NATURALISTES
De 1967 a 1968 es va fer un cens d’aus aquàtiques organitzat per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) amb
la pretensió d’abastir tot l’estat. Gràcies als resultats obtinguts, tant l’Albufera de València com el Fondo d’Elx demostraren que tenien
molta riquesa ornítica.
El català Ramon Margalef López (Barcelona, 1919-2004) va obtenir
la primera càtedra d’Ecologia de
l’estat espanyol, creada per la Universitat
de Barcelona. Entre les seues obres cal destacar la publicació l’any 1974
del llibre “Ecologia”, de l’Editorial
Omega de Barcelona.
PACIFISTES I OBJECTORS
En 1964 Muhammad Ali-Haj
(Louisville, 1942-2016) el campió del món de boxa de pes pesant s'havia convertit
a l’islam. Aquest any 1967 no va
voler allistar-se en les Forces Armades
dels Estats Units, justificant-ho en les seues creences religioses i en el
rebuig a la Guerra de Vietnam. El
ressò de la seua acció ajudà al creixement del Moviment Pacifista, fou un dels Objectors de Consciència més famosos i el seu eixample es va
estendre per tot el món.
La Desobediència Civil
consisteix en un refús i una dissidència política activa a certes lleis perquè
es consideren moralment inapropiades, deu ser no violent o com a molt utilitzar
la resistència no-violenta. Aquesta eina de lluita política la va proposar en
1849 el nord-americà Henry David Thoreau
(Concord, 1917-1862) en l'obra:
"La desobediència civil".
El gran impulsor d'aquesta tècnica d'activisme fou Mahatma Gandhi, Mohandas Karamchand Gandhi (Porbandar, 1869-1948). Durant
la lluita per la independència de l'Índia,
va utilitzar la no-violència activa "satyagraha".
Després l'empraren Desmond Mpilo Tutu
(Klerksdorp, 1931) a Sud-àfrica o Martin Luther King (Atlanta,
1929-1968) amb els boicots als racistes als EUA. D'aquesta eina han fet ús els Anarco-pacifistes i el Moviment
d'Objecció de Consciència, contra el servei militar obligatori, la mili.
CRÒNICA DE 1967
Entre el 30 de gener i el 12 de febrer es reuniren a València delegats dels districtes on hi havia representació del Sindicat Democràtic d’Estudiants a l’estat. A l’acte
inaugural assistiren 2.000 estudiants i la policia detingué alguns
participants. El mes de
març els estudiants intentaren fer una reunió a la facultat de medicina, anà la
policia per a dissoldre-les i detingué uns quants estudiants.
El Moviment Obrer a València es va sentir amb la força suficient per a organitzar al
carrer de la Pau de València la primera manifestació obrera en
commemoració de l'1 de maig, després de la guerra civil. Els
manifestants es trobaren amb les càrregues dels antiavalots i es defensaren llançant
pedres que trencaren el vidre de l'aparador de la botiga d'IBERIA. La policia assegurà als mitjans de
comunicació que alguns dels seus agents resultaren ferits en els enfrontaments.
 |
| Inauguració de l'aeroport d'Elx-Alacant, foto de Càtedra Pedro Iborra, Universitas Miguel Hernández |
El 22 de maig es va inaugurar l’aeroport d’Elx-Alacant per impulsar
el turisme de les comarques del sud, el trànsit havia començat el dia 4 en
rebre un avió de Madrid. Abans
gastaven la Base Aèria de Rabassa
inaugurada en la Guerra Civil.
 |
| Pont de Sant Bernat, també dit Sant Agustí |
El 21 de juliol a Alzira inauguraven l’avinguda dels Sants Patrons damunt d’un braç del riu Xúquer que prèviament havien cegat. Hagueren d’ensorrar pont de Sant Bernat l’únic històric que els quedava, va ser tot un desgavell urbanístic. La vila de la Ribera Alta tenien un trist antecedent amb el pont de Sant Gregori, que tenia fonaments romans i que ensorraren en 1921, en pensar-se que agreujava les constants riades que negaven la vila.
 |
| Pont de Sant Gregori |
Aquests dos
ponts van ser un punt nuclear del centre del País Valencià en permetre el pas dels camins que anaven de nord a
sud, per damunt del riu. Aquest any canviaren un elegant pont que, sembla ser, l’havien
construït en el segle XIV per una avinguda d’alts i lletjos edificis, també
estrenaven els primers semàfors i uns jardins a la plaça General Dolz.
El darrer diumenge d’octubre es va realitzar el seté Aplec, la concentració valencianista al
Puig de Santa Maria. Hi anaren unes
2.000 persones, després del dinar hi hagué xarrades. Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992) feia de presentador. L’acte
el va interrompre la Guàrdia Civil quan
intentà furtant-li els papers a un dels oradors. Eixa acció intolerant provocà
la protesta dels assistents, però tornà la calma i pogué continuar la festa amb
l’actuació de grups musicals.
Els dies 23 i 24 d’octubre Vinaròs
va patir una gran avinguda d’aigua en desbordar-se el riu Cervol en l’encreuament amb el pont de l’N-340 i negar tot fins
a la desembocadura.
El 30 de novembre la policia desarticulà a València la cúpula del Partit
Comunista Marxista Leninista. L’havien format en 1964 militants d’ideologia
maoista enfrontats amb les tesis euro-comunistes
del Partit Comunista d’Espanya (PCE),
dirigit per Santiago Carrillo Solares
(Gijón, 1915-2012).
 |
| Castell d'Onda, foto de Turisme d'Onda |
Declararen el Castell i el Centre Històric d’Onda com Conjunt Històric,
Artístic i Bé d'Interés Cultural
(BIC).
El Palau de Ripalda dels arquitectes Vicente Monmeneu que havia dissenyat els plans i de Joaquín Maria Arnau Miramón que executà les obres, fou seu del Ministeri de Comerç en la II República, en 1936. L’enderrocaren aquest any per especular amb el sòl i fer un gran edifici d'apartaments, la lletja Pagoda.
 |
| Tribunal de les Aigües a València, 1967 |
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
El mes de febrer es va promulgar una Llei orgànica que suprimia el nom de Falange de les JONS com a element fonamental
de l’estat reemplaçant-lo pel "Movimento
Nacional" a més de reinstaurar la monarquia una volta morirà Franco. El cap de
l'estat nomenà vicepresident del govern a l'almirall Luis Carrero Blanco (Santoña, 1904-1973), deixà escrit que en cas
de vacant, absència o malaltia seria el substitut del dictador. La seua carrera
havia pujat com la bromera en recomanar al Caudillo
la neutralitat en la II Guerra Mundial.
Aquest any començaren els grans vessaments de petroli al mar a conseqüència
dels accidents marítims de vaixells de gran tonatge. El petrolier Torrey Canyon encallà al Canal de la Manxa el 18 de març, per
culpa d’un error de navegació que provocà el vessament més gran de petroli,
fins aleshores. Contaminà 180 km de costes angleses i 80 franceses, moriren més
15.000 aus marines. Per combatre la contaminació amollaren més de 10.000 Tm de
detergents que foren més perjudicials que el mateix cru.
 |
| Detector d'Alerta Radioactivitat, fabricat per MARCONI ESPANYOLA S.A. segons el prototip de JEN-INE |
Després de l'accident d'un avió combat nord-americà a Palomares en gener de 1966, que provocà la caiguda de 3 bombes
nuclears en terra i una més al mar, la Direcció
General de Protecció Civil va crear una Xarxa d'Estacions d'Alerta de Radioactivitat. El 20 de juny de 1967
instal·laren una estació fixa del model JEN-INE
a Elda.
 |
| Soldats espanyols a Castelló, 1967. |
Espanya des
del moment que acceptà la instal·lació de les bases militars dels EUA, es
convertia en un dels principals escenaris de la guerra freda durant
un parell de dècades, en cas d'un atac de l’URSS seríem un objectiu
prioritari. Als anys seixanta els Estats Units tenien previstes
tres rutes simultànies d'atac al bloc comunista, una pel Canadà,
altra per Alaska i una altra per Europa a
través d'Espanya. Els avions amb armament nuclear devien
subministrar-los carburant en vol, sobre l'espai aeri espanyol. La
ruta d’anada estava prevista per Saragossa i tornaven per Morón, Barajas i Torrejón.
Per primera volta des de la guerra civil es feien eleccions a Procuradors en Corts pel Terç de Representació Familiar. Només podien
votar "caps de família" i
de les “dones casades”. Sols triaven un
terç de la Cambra, un total de dos procuradors per província que sumaven 108.
Els candidats per a poder presentar-se a l'elecció havien de jurar fidelitat al
govern. Segons la premsa es tractava d’una lliçó del que era la “Democràcia directa", que devia
aprendre la ciutadania.
 |
| Arxiu RMiB |
La situació econòmica era molt delicada, el govern hagué de devaluar la
pesseta un 16,6% respecte del dòlar mentre el Consell de Ministres anunciava un
pla d’austeritat, pujades d’imposts i congelació dels sous fins a desembre de
1968. Segons la publicitat estatal, els espanyols havien viscut per damunt de
les seues possibilitats.
 |
| Anunci de 1967 |
PUBLICACIONS
 |
| "El Llibre de la Selva" de Walt Disney Productions |
Es va estrenar el “Llibre de la selva”,
dirigit per Wolfgang Reitherman (Munic,
1909-1985), de Walt Disney
Productions. Estava basat en una novel·la de Joseph Rudyard Kipling
(Bombai, 1865-1936). Aquesta pel·lícula va obrir els ulls a moltes xiquetes
i xiquets dels anys seixanta, en descobrir-los una natura fascinant que fins a
eixe moment l’havien presentat com un lloc salvatge ple de perills, com els llops o l’home del sac. Tot i que presentava una realitat molt deformada,
convidava a descobrir un món natural colorit i divers, a joves criats en barris
i col·legis grisos, que rebien una educació encara més fosca, de la mà de la
religió i d’assignatures com la Formació
de l’Esperit Nacional (FEN).
 |
| Al voltant del 1400, Sant Vicent Ferrer intentant posar pau entre les famílies Vilaragut i Centelles |
Lynn Townsend White (San
Francisco, 1907-1987) professor
d’Història Medieval a la Universitat de Princeton,
va afirmar aquest any a la revista Science,
Vol 155 (núm. 3767) en l'article "The
Historical Roots of Our Ecologic Crisis" (1967), que l'origen de la
crisi mediambiental del segle XX estava en l'edat
mitjana Cristiana, era conseqüència de la ideologia jueu-cristiana
occidental que impulsa a l’home al domini de la naturalesa.
Fonts:
GANADO, M. (2016) “Los casalicios del Puente de San Bernardo”
ALGARRA, J. (2017) “Història de la Marxa a peu de València al Puig del
darrer diumenge d’Octubre” LEVANTE EMV. 27/10/17
BANDA SONORA RECOMANADA:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada