“És rebutjable un sistema econòmic que considera
els vessaments de petroli i les guerres com a contribuents al creixement
econòmic, mentre que la criança dels fills i les feines de casa es consideren
sense cap valor".
Marilyn
Joy Waring (Nova Zelanda, 1952)
PACIFISTES I OBJECTORS
La Creu Roja començà a oferir als objectors 500 places per a realitzar la Prestació Social Substitutòria (PSS).
Aquest any Amnistia Internacional va
reconéixer com a presoner de consciència
a l'objector sobrevingut, al lleonés José
Manuel Fierro Conchouso. En començar la mili abandonà la seua caserna a Irun i es dedicà a coordinar a una
vintena de joves que com ell havien decidit objectar. Fou el primer objector sobrevingut, la resposta va
ser detenir-lo i traslladar-lo a la presó militar.
Es convocaren unes Jornades
Antimilitaristes a Saragossa on
els grups MOC i Mili KK acordaren assumir la insubmissió
com a estratègia per a enfrontar-se al servei
militar obligatori, començaren a aplicar-lo l’any següent. Eren tan nombrosos
els objectors que el mes de setembre el govern anuncià que dels 26.656 que
tenien registrats, al voltant de 24.000 quedarien alliberats de fer la PPS.
El ministeri de defensa va
reconéixer que la principal causa de mortalitat dels joves que feien el servei
militar era el suïcidi, des de 1983 fins a 1987 s’havien llevat la vida 152
soldats. En sols sis mesos de 1988, moriren per suïcidi tretze soldats, uns
altres divuit moriren en diversos accidents mentre feien la “mili”.
 |
| Col·lecció de Cartells Fons Josep Vinyals (U.A. de Barcelona) |
El 27 de setembre els socialistes asseguraren als aliats nord-americans i als socis europeus que la clàusula del referèndum per a mantenir-nos dins de
l’OTAN que assegurava que no es
permetia la presència ni el trànsit d’armes
nuclears en el nostre territori, que podia canviar-se sense cap problema.
Tota una mostra de coherència!
En novembre sortejaren a 254.509 joves de divuit anys per anar a fer la mili l’any següent, d’ells 240.487 serien forçats i farien dotze mesos de servici, 9.732 serien voluntaris i farien setze mesos, uns altres 4.290 serien de les milícies universitàries.
NATURALISTES
La Generalitat Valenciana,
l’Ajuntament de València i la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO)
signaren un conveni per a crear l’Estació
Ornitològica de l’Albufera (EOA). Tingueren seu en les instal·lacions de l'Estació Biològica i Piscícola de la Mata
del Fang, que fins a eixe moment havien sigut de l'ICONA. Allí s’organitzaren cursos d’anellament on començaren
molts dels ornitòlegs i naturalistes valencians. El biòleg Rafa Pardo Gutiérrez, membre
d’AGRÓ va ser anomenat el seu director.
Aquest any Javier Caletrio, Bosco
Dies Jambrino i Nacho Dies Jambrino decidiren assolir la tasca de publicar un Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana. Van publicar-ne
un per any fins a 1994. Blanc sobre negre, al llistat d'observadors i grups
ornitològics es pot trobar als protagonistes d'eixos inicis d’una ornitologia valenciana jove, tot i que gràcies
a aquesta fita obtenien la majoria d'edat. En el volum dedicat a aquest
exercici els coordinadors arreplegaren dades de 260 espècies d’aus aportades
per 53 observadors i quatre grups: l’Estació
Ornitològica de l’Albufera, el Grupo
de Anillamiento del Limonero Alicantino
(GALA), Naturalia i el Laboratori
d’Ornitologia Valencià.
El Grup Alacantí per la Defensa i
Estudi de la Natura (GADEN) organitzà una setmana sobre les aus al Centre d’Educació Ambiental del Benacantil.
Instal·laren caixes niu als parcs d’Alacant
amb ajut dels camions de bombers.
Respecte de l’anellament cal destacar que l’Estació Ornitològica de l’Albufera anellà 9.207 aus de 159
espècies, Joan Castany 3.586 exemplars
de 55 espècies, els alacantins de GALA
2.490 ocells de 49 espècies i Naturalia 383
aus de 32 espècies diferents. En tot l’estat aquest any hi havia 138 grups i
anelladors individuals que marcaren 149.178 ocells de 296 espècies diferents.
Després de funcionar més d’un lustre, el Grup d’Estudi dels Rapinyaires (GER)
de València va legalitzar-se aquest
any en inscriure’s al registre d’associacions.
SEO i Acció
Ecologista-Agró mamprengueren una campanya contra l’autorització administrativa
que donà la Generalitat al parany. Aquesta modalitat tot i que era
tradicional era un mètode de cacera no selectiu, per tant, incomplia molts
tractats de protecció internacionals, com la Directiva de Conservació de les Aus Silvestres i el Conveni de Berna. Per a denunciar-ho
ambdues organitzacions enviaren centenars de cartes i targetes postals al
president de la Generalitat.
El Grup d’Amics de la Natura del Comtat organitzaren la reunió de
primavera de la Coordinadora per a la
Defensa del Bosc.
Es va crear una Coordinadora per a
la defensa de la serra Mariola i per a demanar la seua protecció.
ECOLOGISTES
Es van unir tres dels principals grups de les comarques centrals, l'Associació Ecologista del Camp de
Morvedre, Acció Ecologista amb implantació a l'Horta i la Ribera a
més dels naturalistes del grup Agró.
Tots junts formaren un potent grup ecologista Acció Ecologista-Agró. Alguns dels seus membres més assenyalats en
eixos inicis foren Víctor Navarro,
Matías Riera, Joan Antoni Llinares Gómez (Alzira, 1953), Enric Amer, Rafael
Pardo Gutiérrez i William Colón,
després continuaren Yolanda Monroig
o Cristina Domingo i Pérez (Paterna).
Una volta units encetaren accions judicials per a defensar el territori,
mitjançant denúncies que duien endavant fins a les màximes instàncies
jurídiques, això els va permetre guanyar sentències molt significatives per a
la defensa del territori. Gràcies a Acció
Ecologista-Agró s’ha aconseguit prohibir un mètode de cacera no selectiu
com el "parany" o es va declarar
la protecció del Quadro de Santiago, un
important aiguamoll a Benicàssim, sols
per esmentar un parell de les més significatives. Aquest darrer triomf va ser
molt rellevant perquè consolidava jurisprudència, mitjançant la qual un
aiguamoll, pel fet de ser-ho, tenia dret a estar protegit, independentment de
les qualificacions urbanístiques anteriors que haguera tingut.
Cal ressenyar el treball del grup d’Acció
Ecologista AGRÓ (AE-A) del Camp de Morvedre, encapçalat per Enric Amer i David Olmos. Aconseguiren paralitzar la urbanització de bona part
de la marjal d’Almardà, arribaren a
un acord de custòdia del territori amb l’ajuntament de Sagunt per a mantenir la restaurada Casa Penya on impulsaren la construcció d’observatoris
ornitològics. A la veïna marjal
d’Almenara, després de més de vint anys d’un intens treball conservacionista,
compraren els ullals dels Estanys i de Quartons, amb això garantien el
subministrament d’aigua dolça i neta, el principal element que manté la
biodiversitat en un aiguamoll.
A Xiva es va crear el Grupo Ecologista ENEBRO, fins a l’any
1989 publicaren el butlletí ARBOLEDA.
Entre les seues campanyes reivindicatives cal destacar que denunciaren a la
paperera de Bunyol, pels vessaments
de residus que contaminaven el riu
Bunyol.
Aquest any ja estava actiu el Grup
Ecologista de Borriol, a la Plana Alta,
com a mínim continuaren treballant fins a l’any 1991.
El Grup Ecologista d’Algemesí es
va mobilitzar per a protegir la Xopera,
un important bosc de ribera en la confluència dels rius Magre i Xúquer.
Els Verds d’Alacant denunciaren a un particular per tallar arbres
sense permís dels propietaris, la comunitat de propietaris de la urbanització Bernardo Pérez Sales, al barri de Baver. Per primera volta en
l’estat un jutjat condemnava a un acusat de fer una tala il·legal, hagué de replantar
el mateix nombre de peus tallats i pagar una multa, aquesta sentència pionera també
creà jurisprudència.
Gràcies a les pressions ecologistes es va aconseguir aturar el projecte d’obrir
un magatzem de parallamps radioactius
a Quart de Poblet.
En l'àmbit estatal començaven a organitzar-se els activistes antitaurins, encetaren una campanya
estatal.
El Grupo Ecologista el Fresnal
de Bunyol protestaren contra el
subsolat, o llaurat de les muntanyes amb maquinària pesant per a repoblacions
forestals de l’ICONA. Una altra
mostra de la poca sensibilitat cap al bosc d’eixe any la trobem a Penyagolosa, per obrir una pista nova
tallaren nombrosos peus de teixos (Taxus
baccata) un arbre molt singular que estava protegit al País Valencià. A Xert es
va desfer un carrascal a la Mola de
Murar per obrir un altre camí.
MOVIMENT VEÏNAL
Algunes associacions de veïns i col·lectius socials reunits al Poble Nou formaren la Coordinadora de Defensa de l’Horta. El
primer objectiu fou redactar al·legacions al Pla Urbanístic de València per a defensar l’Horta, el pla volia construir damunt 916 hectàrees d’horta. A València aquest any començava la
destrucció de l’horta del Camí de Vera,
que es menjaren les universitats que hui omplen el Campus de Tarongers, tot mentre
l’urbanisme especulatiu s’encarregava
de devorar 100 hectàrees de l’horta que envoltava el barri de Campanar, ací volien fer un parc d’atraccions.
Aquesta coordinadora l’encapçalaren Dolores García de l’AV de la Font de Sant Lluís, José Mocholí de l’AV de la Devesa, intel·lectuals com Miquel Gil Corell (València, 1921-2003) o Josep Lluís Miralles i Garcia, llauradors com José Miguel Real Castelló de Burjassot o Antonia Albert de Poble Nou, activistes com Carmina Ortega de Poble Nou, Toni Montesinos i Castelló d’Acció Ecologista AGRÓ, Manuel Pérez de Radio KLARA, l’estudiant Eva Cuñat, l’advocada Silvia Fajarnés, el sociòleg José Manuel Rodríguez, Eduardo Peris, Trini Simó Terol (València, 1935-2020) o Just Ramírez Palomar (València, 1948-1994).
Per part de les administracions es va fer un intent de protegir l’Horta
amb l’aprovació de les Normes de
Coordinació Metropolitanes del Consell Metropolità de l’Horta, on s’establia la figura d'àrea protegida de valor agrícola, tot i que no es va regular res més.
 |
| Gall de canyar, Arxiu RMiB |
CRÒNICA DE 1988
La Conselleria de Medi Ambient
va encetar un dels projectes de reintroducció d’animals extints més exitosos,
el gall de canyar (Porphyrio porphyrio).
Aquesta espectacular au dels aiguamolls s’havia extingit al País Valencià a finals del segle XIX. A Doñana agafaren ous i els dugueren al Centre de Recuperació de la Granja del Saler. Una volta nascuts aviat
començaren a reproduir-se, els primers exemplars els amollaren en la mateixa Albufera. Hui aquesta espècie es
distribueix per totes les zones humides de la Mediterrània i els nous exemplars criats al centre s’envien a Portugal i Sicília.
El mes d’abril l’ajuntament de Sagunt
presentà el projecte de requalificació de mig milió de metres quadrats de sòl
d’aiguamolls per a urbanitzar Puerto
Corinto, just al sud de la marjal
d’Almenara. Tenien previst un tipus d’actuació molt paregut al que es va
fer a Port Saplaja, Alboraia, amb
800 xalets d’alt nivell al voltant d’un port. Acció Ecologista del Camp de
Morvedre i les associacions de veïns aconseguiren arreplegar més de 3000
signatures i gràcies a les pressions aconseguiren la paralització del projecte.
El mes de juny vuit grans vaixells pesquers dedicats al palangre estigueren
treballant al canal del mar Balear, entre
les Balears i el País Valencià, pertanyien a la
companyia japonesa Fuko Toku Maru.
Calaven palangres de més de cent quilòmetres dels quals penjaven fins a 1.500 hams
que interceptaven el pas migratori de les tonyines
roges (Thunnus Thynnus) que venien de
l’Atlàntic per a fressar al Mediterrani. Les nombroses captures
delmaren les poblacions de tonyines que desaparegueren amb molta rapidesa.
La Generalitat Valenciana
declarà la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulaven els Paratges Naturals del País Valencià. Aquest
exercici es va declarar la protecció sota la figura de parc natural de les Salines
de Santa Pola, les llacunes de la
Mata i Torrevella, el Fondo d’Elx,
el Prat de Cabanes Torreblanca i les Illes Columbretes.
El 9 d'octubre inauguraren el metro de València.
El Ministeri de Transport va
foradar set quilòmetres del subsòl de la ciutat i feren vuit estacions: Beniferri, Campanar-La Fe, Túria, Àngel
Guimerà, Plaça Espanya, Jesús, Patraix, i Hospital –avui Safranar. Aquesta primera connexió interconnectava
les línies del trenet, el ramal de Llíria
i Bétera amb el de Vilanova de Castelló.
El 3 de novembre començaren unes fortes pluges que provocaren inundacions a
la Ribera Alta, i provocaren la mort
de quatre persones, a Gandia, Oliva, la
Vila Joiosa i Alacant.
Es va fer un nou Pla General Urbanístic
de València, entre altres modificacions destacà que qualificava zona verda
els terrenys ocupats per la platja de vies ferroviàries de l’Estació del Nord, per a impulsar la construcció d’un gran Parc Central, aspiraven acabar amb la
divisió que provocaven en la ciutat. La reforma de la xarxa ferroviària s'ha
dilatat massa perquè l'arribada de l'AVE
en 2010 capgirà els plans previstos des dels anys noranta. Hui, el debat se
centra en la necessitat de fer un túnel passant ferroviari i finalitzar el parc central afegint-li tota la
plataforma de les vies.
L’ajuntament de València va
obrir al trànsit el vial central de la Devesa
del Saler. Això provocà les denúncies dels naturalistes que avisaren que el tràfic provocaria la pèrdua dels
nius dels martinets de nit (Nycticorax
nycticorax), unes trenta-cinc parelles criaven als arbres al mig del bosc.
 |
| Lerma i Blasco |
La Coordinadora per a la Defensa de les Aus (CODA) va denunciar la pèssima gestió mediambiental del govern autònom de Joan Lerma i Blasco (València, 1951). Una prova era que Carlos Avernheimer Arguiñano, el director d’Ordenació del Medi Ambient, també dirigia els parcs naturals l’Albufera, el Montgó i el Penyal d’Ifac. Tot mentre el conseller d’Obres Públiques i Urbanisme, Rafael Blasco i Castany (Alzira, 1945) autoritzava tota mena de desgavells ecològics com desfer amb dinamita un penya-segat per permetre als veïns d’una urbanització l’accés a una cala verge, a les Morres de Benitatxell.
Al País Valencià aquest any es
produïren 320 incendis, que van cremar 953,4 hectàrees de boscos i calcinaren
un total de 2.656,5 ha.
 |
| Base Gabriel de Castella |
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
En gener el govern socialista anuncià que la reducció de les bases militars nord-americanes, acordaren un termini de tres anys perquè retiraren 72 avions F-16 de la base de Torrejón. El trasllat l’haguérem de pagar i ens costà 1.000 milions de pessetes.
El 12 de gener l’estat va obrir
la primera base espanyola a l’Antàrtida, a l'Illa Livingston, l’anomenaren
Joan Carles I. La gestiona el Ministeri d'Educació a través de la
Unitat de Tecnologia Marina del CSIC. L’any següent obriren una altra en
l'illa de la Decepció, la base Gabriel de Castella que gestiona
l’Exèrcit de Terra. Ambdues instal·lacions només s’utilitzen en l’estiu
antàrtic i estan a les Illes Shetland del Sud.
El mes de març es va aprovar una incompleta "Llei de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna
Silvestres" que substituiria a la franquista "Llei d'Espais Naturals Protegits".
El Grup Ecologista Xoriguer de la Vila Joiosa va organitzar un aplec i
una manifestació per a protestar contra la degradació del litoral, estaven en
perill indrets molt valuosos com el Racó del Conill, el Paradís o la Malladeta.
El 6 d’abril hi hagué fermes protestes a Guadalajara contra la intenció de fer un cementeri de residus
nuclears a Trillo. Veïns i
activistes tallaren carreteres i convocaren una vaga general. (País, 7/4/88)
El mes de juny, les Nacions Unides organitzaren la Conferència de Toronto per a tractar el canvi climàtic. Per primera volta científics com el físic i climatòleg James Edward Hansen (Denison, 1941) afirmaren que l’escalfament del planeta era provocat per les activitats humanes que emetien CO₂ i altres gasos artificials. Acordaren que les reduccions d’emissions de CO₂ devien ser d’un 20% per a l’any 2005, tot i que molts científics defensaven la necessitat de pujar-les al 50%. Mitjançant la resolució 43/53 de 6 de desembre, l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) van crear el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) que havia d'avaluar la magnitud i la cronologia dels canvis detectats, calcular els seus possibles efectes ambientals i socioeconòmics i presentar estratègies de resposta realistes.
 |
| SEPRONA |
Es va fundar la fins aleshores, única policia judicial «verda» d'Europa, el
primer cos policial dedicat a la protecció del Medi Ambient, el Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA). Aquesta unitat de la Guàrdia
Civil s’encarrega de la conservació de la naturalesa, en combatre els
delictes contra els recursos hidràulics, la fauna i flora. El mes de maig responsables del
gabinet tècnic del cos presentaren el projecte a la CODA i els demanaren
la col·laboració dels naturalistes i ecologistes.
El 14 de juliol la premsa
publicà que la nuclear d’Almaraz estava aturada per una fuita
radioactiva en el seu circuit intern.
El mes d’agost es va conéixer
que el Ministeri de Defensa havia variat els límits del polígon de tir que
anaven a fer a Anchuras, molt prop de Cabañeros. El ministre Narcís
Serra i Serra (Barcelona, 1943) anuncià que volien ocupar 6.750 hectàrees.
Segons un precipitat informe preparat en dos dies per la Junta de Castella
la Manxa, aquesta àrea no tenia cap valor natural singular.
En desembre assassinaren un sindicalista, conegut internacionalment per ser
un ferm defensor de la Selva Amazònica: “Chico Mendes”, Francisco Alves Mendes Filho (Xapuri, 1944-1988). S’enfrontà a les
màfies del cautxú i als grans
latifundistes per a defensar la selva,
als indígenes i als humils
recol·lectors de cautxú.
La grafiosi, una
malaltia provocada per un fong paràsit, anomenat Ceratocystis ulmi, delmava
tots els oms (Ulmus minor) del país. Els arbres afectats perden vivacitat,
les fulles presenten un aspecte gastat i groguenc, les puntes de les branques s'assequen,
entre un 80 i un 90% dels arbres afectats moren. Per a expandir-se el fong
aprofita un insecte vector, el ratat de l'om, sota aquest nom hi ha tres
espècies d’escarabats; Scolytus scolytus, Scolytus kirchi i Scolytus
multistriatus.
Es va declarar una epidèmia de sarna
sarcòptica en les cabres salvatges
(Capra pyrenaica) d’Andalusia que va delmar les seues
poblacions i es va estendre a tota la península. Es tracta de la malaltia
parasitària que més afecta la fauna silvestre, tot i que també poden patir-la les
persones. És una malaltia altament contagiosa, provocada per l'àcar Sarcoptes
scabiei. A més de cabres també pot atacar isards, arruís, raboses, cérvols, conills, mustèlids, llops o al linx. Afecta la pell, la inflama provocant picors, finalment cau el
pèl. Pot arribar a causar la mort dels animals infectats i com es transmet per
proximitat, de no tractar-la s’estén per tot el ramat.
Es va promulgar la primera llei de
costes de la democràcia. Es pot
destacar que establia que els habitatges il·legals, construïts dins de la
franja de domini públic podrien continuar en règim de concessió fins a 2018, eren
al voltant de 2.000 habitatges. En 2012 el ministre Miguel Arias Cañete (Madrid, 1950) va promulgar una nova llei per
la qual es prorrogava la concessió uns altres 75 anys més. El va justificar dient
que una demolició massiva d'edificacions danyaria la imatge exterior d'Espanya. Tal volta es donarà la
paradoxa que quan finalitze la concessió d’aquí a 75 anys, algunes d’eixes
construccions il·legals podrien perfectament ser declarades Bé d'Interès Cultural, donada la seua
antiguitat.
A casa nostra tenim prou zones afectades, per eixample al Cap Roig alguns habitatges d’Oriola Costa es troben a menys de 25
metres de la mar, incomplint la llei de costes. Curiosament, algunes han estat
recentment construïdes, això és possible perquè la parcel·lació i el
planejament urbà eren anteriors a la llei de costes. A Oriola Costa viuen tot l’any 45.000 persones i bona part són estrangers,
sols estan empadronats 22.000 ciutadans.
PUBLICACIONS
L’ecòleg Norman Myers (Clitheroe,
1934-2019) publicà “Threatened
biotas: Hot spots in tropical forests”. Es va especialitzar en l’estudi de
les reduccions dels boscos i selves i va demostrar la relació entre la desforestació
i l’augment de la ramaderia, l’anomenà “la connexió hamburguesa”. Myers
ha publicat 18 llibres i més de 250 articles científics. Va ser pioner en
parlar dels punts calents de biodiversitat, els “hotspots”. Va fer un llistat amb vint-i-cinc punts calents que sols
ocupaven un 1,59% de la superfície del planeta, però tenien una gran
concentració i diversitat d'espècies endèmiques. Per tant, la pèrdua d’un
d’eixos punts significava un colp dramàtic per a la biodiversitat, perquè en eixos
indrets vivien fins al 44% de totes les espècies de plantes vasculars i el 35%
de totes les espècies de vertebrats. Va estudiar la influença del medi ambient
en l’estabilitat política. En “Perverse
Subsidies” (1997) denuncià que les subvencions impliquen efectes
perjudicials per a les societats i el medi ambient. En “Environmental Refugees” (1997) va advertir que les crisis
ecològiques provocaran milions de refugiats ambientals.
L'economista feminista Marilyn Joy Waring (Nova Zelanda, 1952) en el llibre "If Women Counted" (1988) sosté que l'economia dominant ignora el treball no remunerat de les dones i el valor de la naturalesa. Les seues idees revolucionàries impulsaren el canvi en el càlcul del producte interior brut (PIB) que feia l'ONU i crearen una visió econòmica feminista.
Es publicà el llibre "Introducció
a la Fauna Vertebrada de la Safor" escrit per Jesús Villaplana i Ferrer que encapçalava el GEMAS (Grup d'Estudis Mediambientals de la Safor). Aquest grup
fundat en 1984 fou un dels pioners de l’ecologisme
a la Safor, entre molts altres membres es pot destacar a Francisco Sastre, José María Ferrairó, J.
Mascarell i F. Romaguera. Tot i que han passat molts anys aquest grup
encara hui continua treballant per la natura de la Safor.
El suplement de premsa, El País
Semanal, publicà la “Guía de la
Naturaleza Española”. Aquest detallat recull de la natura espanyola alçà prou
polèmica, l’acusaren de donar massa detalls dels millors indrets naturals i de
les espècies més escasses que encara quedaven a la península Ibèrica.
Fonts i referències:
https://elpais.com/hemeroteca/elpais/portadas/1988/
http://www.historiaelectoral.com/pv.html
http://www.alicantevivo.org/2008/10/unos-pocos-apuntes-sobre-el-movimiento.html
http://nophoto.org/fueras-paraiso/es
RAMOS, J.L. (2006) “Gestión ambiental y política de conservación de la
naturaleza en la España de Franco.” Revista de Historia Industrial N.º 32. Año
XV. 2006. 3.
Asensio. B., Barbosa, A. (1989). “Informe sobre la campaña de anillamiento
de aves en España. Año 1988”. Ecología, N." 3, 1989, pp. 187-236. ICONA.
Madrid.
https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/1988_tcm30-200253.pdf
Barri de Baver, Alacant:
http://alacantideprofit.blogspot.com/2010/12/babel-y-su-poligono.html
Myers, N. (1988). “Threatened biotas: "Hot spots" in tropical
forests”. The Environmentalist 8 187-208
Butlletins de la Casa Verda números 40, 41, 42, 43, 44 i 45:
https://issuu.com/faximil/docs/1988-bcv-041
Protecció de l’Horta:
José
Luis Miralles García (2010) “Economia insostenible i destrucció de l’Horta”.
Quaderns de l’Horta. Suplement de Papers de l’Horta.
Música i pel·lícula recomanades:
 |
| Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988) Pedro Almodóvar |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada