Alzira antiga Un bon eixample de la dissort urbanística que ha desfet bona part del  País Valencià  el trobem en el cas d’ Alzira . En matèria de territori al  franquisme  imperava la llei de la selva, la del més fort, els promotors podien edificar on i com volien, en morir el dictador no canviaren gaire les coses.  Alzira  en 1960 encara mantenia la seua trama urbana heretada dels musulmans, d'A l-Yazirat Suquar , que traduït vol dir l’illa del  Xúquer . No hi ha consens, però alguns historiadors afirmen que allí mateix estava la  Sucro  ibèrica.  Al nucli històric destacava l’església de  Santa Caterina  del XIV, tot i que hui la seua façana és una mescla de lletjos retalls de diferents estils. També sobreeixia la  casa de la vila , un palau gòtic renaixentista del segle XVI. La població estava envoltada per muralles que per augmentar les seues defenses aprofitaven un estret meandre del  Xúquer . Per acabar de tancar el recinte obriren un canal per convertir-ho tot en una i