“In wildness is the preservation of the world” (La conservació del món depén del feréstec) Henry David Thoreau (1851) Abans del segle XX sols hi havia una elit de científics, d’aristòcrates i mecenes, però a mitjans d’eixe segle s'havien generalitzat les universitats gràcies al fet que molts estats i empreses multiplicaren la inversió en ciència . Aparegué tot un exèrcit d'universitaris de classe burgesa als que en arribar la fi del segle, amb la generalització de l'educació, se’ls afegiren alguns fills dels treballadors. Però per a conéixer la historia del Naturalisme i la posterior eclosió de l’ Ecologia cal retrocedir uns anys. Un dels primers passos el va donar Carolus Linnaeus (Råshult, 1707-1778) en la seua obra “ Systema Naturae ” (1735) on feia una classificació de les espècies, ens va incloure amb la denominació d' Homo sapiens . Amb eixe cognom de sapiens ens definia com a éssers savis, capaços de conéixer, de realitzar raonaments abstractes, operacions