Any 1967

“L'ecologia descriu la naturalesa en termes de matèria, energia i organització.”

Ramon Margalef López (Barcelona, 1919-2004)

NATURALISTES

Cens d’aus aquàtiques de SEO

De 1967 a 1968 es va fer un cens d’aus aquàtiques organitzat per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) amb la pretensió d’abastir tot l’estat. Gràcies als resultats obtinguts, tant l’Albufera de València com el Fondo d’Elx demostraren que eren dels aiguamolls amb més riquesa ornítica de l’estat.

Ramon Margalef, primera càtedra d’Ecologia

El català Ramon Margalef López (Barcelona, 1919-2004) va obtenir la primera càtedra d’Ecologia de l’estat espanyol, creada per la Universitat de Barcelona. Entre les seues obres cal destacar la publicació l’any 1974 del llibre “Ecologia”, de l’Editorial Omega de Barcelona.

PACIFISTES I OBJECTORS

Muhammad Ali rebutjà anar a la Guerra del Vietnam

En 1964 Muhammad Ali-Haj (Louisville, 1942-2016) el campió del món de boxa de pes pesant s'havia convertit a l’islam. Aquest any no va voler allistar-se en les Forces Armades dels Estats Units, justificant-ho en les seues creences religioses i en el rebuig a la Guerra de Vietnam. El ressò de la seua acció ajudà al creixement del Moviment Pacifista, fou un dels Objectors de Consciència més famosos, el seu eixample es va estendre per tot el món.

Desobediència Civil

La Desobediència Civil consisteix en un refús o en la dissidència política activa a certes lleis perquè es consideren moralment inapropiades, deu ser no violenta o com a molt utilitzar la resistència no-violenta. Aquesta eina de lluita política la va proposar en 1849 el nord-americà Henry David Thoreau (Concord, 1917-1862) en l'obra: "La desobediència civil" (1849).

El gran impulsor que posà en marxa aquesta tècnica d'activisme fou “Mahatma Gandhi”, Mohandas Karamchand Gandhi (Porbandar, 1869-1948), que durant la lluita per la independència de l'Índia, feu servir la no-violència activa "satyagraha". Després l'empraren altres pacifistes com Desmond Mpilo Tutu (Klerksdorp, 1931) a Sud-àfrica o Martin Luther King (Atlanta, 1929-1968) amb els boicots als racistes dels EUA. Més recentment aquesta eina l‘han gastat els Anarco pacifistes i el Moviment d'Objecció de Consciència, contra el servei militar obligatori, la mili.

Immolació d’un pacifista japonés

L'11 de novembre el pacifista i esperantista Yui Chunoshin (Itoshima, 1894-1967) es va immolar davant la residència del primer ministre japonés Eisaku Satō (Tabuse, 1901-1975), en protesta pel suport del govern als Estats Units en la Guerra del Vietnam.

CRÒNICA DE 1967

Reunió del Sindicat Democràtic d’Estudiants a València

Entre el 30 de gener i el 12 de febrer es reuniren a València delegats dels districtes on hi havia representació del Sindicat Democràtic d’Estudiants a l’estat. A l’acte inaugural assistiren 2.000 estudiants i la policia detingué alguns participants. El mes de març els estudiants intentaren fer una reunió a la facultat de medicina, però anà la policia per a dissoldre’ls i detingué uns quants estudiants.

Celebració de l’1 de maig

El Moviment Obrer a València es va sentir amb la força suficient per a organitzar al carrer de la Pau de València la primera manifestació obrera en commemoració de l'1 de maig, després de la guerra civil. Els manifestants foren rebuts per les càrregues dels antiavalots i es defensaren llançant pedres que trencaren el vidre de l'aparador de la botiga d'IBERIA. La policia assegurà als mitjans de comunicació que alguns dels seus agents resultaren ferits en els enfrontaments

Detenció del PC-ML a València

El 30 de novembre la policia desarticulà a València la cúpula del Partit Comunista Marxista Leninista. En 1964 el fundaren militants d’ideologia maoista enfrontats amb les tesis euro-comunistes del Partit Comunista d’Espanya (PCE), dirigit per Santiago Carrillo Solares (Gijón, 1915-2012).

Demoliren el Palau Ripalda

El Palau de Ripalda, obra dels arquitectes Vicente Monmeneu que dissenyà els plànols i Joaquim Maria Arnau Miramón (València, 1849-1906) que va executar el projecte entre 1889 i 1891. Va ser seu del Ministeri de Comerç en la II República, en 1936, però aquest any l’enderrocaren per la seua degradació en estar habitat i per a especular amb el sòl, al seu lloc van fer un gran edifici d'apartaments, la lletja Pagoda.

Tribunal de les Aigües a València, 1967

La SALTUV i MERCAVALÈNCIA

Aquest any, l’empresa de transports urbans de València va comprar 51 autobusos de marca Pegaso i 12 troleibusos Vetra Berliet, que reemplaçaren els tramvies de les línies 9, 11 i 16. Tres anys després de la constitució de l’empresa, la SALTUV havia reduït molt la xarxa de tramvies, sols es mantenien en servei les cinc millors línies i amb només 50 tramvies: l’1 de Serrans a Malva-rosa; la 2 de Germanies a Malva-rosa; la 3 de Germanies a Natzaret; la 4 de Serrans a Natzaret; i la núm. 5, la circumval·lació.

D’altra banda, es va constituir l’empresa Mercavalència i començaren les obres del gran complex encarregat de gestionar el subministrament d’aliments de l’àrea metropolitana. En 2023 l’empresa que va menjar-se bona part del barri de la Punta, ocupa 500.000 m², acull 205 empreses, recull i distribueix més 451.000 tones de productes/any, cada jornada i arriben més 5.000 persones a treballar, subministren a 1,2 milions de ciutadans i tenen un volum de comercialització de més de 1.150 milions d’euros.

Inauguració de l'aeroport d'Elx-Alacant, foto de Càtedra Pedro Iborra, Universitas Miguel Hernández

Inauguració de l’aeroport de l’Altet i l’expansió d’Alacant

El 22 de maig es va inaugurar l’aeroport d’Elx-Alacant per a impulsar el turisme de les comarques del sud, el trànsit el va obrir un avió que vingué de Madrid dia 4. Abans d’aquesta infraestructura gastaven la Base Aèria de Rabassa, que s’havia inaugurat en la Guerra Civil. El pla urbanístic d’Alacant dissenyar nous barris, Verge del Remei o el residencial Ciutat Triada Joan XXIII.

Pont de Sant Bernat, també dit Sant Agustí

Alzira enderrocà el darrer pont històric que quedava en peu

El 21 de juliol a Alzira inauguraven l’avinguda dels Sants Patrons damunt d’un braç del riu Xúquer que prèviament havien cegat. Hagueren d’ensorrar pont de Sant Bernat l’únic històric que els quedava, i sens dubte va ser tot un desgavell urbanístic. Les autoritats de la vila de la Ribera Alta ja tenien antecedents amb l’enfonsament del pont de Sant Gregori en 1921, que tenia fonaments romans. Ho van justificar en pensar-se que l’estructura del pont agreujava les constants riades que negaven la vila. Aquests dos ponts van ser un punt nuclear del centre del País Valencià en permetre el pas dels camins que anaven de nord a sud, per damunt del riu. Aquest any canviaren un elegant pont que, sembla ser, havien construït en el segle XIV per una avinguda d’alts i lletjos edificis “moderns”, també estrenaren els primers semàfors i uns jardins a la plaça General Dolz.

Pont de Sant Gregori

El seté Aplec

El darrer diumenge d’octubre es va realitzar el seté Aplec, la concentració valencianista al Puig de Santa Maria. Hi anaren unes 2.000 persones, després del dinar hi hagué xarrades i Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992) va fer de mantenidor de l’acte. La trobada la va interrompre la Guàrdia Civil quan intentà furtant-li els papers a un dels oradors, perquè acabaren. Eixa acció intolerant provocà la protesta dels assistents, però tornà la calma i pogué continuar la festa amb l’actuació de grups musicals.

Inundacions a Vinaròs

Els dies 23 i 24 d’octubre, Vinaròs va patir una gran avinguda d’aigua en desbordar-se el riu Cervol, en l’encreuament amb el pont de l’N-340 i va negar tot fins a la desembocadura.

Castell d'Onda, foto de Turisme d'Onda

Onda Conjunt Històric Artístic

Declararen el Castell i el Centre Històric d’Onda com a Conjunt Històric, Artístic i Bé d'Interés Cultural (BIC).

Recepció a Franco, Castelló 1967

Franco anà de visita a Castelló

El 5 juny, tot i que plovia a poalades, arribà a Castelló de la Plana el dictador que venia de gira en el seu vaixell. Les autoritats locals volgueren oferir-li una benvinguda inoblidable en la qual involucraren a bona part dels 80.000 veïns que vivien en la ciutat. Van organitzar nombroses manifestacions a les quals el “Caudillo” va respondre amb la inauguració de l’escola de Mestria Industrial, el col·legi major femení Primo de Rivera, l’Hospital General de Castelló (aleshores es deia “Residencia Sanitaria del Seguro de enfermedad, Nuestra Señora del Sagrado Corazón”) i la refineria de petroli de BP.

Recepció a Franco en Castelló, 1967

En 1964 l'estat havia atorgat llicència al consorci format pel Banc Espanyol de Crèdit i la Standard Oil of Nova Jersey (Exxon Corporation), per a aixecar una refineria petroquímica a Castelló. Un any després es van iniciar les obres i en 1967 les instal·lacions ja estaven a ple rendiment tractant al voltant de 3 milions de tones/any. Això va significar que eixe mateix any, el port de Castelló va bellugar un total de 4.300.000 de tones, convertint el grau, en la instal·lació portuària amb més trànsit de mercaderies del País Valencià.

Franco a Castelló, 1967

Primeres Jornades Espeleològiques Valencianes

El Centre Excursionista de Gandia organitzà les Primeres Jornades Espeleològiques Valencianes al Pla dels Avencs, Barx. Gràcies a elles exploraren i topografiaren cavitats com l’Avenc Simarro.

Planta de residus d’Aldaia-Quart de Poblet

Agricultors de la Vega de València va crear la «Companyia Valenciana de Fertilitzants, S. A.», (FERVASA), per fer-se càrrec de la gestió del servei de tractament dels residus de la ciutat de València. Aquest any, entre els termes d’Aldaia i el de Quart de Poblet, inauguraren una planta de residus que tractava 400 Tm diàries. Amb ells obtenien compost i recuperaven uns altres subproductes. Amb el pas dels anys s’amplià la seua capacitat fins a les 800 tones diàries. Els veïns no trigaren molt a notar els impactes, es queixaven de mals olors, en l’entorn apareixen lixiviats i patien un trànsit constant de camions, totes aquestes afeccions devaluaven les seues propietats. La diputada del Partit Socialista Europeu, María Maruja Sornosa Martínez (Manises, 1949) va presentar la pregunta P-2260/02 a la Comissió del Parlament Europeu.

Transvasament del Tajo-Segura

El franquisme recuperà el projecte del transvasament del riu Tajo, fins a la del riu Segura, que ja estava previst en el Pla d’Obres Hidràuliques de la República de 1933, i encetà obres.

Les pintures rupestres de Castelló als segells de correus

Correus va dedicar una sèrie de segells al pintor desconegut, en concret a les pintures rupestres. De casa nostra tinguérem una bona representació amb reproduccions de fragments procedents de les coves de Morella, dos de la cova Remigia, de la Saltadora, del Cingle i dels Cavalls, totes elles de Castelló.

Detector d'Alerta Radioactivitat, fabricat per MARCONI ESPANYOLA S.A. segons el prototip de JEN-INE

Elda, Xarxa d’Estacions de Control de Radioactivitat

Després de l'accident de gener de 1966, d’un avió de combat nord-americà a Palomares, que provocà la caiguda de 3 bombes nuclears en terra i una més al mar, la Direcció General de Protecció Civil va crear una Xarxa d'Estacions d'Alerta de Radioactivitat. Es va publicar que des del 29 d’abril estava funcionant una estació fixa del model JEN-INE a la caserna de la Guàrdia Civil d’Elda, que devia prevenir amb antelació a la població sobre qualsevol perill de radioactivitat.

Arxiu RMiB

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Segona devaluació de la pesseta

La situació econòmica era molt delicada, el govern hagué de devaluar la pesseta un 16,6% respecte del dòlar, un canvi a 70 pessetes per cada dòlar. Tot mentre el Consell de Ministres anunciava un pla d’austeritat consistent en pujades d’impostos i congelació dels sous fins a desembre de 1968. Segons la propaganda estatal, les retallades eren conseqüència que els espanyols havíem viscut per damunt de les nostres possibilitats. La realitat era que l’economia estatal patia per l’endeutament del sector públic pels nombrosos crèdits que s’havien demanat en l’estranger i per l’elevada inflació.

Creació del Moviment Nacional o com arraconar als Falangistes

El mes de febrer es va promulgar una Llei orgànica que suprimia el nom de Falange de les JONS com a element fonamental de l’estat reemplaçant-lo pel "Movimento Nacional". El cap de l'estat nomenà vicepresident del govern a l'almirall Luis Carrero Blanco (Santoña, 1904-1973) i deixà escrit que en cas de vacant, absència o malaltia seria el substitut del dictador. L’ascens meteòric de l’Almirall va ser conseqüència de ser un dels principals valedors de la neutralitat espanyola en la II Guerra Mundial, davant del dèspota ferrolà.

Benetússer, 1967

Eleccions a Procuradors en Corts

Per primera volta des de la guerra civil es feien eleccions a Procuradors en Corts pel Terç de Representació Familiar. Només podien votar "caps de família" que triaven un terç de la Cambra, un total de dos procuradors per província que sumaven 108. Els candidats per a poder presentar-se a l'elecció havien de jurar fidelitat al govern. Segons la premsa es tractava d’una lliçó del que era la “Democràcia directa", que devia aprendre la ciutadania.

Espanya objectiu militar dels soviètics

Es va conéixer que Espanya des del moment que havia acceptat la instal·lació de les bases militars dels EUA, ens havíem convertit en un dels principals escenaris de la guerra freda, en un objectiu prioritari per als soviètics. Durant un parell de dècades, en cas de conflicte amb la Unió Soviètica, els Estats Units tenien previstes tres rutes simultànies d'atac al bloc comunista. Una anava pel Canadà, altra per Alaska i una altra per Europa a través d'Espanya. Als avions amb armament nuclear devien subministrar-los carburant en vol, sobre l'espai aeri espanyol. La ruta d’anada estava prevista per Saragossa i a la tornada passaven per Morón, Barajas i Torrejón.

Accident d’un gran petrolier

Es van generalitzar els petroliers de gran tonatge i això multiplicà les conseqüències dels accidents, començaven els grans vessaments de petroli al mar. El petrolier Torrey Canyon encallà per culpa d’un error de navegació al Canal de la Manxa el 18 de març, això provocà el vessament més gran de petroli, fins aleshores que contaminà 180 km de costes angleses i 80 franceses, provocant la mort de més 15.000 aus marines. Per combatre la contaminació amollaren més de 10.000 Tm de detergents que foren molt més perjudicials que el mateix cru.

La contaminació de la nuclear soviètica de Mayak

La central nuclear de Mayak inaugurada en 1948 en la Unió Soviètica, havia estat vessant líquids radioactius a la conca del riu Obi, sense cap mesura de control. Una part d’ells acabaren depositats al fons del llac Karachay. Aquest any la zona va patir una forta sequera que evaporà gran part del seu contingut i un fort tornat alçà un núvol de pols ple de cesi-137 que tornà a caure dissolt en pluja i afectà prop de 42.000 persones.

Assassinat d’Ernesto “Che” Guevara

“El capitalisme és el genocida més respectat del món”.

El guerriller anticapitalista, Ernesto “Che” Guevara (Rosario, 1928-1967) en 1965 havia renunciat als seus càrrecs en el govern cubà per a dedicar-se a l’extensió de la Revolució per la resta del món. Primer anà al Congo i després d’altres destins, en 1966 arribà a Bolívia. El 9 d’octubre l’exèrcit bolivià amb suport de la CIA el capturaren ferit, l’endemà l’assassinaren.

Anunci de 1967

PUBLICACIONS

"El Llibre de la Selva" de Walt Disney Productions

El “Llibre de la selva” de Disney

Es va estrenar el “Llibre de la selva”, dirigit per Wolfgang Reitherman (Munic, 1909-1985), de Walt Disney Productions. Estava basat en una novel·la de Joseph Rudyard Kipling (Bombai, 1865-1936). Aquesta pel·lícula va sorprendre moltes xiquetes i xiquets dels anys seixanta, en descobrir-los una natura fascinant que fins a eixe moment l’havien presentat com un lloc salvatge ple de perills, ple de llops o amb l’home del sac. Tot i que presentava una realitat molt deformada convidava a descobrir un món natural colorit i divers, a joves criats en barris i col·legis grisos, que rebien una educació encara més fosca, a conseqüència d’una religió repressiva i amb assignatures com la Formació de l’Esperit Nacional (FEN).

El domini de la natura, origen de la crisi mediambiental

Lynn Townsend White (San Francisco, 1907-1987) professor d’Història Medieval a la Universitat de Princeton, va afirmar en l’article "The Historical Roots of Our Ecologic Crisis", que l'origen de la crisi mediambiental del segle XX es remuntava a l'edat mitjana Cristiana, en ser conseqüència de la ideologia jueu-cristiana occidental, que com ser creat per una divinitat deu assolir el domini de la naturalesa.

Fonts i referències:

Alacant:

https://www.informacion.es/aniversario/2017/01/05/tiempo-5999350.html

https://www.elseisdoble.com/vernoticia/2576/el_desarrollismo_en_la_alzira_de_los_sesenta_y_iiibrarticuloensayo_de_jaime_ramirez_sanjuan

L’Aplec del Puig:

ALGARRA, J. (2017) “Història de la Marxa a peu de València al Puig del darrer diumenge d’Octubre” LEVANTE EMV. 27/10/17

Alzira:

GANADO, M. (2016) “Los casalicios del Puente de San Bernardo”

Castelló i la visita de Franco:

https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2017/06/04/medio-siglo-residencia-41530861.html

https://www.portcastello.com/va/port-ciutat/historia-del-port/

Economia de 1967: