Els transgènics són organismes
modificats amb gens d'altres espècies, mitjançant tècniques de biotecnologia i
enginyeria genètica. Cal distingir entre un transgènic i un organisme modificat
genèticament (OMG), el primer per força ha de tindre un gen alié, el segon té
una modificació genètica, per eixample li poden llevar un gen sense afegir cap
altre. Ambdós no tenen res a veure amb el procés d’hibridació tradicional.
Per primera volta es va modificar genèticament un ésser viu en 1973, va ser
un bacteri al qual li afegiren inserit un gen de Salmonel·la. L'any 1978 crearen una soca d’E. coli (Escherichia coli) amb l’ADN recombinat que produïa insulina
humana. El primer animal superior transgènic el van fer en 1980, va ser un
ratolí.
 |
| Mary-Dell Chilton |
Pot sorprendre, però va ser més difícil introduir material genètic alié
dins d’una cèl·lula vegetal, haguérem d’esperar fins a 1983 perquè la Dra. Mary-Dell Chilton (Indianàpolis, 1939),
investigadora de la Universitat de
Washington publicarà que havia introduït un gen bacterià a una planta de tabac, aquesta
modificació li conferia resistència a l'antibiòtic kanamicina. Naixia la primera planta transgènica i començava l’era
dels cultius transgènics. L’any 1994
es va comercialitzar la primera planta transgènica, una tomata modificada per a endarrerir la seua maduració.
Tot i que es va desenvolupar més tard la modificació transgènica dels vegetals, la seua implantació comercial va ser molt
ràpida.
Mitjançant la modificació transgènica de les plantes aconseguisquen varietats
resistents als herbicides. Hi ha una colza transgènica que és tolerant a
l’herbicida glifosat, mentre que la
resta de “males herbes” no ho poden suportar. Al mercat també es troben
varietats de cultius OMG resistents
a plagues o més tolerants a condicions ambientals adverses com poden ser les
gelades, la sequera o per a permetre cultius en altres tipus de sòls. També hi
ha modificacions genètiques que canvien els valors nutricionals o allarguen la
vida comercial dels productes. Els principals cultius que s’han modificat genèticament són la soia, la dacsa,
el cotó i la colza.
 |
| Arxiu RMiB |
Els partidaris dels transgènics assenyalen que les plantes modificades són més
resistents a plagues i fan més producció, per tant ajuden a estalviar i afavoreixen
una reducció d'emissions contaminants. El biòleg Graham Brookes (in GM Crops
& Food) de PG Economics Ltd,
s’ha especialitzat a estudiar l'impacte econòmic i ambiental de l'ús de noves
tecnologies a l'agricultura. Afirma que la dacsa transgènica pot augmentar els
ingressos del llaurador en 173 € per hectàrea/any.
A casa nostra un dels principals defensors dels transgènics és José Miguel Mulet Salort (Denia, 1966),
catedràtic del departament de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València, s’ha dedicat a investigar com desenvolupar
varietats més resistents a la sequera.
Afirma que el rebuig dels transgènics és conseqüència d’una campanya
d’imatge dels enemics del progrés, als quals defineix com hipòcrites europeus
que viuen amb la panxa plena. Als mitjans de comunicacions defensa amb molta
vehemència que el procés d’autorització dels transgènics és el més exigent, per
tant són productes totalment segurs i inofensius. Defineix a la multinacional MONSANTO com el Darth Vader, per culpa de l’èxit d’un del seu herbicida estrela,
el glifosat, assegura que és menys
tòxic que una aspirina.
Mulet fa un símil bíblic quan afirma que el
"lobby" dels productors d'OMG es David, enfront d'un ferotge i poderós Goliat que és el moviment ecologista.
També tenim destacats investigadors com Leandro
Peña que va crear un transgènic conegut com la taronja daurada, la va modificar per a produir més betacaroté,
provitamina A, i es cultiva a Brasil a causa de la prohibició Europea.
Unes mostres de la "indefensió" del David dels agrotòxics, és que per a contrarestar als detractors d'un dels seus productes estrella, Monsanto va preparar una llista amb 144 científics, periodistes, polítics i activistes mediambientals espanyols que es manifestaven contraris al glifosat, comercialitzat sota la marca de Roundup des de 1970. També ho van fer en més països d’Europa, per això afectats francesos van denunciar-los davant la Comissió Nacional d'Informàtica i Llibertats (CNIL). Mentrestant l’empresa acceptà indemnitzar amb 9.330 milions d’euros uns agricultors nord-americans que l’acusaven d’haver-los provocat càncers per l’ús del glifosat. Tot això no va impedir que en 2017 la Unió Europea renovarà cinc anys més l’autorització de venda del pesticida.
D’altra banda els científics ecologistes argumenten que després de més de deu anys d’utilització dels cultius transgènics no sa pogut demostrar un sols benefici, ni econòmic, ni productiu, ni ambiental ni cap millora de la salut. Hi ha estudis que demostren que els transgènics permeten l’ús d’agrotòxics molt més potents, per tant empitjoren la contaminació del medi. Afegir a un organisme gens estranys o modificats podria generar productes inesperats d'efectes desconeguts. Des d'un punt de vista ecològic els transgènics podrien suposar una pèrdua de diversitat genètica en provocar la pèrdua de varietats tradicionals per ser menys rendibles.
L’economista Federico Ciliberto ha
dirigit l’estudi més ample realitzat fins aleshores sobre els transgènics i l’ús
de plaguicides. Els investigadors van estudiar les dades/any de més de 5.000
productors de soja i 5.000 de dacsa als EUA per a comparar els rendiments dels
cultius tradicionals i els transgènics, des de 1998 fins a 2011. Van comprovar
que els cultius OMG reduïen l’ús
d’insecticides, però a la llarga augmentaven molt l’ús d’herbicides, per tant augmentava
la contaminació del medi amb productes químics, afectant la biodiversitat dels
seus ecosistemes, també pujaven les despeses mentre minvava la rendibilitat.
Per als mediambientalistes l’únic benefici que han demostrat els OMG són els grans beneficis
empresarials que reporten a multinacionals com BAYER-MONSANTO o SYNGENTA. En
2016 la multinacional alemanya BAYER comprà
a la nord-americana Monsanto per 58.800 milions d’euros. Aquestes
raons i el bloqueig europeu han provocat que algunes grans corporacions com l’alemanya
BASF, hagen abandonat la investigació i producció de transgènics.
A Europa s’ha limitat l’ús dels
transgènics tot i que les pressions dels lobbys de les grans multinacionals
continuen intentant la seua autorització. La directiva que regula els OMG és la 2009/41, relativa a la
utilització de microorganismes modificats genèticament, que va derogar l’anterior
Directiva 90/219/CEE. Una altra norma
que els regula és la Directiva
2001/18/CE, sobre alliberament intencional en el medi ambient d'organismes
modificats genèticament, la qual derogà l’anterior Directiva 90/220/CEE.
La legislació europea sols permet el cultiu de la dacsa transgènica MON-810, l’han modificada amb informació genètica
del bacteri Bacillus thuringiensis, gràcies al qual la planta es torna
tòxica per als insectes barrinadors que delmen les collites no transgèniques, són
el cuc Barrinador de la dacsa europea
(Ostrinia nubilalis) i el Barrinador
de la dacsa mediterrània (Sesamia nonagroides). Cal afegir que quan l’atac
dels barrinadors no és massa important les varietats modificades obtenen
produccions inferiors a les varietats tradicionals.
No obstant Europa és molt més
permissiva en la comercialització d’aliments modificats genèticament, hi ha
autoritzades vint-i-nou varietats de dacsa, vuit classes de cotó, set tipus de
soia, tres de colza, una de creïlla i una de remolatxa sucrera.
L’any 2015 el Parlament Europeu
va aprovar la possibilitat que els estats membres pogueren prohibir el cultiu
de transgènics als seus territoris, però Espanya
amb el suport parlamentari de PP i
PSOE no va fer cap limitació i els nostres camps van rebre bona part dels
cultius rebutjats per la resta d’europeus. S’ha implantat amb força el cultiu
de dacsa transgènica que començà en 1998. En 2020 el 96% dels transgènics
europeus es conreaven a Espanya i el
4% restant a Portugal, però des de
2012 ha anat baixant la superfície dedicada a aquestes varietats.
Segons informe del Servei Internacional d'Adquisició d'Aplicacions d’Agrobiotecnologia (ISAAA), una entitat sense ànim lucre que vol promoure els cultius biotecnològics, Espanya va passar de 116.307 hectàrees de cultius OMG l’any 2012 a 129.081 en 2016. Aquesta xifra representa un augment del 19,8% de l'extensió de conreus de dacsa transgènica. La producció es concentra a Aragó i Catalunya. A casa nostra hi ha molt poca superfície d’aquest cultiu, i per tant de transgènics.
Tot i que la pressió d’ecologistes
i consumidors té prou limitats els
cultius transgènics a la UE, no
passa el mateix a la resta del món. Els Estats
Units, el Canadà i l'Argentina produeixen el 95% dels
conreus modificats genèticament, els nord-americans pressionen a la UE perquè alce les restriccions als OMG. L'informe de l’ISAAA indica que la superfície mundial
cultivada va arribar en 2016 a una extensió total de 185,1 milions d'hectàrees,
la major part de les quals es dedicava a la producció de pinsos.
Fonts:
MULET, J.M. (2017) “Transgénicos sin
miedo. Todo lo que necesitas saber sobre ellos de la mano de la ciencia”.
Ediciones Destino.
https://metode.cat/noticies/entrevistes/entrevista-jose-miguel-mulet.html
https://es.greenpeace.org/ca/trabajamos-en/agricultura/transgenicos/
https://www.parlament.cat/document/intrade/13684
https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/revistas/pdf_DT%5CDT_2009_35_completa.pdf
https://valenciaplaza.com/transgenicos-valencianos
EDWARD D. PERRY, E.D., CILIBERTO, F., HENNESSY, D.A., MOSCHINI, G. (2016) “Genetically engineered crops and pesticide use in U.S. maize and soybeans”. American Association for the Advancement of Science. https://www.science.org/doi/pdf/10.1126/sciadv.1600850
https://verdeyazul.diarioinformacion.com/elaboran-una-lista-negra-con-144-personas-contrarias-al-glifosato.html/amp
Greenpeace i el glifosat:
https://es.greenpeace.org/es/trabajamos-en/agricultura/glifosato/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada