 |
| Collage RMiB |
Hi ha discrepàncies sobre la primera volta que es va encunyar el terme “ciència
ciutadana”. En 1979 es va fer servir per a parlar dels aficionats que
investigaven el fenomen OVNI (Oberg, 1989). Uns altres descarten eixa dada i
afirmen la primera cita “seriosa” va ser en el número de gener de 1989, de la
revista MIT Technology Review, en un
article que descrivia la utilització de 225 voluntaris nord-americans per a
recollir mostres de pluja, per a fer un mapa dels nivells de pluja àcida que va
realitzar Greenpeace amb la col·laboració de l’Audubon Society (Kerson, 1989).
En 1995 Alan Irwin va definir per primera volta el terme “ciència ciutadana”,
proposà que era la col·laboració entre la ciutadania i les persones dedicades
professionalment a la ciència, que implica una democratització i obertura de la
ciència a la resta de la població (Curtis, 2018).
 |
| Whewell i les marees, 1835 |
Respecte de la primera publicació científica que va poder fer-se gràcies a
la participació de voluntaris no científics, cal endarrerir-se molt en el
temps. Va ser un treball que explicava les marees oceàniques (Whewell, 1835),
que per a poder realitzar-lo utilitzaren un milió d’observacions de gent no
acadèmica que vivia al costat del mar o eren mariners que confeccionaren taules
de marees locals diàries l’any 1834 (Nowell, 2016)
En el Llibre blanc de la ciència ciutadana a Europa (Serrano-Sanz et al.,
2014) associen aquest terme a la participació de la ciutadania en activitats
d’investigació científica. Especifiquen que la població pot col·laborar de
moltes maneres, amb l’esforç intel·lectual, aportant coneixements propis o contribuir
amb les eines o recursos dels voluntaris. Generalment, la població participa
treballant sota la direcció d’equips científics en tasques molt específiques
com són la recollida de dades o la seua anàlisi o en la difusió dels resultats.
A més d’afegir valor als estudis, els voluntaris adquireixen nous aprenentatges
i habilitats, tot mentre obtenen una comprensió més profunda del treball en el qual
participen. (Bonney et al., 2016).
 |
| Collage RMiB |
En 2014 va aparéixer per primera volta la definició de Ciència Ciutadana en un diccionari, en l’Oxford English Dictionary. La van definir com "la recollida i anàlisi de dades procedents del món natural per part del públic en general, normalment com a part d'un projecte col·laboratiu amb científics professionals”. Malgrat que aquesta definició deixava fora el fet que hi ha molts projectes participatius en moltes altres branques de la ciència o que ciutadans no científics també encapçalen projectes propis que fan ús de la resta de la ciutadania.
La participació voluntaris aliens al món acadèmic en projectes científics genera
un flux bidireccional que permet a amplificar la repercussió i, generalment,
facilita l’entesa dels treballs. Llavors es converteix en una mena de
democratització de la ciència i una tasca d’educació de la ciutadania. Facilita
que els investigadors puguen conéixer abans de la publicació la sensibilitat de
la població, tot mentre s’obliguen a utilitzar llenguatges més comprensibles. A
més la ciència ciutadana s’ha demostrat com una poderosa eina en l’educació del
jovent, en generar-los interés en les tasques científiques.
 |
| Collage RMiB |
Tal volta en el camp on més s’ha utilitzat la ciència ciutadana és en la
biologia, perquè la unió de les noves tecnologies i la participació ciutadana ha
permés multiplicar exponencialment la presa de dades, per tant, l’ús de mostres
molt nombroses i obtingudes en àmplies zones geogràfiques amb baixos costos. Un
dels projectes més espectaculars per la gran base de dades que genera cada dia és
la plataforma en línia: “eBird”, que recull observacions d’aus de tot el món.
La van crear el Laboratori d’Ornitologia de Cornell (EUA) i la National Audubon
Society en 2002, es va obrir a les aportacions d’ornitòlegs de tot el món en
2010.
En 2011 va aparéixer la plataforma “SciStarter” que permet assabentar-se i
participar en milers de projectes ciència ciutadana. Es poden cercar per
ubicació, tema, nivell, edat, etc. Té programes inclosos per líders
individuals, també per entitats públiques, ONG, universitats o, fins i tot, governs.
Ciutats com Barcelona han obert oficines de Ciència Ciutadana que fan difusió
de projectes com “Mosquito Alert” per a fer seguiments dels mosquits potencialment
perillosos. Amb “Microplastic Watchers” es fa una anàlisi dels microplàstics
presents al Mediterrani. “Beepath” promou un seguiment de la mobilitat de la
ciutadania per part de joves alumnes. “RiuNet” fa un seguiment de la qualitat
de l’aigua dels rius. Amb la plataforma “Jocs pel canvi social” es pretén
utilitzar als mateixos alumnes en el desenvolupament d’eines educatives,
mitjançant la ciència ciutadana.
Uns altres projectes destacades a l’estat són: “uBMS” que té per objectiu
recopilar dades sobre l'existència i evolució de grups de papallones diürnes
als nuclis urbans de Barcelona, Madrid o Sabadell. En “PlantAlert” es vol
implicar als aficionats a la botànica i la jardineria en l’observació i detecció
de plantes invasores no autòctones. En “X-Polli:Nation” es promou la creació i
conservació d'hàbitats per a fer seguiment de les poblacions d’insectes
pol·linitzadors. “Observadors del Mar” és una plataforma dedicada a
l'observació de la biodiversitat marina i les seues problemàtiques ambientals.
En “Liquencity” es dediquen a cercar i identificar els líquens als entorns
urbans, els utilitzen com a bioindicadors de la qualitat ambiental de les
ciutats. Amb “ConBici” faciliten a un mesurador mòbil dels nivells de
partícules PM2,5 que fan servir voluntaris mentre es desplacen en bici, l’objectiu
és conéixer la qualitat de l’aire i la relació amb la salut. També les universitats
tenen projectes de ciència ciutadana, per eixample la Universitat Jaume I té
una unitat de divulgació científica que promou projectes que necessiten
col·laboració, com el desenvolupament d’un robot conversador per a detectar la
soledat no desitjada.
Fonts i referències:
Barcelona Ciència Ciutadana:
Bonney, R., Cooper, C., Ballard, H.
(2016). The Theory and Practice of Citizen Science: Launching a New Journal.
Citizen Science: Theory and Practice 1:1.
ConBici:
https://conbici.org/noticias/iniciamos-un-proyecto-de-ciencia-ciudadana-en-14-ciudades
Cooper, C. (2018). “Ciencia ciudadana:
Cómo podemos todos contribuir al conocimiento científico.” Ed. Grano de Sal.
Curtis, V. (2018). “Online citizen
science and the widening of academia”. Palgrave Macmillan. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-77664-4
Llibre Blanc de la Ciència Ciutadana:
https://ec.europa.eu/futurium/en/system/files/ged/socientize_white_paper_on_citizen_science.pdf
Irwin, A. (1995) “Citizen science: A
study of people, excercise and sustainable development”. London: Routledge 1995,
216 p. (Environment and Society) Book.
¿Qué es la ciencia ciudadana y cuál es su
objetivo?:
https://www.icatalist.eu/blog/que-es-ciencia-ciudadana-cual-es-su-objetivo
Kerson, R. (1989). "Lab for the Environment". MIT
Technology Review. Vol. 92, no. 1. pp. 11–12.
LiquenCity: https://liquencity.org/
Martí Domínguez Romero, [dir.] (2021).
Mètode, 108. “Ciència ciutadana. La societat entra a escena”. Universitat de
València.
Mosquit Alert: http://www.mosquitoalert.com/
Microplàstic watchers:
http://mmbobservadorsdelaplatja.blogspot.com/2019/09/iniciem-el-nou-curs-dobservadors-del.html
https://www.evgirona.cat/index.php/compartim/blog-professorat/ad/microplastics-watchers,399
Novell, R. (2016). “A 1st Use of the term
Citizen Science”. Zooniverse Talk: https://www.zooniverse.org/talk/15/58862?comment=116136
Oberg, J. (1979). “The Failure of the
‘Science’ of Ufology”. New Scientist.
RiuNet: https://www.ub.edu/fem/index.php/ca/inici-riunet
Scistarter: https://scistarter.org/
Serrano, F., Holocher-Ertl, T.,
Kieslinger, B., Sanz-García, F., Silva, C.G. (2014). “White paper on citizen
science for europe”. Socientize consortium. Comissió Europea.
Whewell, W. (1835). On the results of
tide observations made in June 1834 at thecoast guard stations in Great Britain
and Ireland. Philosophical Transactions of theRoyal Society of London, 125,
83–90.
PlantAlert: https://plantalert.org/
Univ. Jaume I. Ciència Ciutadana:
https://www.uji.es/investigacio/base/cultura-cientifica/pc4/
Observatori de papallones urbanes:
Deu projectes de ciència ciutadana:
Xpollination: https://xpollination.org/
Text Rafa Muñoz i Bastit
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada