“ Estimem les ciutats des de l’amor i l’espant.  I en aqueixa proximitat dels contraris descobrim una ciutat com ara València que és un pou sense fons on desapareixen els somnis com si fóra l’espill de la senyoreta Alícia ”. Alfons Cervera   A finals dels anys vuitanta i principis dels noranta es va estendre el desencant entre la ciutadania progressista valenciana. La causa principal va ser comprovar com el PSOE, el primer partit d’esquerres en el govern estatal després de quaranta anys de franquisme, havia traït a la ciutadania. Els dirigents socialistes començaren imposant, junt amb els hereus del franquisme, un fallit Estatut d’Autonomia de segona que s’oblidava dels nostres trets d’identitat. Continuaren amb el Referèndum de l’OTAN i la construcció de la nuclear de Cofrents. Tot això mentre a l’estat esclataven escàndols financers, descobríem la corrupció d’alts dirigents socialistes o la guerra bruta contra ETA. Aquesta suma de desgavells provocà que bona part dels progr

Collage RMiB   Definició Una zona o carrer de vianants són els espais públics entre els habitatges que tenen limitat o restringit el trànsit de vehicles de combustió. Llavors intenten promoure la seua ocupació per part dels ciutadans, afavorint els desplaçaments a peu. És una filosofia de mobilitat que pretén recuperar l’espai públic per a les persones, desplaçant als fins ara els protagonistes dels carrers, els vehicles privats de motors de combustió. La conversió a una zona de vianants és el procés d’intervenció urbanística, mitjançant el qual els espais que habitualment ocupava el trànsit de vehicles són habilitats per a l'accés preferent de vianants.    Tipus de Carrers segons el seu ús Carrer de vianants , és el que està dedicat per a l’ús exclusiu dels ciutadans a peu. Carrer residencial , en ells es permet l’ús compartit de vianants, ciclistes i per als vehicles de motor dels veïns exclusivament, amb una velocitat màxima de 20 km/h. El nucli històric de Paterna ha c

Hi ha un esport que practiquen els caçadors i aficionats a disparar i fer punteria, és el tir al vol . Els practicants disparen a coloms i guatlles joves procedents de granges de cria, per tant no es considera caça perquè no utilitzen animals salvatges. La principal modalitat consisteix en uns tiradors que armats amb escopetes de dos canons  s’ajunten en uns camps específics, dissenyats per a practicar aquesta modalitat. Els auxiliars col·loquen les aus dins d’un tub semblant a un canó, també poden llançar-les a braç, mitjançant un braç mecànic, o obrint gàbies. Sovint abans de llançar els coloms les arranquen les plomes centrals de la cua, la qual cosa és molt dolorosa per als colomins. Amb això aconsegueixen que no puguen maniobrar bé en l’aire, i per tant, siga més difícil disparar-los. El canó de llançament funciona amb aire comprimit, projecta al colom a l'aire i el caçador té dues oportunitats per fer-lo caure. Si l'au té sort i pot esquivar els dos primers tirs encar