Passa al contingut principal

Any 1973

 

Interpretació d'una foto de Mario Gaviria en 1976

Aquest any es van conéixer el basc Mario Gaviria Labarta (Cortes de Navarra, 1938-2018) i Josep Vicent Marqués i González (València, 1943-2008) quan coincidiren en unes jornades sobre el desenvolupament organitzades per Llorenç Ferrer Figueras (Barcelona, 1920-2010) a la facultat de Dret de València

En febrer Gaviria publicà a la revista Triunfo un dels primers articles antinuclears a l’estat, “La amenza de la energía nuclear”. En ell alertava sobre els perills de les nuclears i de les irregularitats que s’estaven cometent en la seua construcció, fou un treball basat en les nuclears de Soto de Vergara (Tolosa) i la de Marina de Cope (Múrcia). El van publicar al diari Andalán de Saragossa i també es van fer ressò de la notícia el Diario de Navarra i la Voz de la Ribera, a Tudela. El ple de l’ajuntament de Tudela per unanimitat acordà el rebuig de la central nuclear, això junt amb la forta pressió popular aconseguiren paralitzar definitivament la seua construcció, tampoc es va fer la murciana. Gaviria comptà amb la col·laboració del jove periodista José Echevarria per a donar ressò a la problemàtica nuclear.


La bomba atòmica espanyola


L'almirall Luis Carrero Blanco (Santoña, 1904-1973) va omplir el govern amb membres de l’Opus Dei. Una de les seues primeres decisions va ser reprendre el desenvolupament de la bomba atòmica espanyola. Poc després el general de l’aire Guillermo Velvarde Pinacho (1928-2018) feia públic que el país estava preparat per a construir tres bombes nuclears cada any. El dia 19 de desembre Carrero va reunir-se amb el Secretari d'Estat dels EUA, Henry Alfred Kissinger (Fürth, 1923) per intentar arribar a un acord pel qual es reconeguera a Espanya com un nou estat atòmic, però els americans es negaren radicalment.


L’endemà amb la sorprenent “Operació Ogre”, que requeria una organització molt acurada que fins eixe moment ETA mai no havia demostrat, fins aleshores sols havien fet atemptats amb armes curtes. Quatre joves de vint-i-quatre anys havien cavat un gran túnel sota el cèntric carrer de Claudio Coello, a Madrid, l’ompliren d’explosius, es quedaren a l’aguait amb el detonador en les mans i el feren esclatar just en el moment que passava el cotxe oficial per damunt. El vehicle volà pels aires i caigué dins d’un pati interior, matant a Carrero, axofer i a un escolta.

Josep Maria Casasayas Truyols (Palma, Mallorca, 1927-2004) fundà, va ser el mecenes i el primer president del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). En un principi es centraren en la lluita contra l'urbanisme salvatge que volia acabar en els pocs espais verges que quedaven a les illes. Aconseguiren la protecció de s'Albufera, Cabrera, Mondragó, Sa Dragonera, Sa Canova, la Punta de n'Amer, la Serra de Tramuntana i Son Bosc. Paralitzaren urbanitzacions il·legals com Ses Covetes, Llucalcari o Cala Llamp. En 1980 va dirigir el GOB Xavier Pastor (Palma, Mallorca 1950) que anys després seria director executiu de Greenpeace.



Un altre important grup naturalista que començà aquest exercici foren els murcians de l'Asociación de Naturalistas del Sureste (ANSE). Alguns naturalistes de les comarques del sud formaren part d’aquest grup els primers anys quan començaren al món de l'associacionisme ambiental amb el nom de Grupo Ornitológico del Sureste (GOSE).


Linx ibèric, foto de Rafa Muñoz


Es va publicar al BOE el Decret 2573/1973 pel qual es protegien totes les aus rapinyaires, cigonyes, grues i alguns anàtids, la cabra salvatge ibèrica, l’ós bru, el linx i el gat salvatge, la llúdria, els mustèlids més escassos, el camaleó i les tortugues de terra.

El mes de setembre a Pamplona es va fer una de les primeres reunions de grups de naturalistes i ecologistes de l’estat, la I Convenció Nacional d’Associacions d’Amics de la Natura. La van organitzar els navarresos d’ANAN, assistiren ADENA representada per Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980), AEORMA, els canaris d’ASCAN i d’ATAN, els asturians d’ANA i els balears del GOB.

Entre tots acordaren la constitució de la Unió Nacional d’Amics de la Natura, decidiren reunir-se tots els anys per mantenir una coordinació d’accions. Entre les ponències presentades parlaren d’aigües residuals, de la contaminació dels rius i atmosfèrica, de residus, d’espais naturals amenaçats, dels boscos, de la gestió de l’ICONA i de les grans multinacionals que volien instal·lar-se a Espanya gràcies als pocs requeriments ambientals de la nostra legislació.




A l'hora de redactar les conclusions se'n va anar Félix en veure's sobrepassat pels activistes més combatius i ambiciosos, mantingué durs enfrontaments dialèctics principalment amb els antinuclears que foren els més radicals, acusaren els naturalistes presents de "pardalers moderats”, s'engrandia l'esquerda entre Ecologistes i Naturalistes. Tal volta impulsà aquesta trobada la celebració el 22 d'abril de 1970 del Earth Day, el dia de la Terra, que va promoure l'organització nord-americana Friends of the Earth, esdeveniment del qual es van fer ressò molts mitjans de comunicació.

Entrà en funcionament la tercera nuclear espanyola: Vandellòs I. Va ser la primera que utilitzava tecnologia francesa de grafit-gas, aquest reactor era susceptible de modificar-se per produir plutoni amb el qual fer bombes atòmiques. Alguns inversors es llançaren a la boixa carrera de la nuclearització, es pensava que era un gran negoci gràcies al conte xinés que assegurava que fer una central nuclear costava 25.000 milions de pessetes, es feia en cinc anys i suposava uns beneficis de 10.000 milions. La realitat fou ben diferent, per eixample Ascó costà fer deu anys i es gastaren 250.000 milions de pessetes, la nuclear no era tan bon negoci per als inversors, els únics que guanyaven eren els mercats de capital gràcies als interessos i les constructores.


Arne Næss, foto d’Aagaard Rolf M a la revista Aftenposten


El filòsof noruec Arne Dekke Eide Næss (Slemdal, 1912-2009) en l'article "Els moviments de l'ecologia superficial i l'ecologia profunda: un resum" publicat a la revista Inquiry, proposà el terme Ecologia Profunda. Ecologia Profunda està oposada a l'Ecologisme "light", el Greenwashing sols és una etiqueta publicitaria per vendre més i molt sovint a major preu, amb la pretensió final que res canvie. La filosofia de Næss es basa en l'igualitarisme biosfèric, afirma que tots els éssers vius tenen el mateix dret d’autorealitzar-se respecte de la resta, rebutja les classes i proposa l'autonomia local i la descentralització com eines per a un veritable canvi ecològic. Com la Natura és més important que els humans, propossa una cosmovisió ecocentrica




181 països acordaren el tractat internacional CITES, per a regular el comerç d’espècies amenaçades de flora i fauna silvestres per a protegir-los de la sobreexplotació del comerç internacional.




Ernst Fritz Schumacher (Bonn, 1911-1977) amb el llibre "Small Is Beautiful" (1973) va crear el concepte d'economia de permanència que ha evolucionat al més conegut "desenvolupament sostenible". En 1977 publicà el llibre "A Guide fot the Perplexed" que és alhora una crítica al materialisme científic, una exploració de la naturalesa i l'organització del coneixement. Fou el primer a avisar dels perills d'una economia basada en el petroli, un recurs escàs i molt localitzat en llocs allunyats. Després d'una estada a Birmània es va adonar que el més racional era la utilització dels recursos de proximitat, defensà la necessitat d'assolir una autonomia econòmica basada en eixos recursos de proximitat. També va advertir dels perills que ens ha dut la globalització econòmica molt abans que la patirem i va afirmar que la producció tecnològica mai deu erosionar el nostre capital natural finit.


Bioregions europees


La Democràcia BioregionalBioregionalisme és un terme encunyat pel poeta anarquista Allen Van Newkirk, però el pare d’aquest concepte i proposta d’organització social és Peter Stephen Berg (New York, 1937-2011).

Berg va definir una bioregió com una àrea geogràfica amb unes condicionants similars, eixes característiques provoquen una cultura versemblant perquè condicionen l’organització social dels seus habitants. Bioregió no es deu confondre amb l’Ecoregió, aquesta darrera sols és una classificació per tipus de fauna i vegetació, les bioregions van més enllà perquè depenen de la cultura dels seus pobladors humans.

El Bioregionalisme proposa adaptar les fronteres dels estats als límits de les bioregions, perquè no pot tindre la mateixa organització social un grup que viu al desert que un altre que visca a l’Àrtic. Aquesta proposta està oposada a la Globalització que en ser massa ampla mai no pot tindre cura de les necessitats d’un medi ambient particular.

Proposa fomentar el consum de proximitat, adaptar la producció dels aliments a les plantes autòctones de cada zona, per tant cerca una sostenibilitat harmònica amb la pròpia bioregió. Els bioregionalistes veuen la humanitat i la seua cultura com una part més de la natura, es focalitzen en construir una relació positiva i sostenible amb el medi ambient, en lloc de centrar-se a preservar una natura segregada de les societats humanes.




Ernest Callenbach (Williamsport, 1929-2012) va popularitzar el Bioregionalisme en l’obra “Ecotopia” (1975). En ella conta un viatge d'un periodista, realitzat en 1989, a un país fictici anomenat Ecotopia. Està format per una Bioregió que engloba els estats d’Oregon, Washington i el nord de Califòrnia, és un nou estat independent dels EUA. Descriu un país sense contaminació, amb un consum i una producció sostenibles, amb un transport basat en trens d’alta velocitat, en les ciutats es fa amb taxis, autobusos i tramvies, tots ells elèctrics, la producció d’energia prové totalment de fonts renovables, hi ha completa igualtat entre homes i dones, a més tenen un tipus de família molt oberta. 

On hem de signar per poder mudar-mos a Ecotopia?




Comentaris