 |
“Dels anarquistes els ecologistes agafem gairebé tot: el ser antiautoritari,
anti jeràrquic, defensar l'espontaneïtat, la festa, l'autogestió, l'autonomia.”
Mario Gaviria Labarta
(Cortes, 1938-2018)
NATURALISTES
GER de Castelló
Del 14 al 18 d’abril van organitzar la setmana cultural del Medi Ambient de Vila-real, on convidaren destacats naturalistes i ecologistes com Joaquín Araujo Ponciano (Madrid, 1947), José Luis Yustos Gutiérrez de Greenpeace, Vicente Solana expert en agricultura biològica, Mariano Bueno Bosch de l’Associació de Voluntariat (GEA) i l’arquitecte Javier Segarra, especialista en bioconstrucció. Van enviar un escrit al batle de Peníscola per a demanar la protecció de la seua marjal, així com les obres de “regeneració” de les platges, que sols amagaven una neteja a mata-rasa, acabant amb dunes i vegetació per a humanitzar-les. Van encetar l’estudi de les poblacions reproductores de l’arpellot cendrós (Circus pygargus). En 1996 van descobrir que el pas migratori postnupcial de les aus era molt intens seguint la línia costanera, llavors era susceptible de fer-ne un seguiment que encetaren en 1996 i aquest any publicaren un article al respecte a la revista de la SVO, el Serenet, volum 2.
APNAL contra la caça
L’Associació Protectora de la Naturalesa Llevantina (APNAL) estigueren molt centrats en la denúncia de les pràctiques dolentes de la cacera.
Societat Valenciana d’Ornitologia
Vuit membres de la Societat
Valenciana d’Ornitologia (SVO): Pepe Lluch, Antonio Cabrera Serrano (Medina Sidònia,
1958-2019), Pedro A. Del Baño Moreno, Javier Armero Iranzo, Fran Lloris, Ximo
Arévalo Hurtado, Manu Polo Aparisi i Toni Polo Aparisi, van anar al primer
Simposi Sobre la Migració d’Aus al Mediterrani celebrat del 28 de febrer al 2
de març a Deltebre, Baix Ebre.
Enrique Murgui Pérez (València,
1966) anà a les primeres Jornades Ornitològiques dels Països Catalans que es
van celebrar al Palau Montcada de Mequinensa, al Baix Cinca. També va assistir
el castellonenc Marcelino Orà Safont que fou designat com a coordinador per a les
campanyes en contra del Parany. Mugui també anà al primer congrés de la Unió
Ornitològica Europea (EOU) celebrat a la ciutat de Bolonya (Itàlia).
En desembre membres del Grup
SVO-Marjal del Moro van participar al “X
Encuentro de Anilladores” celebrat a Màlaga. Eixe exercici la SVO va
anellar al riu Mundo, el Grup SVO-Marjal del Moro treballà a la marjal. Es va fer
el cens Hivernal d’Arpellot de Marjal, una activitat que s’ha repetit al llarg
del temps, fins aleshores.
Els naturalistes de la SVO denunciaren
que a finals d’agost uns vessaments d’aigües contaminades que entraren per una
séquia a la marjal dels Moros, provocaren una gran mortalitat d’aus i demanaren
a la Generalitat una protecció efectiva d’aquest important aiguamoll.
Anelladors veterans
Entre els ornitòlegs més veterans
en actiu aquest exercici hi estaven José Antonio Perís Lozano i Antonio Cabrera
de la SVO, Joan Castany i Àlvaro del Grup Au d’Anellament de Castelló i Germán
Manuel López Iborra de La Universitat d’Alacant. Un altre que començà a anellar
fou Toni Zaragozi Llanes, que centrà el seu treball al riu Algar, des
d’aleshores ha continuat ininterrompudament, per allí han passat bona part dels
naturalistes de les comarques del sud.
SEO/BirdLife
El grup local SEO-Castelló estava
format per Ramón Prades Bataller, Ana Llopis Raimundo, Jacint Cerdà Moles,
César Colomer Tena i Martí Surroca Royo (Ⴕ 2022), més tard s’incorporaren José
Luis Greño i Carles Fabregat. Des d’aquest exercici fins a 2016 realitzaren un
seguiment continuat de l’avifauna dels Ports, els resultats els publicaren en
l’article “Les aus de la comarca dels
Ports: 20 anys d’observacions”, a la revista Papers dels Ports, l’any 2018.
S’iniciava el programa Noctua de SEO/BirdLife, que pretenia obtenir informació de l'evolució de les poblacions de les diferents espècies d'aus nocturnes en tot l’estat, per a poder establir estratègies adequades per a la seua conservació. En la primera edició d’aquest programa, 44 ornitòlegs van censar mitjançant el mètode de recorreguts en transsectes, un total de 33 quadrícules UTM 10x10. Això va permetre detectar un total de 402 rapinyaires nocturns. Del País Valencià aquest any hi participaren Rafael Albiñana i G. Molina.
 |
| Foto de l’Associació Nacional de Criadors de la Raça Guirra |
Associació Nacional de Criadors de la Raça Guirra
Es va crear l’Associació Nacional de Criadors de la Raça Guirra, aquesta espècie de bestiar es tracta de l’únic boví autòcton valencià, també anomenat com a ovella sudat o rogenca que sols mantenen 25 ramaders que compten amb 3.600 femelles reproductores i 168 mascles distribuïts per la Vall d’Albaida, Vall d’Aiora, Camp del Túria, Canal de Navarrés, la Marina Alta i la Plana de Castelló.
CODA, reunió a la Nucia
Els dies 22 i 23 de novembre la Coordinadora d'Organitzacions de Defensa Ambiental (CODA) organitzà unes jornades per a estudiar l’estat dels parcs nacionals i com els afectarien les reformes jurídiques que estaven a punt d’aprovar-se.
GECEN protecció dels espais dunars, premi pel
projecte de l’Arenal de Borriana
El Grup per a l’Estudi
i Conservació dels Espais Naturals (GECEN) després de comprovar que el 95% dels
espais dunars del País Valencià s’havien perdut per la pressió urbanitzadora de
les costes i que això havia provocat una dramàtica reducció de les poblacions
reproductores del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Van proposar la
creació d’una xarxa de reserves dels darrers arenals valencians. Començaren per
fer un catàleg dels espais dunars que hi quedaven en els 114 km de les costes
de Castelló. També es destacaren en la lluita contra el parany.
Trobaren nou trams valuosos i van fer un informe de l’estat de conservació de cadascun. Aquesta documentació la van facilitar als ajuntaments que encara tenien espais dunars per a demanar-los que els declararen Paratges Naturals Municipals. Aquest projecte el va liderar Miguel Angel Gómez Serrano. L’estudi que van fer de la platja de l’Arenal de Borriana va guanyar el concurs “Naturaleza en Vivo” que atorgava la “Federación de Clubes Conocer y Proteger la Naturaleza”. Gràcies a la realització d’aquest catàleg pogueren comprovar de primera mà afeccions i degradació d’espais valuosos. Un eixample fou la platja sud de Moncofa, en concret una microreserva de flora on creixia una bona població de Silene cambessedesii, que patia el trànsit de vehicles de motor i la pastura per part de ramats.
Roncadell denuncià obres a l’N-420 a Ademús sense
estudi d’impacte ambiental.
Francisco Cervera i Ana García de Roncadell van denunciar a la Generalitat que les obres de l’N-420 de Salvacañete a Torre Baixa, estaven provocant la tala indiscriminada de peus vells de carrasques (Quercus ilex), de roures valencians (Quercus faginea) i savines turíferes (Juniperus thurifera). Conselleria va contestar-los que havien reclamat al ministeri de Foment que calia fer un estudi d’impacte ambiental, però les obres continuaven sense complir la legislació ambiental, i mentrestant la Generalitat no actuava d’ofici per aturar les obres!
AHSA en Internet
L’Associació d’Amics
dels Aiguamolls del Sud d’Alcant (AHSA) va obrir la seua primera web. El mes
d’agost entregaren més de 3.000 signatures demanant la prohibició definitiva de
la caça al Fondo d’Elx i a les Salines de Santa Pola. Ho justificaren en la
importància d’aquests espais per a espècies molt amenaçades com eren la rosseta
(Marmaronetta angustirostris) que aquí tenia el gruix de les seues poblacions
europees amb 108 parelles reproductores aquest mateix any. A més per primera
volta s’havien reproduït els flamencs (Phoenicopterus roseus) al Fondo, on
cuidaven de 400 pollets, tot mentre a Santa Pola es va reproduir per primera
volta al País Valencià, el picaport (Plegadis falcinellus).
El 26 de setembre es va detectar una mortalitat massiva d’ocells al Fondo d’Elx que provocà l’entrada d’aigües contaminades amb el pesticida diazinol. Aquest producte organofosforat es gastava per a combatre els mosquits. Aquest incident que afectà especialment a les espècies més amenaçades va dur l’administració a estendre la veda que declararen en 1996.
ECOLOGISTES
Els ecologistes de Vilallonga.
El Col·lectiu Bresca de Vilallonga
encetà camí denunciat totes les agressions urbanístiques en aquesta localitat
de la Safor, han participat en totes les plataformes reivindicatives comarcals.
En 1980 començaren a publicar una revista sota el nom de Bresca i després d’un parèntesi,
mamprengueren les edicions en 1998. Hui el col·lectiu Baladre continua mantenint
la flama de l’ecologia a Vilallonga. Entre els membres encarregats de la
revista en aquesta segona etapa trobem Alfred Giner, Miquel Camarena, Vicent
Ferrer i Romà Calafat.
Plataforma Rural del País Valencià
Es va legalitzar la Plataforma Rural del País Valencià que ja treballava en 1995 quan organitzaren les Jornades d’Agricultura Ecològic a Mas Noguera, Caudiel. El seu principal objectiu era afavorir el desenvolupament del món rural, també participaren en les coordinadores contra el pla eòlic valencià i van promoure l'agricultura ecològica. La plataforma estatal es va crear l'any 1992 impulsada per CARITAS, entre els seus eixos programàtics estava el medi ambient però massa centrat en una explotació racional dels boscos com una font de riquesa per al món rural. Aquest any van fer una “Jornada sobre desenvolupament rural" organitzada per la Plataforma Rural i el Grup d'Amics de la Natura, a Cocentaina.
Crítiques a la gestió forestal
Col·lectius ecologistes del País Valencià publicaren un tríptic criticant la gestió pública dels boscos amb el títol "Fora màquines del bosc".
Oposició al Tractat de Maastricht
Com a mostra d’oposició al tractat de la Unió Europea, al País Valencià es va organitzar un seminari contra l'Europa de Maastricht al Mas del Teularet, amb la participació com a ponent d’Héctor Gravina, d'AEDENAT, així com representants del Moviment contra l'Europa de Maastricht i la globalització econòmica. El mes de juny es va fer el primer Encontre Comarcal de l’Horta per a tractar temes com "Globalització econòmica i globalització militar", "Alternatives al neoliberalisme: l'economia social", "l'alliberament nacional i la crisi socioecològica al País Valencià". Entre molts més hi participaren Cristina Piris, Ernest García, Andreu Mas, Gonzalo Anaya, Alejandro Bello i Josep-Lluís González. A més dels grups: Col·lectiu de Joves del Parc Alcosa, Col·lectiu de Joves de la Malva-rosa, el Cuc (col·lectiu de reciclatge), CEDSALA, l’Associació d'Amistat amb Cuba "José Martí", l’Associaicó de Solidaritat amb els pobles de Mèxic, So de Pau, EntrePobles, Salam, Escola-2, Moviment de Renovació Pedagògica.
Residus
Comissions Obreres
organitzà unes jornades sobre els residus a Xàtiva.
V Aplec Excursionista
Els dies 30, 31 de maig i d’1 juny es va celebrar el "V Aplec Excursionista" que organitzà l'Institut Valencià d'Excursionisme i Natura del Centre Excursionista de València. Entre les activitats habituals va destacar la celebració una taula redona sobre la protecció de Mariola i una concentració excursionista junt la Cava Gran d'Agres on es va reclamar la protecció de la serra. El 5 d’octubre es va organitzar el Dia de la Muntanya Neta i grups excursionistes i ecologistes ensorraren la caseta en ruïnes que hi havia al cim del Montcabrer.
Colla Ecologista la Carrasca d’Alcoi
Aquest any la Colla
treballà de valent, van presentar al·legacions sobre la serra de Mariola,
contra una pista a la Font Roja, així com va encetar una campanya d’arreplegada
de signatures per a demanar que la Generalitat declararà la protecció de
Mariola. Es reuniren amb l'alcalde de Benifato per a explicar-li la necessitat
de protecció per a la serra d'Aitana. Feren una repoblació forestal al paratge
de sant Cristòfol tot mentre continuaven mantenint el viver d'espècies
autòctones de l'associació. Van fer un comunicat de premsa criticant el
projecte de Llei d'envasos i pintaren un mural sobre aquesta problemàtica. Participaren
en activitats per a conscienciar en contra de la celebració de corregudes de bous a Alcoi. Van publicar el pamflet
"Les contractacions als Parcs Naturals Valencians: Una Vergonya". En
ell criticaven que el principal criteri per a atorgar-les era la pertinença a
Unió Valenciana. Aquestes denúncies ajudaren al cessament del director-conservador
del Parc de la Font-Roja. Van editar un tríptic demanant el boicot als envasos
de PVC.
Amics de l’Horta, el Carraixet i el Corredor Sud.
Després de guanyar el recurs en contra la canalització del barranc del Carraixet que no va servir per a res, perquè ja s’havien acabat les obres, Amics de l’Horta s’enfrontaren contra el nou intent de fer el Distribuïdor Comarcal Nord per les vores del barranc, fins a Alboraia. Tot mentre aquest any s’acabava el tram Albal/Torrent del Corredor Sud que unia mitjançant una autovia de baixa velocitat les localitats de Quart, Alaquàs, Aldaia, Torrent, Picanya i Catarroja, un recorregut total de 39.700 km que costà 4.500 milions de pessetes. Bona part d’aquesta distribució venia dels dissenys de la Gran València que es van dissenyar en 1966.
València en Bici
L’associació València
en Bici organitzà el 18 de gener una manifestació en bici sota el lema “Ciutat
Vella sense trànsit”. Feren campanyes per a demostrar a la ciutadania els avantatges
que havia suposat la conversió de trenta vies en ciclocarrers o en carrers de vianants.
Publicaren un “Mapa del carril bici i les rutes alternatives per a circular amb
bici per València”. L’1 de juny van convocar una altra “bicifestació” per a demanar una racionalització del trànsit al cap
i casal. Tot mentre l’estat publicava el nou reglament de circulació que obligà
els ciclistes a dur el casc en trajectes interurbans i roba reflectant.
Primera marxa en bici per l’antiga via fèrria
Alcoi-Gandia
Els col·lectius de les
comarques centrals i la Safor van organitzar la primera marxa en bici per a recórrer
el que havia estat l’antiga via fèrria Alcoi-Gandia.
Ciutat Vella Sense Trànsit
La coordinadora Ciutat
Vella Sense Trànsit aprofità la finalització de les obres de reurbanització com
les del carrer Serrans per a defensar la seua conversió en carrer de vianants.
Els comerciants es negaven radicalment, després de patir les molèsties de les
obres, però un mes després d’obrir-se al trànsit rodat, els obrers hagueren de
tornar a canviar el ferm que s’havia fet malbé, perquè els vehicles havien destrossat
els llambordins de luxe del paviment de Serrans i de la plaça Manises. Rita
Barberà Nolla (València, 1948-2016) va organitzar a València una reunió
internacional sota el lema de “Els desafiaments de l'III Mil·lenni”. Aquesta
trobada l’aprofità Ciutat Vella Sense Trànsit per a desplegar una sèrie de
pancartes reivindicatives que associaven la racionalitat de l'III Mil·lenni amb
un centre limitat al trànsit particular, els cotxes tenien mànega ampla,
aparcaven on volien.
Acció Ecologista AGRÒ
L’Ajuntament de
València va desallotjar Acció Ecologista-Agró del seu local que l’havia cedit
el consistori, al Portal de Valldigna en el barri del Carme, amb l’excusa d’executar
unes obres de reforma de l'estructura de l'edifici.
Acció Ecologista Agró, CCOO i UGT
van aprofitar el dia del Medi Ambient per a presentar el document “Línies mestres per a un pla energètic
sostenible per al País Valencià 1997-2007”. En ell es feia una exhaustiva
descripció de la situació energètica i es proposaven alternatives concretes,
tant d’estalvi com d’eficiència en el consum. Entre altres mesures es recomanava
el tancament de la nuclear de Cofrents, i com a alternativa seua suggerien la gasificació
de la central tèrmica de Castelló.
AE-Agró del Camp de Morvedre i la
Societat Valenciana d’Ornitologia convocaren una jornada reivindicativa el 5
d’octubre per a demanar la protecció de la Marjal dels Moros que convocà tres-cents
ciutadans.
 |
| Natzaret, bases de contenidors |
Bases de contenidors il·legals a canvi de la ZAL
El Col·lectiu
Marfull-Agró de Natzaret va continuar amb les campanyes de denúncia de les
bases il·legals de contenidors que envoltaven el barri des de 1979, ocupant
l'horta. Això provocava un intens trànsit al barri de camions pesats, amb
contaminació, l'excés de sorolls, desfeien l'asfaltatge i omplien els solars
del voltant de deixalles. El més curiós és que cap d'aquestes empreses disposava
de llicència, i ningú en l'ajuntament els reclamava el compliment de la
legislació. Front aquest problema l'autoritat portuària negava qualsevol
responsabilitat.
Com si parlarem de
bufes de pato, en la tardor es va conéixer que la solució per a llevar les
bases de contenidors il·legals que van pensar, era fer una Zona d’Activitats
Logístiques (ZAL) de 500.000 m². Llavors signaren
un acord entre el ministre de Foment Rafael Arias Salgado Montalvo (Madrid,
1942), l’alcaldessa Rita Barberà i el president de la Generalitat, Eduardo Andrés
Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 1956), en el qual acordaven la cessió
de la dàrsena interior del port a la ciutat a canvi de sòl per a la creació de
la ZAL a la Punta i d’un accés nord a les instal·lacions portuàries.
Jornades sobre els residus a la Costera
Del 23 al 25 de
maig es van realitzar unes jornades
sobre residus de la Costera, la Ribera i l’Horta que va organitzar la delegació
de medi ambient de Comissions Obreres del País Valencià.
Salvar els valls d’Aigües Vives i la Valldigna
Mitjançant el Decret 23/1995,
de 6 de febrer, s'aprovà el II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana i
el Catàleg del sistema viari de la Comunitat Valenciana. Entre les ampliacions
de carreteres figurava la conversió en autovia de baixa velocitat el tram
l’Alcúdia-Alzira-Tavernes de la Valldigna, la CV-50. Per a evitar aquest
desgavell que afectava greument els valuosos valls d’Aigües Vives i la
Valldigna, es va formar una Coordinadora Antiautovia. La pressió que exerciren sobre
el conseller Luis Fernando Cartagena Travesedo (Oriola, 1954) tingué èxit i no
es va fer.
Federació Ecologista de Castelló
La Federació Ecologista de
Castelló amb la resta d’associacions de les comarques del nord van constituir
la Plataforma per a la Defensa de la Serra d’Irta, amb l’objectiu que la
Generalitat declararà la seua protecció. També treballaren per a denunciar la
regeneració de la platja de Peníscola i Benicarló.
Pacifistes i Objectors
Hi havia tres membres
del MOC empresonats a la presó de Picassent i uns altres quatre insubmisos, de
Mili-KK, que romanien en tercer grau. Entre els mesos de juny i setembre obtingueren
tots la llibertat condicional. Tot mentre els col·lectius d’objectors
preparaven les estratègies per a poder objectar els soldats que ja estaven fent
el servei militar. Va preparar un document explicant l’estratègia a seguir pels
insubmisos com dels desertors.
Organitzaren striptease
davant el govern militar i una simulació de l’inici d’obres de demolició de la
caserna del passeig de l'Albereda. Van detenir a l’activista Carlos Pérez i el
dugueren a la presó militar d'Alcalà, on estigué en règim preventiu des del mes
de maig fins a setembre. La Generalitat va cedir un local al MOC. Continuaren
amb un espai setmanal en Ràdio Klara.
El 29 d'abril entrà en
vigor el Conveni Internacional sobre Prohibició d'Armes Químiques, ratificat
per 87 dels 165 estats signants. Rússia i Cuba no ho van ratificar. El sis de
maig es va crear l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques.
A final de juliol es va
conéixer que els jutges estaven eximint de fer la prestació social
substitutòria (PSS) als insubmisos que al·legaven que s’havia excedit el
termini legal d’un any per a exigir-los la seua incorporació. Llavors 130.000
objectors es van estalviar fer la PSS. L’estat espanyol es va convertir el país
que tenia més objectors en funció de la seua població.
 |
| Collage RMiB |
Es va fer públic que de
l'1 des de gener fins al 31 d'agost s'havien enregistrat 80.000 nous objectors,
que a finals d'octubre es van convertir en 110.000 joves objectors. Un dels
fets que impulsà aquesta negativa a fer el servei militar fou el conegut com a
Cas Miravete, ocorregut el 19 d'abril, en el que un sergent bufat que matà d'un
tret a un caporal de reemplaçament, a la caserna de Candanchu.
El ministre de defensa
anuncià l’1 d’octubre que tornaven a habilitar la figura de l’excedent de cup,
mitjançant la qual 15.000 joves es deslliurarien de fer la mili, un 10% dels
170.000 joves no tindrien tanta sort i haurien d’anar a files.
Els nyaps de l'exèrcit
no tenien fi, Francisco Michavila, catedràtic de la U. Politècnica de Madrid i
Javier Portela, professor d’Estadística de la Universitat Complutense,
asseguraven que el sorteig per als excedents de cup no eren igualitaris, tot
mentre un portaveu del Ministeri de Defensa reconeixia que tot i que el sistema
podia tindre imperfeccions, actuaven de bona fe! Dies després el ministre Serra
va reconéixer que el sorteig estava mal fer, però que seria molt pitjor tornar
a repetir-lo.
CRÒNICA DE 1997
Al País Valencià es van
generalitzar els primers fòrums digitals que utilitzaven internet per a conéixer
gent i socialitzar, els popularment coneguts com a xats o web de xats. Aviat
guanyaren membres i començaren a convocar trobades o “quedades” que duien cartellets adhesius amb el seu usuari. Els
naturalistes i ecologistes començaren a gastar internet i les xarxes socials,
tal volta, en un primer moment els que més partit van traure d’elles fou el GER
de Castelló.
El 3 de juliol es va produir un greu
accident laboral que provocà la mort de 18 treballadors de les drassanes de
València, en explotar carregar un dipòsit de combustible mentre es feien
soldadures en el vaixell Proof Spirit, que estava construint la Unió Naval de
Llevant.
Amb el Partit Popular assegut a
la Generalitat van consolidar els seus projectes més cridaners. Continuaven les
obres de la Ciutat de les Ciències a València, anunciaren la construcció del
parc Temàtic Terra Mítica i encetaren el projecte de Castelló Cultural amb un capital
de 500 milions de pessetes. Van intentar cicatritzar el conflicte lingüístic encarregant
un informe al Consell Valencià de Cultura que encapçalava Santiago Grisolía
García (València, 1923-2022).
Transvasament Xúquer Vinalopó
El Consell de l’Aigua de la Conca
del Xúquer després d’aprovar el Pla de Conca, va acordar la construcció d’un
canal per a permetre els transvasaments d’aigües del riu Xúquer cap al
Vinalopó. L’objectiu era portar aigua per al consum de boca i per al rec a les
comarques del Vinalopó, l’Alacantí i la Marina Baixa. En principi el
dissenyaren perquè s’agafaren les aigües des de Cortes de Pallars (la Vall de
Cofrents), llavors començà un nou conflicte per l’aigua que anirem tractant any
rere any.
 |
| Portada de Francisco Ibáñez |
Sabotatges i negligències, amb repercussions en
Cofrents
El mes d’octubre es va
conéixer un intent de sabotatge, la planta d’enriquiment d’urani de la
localitat castellana de Juzbado, en l’Empresa Nacional d’Urani (ENUSA) van enviar
vint-i-quatre varetes contenidores d’urani enriquit per a nodrir el reactor de
Cofrents. El mes de juny, en el procés de recàrrega, els tècnics s’adonaren que
cinc de les barres contenidores estaven foradades per quelcom semblant a un
punxó. Tingueren sort, si no les hagueren detectat, haurien provocat una greu avaria.
En escapar-se l’urani hauria provocat la pujada de la radioactivitat del refrigerant
primari, obligant a una aturada d’emergència de la central, durant un període
mínim d’un mes. Aquesta mateixa empresa i aquest mateix any, acomiadaren quatre
treballadors i dos caps de servei per ser responsables de l’enviament als
Estats Units 150 bidons que devien arribar buits, però els arribaren tres carregats
amb 100 quilos d’òxid d’urani. Després de tantes incidències l’empresa va encarregar
una auditoria on detectaren que havien perdut diversos bidons amb material
radioactiu. Llavors la Direcció General d’Energia va imposar a ENUSA cinc
sancions greus pels incompliments normatius. Finalment, en 2007 l’empresa trobà
part de les pastilles radioactives perdudes, estaven escampades dins de les
seues instal·lacions.
Reintroducció del falconet de campanar a Villena
La Generalitat va encetar un
exitós projecte de reintroducció del falconet de campanar (Falco naumanni) a
Villena, on fins a la dècada dels anys setanta del segle XX es reproduïen a la
plaça de bous d’aquesta localitat. Després el projecte de reintroducció es va
estendre a Fontanars dels Alforins i més tard a Aiora i a Camporrobles. El 2000
després de molts anys sense presència reproductora, van fer niu unes parelles a Fontanars. Aquest
projecte ha estat encapçalat per Mercedes Alberdi Pozurama, i en l’any 2006 van
aconseguir que s’assegueren més de 30 parelles i que tiraren endavant més de 90
polls.
Inundacions
a Alacant i València
El 30 de setembre caigueren a
Alacant 267 l/m² en només cinc hores que provocaren la mort de cinc persones,
la capital de l’Alacantí quedà aïllada. També van traspassar dos ciutadans que
anaven en una barca a Santa Pola. Les pluges foren especialment intenses i
destructives a Torrevella i Oriola. Els rius Xúquer i Serpis es van desbordar i
hagueren d’evacuar 400 veïns d’Alberic.
Incendis
Aquest fou un bon any
amb molt poca superfície cremada. El total d’incendis per província foren: 67 a
Alacant que cremaren un total de 269,6 hectàrees, a Castelló hi hagué 91 focs
que afectaren un total 451,1 ha, mentre que a València es van produir 123 sinistres
que van consumir 177,5 ha. L’incendi més gros fou el que es va declarar el 12
d’agost a Canet lo Roig que cremà un total de 320 ha, i el provocà una negligència.
A Serra es cremaren 98 ha en un foc intencionat el 21 de juliol i a l’Orxa un
que afectà 90 ha que es va encendre el 28 d’agost, ambdós foren intencionats. A
casa nostra sols teníem dos avions d’extinció del model CL-215 T amb seu a
Manises, a més de 14 aeronaus contractades distribuïdes al cim del Cocoll, a
l’aeroclub de Castelló, Vistabella, Énguera i Set Aigües.
Lleis
i tribunals
En l’àmbit legislatiu es pot
destacar que mitjançant la llei 2/1997, de 13 de juny, es va modificar la Llei
4/1992 del sòl no urbanitzable. L’objectiu era alleugerar els requisits per a
poder construir habitatges aïllats en el medi rural. Una altra fita important
fou el decret pel qual es creava la Universitat Miguel Hernández d’Elx. El
Decret 202/1997 va consolidar les normes europees sobre la gestió de residus.
Amb el Decret 219/1997 es van declarar zones protegides d’interés pesquer, les
que foren rellevants per a cria i reproducció natural de les espècies. L’estat va
publicar la Llei de Foment de la Producció Forestal, 5/1997.
El 17 d’octubre, el Tribunal
Superior de Justícia valencià va dictaminar que la instrucció de la Direcció
del Medi Natural que atorgava concessions administratives d’autorització per a
la cacera del tord amb parany era nul·la. El procés arrencà en 1994 gràcies a
un recurs contenció administratiu que interposà AE-AGRÓ al·legant que no es
podia autoritzar la caça d’aus per ser massiva i no selectiva. Malgrat el
dictamen, Conselleria anuncia que recorrerien contra la sentència.
Torrevella i la
bombolla immobiliària
Entre els anys 1997 i 2007 es va unflar
la coneguda com la bombolla immobiliària d’Espanya que provocà la construcció accelerada
de més de cinc milions d’habitatges a tot l’estat. En eixe període el preu de
l’habitatge pujà un 44%, una altra conseqüència fou que es va disparar el
nombre d’accidents laborals en el sector de la construcció. Llavors Torrevella
es va convertir en la vila on més es va construir per habitant, feren 1,4 habitatges
nous per habitant. Les malifetes foren tantes que en 2005 s’obriren més 1.100
expedients sancionadors per irregularitats immobiliàries. El negoci s’enfonsà
en 2008 i això provocà que tancaren bona part de les xicotetes empreses del
sector de construcció a Torrevella, traduint-se en un augment desproporcionat
de l’atur. Com a conseqüència en 2015, la ciutat de la Vega Baixa es va convertir
en la vila que tenia l’ingrés més baix per família d’Espanya, amb 7.986 €/any.
Centre d’Investigació Piscícola del Palmar
El Centre
d’Investigació Piscícola (CIP) del Palmar va encetar un programa de producció i
plantació de plantes aquàtiques amenaçades i la posterior reintroducció al medi
natural 160.000 exemplars. Començaren treballant amb 17 espècies, més tard
ampliaren a un total 130. També s’encarreguen de les tasques de seguiment i
control de les espècies invasores exòtiques.
 |
| El Palmerar d'Alacant, 1956, vol Nord-americà |
La pèrdua del palmerar d’Alacant a canvi d’un
parc menut
Segons l’escriptor i
arxiver municipal Rafael Viravens i Pastor (Alacant, 1836-1908), a la fi del
segle XIX aquest bosc situat en la partida de Babel, just a la vora del mar, en
l’antiga finca de la Granja del Carmen. Aquest bosc valuosíssim que comptava
amb set mil palmeres, era propietat de Mariano de las Mercedes Roca de Togores i
Carrasco (Albacete, 1812-1889), el Marqués de Molins. Primer l’afectà la
construcció del ferrocarril a Múrcia en 1884, després l’ampliació del port i
les naus industrials que s’alçaren en el seu entorn. Entre 1910 i 1930 es va
construir el barri de Sant Gabriel a costa del palmerar. Quan es va fer el vol
americà (1956-57) per a traure les primeres fotos aèries del territori, sols
quedava una tercera part de les palmeres originals. Llavors el consistori va
decidir convertir el que quedava en un parc, però a costa de menjar-se més palmerar,
desfer la trama tradicional d’horts i séquies, a més fer nous edificis amb
dotacions diverses. En 1997 es va inaugurar el nou Parc del Palmerar que resultà
ser una caricatura del bosc singular que fou, en cas d’existir hui seria un
dels principals atractius turístics del Mediterrani.
Usurpació de sòl protegit al parc del Montgó
Una comissió de l’Ajuntament de
Dénia va reconéixer que s’havia espoliat sòl públic dins de l’espai protegit
del Montgó. El president de la comissió va agrair a Acció Ecologista AGRÓ que
facilitaren dades concloents per a facilitar les investigacions. Malgrat el
reconeixement, la corporació reconeixia que combatre aquest problema excedia
les seues competències, que corresponien a la Generalitat. Els especuladors
immobiliaris de les zones de Marquesa III i V pretenien solucionar la usurpació
amb una permuta, llavors volien excloure dels límits del parc els terrenys
ocupats, a canvi d’uns altres que tenien molt menys valor ecològic.
Obres en séquies a Peníscola plenes de samarucs
L’ecologista del Baix Maestrat
Vicente José Romero va denunciar que estaven urbanitzant una zona humida amb séquies,
en les quals hi havia bones poblacions de samaruc (Valencia hispànica) i pot ser
que quedaren alguns del molt amenaçat punxoset (Gasterosteus aculeatus).
 |
| Platja del pinar, postal anys setanta |
Agressions a la platja del Pinar
Una de les platges millor
conservades al Grau de Castelló, la del Pinar va patir l’entrada de maquinària
pesant per a furtar l’arena per a millorar les platges turístiques de Benicàssim.
Els operaris deixaren darrer uns cartells que avisaven: “perill, fons
irregulars”.
 |
| Juan Genovés, fragment |
CRÒNICA
ESTATAL I INTERNACIONAL
Dades breus
La població mundial pujava a 5.900
milions d’éssers humans, tot mentre els espais que restaven en estat natural ja
ocupaven menys de la meitat de la superfície terrestre, sols el 46%. La
concentració de CO₂ en l'atmosfera era de 360 ppm quan abans de la Revolució
industrial teníem 280 ppm, per tant, havien pujat un 28,57%.
La temperatura atmosfèrica global
havia romàs relativament estable fins als anys noranta, això es devia al fet que
l'oceà havia moderat la pujada en absorbir gran part de l'excés de calor,
emmascarant el nostre impacte, però la Terra començava a perdre el seu
equilibri.
El desmantellament de la nuclear de Vandellòs
L’Empresa Nacional de
Residus (ENRESA) va fer públic que anaven a desmantellar el reactor 1 de la
nuclear de Vandellòs i desmuntar-lo tenia un pressupost de 100.000 milions de
pessetes. Eixe reactor va ser el mateix que va patir un greu accident en
octubre de 1989 i que des d’aleshores restava aturat. Després de l’accident,
l’empresa propietària va intentar que el govern pagarà la reparació del reactor
mitjançant recàrrecs en el rebut elèctric. Com l’estat es va negar, l’empresa
anuncià que renunciava a reparar les instal·lacions i el mes de maig, l’estat els
va llevar la llicència d’explotació. A l’estat no hi havia experiència en el
desmantellament de nuclears, era una tasca molt complexa perquè calia sepultar
tot el reactor dins d’un sepulcre, de fet els tècnics van calcular que els
treballs trigarien al voltant de trenta anys. Els negocis nuclears sempre han
tingut el mateix problema, els beneficis són per a les empreses propietàries,
però les pèrdues, la resolució dels accidents i la gestió dels residus, han de
pagar-les els ciutadans.
Reconversió de nuclears envellides en gasístiques
El 24 de febrer el ministeri
d’Indústria del govern del Partit Popular va fer públic que volia reconvertir la
nuclear de Valdecaballeros que s’havia tancat i la de Lemóniz que s’havia
paralitzat sense acabar la seua construcció per la pressió d’ETA, en centrals
gasítiques.
Científics clonaren ovelles, mentre els voltors se les menjaven vives!
El 22 de febrer, a Roslin (Escòcia) un
grup de científics anunciava que havien clonat amb èxit una ovella adulta: Dolly.
El 24 de juliol el mateix grup de científics aconseguiren el naixement d'una
segona ovella clònica que produïa una proteïna humana en la seua llet. El 4
d'abril, com a resposta legislativa vint-i-un països del Consell d'Europa van subscriure
un conveni sobre drets humans i biomedicina, que incloïa la prohibició de
clonar éssers humans.
La “beautiful people” a presó
Després d’anys d’espera perquè els tribunals dictaren sentència, el 20 de març condemnaven a l’expresident de Banesto, Mario Antonio Conde Conde (Tui, 1948), a sis anys de presó per apropiació indeguda i falsedat de document mercantil, en relació amb el cas Argentia Trust.
 |
| Collage RMiB |
Un altre cas que finalitzava fou el cas Filesa, en el qual s’acusava de finançament il·legal al PSOE que provocà l’entrada en presó de diversos dirigents socialistes.
 |
| Arxiu RMiB |
Primeres dades de producció de les fotovoltaiques
La veterana Associació Ecologista
de Defensa de la Naturalesa (AEDENAT) va fer públic que segons dades de 1995, a
tot l’estat hi havia instal·lats 6,5 MW de potència fotovoltaica, quan el Pla
d’Estalvi i Eficiència Energètica (PAEE) havia previst que per a l’any 2000
caldria tindre 5,6 MW en producció. Això implicava que les previsions oficials havien
sigut massa conservadores. Per a impulsar la transició energètica, els
ecologistes proposaren al govern la inclusió en el càlcul dels preus, els
costos ambientals i socials de cada una de les fonts de producció elèctrica. També
demanaren l’elaboració d’un pla estatal de desenvolupament fotovoltaic, mitjançant
el qual l’administració sufragarà instal·lacions de demostració per demostrar
la viabilitat de les tecnologies verdes. Els ecologistes creien possible que si
el govern i els inversors privats invertien 66.000 milions de pessetes, en sis
anys es podrien produir 45 MW fotovoltaics.
 |
| Atapuerca, Collage RMiB |
Atapuerca, l’Homo antecessor
A la serra d’Atapuerca,
els arqueòlegs trobaren 86 restes fòssils de, com a mínim a sis homínids. Davant
la impossibilitat d’adjudicar a cap de les espècies conegudes fins aleshores, publicaren
en la revista Science que pertanyien a una nova espècie que va viure a Europa, feia
900.000 anys, a la qual batejaren com a Homo antecessor.
Brot de Turalèmia de
les llebres
Es va detectar un brot d’una
malaltia produïda pel microorganisme (Francisella tularensis) que afectava
principalment el conill o la llebre, però també als rosegadors. En l’estiu i la
tardor, a Castella i Lleó començaren a morir milers de llebres. Sols en la
comarca de Terra de Campos moriren entre 15.000 i 20.000 llebres. Els individus
infectats presentaven un quadre de feblesa, aprimament i tumefaccions que amb freqüència
els provocaven la mort. Es transmetia mitjançant la intervenció d'insectes
succionadors, com són les caparres, mosquits i puces. Van descobrir que es
podia transmetre als humans, el primer cas s’havia detectat en 1914. En 2007
tornà a declarar-se un altre brot a Castella associat als talpons.
Crisi financera, puix desmantellem l’estat del benestar.
Aquest exercici esclataren una
sèrie de crisis financeres que afectaren en particular els anomenats “mercats
emergents”, els països que s’acostaven a l’estàndard del primer món, mentrestant
s’alçaven veus d’alarma sobre els riscos que estava generant la “bombolla
especulativa”. Aquestes circumstàncies econòmiques adverses eren senyals evidents
que s’acostava un canvi de fase econòmica. La resposta dels poders econòmics
fou afavorir el desmantellament de l'estat de benestar de les democràcies
occidentals i exigir “teràpies de xoc” com el pagament del Deute Extern. Sols
aconseguiren desencadenar una greu crisi social als països del Sud, que anà agreujant-se
any rere any. (Pastor, 2007).
Cimera del Microcrèdit
El mes de febrer, als
Estats Units inauguraven la Cimera del Microcrèdit, es tractava d’un moviment
internacional destinat a impulsar la concessió de xicotets crèdits o ajudes
econòmiques per als més pobres del món, perquè els dedicaren a activitats
productives concretes que significaren la seua eixida de la pobresa.
Accident Nuclear de Tokaimura
L’11 de març, una
planta de processament de deixalles nuclears de baixa activitat es va cremar al
Japó. Els operaris intentaren apagar el foc llançant aigua, però provocaren una
explosió que afectà greument 37 treballadors. Una volta sufocat l’incendi, les
autoritats prohibiren la pesca, beure de les aigües pròximes, així com collir
els conreus dels voltants.
II Cimera de la Terra a Nova York
El mes de juny es va
celebrar la II Cimera de la Terra a Nova York. Aquesta trobada va
significar la constatació que en cinc
anys no s’havia millorat gens en la reducció dels gasos d’efecte hivernacle.
Sols s’havia guanyat en la conscienciació generalitzada, però s’havien agreujat
els vessaments de gasos d’efectes hivernacle, mentre s’accelerava la pèrdua de
biodiversitat i ecosistemes i sense millorar el desenvolupament de la major
part dels països més endarrerits. Els països desenvolupats s’acusaren entre
ells de ser els més contaminants, els europeus recordaren als Estats Units que
amb el 4% de la població del món, eren responsables del vessament del 20% dels
gasos d’efecte hivernacle. Però el president Clinton no acceptà comprometre’s a
una reducció del 15% en 2010.
 |
| Collage RMiB |
Protocol de Kyoto i
les conseqüències
Sis mesos després
tornaren a reunir-se per a intentar complir el manat de la Convenció de Rio de
Janeiro sobre el canvi climàtic. L’ONU va proposar un document per a
promoure el desenvolupament sostenible, que reduirà les emissions de gasos que
d’efecte hivernacle, principalment el CO₂. Pretenien potenciar els embornals de
CO₂ i l’estalvi energètic, mitjançant un protocol vinculant. Finalment,
l’11 de desembre van acordar el Protocol de Kyoto, un
compromís legalment vinculant sobre la reducció de les emissions de gasos
d'efecte d'hivernacle (GEI) per als països industrialitzats que s’adheriren. Els
signants es van comprometre assolir una reducció del 5,2% per a l'any 2010, sobre
els nivells de vessaments de 1990. Uns altres països assumiren el compromís
d'estabilitzar les seues emissions, com foren Nova Zelanda, Rússia o Ucraïna, mentre
uns altres podrien incrementar-les, com Noruega en un 1% o Austràlia en un 8%.
Però no totes les nacions acceptaren, els EUA sols es van comprometre a
estabilitzar les seues emissions. Finalment, aquest Protocol el van ratificar per
160 països, la Unió Europea el va ratificar en 2002 i per a implantar-lo
aprovà la Directiva 2003/87/CE. Aquest desficaci de compromisos desiguals va semblar
als ecologistes que era una farsa, sols una capa de maquillatge per fer creure
que es prenien mesures, però en realitat no es feia res.
Proves nuclears soviètiques en zones poblades.
Aquest any, Alexéi
Yáblokov, membre de l'Acadèmia de Ciències i un dels ecòlegs més destacats de Rússia,
va fer públic que la Unió Soviètica havia realitzat 150 explosions nuclears en
zones habitades o rius, sense advertir a la població. Una de les viles afectades
fou Gálkino, al qual en 1971 arribaren uns tècnics amb l’excusa de fer
prospeccions petrolieres estigueren treballant un temps en els voltants del
poble. Soterraren un artefacte nuclear que el van detonar, just després que
desaparegueren els visitants, abandonant tota la maquinària que tenien. Els veïns
sols sentiren un fort terratrémol, sense donar-li massa importància es
dedicaren a aprofitar tot l’equip que havien abandonat els forasters.
Sobtadament, bona part dels 200 veïns començaren a morir, hui sols queden cinc
vius. La radiació també afectà la ciutat veïna de Kineshma, que llavors tenia
100.000 habitants. De resultes d’aquestes proves, la província d’Ivánovo
l'índex de malalties oncològiques supera un 15% la mitjana nacional. Una altra de
les explosions la feren els anys setanta, al costat del riu Volga, prop de
límit amb la província de Kostromá, a 350 quilòmetres de Moscou.
Conflictes antinuclears a Alemanya
El mes de març els
antinuclears alemanys intentaren aturar un transport de sis contenidors amb
residus radioactius cap al cementeri provisional de Gorleben. Els activistes
intentaren boicotejar l’enviament, però es trobaren amb la violència dels antiavalots
que aconseguiren dispersar-los.
Mort de Cousteau
Va traspassar el
Comandant Jacques-Yves Cousteau (Sent Andriu de Cupçac, 1910-1997), pioner en
la divulgació de la natura marina. No va descuidar el vessant reivindicatiu com
en 1960, quan va denunciar les deixalles radioactives que s’enfonsaven al
Mediterrani les autoritats franceses.
Protecció del Bosc
Un dels congressos assenyalats fou
el primer Congrés Nacional per a la protecció del Bosc, al qual li seguiren uns
altres els anys 1999 i 2001. Tot mentre que es feia a Lisboa la Conferència
Ministerial Europea per a la protecció dels boscos.
Atles dels Ocells d’Espanya
SEO/BirdLife publicà
“Atlas de las Aves de España 1975-1995”, editat per Lynx Edicions de Barcelona,
coordinat per Francisco José Purroy Iraizoz (Pamplona, 1946). Aquest treball
anava referenciat en les fulles 1.50.000 del mapa topogràfic. L’estudi agradà
molt al ministeri de Medi Ambient i eixe mateix any, la Direcció General de
Conservació de la Naturalesa va encarregar a SEO/BirdLife l'elaboració d'un nou
atles ornitològic nacional, tot i que basat en quadrícules UTM 10x10 km, com a
unitat de referència.
Catàleg de les plantes del Racó d’Ademús
Gonzalo Mateo Sanz
(Valladolid, 1953), professor del departament de Biologia Vegetal de la
Universitat de València va publicar “Catálogo
de la plantas vasculares del Rincón de Ademuz (Valencia)”. L’obra va ser
una actualització d’un estudi realitzat entre 1986 i 1988. Aquest sols és una xicoteta
mostra del treball d’aquest científic, sens dubte un dels més destacats especialistes
en la flora del Sistema Ibèric, que ha publicat més de 400 treballs i dirigit
nombroses tesis i tesines.
Serveis ecosistèmics, la dependència dels ecosistemes naturals
Gretchen C. Daily en la seua obra
“Nature's Services: Societal Dependence
on Natural Ecosystems” (Serveis ecosistèmics: dependència de la societat
dels ecosistemes naturals) va reunir científics de renom mundial de diverses
disciplines per examinar el caràcter i el valor dels serveis dels ecosistemes,
el dany que se'ls havia fet i les conseqüents implicacions per a la societat
humana. Els serveis ecosistèmics són el beneficis que aporta l’ecosistema als
éssers humans. Fins i tot eixos beneficis es poden computar, aquest mateix any,
Robert Constanza va calcular que els ecosistemes tenen un valor econòmic pels
17 serveis que ens aporten els 16 biomes del planeta, en total 33 bilions de
dòlars/any.
Cites i referències:
Activitat de la Colla E. La Carrasca:
https://www.carrasca-ecologistesenaccio.org/_antiga/resum-97.html
Ademús, obres en la N-420:
Quercus Núm. 133. Pp,
5.
Alacant, el Palmerar:
http://www.alicantevivo.org/2007/10/alicante-en-el-recuerdo-el-palmeral.html
Alacant, fortes pluges:
http://www.alicantevivo.org/search?q=1997&x=6&y=14
AHSA en Internet:
Quercus núm. 134. Pp,
11.
AHSA, prohibició de la caça als aiguamolls del
sud d’Alacant
Quercus, núm. 140. Pp.
45.
ATTAC:
RAMONET, I. (1997)
“Desarmar els mercats financers”. Le Monde diplomatique, edició espanyola).
Editorial del núm. 26, desembre de 1997.
https://pv.attac.es/desarmar-els-mercats-financers/
Antiglobalització:
PASTOR, J. (2007) “El Movimiento
“Antiglobalización” y sus particularidades en el caso espanyol”. Revista de
Estudios de Juventud. Núm 76. Pp. 39-54.
https://www.injuve.es/sites/default/files/Revista-76-capitulo-2.pdf
Butlletins de la Casa Verda d’AE-AGRÓ:
https://issuu.com/faximil/docs/1997-bcv-088
https://issuu.com/faximil/docs/1997-bcv-089
II Cimera de la Terra a Nova York
https://elpais.com/diario/1997/06/23/sociedad/867016801_850215.html
Ciutat Vella Sense Trànsit:
https://valenciaenbici.org/historia-de-una-peatonalizacion/
Fondo d’Elx contaminat:
Quercus núm. 141, Pp.
47.
GECEN:
Quercus núm. 131, Pp 9.
Quercus núm. 136, Pp 6.
Quercus núm. 138, Pp
45.
Informe Comunidades Autónomas 1997:
https://idpbarcelona.net/docs/public/iccaa/1997/cvalenciana_1997.pdf
Obres a València:
Alfonso Pérez Oñate. LEVANTE EMV
14/11/97.
Obres en sèquies a Peníscola amenacen al samaruc:
Quercus núm. 136. Pag. 5.
Ovella Guirra:
Agressions a la platja del Pinar:
Quercus, núm. 140, p. 4.
Rubbiatró, el projecte fallit d’una energia
nuclear sense residus.
Sabotatge a la nuclear de Cofrents:
https://elpais.com/diario/1997/10/11/sociedad/876520801_850215.html
https://elpais.com/diario/1997/03/21/sociedad/858898806_850215.html
Salvar els valls d’Aigües Vives i la Valldigna
Quercus núm. 139. Pp 13.
SEO-Castelló, Avifauna dels Ports:
PRADES-BATALLER, R., LLOPIS-RAIMUNDO,
A., CERDÀ-MOLES, J. COLOMER-TENA, C., i SURROCA-ROYO, M. (2018). “Les
aus de la comarca dels Ports: 20 anys d’observacions”. Papers dels Ports. Núm. 44.
https://www.cedelsports.cat/wp-content/uploads/Libro-Papers-dels-Ports-3-44-77.pdf
Serveis ecosistèmics
BALVANERA, P., COTLER H. (2007) “Acercamiento
al estudio de los servicios ecosistémicos”. Gaceta Ecológica, núm. 84-85: pp
8-45. Instituto Nacional de Ecologia, México
CONSTANZA, R., D’ARGE, R.S., DE
GROOT, S., FARBER, M., GRASSO, B., HANNON, K., LIMBURG, S., NAEEM, R.V., O’NEILL,
J., PARUELO, R., RASKIN, G., SUTTON, P. (1997) “The value of the world’s
ecosystem services and natural capital. Nature, 387: 253-260.
DAILY, G.C. (1997) “Nature's Services: Societal Dependence on
Natural Ecosystems”. Island Press, Washington, DC.
SVO, mortalitat als Moros:
Quercus, núm. 140. Pp.
43.
Torrevella i la bombolla
immobiliària:
Documental “Páradais” de Daniel Muñoz Alcaraz, maig de 2022.
https://m.youtube.com/watch?v=O8nM2l7ylIY
Transvasament Xúquer Vinalopó:
https://www.youtube.com/watch?v=JH9JgDMRbcw
https://xuquerviu.net/qui-som/
Turalemia de les
llebres
http://www.colvema.org/PDF/tularemia.pdf
Reintroducció del falconet
de campanar (Falco naumanni):
Música
i pel·lícula recomanades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada