La custòdia del territori és la
cura d’un espai independentment de la seua propietat. Es tracta d’establir un
acord amb garanties jurídiques per als propietaris i per als grups (denominats
entitats de custòdia) que sense tenir ànim de lucre volen participar en la
conservació d’un espai. És un pacte que permet a la societat civil treballar conjuntament
amb els propietaris i l’administració per a promoure el bon ús dels recursos
naturals, culturals i paisatgístics. Darrerament, la definició oficial més
emprada és que la custòdia es tracta d’una estratègia per a implicar propietàries
i usuaris, anomenats entitats de custòdia, en la conservació de la naturalesa i
el paisatge, per a protegir o restaurar els valors naturals i el paisatge. Per
a la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) “la custòdia del territori és un
conjunt d’instruments que utilitzen les organitzacions socials i ciutadanes per
a conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural de llocs concrets, i
requereix la col·laboració dels propietaris d’aquests indrets”.
En la custòdia les dues parts signants obtenen beneficis, sovint els propietaris trauen profit econòmic, generalment indirecte per la millora de les seues propietats i per l’augment del seu valor social, a més de per la gestió sostenible i racional dels seus recursos. Les organitzacions mediambientals aprenen a involucrar-se en millores ambientals directes que es poden mesurar i aviat treuen resultats positius, llavors guanyen en suport social. Per a les ONG emprendre un acord de custòdia implica un salt qualitatiu perquè demostren que són organitzacions responsables i els èxits els refermen davant la societat.
Intentarem demostrar que en
realitat l'èxit de la custòdia és que permet a les administracions protegir
espais i espècies, descarregant la gestió en organitzacions mediambientals o en
organismes privats com són les fundacions. Aconseguint estalvis perquè no han
d'assumir llocs de treball, sense haver de sufragar directament els mitjans tècnics
necessaris i els permet garantir la protecció sense necessitat de fer
expropiacions o pagar lloguers. És molt bon negoci per a elles, i per això
tenen molta cura a promoure-la i l’han convertit en una figura jurídica cul-de-sac,
on cap gairebé tot, excepte la seua responsabilitat de mantenir la biodiversitat
i la salut del territori, per això parlem d’engany.
Tipus de custòdia
Hi ha diferents tipus de custòdia
segons el que es pretenga conservar, trobem custòdia forestal, custòdia
fluvial, custòdia agrària, custòdia marina i litoral, custòdia urbana, custòdia
del patrimoni cultural i custòdia municipal. Analitzant sols els 228 acords de
custòdia fets al País Valencià segons el 6é Inventari d'Iniciatives de Custòdia
del Territori a Espanya de 2019 i depenent de qui siga l’entitat de custòdia
tenim els següents tipus d’acords:
a/ Custòdia entre propietaris i
administracions o organismes públics
Dels acords de custòdia signats fins
al 2019 trobem que 124 (54,38%) foren pactes de la Conselleria d’Agricultura i
Medi Ambient amb propietaris per a crear la xarxa de microreserves de flora.
Aquest grup d’acords són una eina de conservació molt potent, es podrien
considerar com a custòdies perquè són pactes de cessió d’ús per a protegir
espècies en perill. El que no pareix molt idoni és incloure l’administració en
un mateix cabàs d’acords entre particulars i organitzacions conservacionistes,
la conselleria mai serà una ONG. Ajuntar coses diferents sota una mateixa
etiqueta sols demostra que es vol promoure la custòdia com una eina de
conservació, que es pretén fer paréixer que estem davant d’una ferramenta
jurídica molt potent i amb una gran implantació, quan la realitat és que la
principal entitat de custòdia a casa nostra, és la mateixa Generalitat.
b/ Custòdia entre propietaris i
fundacions
Si acabem de descartar les administracions
com a entitats de custòdia, també hauríem d’excloure fundacions o empreses que
es presenten disfressades d’associacions conservacionistes. Cal aclarir que
aquestes paraules no pretenen jutjar les virtuts de les fundacions en la
conservació, però una fundació mai pot ser una organització no governamental
sense ànim de lucre perquè les fundacions deuen reinvertir els seus beneficis
en els seus objectius fundacionals, però és evident que han de pagar les
nòmines dels seus treballadors i les despeses de funcionament d’aquestes
institucions.
Les fundacions tenen un
tractament legal regulat per la Llei 50/2002, que les defineix com a
“organitzacions constituïdes sense fi de lucre” i “han de dedicar-se a la
realització de fins d'interés general”. Però, les fundacions tenen un
tractament fiscal molt beneficiós, no paguen o tenen grans reduccions en les
transmissions patrimonials, l’impost de societats, l’IBI, l’IVA, el d’activitats
econòmiques. Llavors si vols dedicar-te al medi ambient és molt més favorable
constituir una fundació que no pas una empresa de servicis mediambientals. L’únic
problema de les fundacions és que no poden repartir beneficis entre els
accionistes, els han de reinvertir en la fundació.
A més, hi ha unes altres formes
de repartir beneficis, com és tenir grans retribucions per als equips
directius, a més poden gaudir de béns i retribucions en espècie. Un altre
detall és que ser una fundació permet optar a subvencions que poden ser molt
sucoses i són més fàcils d’obtenir que no haver de recórrer als mercats
financers per a buscar inversors. Vull aclarir que no totes les fundacions són
iguals, ni es pot criticar cap dels seus professionals, fan una tasca que no
volen fer les administracions amb recursos propis i aporten flexibilitat, a més
d’una important reducció de costos. Hi ha un altre fet cridaner que reforça les
sospites en contra d’algunes fundacions, tenen directius que són funcionaris
emprenedors o foren alts càrrecs de l’administració, que una volta canvien els
colors polítics troben seient i caliu en algunes grans fundacions.
A casa nostra es van fer 62
acords (27,19%) en els quals les entitats de custòdia foren les següents
fundacions: Fundem (nombre d’acords: 22), Fundació Limne (23), Fundació l'Assut
(1), Fundació Global Nature (10), Fundació Victoria Laporta Carbonell (1),
Fundació Noves Sendes (3) i la Fundació Internacional per a la Restauració
d'Ecosistemes (1).
c/ Custòdia entre propietaris i
grups de custòdia professionals
Hi ha grups de ciutadans que es
consideren naturalistes, són biòlegs o simples amants de la natura, del conreu
tradicional, de la gestió dels boscos o de l'educació ambiental i tenen
l'aspiració de viure professionalment d'això. Llavors formen grups que
aparenten ser associacions conservacionistes, però s dediquen a vendre serveis
mediambientals. Res a objectar, és una aspiració encomiable treballar en el que
més t'estimes i sovint fan tasques molt importants, però no podem que tenir
gent treballant a canvi d'un salari i empreses o grups que volen créixer i
necessiten més ingressos, mai no poden ser un grup sense ànim de lucre. Doncs aquests
grups els denominarem com a professionals. La classificació s'ha fet analitzant
les seues pàgines web on no és massa complicat deduir que els serveis que
ofereixen i les activitats que protagonitzen són una venda de servicis
mediambientals, tot i que poden haver-hi errors.
Dins d’aquestes podem incloure organitzacions
com Som Custòdia de Castelló de la Plana, que es confonen amb la Cooperativa de
Treball Associat l'Hort del Manyano. Gestionen un espai propietat de
l’ajuntament. Una corporació que vol promoure la custòdia i aprofita l’invent
per a, segons la regidora del PSOE Patricia Puerta (29/4/2019), recuperar un
espai abandonat que envolta l'edifici municipal CIES, mitjançant el projecte
Ecoespai, al qual atorguen una sucosa subvenció i l’entitat de custòdia amb
ajuda del treball de voluntaris gestionen la custòdia i es trauen un sou. Tot i
que asseguren no tenir ànim de lucre, sols aparenten ser tres membres:
Esperanza Menéndez, Begoña Antequera, i el seu president Javier Santo. Tenen
objectius socials i mediambientals, però comercialitzen productes hortícoles i,
segons diuen ells mateixos, viuen de subvencions de l'Estat i dels ingressos de
les vendes. L’any 2019 l’Ajuntament de Castelló comandat pel PSOE els va
concedir una subvenció de 35.000 perquè muntaren el primer hort social de la
capital de la Plana.
Cal aclarir que hi ha uns altres casos
complexos d’assignar, com és el cas del grup conservacionista més important de
l'estat, que té molt volum associatiu i prou treballadors en nòmina.
SEO/BirdLife manté molts professionals i això els permet escometre projectes
importants i molt cars. Malgrat que el volum crea un conflicte d'interessos
entre la necessitat de finançament i les poques fonts disposades a fer sucoses
donacions. Aquest dilema condueix als ornitòlegs a acceptar contractes amb
empreses que volen pagar per a rentar actituds productives clarament contràries
al medi ambient o a la conservació, com és el cas de ECOEMBES. Donada la
complexitat de l'assignació, he decidit donar més pes a la història
conservacionista de SEO i els he considerat com a grup no professional, en
considerar més rellevant el seu treball conservacionista al llarg de la seua
història, en detriment d’alguns acords amb finançament molt qüestionable, de
fer subcontractacions, o tenir actituds sorprenents en un grup conservacionista
com fou la consulta sobre la caça que organitzaren entre els socis i hagueren
de tancar en fals. Doncs, tenim 8 entitats de custòdia considerades com a grups
professionals, que tingueren 16 acords de custòdia a casa nostra fins al 2019,
un 7,01% del total dels acords.
d/ Custòdia entre propietaris i
entitats cinegètiques, o com protegir matant
No és lògic considerar els
contractes per a la cessió d'ús dels drets cinegètics per un temps determinat
com a custòdia del territori, perquè matar mai pot ser equivalent a conservar,
encara que els caçadors mantinguen abeuradors o planten parcel·les amb cereals
perquè mengen els animals. Malauradament, hi ha organitzacions que s’aprofiten
aquesta figura de custòdia per a poder accedir a subvencions públiques. En
realitat l’únic que fan és afavorir la supervivència d’espècies cinegètiques
per a després tindre més víctimes que poder matar en temporada de caça.
En el llistat d’acords de
Custòdia del patrimoni natural cinegètic del 6è Inventari d'Iniciatives de
Custòdia del Territori a Espanya de 2019 sols figuren els acords de l’Associació
de Caçadors la Guatlla d’Aielo de Rugat sobre 765 ha i l’Associació de Caçadors
de la Comunitat Valenciana (ADECACOVA) que mantenien un acord sobre 7.850 ha. Però
en els informes d’anys anteriors hi ha diversos casos de custòdia com els que
feren l’Associació de Caçadors d’Alzira sobre 6.899 ha, l’Associació de
Caçadors la Murta sobre 1.191 ha o la Societat Local de Caça de Vilallonga
sobre 2.815 ha. Prenent el total d’acords de societats de caçadors reconegudes,
trobem que per a les estadístiques oficials de la custòdia sols signifiquen a
casa nostra un 3,94% del total d’acords.
e/ Custòdia entre propietaris i
organitzacions no governamentals dedicades a la conservació
En aquest grup tenim algunes de
les organitzacions naturalistes més potents, com són AHSA, ANSE, AE-AGRÓ, Plataforma
Serra de Xiva i ASE, que són les úniques entitats sense ànim de lucre que
treballen específicament en la conservació del medi i de la biodiversitat.
També un altre cas dubtós, el de SEO/BirdLife adés esmentat. Llavors sols tenim set associacions
que pactaren un total 16 custòdies, un 7,01% del total. En el recull històric
explicarem més detalls de la seua activitat respecte de la custòdia.
Legislació de custòdia
En 2007 estava ja prou estés i
madur aquest model de gestió d’espais naturals mitjançant la custòdia, llavors les
administracions volgueren regular-lo. Ampliaren el concepte per a aprofitar el
ventall de possibilitats, el convertiren en sac ample on cabia quasi tot que
permetera privatitzar la conservació i aconseguir sucosos estalvis. Blanc sobre
negre, la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat va definir la
custòdia com “el conjunt d'estratègies o tècniques jurídiques a través de les
quals s'impliquen els propietaris i els usuaris del territori en la conservació,
en l’ús dels valors dels recursos naturals, culturals i paisatgístics”. Llavors,
cedir un local a grup que tinguera etiqueta verda era custòdia. Dissolvent la
definició, obrien la porta de la custòdia a caçadors, empreses que volien
vendre ecologia i conservació, facilitaven la participació de fundacions i
empreses públiques que aviat s'adonaren que podien trauer profit econòmic amb
la protecció. Convertiren la conservació mitjançant la custòdia en una simple
etiqueta verda, on darrere podien amagar moltes coses que no tenien res a veure
en conservar espècies, espais, paisatges, béns culturals o tradicions.
Uns altres decrets relacionats
parcialment amb la custòdia foren el 109/98 sobre els “Paratges Naturals Municipals”
que en l’actualitat sumen més 16.000 hectàrees, el Decret 32/04 sobre “Reserves
de Fauna Silvestre” que protegeix 3.000 hectàrees i el Decret 218/04 sobre les Microreserves
flora, que sumen unes altres 2.000 hectàrees protegides.
Breu història de la custòdia, des
d’un punt de vista valencià
Any 1895
Tot i que aleshores ningú parlava
de custòdia del territori, una de les primeres experiències de “land
stewardship” a Europa la va emprar la National Trust. És una associació fundada
pels britànics Octavia Hill, Robert Hunter i Hardwicke Rawnsley que s’adonaren
que quan més s’accelerava la industrialització més s’amenaçava el patrimoni
històric, cultural, el paisatge i molts indrets naturals valuosos. En 1899
compraren la seua primera reserva natural de dues hectàrees, prop de Cambridge.
Any 1905
A Holanda, per iniciativa dels
mestres Jac. P. Thijsse i Eli Heimans, es va formar l’associació Natuurmonumentenn
per a preservar els monuments naturals. L’any següent van adquirir la seua
primera propietat i a hores d’ara compten amb 945.000 socis i gestionen 112.000
hectàrees. El gran suport social que tenen en un país amb poc menys de 18
milions, els permet tindre molta capacitat de pressió davant les autoritats i
l’aprofiten per a aconseguir molts acords de custòdia.
Any 1961
El reverend Robert Bryan va crear
la Fundació Quebec-Labrador (QLF) per a estendre la conservació gràcies a la
gestió comunitària dels recursos naturals i del patrimoni cultural. Brent
Mitchell, el seu vicepresident des de 1986, és considerat com un dels
principals experts en custòdia del territori en l’àmbit mundial. Va definir
aquesta estratègia com el model de conservació dels valors naturals i culturals
d'un territori, que es fonamenta en la responsabilitat dels propietaris i dels usuaris
per a gestionar i protegir la terra i els seus recursos naturals.
Any 1963
La primera experiència de
Custòdia del Territori a l'estat la van impulsar José Antonio Valverde,
Francisco Bernis i Mauricio González‑Gordón
per a protegir Doñana dels intents de dessecació per a plantar eucaliptus. Encetaren una campanya
internacional que involucrà persones destacades de tota Europa que apadrinaren
una col·lecta de fons per a comprar algunes finques i paralitzar la seua
destrucció. El 30 de desembre d'aquest tancaren la compra d'una finca de 6.671
hectàrees que incloïa boscos i marenys, que a més tenia dins el Palau de
Doñana. Els ecologistes aconseguiren 21 milions de pessetes, en bona part
gràcies al suport dels fundadors de WWF i van convéncer a les autoritats
franquistes perquè ficaren uns altres 16 milions de pessetes que els faltaven.
Acceptaren perquè necessitaven homologar-se al corrent proteccionista que
triomfava en el món occidental.
Any 1974
El mes de novembre de 1974 es va signar l’acord per a crear el Refugi de Rapinyaires de Montejo, que va impulsar Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980) quan encapçalava el WWF Espanya, aleshores anomenat ADENA. El naturalista i divulgador va proposar als veïns la creació d'un refugi de caça per a conservar els rapinyaires. Encara no sabien com s’anomenava aquest contracte, però estaven fent pactant un acord de custòdia del territori a l’estat. Van pactar restringir la caça dins les gorgues del riu Riaza, al terme de la localitat segoviana de Montejo de la Vega de la Serrezuela. Aquest canó fluvial està envoltat de penya-segats i acull una de les poblacions més grans de voltors (Gyps fulvus), a més d’aufranys (Neophron percnopterus). Contractaren guarderia i crearen un canyet per a nodrir els voltors on duien el bestiar mort procedent dels abundants ramats comarcals. Gràcies a això es van multiplicar les poblacions de rapinyaires, segons el cens de 2023 hi havia 246 parelles de voltors reproduint-se dins del Refugi. En 2004 la Junta de Castella i Lleó va crear el Parc Natural de les Falçs del Riu Riaza i dins de les seues 5.185 hectàrees, incloïa el Refugi de Rapinyaires de Montejo de la Vega.
Any 1980
El Grup Balear d’Ornitologia i
defensa de la natura (GOB) que s’havia fundat en 1973, va promoure la
declaració de la finca de La Trapa com a Refugi de Caça, basant-se en la llei
estatal (1/1971) de caça. Des d’aleshores i fins al 2010 gestionaven més 50 refugis
de fauna a Mallorca mitjançant la custòdia compartida.
Any 1987
A Catalunya es va fer el primer
acord de custòdia per a protegir uns bassals que tenien una bona població de ortuga
d'estany (Emys orbicularis) liderat per l’Associació de Defensa del Patrimoni
de Riudarenes (ADEPAR), que més avant canvià de nom i s’anomena Fundació Emys.
Any 1988
El grup d’Acció Ecologista AGRÓ
del Camp de Morvedre, encapçalat per Enric Amer i David Olmos, després
d’aconseguir la paralització una urbanització a la marjal d’Almardà, pactaren
un acord de custòdia amb l’Ajuntament de Sagunt. Van restaurar la Casa Penya i
convertiren eixa antiga alqueria arrossera en un centre d’educació ambiental.
Van construir observatoris ornitològics en una finca de 141,13 hectàrees i en
2010 aconseguiren que el paratge es convertirà en reserva de fauna silvestre.
Ben prop, a la veïna marjal
d’Almenara després d’una llarga campanya demanant donacions, pogueren ajuntar
els diners necessaris per a comprar els ullals dels Estanys i el de Quartons,
un total de sis hectàrees. Aconseguiren garantir un subministrament d’aigua
dolça neta per a mantenir viu l’aiguamoll. També gestionen una superfície 5 ha
a la Palafanga de la Llosa, de 49 hectàrees a la Costera de Puçol en 2011. En
2019 tenien actius 10 acords de custòdia sobre un total de 141,13 ha.
Darrerament, gestionen 37,5 hectàrees a la Marjal d’Almenara repartides en
xicotetes parcel·les de biodiversitat gestionades gràcies als acords amb els
propietaris, o per compres de punts estratègics de la marjal.
Any 1989
En custòdia no tot han sigut
experiències positives, aquest exercici el Grup d’Estudi dels Rapinyaires
(GER) aplegaren a un acord de custòdia
amb el propietari d’una finca de 400 hectàrees que volia tancar un vedat per
afavorir la conservació convertint-lo en un refugi de caça. Els caçadors
desallotjats es rebel·laren, el propietari començà a rebre amenaces i patir sabotatges.
Li van enverinar els gossos, el van desfer unes masies, mataren tot un colomar
fet per a facilitar aliment als rapinyaires i allunyar-les dels colombaires. Trencaren
les cadenes d’accés a la finca i li calaren foc a un pinar. La pressió fou tan
forta que el propietari hagué de retractar-se i tornà a concedir les seues terres
per a l’ús dels caçadors.
Any 1992
La Conselleria d’Agricultura
començà a fer servir la custòdia per a protegir espais singulars per la
presència d’espècies vegetals, el que després es convertiria en la xarxa
valenciana de microreserves de flora. La primera reserva que declararen fou el
Barranc dels Horts, a Ares del Maestrat, on protegiren una superfície de 616
hectàrees. Aquest espai acollia exemplars vells de roures i carrasques, moltes
d’elles monumentals com el roure del Roquissar que té més de sis-cents anys de
vida i està inclòs en el Catàleg Valencià d’Arbres Monumentals i Singulars. La Fundació
Caixa Castelló va comprar aquest espai i
va pactar la seua gestió amb l’administració Des de llavors els gestors
desenvolupen tasques d’educació ambiental, un programa de gestió i
d’investigació que es materialitza en nombrosos projectes de conservació a més
de treballar en la restauració de l’hàbitat i de la seua biodiversitat. Amb l’ajut
de fons europeus la conselleria declarà 312 reserves de menys de 20 ha de
superfície, repartides per 148 municipis que protegiren més de 2.468 hectàrees,
un 0,1% de la superfície total del territori valencià. Hui formen la xarxa més
gran del món d'espais específics per a protegir plantes. Un 26% d’aquestes
àrees s’han declarat dins de propietats privades, mitjançant convenis amb els
propietaris i sense necessitat de pagar expropiacions. Mitjançant el Decret
218/1994 es va regular jurídicament aquesta xarxa i les primeres microreserves
es van declarar en 1998.
Any 1995
Es va regularitzar
administrativament la Colla Ecologista l'Arrel d’Ontinyent que havien mamprés
camí en 1990 amb el nom de Colla Ecologista Capità Cap de Canoa. Una volta
legalitzats signaren un acord amb la
finca Gamellons on muntaren un viver forestal per a generar plantes amb les
quals repoblar la Vall d’Albaida. Feren un hort urbà i un banc de llavors. El
seu treball seriós els ha permés ampliar la custòdia a més finques. Un dels
seus membres més destacat ha sigut Ferran Gandia. També feren un acord verbal
de custòdia amb l’Ajuntament d’Ontinyent per a gestionar l’Alt del Corso i la
finca de Fuset amb l’objectiu de recuperar el bosc autòcton i gestionar un
viver forestal, un projecte que encetaren gràcies al suport de Caixa Ontinyent.
Com llavors ningú dins de l’administració parlava de custòdia del territori va
quedar oblidat, fora dels límits de la Vall d’Albaida.
Any 1996
L’Associació de Naturalistes del
Sud-est (ANSE) van aconseguir els fons per a comprar la finca de 117 ha de
Malcamino, a Múrcia, amb l’objectiu de reintroduir la tortuga mora (Testudo
graeca). A la Pobla de Benifassà la Conselleria d’Agricultura va subscriure un
acord de custòdia amb els propietaris del Mas del Perarie per a una superfície
de 225 hectàrees.
Any 1997
El mes de juny, la Fundació Natura es va convertir en
la primera entitat de custòdia que tenia com a forma jurídica la fundació. Uns
mesos més tard es va crear la Fundació Territori i Paisatge, patrocinada per l'Obra
Social de Caixa Catalunya que fou el primer eixample d’empresa amb un interés
per la custòdia del territori a l’estat.
Any 2000
La Fundació Territori i Paisatge
va organitzar el Seminari Internacional de Custòdia del Territori a Osona.
Aquesta trobada va culminar amb la redacció de la Declaració de Montesquiu de
Custòdia del Territori que es va convertir en el document marc en l’àmbit dels
acords per a la protecció entre particulars i associacions en l’àmbit estatal.
Any 2001
La Generalitat una volta aprendre
els procediments administratius va agafar velocitat arribant a acords amb els
propietaris per a declarar microreserves de flora. Aquest exercici va tancar la
protecció de les següents zones: afegiren una altra hectàrea al Barranc dels
Horts, el Mas Vell amb 1 ha i la Font dels Horts amb una altra hectàrea més,
tots ells a Ares del Maestrat. La Torre amb 1,13 ha, el Lavajo del Tio Bernardo
amb 0,53 ha i las Hoyuelas d’1,11 ha, totes elles a Sinarques. La Lloma amb 20
ha a Montserrat, la Font del Cirer amb 10,3 ha a Simat de Valldigna i el Molón
amb 3 ha a Camporrobles. La Cova de les Rates amb 4,6 ha i l’Ombria de Bèrnia
amb 1,46 ha i l’Arc de Bèrnia amb 5,8 ha, totes elles a Benissa. El Mas del
Perarie amb 3,78 i el Carrascal del Mas del Peraire amb 225 ha a la Pobla de
Benifassà. Els Estanys d’Almenara amb 19,93 ha a Almenara, la bassa de la
Devesa amb 10,8 ha a Soneixa, el Morro del Toix a Calp amb 19,8 ha i el Barranc
d’Enmig amb 16,75 a Callosa de Segura.
La Fundació Territori i Paisatge va
publicar “La custòdia del territori: una guia per a la implantació a Catalunya”
on volgueren recollir tota l’experiència en aquest camp per a impulsar aquesta
eina col·laborativa per a la protecció de la natura.
Any 2003
Es va crear la Xarxa de Custòdia
del Territori (XCT) per a coordinar els diferents esforços en la implantació de
la custòdia del territori a l’estat. Estava formada per 198 membres que eren associacions,
fundacions, administracions públiques, empreses, universitats i centres de
recerca.
Eixe mateix any es va crear la Fundació Victòria Laporta Carbonell impulsada per una filantropa que volia recuperar i mantenir ambientalment la Finca Buixcarró, de 658 hectàrees. Aquest espai està dins del parc de la Serra Mariola, al terme de Banyeres de Mariola. Alguns dels membres encarregats de la conservació són Vicent Ferri, Francisco Ivorra Miralles i el naturalista Pep Cantó que entre altres tasques s'encarrega de l'anellament científic d’aus.
A Muro d’Alcoi es van celebrar
unes jornades tècniques per a difondre la Custòdia del Territori com a una eina
de futur per a estendre la protecció de la natura i la participació ciutadana.
Any 2004
El Grup Ornitològic Balear (GOB)
de Menorca encetà un programa de custòdia de Pràctiques Agràries Sostenibles.
Aquest projecte va crear aliances entre el sector agrari tradicional i el
sector ambiental perquè tots dos obtingueren beneficis. Eixe any signaren els
primers quatre acords i en 2021 mantenien un total de 34 convenis amb finques
agràries que sumaven un 4% de la superfície de l’illa. L’objectiu és mantenir
els paisatges agraris de mosaic i les pràctiques de conreu tradicionals per la
seua importància per acollir la biodiversitat, a canvi, ofereixen tasques de
voluntariat, d’educació ambiental i afavoreixen les vendes dels productes
gràcies al comerç de proximitat. Aquest exercici la Custòdia Territori s’havia
estés molt per Catalunya ocupant 41.744
ha, l’1% del territori català.
Al Centre d'Educació CEMACAM de
Torreguil, Múrcia, es van celebrar les primeres Jornades Estatals sobre la
Custòdia del Territori organitzades per la Càtedra UNESCO de Medi Ambient.
Any 2005
La Llei 8/2005, de 8 de juny, de
protecció, gestió i ordenació del paisatge exigia al Govern que potenciarà les
organitzacions que tingueren per objecte la custòdia del territori.
Eixe mateix any, el mes d’abril
es va crear l'Associació Valenciana de Custòdia i Gestió Responsable del
Territori (Avinença) per a estendre l’eina de custòdia entre els grups
conservacionistes. Aquest grup estigué encapçalat per Belén López, Pep Nebot i
Javi Puig.
D’altra banda, els Amics dels
aiguamolls del Sud d'Alacant (AHSA) van encetar un projecte de custòdia, compraren
un abocador il·legal que ensorrava la finca de la Camamil·la de 1,54ha, al
paratge dels Canyissars, enmig de l’antiga albufera d’Elx. L’any següent feren una
important tasca de restauració ambiental amb la col·laboració de la Comunitat
de Regants dels Canyissars. Van extreure els enderrocs que cegaven l’aiguamoll,
en aprofundir accediren al nivell freàtic i aparegué una nova llacuna. Amb els
enderrocs extrets alçaren una mota perimetral i feren uns illots centrals i un
observatori d’aus. Una volta finalitzaren van crear el Parc Natural Agrari dels
Canyissars d’Elx. En col·laboració amb ANSE, van signar acords de custòdia del
territori amb el toll del Prat de 4 hectàrees i al Toll de lo Cabello de 68 ha,
l’any 2010. En total AHSA gestiona 238,54 hectàrees al voltant del Fondo.
La Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida (CEVA) començaren amb la gestió d’un espai de 2 hectàrees a Carrícola, dins del paisatge protegit de l’Ombria del Benicadell. En ell construïren i gestionen l’Ametla de Palla, un centre d’educació ambiental. L’any 2019 tenien actius dos acords de custòdia sobre 2 hectàrees.
Any 2006
Centre Iberoamericà de la
Biodiversitat (CIBIO) és un organisme depenent de la Universitat d'Alacant.
Aquest any signà un acord de custòdia per a gestionar l’Estació Biològica de
Torretes a Ibi, que compta amb 53 ha. Aquest és un cas d’acord entre un
organisme depenent d’una universitat pública per a instal·lar un jardí botànic.
No pareix coincidir amb les premisses de la definició inicial de custòdia.
Any 2007
El primer suport legal a l'estat
espanyol per a la Custòdia del Territori fou la Llei 42/2007, de 13 de
desembre, per la Conservació de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural. Tot i
que més que regular unes garanties jurídiques que beneficiaren als particulars
que cediren l'ús i a les ONG que volien gestionar eixos espais o béns
amenaçats, el que feren era canviar el concepte per a permetre una privatització
de la conservació i un estalvi de responsabilitats i pressuposts per a les
administracions. Una volta oberta la porta, aparegueren interessats a explorar
el que hi havia darrere.
Eixe mateix 2007 es va formar la Fundació Limne amb seu al Centre d’Interpretació de la Natura (CIN) de Quart de Poblet i està encapçalada per alts càrrecs de l’administració valenciana. S’han especialitzat en la restauració i custòdia d’espais fluvials, barrancs i zones humides prestant servicis a les administracions. A més fan seguiments de poblacions de tortugues d’aigua dolça (M. Leprosa i E. Orbicularis) a més de llúdries (Lutra lutra). Tenen acords amb Alzira, Càrcer, Muro d’Alcoi, la Pobla Llarga, Borriana, Fanzara, Figueroles, Bocairent, Montaverner, Algemesí, Paterna, Manises, Sempere i Canals. Segons els comptes de 2022 van rebre 618.071,94 € de subvenció de la Fundació Biodiversitat organisme depenent del Ministeri de Medi Ambient, cosa que sumat la resta d’ingressos significaren un total de 887.174.09 €.
Any 2008
El govern de l’estat publicà el
primer inventari de custòdia del territori a Espanya que volgué ser una eina
per a recopilar i sistematitzar les dades existents sobre les entitats de
custòdia del territori i els acords que s’havien tancat. Segons el 6é Inventari
d'Iniciatives de Custòdia del Territori a Espanya de 2019, aquest exercici al
País Valencià teníem sols 2 acords actius de custòdia sobre 2 ha.
La Fundació Enrique Montoliu (FUNDEM) es va constituir a València en 1996 per afavorir la conservació de la fauna i la flora, amb un focus especial en les espècies autòctones de jardineria, en la gestió responsable del territori. Es dediquen a comprar sòl en espais mediambientalment valuosos. Aquest any tenia dos acords actius, a Benimantell gestionaven 4 ha i a Fredes tenien el Mas del Peraire de 226 ha. Enrique Montoliu sembla ser un dels pocs casos d’inversors d’èxit amb sensibilitat mediambiental que dedica una part dels seus beneficis a comprar terrenys per a protegir-los, per a eixample el Mas del Perarire es va convertir en un refugi de caça.
Any 2010
Segons el 6é Inventari
d'Iniciatives de Custòdia del Territori a Espanya de 2019, aquest exercici al
País Valencià teníem 16 entitats que tenien actius 135 acords de custòdia sobre
4.345 ha.
El grup Roncadell va presentar un projecte de custòdia que batejaren com “Adopta una Bassa”.
En 2006 la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria de Medi Ambient compraren sòl per a construir un filtre verd que pretenia depurar les aigües abans que arribaven a l’Albufera. Afavorien la circulació de l’aigua per unes basses per a decantar els residus dissolts, a més d’oxigenar-la abans de buidar-la a l’Albufera. Aquest any es va signar un acord de custòdia compartida amb SEO/BirdLife per a la conservació del Tancat de la Ratlla, a Silla.
Any 2011
La Fundació l’Assut per a la
Sostenibilitat dels Sistemes Litorals es va crear l’any 2010 per afavorir la
conservació del paisatge i la biodiversitat, principalment dels sistemes
litorals i prelitorals. Aquest exercici encetà un acord per a gestionar 321
hectàrees a Sueca, que és propietat de la Comunitat de Regants del Tancat de
l’Estell i Rojas. L’objectiu és millorar l’estat de conservació d’aquest espai
i fer-lo compatible amb pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi. Volen
testar i establir mecanismes i ferramentes de gestió que puguen servir de model
per a uns altres arrossars.
En 2009 va comprar el Tancat de la Pipa la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. En una superfície de 40 hectàrees la vora del llac de l’Albufera de València, on abans hi havia camps d’arròs on prepararen dues llacunes i es prepararen quatre parcel·les perquè anaren filtrant i depurant l’aigua abans de vessar-la al llac, a més van regenerar un ullal. Feren acords amb l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (IBIBE) de la Universitat de València perquè s'encarregarà del seguiment de l'aigua a escala biològica. Per part de la Universitat Politècnica de València l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i el Medi Ambient (IIAMA) fa un seguiment de les aigües en l'àmbit físic i químic, mentre que l'Institut Agroforestal Mediterrani (IAM) fa un seguiment dels artròpodes i una valoració ambiental. Per a la gestió de l’espai van signar un acord de custòdia amb Acció Ecologista AGRÓ i la Societat Espanyola d'Ornitologia SEO.
L’Associació per a la Custòdia del Territori i el Desenvolupament Sostenible (ACUDE) està relacionada amb el món cinegètic i té seu a Múrcia, aquest any començà a fer acords de custòdia també a casa nostra. En 2019 tenien els següents convenis actius: a Alcoi el paratge del Cant del Gamarús amb 3,77 ha; al Pinós tenien el Pla de 0,3 ha, la Ferrà de 2,44 ha i Massacerdà amb 1,34 ha; a l’Alguenya tenien la partida Cazorla amb sols 0,12 ha; a Montfort l’Hort de les Garroferes amb 0,4 ha; a Oriola l’Albaida d’1,1 ha; en la Granja de Masphaél de 5 ha a Alacant i a Villena en la finca els Balcons sobre 18,9 ha.
Any 2012
L’Associació Amics de la Serra
Escalona (ASE) van emprendre el 30 de gener un acord de custòdia amb el Banc
Santander, propietari de la finca “lo Ballesta de Dalt”, a Oriola. El seu
principal objectiu sempre fou la protecció d’aquesta serralada molt valuosa
ambientalment per la seua concentració de rapinyaires joves en dispersió. Presentaren
una comunicació al “VII Encuentro del Día
Forestal Mundial: Custodia del Territorio” que es va celebrar a Ponferrada,
el 21 de març. Sorprenentment, cinc mesos després de la signatura de la
custòdia el banc trencà l’acord. Malgrat això, el fort ressò mediàtic que
implicaren l’acord inicial i el posterior trencament augmentaren el prestigi d’ASE
i el coneixement popular dels valors de la Serra d’Escalona. També pujà
l’interés de més propietaris per a permetre les tasques de conservació d’ASE. El
mes d’octubre signaren un altre acord per a la gestió del paratge de “lo
Maseras”, amb una superfície d’una hectàrea a Sant Miquel de Salines. L’any
següent signaren un altre amb dos propietaris d’una finca de 170 hectàrees a lo
Regil, a la serra de Pujálvarez d’Oriola. No es van aturar aquí i arribaren nous
acords com el de la finca lo Rambla, de 37 hectàrees, situada a la Serra del
Crist i una altra de 208 hectàrees a Pilar de la Foradada.
Any 2013
Segons el 6é Inventari
d'Iniciatives de Custòdia del Territori a Espanya de 2019, aquest exercici al
País Valencià teníem 19 entitats que tenien actius 195 acords de custòdia sobre
4.391 ha.
La Fundació Associació Transhumància i Naturalesa es va formar en 2012 gràcies a l’impuls del naturalista Jesús Garzón per a promoure la migració estacional dels ramats castellans. Aquest any acordaren un projecte de custòdia a la Marjal d’Almenara sobre 200 hectàrees, per a l’aprofitament sostenible dels recursos. Potser consistirà a baixar un ramat des de Castellar d'Abejuela (en xurro) fins a Almenara per a deixar pastar el bestiar a la marjal l’hivern i tornar a pujar-lo a la serra en primavera. La principal tasca d’aquesta fundació es dedica a organitzar des de 2017 el pas dels ramats per la per l’antic assagador que transcorria pel centre de Madrid, per a promocionar la transhumància del bestiar.
Aquest exercici es va signar un acord
de custòdia entre els propietaris FUNDEM-Fundació Enrique Montoliu com a
entitat de custòdia estava Acció Ecologista AGRÓ, per a la gestió de 612
hectàrees a la marjal d’Almenara, per afavorir la conservació d’espècies de
fauna i conservar aquest aiguamoll excepcional.
Any 2014
El Tancat de Mília i el Tancat de
l’Illa són dos aiguamolls artificials creats a la vora de l’Albufera per a
depurar i millorar la qualitat de les aigües que apleguen al llac. Ambdós són
propietat de la societat pública Acuamed i, entre 2014 i 2019 van ser operats
per Pavagua Ambiental. La Fundació l’Assut col·labora en el seguiment ambiental
d’aquests aiguamolls.
Any 2015
Segons el 6é Inventari
d'Iniciatives de Custòdia del Territori a Espanya de 2019, aquest exercici al
País Valencià teníem 21 entitats amb 231 acords de custòdia actius sobre 5.707
ha.
La Cooperativa de Treball
Associat l'Hort del Manyano que presidia Begoña Antequera i Balaguer, des
d’aquest exercici i fins al 2019 signaren un total de nou acords, sis a la
Pobla Tornesa, dos a Benicàssim i un altre a Costur.
La Fundació Global Nature es va
formar en 1993, dos anys després començà el mandat com a director gerent Eduardo de Miguel
Beascoechea. Estan especialitzats en la restauració d'aiguamolls, la promoció
de l'agricultura sostenible i les estratègies de conservació corporatives. En 2023
tenien un pressupost de 9.375.403,29 €, la seua seu central està a Madrid i
tenen quatre oficines, a les dues Castelles, a Extremadura i al País Valencià.
A casa nostra i aquest exercici, respecte de la custòdia gestionaven 130
hectàrees a Fontanars dels Alforins, als Carrissars 16 ha i a Viver 10 ha, a
més d’altres espais més menuts. L’any següent començaren la gestió del Tancat
de Burriel, a Massanassa. El responsable d’aquesta fundació per a la custòdia
és Eduardo de Miguel.
Connecta Natura amb seu a Ontinyent es va formar en 2014 per a treballar pel desenvolupament rural i l’agroecologia. Mantingueren en custòdia 3 hectàrees al paratge del Lligabosc de Iàtova i 1,7 ha al Castell de Xinquer, a Alcúdia de Veo. Pareixen ser un grup d’ambientalistes professionals que viuen de fer acords de custòdia subrogats a FUNDEM i AVINENÇA. Treballen en la recuperació d’arbratge i pasturatges fent servir el voluntariat. Formen part d’Avinença, fins i tot han estat en la junta directiva i ben segur que tenen una bona agenda de contactes. Entre els seus treballs destaca que van prendre relleu al grup de la Serrania el Gallipato Alcublano per a mantenir antigues basses i tolls per a abeurar ramat, perquè són punts importants per als amfibis com l’ofegabous (Pleurodeles waltl). També presten serveis de suport per a organitzar esdeveniments com el dia de l’arbre que va fer la Societat d’Amics de la Serra d’Espadà.
Un altre dels seus treballs subrogats fou el Projecte Libera "Por los ríos, los lagos y embalses. Liberémolos de basuraleza". Aquest negoci el van muntar en 2017 SEO/BirdLife i ECOEMBES. Aquest darrer és un organisme antiecològic que viu del reciclatge de plàstics que mai es reciclen i que massa sovint es cremen reiteradament en abocadors il·legals. Pareix un negoci redó, ECOEMBES es gasta uns dinerets per fer paréixer que és una empresa sostenible, una mena de postureig verd. SEO rep la subvenció tapant-se el nas i sense donar molta publicitat del negoci, llavors i subcontracten els treballs a Connecta Natura, per una fracció del pressupost inicial. També tenen acords amb entitats educatives per a organitzar activitats de voluntariat mediambiental.
La Plataforma per a l'Estudi i Conservació de la Serra de Xiva es va formar en 2003. Aquest any tenia actius 2 acords de custòdia sobre 0,59 hectàrees per fer el manteniment dels teixos (Taxus baccata) al paratge de la Alhóndiga.
Hi ha eixamples tan curiosos com sospitosos de corrupció "verda". La Fundació Noves Sendes la va crear el grup d'empreses Cartonajes de la Plana, SL en 2001. En 2010 es van transformar en Fundació Cívica i aviat va rebre una subvenció pública de 48.000 €. Quin negoci més redó! A més de tenir cent teòrics socis, també tenen associades 10 institucions i empreses. El seu president és Manolo Marcelino Piquer Gumbau, un dels nombrosos germans de la família propietària del grup empresarial de cartonatges. Tenen tres projectes de custòdia agrària per a la promoció dels recursos sostenibles de l'Horta del Rajolar sobre superfícies molt menudes d'entre 0,10 i 0.38. Això traduït és que conreen 6.300 m² d'horts urbans a Betxí, la Plana Baixa. Segons la memòria del projecte de custòdia, sols per les tasques de l'hort, en 2019 van rebre 31.556,28 € en subvencions públiques, 5€ per metre quadrat d'hort!!!!!
El Col·lectiu de Defensa del
Territori Pego encetaren un projecte de custòdia al Pla del Molló i una
campanya per a recuperar les zones cremades que no està comptabilitzat en les
estadístiques oficials.
El Grup d'Amics de la Natura de Cocentaina que el van crear uns joves de secundària l’any 1985. Encapçalats per Xavi Anduix aquest any encetaren un ambiciós projecte de custòdia del territori mitjançant el qual s’encarregaren de la conservació i la gestió de la finca Mas de Llopis. Aquest espai està situat a Cocentaina, dins del Parc Natural de la Serra de Mariola i és propietat municipal des de 2001. Aquesta finca inclou diverses construccions, corrals per al bestiar, marges i bancals de pedra seca o punts emblemàtics com diverses fonts.
El mes d’octubre Avinença organitzà al Centre d’Educació Ambiental (CEA), a la marjal dels Moros unes jornades d’iniciatives i xarxes de custòdia del territori al País Valencià.
Any 2017
Segons el 6é Inventari
d'Iniciatives de Custòdia del Territori a Espanya de 2019, aquest exercici al
País Valencià baixaren a sols 10 entitats amb acords de custòdia actius sobre
5.563 ha. Fins aleshores al País Valencià s’havien subscrit un total de 215
acords de Custòdia sobre un total de 5.562 hectàrees.
El grup Interpreta Natura d’Alzira
signaren un acord de custòdia amb la Fundació Enrique Montoliu (FUNDEM) que consistia
en la cessió d’ús del “Forest Lab”, un edifici a la Finca de la Casella per fer
activitats de voluntariat. Pareix evident que estem davant d’un altre grup professionalitzat
perquè en la seua web ofereixen tota mena de serveis al voltant de la natura.
Cursos sobre el medi ambient, turisme amb trellat, representacions, fer
pràctiques professionals i treballs de fi de grau, fins i tot, tenen una
editorial.
La Fundació Internacional per a la Restauració d’Ecosistemes (FIRE) és una entitat dedicada a la regeneració d’habitats degradats que es va crear en 2006. Treballen amb grups acadèmics dedicats a investigar els processos de recuperació ambiental d’espais naturals degradats. De fet, el seu president és José María Rey Benayas, professor de la Universitat Autònoma de Madrid. Estan interessats pel Rewiiding i pels espais agraris biodiversos. En 2023 gestionaven 10 parcel·les agrícoles en cinc províncies en les quals plantaren 1.859 m de marges verds, milloraren 28 tolls i repoblaren més 5.000 arbres de 41 espècies. També encapçalen un projecte per a renaturalitzar del sòl d’una planta fotovoltaica a Saragossa. A casa nostra sols tingueren un acord per a recuperar ambientalment la finca agrària de la Florentina de 16,5 hectàrees, a l’Alcúdia.
L’Associació Ambiens són un altre grup professional, començaren aquest any un acord de custòdia del Paratge Natural de la Devesa de Soneixa i el riu Palància. Ficaren caixes niu per a rapinyaires nocturns, repoblaren 500 arbres, organitzaren 20 tallers d'educació ambiental i 12 visites guiades.
Som Custòdia de Castelló de la Plana tenien dos acords sobre 0,7 ha, l’Ecoespai Cies i l’Hort Social de Sant Llorenç. Aquest és un altre eixample de grup professional creat per a poder viure de la custòdia, gràcies al suport econòmic d’un gran municipi. A canvi d’una sucosa subvenció per a construir i gestionar uns horts urbans al costat de l'edifici municipal i de gastar un dels locals del Centre d’Innovació, Emprenedoria i Sostenibilitat (CIES), la regidora de Castelló, Patricia Puerta podia vendre a la premsa el projecte Ecoespai, parlar un poc de la paraula de moda, la custòdia, fer-se unes fotos i presentar-se com una corporació verda.
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va impulsar la creació de la Plataforma de Custòdia del Territori que coordinava la Fundació Biodiversitat. Es va formar per a contribuir a l'impuls de la custòdia com a eina de gestió. Volia convertir-se en punt de trobada de les entitats dedicades a la custòdia, per a fomentar l'intercanvi d'experiències i cooperació. En abril de 2003 van publicar el document que presentava l'estratègia d'aquesta plataforma per als anys 2023-2027. Estàvem davant d'unes nines russes, una plataforma que se subrogava en una fundació per a fomentar una custòdia, invent que sona molt verd quan en realitat sembla ser l'intent d'explotar publicitàriament la custòdia com a paradigma de la conservació, mentre que en realitat es dedicaven a obrir aquesta eina a qualsevol entitat malgrat que tingueren res a veure en la protecció del medi i la biodiversitat.
Any 2018
Es va publicar el 5é inventari de
custòdia, segons el qual la superfície terrestre total dedicada a la custòdia
del territori a Espanya ascendia a 762.000 ha, incrementant-se en unes 112.000
hectàrees respecte a les xifres de 2015. Eixe exercici hi havia 166 entitats de
custòdia que tenien vigents 2.487 acords de custòdia.
A València es va celebrar les setenes
Jornades Estatals de Custòdia del Territori i a Castelló es va presentar el
projecte Somcustòdia.
A la Pobla del Duc va formar-se el grup Bioterreta en 2013 que manté acords de custòdia sobre dues finques de 4,85 ha, la Ploraora d’Ontinyent i el Pla del Riu a Llutxent. Són un grup especialitzat en la recuperació d’espais agraris abandonats a la Vall d’Albaida, pretenen recuperar-los promocionant el seu conreu mitjançant tècniques d’agroecologia. Ells mateixos es defineixen com a especialistes en la Custòdia Agrària. En aquest cas estem davant d’un grup de joves sense terres i amb ganes de desenvolupar el conreu ecològic.
Interpreta Natura d’Alzira tenien actiu un acord sobre 3,5 ha a la Casella. Aquest un dels casos que de grups que no aparenten ser organitzacions sense ànim de lucre. En la seua web ofereixen tota mena de serveis al voltant de la natura, educatius, parlen de turisme amb trellat, fan representacions i tenen una editorial. Sols mantenen un acord de custòdia per a fer servir les instal·lacions del “Forest Lab” que sembla ser un espai propietat de Fundem (Fundació Enrique Montoliu) on desenvolupar activitats que fan voluntaris aliens al grup. Un altre cas de subrogació d’una gran Fundació que subroga en grup un grup acabat de muntar per a oferir serveis relacionats amb el medi ambient, però que fan voluntaris aliens.
Any 2019
Segons el 6é Inventari
d'Iniciatives de Custòdia del Territori a Espanya de 2019, aquest exercici al
País Valencià tornarem a pujar i teníem 18 entitats que tenien actius 290
acords de custòdia sobre 6.240 ha, un 8% del total estatal. La Conselleria de
Medi Ambient mantenia actius 125 acords de custòdia.
El grup Xaloc es va formar l’any 2009 i aquest exercici acordaren la custòdia sobre una finca de 109 hectàrees a Utiel i altre a una zona dunar al Parador del Saler que dedicaren a la cria d’ous de tortugues babaues (Caretta caretta). Dissenyaren i encapçalen un projecte consistent supervisar totes les postes que es detecten a les platges valencianes, col·lectar els ous per a dur-los al Saler i vigilar amb voluntaris el niu fins a l’eclosió de les tortuguetes. També fan neteja de platges i recuperació dunar, així com campanyes de responsabilitat social per a empreses. Els fundadors són biòlegs amb una llarga experiència en l’administració, la sues tasca és molt especialitzada i sols es possible gràcies a la seua llarga experiència professional.
L’Associació Reforesta es va crear en 1991 per a impulsar la repoblació forestal, l’educació ambiental i la tasca de voluntariat. Tot i que en la seua web no ho especifiquen semblen ser de Madrid perquè allí tenen 21 projectes i uns altres 21 per la resta de l’estat. Tenen tota la pinta de ser un grup de professionals que viuen de vendre activitats relacionades amb el medi ambient. A casa nostra sols tenen un acord de custòdia amb l’Ajuntament de Sinarques per a fer restauracions forestals, tot i que a la seua web diuen que tenen tres projectes actius. Complementen els seus servicis amb el voluntariat corporatiu, un altre negoci recent que consisteix a organitzar una activitat de voluntariat mediambiental per als treballadors de grans empreses a canvi d’uns euros en donacions per al grup ambientalista. Les empreses aprofiten aquesta activitat d’esbarjo per als seus treballadors per a vendre que són responsables respecte del medi ambient, independentment de la petjada ecològica real que produïsquen la seua producció o les seues activitats.
El 26 d’octubre Avinença va organitzar una Jornada d’Iniciatives i Xarxes de la Custòdia del Territori al Centre d’Educació Ambiental (CEA), a Sagunt. Van assistir 40 persones que representaven setze entitats no governamentals, una eco-aldea, dues plataformes de xarxes de custòdia del territori. Tingué la presència de Francesc Quesada i Josep Nebot, director i subdirector de la Direcció General de Medi Natural de la Conselleria d'Agricultura.
La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) es va fusionar amb la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC), llavors canviaren el seu nom pel de Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN).
Any 2023
Es va signar un conveni de
custòdia entre Confederació Hidrogràfica del Xúquer que va instal·lar un altre
filtre verd a la desembocadura del barranc de Poio, a l’Albufera. D’altra banda,
com a gestors de custòdia triaren a Acció Ecologista-Agró i SEO/BirdLife,
perquè gestionaren les 40 hectàrees al Tancat de la Pipa. Es tractà de
convertir en una reserva el que abans eren camps d’arròs a la vora del llac de
l’Albufera de València. Aviat aquest filtre verd es va convertir en un racó ple
espècies naturals singulars.
Conclusions
Partint de la definició inicial de
Custòdia del Territori hem assistit al naixement d’un nou negoci amb l’excusa
de la protecció del medi ambient. El que devia ser la cura i millora d’un espai
natural, independentment de la seua propietat, mitjançant un acord per a
potenciar els seus valors naturals entre propietaris i entitats de custòdia, que
devien ser grups conservacionistes sense ànim de lucre, s’ha convertit en un
negoci per a professionals. S’ha afavorit persones que volen viure de la
conservació, empreses que volen blanquejar-se amb el medi ambient i
administracions que volen apuntar-se a la moda verda mentre subroguen
responsabilitats i promocionen negocis, massa sovint per als amiguets.
Els que tenim anys d'experiència
vital som conscients que el capitalisme és especialista a mercantilitzar tota
mena de dissidències i aspiracions socials. És imbatible convertint tota
oposició en una mercaderia i en una oportunitat de negoci. Evidentment, això és
el que ha passat amb l'ecologia, amb el medi ambient i en concret amb la
custòdia del territori. Res nou sota el cel, per a digerir la custòdia han
desvirtuat el concepte, s'ha ampliat permetent que s'amaguen dins tota mena de col·lectius
i fundacions, amb interessos molt diversos. De fet, algunes de les quals no
tenen res a veure en la protecció mediambiental. Han eliminat de la variable el
concepte territori com a sinònim d'entorn natural i biodivers, per a deixar la
custòdia reduïda a un acord entre propietaris que cedeixen l'ús de qualsevol
ben perquè el gestionen organitzacions alienes. De fet, hi ha custòdies
d'edificis sempre que es parle de medi ambient o de sostenibilitat.
El cas valencià és una bona
mostra, si analitzem les vint-i-quatre entintats que havien tingut acords de
custòdia fins al 2019, incloses en el 6é Inventari d'Iniciatives de Custòdia
del Territori a Espanya, podem classificar les entitats que gastaren custòdia
segons la seua tipologia. En la gràfica 1 presentem una classificació de les
diferents topologies que tenien les entitats de custòdia que signaren els 228
acords al País Valencià, segons publicà el 6é Inventari d'Iniciatives de
Custòdia del Territori a Espanya de 2019, malgrat que no estan incloses totes
les que foren.
Tenim administracions com la Generalitat que fan servir la custòdia per a estalviar-se compres de terres o lloguers, que signifiquen un 54,82% dels acords fets a casa nostra i es dedicaren per a enllestir la xarxa de microreserves de flora. Sols un 7,01% de les custòdies les han protagonitzades grups sense ànim de lucre. Malgrat que tampoc no tots els grups conservacionistes sense ànim de lucre són iguals. No pareix molt ètic que el grup naturalista degà i més nombrós de l'estat, SEO/Bird Life, acorde custòdies amb consorcis de grans empreses de la distribució alimentària dedicats al reciclatge dels envasos (ECOEMBES). Entitat que ha demostrat que no recicla el que deu, que sols pretén evitar el retorn d'envasos. El pitjor fou que SEO tingué la barra de subcontractar les tasques de custòdia en un altre grup professional menut, però molt voluntariós.
Entre la resta d’entitats de
custòdia trobem organitzacions de caçadors (3,94%) cosa que no té res a veure
amb la conservació. Hi ha grups professionals nouvinguts (7,01%) creats per
ciutadans que volien treballar en la conservació i molts d’ells eren
funcionaris emprenedors. Això no és gens criticable, però no té res a veure en
el concepte d’organització sense ànim de lucre. També trobarem fundacions (27,19%),
una figura jurídica ampla que acull casos puntuals de filantropes o mecenes que
volen protegir el medi, però hi ha més casos d’empreses que volen estalviar
impostos i donar treball als amics. Hi ha fundacions promogudes per les mateixes
administracions per a subrogar tasques pròpies, mentre estalvien en els pressuposts i creen llocs ben
retribuïts als patronats on retirar alts funcionaris o polítics. Fins i tot
s’entreveu un cas de fundació cridaner que pot amagar un cas de corrupció, no
és molt normal rebre 48.000 € de subvenció en un any per a mantenir uns horts
urbans menuts.
Podem comprovar que la custòdia
és una eina complexa, perquè hem tingut fracassos sonors com fou l’intent de
custòdia del GER, acord que desbarataren amenaces i sabotatges de “desconeguts
cinegètics” que acabaren acovardint al propietari que trencà la custòdia. És
curiós que aquest cas tampoc està contemplat en les estadístiques oficials que
prefereixen parlar sols dels èxits.
Doncs evidentment, podem
concloure que la custòdia no és una ferramenta molt arrelada a casa nostra, és
més està prou desvirtualitzada perquè s'ha convertit en una mena de
privatització de la gestió de conservació o en una oportunitat de negoci amb
l'excusa de la protecció. El que és pitjor, les administracions en compte de
donar suport a les associacions conservacionistes perquè emprengueren més
acords, han afavorit la complexitat dels procediments per a excloure'ls. Han
preferit prioritzar el negoci per als grups i fundacions professionals. Hui en
dia fer un acord de custòdia per als conservacionistes requereix que siguen
associacions fortes, que tinguen una estructura que compte amb suport jurídic i
molt temps lliure per a poder preparar els plans de custòdia, per a convéncer i
donar garanties als propietaris.
La custòdia del territori ha
sigut mostra més de la manipulació i degradació de conceptes bàsics com són el
medi ambient i l'ecologia. L'abús reiteratiu d'idees, sols perquè estan de
moda, sense entendre la radicalitat del repte que significa mantenir la nostra
llar, la terra i la biodiversitat, condueix a la banalització i al rebuig de la
societat. Els polítics i el poder econòmic treballaren per a què res canviés i poder
seguir fent negoci. Els mateixos que s'enriquiren destruint el medi, ara faran caixa
amb la sostenibilitat. Tant han desgastat el medi ambient que l'han inclòs dins
del terme Woke, desprestigiant la conservació i l'ecologia. Han provocat un gir
social cap al feixisme i el negacionisme científic, una resposta lògica davant
les incerteses que ens amenacen a conseqüència del canvi climàtic. Quan arribe
el col·lapse, el feixisme afavorirà que sols els més poderosos i els més forts
podran surar dins de l'enfonsament generalitzat de la nostra civilització.
Fonts i referències:
6è Inventari d'Iniciatives de
Custòdia del Territori a Espanya:
Acció Ecologista Agró:
https://www.diarilaveu.cat/reportatges/ullal-de-quartons-zona-lliure-descopetes-240239/
https://www.lacasapenya.com/la-casa-penya/
https://www.lacasapenya.com/la-custodia-del-territori/
AHSA:
https://ahsa.org.es/acuerdos-custodia-territorio-ahsa-actuaciones
Amics de la Serra d’Escalona:
https://amigosdesierraescalona.wordpress.com/wp-content/uploads/2014/06/cap-6-custodia.pdf
https://amigosdesierraescalona.wordpress.com/quienes-somos/
ASENSIO, N.; J. PIETX & A. CORTINA
(2002). Opcions per a la custòdia del territori en finques privades: guia
pràctica per a la propietat. Xarxa de Custòdia del Territori.
Associació Reforesta:
Avinença:
www.custodiaterritorivalencia.org
Bioterreta
https://bioterreta.com/bioterreta/
Centre Iberoamericà de la
Biodiversitat (CIBIO):
https://cibio.ua.es/va/index.html
Compra Doñana WWF:
https://www.wwf.es/somos/50_anos_en_defensa_de_la_naturaleza/donana__las_raices_de_wwf/
Connecta Natura:
https://www.connectanatura.org/wp-content/uploads/2024/10/Copia-de-5_Memoria2019.pdf
https://proyectolibera.org/conocimiento-littering/informes
Cooperativa Hort del Manyano:
Custòdia del Territori:
ARQUIMBAU, R.; J. PIETX & M.
RAFA (2001). La custòdia del territori: una guia per a la implantació a
Catalunya. Fundació Territori i Paisatge, Barcelona.
https://www.custodia-territorio.es/un-poco-de-historia%E2%80%A6
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda121.pdf
https://vernissaviu.org/wp-content/uploads/2008/12/jornadacustodiagandia3.pdf
“Custódia del Territorio”
Quercus, número 169 març 2000
Fundació Ambiens:
https://asociacionambiens.org/
Fundació Associació Transhumància
y Naturalesa:
https://trashumanciaynaturaleza.org/
Fundació Enrique Montoliu:
Fundació Global Nature:
https://fundacionglobalnature.org/Fundació
Internacional per a la Restauració d’Ecosistemes:
Fundació l’Assut:
https://fundacioassut.org/project/el-tancat-de-lestell/
Fundació Limne:
https://www.facebook.com/fundacio.limne
Fundació Noves Sendes:
https://novessendes.org/wp-content/uploads/2023/07/Memoria-HR-2019.pdf
https://drive.google.com/drive/folders/1USAa-QIGSL8PV3YP9PvXlfX12x-0BsGA
https://novessendes.org/wp-content/uploads/2023/07/memoria_horta_VAL.pdf
Fundació Victòria Laporta
Carbonell
https://www.facebook.com/fvictorialaporta?locale=es_LA
GOB Mallorca:
https://www.gobmallorca.com/custodia-del-territori/
GOB Menorca i la Custòdia
Agrària:
https://www.gobmenorca.com/custodia-agraria/
https://issuu.com/gobmenorca/docs/web_pagines_impactreportcustodiaagr_ria_cat
Grup d'Amics de la Natura de
Cocentaina:
https://www.facebook.com/GrupAmicsdelaNaturadeCocentaina/
https://www.custodia-territorio.es/recursos/directorios/acuerdos/acuerdo-mas-de-llopis
Guia Custòdia XCN:
https://xcn.cat/wp-content/uploads/0_ESPANOL_Guia-practica-acuerdos-custodia-del-territorio_XCN.pdf
BASORA, X., CEPAS, A. (2023).
“Guía práctica de los acuerdos de custodia del territorio: marco teórico y
opciones jurídicas en Cataluña”. Vic: Xarxa per a la Conservació de la Natura
(XCN).
Interpreta Natura:
Mapa de Custòdia del Territori:
National Trust:
https://www.nationaltrust.org.uk/
Natuurmonumenten:
https://www.natuurmonumenten.nl/waar-we-voor-staan
Plataforma Custòdia del Territori:
https://www.custodia-territorio.es/?categoriacod=3
Refugi de Rapinyaires de Montejo:
https://www.wwf.es/nuestro_trabajo/refugio_de_montejo/
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda128.pdf
https://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_de_Cust%C3%B2dia_del_Territori
SABATÉ, X, BASORA, X., O’NEIL,
C., MITCHELL, B. (2013). “Conservar la naturaleza entre todos. La Custodia del
Territorio, una herramienta para implicar la sociedad en la gestión del
patrimonio natural en Europa”. Documentos Landlife. 1a edición 2013.
Setenes Jornades Estatals de
Custòdia del Territori:
https://www.frect.org/viijecdt/
Som Custòdia:
https://www.castello.es/es/w/castell%C3%B3n-potencia-la-custodia-del-territorio
https://www.facebook.com/somcustodia/about
https://www.caecv.com/wp-content/uploads/2018/01/programa-en-valenciano-somcustodia-1.pdf
Xaloc:
Xarxa de Custòdia del Territori
(XCT)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada