Passa al contingut principal

Any 1988

 


PACIFISTES I OBJECTORS

La Creu Roja començà a oferir als objectors 500 places per a realitzar la Prestació Social Substitutòria (PSS). Aquest any Amnistia Internacional va reconéixer com a presoner de consciència a l'objector sobrevingut, al lleonés José Manuel Fierro Conchouso. En començar la mili abandonà la seua caserna a Irun i es dedicà a coordinar a una vintena de joves que com ell havien decidit objectar. Fou el primer objector sobrevingut, la resposta va ser detenir-lo i traslladar-lo a la presó militar.

Es convocaren unes Jornades Antimilitaristes a Saragossa on els grups MOC i Mili KK acordaren assumir la insubmissió com a estratègia per a enfrontar-se al servei militar obligatori, començaren a aplicar-lo l’any següent. Eren tan nombrosos els objectors que el mes de setembre el govern anuncià que dels 26.656 que tenien registrats, al voltant de 24.000 quedarien alliberats de fer la PPS.

El ministeri de defensa va reconéixer que la principal causa de mortalitat dels joves que feien el servei militar era el suïcidi, des de 1983 fins a 1987 s’havien llevat la vida 152 soldats. En sols sis mesos de 1988, moriren per suïcidi tretze soldats, uns altres divuit moriren en diversos accidents mentre feien la “mili”.

Col·lecció de Cartells Fons Josep Vinyals (U.A. de Barcelona)


El 27 de setembre els socialistes asseguraren als aliats nord-americans i als socis europeus que la clàusula del referèndum per a mantenir-nos dins de l’OTAN que assegurava que no es permetia la presència ni el trànsit d’armes nuclears en el nostre territori, que podia canviar-se sense cap problema. Tota una mostra de coherència!

En novembre sortejaren a 254.509 joves de divuit anys per anar a fer la mili l’any següent, d’ells 240.487 serien forçats i farien dotze mesos de servici, 9.732 serien voluntaris i farien setze mesos, uns altres 4.290 serien de les milícies universitàries.

 


NATURALISTES

La Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) signaren un conveni per a crear l’Estació Ornitològica de l’Albufera (EOA). Tingueren seu en les instal·lacions de l'Estació Biològica i Piscícola de la Mata del Fang, que fins a eixe moment havien sigut de l'ICONA. Allí s’organitzaren cursos d’anellament on començaren molts dels ornitòlegs i naturalistes valencians. El biòleg Rafa Pardo Gutiérrez, membre d’AGRÓ va ser anomenat el seu director.

Aquest any Javier Caletrio, Bosco Dies Jambrino i Nacho Dies Jambrino decidiren assolir la tasca de publicar un Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana. Van publicar-ne un per any fins a 1994. Blanc sobre negre, al llistat d'observadors i grups ornitològics es pot trobar als protagonistes d'eixos inicis d’una ornitologia valenciana jove, tot i que gràcies a aquesta fita obtenien la majoria d'edat. En el volum dedicat a aquest exercici els coordinadors arreplegaren dades de 260 espècies d’aus aportades per 53 observadors i quatre grups: l’Estació Ornitològica de l’Albufera, el Grupo de Anillamiento del Limonero Alicantino (GALA), Naturalia i el Laboratori d’Ornitologia Valencià.

El Grup Alacantí per la Defensa i Estudi de la Natura (GADEN) organitzà una setmana sobre les aus al Centre d’Educació Ambiental del Benacantil. Instal·laren caixes niu als parcs d’Alacant amb ajut dels camions de bombers.

Respecte de l’anellament cal destacar que l’Estació Ornitològica de l’Albufera anellà 9.207 aus de 159 espècies, Joan Castany 3.586 exemplars de 55 espècies, els alacantins de GALA 2.490 ocells de 49 espècies i Naturalia 383 aus de 32 espècies diferents. En tot l’estat aquest any hi havia 138 grups i anelladors individuals que marcaren 149.178 ocells de 296 espècies diferents.

Després de funcionar més d’un lustre, el Grup d’Estudi dels Rapinyaires (GER) de València va legalitzar-se aquest any en inscriure’s al registre d’associacions.

SEO i Acció Ecologista-Agró mamprengueren una campanya contra l’autorització administrativa que donà la Generalitat al parany. Aquesta modalitat tot i que era tradicional era un mètode de cacera no selectiu, per tant, incomplia molts tractats de protecció internacionals, com la Directiva de Conservació de les Aus Silvestres i el Conveni de Berna. Per a denunciar-ho ambdues organitzacions enviaren centenars de cartes i targetes postals al president de la Generalitat.

El Grup d’Amics de la Natura del Comtat organitzaren la reunió de primavera de la Coordinadora per a la Defensa del Bosc.

Es va crear una Coordinadora per a la defensa de la serra Mariola i per a demanar la seua protecció.

 

ECOLOGISTES

Es van unir tres dels principals grups de les comarques centrals, l'Associació Ecologista del Camp de Morvedre, Acció Ecologista amb implantació a l'Horta i la Ribera a més dels naturalistes del grup Agró. Tots junts formaren un potent grup ecologista Acció Ecologista-Agró. Alguns dels seus membres més assenyalats en eixos inicis foren Víctor Navarro, Matías Riera, Joan Antoni Llinares Gómez (Alzira, 1953), Enric Amer, Rafael Pardo Gutiérrez i William Colón, després continuaren Yolanda Monroig o Cristina Domingo i Pérez (Paterna).

Una volta units encetaren accions judicials per a defensar el territori, mitjançant denúncies que duien endavant fins a les màximes instàncies jurídiques, això els va permetre guanyar sentències molt significatives per a la defensa del territori. Gràcies a Acció Ecologista-Agró s’ha aconseguit prohibir un mètode de cacera no selectiu com el "parany" o es va declarar la protecció del Quadro de Santiago, un important aiguamoll a Benicàssim, sols per esmentar un parell de les més significatives. Aquest darrer triomf va ser molt rellevant perquè consolidava jurisprudència, mitjançant la qual un aiguamoll, pel fet de ser-ho, tenia dret a estar protegit, independentment de les qualificacions urbanístiques anteriors que haguera tingut.




Cal ressenyar el treball del grup d’Acció Ecologista AGRÓ (AE-A) del Camp de Morvedre, encapçalat per Enric Amer i David Olmos. Aconseguiren paralitzar la urbanització de bona part de la marjal d’Almardà, arribaren a un acord de custòdia del territori amb l’ajuntament de Sagunt per a mantenir la restaurada Casa Penya on impulsaren la construcció d’observatoris ornitològics. A la veïna marjal d’Almenara, després de més de vint anys d’un intens treball conservacionista, compraren els ullals dels Estanys i de Quartons, amb això garantien el subministrament d’aigua dolça i neta, el principal element que manté la biodiversitat en un aiguamoll.

A Xiva es va crear el Grupo Ecologista ENEBRO, fins a l’any 1989 publicaren el butlletí ARBOLEDA. Entre les seues campanyes reivindicatives cal destacar que denunciaren a la paperera de Bunyol, pels vessaments de residus que contaminaven el riu Bunyol.

Aquest any ja estava actiu el Grup Ecologista de Borriol, a la Plana Alta, com a mínim continuaren treballant fins a l’any 1991.

El Grup Ecologista d’Algemesí es va mobilitzar per a protegir la Xopera, un important bosc de ribera en la confluència dels rius Magre i Xúquer.

Els Verds d’Alacant denunciaren a un particular per tallar arbres sense permís dels propietaris, la comunitat de propietaris de la urbanització Bernardo Pérez Sales, al barri de Baver. Per primera volta en l’estat un jutjat condemnava a un acusat de fer una tala il·legal, hagué de replantar el mateix nombre de peus tallats i pagar una multa, aquesta sentència pionera també creà jurisprudència.




Gràcies a les pressions ecologistes es va aconseguir aturar el projecte d’obrir un magatzem de parallamps radioactius a Quart de Poblet.




En l'àmbit estatal començaven a organitzar-se els activistes antitaurins, encetaren una campanya estatal.

El Grupo Ecologista el Fresnal de Bunyol protestaren contra el subsolat, o llaurat de les muntanyes amb maquinària pesant per a repoblacions forestals de l’ICONA. Una altra mostra de la poca sensibilitat cap al bosc d’eixe any la trobem a Penyagolosa, per obrir una pista nova tallaren nombrosos peus de teixos (Taxus baccata) un arbre molt singular que estava protegit al País Valencià. A Xert es va desfer un carrascal a la Mola de Murar per obrir un altre camí.

 


MOVIMENT VEÏNAL

Algunes associacions de veïns i col·lectius socials reunits al Poble Nou formaren la Coordinadora de Defensa de l’Horta. El primer objectiu fou redactar al·legacions al Pla Urbanístic de València per a defensar l’Horta, el pla volia construir damunt 916 hectàrees d’horta. A València aquest any començava la destrucció de l’horta del Camí de Vera, que es menjaren les universitats que hui omplen el Campus de Tarongers, tot mentre  l’urbanisme especulatiu s’encarregava de devorar 100 hectàrees de l’horta que envoltava el barri de Campanar, ací volien fer un parc d’atraccions.

Aquesta coordinadora l’encapçalaren Dolores García de l’AV de la Font de Sant Lluís, José Mocholí de l’AV de la Devesa, intel·lectuals com Miquel Gil Corell (València, 1921-2003) o Josep Lluís Miralles i Garcia, llauradors com José Miguel Real Castelló de Burjassot o Antonia Albert de Poble Nou, activistes com Carmina Ortega de Poble Nou, Toni Montesinos i Castelló d’Acció Ecologista AGRÓ, Manuel Pérez de Radio KLARA, l’estudiant Eva Cuñat, l’advocada Silvia Fajarnés, el sociòleg José Manuel Rodríguez, Eduardo Peris, Trini Simó Terol (València, 1935-2020) o Just Ramírez Palomar (València, 1948-1994).

 

Gall de canyar, Arxiu RMiB

CRÒNICA DE 1988

La Conselleria de Medi Ambient va encetar un dels projectes de reintroducció d’animals extints més exitosos, el gall de canyar (Porphyrio porphyrio). Aquesta espectacular au dels aiguamolls s’havia extingit al País Valencià a finals del segle XIX. A Doñana agafaren ous i els dugueren al Centre de Recuperació de la Granja del Saler. Una volta nascuts aviat començaren a reproduir-se, els primers exemplars els amollaren en la mateixa Albufera. Hui aquesta espècie es distribueix per totes les zones humides de la Mediterrània i els nous exemplars criats al centre s’envien a Portugal i Sicília.

El mes d’abril l’ajuntament de Sagunt presentà el projecte de requalificació de mig milió de metres quadrats de sòl d’aiguamolls per a urbanitzar Puerto Corinto, just al sud de la marjal d’Almenara. Tenien previst un tipus d’actuació molt paregut al que es va fer a Port Saplaja, Alboraia, amb 800 xalets d’alt nivell al voltant d’un port. Acció Ecologista del Camp de Morvedre i les associacions de veïns aconseguiren arreplegar més de 3000 signatures i gràcies a les pressions aconseguiren la paralització del projecte.

El mes de juny vuit grans vaixells pesquers dedicats al palangre estigueren treballant al canal del mar Balear, entre les Balears i el País Valencià, pertanyien a la companyia japonesa Fuko Toku Maru. Calaven palangres de més de cent quilòmetres dels quals penjaven fins a 1.500 hams que interceptaven el pas migratori de les tonyines roges (Thunnus Thynnus) que venien de l’Atlàntic per a fressar al Mediterrani. Les nombroses captures delmaren les poblacions de tonyines que desaparegueren amb molta rapidesa.

La Generalitat Valenciana declarà la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulaven els Paratges Naturals del País Valencià. Aquest exercici es va declarar la protecció sota la figura de parc natural de les Salines de Santa Pola, les llacunes de la Mata i Torrevella, el Fondo d’Elx, el Prat de Cabanes Torreblanca i les Illes Columbretes.

El 9 d'octubre inauguraren el metro de València. El Ministeri de Transport va foradar set quilòmetres del subsòl de la ciutat i feren vuit estacions: Beniferri, Campanar-La Fe, Túria, Àngel Guimerà, Plaça Espanya, Jesús, Patraix, i Hospital –avui Safranar. Aquesta primera connexió interconnectava les línies del trenet, el ramal de Llíria i Bétera amb el de Vilanova de Castelló.

El 3 de novembre començaren unes fortes pluges que provocaren inundacions a la Ribera Alta, i provocaren la mort de quatre persones, a Gandia, Oliva, la Vila Joiosa i Alacant.

Es va fer un nou Pla General Urbanístic de València, entre altres modificacions destacà que qualificava zona verda els terrenys ocupats per la platja de vies ferroviàries de l’Estació del Nord, per a impulsar la construcció d’un gran Parc Central, aspiraven acabar amb la divisió que provocaven en la ciutat. La reforma de la xarxa ferroviària s'ha dilatat massa perquè l'arribada de l'AVE en 2010 capgirà els plans previstos des dels anys noranta. Hui, el debat se centra en la necessitat de fer un túnel passant ferroviari i finalitzar el parc central afegint-li tota la plataforma de les vies.




L’ajuntament de València va obrir al trànsit el vial central de la Devesa del Saler. Això provocà les denúncies dels naturalistes que avisaren que el tràfic provocaria la pèrdua dels nius dels martinets de nit (Nycticorax nycticorax), unes trenta-cinc parelles criaven als arbres al mig del bosc.


Lerma i Blasco


La Coordinadora per a la Defensa de les Aus (CODA) va denunciar la pèssima gestió mediambiental del govern autònom de Joan Lerma i Blasco (València, 1951). Una prova era que Carlos Avernheimer Arguiñano, el director d’Ordenació del Medi Ambient, també dirigia els parcs naturals l’Albufera, el Montgó i el Penyal d’Ifac. Tot mentre el conseller d’Obres Públiques i Urbanisme, Rafael Blasco i Castany (Alzira, 1945) autoritzava tota mena de desgavells ecològics com desfer amb dinamita un penya-segat per permetre als veïns d’una urbanització l’accés a una cala verge, a les Morres de Benitatxell.

Aquest any es va aprovar el polèmic projecte de restauració del Teatre Romà de Sagunt dissenyat pels arquitectes Giorgio Grassi (Milán, 1935) i Manuel Portaceli Roig (València, 1942). Aquesta actuació la va denunciar als tribunals l'advocat Juan Marco Molines (València, 1932), que era diputat del PP en les Corts Valencianes.

Al País Valencià aquest any es produïren 320 incendis, que van cremar 953,4 hectàrees de boscos i calcinaren un total de 2.656,5 ha.

 

Base Gabriel de Castella

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

En gener el govern socialista anuncià que la reducció de les bases militars nord-americanes, acordaren un termini de tres anys perquè retiraren 72 avions F-16 de la base de Torrejón. El trasllat l’haguérem de pagar i ens costà 1.000 milions de pessetes.

El 12 de gener l’estat va obrir la primera base espanyola a l’Antàrtida, a l'Illa Livingston, l’anomenaren Joan Carles I. La gestiona el Ministeri d'Educació a través de la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC. L’any següent obriren una altra en l'illa de la Decepció, la base Gabriel de Castella que gestiona l’Exèrcit de Terra. Ambdues instal·lacions només s’utilitzen en l’estiu antàrtic i estan a les Illes Shetland del Sud.

El mes de març es va aprovar una incompleta "Llei de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres" que substituiria a la franquista "Llei d'Espais Naturals Protegits". El Grup Ecologista Xoriguer de la Vila Joiosa va organitzar un aplec i una manifestació per a protestar contra la degradació del litoral, estaven en perill indrets molt valuosos com el Racó del Conill, el Paradís o la Malladeta.

El 6 d’abril hi hagué fermes protestes a Guadalajara contra la intenció de fer un cementeri de residus nuclears a Trillo. Veïns i activistes tallaren carreteres i convocaren una vaga general. (País, 7/4/88)

El mes de juny, les Nacions Unides organitzaren la Conferència de Toronto per a tractar el canvi climàtic. Per primera volta científics com el físic i climatòleg James Edward Hansen (Denison, 1941) afirmaren que l’escalfament del planeta era provocat per les activitats humanes que emetien CO₂ i altres gasos artificials. Acordaren que les reduccions d’emissions de CO₂ devien ser d’un 20% per a l’any 2005, tot i que molts científics defensaven la necessitat de pujar-les al 50%.


SEPRONA


Es va fundar la fins aleshores, única policia judicial «verda» d'Europa, el primer cos policial dedicat a la protecció del Medi Ambient, el Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA). Aquesta unitat de la Guàrdia Civil s’encarrega de la conservació de la naturalesa, en combatre els delictes contra els recursos hidràulics, la fauna i flora. El mes de maig responsables del gabinet tècnic del cos presentaren el projecte a la CODA i els demanaren la col·laboració dels naturalistes i ecologistes.




El 14 de juliol la premsa publicà que la nuclear d’Almaraz estava aturada per una fuita radioactiva en el seu circuit intern.

El mes d’agost es va conéixer que el Ministeri de Defensa havia variat els límits del polígon de tir que anaven a fer a Anchuras, molt prop de Cabañeros. El ministre Narcís Serra i Serra (Barcelona, 1943) anuncià que volien ocupar 6.750 hectàrees. Segons un precipitat informe preparat en dos dies per la Junta de Castella la Manxa, aquesta àrea no tenia cap valor natural singular. 

En desembre assassinaren un sindicalista, conegut internacionalment per ser un ferm defensor de la Selva Amazònica: Chico Mendes”, Francisco Alves Mendes Filho (Xapuri, 1944-1988). S’enfrontà a les màfies del cautxú i als grans latifundistes per a defensar la selva, als indígenes i als humils recol·lectors de cautxú.

La grafiosi, una malaltia provocada per un fong paràsit, anomenat Ceratocystis ulmi, delmava tots els oms (Ulmus minor) del país. Els arbres afectats perden vivacitat, les fulles presenten un aspecte gastat i groguenc, les puntes de les branques s'assequen, entre un 80 i un 90% dels arbres afectats moren. Per a expandir-se el fong aprofita un insecte vector, el ratat de l'om, sota aquest nom hi ha tres espècies d’escarabats; Scolytus scolytus, Scolytus kirchi i Scolytus multistriatus.

Es va declarar una epidèmia de sarna sarcòptica en les cabres salvatges (Capra pyrenaica) d’Andalusia que va delmar les seues poblacions i es va estendre a tota la península. Es tracta de la malaltia parasitària que més afecta la fauna silvestre, tot i que també poden patir-la les persones. És una malaltia altament contagiosa, provocada per l'àcar Sarcoptes scabiei. A més de cabres també pot atacar isards, arruís, raboses, cérvols, conills, mustèlids, llops o al linx. Afecta la pell, la inflama provocant picors, finalment cau el pèl. Pot arribar a causar la mort dels animals infectats i com es transmet per proximitat, de no tractar-la s’estén per tot el ramat.

Es va promulgar la primera llei de costes de la democràcia. Es pot destacar que establia que els habitatges il·legals, construïts dins de la franja de domini públic podrien continuar en règim de concessió fins a 2018, eren al voltant de 2.000 habitatges. En 2012 el ministre Miguel Arias Cañete (Madrid, 1950) va promulgar una nova llei per la qual es prorrogava la concessió uns altres 75 anys més. El va justificar dient que una demolició massiva d'edificacions danyaria la imatge exterior d'Espanya. Tal volta es donarà la paradoxa que quan finalitze la concessió d’aquí a 75 anys, algunes d’eixes construccions il·legals podrien perfectament ser declarades Bé d'Interès Cultural, donada la seua antiguitat.

A casa nostra tenim prou zones afectades, per eixample al Cap Roig alguns habitatges d’Oriola Costa es troben a menys de 25 metres de la mar, incomplint la llei de costes. Curiosament, algunes han estat recentment construïdes, això és possible perquè la parcel·lació i el planejament urbà eren anteriors a la llei de costes. A Oriola Costa viuen tot l’any 45.000 persones i bona part són estrangers, sols estan empadronats 22.000 ciutadans.

 


PUBLICACIONS

L’ecòleg Norman Myers (Clitheroe, 1934-2019) publicà “Threatened biotas: Hot spots in tropical forests”. Es va especialitzar en l’estudi de les reduccions dels boscos i selves i va demostrar la relació entre la desforestació i l’augment de la ramaderia, l’anomenà “la connexió hamburguesa”.  Myers ha publicat 18 llibres i més de 250 articles científics. Va ser pioner en parlar dels punts calents de biodiversitat, els “hotspots”. Va fer un llistat amb vint-i-cinc punts calents que sols ocupaven un 1,59% de la superfície del planeta, però tenien una gran concentració i diversitat d'espècies endèmiques. Per tant, la pèrdua d’un d’eixos punts significava un colp dramàtic per a la biodiversitat, perquè en eixos indrets vivien fins al 44% de totes les espècies de plantes vasculars i el 35% de totes les espècies de vertebrats. Va estudiar la influença del medi ambient en l’estabilitat política. En “Perverse Subsidies” (1997) denuncià que les subvencions impliquen efectes perjudicials per a les societats i el medi ambient. En “Environmental Refugees” (1997) va advertir que les crisis ecològiques provocaran milions de refugiats ambientals.

Es publicà el llibre "Introducció a la Fauna Vertebrada de la Safor" escrit per Jesús Villaplana i Ferrer que encapçalava el GEMAS (Grup d'Estudis Mediambientals de la Safor). Aquest grup fundat en 1984 fou un dels pioners de l’ecologisme a la Safor,  entre molts altres membres es pot destacar a Francisco Sastre, José María Ferrairó, J. Mascarell i F. Romaguera. Tot i que han passat molts anys aquest grup encara hui continua treballant per la natura de la Safor.




El suplement de premsa, El País Semanal, publicà la “Guía de la Naturaleza Española”. Aquest detallat recull de la natura espanyola alçà prou polèmica, l’acusaren de donar massa detalls dels millors indrets naturals i de les espècies més escasses que encara quedaven a la península Ibèrica.


FONTS

https://elpais.com/hemeroteca/elpais/portadas/1988/

http://www.historiaelectoral.com/pv.html

http://www.alicantevivo.org/2008/10/unos-pocos-apuntes-sobre-el-movimiento.html

http://nophoto.org/fueras-paraiso/es

RAMOS, J.L. (2006) “Gestión ambiental y política de conservación de la naturaleza en la España de Franco.” Revista de Historia Industrial N.º 32. Año XV. 2006. 3.

Asensio. B., Barbosa, A. (1989). “Informe sobre la campaña de anillamiento de aves en España. Año 1988”. Ecología, N." 3, 1989, pp. 187-236. ICONA. Madrid.

https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/1988_tcm30-200253.pdf

Barri de Baver, Alacant:

http://alacantideprofit.blogspot.com/2010/12/babel-y-su-poligono.html

Myers, N. (1988). “Threatened biotas: "Hot spots" in tropical forests”. The Environmentalist 8 187-208

Butlletins de la Casa Verda números 40, 41, 42, 43, 44 i 45:

https://issuu.com/faximil/docs/1988-bcv-041

 

Comentaris