 |
| Conill (Oryctolagus cuniculus) |
La mixomatosi és una malaltia causada pel virus Myxoma que afecta els conills (Oryctolagus cuniculus). Es caracteritza per la inflamació de les mucoses i els genitals, el deteriorament del pèl, molt sovint el més evident és que tenen el cap unflat i els ulls tancats plens de maganyes provocades per una conjuntivitis aguda. A conseqüència de la infecció els animals deixen de menjar i moren en poc temps. El virus es transmet mitjançant picadures de paràsits, puces, caparres o mosquits.
Es va detectar per primera volta en l'Uruguai
en 1896, també afectà conills de granja dels Estats Units en 1930. En 1950 la introduïren a Austràlia per combatre les plagues de conills. En 1952 s'escampà
per França i en 1955 arribà a casa
nostra. Aquesta malaltia delmà el 90% dels lagomorfs.
Això va repercutir en les poblacions dels seus predadors especialitzats, sovint
estigueren a punt extingir-se en perdre la seua presa principal, com va ser el
cas del linx ibèric (Lynx pardinus).
 |
| Conill afectat per la mixomatosi |
A finals de la dècada de 1980 una altra malaltia afectà els conills, l'hemorràgia vírica (EHVC). És una malaltia vírica transmesa per un virus del gènere calicivirus. El contagi es produeix per contacte directe entre animals afectats o per les secrecions, però també es pot transmetre en el menjar o l'aigua. La resta d'animals silvestres poden ajudar a la disseminació de la malaltia, així com les picades de puces i mosquits.
Afecta el fetge i produeix problemes respiratoris severs, generalment provoca
una mort sobtada del 90% sense que mostren símptomes exteriors, encara que a
voltes es veuen restes d'hemorràgia al nas o a l'anus. Aquesta soca va fer
desaparéixer entre el 50 i el 80% dels conills salvatges. Alguns adults van poder
sobreviure gràcies al fet que afectava molt més als joves, tot i que alguns van
rebre immunodefenses mitjançant la llet materna. El desenvolupament de vacunes unit a la poca variabilitat del
virus, va permetre que els conills desenvoluparen resistència a la infecció i a
finals de 2011 es va poder controlar la malaltia.
L'any 2000 a la Vall d'Albaida i a Requena-Utiel aparegué o amollaren una raça de conills rogencs més menuts que s'establiren en zones amb cultius intensius, als marges de carreteres i vies del ferrocarril. Tenien costums prou diferents dels conills de bosc, els agradava viure en grans colònies, fins i tot pujaven arbres o dalt les vinyes per menjar brots tendres o fruits. En trobar un medi amb molt aliment i sense predadors, gràcies a triar la proximitat de l'home, començaren a estendre's i multiplicaren les seues poblacions, a molts llocs es convertiren en una plaga.
 |
| Llebre ibèrica (Lepus granatensis) |
Els caçadors gaudiren de l’abundància dels conills gràcies al fet que els tenien ben prop dels pobles, no calia anar molt lluny per a trobar-los. Per accedir millor als seus caus i poder matar-los amb facilitat, cremaren marges i provocant nombrosos incendis. Els conills patiren molta pressió, però com que no els quedaven predadors naturals i eren immunes a les malalties, continuaren estenent-se. L'administració donà tota mena de facilitats reduint els terminis de veda o declarant l'emergència cinegètica. Tot el control es va refiar a la pressió cinegètica, però els conills continuaren la seua expansió imparable.
 |
| Llebre ibèrica (Lepus granatensis) |
En 2010 es va detectar per primera vegada a França la malaltia vírica
hemorràgica nova variant (RHDV2) i es va estendre per molts països
europeus. Aquest nou virus va resultar molt més resistent i com mutava
fàcilment aparegueren diverses variants. Es tractava d'una nova variant,
genèticament diferent de la clàssica, fins al punt de l’han considerat un virus
diferent, encara que la clínica siga molt semblant.
En 2018 a Còrdova va aparéixer
el primer cas de la mixomatosi de les llebres.
En poc temps es va estendre per tota la península,
provocant elevades taxes de mortalitat. Es tracta d'un virus recombinant que va
evolucionar a partir de diversos virus clàssics. En 2020 se'n van trobar a Portugal tres conills afectats per una nova soca derivada de la infecció que
afecta les llebres. Això demostra la
perillositat i adaptabilitat d'aquesta família de virus.
El camí invers l’ha fet la malaltia
hemorràgica dels conills (EHV) que va passar a una llebre adulta de Catalunya,
en 2020. Causa pneumònies i hepatitis severes que sovint provoquen la mort dels
infectats. En aquest cas l’agent infecciós és Lagovirus europaeus/Gl2
que va aparéixer a França en 2010 i
té una gran capacitat d’expansió. En poc temps s’ha estés a la llebre europea (Lepus Europaeus), la llebre de les neus (Lepus Timidus), la
llebre del Cap (Lepus Capensis) i la
llebre corsa (Lepus Corsicanus).
També ha botat l’oceà i en americà l’estan patint la llebre californiana (Lepus Californicus) o el conill del desert (Sylvilagus audubonii).
Fonts:
ABADE DOS SANTOS, F. A., CARVALHO, C. L., PINTO, A., RAI, R., MONTEIRO, M.,
CARVALHO, P., DUARTE, M.D. (2020). Detection of recombinant Hare Myxoma Virus
in wild rabbits (Oryctolagus cuniculus algirus). Viruses, 12(10), 1127.
Hemorràgia Vírica Nova Variant:
https://labovejero.es/wp-content/uploads/2019/09/EHC_-Boletin-Cunicultura.pdf
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada