarg historial de conflictes judicials. Pel cas Brugal el van detindre en maig de 2007 per presumtes delictes d’extorsió, suborn i tràfic d'influències. Li aplicaren la presó sense fiança, tot i que un mes després isqué pagant una fiança. En 2010 el tornaren a detindre per aquest cas i tornà a eixir al carrer pagant més. Finalment, el van condemnar per diferents vessants d'aquest cas, però com les condemnes sempre eren inferiors a dos anys, no va entrar a la presó. A més, alguns plets li foren anul·lats i en uns altres al·legà que patia Alzheimer, en resum no va complir pena de presó, sols estigué dues voltes en presó preventiva, i per poc temps.

El regne de la corrupció

Aquest exercici estigué marcat per l’allau de projectes immobiliaris que s’anunciaren per tot arreu del nostre país, i això anà paral·lel a la corrupció. Segons dades de les grans empreses constructores, en 2004 a tot l’estat espanyol s’havien construït 675.000 nous habitatges, un 7% més que l’any anterior. Eixes dades implicaven que sols eixe any edificàrem més que Alemanya, França i Itàlia juntes, evidentment començava la bombolla urbanística. Un altre detall del nivell de corrupció a tot l’estat espanyol és que el 25% de tots els bitllets de 500 € emesos en la Unió Europea estaven a Espanya.

La llei donava molt poder als promotors, si aconseguien convéncer els consistoris per autoritzar un PAI, es garantien cabassos de beneficis. Això eren molts diners per a repartir-se i amb els quals es podien comprar voluntats i eliminar entrebancs ambientals. Malgrat que el gruix de la corrupció eren els “negocis” d’alguns polítics que aprofitaren les concessions administratives per a exigir a canvi compensacions en forma de diners negres. Doncs anem a fer una aproximació als principals casos de corrupció que esclataren a casa nostra i que implicaren el robatori de centenars de milions d’euros, molts dels quals encara els devem els valencians.

L’operació Erial fou un entramat mitjançant el qual el govern d’Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 1956) cobrava comissions per atorgar les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV) i les adjudicacions de les zones del Pla Eòlic Valencià. En les investigacions calcularen que els 13 polítics acusats van rebre al voltant de 10.500.000 € i una volta cobraven els suborns se’ls en duien a paradisos fiscals. Entre els condemnats estava el mateix molt honorable president, el qual va rebre una sentència de deu anys i cinc mesos de presó a més d’una multa de 25 milions d’euros. Uns altres convictes foren el comptable i artífex de l’entramat econòmic, Francisco Grau Jornet, Joaquín Barceló Llorens, a més dels nebots de Cotino.

Una branca del Cas Gürtel esguità la Generalitat que presidia Francisco Enrique Camps Ortiz (València, 1962), al president de les Corts Juan Cotino Ferrer (Xirivella, 1950-2020), a la consellera i expresidenta de les Corts Milagrosa Martínez Navarro (Còrdova, 1958) i al secretari general del PP Ricardo Costa Climent (Castelló de la Plana, 1972). Aquesta va ser una trama de corrupció que entre 1999 i 2009 es dedicava a adjudicar contractes a canvi de comissions. El principal responsable fou l’ideòleg de la trama, Francisco Correa Sánchez (Casablanca, 1955) al qual castigaren a més de 51 anys de presó. El vessant valencià va consistir en la falsedat en els contractes per a construir els estands a la fira del turisme de Madrid (FITUR), entre els anys 2005 i 2009.

L’Operació Imelsa, acrònim de l’empresa Impulso Económico Local S.A. que pertanyia a la Diputació de València, es dedicava a construir els col·legis. Es va demostrar que falsejaren contractes per a poder cobrar comissions il·legals a canvi d'adjudicacions fraudulentes i que contractaven “amiguets” que no havien d’anar a treballar, però sí que cobraven tots els mesos. Amb part dels beneficis fraudulents finançaren el Partit Popular i les seues campanyes electorals. Es creu que el total furtat passava dels cent milions d’euros. Els principals implicats foren el president de la Diputació Alfonso Rus Terol (Xàtiva, 1950) i el responsable d’Imelsa Marcos Benavent (Benigànim, 1970), ambdós foren condemnats a presó.

Una altra malifeta fou l'Operació Osvaldos, en el qual s'investigà el robatori de 29 milions d'euros, entre 2004 i 2009, per part de vuit implicats, tots ells relacionats amb càrrecs polítics que dirigien l'Hospital General de València i per la malversació de fons destinats a la cooperació internacional. Els principals responsables foren el conseller Rafael Blasco Castany (Alzira, 1945) i el seu nebot, Sergio Blasco, que fou gerent de l'Hospital General de València.

En la investigació del PGOU de la Vall d'Alba es van reclamar més de 3 milions d'euros a l'alcalde de la Vall d'Alba, Francisco Martínez Capdevila (la Vall d'Alba, 1957) i vicepresident de la Diputació de Castelló, que presidia Carlos Fabra. Estigué acusat de prevaricació en la construcció de la depuradora de Borriol, així com la utilització d'informació privilegiada per a comprar sòl abans d'una requalificació que va multiplicar el seu valor. El juí va desestimar les acusacions per manca de proves.

 

Morrut, Arxiu RMiB

Plaga de morrut a Oriola i Elx

El mes de setembre es va detectar per primera volta la presència d’una nova plaga, el morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus) als palmerars oriolans i il·licitans. Se sospita aquesta invasió entrà per Almuñécar l’any 1993, a conseqüència de la importació de palmeres provinents d'Egipte. A poc a poc es va estendre per tot arreu del País Valencià matant moltes palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i palmeres canàries (Phoenix canariensis). El responsable és un coleòpter originari del sud-est asiàtic i la Polinèsia, que allí s’alimenta dels cocoters. Els cridaners escarabats ponen entre 300 i 500 ous a les palmeres i les larves excaven galeries menjant-se l’interior de la planta fins a causar-li la mort. Mentre tinguen substància dins del tronc, continuen reproduint-se sense haver d’eixir a l’exterior. Quan l’acaben matant, els adults ixen volant fins a trobar una altra víctima. Aquesta plaga es pot controlar injectant dins de la planta un còctel de verins o fongs com el Beauveria bassiana.

 

Salvem Catarroja contra el PAI Nou Mil·lenni

A Catarroja anunciaren la intenció de fer un nou PAI que batejaren com a “Nou Mil·lenni”. Uns mesos abans s’havien detectat compres especulatives d’horts agrícoles. Per a enfrontar-se aquest desgavell especulatiu, un grup de veïns formaren la Plataforma Salvem Catarroja. El promotor encapçalava una de les empreses constructores i immobiliàries més actives, Llanera S.A., que tingué prou arguments per a convéncer les autoritats autonòmiques i municipals, com foren l'Institut Valencià d'Habitatge (IVVSA), a més comptava amb el suport inversor de Lehman Brothers. Aquest negoci pretenia alçar 12.000 habitatges en més d’1,7 milions de metres quadrats, set mil d’ells serien de protecció oficial. A falta d’oferir un camp de golf, endolciren l’actuació amb un centre comercial. Calia sucre per a obtenir autorització per amuntegar 40.000 ciutadans en 60 torres d'entre 10 i 25 altures. El primer punt feble que trobà Salvem Catarroja és que multiplicaven la població del municipi de l'Horta Sud, però sense garantir els recursos hídrics necessaris. Aquest argument el va reconéixer la justícia en 2009, quan ordenà paralitzar l'actuació urbanística. En 2011, el Tribunal Superior de Justícia tornà a ratificar l'anul·lació. En 2013, el Grup Llanera entrà en concurs de creditors amb un deute de més de 700 milions d'euros, convertint-se en la primera gran immobiliària en haver de plegar per la crisi. L'any 2021 el consistori aprovà la modificació del PAI, el sòl tornà a ser agrícola.

 

Subestació de Patraix

El mes de juliol, l’Ajuntament de València va concedir llicència per fer una subestació elèctrica, que proposava Iberdrola, tot i que prèviament els tècnics municipals havien qualificat aquesta instal·lació com a molesta i perillosa per al veïnat. Sorprenentment, en aplegar el procediment a la Comissió de Qualificació de la Conselleria de Territori i Habitatge, eixes advertències de perillositat i insalubritat havien desaparegut. Per a intentar aturar aquesta infraestructura es va formar la Plataforma Subestació Patraix, que posteriorment s'integraren en l'Associació de Veïns de Favara. Els afectats exigien allunyar aquesta infraestructura de les zones habitades perquè consideraven demostrat que l'exposició prolongada als camps magnètics augmentaven exponencialment els casos de leucèmia i altres tipus de càncer. Malgrat que les fortes protestes acabaren construint-la i començà a treballar abans que li aplegués la llicència d'activitat. En poc temps es demostrà que els veïns tenien raó, perquè el 15 de maig de 2007 es va produir una forta explosió dins les instal·lacions, seguit d'un incendi. No va morir ningú, però l'ona expansiva va trencar els cristalls dels habitatges que estaven més prop.

 

Centre de Recerques Marines

Mitjançant un conveni entre l'Ajuntament de Santa Pola i la Universitat d'Alacant, es va fundar el Centre de Recerca Marina (CIMAR) per a investigar els recursos marins i per a protegir el seu ecosistema, les instal·lacions es van ubicar a la Caserna de la Torre d’Enmig.

 

Corriol camanegre, Arxiu RMiB

Destrucció de la platja de les Marines, a Dénia

El ministeri de Medi Ambient destrossà una zona dunar, llevaren arena de la platja de les Marines per a intentar regenerar la platja de l’Almadrava. En adonar-se de la destrossa que estaven fent, el regidor Pep Marí ordenà la paralització dels treballs, però fins a cinc camions havien fet viatges duent l’arena. Els treballs feren malbé tres nius de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

 

Nou Mestalla

El que hui és l’esquelet del nou estadi de futbol del València, s’alça en el que adés era l’horta de Favanella, regada pel braç Petra de la séquia de Mestalla. Aquests camps de conreu es van requalificar els anys noranta del segle XX mitjançant dos PAI, anomenats Ademús I i II. El promotor fou Onofre Miguel, que amb el suport de la batllessa, Barberà Nolla (València, 1948-2016), impulsaren una reparcel·lació forçosa que obligava a cedir el 10% dels terrenys afectats per a equipaments públics, que intentà ser el caramel·let per a desmobilitzar el veïnat. Aquest nou barri anava a menjar-se horts i alqueries històriques com la del Barbut, que mentre estigué en peu es va convertir en el punt de trobada dels veïns que s’oposaren a aquestes agressions urbanístiques. Allí organitzaren taules redones, concerts, fins i tot feren una cimera alternativa a la del Banc Africà del Desenvolupament. El 20 de juny de 2001 aprofitaren que els activistes estaven en una manifestació per a  presentar les 120.000 signatures en les quals demanaven aturar la ILP, per a enderrocar el Barbut.  

Respecte del sòl per a dotacions públiques tot era un engany, aquest 2005 l’Ajuntament de Rita i el president del club Juan Bautista Soler Luján (1956), fill de la família de constructors que fundà Bautista Soler (Torís, 1929-2021) van anunciar que farien un gran estadi faraònic per a 70.000 espectadors, envoltat d’una pista d’atletisme. Dos anys després, encarregaren les obres del Nou Mestalla a l’UTE formada per FCC i el Grup Bertolín. Una de les condicions que exigiren al club, és que havien de construir un poliesportiu per a compensar el veïnat, cosa que mai es va fer. La ciutadania va denunciar davant els tribunals les irregularitats del procediment administratiu que implicava sòl destinat a dotacions públiques en terciari. Tot i que les sentències els donaren la raó i anul·laren les decisions municipals, no canvià res. Per si no en teníem prou, en 2009 van aturar les obres del camp de futbol per la manca de liquiditat del club, malgrat que en 2011 feren públic que es reprendrien les obres, a hores d’ara continua l’esquelet de formigó com el deixaren en 2009.

 

Port de Campomanes, Altea, Arxiu RMiB

Ampliació del Port de Campomanes a Altea

L’empresa Marina Greenwich pretenia ampliar el Port de Campomanes d’Altea, que anava a destrossar tota una praderia de posidònia oceànica, en la qual també estava un mol·lusc protegit, la Pinna nobilis. Per a poder obtenir una declaració d’impacte ambiental positiva, els promotors proposaren trasplantar les 42 hectàrees d’aquesta valuosa planta marina que anaven a ocupar. La Generalitat va exigir que feren un projecte pilot per a demostrar la viabilitat, el qual es va fer aquest any i estigué supervisat per la Universitat d’Alacant. Van concloure que, set mesos després d’arrencar i tornar a plantar una mostra en un altre lloc proper, sols el 15% de les posidònies havien arrelat. Llavors van concloure que caldrien dos mil anys i més de 100 milions d’euros perquè arrelarà tota la praderia que estava afectada per les obres d’ampliació. Evidentment, les pretensions dels promotors eren una bogeria i en 2006 es va ordenar la suspensió de les obres. L’empresa va recórrer davant els tribunals i calgué esperar fins a 2013 perquè el Tribunal Suprem prohibirà definitivament aquesta obra.

 

Línia d’Alta Tensió pel mig de la Valldigna

En 1991, Iberdrola havia previst alçar una línia d’alta tensió (LAT) de 440 kW, que anara des de la nuclear de Cofrents cap a les zones turístiques de la Safor, per a augmentar la potència disponible i nodrir les zones turístiques. Aleshores, en arribar l’estiu i omplir-se les platges de turistes, es multiplicaven els problemes del subministrament elèctric, principalment a la platja de Gandia. El seu traçat inicial devia passar per Rafelguaraf, Barxeta, Pla de Corrals, Barx, l'Énova i la Marxuquera. Aquest recorregut travessava paratges valuosos com eren l'Ombria de Barx, la Drova. Per sort, els estudis d'impacte ambiental, sumats a la ferma oposició del municipi de Barx, a la forta influença social dels residents a Marxuquera, que generalment eren gent d'alt nivell social, aconseguiren paralitzar aquest recorregut.

Llavors, en 1994 presentaren un altre projecte alternatiu que anava des de Castelló, a la Ribera, travessant la Valldigna fins a aplegar a Gandia. El més cridaner d’aquesta proposta era que feia pegar una gran volta a la línia, per a evitar travessar la finca del Realenc. Curiosament, les 7.000 fanecades d’aquesta gran propietat pertanyien al president d’eixa mateixa companyia elèctrica, i evidentment no volia l’alta tensió dins sa casa. Davant la poca vergonya i les greus afeccions mediambientals que implicava el nou traçat, els ciutadans s’organitzaren. Es van formar grups com l’Associació de Propietaris Afectats per la Línia d’Alta Tensió, la Coordinadora Contra l’Alta Tensió de la Valldigna, la Plataforma Kontra l’Alta Tensió i l’Especulació (PKAT) i posteriorment el Fòrum Unitari Contra l'Alta Tensió (Fucat) que junt amb consistoris com Tavernes, Benifairó, Simat i Barx es prepararen per a lluitar contra aquesta imposició. Amb tot, el guirigall de sigles i els diferents interessos demostraren que hi havia molta divisió entre els opositors.

Per si no foren poques les desgràcies, la Generalitat demostrà suport total al projecte. No podien permetre que tornarà a repetir-se el triomf de la ciutadania, perquè estava en joc molt turisme, principalment madrileny. Doncs, en 2003 van declarar l’obra com a d’utilitat pública, això facilitava els tràmits de les expropiacions i limitava les possibilitats de bloqueig per part dels col·lectius de defensa de la terra. Mentrestant, els opositors havien presentat denúncies i el mes d’octubre de 2005 el Tribunal Contenciós Administratiu de València ordenà la paralització cautelar de les obres per considerar que calia fer un estudi mediambiental global de tot el projecte. Malgrat això, ni l’empresa ni la Generalitat feren cas d’aquest manament i continuaren els treballs.

Mentrestant, els ecologistes organitzaren actes de protesta exigint la paralització de la LAT, com fou un concert solidari a Benifairó amb el qual recaptaren fons. El mes de juny la Plataforma pels Pobles de la Safor va fer una Marxa a Peu contra l'Especulació a la Safor. Els afectats oferiren com a alternativa el soterrament de la LAT, però això multiplicava els costos, que passaven dels 700 als 1.500 milions. Aquestes reivindicacions s'aprofitaven per a protestar contra la resta d'amenaces urbanístiques, que no eren poques. Incloïen l'exigència de paralització del Projecte Vilallonga que volia fer 5.300 habitatges i dos camps de golf. També s'oposaven al projecte Alfahuir-Ròtova que volia fer 660 xalets i un altre camp de Golf, contra Palma que també volia la seua pròpia urbanització amb el seu campet de golf i contra Simat que no li feia carasses a tenir el seu propi golf envoltat de viles de luxe. En 2006 continuaren les mobilitzacions, la Coordinadora contra l'Alta Tensió de la Valldigna amb el suport de la Plataforma pels Pobles de la Safor, NAT Barxeta, Les Delícies de Rafelguaraf, Acció Ecologista-Agró i Compromís pel Territori es tancaren a l'Ajuntament de Simat.

En paral·lel els promotors d’aquesta infraestructura optaren pel clàssic: divideix i venceràs. Signaren un pacte amb tres alcaldes de la Valldigna mitjançant el qual els ajustaren el traçat dins dels seus termes i els van prometre mànega ampla i tot el suport institucional a l’hora d’autoritzar futures actuacions urbanístiques als seus pobles. Mentre Gandia exigia una solució al subministrament elèctric, Tavernes signà en 2007 un conveni amb Iberdrola i Simat es mantingué ferm, no acceptant cap xantatge. Finalment, triomfaren les infraestructures per als turistes i es va fer la línia. A més en 2009, massa aviat, duplicaren la línia per a dur molta més potència. Alguns dels líders ecologistes que es destacaren en la lluita contra l’Alta Tensió foren Vicent Company i Sancho (FUCAT), Lluïsa Grau AV la Valldigna, Roger Cremades d’Ecologistes en Acció a més de Sonia Fayos i Xavier Rodenas de la Plataforma pels Pobles de la Safor  

 

Abusos urbanístics No (AUN)

El 12 de març organitzaren una manifestació en contra dels abusos urbanístics en protesta contra la presentació i el debat a les Corts de l’avantprojecte de la Llei Urbanística valenciana. Entre els membres d’aquesta organització estaven Salvador Blanco, Enrique Climent, Joaquin Mateo, Julian Marcelo, Juanjo Llorente i Antonio Marín.

 

Jornades per a la Gestió Sostenible dels Aiguamolls

A Gandia, entre el 22 i el 29 de setembre, la Universitat Politècnica de València i la Seu per a l’Estudi dels Aiguamolls Mediterranis (SEHUMED) de la Universitat de València, van organitzar unes jornades sobre la conservació dels aiguamolls.

 

Helicòpter accidentat al incendi de Simat i Barx

Incendis, climatologia, hidrologia i demografia valencianes

A casa nostra patirem 684 incendis forestals que convertiren en cendres 3.265,12 hectàrees, un 27,70% d’ells foren intencionats. El pitjor sinistre començà el dia 12 i no es pogué controlar fins al 15 de juliol, va assolar Simat de la Valldigna i Barx, també fou intencionat i cremà 641,95 ha.

Un dels helicòpters que participava en les tasques de lluita contra les flames va patir un accident que afortunadament sols implicà ferides als seus tripulants. En febrer, el foc tornà a amenaçar el paratge de la Murta i la Casella d’Alzira, tot i que gràcies a la ràpida intervenció, entre altres, dels voluntaris. Afortunadament, aconseguiren aturar-lo al cim de la serra del Cavall i a la Creu del Cardenal, salvant bona part del paratge.

Respecte de les precipitacions, aquest any fou considerat com a extremadament sec, al Baix Vinalopó, al Baix Segura i a la Marina Baixa, de fet, va ser l’any més sec del període comprés entre 1961 i 1990. A l’Alt i al Mitjà Vinalopó, a l’Alcoià, al Comtat i a la Marina Alta es va  considerar com a molt sec, sent inferior al 80% dels anys de referència. A la resta del país fou un any sec en ser inferior al 60% dels anys de referència.

La precipitació anual mitjana a la conca del Segura i a la del Xúquer fou de 166,55 mm, quelcom molt inferior a la mitjana del període compres entre 1971 i 2000, que fou de 467 mm per al Xúquer i de 347 mm per al Segura. Els embassaments finalitzaren l'any a l'11,6% de la seua capacitat al Segura, i al 19,8% a la conca del Xúquer.

En acabar l’any, al País Valencià teníem una població de 4.806.908 ciutadans, mentre que  l’estat sumava 44.708.964 habitants, llavors els valencians érem el 10,75% del total espanyol.

 

Irrupció de la clòtxina zebrada

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer va detectar per primera volta aquesta espècie invasora. En concret, trobaren clòtxina zebrada (Dreissena polymorpha) a l’embassament del Sitjar, al riu Millars, al terme d’Onda, en la Plana Baixa. Aquest mol·lusc originari del Mar Negre duia temps establert al baix Ebre i ara entrava a casa nostra, on en poc temps s’escampà per tot arreu.

 

El parany rebutjat pel Tribunal de Luxemburg

Aquesta tècnica de caça d’aus migratòries amb visc, que autoritzava la Generalitat, va provocar una condemna dels tribunals europeus per al govern espanyol, per no ser selectiva, llavors, s’hagué de prohibir. Davant el Tribunal de Luxemburg presentaren un recurs contra eixa sentència, la Federació Valenciana de Caça, APAVAL i la Generalitat, tot i que el mes de setembre es va desestimar. Llavors no pogueren autoritzar la seua pràctica, tot i que les nostres autoritats tampoc feren cap intent de controlar els paranys que desafiaven la llei i continuaven caçant.

 

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Legislació

Per a donar compliment al Protocol de Kyoto respecte de la reducció de les emissions de gasos contaminants, l’1 de gener deixaren de ser debades les emissions de CO₂ a l’atmosfera per a certes indústries europees. Si es passaven dels seus drets d’emissió, haurien de comprar-ne més drets d’emissions. Les primeres indústries afectades van ser les centrals tèrmiques de generació elèctrica, refineries, empreses de coc, cimenteres, taulelleres, empreses del vidre, siderúrgies i papereres. Per a regular aquest comerç dels drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, l’estat espanyol va promulgar la Llei 1/2005, de 9 de març.

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la Conservació dels Espais de Rellevància Ambiental (LECO) pretenia protegir i gestionar les àrees naturals d'especial interés. Mitjançant la Llei 11/2005, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional.

Llei 13/2005, d'1 de juliol, va modificar el Codi Civil per a permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe, que s’aprovà amb l’oposició del Partit Popular.

 

Nova estratègia d’infraestructures estatals

Es va presentar i sotmetre a informació pública el tercer Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport 2005-2020  (PEIT) de la democràcia. En ell es detallaven els projectes d’ampliació, principalment de les autovies i de les línies ferroviàries d’alta velocitat, que rebien el gruix de les inversions. Pretenia duplicar els 9.649 km d’autopistes i autovies que teníem en 1998 per arribar als 17.450 km en 2008. A més, el 75% del pressupost dedicat a la xarxa ferroviària es dedicava per a construir noves línies d'Alta Velocitat.

S’oblidava que l'Estat espanyol era el que acumulava més multes de la Unió Europea a conseqüència dels incompliments de la normativa ambienta. No pareixia importar que aquest pla continuava prioritzant el transport de mercaderies per carreteres i això implicava mantenir-nos allunyats dels objectius europeus que demanaven impulsar el transport de mercaderies pel ferrocarril, com era impulsar el corredor mediterrani, no pas facilitar les connexions d’alta velocitat per a passatgers des de, i cap a Madrid. A més aquesta estratègia implicava un augment exponencial del consum energètic, oblidant exigències com l'eficiència productiva.

Com reconeixia el mateix PEIT en el seu el diagnòstic, en eixos moments teníem la densitat més gran d’Europa d’infraestructures de transport en relació amb la nostra població i al nostre PIB. Llavors, continuar invertint per ampliar eixes xarxes no implicava cap millora per a la nostra productivitat o competitivitat. Més aïna, continuar invertint en eixos tipus d’infraestructures reduïa les possibilitats de millorar unes altres mancances més urgents, com eren la vertebració territorial o la descentralització. Llavors, països europeus com França, el Regne Unit o Alemanya prioritzaven les inversions en el manteniment i la modernització de les xarxes existents i en construir enllaços de mercaderies per a la xarxa del ferrocarril.

Respecte del medi ambient, s'oblidava que el transport de mercaderies per carretera era el principal emissor de gasos d'efecte hivernacle i els trens d'alta velocitat suposaven un consum energètic per viatger similar al del transport per carretera. Malgrat que, segons el Protocol de Kyoto, ens havíem compromés a no passar del 20% de les emissions que féiem en 1990, mentre que aleshores superàvem el 45%. Aleshores podem concloure que aquest pla sols agreujava la situació del medi ambient sense aportar millores econòmiques, sols afavoria la centralització de tot en Madrid i el compte de resultats de les grans empreses constructores d'infraestructures.

 

Linx ibèric, Arxiu RMiB

Esperança per al linx ibèric

L'Organisme Autònom de Parcs Nacionals (OAPN) i l’equip d’Astrid Vargas que llavors dirigia el Pla de Cria del linx ibèric (Lynx pardinus) amb Fernando Martínez, Juana Bergara i Luis D. Klint, van aconseguir la primera cria en captivitat d’aquesta espècie en perill crític d’extinció. L’esdeveniment es va produir al Centre de Cria de l'Acebuche, a Doñana, el dilluns 28 de març quan només comptaven en captivitat amb cinc exemplars en edat de reproduir-se, tres femelles i dues mascles. En eixe moment no quedaven en llibertat més de 200 individus a tot el món, i tots ells estaven a Andalusia. Quan tot pareixia abocat a l’extinció de l’espècie, la femella Saliega i el mascle Garfio van tindre tres cadells que s’anomenaren Brezo, un mascle, mentre que les femelles es batejaren com a Bercina i Brisa. Aquest èxit fou el primer pas per a salvar d’una extinció segura aquesta joia ibèrica. Malauradament, la femella Brecina va morir en maig a conseqüència d’una baralla amb el seu germà Brezo, quelcom habitual entre els felins. Haguérem d'esperar fins al 2011 perquè s'alliberarà en la naturalesa al primer linx nascut en captivitat, anomenat Halimo.

 

Mort d’onze bombers forestals

El mes de juliol un gran incendi provocat per una barbacoa al municipi de Riba de Saelices cremà més de 12.800 hectàrees, afectant zones molt valuoses com el Alto Tajo. La vesprada del 17 de juliol, moriren cremats onze bombers forestals.

 

Una fiscalia per al Medi Ambient

La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona Ruiz (Madrid, 1951) i el fiscal General de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido Tourón (la Corunya, 1949) aquest any, van dissenyar la creació d'una fiscalia específica per a combatre els delictes ambientals. Volien posar, com a mínim, un fiscal especialitzat en cada Audiència Provincial, tot i que no es va materialitzar fins a l'any següent. Les seues tasques serien promoure la recerca i persecució de delictes mediambientals i col·laborar amb institucions i cossos policials especialitzats, com el SEPRONA (Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil).

 

Un altre submarí atòmic avariat a Gibraltar

El 3 de febrer arribà al port de Gibraltar el Sceptre, un submarí nuclear Britànic. Les autoritats militars espanyoles i el Consell de Seguretat Nuclear s’activaren per a controlar els esdeveniments i fer un seguiment de la radioactivitat a la badia d’Algesires. Les autoritats militars britàniques asseguraren que sols hi havia un xicotet problema en el circuit de refrigeració del motor, sense res a veure amb el reactor nuclear del submergible. Malgrat que el mateix ministre principal de Gibraltar va criticar públicament a les seues pròpies autoritats militars per no informar-lo i que s’assabentà de l’arribada pel govern espanyol. Finalment, la nau pogué eixir cap a la seua base el 9 de febrer.

 

Més accidents i avaries a la nuclear de Vandellòs II

El 25 agost, el reactor nuclear de Vandellòs II tingué un greu problema en el sistema d'aigua del circuit de refrigeració de seguretat de la planta. Aquest sistema és l'encarregat de refredar components clau del reactor, fins i tot quan el reactor està parat. Un mecanisme que prenia aigua del mar per a omplir el sistema de refrigeració estava obstruït per algues, per la qual cosa quasi no entrava l’aigua. Això provocà una greu reducció de la capacitat del sistema que controlava la temperatura del reactor.

Açò va ocórrer un any després del 19 d’agost de 2004, quan es va produir una fuita d’aigua del circuit primari de refrigeració, la que estava en contacte directe amb el reactor, llavors era altament radioactiva. Una vàlvula mal tancada va provocar la fuita del líquid que es va estendre dins de l’edifici de contenció, tot i que hi havia greus casos de corrosió de les canonades, com ho va reconéixer el mateix gerent de la central als inspectors del CSN. Aquest incident va ser considerat pel Consell de Seguretat Nuclear com el segon pitjor accident nuclear de l’estat espanyol, cal recordar que el primer va ocórrer en la mateixa central de Vandellòs, en l’altre reactor, en 1989.

El CSN va considerar que l’empresa propietària, Endesa en un 72% i Iberdrola en un 28%, van amagar el problema de corrosió del sistema de refrigeració del reactor per a prioritzar la productivitat per davant de la seguretat, per la qual cosa va proposar una multa. La sanció es va materialitzar en 2006, el Ministeri de Medi Ambient va imposar-les 1,6 milions d’euros per les dues incidències de 2004 i 2005. El mes de maig de 2005 hagué de comparéixer la presidenta del CSN, María Teresa Estevan Bolea (Osca, 1936), davant la comissió del Congrés de Diputats que analitzava aquesta problemàtica. Segons Greenpeace la directora va dir fins a deu mentides per amagar la gravetat de les incidències i les responsabilitats del CSN.

 

Huracà Katrina

Huracans i contaminació marina

Els mesos d’agost i setembre, dos huracans de força 5, anomenats "Katrina" i "Rita", van provocar 595 abocaments químics i d'hidrocarburs que acabaren contaminant el Golf de Mèxic. Sols a una refineria de Nova Orleans, els vents huracanats provocaren un vessament de 9 milions de galons i el trencament d’un gran dipòsit abocà prop d'1 milió de galons de la Murphy Oil.

 

Grip del pollastre o aviària

El mes de gener es va detectar un brot de la grip aviària H5N1 al Vietnam. Es va estendre molt de pressa i afectà 33 províncies del país, la qual cosa va obligar a sacrificar més 1,2 milions d’aviram. El virus es va transmetre de les gallines als humans i es va sospitar que arribà a contagiar-se entre persones. Dels 142 casos de grip humana que es van comunicar eixe any, més de la meitat van ser mortals. El mes d’octubre es va detectar el primer cas de l’H5N1 al continent europeu, a la Gran Bretanya, Romania, Turquia i a Txèquia, la soca turca era la més perillosa per als humans.

La pandèmia va preocupar molt a les autoritats sanitàries, els experts tenien por que una mutació del virus provocarà una greu pandèmia. Es dictaren normes europees per a prohibir la venda d’aus vives a partir del 20 d’octubre de 2005, a més, s’obligà a vacunar totes les aus domèstiques i de granja. Europa demanà als estats membres que en previsió compraren antivirals per a protegir la ciutadania i el govern espanyol encomanà dos milions de dosis de l’antigripal Tamiflu.

Malgrat les prohibicions, el mes de novembre, al mercat dels diumenges de la plaça Redona de València encara hi havia sis botigues que venien pardalets de gàbia, entre els quals també hi havia espècies exòtiques. Acció Ecologista-AGRÓ sol·licità a l’administració valenciana la prohibició de la cacera d’aus aquàtiques, perquè en aquest grup hi ha nombroses espècies migratòries i el contacte directe amb els caçadors podia estendre l’epidèmia a unes altres persones o a les nostres aus domèstiques. Tot i que ningú en Conselleria es va atrevir a enfrontar-se amb el poder fàctic de la caça i continuaren matant ànecs i altres aus, fins i tot dins dels nostres parcs naturals.

En la catorzena trobada d’anelladors que es va celebrar en octubre a Castelló de la Plana, el director del Centre de Migració d’Aus, Carlos Palanques va declarar que semblava que el principal vector de l’expansió de la grip pareixien ser els humans, mitjançant el trànsit aeri així com el comerç d’ocells exòtics, perquè la detecció dels casos no coincidia amb la lògica de les rutes migratòries de les aus. El mes de juliol de 2006 es va detectar el primer cas a Espanya.

 

COP11 Montreal 2005

Aquesta cimera fou especialment important perquè va ser la primera reunió feta després que entrarà en vigor el Protocol de Kyoto. També fou la trobada climàtica que tingué més participació fins aleshores, amb més de 10.000 delegats. S’acordà el conegut com a Paquet de Marrakech, en el qual pactaren les normes per a posar en marxa el mercat de compensacions econòmiques per les emissions de gasos d’efecte hivernacle, també crearen un comité per a seguir el grau de compliment de Kyoto.

 

Cimera de París sobre la Biodiversitat

El mes de gener, l’ONU va organitzar una cimera internacional sobre la biodiversitat amb l’objectiu d’informar els dirigents i a la societat l’estat de la biodiversitat. Les conclusions foren molt preocupants, segons Klaus Töpfer en el seu discurs d’obertura el planeta s’enfrontava a una greu crisi de pèrdua d’espècies equivalent a l’extinció dels dinosaures. Aleshores s’havien perdut el 45% dels boscos o el 10% dels coralls, el nombre d’espècies animals en seriós perill d’extinció era de 16.000 i els vegetals pujaven a 60.000 espècies amenaçades.

 

PENSAMENT

Ernst Mary i el concepte d’espècie

Va traspassar el biòleg evolutiu Ernst Walter Mayr (Kempten, 1904-2005). Entre molts més treballs, destacà per desenvolupar el concepte d'espècie. Va definir-la com "els grups de poblacions naturals que es reprodueixen entre si, efectivament o potencialment, i que estan aïllats d'altres grups similars en l'àmbit reproductiu". Va comprendre que les espècies eren grups de poblacions dinàmiques, en evolució continua. Després d'una llarga estada a Nova Guinea i les Illes, Salomó, estudiant la seua biodiversitat, va adonar-se que l'aïllament geogràfic afavoria l'aparició de noves espècies, denominant aquest procés com a "especiació al·lopàtrica". Aquest procés, sumat a la divergència genètica, impulsaven l'aparició de noves espècies. En el seu treball "Systematics and the Origin of Species" (1942), va desenvolupar la teoria sintètica, en la qual combinava el darwinisme i la genètica per a donar forma a una nova branca de la ciència, la biologia evolutiva.

 

Jared Diamond, el determinisme ambiental i el col·lapse civilitzatori

El biòleg Jared Mason Diamond (Boston, 1937) és un defensor del determinisme ambiental i geogràfic per a explicar l'esdevenir històric. Com a determinisme ambiental, s'entén que els actes humans estan condicionats per l'ambient on esdevenen. En 1998 guanyà el Premi Pulitzer per l'obra "Guns, Germs, and Steel: The Fates of Human Societies" (1997) en la qual intenta contar les diferències en l'evolució de les societats humanes, i creu que l'explicació són les diferències del territori i els recursos disponibles on s'han desenvolupat. Aquest 2005 publicà la seua darrera obra fins aleshores: "Col·lapse: Com les societats trien fallar o tenir èxit". En ella analitza les causes que provocaren la desaparició de les grans societats de la història de la humanitat. La seua lectura és molt colpidora, perquè sembla estar donant un avís sobre la fase que enfronta la nostra civilització, a més fou un dels primers a posar la mirada en el col·lapse i posar-li nom al pròxim horitzó, al qual en dirigim sense possibilitat d'escapatòria. Per això és considerat com un dels impulsors del Col·lapsisme Civilitzatori. Fins i tot es va atrevir a assenyalar una possible escapatòria a l'ensorrament de la nostra època, seria aprofitar el col·lapse per a reorganitzar la nostra societat, i rematà explicant que això requeria l'ús de la Teoria General de Sistemes. Es tracta d'una anàlisi de les diferents parts que formen un sistema, sent un sistema el conjunt d'elements interrelacionats que condicionen una funció o que permeten assolir un objectiu.

 

PUBLICACIONS

El mes de desembre es va publicar en paper el primer Anuari Ornitològic de Castelló. 2003. Volum 1. Estava confeccionat amb dades arreplegades gràcies a l’eina informàtica desenvolupada per Juan Luis Bort. Una volta s’introduïen les dades, la ferramenta informàtica generava  automàticament el text, sols calia fer tasques de supervisió i correcció, la portada i la redacció dels articles que acompanyaven la publicació.

L’Ajuntament de Teulada va publicar el llibre “Aves de Teulada” d’Alfonso Lario i Elías Gomis.

La Societat Valenciana d’Ornitologia publicà un anuari ornitològic que recollia les observacions més destacades dels ocells, fetes dels anys 2000 al 2002, de dalt a baix del país. Els seus editors foren els germans Antonio i Manuel Polo Aparisi.

Es va estrenar el documental d’Enric Peris i VideoHackers: «A tornallom», que guanyà el premi al millor documental en el seté Premi Tirant. En ell es descriu la lluita de la ciutadania de València contra la destrucció del barri i l’horta de la Punta, per a convertir-la en un magatzem gegant de contenidors de mercaderies marítimes, al servici del port del cap i casal.

 

FONTS I REFERÈNCIES:

Abocador de Llanera:

https://noalmacrovertedero.wordpress.com/

Acció Ecologista AGRÓ:

https://issuu.com/faximil/docs/2005-bcv-108

https://issuu.com/faximil/docs/2005-bcv-109

Accidents i avaries a Cofrents:

https://issuu.com/faximil/docs/2005-bcv-109

Altea, port Campomanes:

https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda93.pdf

https://www.wwf.es/?25820/nocampomanes

Amics de la Serra Escalona:

https://www.revistaquercus.es/noticia/7736/nacional/ase-cumple-15-anos-de-lucha-para-salvar-sierra-escalona-.html

Àngel Fenoll i l’abocador d’Oriola/Abanilla:

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2005/08/27/trabajo-sanciona-120-000-euros-13846413.html

https://elpais.com/diario/2005/05/11/cvalenciana/1115839093_850215.html

https://murciaplaza.com/murciaplaza/concluye-el-juicio-por-el-vertedero-ilegal-de-abanilla-con-10-millones-de-indemnizacion-y-2-anos-de-prision

https://www.retema.es/actualidad/comunidad-valenciana-murcia-unen-esfuerzos-sellar-un-vertedero-orihuela-abanilla

APNAL Ecologistes en Acció

https://internatura.org/grupos/apnal/APNAL05-1.pdf

Associació Cultural Grèvol de Vistabella:

https://grevol.es.tl/Mem%F2ria-d-h-activitats-Gr%E8vol.htm

Associació per la Recuperació de la Tinença:

https://www.avinsilona.cat/2008/tinenca/sos%20tinenca%20benifassa.htm

https://www.avinsilona.cat/parc/parc.htm#AL.LEGACIONS_PRESENTADES_PEL_COL%B7LECTIU_AVINSILONA_AL_PLA_DORDENACI%D3_DE_RECURSOS_NATURALS_DE_LA_TINEN%C7A_DE_BENIFASS%C0_%28D.O.G.V._12_maig_de_2005%29

Aus de la Comunitat Valenciana, SVO:

Polo, A. & Polo, M. (eds.). (2005) “Aves de la Comunidad Valenciana 2000-2001-2002”. Societat Valenciana d´Ornitologia. València.

Bitllets de 500€:

https://elpais.com/hemeroteca/elpais/portadas/2005/03/25/

Bresca, el golf i els xalets:

https://www.vilaweb.cat/noticia/1213138/20050330/revista-bresca-aborda-polemica-urbanitzacions-camp-golf-crisi-taronja-safor.html

Centre de Recerques Marines:

https://web.ua.es/es/cimar/

https://www.informacion.es/opinion/2013/03/01/perguem-cap-6678937.html

Cimera de París sobre la Biodiversitat:

https://elpais.com/sociedad/2005/01/24/actualidad/1106521202_850215.html

https://www.elmundo.es/elmundo/2005/01/25/ciencia/1106641903.html

Ciutat de les Ciències:

https://www.eoi.es/blogs/merme/la-ciudad-de-las-artes-y-las-ciencias/

Climatologia i demografia:

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/estadisticas/2_tcm30-132749.pdf

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/estadisticas/5_tcm30-132715.pdf

Col·lectiu Avinsilona:

https://issuu.com/faximil/docs/1989-bcv-050

Col·lectiu Defensa del Territori Pego:

https://perlhorta.info/2005/09/20/manifestacio-a-pego-contra-lespeculacio/

Col·lectiu el Runar de Benissa:

https://perlhorta.info/2005/05/17/comunicat-runar-golf/

https://www.facebook.com/profile.php?id=100067200771146

https://directa.cat/el-veinat-de-benissa-soposa-a-la-construccio-dun-hotel-i-nou-xalets-de-luxe-a-lultima-zona-verge-del-litoral/

COP11 Montreal 2005:

https://unfccc.int/event/cop-11

Corrupció:

https://www.casos-aislados.com/

CSO l’Horta:

https://directa.cat/una-decada-baix-el-signe-llibertari/

https://loquesomos.org/una-decada-bajo-el-signo-libertario/

https://horta.noblogs.org/projectes-2/hortets/

Denúncia als regants del Fondo:

Quercus, núm. 234, maig 2005. Pàgina 68.

Destrucció de la platja de les Marines:

https://www.levante-emv.com/alacant/2005/06/18/ministerio-medio-ambiente-destroza-dunas-13871498.html

Edificació Espanya 2004:

https://elpais.com/diario/2005/02/04/portada/1107471614_850215.html

Fem a València

https://metode.cat/revistes-metode/article/els-fematers-de-valencia.html

FERVASA i l’abocador d’Aldaia:

https://elpais.com/diario/2005/01/16/cvalenciana/1105906680_850215.html

https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/E-5-2001-2084_ES.html?redirect

Gallipato Alcublano, Roncadell:

https://gallipatoalcublano.blogspot.com/

GECEN:

https://www.gecen.net/

https://www.levante-emv.com/castello/2005/07/22/ecologistas-alegaran-ampliar-perimetro-proteccion-13858748.html

https://www.levante-emv.com/castello/2005/12/01/gecen-acusa-territorio-mentir-pistas-13802326.html

https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2005/09/09/gecen-dice-hay-dia-parte-42917826.html

GER Ecologistes en Acció:

https://internatura.org/grupos/ger/Actividades-GER-1982-2013.pdf

Greenpeace i la fusta il·legal:

https://archivo-es.greenpeace.org/espana/es/news/2010/November/greenpeace-denuncia-la-entrada/

https://archivo-es.greenpeace.org/espana/PageFiles/182923/simillegalcameroon.pdf

https://archivo-es.greenpeace.org/espana/es/news/2010/November/greenpeace-aborda-en-italia-un/#

Grip del pollastre:

https://www.levante-emv.com/castello/2005/10/30/gripe-aviaria-propagarse-aeropuertos-migracion-13818293.html

https://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-57965-2005-10-15.html?mobile=1

Grup Antimilitarista Tortuga:

https://www.grupotortuga.com/Sorpresa-L-s-antimilitaristas

PART, E. (2009) “El Moviment per la Pau i l’Antimilitarisme a Espanya: 2003-2008”. Materials de Pau i Drets Humans 7. Generalitat de Catalunya.

Grup Au d’Anellament:

Villarán, A. (2007) “De Béjar a Alcoi: Los encuentros de anilladores del CMA”.

https://grupau.wordpress.com/

Huracans i contaminació marina:

 https://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/huracan-katrina

Informe de les mentides del CSN sobre Vandellós:

https://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/nuclear/las-diez-mentiras-de-estaban-b.pdf

Incendis:

https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/160901

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/temas/incendios-forestales/incendios_forestales_espania_2005_tcm30-132562.pdf

Jornades per a la Gestió Sostenible dels Aiguamolls:

http://iberica2000.org/Es/Txt/Articulo.asp?Id=2544

https://www.sehumed.es/documentos

La Carrasca Ecologistes en Acció:

https://www.carrasca-ecologistesenaccio.org/_antiga/resum-05.html

Línia d’Alta Tensió pel mig de la Valldigna:

https://perlhorta.info/2005/05/18/pkat-comunicat-de-premsa-19-abril-05/

https://www.uv.es/lanuza/altatensioValldigna.pdf

https://www.mediterranea.org/cae/la_safor_marxa_25_juny_05.htm

https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_1999_01_0761_0038_0039.pdf

https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_1999_03_0768_0032_0033.pdf

https://www.llibertat.cat/2008/10/el-fucat-denuncia-la-teranyina-electrica-en-la-que-s-ha-convertit-la-safor-valldigna-5069

Linx ibèric:

https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda89.pdf

Quercus núm. 227, gener de 2005. Pàg.- 42-46.

Llei urbanística:

https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2011/05/el-laberinto-urbanistico-sin-fin.html

MOC-València:

https://mocvalencia.org/historia-del-colectivo/

Mundo Ilusión:

https://elblogdedream.wordpress.com/2012/08/01/mundoilusion-otro-proyecto-de-fabra/

https://www.alimarket.es/hoteles/noticia/m3227001/marina-d-or-anuncia-un-macroproyecto-en-castellon--con-6-hoteles-y-7-500-plazas

https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_2005_10_1113_0058_0060.pdf

Nova estratègia d’infraestructures estatals, el PEIT:

Vicent Torres, Terra Crítica (2005) “Infraestructures per al desastre”. Levante EMV, 10/4/2005.

https://www.upv.es/entidades/CIAE/info/U0536248.pdf

www.terracritica.org

Nou Mestalla:

https://www.lasprovincias.es/valenciacf/convenio-nou-mestalla-nuevo-frente-batalla-20250327011557-nt.html

https://elpais.com/diario/2007/06/22/cvalenciana/1182539891_850215.html

Nou Mil·lenni:

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/catarroja-entierra-nou-mil-lenni-pelotazo-urbanistico-pp-pretendia-construir-60-torres-servicios-agua_1_7826040.html

https://cincodias.elpais.com/cincodias/2013/05/13/empresas/1368466973_293854.html

Pista Vallibona a Rossell:

https://www.avinsilona.cat/

Plataforma Comarcal per una Mobilitat Sostenible de l’Alacantí:

Https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda95.pdf

https://pcmovilidad.blogspot.com/?fbclid=IwAR2esXjaBh0P04iM0zw4V5Dj3KAGoNyLfWnKwUWLBjR_-VehhMRi6ZobuR8

https://docs.google.com/file/d/0B3nzhdv_NPnmSWlfWXVRU1ducGM/edit?resourcekey=0-Xy9zIaeCxUQYeSU3MC2AWw

Plataforma Ribesalbes i la contaminació:

https://www.levante-emv.com/castello/2005/11/25/poligas-promete-transparencia-nueva-etapa-13805942.html

https://www.levante-emv.com/castello/2009/10/15/ribesalbes-cierra-poligono-poligas-empresas-13198715.html

https://www.elmundo.es/elmundo/2008/05/30/valencia/1212174173.html

https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-castellon-poligas-invierte-cuatro-millones-euros-planta-gasificacion-ribesalbes-20070925152257.html

https://elpais.com/diario/2002/10/19/cvalenciana/1035055089_850215.html

https://www.levante-emv.com/castello/2005/06/08/plataforma-ribesalbes-salvem-desert-presentan-13875899.html

https://www.elperiodicomediterraneo.com/sucesos/2008/06/03/vecinos-ribesalbes-piden-cerrar-poligas-42673829.html

https://www.elperiodic.com/pcastellon/tecnogas-revma-denuncian-actuaciones-irregulares-alcalde-ribesalbes_138410

https://www.elperiodicomediterraneo.com/comarcas/2011/11/18/alcalde-ribesalbes-imputado-presunta-prevaricacion-42197505.html

Plataforma Serra de de Xiva:

https://www.plataformasierrachiva.org.es/

https://www.plataformasierrachiva.org.es/boletines

Samaruc Ecologistes en Acció:

https://www.vilaweb.cat/noticia/1454689/20050725/samaruc-ecologistes-accio-critica-lestudi-dimpacte-ambiental-projecte-urbanistic-tavernes-valldigna.pdf

https://www.levante-emv.com/alacant/2005/07/06/ecologistes-accio-denuncia-brutal-perdida-13864478.amp.html

Serra d’Escalona i Devesa de Campoamor:

https://foro.tiempo.com/defensa-sierra-de-escalona-alicante-t31182.0.html

https://alicanteplaza.es/alicanteplaza/el-consell-excluye-el-pau-21-de-orihuela-del-parque-natural-de-sierra-escalona

Subestació Patraix:

https://www.levante-emv.com/valencia/2024/10/01/explosion-subestacion-electrica-conmociono-patraix-108807140.html

Submarí atòmic avariat a Gibraltar:

https://www.elperiodicodearagon.com/espana/2005/02/04/submarino-nuclear-averiado-entra-gibraltar-48195410.html

Transvasament Xúquer Vinalopó:

https://www.ecologistasenaccion.org/17391/el-trasvase-jucar-vinalopo/

https://www.lasprovincias.es/comunitat/jucarvinalopo-entrara-servicio-20180502000725-ntvo.html

Trobada d’Anelladors:

https://www.levante-emv.com/castello/2005/10/28/castello-acoge-encuentro-expertos-ornitologia-13819091.html

Ullal de Miravet

Quercus, núm. 231, maig 2005. Pp 66-67.

 Vandellòs II, Avaries i accidents:

https://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/07/ciencia/1152264358.html

WWF:

https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda89.pdf

Xarxa observació espècies marines en migració:

https://www.trektellen.nl/

https://redavesmarinas.blogspot.com/p/blog-page.html

Xixona SOSostenible:

https://perlhorta.info/2005/07/04/por-una-xixona-s-o-s-tenible/

Xúquer Viu:

https://www.diarilaveu.cat/entrevistes/defensar-el-xuquer-tambe-es-defensar-el-pais-valencia-192748/

 

Música recomanada: