Els Grups Antiterroristes d’Alliberament (GAL) foren un grup parapolicial que creà l’estat en 1983, governant el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), per a fer la guerra bruta a ETA al seu refugi al País Basc Francés, Iparralde.
Davant la forta escomesa d’atemptats d’ETA
i la manca de col·laboració de França,
que s’havia convertit en un refugi segur per als independentistes, el director
del Centre Superior d'Informació de la
Defensa (CESID), el tinent
general Emilio Alonso Manglano (València,
1926-2013), va encarregar al seu segon, el coronel Juan Alberto Perote, un informe sobre com combatre als
independentistes bascos.
Amb els informes preparats pel CESID per a tractar com actuar contra els bascos refugiats a França, es reuniren el mes d’abril a Guadarrama; José Barrionuevo Peña (Berja, 1942), Rafael Vera Fernández-Huidobro (Madrid, 1945), Julián Sancristóbal Iguarán (Bilbao, 1952), José María «Txiki» Benegas Haddad (Caracas, 1948-2015), Ramón Jáuregui Atondo (San Sebastián, 1948) i Ricardo García Damborenea (Madrid, 1940).
El mes de juliol Sancristóbal, el governador civil de Biscaia, fundà els GAL amb la col·laboració de Damborenea, secretari general del PSOE de Biscaia, amb Francisco Álvarez cap superior de Policia de Bilbao i Miguel Planchuelo, cap de la Brigada Regional d'informació de Bilbao. El mes de setembre comunicaren als seus superiors que ja estaven en disposició de començar els atemptats.
El primer atemptat que van escometre els GAL va ser el 16 d’octubre. Segrestaren als membres d’ETA: José Antonio Lasa Aróstegui "Joxean" i José Ignacio Zabala Artano "Joxi"
a Baiona. Els detingueren il·legalment
a França, els dugueren a la caserna de
la Guàrdia Civil d’Intxaurrondo on els torturaren. Els deixaren tan malferits
que decidiren desfer-se d’ells a Busot, a
la Foia de Xixona. En arribar els
obligaren a cavar la seua pròpia tomba i els mataren disparant-los al cap, després
soterraren els cossos en calç viva. Per aquest cas declararen culpable al
general de la Guàrdia Civil: Enrique
Rodríguez Galindo (Granada, 1939-2021) l’any 2000, tot i que sols restà empresonat
quatre anys. També condemnaren a Ángel
Vaquero, segon cap d’Intxaurrondo, al
governador civil de Guipuscoà, Julen Elgorriaga i als agents executors
Enrique Dorado i Felipe Bayo.
Per aquest cas declararen culpable al general de la Guàrdia Civil: Enrique Rodríguez Galindo (Granada, 1939-2021) l’any 2000, tot i que sols restà empresonat quatre anys. També condemnaren a Ángel Vaquero, segon cap d’Intxaurrondo, al governador civil de Guipuscoà, Julen Elgorriaga i als agents executors Enrique Dorado i Felipe Bayo.
Mentre estigueren actius els GAL assassinaren
a 18 activistes que presumptament estaven relacionats amb ETA o el seu entorn; quatre en 1983; set en 1984 i set en 1985. Feriren
greument, torturaren i segrestaren a 14 ciutadans que presumptament estaven
relacionats els independentistes, set en
1984 i altres set en 1985.
No foren massa efectius a l’hora d’actuar perquè sovint s’equivocaven, assassinaren
a set ciutadans que no tenien cap relació amb ETA, dos en 1984, quatre en 1985 i un en 1987. Feriren greument, torturaren o segrestaren a altres sis
ciutadans que tampoc no tenien cap relació amb l’organització basca, un en
1983, tres en 1984 i dos en 1985.
Entre aquestes greus errades cal destacar que a Algorta, el 26 de maig de 1984, segrestaren, apallissaren i després en adonar-se que no eren d’ETA, amollaren malferits a dos ecologistes dels Comités Antinuclears, a Xavier Lorenzo i Endica Lorenzo.
 |
| García Goena |
El Grup Antiterrorista de Liberación
(GAL) assassinà la seua darrera víctima el 24 de juliol de 1987. L’immolat fou
un Objector de Consciència i Pacifista, al qual li esclatà una bomba
que havien pegat als baixos del seu vehicle. El cas el va arxivar el jutge Baltasar Garzón Real (Torres, 1955) en 2001. Juan
Carlos García Goena (Tolosa,
1959-1987) havia desertat de l’exèrcit en el primer permís i s’havia
refugiat acompanyat de la seua família a Hendaia.
En 1986, en arribar al govern francés la dreta de Jacques René Chirac (París, 1932-2019), s’aturaren les activitats dels GAL que entre 1983 i 1986 havien matat 27 persones. Els tribunals consideraren provat que hi havia tres branques independents que feien la guerra bruta contra ETA, cadascuna pel seu compte. Actuaren els GAL blaus que eren policies, els GAL verds eren guàrdies civils i els GAL marrons van ser els serveis secrets, el CESID. Els diferents processos judicials que s’obriren als GAL, han tingut una llarga vida d'oblits, omissions i entrebancs, de fet dels 32 atemptats, a hores d'ara, 22 continuen arxivats sense sentència judicial.
Per a desemmascarar el terrorisme d’estat calgué una valenta recerca periodística que van iniciar els periodistes José Ricardo Arques Álvarez (Santoña, 1959), Juan Carlos Urrutxurtu (Basauri, 1954-2011) i Andoni Ortuzar Arruabarrena (Abanto i Ciérvana, 1962), al diari basc Deia. Eixe mateix any Arques canvià al Diario 16, on va continuar l’escodriny amb Melchor Miralles Sangro (Madrid, 1958) i José Benigno Rey Rodríguez “Pepe Rei” (A Barca de Barbantes, 1947-2021). En 1989 els propietaris acomiadaren al director de Diario 16, a Pedro José Ramírez Codina (Logronyo, 1952), segons declaracions seues el feren per a intentar aturar les investigacions periodístiques respecte dels GAL. Pedro J. creà un nou diari, El Mundo on continuaren les investigacions.
En 1988 el jutge Baltasar Garzón Real (Torres, 1955) entrà a l’Audiència Nacional per a continuar amb el cas del subcomissari de la policia José Amedo Fouce (Cerceda, 1946) i els GAL. Segons les seues recerques Amedo i el seu company, Michel Domínguez, serien els organitzadors i reclutadors dels delinqüents comuns i mercenaris que s’encarregaven de fer els atemptats, tot que no va considerar eixos actes com a terrorisme, encara que en la mateixa instrucció afirmava que considerava provat que havien rebut finançament dels Fons Reservats, tot i que sense voler aprofundir més.
El maig del 1993 el jutge Garzón obtingué l'acta de diputat al Congrés per Madrid com a independent, en segona posició de les llistes del PSOE, just darrere de Felipe González Márquez (Dos Hermanas, 1942). Sembla que l’havien promés la cartera del ministeri de justícia, però com que no li la donaren, deixà la política en 1994. En tornar a l’Audiència Nacional reobrí el cas de Segundo Marey, un dels segrestats pels GAL. En el procés l’acusat Damborenea arribà assenyalar com a màxim responsable del terrorisme d’estat al president Felipe González, afirmà que ell era el senyor "X". En 1995 llevaren a Garzón del cas per a traspassar-ho al tribunal suprem.
En 1998 de resultes del procés consideraren que els màxims responsables dels GAL van ser Barrionuevo i Vera, als quals condemnaren a deu anys de presó. Els tribunals no volgueren acusar el màxim responsable, al president del govern. El dia que entraven a la presó, el mateix Felipe González, va anar a acomiadar-los a les portes de la penitenciària de Guadalajara.
El PP en l’oposició no dubtà en utilitzar els GAL per a desgastar al govern, però una volta guanyaren les eleccions en 1996, José María Aznar López (Madrid, 1953) negà cap col·laboració als tribunals al·legant l’alt secret dels documents del CESID. Demostraren que pensaven sobre el terrorisme d’estat amb l’indult de Barrionuevo i Vera en 1998, cinc mesos després de la seua condemna, aleshores el ministre sols estigué tres mesos empresonat. Respecte del secretari d’estat estigué cinc mesos, però com en processos posteriors es va demostrar que s’havia quedat amb 600 milions de pessetes dels fons reservats, l’acusaren de malversació de cabals públics i hagué de tornar a la presó, tot i que no romangué molt temps.
https://cronicadigitalcomarcalo.blogspot.com/2016/05/los-gal-y-sus-victimas-xavier-lorenzo-y.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada