Passa al contingut principal

La Mixomatosi dels conills

 

Conill (Oryctolagus cuniculus) 

La mixomatosi és una malaltia causada pel virus Myxoma que afecta els conills (Oryctolagus cuniculus). Es caracteritza per la inflamació de les mucoses i els genitals, el deteriorament del pèl, molt sovint el més evident és que tenen el cap unflat i els ulls tancats plens de maganyes provocades per una conjuntivitis aguda. A conseqüència de la infecció els animals deixen de menjar i moren en poc temps. El virus es transmet mitjançant picadures de paràsits, puces, caparres o mosquits.

La mixomatosi es va detectar per primera volta en l’Uruguai en 1896. Afectà conills de granja dels Estats Units en 1930. En 1950 la introduïren a Austràlia per combatre les plagues de conills. En 1952 s’escampà per França i en 1955 arribà a casa nostra. Aquesta malaltia delmà el 90% dels lagomorfs, això va repercutir en les poblacions dels seus predadors especialitzats que estigueren a punt extingir-se en perdre el seu principal sustente, com va ser el cas del linx ibèric (Lynx pardinus).


Conill afectat per la mixomatosi


En la dècada de 1980 una altra malaltia afectà els conills, l’hemorràgia vírica (EHVC). Aquesta nova soca va fer desaparéixer entre el 50 i el 80% dels conills salvatges. En aquest cas es transmetia directament per contacte entre els conills, afectava el fetge i els produïa problemes respiratoris severs, generalment sofrien una mort sobtada sense símptomes exteriors, encara que a voltes es veien restes d’hemorràgia al nas o a l'anus.

Amb el pas del temps els conills desenvoluparen resistència a la infecció, alguns adults pogueren sobreviure a la malaltia que afectà molt més als joves, tot i que alguns reberen immuno defenses contra certes soques víriques, mitjançant la llet materna.

L'any 2000 a la Vall d'Albaida i a Requena-Utiel aparegué o amollaren una raça de conills rogencs més menuts, s'establiren en zones amb cultius intensius, als marges de carreteres i vies del ferrocarril. Tenien costums prou diferents dels conills de bosc, els agradava viure en grans colònies, fins i tot pujaven arbres o dalt les vinyes per menjar brots tendres o fruits. En trobar un medi amb molt aliment i sense depredadors gràcies a triar la proximitat de l'home començaren a estendre's i multiplicaren les seues poblacions, a molts llocs es convertiren en una plaga.




Els caçadors gaudiren de la seua abundància gràcies al fet que ara vivien ben prop dels pobles, no calia anar molt lluny per a trobar-los, per accedir millor als seus caus es cremaren marges per facilitar la cacera. Sofriren molta pressió, però com que no els quedaven predadors naturals i eren immunes a les malalties continuaren estenent-se, encara que l'administració donà tota mena de facilitats ampliant els terminis de veda o declarant l'emergència cinegètica. Tot el control es va refiar a la pressió cinegètica, però els conills continuaren la seua expansió imparable.


Llebre ibèrica (Lepus granatensis)


Els caçadors gaudiren de la seua abundància gràcies al fet que ara vivien ben prop dels pobles, no calia anar molt lluny per a trobar-los, per accedir millor als seus caus es cremaren marges per facilitar la cacera. Sofriren molta pressió, però com que no els quedaven predadors naturals i eren immunes a les malalties continuaren estenent-se, encara que l'administració donà tota mena de facilitats ampliant els terminis de veda o declarant l'emergència cinegètica. Tot el control es va refiar a la pressió cinegètica, però els conills continuaren la seua expansió imparable.


Llebre ibèrica (Lepus granatensis)


Comentaris