 |
Riu Ebrón, Castielfabib, aigües netes i vives! Foto de Rafa Muñoz |
Al País Valencià tenim 12
aqüífers i cadascun té les seues pròpies característiques. En general responen
a tres tipus genèrics, els aqüífers dels massissos calcaris mesozoics carstificats,
distribuïts per l'interior, els aqüífers detrítics del litoral i els aqüífers
terciaris de l'interior en la conca hidrogràfica del riu Túria que també abasta Utiel-Requena,
Bunyol i Casinos.
 |
Sequera, foto de Rafa Muñoz |
Els aqüífers es contaminen per la intrusió d’aigües brutes o contaminades
al subsòl. Aquests contaminants classificats pel seu origen són: les aigües
residuals d’assentaments humans, aigües amb contaminació agropecuària, aigües
amb contaminació industrial o per intrusió d’aigua salina. També es contaminen aqüífers
en certes zones rurals de l’interior que tenen el vessament d’aigües urbanes,
directament a pous negres, sense cap tractament.
 |
Tractaments fitosanitaris, foto de Rafa Muñoz |
Alguns aqüífers del litoral valencià, a conseqüència d'una explotació
excessiva, tenen problemes d'intrusió d'aigües salines. Aquesta problemàtica
afecta extenses àrees de Benicarló,
Vinaròs, Orpesa, Torreblanca, Benicàssim, Moncofa, Sagunt, Xeraco, Pego, Xàbia,
Dénia i Alacant.
 |
Aigua amb excés de nitrats al barranc del Carraixet, Alboraia, foto de Rafa Muñoz |
L'aqüífer de la Plana de València
és el que més indústries té, per tant, el que presenta valors més alts en la
major part dels paràmetres de contaminació industrial, tot i que la seua distribució no és uniforme, la pitjor concentració
de contaminació es concentra a l’Àrea
Metropolitana de València, des del barranc de Puçol fins al barranc del Poyo.
 |
Riu Magre a Utiel, vessaments, foto de Rafa Muñoz |
La contaminació derivada de les pràctiques agrícoles és major en zones amb agricultura
intensiva, que necessiten grans aportacions de fertilitzants, pesticides i
adobs, tots ells es filtren i omplen les aigües subterrànies de nitrats. Les
zones amb major índex de contaminació d’origen agrícola es localitzen en les planes
litorals, als subsistemes interiors de Llíria-Casinos
i a Bunyol-Xest. Els purins que
produeix la ramaderia intensiva són una de les principals fonts de contaminació
per nitrats en municipis amb alta densitat d’explotacions de bestiar.
 |
Vessaments de purins a Requena, foto Rafa Muñoz |
Les àrees deficitàries en recursos hídrics són la Plana de Vinaròs-Peníscola, la Plana d’Orpesa-Torreblanca, la Plana de Castelló, la Plana de Sagunt, la Marina Alta, la Marina Baixa i l’Alt Vinalopó.
 |
Institut Geològic i Miner d'Espanya, aqüífers del País Valencià |
L’any 2018 una Comissió de les Corts
Valencianes estudiaren la contaminació dels aqüífers i trobaren que hi
havia 453 pous de subministrament d’aigua de boca que estaven contaminants. Les
poblacions més afectades foren Alaquàs,
Alginet, Almussafes, Benaguasil, Benifaió, Bétera, l'Eliana, Sant Antoni de
Benaixeve, Sollana i Torrent.
També hi havia molts punts estesos per tot arreu del país amb problemes de
terbolesa de l’aigua o contaminació per plaguicides.
 |
Abocador d'aigües urbanes de la depuradora d'Utiel |
El programa Horitzó 2020 de la Unió Europea va dedicar tres anys a
reunir i compartir informació per implementar pràctiques i tecnologies que
milloren la viabilitat dels sistemes de reg i fertirrigats, per reduïr els
nitrats dissolts en l’aigua.
 |
Séquia a Tavernes Blanques, foto de Rafa Muñoz |
 |
Tribunal de les Aigües a València en 1967 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada