Els Aqüífers i la Contaminació de l’Aigua

 

Riu Ebrón, Castielfabib, aigües netes i vives! Arxiu RMiB

A tot l’estat tenim 353 bosses o masses d'aigua subterrània que ocupen 140.000 km², de les quals traguem cada any 29.400 hm³. Segons documents elaborats pels plans hidrològics (2022-2027) presentats per les Confederacions Hidrogràfiques, el 44% de les masses d'aigua subterrània a Espanya es troben en mal estat. Per tant, estem incomplim els compromisos exigits per la Directiva Europea Marc de l'Aigua, que pretén que totes les aigües subterrànies estiguen en bon estat global abans del final de 2027. Cal recordar que no complir les lleis europees implica l’obertura d’expedients sancionadors com el que ens van obrir el 2 de juliol de 2020, per incomplir els índexs de contaminació per nitrats.

No tot són sancions i exigències legals, també s'han desenvolupat programes com l'Horitzó 2020 de la Unió Europea que dedicà tres anys per a reunir i compartir informació per a implementar pràctiques i tecnologies que milloren la viabilitat dels sistemes de reg i fertirrigació, per a reduir els nitrats dissolts en l'aigua.   

Sequera. Arxiu RMiB

Problemàtiques de les aigües subterrànies

Quan les extraccions d’aigua d’una bossa freàtica superen el 80% del recurs disponible als aqüífers (nivell piezomètric o nivell freàtic), o el 80% de la capacitat de regeneració amb el cicle natural (índex d'explotació), es declaren en mal estat quantitatiu. Malgrat l'emergència climàtica i les pròximes sequeres que patirem, tenim el 27% de les aigües subterrànies en mal estat quantitatiu. El 30% estan en mal estat químic, perquè han assolit uns nivells de contaminació per nitrats, plaguicides o metalls, per damunt dels màxims que tolera la salut humana. A més el 14% estan en mal estat en les dues dimensions anteriors, tant la quantitativa com la química.

Tractaments fitosanitaris. Arxiu RMiB

S'afegeix ix una altra problemàtica, donada la seua ubicació sota terra, és molt més difícil i lent recuperar els aqüífers contaminants que les aigües superficials. També és més complicat conéixer el seu estat perquè el 22% de les masses d'aigües subterrànies d'Espanya no tenen instal·lats sensors que mesuren l'evolució del nivell de l'aigua, que permetrien conéixer amb detall el seu estat del nivell freàtic, tot i que hi ha obligació legal d'instal·lar-les.

Tot i que és obligatori per llei, moltes explotacions agrícoles no tenen instal·lats els cabalímetres, són comptadors que mesuren la quantitat d’aigua extreta. Existeix un alt nivell de frau que s’agreuja encara més amb la freqüent manipulació dels mesuradors.

Enquadrat en una tradicional permissivitat davant dels regadius il·legals, les confederacions hidrogràfiques reconeixen públicament que no poden controlar les quantitats d’aigua extretes. Els tribunals tampoc ajuden gens, quan dicten sentències que afirmen que no es poden controlar els pous d’ús privatiu oberts a l'empara de la Llei d'Aigües. En les confederacions els anomenen com “els set mils”, perquè se’ls permet extreure fins a 7.000 m³ a l'any debades.

Aigua amb excés de nitrats al barranc del Carraixet, Alboraia. Arxiu RMiB

Hi ha conques que ni tan sols s'han plantejat mesures per a revertir la contínua reducció de cabdals, tot mentre defensen l'increment dels seus regadius. Quan no tenen prou aigua la demanen a unes altres conques, encara que hagen d'encetar inversions de milers d'euros públics. Una mostra la tenim ben prop, la Confederació del Segura exigeix no haver de pagar els costos del regadiu, mitjançant les tarifes de l'aigua, per tal de continuar sent competitives. A més els agricultors es neguen a pagar l'aigua dessalada de mar, que els pareix molt cara. Eixa mateixa aigua que hauria de substituir la que els arriba dels transvasaments del Tajo, procedents dels embassaments d'Entrepeñas i Buendía.

Respecte de la contaminació de les aigües subterrànies, mitjançant l'anàlisi de les substàncies contaminants i de la seua evolució, quan se superen els límits establerts per a la salut humana, es considera que el seu estat qualitatiu està en mal estat químic. Segons dades del MITECO el 30% de la població s’abasteix amb aigües subterrànies que sovint estan contaminades per nitrats, sulfats, pesticides o arsènic.

Riu Magre a Utiel, vessaments urbans. Arxiu RMiB

Els aqüífers es contaminen per la intrusió d'aigües brutes o contaminades al subsol. Aquests contaminants són provocats per les aigües residuals d'assentaments humans. Certes zones rurals vessen les seues aigües residuals directament a pous negres, sense cap tractament. També és important la d'aigües amb contaminació agropecuària, de les aigües residuals amb contaminació industrial o per intrusió d'aigua salina. L'excés d'extraccions a les zones costaneres produeix una intrusió d'aigua salada en canviar el flux d'intrusió a l'aqüífer. En les masses continentals, una mala gestió dels pous pot produir una contaminació creuada per sals i guixos.

Vessaments de purins a Requena, Arxiu RMiB

L’estat de la conca del Xúquer

Al País Valencià tenim 12 aqüífers, tots pertanyen a la conca del Xúquer. En general responen a tres tipus genèrics, els aqüífers dels massissos calcaris mesozoics carstificats, distribuïts per l'interior, els aqüífers detrítics del litoral i els aqüífers terciaris de l'interior en la conca hidrogràfica del riu Túria que també abasta part Utiel-Requena, la Foia de Bunyol i Casinos-Llíria.

Segons dades de 2018 els valencians gastàvem 3.063 hm³/any d'aigua. El 80% del total la consumien els cultius que ocupaven més d'un milió i mig d'hectàrees. Pel seu origen 1.563 hm³ eren aigües superficials i 1.500 hm³ provenien del subsol. La meitat de les aigües utilitzades per al consum humà provenien dels aqüífers, per tant, l'estat d'eixes aigües subterrànies és vital per a la salut de molts valencians. 

Institut Geològic i Miner d'Espanya, aqüífers del País Valencià

L’any 2018 una comissió de les Corts Valencianes estudià la contaminació dels aqüífers i trobaren que hi havia 453 pous de subministrament d’aigua de boca que estaven contaminants. Les poblacions més afectades eren Alaquàs, Alginet, Almussafes, Benaguasil, Benifaió, Bétera, l'Eliana, Sant Antoni de Benaixeve, Sollana i Torrent. També hi havia molts punts estesos per tot arreu del país amb problemes de terbolesa de l’aigua.

El 47% de les aigües subterrànies de la nostra conca estan en mal estat, un 36% estan en mal estat quantitatiu, un 22% en mal estat qualitatiu, a més un 13% es troben afectades per intrusió i/o contaminació salina. Cal recordar que algunes bosses freàtiques estan afectades per ambdues causes, sumen la minva de cabdals i estan contaminades.

Abocador d'aigües urbanes de la depuradora d'Utiel. Arxiu RMiB

S'afegeix que alguns aqüífers del litoral valencià, a conseqüència d'una explotació excessiva derivada del turisme, tenen problemes d'intrusió d'aigües salines. Aquesta problemàtica afecta extenses àrees de Benicarló, Vinaròs, Orpesa, Torreblanca, Benicàssim, Moncofa, Sagunt, Xeraco, Pego, Xàbia, Dénia i Alacant.

L'aqüífer de la Plana de València és el que més indústries té, per tant, el que presenta valors més alts en la major part dels paràmetres de contaminació industrial, tot i que  la seua distribució no és uniforme, la pitjor concentració de contaminació es concentra a l’Àrea Metropolitana de València, des del barranc de Puçol fins al barranc del Poyo.

Séquia a Tavernes Blanques, Arxiu RMiB 

La contaminació derivada de les pràctiques agrícoles és major en zones amb agricultura intensiva, que gasten grans quantitats de fertilitzants i pesticides, un volta dissolts es filtren al sòl i contaminen les aigües subterrànies. Les normes assenyalen que el nivell de nitrats en l'aigua no pot superar els 50 mg/litre, és el límit de seguretat per a la salut humana. La crua realitat mostra que les mesures d’aigües subterrànies a Llíria-Casinos tenen una mitjana de 186 mg/l; a Plana de Castelló 136 mg/l; a Plana de Vinaròs 109 mg/l i a Bunyol-Xest.

Els purins que genera la ramaderia intensiva són una de les principals fonts de contaminació per nitrats que afecta els municipis amb alta densitat d’explotacions de bestiar.

Tribunal de les Aigües a València en 1967

Els fitosanitaris també contaminen les aigües superficials, destaquen l'insecticida Clorpirifós que s'estén pels trams finals dels rius Millars, Túria i Xúquer. Tenim aigües superficials contaminades pels herbicides Bromacilo, Desetil-Terbutilazina, Terbumetón-Desetil, per l’organoclorat Beta-HCH, per l’organofosforat Clorpirifós i per l’insecticida Endosulfán. Les zones més afectades són la Plana de Castelló, Llíria-Casinos, Bunyol-Xest i la Plana de València. Per sort cap massa d’aigua subterrània supera els índexs de contaminació per plaguicides. 

Estat dels aqüífers valencians

Les àrees deficitàries en recursos hídrics per l’excés d’extracció són la Plana de Vinaròs-Peníscola, la Plana d’Orpesa-Torreblanca, la Plana de Castelló, la Plana de Sagunt, la Marina Alta, la Marina Baixa i l’Alt Vinalopó.

Aqüífers contaminants al País Valencià

Doncs repassem al detall dades i l'estat dels diferents aqüífers valencians que presenten mal estat.

Requena-Utiel: Superfície de l’aqüífer 987,91 km². Recurs disponible 17,3 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 130%.

Llíria-Casinos: Superfície de l’aqüífer 861,14 km², Recurs disponible 69,6 hm³/any. Molt greu estat químic i quantitatiu, índex d’explotació del 130%.

Alt Maestrat: Superfície de l’aqüífer 858,4 km², Recurs disponible 44,1 hm³/any. Mal estat químic, índex d’explotació del 0%

Vega Baixa del Segura: Superfície de l’aqüífer 752,31 km². Recurs disponible 21,17 hm³/any. Mal estat químic, índex d’explotació del 84%.

Baix Vinalopó: Superfície de l’aqüífer 713,74 km². Recurs disponible 20,1 hm³/any. Molt greu estat químic, índex d’explotació del 50%.

Aqüífers contaminants per fitosanitaris

Serra Grossa-Xàtiva: Superfície de l’aqüífer 660,36 km². Recurs disponible 43,2 hm³/any. Mal estat quantitatiu i químic, índex d’explotació del 70%.

Serra de les Agulles, Alzira: Superfície de l’aqüífer 566,18 km². Recurs disponible 156 hm³/any. Molt greu estat químic, índex d’explotació del 30%.

La Plana de Castelló: Superfície de l’aqüífer 496,23 km², Recurs disponible 91,3 hm³/any. Molt greu estat químic i quantitatiu, índex d’explotació del 160%.

Estat de les aigües subterrànies (2015-2020) Atles Temàtic de la CV.

Àrea Metropolitana de València: Superfície de l’aqüífer 402,52 km², Recurs disponible 88,8 hm³/any. Molt greu estat químic, índex d’explotació del 120%.

Xiva-Montserrat: Superfície de l’aqüífer 358,54 km², Recurs disponible 35,2 hm³/any. Molt greu estat químic i quantitatiu, índex d’explotació del 130%.

Estivella: Superfície de l’aqüífer 345,02 km². Recurs disponible 8,9 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 190%.

Villena-Beneixama: Superfície de l’aqüífer 325,85 km². Recurs disponible 15,7 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 360%.

Aqüífers de la conca del Xúquer sobreexplotats quantitativament

La Ribera Baixa: Superfície de l’aqüífer 251,42 km². Recurs disponible 51,6 hm³/any. Molt greu estat químic, índex d’explotació del 130%.

Sogorb: Superfície de l’aqüífer 207,49 km². Recurs disponible 9,5 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 170%.

Pinar de Camús, Biar: Superfície de l’aqüífer 198,4 km². Recurs disponible 4,2 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 120%.

Sant Joan: Superfície de l’aqüífer 178,46 km². Recurs disponible 12,5 hm³/any. Molt greu estat químic, índex d’explotació del 20%.

Torrevella: Superfície de l’aqüífer 168,68 km². Recurs disponible 0,91 hm³/any. Mal estat quantitatiu i químic, índex d’explotació del 391%.

Plana de Vinaròs: Superfície de l’aqüífer 160,34 km², Recurs disponible 31,9 hm³/any. Molt greu estat químic i quantitatiu, índex d’explotació del 110%.

Arxiu RMiB

Vall d’Albaida: Superfície de l’aqüífer 150,56 km². Recurs disponible 13 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 110%.

Serral, Salines: Superfície de l’aqüífer 137,59 km². Recurs disponible 2,4 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 680%.

Serra de l’Algaiat, El Fondo de les Neus: Superfície de l’aqüífer 134,34 km². Recurs disponible 2,8 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 250%.

Xest: Superfície de l’aqüífer 131,08 km². Recurs disponible 10,8 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 140%.

Sagunt: Superfície de l’aqüífer 130,16 km². Recurs disponible 21,5 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 150%.

Aigües residuals de petits nuclis rurals sense depuració. Arxiu RMiB

Serra del Cid, Novelda: Superfície de l’aqüífer 129,33 km². Recurs disponible 2,1 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 460%.

Maigmó, Petrer: Superfície de l’aqüífer 127,58 km². Recurs disponible 2,5 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 240%.

Foia de Castàlia: Superfície de l’aqüífer 120,47 km². Recurs disponible 3,5 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 170%.

La Vall d’Uixó: Superfície de l’aqüífer 115,96 km², Recurs disponible 5,6 hm³/any. Molt greu estat químic i quantitatiu, índex d’explotació del 190%.

Marxuquera: Superfície de l’aqüífer 108,57 km². Recurs disponible 17 hm³/any. Mal estat químic, índex d’explotació del 110%.

Orpesa-Torreblanca: Superfície de l’aqüífer 89,17 km². Recurs disponible 15,2 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 100%.

Ondara, Dénia: Superfície de l’aqüífer 83,11 km². Recurs disponible 13,7 hm³/any. Mal estat quantitatiu i químic, índex d’explotació del 270%.

Barx: Superfície de l’aqüífer 70,43 km². Recurs disponible 13 hm³/any. Mal estat químic, índex d’explotació del 90%.

Serra de l’Algaiat, El Fondo de les Neus: Superfície de l’aqüífer 66,66 km². Recurs disponible 3 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 560%.

Picassent, La Contienda: Superfície de l’aqüífer 64,84 km². Recurs disponible 5,8 hm³/any. Molt greu estat químic, índex d’explotació del 220%.

Cap Roig, Sant Miquel de Salines: Superfície de l’aqüífer 61,51 km². Recurs disponible 1,04 hm³/any. Mal estat quantitatiu i químic, índex d’explotació del 186%.

Plana de Xeraco: Superfície de l’aqüífer 59,77 km². Recurs disponible 16,9 hm³/any. Mal estat quantitatiu i químic, índex d’explotació del 90%.

Plana de Gandia: Superfície de l’aqüífer 56,73 km². Recurs disponible 16,6 hm³/any. Mal estat quantitatiu i químic, índex d’explotació del 110%.

Pego, Oliva: Superfície de l’aqüífer 54,79 km². Recurs disponible 12,8 hm³/any. Molt greu estat quantitatiu i químic, índex d’explotació del 170%.

La Solana, Gata de Gorgos: Superfície de l’aqüífer 51,68 km². Recurs disponible 6,3 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 140%.

Pedralba: Superfície de l’aqüífer 42,9 km². Recurs disponible 7,5 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 220%.

Alforins-Font de la Figuera: Superfície de l’aqüífer 34,36 km². Recurs disponible 6,7 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 180%.

Serra de Peñarrubia-Sax: Superfície de l’aqüífer 35,86 km². Recurs disponible 2,3 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 250%.

Montroi i Real: Superfície de l’aqüífer 34,36 km². Recurs disponible 6,7 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 180%.

Onil: Superfície de l’aqüífer 33,3 km². Recurs disponible 1,2 hm³/any. Mal estat quantitatiu, índex d’explotació del 50%.

Aigües netes a Alquézar, Hosca. Arxiu RMiB

 

Fonts i Referències:

Informe “SOS AQÜÍFERS GREENPEACE”:

https://es.greenpeace.org/es/en-profundidad/sos-acuiferos/