Blat a Camporrobles, foto de Rafa Muñoz Es parla de Revolució Verda per a descriure un canvi en la producció agrícola en aprofitar els avanços científics i tecnològics que han permés augmentar la producció d’aliments i ajudar a pal·liar la fam del món. El principal factor que l'impulsà fou la descoberta de noves varietats de cereals d'alt rendiment, juntament amb l'ús de fertilitzants, herbicides i pesticides , amb l'ajut de maquinària i del reg, aquesta suma de factors aconseguí multiplicar la producció d'aliments. Norman Borlaug, foto de David Levy. Començà a instàncies de la Fundació Rockefeller que realitzà una col·laboració amb el govern Mexicà per desenvolupar noves varietats de blat i dacsa amb molta més rendibilitat. El responsable d'aquestes recerques fou Norman Borlaug (Cresco, 1914-2009​), va descobrir varietats de blat com el Gaianes , Pitic 62, Pénjamo 62, Siete Cerros , híbrids als quals afegí gens de la varietat japonesa Norin 10 . Per aque...

  La Marjaleria de Castelló  eren vora 800 hectàrees d'horts, arrossars i una menuda albufera que hi havia entre la ciutat de Castelló de la Plana i el Grau.  Eixos anys es pensava que un aiguamoll era quelcom insalubre i en 1965 es va aprovar la construcció d'una gran obra de drenatge. L'any 1967 ja s'havia abandonat la pràctica totalitat de conreu de l'arròs. En 1969 Confederació Hidrogràfica , la Cambra Agrària,  els Ajuntaments de Castelló i Benicàssim van posar en marxa el Pla de Sanejament de la Marjaleria amb la col·locació de canonades per drenar la marjal. Les obres acabaren en 1974 en canalitzar les aigües fins al Riu Sec . De seguida es plantaren horts i es construïren sequies, pous per garantir el subministrament en temps de sequera i casetes. Molts llauradors es traslladaren a viure al costat dels seus camps i els castellonencs que podien començaren a passar els estius als seus campets, molt més prop de la mar. Foto de l'Associació Amics de la...