Passa al contingut principal

Any 1967

 

Postal de Xàbia, 1967

El ministre d'Informació i Turisme, Fraga Iribarne, va inaugurar el Parador Nacional de Turisme de Xàbia i començava el turisme de masses a la Marina Alta. El lloc que triaren per fer-ho era un pantà dessecat en un dels extrems de la platja de l'Arenal, estava just al costat del xalet de Mariano Navarro Rubio, llavors exministre i governador del Banc d'Espanya. En 1959 havia comprat per 10.000 pessetes aquestes terres on hi havia un jaciment arqueològic, una piscifactoria d'època romana.




L'any 1961 fondejà a la badia el vaixell de Franco, l'Azor, que visità al governador del Banc d'Espanya. Aviat començaren a alçar-se més xalets, altres dirigents franquistes com el del falangista i ministre d'educació, Cruz Martínez Esteruelas. El propietari del Portitxol feu una fortuna venent-lo a trossets per a la construcció de xalets de luxe, fundà un llinatge lligat a la gestió del territori a casa nostra, entre els descendents es troben l'arquitecte Sandro Pons que participà en el disseny el model de ciutat de l'alcalde socialista de València, Ricard Pérez Casado, o el dirigent del Partit Popular, Esteban González Pons que fou conseller de Territori.


Parador de Xàbia, foto de Paradors Nacionals




De 1967 a 1968 es va fer un cens d’aus aquàtiques organitzat per SEO amb la pretensió d’abastir tot l’estat. Gràcies als resultats obtinguts, tant l’Albufera de València com el Fondo d’Elx demostraren que tenien molta riquesa ornítica.


Anunci de 1967


Aquest any hi hagué eleccions per triar a 104 Procuradors en Corts, en representació dels "caps de família" i de les dones casades! Segons la premsa: era una lliçó del que era la “Democràcia directa" que devia aprendre la ciutadania. Mentre es devaluava la pesseta un 16% respecte del dòlar, perquè segons la publicitat estatal, els espanyols havien viscut per damunt de les seues possibilitats.


Castell d'Onda, foto d'Onda Turisme


Declararen el Castell i el Centre Històric d’Onda com Conjunt Històric, Artístic i Bé d'Interés Cultural (BIC). Es va inaugurar l’aeroport d’Elx-Alacant per impulsar el turisme de les comarques del sud.


Inauguració de l'aeroport d'Elx-Alacant, foto de Càtedra Pedro Iborra, Universitas Miguel Hernández


Després de l'accident d'un avió combat nord-americà a Palomares, l'any anterior, que provocà la caiguda de 3 bombes nuclears en terra i una més al mar, la Direcció General de Protecció Civil va crear una Xarxa d'Estacions d'Alerta de Radioactivitat, el 20 de juny de 1967 instal·laren una estació fixa del model JEN-INE a Elda. 

Espanya des del moment d'acceptar la instal·lació de les bases militars dels EUA, es convertia en un dels principals escenaris de la Guerra Freda durant un parell de dècades, en cas d'un atac de l’URSS seríem un objectiu prioritari. 

Eixos anys els Estats Units tenien previstes tres rutes simultànies d'atac al bloc comunista, una pel Canadà, altra per Alaska i una altra per Europa a través d'Espanya. Als avions amb armament nuclear els subministrarien el carburant en vol sobre l'espai aeri espanyol, a l'anada per Saragossa i de tornada per Morón, Barajas i Torrejón.


Detector d'Alerta Radioactivitat, fabricat per MARCONI ESPANYOLA S.A. segons el prototip de JEN-INE



Aquest any el català Ramon Margalef López va obtenir la primera càtedra d’Ecologia de l’estat espanyol, creada per la Universitat de Barcelona. Entre les seues obres cal destacar la publicació l’any 1974 del llibre “Ecologia”, en l’editorial Omega de Barcelona.




En 1964 Muhammad Ali, el campió del món de boxa de pes pesant, s’havia fet musulmà. Aquest any 1967 no va voler allistar-se en les Forces Armades dels Estats Units, justificant-ho en les seues creences religioses i en el rebuig a la Guerra de Vietnam. El ressò de la seua acció ajudà al creixement del Moviment Pacifista, fou un dels primers Objectors de Consciència.




La Desobediència Civil consisteix en un refús i una dissidència política activa a certes lleis perquè es consideren moralment inapropiades, deu ser no violent o com a molt utilitzar la resistència no-violenta. Aquesta eina de lluita política la va proposar en 1849 el nord-americà Henry David Thoreau en l'obra: "La desobediència civil". 

El gran impulsor d'aquesta tècnica d'activisme fou Mahatma Gandhi, durant la lluita per la independència de l'Índia, ell va utilitzar la no-violència activa "satyagraha". Després l'emprà Desmond Tutu a Sud-àfrica o Martin Luther King amb els boicots als racistes als EUA. D'aquesta eina han fet ús els Anarco-pacifistes i el Moviment d'Objecció de Consciència, contra el servei militar obligatori, la mili.





Es va estrenar el “Llibre de la selva”, dirigit per Wolfgang Reitherman, de Walt Disney Productions. Estava basat en una novel·la de Rudyard Kipling. Aquesta pel·lícula va obrir els ulls a moltes xiquetes i xiquets dels anys seixanta en descobrir-los una natura que fins a eixe moment, molt sovint, era un lloc salvatge ple de perills, com els llops o l’home del sac. Tot i que presentava una realitat molt deformada, invitava a descobrir un món natural colorit i divers, a joves criats en barris i col·legis grisos, que rebien una educació encara més fosca, de la mà de la religió i d’assignatures com la Formació de l’Esperit Nacional.


"El Llibre de la Selva" de Walt Disney Productions








Comentaris