Els Aqüífers i la Contaminació de l’Aigua

 

Riu Ebrón, Castielfabib, aigües netes i vives! Foto de Rafa Muñoz

Al País Valencià tenim 12 aqüífers i cadascun té les seues pròpies característiques. En general responen a tres tipus genèrics, els aqüífers dels massissos calcaris mesozoics carstificats, distribuïts per l'interior, els aqüífers detrítics del litoral i els aqüífers terciaris de l'interior en la conca hidrogràfica del riu Túria que també abasta Utiel-Requena, Bunyol i Casinos.

Sequera, foto de Rafa Muñoz

Els aqüífers es contaminen per la intrusió d’aigües brutes o contaminades al subsòl. Aquests contaminants classificats pel seu origen són: les aigües residuals d’assentaments humans, aigües amb contaminació agropecuària, aigües amb contaminació industrial o per intrusió d’aigua salina. També es contaminen aqüífers en certes zones rurals de l’interior que tenen el vessament d’aigües urbanes, directament a pous negres, sense cap tractament.

Tractaments fitosanitaris, foto de Rafa Muñoz

Alguns aqüífers del litoral valencià, a conseqüència d'una explotació excessiva, tenen problemes d'intrusió d'aigües salines. Aquesta problemàtica afecta extenses àrees de Benicarló, Vinaròs, Orpesa, Torreblanca, Benicàssim, Moncofa, Sagunt, Xeraco, Pego, Xàbia, Dénia i Alacant.

Aigua amb excés de nitrats al barranc del Carraixet, Alboraia, foto de Rafa Muñoz

L'aqüífer de la Plana de València és el que més indústries té, per tant, el que presenta valors més alts en la major part dels paràmetres de contaminació industrial, tot i que  la seua distribució no és uniforme, la pitjor concentració de contaminació es concentra a l’Àrea Metropolitana de València, des del barranc de Puçol fins al barranc del Poyo.

Riu Magre a Utiel, vessaments, foto de Rafa Muñoz

La contaminació derivada de les pràctiques agrícoles és major en zones amb agricultura intensiva, que necessiten grans aportacions de fertilitzants, pesticides i adobs, tots ells es filtren i omplen les aigües subterrànies de nitrats. Les zones amb major índex de contaminació d’origen agrícola es localitzen en les planes litorals, als subsistemes interiors de Llíria-Casinos i a Bunyol-Xest. Els purins que produeix la ramaderia intensiva són una de les principals fonts de contaminació per nitrats en municipis amb alta densitat d’explotacions de bestiar.

Vessaments de purins a Requena, foto Rafa Muñoz

Les àrees deficitàries en recursos hídrics són la Plana de Vinaròs-Peníscola, la Plana d’Orpesa-Torreblanca, la Plana de Castelló, la Plana de Sagunt, la Marina Alta, la Marina Baixa i l’Alt Vinalopó.

Institut Geològic i Miner d'Espanya, aqüífers del País Valencià

L’any 2018 una Comissió de les Corts Valencianes estudiaren la contaminació dels aqüífers i trobaren que hi havia 453 pous de subministrament d’aigua de boca que estaven contaminants. Les poblacions més afectades foren Alaquàs, Alginet, Almussafes, Benaguasil, Benifaió, Bétera, l'Eliana, Sant Antoni de Benaixeve, Sollana i Torrent. També hi havia molts punts estesos per tot arreu del país amb problemes de terbolesa de l’aigua o contaminació per plaguicides.

Abocador d'aigües urbanes de la depuradora d'Utiel

El programa Horitzó 2020 de la Unió Europea va dedicar tres anys a reunir i compartir informació per implementar pràctiques i tecnologies que milloren la viabilitat dels sistemes de reg i fertirrigats, per reduïr els nitrats dissolts en l’aigua.

Séquia a Tavernes Blanques, foto de Rafa Muñoz

Tribunal de les Aigües a València en 1967