“El paisatge és un bé
de tots els ciutadans, que no solament pertany al món de la sostenibilitat del
territori i la qualitat de vida en ell, sinó que també és patrimoni cultural de
la població”.
Arancha Muñoz Criado
(València, 1962)
ECOLOGISTES
Colla Ecologista la Carrasca,
Ecologistes en Acció
Van encetar una campanya
denunciant la contaminació electromagnètica, tant la que provoquen les
freqüències extremadament baixes, com són les que produeixen les línies d’alta
i mitjana tensió, o les que emeten les subestacions de transformació elèctrica.
També informaren de les afeccions de les radiofreqüències i microones que
emeten les estacions de telefonia mòbil, que han de fer-lo amb molta potència,
i afectaven més els que estaven a poca distància. Els ecologistes denunciaven
que en el cas de la telefonia mòbil no s’havia aplicat el principi de precaució
respecte de les possibles afeccions sobre la salut. Presentaren al·legacions
contra el Pla General d’Ordenació Urbana d’Alcoi i contra les concessions per a
l’explotació d’aigües subterrànies. Organitzaren una xarrada-col·loqui a càrrec
de Paco Sanz (Compromís pel Territori) demanant una nova cultura del territori.
En col·laboració amb el Col·lectiu Animalista No Taurí d’Alcoi, organitzaren
les primeres jornades no taurines.
Ecologistes en Acció la Serrania
Estigueren molt actius en contra
del Pla Eòlic Valencià. Fins i tot, en una comarca amb un greu problema de
despoblació i envelliment de la ciutadania, s’atreviren a convocar actes com un
col·loqui a Alpont, el 25 d’agost i el 30 de setembre convocaren una
manifestació a la Iessa. Pel seu treball destacà el seu coordinador, Luis
Suller.
Compromís pel Territori i la
vertebració del país
La plataforma formada per a unificar les tasques de defensa del territori va substanciar la complicada vertebració del nostre país. Fins aleshores, era evident una desafecció de les comarques del sud, respecte de la resta de moviments del país. Ara tots els grups de certa importància no dubtaren a adherir-se a Compromís. Tots aquests grups de les comarques del sud van adherir-se a Compromís pel Territori: Associació Naturalista del Camp de la Forada, Pilar de la Foradada; Associació Algar net i viu, d’Altea; Associació GELIBRE de l'Atzúbia; Associació Horta d'Orxeta; Associació Naturalista El Reconco de Biar; Associació Natura Viva d’Almoradí; Associació Mariola Verda; Colla d’Alacant-Ecologistes en Acció; Col·lectiu de Benasau; Col·lectiu de la Torre de les Maçanes; Col·lectiu de Monòver; Col·lectiu de Mutxamel; Col·lectiu Vall de Pop; Coordinadora Contra la Urbanització Bocairent-Banyeres; Coordinadora La Vega Baixa No es Ven, Coordinadora Nova Cultura del Territori del Vinalopó; Ecologistes en Acció de la Marina Baixa; Fòrum per Dénia; GREMA - Ecologistes en Acció de Sant Vicent del Raspeig; L’Aljub de Tibi; Margalló - Ecologistes en Acció d’Elx; Mirem per Agost; Molinar Sí d’Alcoi; Plataforma Cívica Monover; Plataforma Aigua i Diàleg; Plataforma Comarcal per la Mobilitat Sostenible de l'Alacantí; Plataforma en Defensa del Port d’Alacant; Plataforma d’Iniciatives Ciutadanes d’Alacant; Plataforma per una Santa Pola Sostenible; Plataforma Per Un Habitatge Digne d’Alacant; Plataforma Per Un Habitatge Digne d’Elx; Plataforma Salvem el Molinar; Plataforma Salvem el Ficus de Benalua d’Alacant; Plataforma Xixona SOStenible; pro Riu Segura; Salvem Cine Ideal d’Alacant; Salvem el Tren Xàtiva-Alcoi; Salvem Segària-Vinyals; Salvem Sanet de Sanet i Negrals; Sella Participa i Stop Pla Rabassa d’Alacant. Prova de la seua forta implantació és que s’atreviren a convocar una manifestació, convocada per al 21 d’abril, a Alacant, amb el lema “Per la nostra terra, prou de corrupció i d’especulació”, “moratòria urbanística, ara”.
Associació per un Desenvolupament Eòlic Sostenible (ADES).
La plataforma contra el Pla Eòlic valencià (PEV) que s’havia creat en 2006, continuava treballant intentant protegir els espais naturals de la invasió de generadors eòlics, aprofitant la bombolla econòmica, que prometia molts beneficis sempre que es limitaren les despeses en la construcció. Llavors, l’administració valenciana va decidir que calia fer els parcs en terrenys molt barats, conclusió al mig dels millors espais naturals que ens quedaven, les nostres muntanyes.
El 10 de març van organitzar una trobada de tots els grups que s’oposaven al PEV, participaren representants de la zona 3 (els Ports - Vilafranca), de la zona 6 (Alt Palància- Millars), zona 7 (Alpont), zona 9 (Utiel-Requena), zona 14 (Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat), a més de la Societat Valenciana d'Ornitologia i l’Associació Ibèrica 2000.
El seu president, Víctor Olmos de León, presentà un escrit de queixa a la Comissió Europea (2007/4327). També enviaren un escrit de denúncia a la fiscalia, que fou arxivat per ordre del cap del departament, Ricard Cabedo Nebot. Més ressò tingué la queixa 070143 que enviaren a la síndica de greuges, Emilia Caballero Álvarez (Alacant, 1942), que en octubre d’aquest any dictaminà que la Serra de Juan Navarro no era apta per acollir un parc eòlic perquè estava declarada com a Lloc d’Interés Comunitari (LIC ES5233009, la Serra del Negrete). Pel seu treball, a més de Olmos, va destacar el seu secretari, Jesús Carrión.
Pedro Escobar, un dels representants dels afectats pels parcs eòlics de la Zona 5, va presentar una pregunta a la Generalitat demanant les xifres de mortalitat d’aus als parcs eòlics de Castelló. La resposta fou preocupant, des de la inauguració del primer parc eòlic, en setembre de 2006, i fins al 30 de setembre d’aquest 2007, s’havien trobat 121 voltors (Gyps fulvus), un gamarús (Strix aluco) i una àguila serpera (Circaetus gallicus), totes elles mortes per col·lisions amb els molins.
Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat.
Aquest grup fou un dels principals impulsors de la lluita contra el desficaci que significava el Pla Eòlic valencià (PEV), que pretenia industrialitzar totes les serres del nostre país. De resultes d’un escrit que presentà Mariano Tomás del Río, un dels portaveus d’aquesta coordinadora, davant el síndic de greuges. Aquest organisme va tramitar la queixa 061184, en la qual demanava a Conselleria d’Infraestructures i Transport, explicacions per la manca de resposta a les més de 4000 al·legacions que havien presentat, en contra de la instal·lació de la zona eòlica 14. Aquest tràmit finalitzava recomanant, a la Generalitat, denegar l’autorització per a la instal·lació dels aerogeneradors al Comtat i la Marina. L’1 de març, representants de la coordinadora es van reunir amb una comissió d’europarlamentaris que vingué al País Valencià a investigar les denúncies d’abusos urbanístics, per a explicar-los el desgavell del PEV i les il·legalitats que protagonitzava. El mes d’abril, una de les seues portaveus, Anna Climent Montllor, envià una altra reclamació a la Unió Europea que va rebre resposta, enregistrant la denúncia 2007/4327, SG (2007) A/2551/2.
Associació Cultural Grévol de
Vistabella
En agost organitzaren les setenes
jornades culturals de la pedra seca. Treballaren fent un inventari dels pous
d'aigua a Xodos i restauraren el Pou de la Carrasca, a més de dues casetes de
pedra seca en el Pla de Vistabella. En novembre van rebre el premi CALÇ 2006, que
atorgà l'Associació EDILÍCIA i el Col·legi d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana,
per a reconéixer els seus esforços per evitar la desaparició i l'oblit de
diversos tipus de construccions del medi rural, treballar inventariant i
recuperant barraques de pedra en sec.
Llavors d’ací
Es va fundar l’associació
“Llavors d’ací” per a la promoció, conservació i recuperació de la biodiversitat
agrària del País Valencià. Entre molts altres, es destacaren llauradors com
Carlos Banyuls de Benissa o Leo Gómez de Benilloba, que compartiren llavors de
varietats tradicionals. El seu president, Andreu Costa, impulsà la construcció
d’un viver per a reproduir aquestes varietats. Carles Hostalet es va destacar
en la recuperació d’un blat autòcton, l’assolacambres, molt valorat per a fer
l’olleta de blat picat, un plat d’arrels morisques. Uns altres membres, com
Josep Gordillo gastaven aquestes varietats per fer cervesa artesana de blat.
També impulsaven unes altres varietats
de blat, com eren la xeixa, i la rojal, perquè els forners havien descobert que
tenien més proteïna i poc gluten, respecte dels blats moderns habituals.
ACDEMA de Canals
L'associació ecologista de Canals
va fer tasques de repoblació forestal al seu terme municipal, en les quals
implicaren les escoles. Aquest grup tingué un bloc actiu des de 2014 fins a
2017.
Massa Crítica i Castelló en Bici
El primer grup de Massa Crítica
es va formar a San Francisco, Califòrnia, en setembre de 1992. A poc a poc, la
iniciativa es va estendre i aplegà a casa nostra. Massa Crítica, és un fenomen
associatiu al voltant de l’impuls de la bicicleta, reivindicant estendre el seu
ús com a mitjà de transport sostenible. A València organitzaven trobades tots els
primers divendres de cada mes, que partien des de la plaça de la Mare de Déu de
València, a les 19:30 hores. Una volta junts feien una passejada
reivindicativa. Membres de les comarques del nord, van estendre la iniciativa i
el mes de maig d’aquest any fundaren Massa Crítica de Castelló. Aviat
aconseguiren la participació activa de 50 ciutadans. A la Plana s’ajuntaven el
segon divendres de cada mes, a les 19:30 h, eixint de la Plaça Major de Castelló.
En el si d’aquest bressol es va formar un altre grup d’usuàries de la
bicicleta, tant de Castelló com de la resta de l'àrea metropolitana, s’anomenaren
Col·lectiu Castelló en Bici.
Associació Ecocultural el Clot de
Santa Pola i la Plataforma per una Santa Pola Sostenible
“El Clot” fou una associació ecologista
i pacifista de Santa Pola que pretenia dinamitzar les activitats artístiques i
socials al seu municipi, tot mentre pretenien conservar i protegir els seus valors
naturals. Aquest any fundaren, en comboi amb la resta de col·lectius
ecologistes del Baix Vinalopó, la Plataforma per una Santa Pola Sostenible. Arreplegaren
2.500 signatures i presentaren al·legacions contra el PGOU de la localitat, que
s’havia aprovat en desembre de 2006. Denunciaren que no es podia garantir el
subministrament hídric, la protecció dels valuosos espais naturals, com eren les
Salines, la serra i el Clot de Galvany. Entre uns altres, estigué encapçalat
per Víctor Lloret, mentre que la al capdavant de la Plataforma estigueren Pablo
Sánchez i Alejandro Escaldada. També participaren Ecologistes en Acció, Joves d’Esquerra
Unida i els Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant (AHSA).
Intent de callar els Ecologistes
d’Albaida, desnonats pel seu batle i per ADIF
L’Agrupació contra Incendis Forestals (ACIF), la Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida (CEVA) i el grup ecologista Les Tosquetes d’Albaida, denunciaren que els havien expulsat de la seua seu, a vella estació de trens d’Albaida, en represàlia per la seua oposició al PAI dels Barranquets.
ADEA-Ecologistes en Acció d’Ontinyent.
Els ecologistes d’Ontinyent demanaren al seu consistori que s’afegirà a l’apagada general contra el canvi climàtic que es convocà per al dijous 15 de novembre.
COEVA-Acció Ecologista-Agró.
L'associació de la Valldigna va sol·licitar al seu consistori que anul·laren la revisió del Pla General de Tavernes, perquè no es complia la legislació vigent respecte de la Participació Pública, ni el respecte a les normes de protecció del paisatge.
GECEN.
El GECEN dugué un any intensiu en el front judicial en defensa del medi ambient, de les comarques del nord. Van obrir 14 processos judicials, contra les agressions urbanístiques a la marjal de Nules: l'assecament d'un aiguamoll per part de l'elèctrica Iberdrola, que tenia poblacions de samaruc, al Graó de Castelló; o el vial Castelló Benicàssim, que afectà el Molí de la Font. Tingueren l'encert d'insistir fins a trobar una fiscalia valenta que acceptarà obrir judicis contra els alcaldes d'Orpesa: Rafael Albert i Francisco Garrido, a més de contra, nou regidors còmplices per prevaricació urbanística, per la venda per 40 milions d'euros dels 200.000 m² de la Renegà. Obriren una denúncia contra l'aeroport de Castelló, per l'afecció a la població d'arpellot cendrós. Van denunciar les irregularitats del Pla Eòlic i el projecte de fer un hort solar a Assuévar, a l'Alt Palància. Feren front les agressions de l'urbanisme als saladars de Torrenostra, que afectaven una de les darreres poblacions de tortuga d'aigua europea, els aterraments il·legals que es feien la marjal de Castelló o els impactes que implicava el Polígon Industrial del Serrallo.
Associació d'Ambientòlegs
Bonamira
Aquest va ser un grup format per estudiants universitaris dels darrers cursos de Ciències Ambientals de la Universitat de València. Pretenien impulsar l’educació ambiental com a eina per a sensibilitzar la societat davant els problemes ecològics. Organitzaren la primera Setmana del Medi Ambient i la sostenibilitat, al Campus de Burjassot de la Universitat de València.
Associació Cultural les Alcubles (ACLA).
El 29 de setembre es va formar l’Associació Cultural les Alcubles (ACLA) per a impulsar la promoció cultural i el Medi Ambient de les Alcubles, a la Serrania.
Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil.
Aquesta associació ja feia anys impulsant la cultura i la defensa del territori, des de la seua creació en 1995, en aquest municipi del Camp de Túria. Aquest exercici obriren un bloc en Internet que estigué actiu fins a 2015.
Grup de Veïns en Defensa de les Agressions al Medi Ambient de Vilafranca.
El Grup d’ecologistes de Vilafranca estava encapçalat per Manuel Moliner Marín. Van estar molt actius en contra del Pla Eòlic valencià. Presentar un escrit al síndic de greuges denunciant que la construcció de la zona eòlica 3 no havia contemplat la presència d’abundants restes arqueològiques ni el traçat dels assagadors, cosa que implicava la seua destrucció i ocupació, llavors demanava la paralització d’eixa zona eòlica.
NATURALISTES
Societat Valenciana d’Ornitologia
La SVO va afegir-se a la xarxa de
censos d’aus marines RAM, obrint una estació al far de Cullera, que encapçalà Luis
Aleixos Alapont. Estigué activa tots els primers dissabtes de mes de fins a
l’any 2017.
Van publicar un CD amb la
publicació "Aus de la Comunitat Valenciana: 2000, 2001 i 2002". A més,
recollia digitalitzats els anuaris ornitològics valencians, des de 1998. El
Grup Requena-Utiel va publicar “Flora y Fauna de Venta del Moro”. D’altra banda,
continuaren organitzant el Curs d'Identificació d'Aus Rapinyaires en Migració
al parc natural de la Serra Calderona, a Estivella. L’11 de març, en
col·laboració amb la Plataforma DES, feren una marxa per les serres de Xera,
guiada per Juanjo Garcia, per a denunciar tots els valors mediambientals que
amenaçava el Pla Eòlic valencià en la Zona 9.
Grup d'Anellament LLEBEIG
El Grup LLEBEIG va organitzar el
mes de maig una Trobada d'Anelladors a la Serra de Gúdar. Mamprengueren activitats
de voluntariat com fou la col·locació de caixes niu per les aus insectívores al
parc natural del Cabriol i feren una campanya d’anellament d’oroneta (Hirundo
rustica) a una gravera de Benaguasil.
Quinzena Trobada d’Anelladors
Al parc natural del Carrascal de
la Font Roja, es va organitzar la trobada d’anelladors estatal. En ella
participaren els grups valencians Pit-Roig, Llebeig, Reiet i Marjal del Moro. A
més, se celebrava el cinquanta aniversari del CMA de SEO/BirdLife. El president
del Comité Científic fou Eduardo J. Belda, i el del Comité Organitzador Juan S.
Monrós. Segons dades de l’informe de l’activitat d’anellament de l’ICONA,
aquest exercici a tot l’estat hi havia 910 anelladors en actiu. A Castelló
teníem 24 anelladors, 41 a València i 39 a Alacant. Eixe any es marcaren un
total de 429.151 ocells, d’ells 1.400 foren recuperacions d’aus que prèviament havien
estat anellades.
APNAL
Els ecologistes del Baix Maestrat
denunciaren que l’administració valenciana, amb l’excusa de fer tasques per
afavorir les poblacions de samarucs (Valencia hispanica) a la marjal de
Peníscola, va causar greus afeccions a l’ecosistema, perquè feren dragats de
les séquies eliminant la vegetació aquàtica. Fins i tot desferen la darrera
població coneguda de Ceratophyllum
submersum, una planta aquàtica en perill d’extinció, segons el Catàleg Valencià
d’Espècies Amenaçades de Flora.
Plataforma per al Estudi i
Conservació de la Serra de Xiva
El grup de la Foia de Bunyol va organitzar una marxa excursionista al Burgal i una excursió al barranc Ballesteros, a més feren un concurs de fotografia.
Grup Au i el Primer Congrés de
Fauna de Castelló
El Grup Au, encapçalat per Joan
Castany i Àlvaro, va organitzar el primer congrés de fauna de Castelló, els
dies 19 i el 20 d’octubre. En ell es presentaren 21 ponències que reflectiren
l’estat de conservació de la biodiversitat faunística provincial. Entre altres,
destacà la presentació del seguiment de les aus presents a l’UJI, al Campus de
Borriol.
GER Ecologistes en Acció
Com era habitual, les seues tasques d’investigació de camp estigueren centrades en l’estudi de les aus rapinyaires i en l’exploració d’indrets naturals, com eren Caudiel, Montant i Montanejos, Barraques i el Toro. El seu portaveu, Josep Bort, va entrar a formar part de la Junta Rectora del Parc Natural del Penyagolosa. Encetaren un estudi sobre la mortalitat dels ocells als parcs eòlics, tema al qual començaren a prestar molta atenció. Van remetre a l’administració valenciana el seu tradicional seguiment del parany, que feren conjuntament amb GECEN, APNAL-EA i AGRÓ. Publicaren el segon volum de l’Anuari Ornitològic de Castelló, que arreplegava les observacions d’aus de l’any 2004 i pocs mesos després, tragueren el tercer volum, que recollia les observacions d’aus més singulars de l’any 2005.
Societat Espanyola d’Ornitologia SEO.
SEO va col·laborar amb el Col·lectiu Aixadella fent una xerrada en el dia de les aus a Vilafranca, el 7 d`octubre de 2007. El seu delegat, Mario Giménez, va explicar que eren les zones LIC/ ZEPA i la seua importància respecte de la conservació de la natura. Després organitzaren una eixida per la ZEPA de la localitat.
ADENE.
El grup d’Énguera va inaugurar unes noves instal·lacions per als seus 25 voluntaris del Grup d’Extinció d’Incendis Forestals de Adene (GEIFA). Obriren una torre de vigilància antiincendis a la serra d’Énguera. Encetaren una campanya per a la recollida dels tubs fluorescents a la seua localitat. Continuaren amb les tasques de neteja i senyalització del GR-7 i amb les excursions per a donar a conéixer els valors naturals de les serres del terme.
Amics del Aiguamolls del Sud d’Alacant (AHSA).
L’èxit culminà un dels projectes més interessants de recuperació d’espais naturals, mamprés pels grups valencians. Aquesta primavera es va comprovar la reproducció de set espècies d’aus aquàtiques al toll de la Camamilla. Aquest era un indret degradat que formava part de l’antiga albufera d’Elx. Els naturalistes il·licitans compraren aquest espai de 15.000 m² ple d’enderrocs en 2005. Encetaren les obres de recuperació en 2006 habilitant una llacuna envoltada de vegetació, quatre illetes i un observatori. El seu premi fou comprovar la reproducció de la rosseta (Marmaronetta angustirostris), un ànec en greu perill d’extinció.
PACIFISTES, OBJECTORS I OKUPES
Okupació de Cals Flares a Alcoi.
Enmig de l’antic nucli urbà d’Alcoi, al barri del Partidor, en un espai degradat des del punt vista urbanístic, els joves de l’Alcoià ocuparen un immoble abandonat, que fou una antiga residència dels franciscans, que quedà en propietat de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (la SAREB). El lloc es va convertir en punt de trobada ciutadana on s’organitzaren activitats lúdiques, formatives, culturals. Entre altres actuacions, van crear la biblioteca Rebrot Verd i feren un hort popular. S’organitzaren els cafés d’estiu, actuacions musicals en directe, presentacions de llibres, debats o tallers de serigrafia i d’autodefensa. Aquest impuls cultural va contribuir a dinamitzar el barri i el tornà a donar vida.
CSO el Niu de Benimaclet.
En primavera van ocupar el CSO el Niu, un edifici situat al carrer Carreres Puchalt 7, que estava abandonat més de vint anys, al mig del barri de Benimaclet. Aviat encetaren un món d’activitats: els dijous obriren el Blocaus, una mena de fortí com a punt de trobada, els divendres feien les tradicionals cafetes i menjars vegans. En la seua darrera etapa es va convertir en un espai segur per al Col·lectiu Trans. Aguantaren oberts fins al seu desnonament, l’11 de novembre de 2017, quan l’empresa immobiliària FINKAS NG va tapiar la porta sense cap avís previ.
MOC València.
El 12 de maig, en la Cinquena Inspecció Ciutadana de la Base de l’OTAN de Bétera, set activistes aconseguiren accedir dins de la caserna per a exigir el tancament d’aquestes instal·lacions. Aconseguiren pujar a una teulada i obriren una pancarta amb el lema “Pau sense exèrcits”. Fora els donaven suport 80 manifestants que anaren en companyia d’una colla de tabals i dolçaines. L’acte finalitzà amb el desistiment de l’acció, després que la Guàrdia Civil identificarà als responsables i sense que feren cap detenció.
Grup Antimilitarista Tortuga.
El 20 de maig, el Grup Antimilitarista Tortuga organitzà la quarta Marxa per a la Desmilitarització de la Serra d’Aitana, que tingué el suport de 30 pacifistes, i deu d’ells arribaren fins als radars, on llegiren un manifest en contra de l’ocupació del cim per part d’aquestes instal·lacions militars. Es dona la circumstància que el 10 de febrer d’aquest any, el diari Información va publicar que el Ministeri de Defensa volia desmantellar aquesta caserna, tot i que el pas del temps no ha confirmat aquestes esperances.
Reunió de Dones de Negre a València.
Aquest és un grup de dones pacifistes que va néixer a Israel en 1988, estava format, tant per dones palestines com per israelianes. S’implantaren dins l’estat espanyol, a Mérida, en 1993. El mes d’agost d’aquest any organitzaren una de les seus trobades internacionals a València, en la qual participaren al voltant de 400 dones. El tema principal de la cimera fou “les relacions entre dones com a via alternativa a la pau”. Una de les organitzadores de l’esdeveniment fou la valenciana Maria Huertas. Com a resultes d’aquest acte, van formar-se grups de dones pacifistes a Castelló, Alacant, Torrent i València.
CRÒNICA DE 2007
Societat
Segons el cens actualitzat en
data de l’1 de gener, al País Valencià teníem 4.885.029 habitants.
Climatologia
El 25 de juny es va enregistrar
la temperatura màxima a l’àrea metropolitana de València, a Manises van detectar
38.1 °C.
Entre els dies 11 i 12 d’octubre
hi hagué fortes pluges seguides d’inundacions a la Marina Alta, que també afectaren la part nord de la Marina
Baixa. A l’Atzúbia enregistraren 407 l/m², a Tormos 400, a Beniarbeig 300 i 240
a Dénia, registres versemblants s’arreplegaren a la Vall d’Ebo i la Vall de
Laguar. El riu Girona va eixir-se’n, negant 1.200 habitatges i desfent 1.500
cotxes. Al Verger, una dona va morir ofegada en entrar-li la riuada a sa casa i
hagueren de rescatar en helicòpter més de 200 veïns. La força de les aigües passà
per damunt del pont de Beniarbeig i l’enfonsà, mentre que localitats com Ondara,
Els Poblets, Calp, Xàbia, Benidorm, o Dénia resultaren inundades. Com a
resposta a la inactivitat de les autoritats després de la catàstrofe, en 2009 es
va formar la Plataforma del Riu Girona per a exigir a les autoritats que
mamprengueren mesures per a protegir aquestes zones.
Un informe del Laboratori de
Climatologia de la Universitat d’Alacant va advertir que la província encetava
el tercer any consecutiu de sequera. Cosa que afectava més dramàticament les
comarques del sud, a l’Alacantí, les del Vinalopó i el Baix Segura.
Joan Pellicer i Bataller
Va traspassar Joan Pellicer i
Bataller (l’Alqueria de la Comtessa, 1947-2007), fou un excepcional etnobotànic,
divulgador, professor de les universitats d'Alacant i Gandia, a més d’un escriptor
singular. Es va centrar en l'estudi de la flora i de les plantes medicinals de
les comarques centrals. Vam perdre un dels més importants botànics valencians,
sense dubte fou el principal responsable de difondre el coneixement popular de
la nostra flora. Va estudiar Medicina, però no es va dedicar a exercir-la en el
sentit habitual, sinó que va especialitzar en el seu vessant naturista i
especialment en l’estudi del poder curatiu i alimentari de les plantes
silvestres. Va fer un recull intensiu del coneixement popular sobre les plantes,
particularment centrat en el que ell anomenà les “terres de Diània”, resultat
del qual va ser la seua Tesi Doctoral. Pellicer es va convertir en un
etnobotànic únic, que va fer servir una visió integradora, entre el coneixement
del medi natural, la cultura popular, la llengua i la ciència. Va publicar més
d’una dotzena de llibres, incloent-ne els principals best-sellers de la
botànica valenciana. Entre la seua obra, publicacions divulgatives del paisatge
i la cultura tradicional, com foren: “De la Mariola a la mar: viatge pel riu
Serpis”, “Meravelles de Diània”, “Bellreguard, verd esguard” o “Castells de la
Safor”. Malgrat que sempre destacaren els llibres dedicats purament a
l’etnobotànica: “Herbes medicinals al País Valencià”, “Herbari breu de la
Safor”, “Flora pintoresca del País Valencià” i els tres volums del “Costumari
botànic”. A més, protagonitzà centenars d’intervencions televisives i
radiofòniques divulgatives sobre les nostres plantes i la cultura popular,
caracteritzades per l’ús d’un valencià musical que encisava els espectadors.
Espais Naturals i biodiversitat
Segons l’Anuari d’Estadístiques
Forestals de 2007, la Xarxa Natura 2000 al País Valencià estava repartida de la
següent forma: teníem declarades com a LIC un total 420.638,25 hectàrees,
repartides de la següent forma, 370.598,38 eren terrestres i 50.039,87 marines.
Declarades com a ZEPA teníem 12.090,46 ha. Cobertes per la figura de parc
natural, teníem 21 reserves que abastien 168.767,49 ha, a més comptàvem amb una
reserva natural, 26 espais amb unes altres figures i un paisatge protegit,
llavors teníem 32,87% de la nostra superfície protegida.
L’estat del medi natural
valencià, segons la memòria del Servei de Biodiversitat de la Generalitat,
continuava amb la tendència encetada l’any 2005, que es caracteritzava per un
augment dels esdeveniments climàtics extrems associats al canvi climàtic. Això
configurava episodis de fortes sequeres en primavera i estiu, pluges
torrencials en tardor, a més d’un augment de la pèrdua de la línia litoral a
conseqüència de l’erosió marina i una minva acusada dels nivells freàtics.
Aquesta tendència es materialitzava en un augment de les malalties de les zones
boscoses i en una minva de les poblacions de pol·linitzadors.
Regeneració dunar de la Platja
del Pinar
Aquest any es van pressupostar
9,6 milions d’euros per a la regeneració dunar de 220.000 m² de la Platja del
Pinar, al Grau de Castelló. Pretenien recuperar part del bosc de la Pineda i el
cordó dunar, per a declarar un parc litoral. Malgrat que les bones intencions
van convertir-se en un destarifo, per a recuperar el bosc, algú massa assabentat,
tingué la gran idea de plantar palmeres Washingtònia, originàries del sud dels
Estats Units i Mèxic.
Cal recordar que, abans, allí
creixia una espectacular pineda, a la vora del mar, que ocupava al voltant de
200 hectàrees. Eixe indret l'aprofitava el veïnat de la Plana per a gaudir del
temps lliure, en la platja i en un entorn natural. Malauradament, els polítics
regalaren eixe sòl públic, perquè fer un camp de golf d'ús exclusiu per als
senyorets. Amb el pas dels anys, sols es van poder recuperar 35 hectàrees, de
les quals 13,50 s'han convertit en un parc públic on, a més de les palmeres
exòtiques, queden 1.245 peus de Pinus
halepensis i 305 peus Pinus pinea.
A hores d’ara, els rics continuen jugant al golf i fent-se els gintònics, dins
d’un racó exclusiu prop de la mar, expropiat a la ciutadania.
Mortalitat de petxinots
A finals d’any es van
localitzar a l’Albufera nombrosos exemplars de petxinots (Anodonta anatina) morts.
Llavors es va considerar la possibilitat que els haguera afectat d'un augment
dràstic de la salinitat. Per a conéixer els límits aproximats de salinitat que
podia admetre aquesta espècie de bivalve dulciaqüícola en perill d’extinció, en
2010 es va dur a terme una experiència aprofitant les noves instal·lacions del Centre
d’Investigacions Piscícoles del Palmar. Van comprovar que aquesta
espècie pot tolerar fins a un límit de 5 g/l de sal dissolta en l’aigua, a
partir d’eixe punt, els individus començaven a presentar problemes de
supervivència, tot i que molts podien suportar eixos nivells si l'increment de salinitat
era lent i progressiu.
D’altra banda, la
Generalitat, mitjançant el Projecte Life Ullals, va executar tasques de
recuperació de l’Ullal de Baldoví. Van introduir el nenúfar blanc (Nymphaea
alba), l’única espècie autòctona d’aquesta família de plantes aquàtiques, a més
amollaren tortuga d’estany (Emys orbicularis) i tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys
leprosa).
Robatori de tortugues
mediterrànies
Al Mas de les Tortugues
van cometre un robatori de 94 exemplars. Aquesta era una instal·lació propietat
de Conselleria que estava dins del parc natural del Desert de les Palmes. Des
de 1995 es dedicava a la reproducció en captivitat de la tortuga mediterrània
(Testudo hermanni), rèptil que estava extingit a casa nostra. Amb individus
nascuts en aquest centre, fills de pares originaris de les illes Balears,
havien repoblat la Serra d’Irta.
Jacint d’aigua invasor
Les brigades de
Biodiversitat de la Generalitat van eliminar 42,4 Tm de jacint d'aigua (Eichornia
crassipes), una planta aquàtica procedent de la conca amazònica que s’havia
establert a la marjaleria de Castelló. Per la seua part, la Confederació
Hidrogràfica del Xúquer va extraure 206 tones al riu Albaida, que fins aleshores
era la població més important d’aquesta invasora al País Valencià.
Visons americans
amollats per animalistes
El mes de novembre, en
un fet d’activisme animalista desgavellat, amollaren més de 10.000 visons
americans (mustela vison) que estaven dins d’una granja pelletera de Viver. Una
volta en llibertat, bona part moriren famolencs o es deixaren tornar a
capturar, però un nombre indeterminat d’individus aconseguiren adaptar-se, i això
provocà l’expansió d’aquest predador exòtic pels nostres rius. Tot i que
l’espècie no era nova a casa nostra, en 1990 fugiren molts exemplars d’una granja
de Sarrió (Terol), la qual cosa va implicar les primeres troballes d’aquesta
espècie a Castelló, en l’any 1992. En 2004, aquesta espècie havia colonitzat bona
part de la conca del riu Millars i del Palància.
Descoberta una nova
espècie de caragol
El biòleg Alberto
Martínez Ortí, conservador de mol·luscs del Museu d’Història Natural de
València, va descobrir a la Serra d’Espadà un nou caragol que va batejar com Xerocrassa edmundi.
Política
Es va crear la primera versió de
la coalició Compromís pel País Valencià. El 26 de gener signaren un pacte al
Centre Octubre, entre Esquerra Unida, el Bloc Nacionalista i els Verds, que
tingué com a lema “compromesos i, també, útils”. Poc després, el van presentar
en societat al Paranimf de la Universitat Politècnica de València. En el seu
bateig obtingueren el suport de les principals organitzacions socials,
sindicals, culturals, educatives i conservacionistes del nostre país. En
paral·lel, el mes de febrer es va crear el partit Iniciativa del Poble Valencià
(IPV), una escissió en clau valencianista, dels hereus del Partit Comunista, d’Esquerra
Unida, que aviat entraren a formar part de Compromís, substituint uns comunistes
massa envellits i totalment allunyats de la nostra realitat.
Corrupció
Estàvem immersos enmig d’una
espiral de casos de corrupció al País Valencià, per una suma de factor, la
descomposició per estar molt temps assentats en el poder i l’avarícia dels
governants del Partit Popular. Doncs anem a fer un curt repàs dels casos
judicials que esclataren eixe exercici, que ben segur sols foren la punta de
l’iceberg de la corrupció.
Cas Gürtel
Un dels plets més assenyalats fou
el cas Gürtel, que protagonitzà Francisco Correa Sánchez (Casablanca, 1955),
al qual condemnaren a 51 anys de presó, mentre que al seu lloctinent, Álvaro
Pérez Alonso “El Bigotes”, li
caigueren 12 any de carcel. Aquests empresaris espavilats es dedicaven a
organitzar esdeveniments públics per als populars de la Comunitat de Madrid i
de casa nostra. Per aconseguir les adjudicacions de l’organització dels actes, subornaren
tot un exèrcit de polítics i alts càrrecs de l’administració. Entre els acusats
estigué el president de la Generalitat, Francisco Camps Ortiz (València, 1962),
al qual li van retreure rebre regals en forma de vestits de sastreria, per un
valor de 30.000 €, tot i que, sorprenentment, va ser absolt. Sorprenentment, els
jutges no van entendre això de “amiguito
del alma”, com qualificava el molt “honorable” al “bigotes”. Un dels condemnats més assenyalats fou el comptable del
Partit Popular, Luis Bárcenas Gutiérrez (Huelva, 1957), al qual li caigueren trenta-tresanys,
mentre que al Partit Popular sols hagué de pagar una multa 245.000 €.
Cas Taula
Aquest procés es va
obrir pel cobrament de comissions il·legals, amb les quals es va finançar el
Partit Popular de la ciutat de València. Entre altres, els tribunals van
condemnar Alfonso Grau Alonso (Callosa d'en Sarrià, 1941) a quatre anys i mig
de presó. Pitjor isqueren Alfonso Rus Terol (Xàtiva, 1950), Máximo Caturla, i
Marcos Benavent (Benigànim, 1970), que van rebre sentència de cinc anys de
carcel, mentre que a la consellera i presidenta de les Corts Valencianes, María
Milagrosa Martínez Navarro (Córdoba, 1958), li caigueren nou anys de presó.
Gran Alacant
Un altre robatori fou
el conegut com a cas Gran Alacant. El batle Miguel Zaragoza Fernández (Iecla,
1957) i uns altres col·laboradors van perdonar el lloguer que la clínica Gran
Alacant devia pagar a l’Ajuntament de Santa Pola. Zaragoza va ser condemnat a
sis anys de presó, tot i que encara no hi ha sentència ferma.
Avialsa
El cas Avialsa, fou un
altre tripijoc que aprofità els concursos d’adjudicació dels serveis d'extinció
d'incendis que oferia la Generalitat. El conseller Serafín Castellano Gómez
(Benissanó, 1964) manipulà les adjudicacions per a donar-li-les a uns
“amiguets” i pel favor va cobrar 1,1 milions d’euros de comissió. Castellano va
reconéixer la seua responsabilitat, per això sols va ser condemnat a un any i nou
mesos de presó, pels delictes de suborn continuat, prevaricació continuada,
malversació continuada i falsedat en document oficial continuada, quedant
absolt del delicte d'associació il·lícita.
“Il capo”, Carlos Fabra
D'altra banda, acusaren
el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra Carreras (Castelló de la
Plana, 1945), per un delicte fiscal. Hisenda l'havia tornat diners en les
declaracions d'IRPF de 1999 a 2004, mentre ell havia quadruplicat la seua
fortuna en eixe mateix període, bona part del qual procedia de teòrics
assessoraments privats a empreses, dels quals no hi havia cap prova
testimonial, tot mentre Fabra era el totpoderós president de la Diputació de
Castelló.
Urbanisme, infraestructures, transports i unes altres festes!
Més fusta al foc que cremava
diners desfent el territori! Mentre els nostres representants polítics venien
als valencians, que érem rics, aconseguint que tota la societat s'ho cregués, encara
que cada dia que passava s’empobrien més. Ells mai no patiren gaire, estaven
dedicats a omplir els seus propis comtes corrents.
L’administració
valenciana xafava l’accelerador de l’urbanisme depredador del territori. Cada
poble, per menut que fora, volia aprovar un o diversos Plans d’Actuació
Integrada (PAI). Aquesta nova figura legal, en realitat, sols consistia a donar
totes les facilitats legals a l’intermediari de tota la vida. Ells proposaven
una iniciativa urbanística, que si comptava amb el vistiplau del consistori, i requalificava
el sòl, llavors, tenia totes les facilitats per expropiar-lo per quatre xavos i
per a construir.
Segons estudis del
mercat de l’habitatge de vacances, tindre una casa prop d’un camp golf, significava
un augment del preu d’entre un 15 i 30% respecte de la resta. Això implicava
uns beneficis desmesurats que donaven de sobres per a comprar voluntats i, en
conseqüència, molts polítics municipals s’oblidaren del bé comú per a donar totes
les facilitats als promotors, mentre omplien els seus comptes corrents. Per
això començaren a fer-se camps de golf per tot arreu, ningú no es va parar a
pensar les necessitats hídriques per a mantenir-lo verd.
Com ja feia anys que
patíem l'especulació, la societat valenciana es va despertar del miratge que
l'havien venut. Amb arguments poc treballats, però convincents per la seua
senzillesa, ens van prometre el paradís del benestar econòmic. Mai no van
aclarir que eixa riquesa sols aplegaria als espavilats de sempre: els
"respectables" promotors, els polítics sense més ideologia que la
seua butxaca, els bancs i les constructores, els quatre genets de l'apocalipsi
del nostre territori. Nosaltres sols érem els que devíem pagar la festa.
Els mitjans de
comunicació, a canvi dels sucosos ingressos publicitaris, es dedicaren a vendre
arguments com que l’augment de la construcció abaixaria el preu de l’habitatge,
tot i que en realitat cada dia pujava més. Mentrestant, els consumidors que signaven
una hipoteca per a tota la vida, sols comprovaven que la qualitat dels
habitatges, cada volta era més deficient. Tot mentre els legisladors
s'oblidaven de conceptes necessaris per a distribuir la riquesa, com eren
l'habitatge de protecció oficial o del lloguer social, mesures que hagueren
permés reduir l'endeutament les famílies més humils. Per tot arreu ens venien
que la construcció era la locomotora de l'economia valenciana, tot i que el
gruix dels beneficis eren diners negres o suborns que no comptaven res, per a
l'economia reial.
Anem a fer una xicoteta aproximació al panorama urbanitzador de casa nostra:
El Baix Maestrat. Benicarló volia requalificar i convertir en urbanitzable part dels cent metres pegats a la línia costanera, que estaven protegits segons la llei de costes, llavors són públics i no eren hàbils per a construir. Alcalà de Xivert i Alcossebre pretenien urbanitzar la zona de Capicorb, bona part de la qual era zona litoral pública, a més pretenien encaixonar el llit del riu Sant Miquel en la seua zona pròxima a la desembocadura, afectant una zona humida protegida, per a guanyar metres per als xalets. Sant Jordi i Sant Rafel del Riu no volien ser menys que la resta, també volien construir el seu propi camp de golf.
La Plana Alta. L’Associació de Veïns de Mestrets-Borriolenc i la Plataforma de Castelló s’oposaren al PAI que volia alçar 6.300 habitatges. Aquesta iniciativa l’anul·là el Tribunal Suprem en 2016, encara que la crisi de 2008 ja s’havia encarregat d’enfonsar les pretensions urbanístiques al voltant de la ronda nord de la capital de la Plana. Tot mentre en eixos moments hi havia 3.000 casetes il·legals a la Marjaleria i el consistori en volia legalitzar 2.000, ben prop, al camí del Serradal tenien 300 més. Almassora tenia un nucli d’habitatges il·legals al voltant de la desembocadura del riu Millars i volia reforçar-lo amb un PAI per fer 2.000 nous habitatges més. Benicàssim va fer el seu propi PAI per a 2.500 habitatges i un camp de golf, tot i que sense cap garantia de disponibilitat de recursos hídrics. Aquestes actuacions implicaven un augment de població del 42%. L’Ajuntament d’Orpesa havia autoritzat la construcció 900 habitatges en sòl qualificat per a estar previst que foren per a un càmping. Torreblanca era molt més ambiciosa, volia fer 47.800 nous habitatges, 7.500 places hoteleres i tres camps de golf. Cabanes volia urbanitzar el paratge de Torre de la Sal, pegat al Prat de Cabanes, sense informe hídric favorable. Les Coves de Vinromà i la Vall d’Alba, no es quedaven arrere, també volien tindre un camp de golf, cadascun.
La Plana Baixa. Nules tenia bona part de les construccions de la franja costanera alçades en sòl no urbanitzable. Comprat un hort i fes-te una caseta per a la paella dels diumenges! Almenara volia omplir la seua platja 3.400 apartaments, i aprofitant volien legalitzar 97 casetes que ocupaven el domini públic marítim terrestre. Com no en tenien prou, per a arrodonir el negoci anaven a fer un camp de golf. Borriana volia requalificar 700.000 m² en el PAI Pedrera Port, sense la perceptiva concessió prèvia per a ocupar el litoral. Les Alqueries i Xilxes no anaven a ser menys que els seus veïns i volien tindre el seu propi camp de golf. Moncofa, que era més marinera que golfista, de moment volia fer un port esportiu per a 600 amarraments.
El Camp de Morvedre. Per a intentar aturar una requalificació mitjançant un PAI, un grup de veïns d’Albalat dels Tarongers, decidiren presentar-se a les eleccions municipals, sota la marca Albalat pel Territori.
La Serrania. Ecologistes en Acció de la Serrania es van mobilitzar en contra del projecte del consistori de Xelva de fer 1.940 nous habitatges. Calles era més ambiciosa i volia tindre el seu propi PAI de 860 xalets i un camp de golf. Sols aquestes dues localitats tenien previst fer 2800 habitatges i un camp de golf.
L’Horta Nord. A Godella dos PAI pretenien urbanitzar el poc terme que els quedava sense ciment, al Clot de Barrabás anaven a fer 14.000 xalets de luxe.El Puig volia construir 10.000 habitatges i un camp de golf en la seua marjal, aprofitant que tenien sense ciment bona part de la seua línia de costa, a més d'altres 17.136 habitatges en uns altres llocs.Alboraia estava negociant el trasllat del Centre Comercial de l'Alcampo, volien dur-lo al mig de l'horta, ocupant 1.200.000 m², per aprofitar el forat, deixarien per a expandir Port Saplatja. En total, teníen previst fer 41.136 nous habitatges.
València.
En 2007 es van gestar dues grans obres públiques contradictòries que es van vendre com una gran inversió per a l'economia de la ciutat i una mesura correctora que demostrava la sensibilitat pel medi ambient. D'una banda, s'aprovà una ampliació del port, d'altra es va anunciar una regeneració de les platges del sud del terme.
En un sospir, presentaren el projecte per fer una nova terminal de contenidors que implicava l’ampliació nord del port de València. El president de l’Autoritat Portuària, Aurelio Martínez Estévez (Saragossa, 1947), adjudicà la construcció d’una nova terminal nord del port de València a TIL, una filial de l’empresa Mediterranean Shipping Company (MSC), a la qual li donaren la concessió del terreny guanyat al mar, per a cinquanta anys.
Abans que la ciutadania s'adonarà de la magnitud del negoci, havien aprovat la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) i començaren les obres. Fou sorprenent la rapidesa amb la qual tancaren un projecte d'obres públiques gegant, que implicava tornar a guanyar terreny a la mar, a més de construir nous molls i espais d'emmagatzemament de contenidors. El més sorprenent era la magnitud de l'obra, que implicava abocar 3,8 milions de metres cúbics, molt més del que estava previst en la DIA. Per si no fora prou, calia guanyar calat perquè pogueren entrar i atracar els grans vaixells de contenidors, i tot el negoci anava arrodonit amb importants ampliacions dels accessos per carretera al port. Fins i tot volien obrir un accés nord al port, mitjançant un túnel i més vies fèrries. El port sempre ha estat per damunt del benestar de la ciutat, puix l'ampliació es va fer, les obres de la primera fase acabaren en 2012. No va importar res que la DIA reconeguera que el port era responsable de la regressió de les platges situades al sud del cap i casal, i aquesta nova ampliació, a la llarga, significaria condemnar a mort la Devesa del Saler i l'Albufera.
Per a compensar, el Ministeri es tragué un caramelet de la butxaca. Transició Ecològica encapçalat per Cristina Narbona Ruiz (Madrid, 1951), va presentar l’estratègia per a la sostenibilitat de les costes. Entre unes altres actuacions, aquest estudi contemplava la regeneració de les platges del Saler i Garrofera. Dos anys després anunciaren una inversió de més de 28 milions d'euros amb els quals pretenien guanyar fins a 70 metres d’amplària en un tram de costa de set quilòmetres. Per a obtenir l’arena anaven a dragar un banc d’arena situat just enfront, entre els 60 i 80 metres de profunditat, d’on traurien 2,9 milions de metres cúbics d’arena que durien a la costa mitjançant canonades.
Ningú va pensar en la biodiversitat submarina ni la supervivència de les praderies de posidònia, perquè l’objectiu era deixar eixe tram de platja com estava en 1965, moment a partir del qual, els tècnics assenyalaven que les successives obres d’ampliació del port de València havien provocat la pèrdua d’arena de les platges del sud.
Eixe estudi confirmava, el que ja sabíem tots, que el port era el principal responsable de l’erosió de les platges, perquè havia tallat el trànsit natural dels sediments i, per tant, la seua regeneració natural i espontània. Les obres s’encetaren en abril de 2023 i finalitzaren el mes de desembre del mateix any.
Malgrat els cabassos de diners abocats a les platges del parc natural, cada volta que ve una tempesta continuen perdent arena. Sense solucionar el tall de sediments que implica l’endinsament del port en la mar, llançar arena a les platges, és tirar els diners al mar.
Mentrestant, al sud calia fer caixa, doncs, planejaren construint abans que el mar es menjarà la platja. Al Perellonet presentaren un PAI per alçar 208 apartaments i unifamiliars, pegats a la franja dunar del parc natural de l’Albufera. Dins la ciutat, el consistori menejava els fils per a impulsar el trasllat del camp de Mestalla i traure beneficis dels trasllats.
la Copa Amèrica de vela
Eixe any ens van vendre una altra
festa molt cara. El negoci començà en 2003, quan l’equip suís Societat Nàutica
de Ginebra va triar València com a seu per a celebrar la 32 edició de
l’America’s Coup. Traduït, això és tractava d’una carrera dels velers més grans
i ràpids del món, una mena de fórmula 1 del mar. El Partit Popular va assegurar
que les obres i les despeses de l’acte no ens costarien res als valencians, perquè
ens compensarien de sobres els diners que es gastarien els milers de turistes
que vindrien, a més, aconseguiríem “situar
a València en el mapa”. Aquesta darrera expressió amaga bona part del sense
sentit dels arguments engalipadors dels nostres governants, com si qualsevol
mapa de la nostra zona haguera pogut amagar el nostre país.
L’any següent, constituïren el
Consorci València 2007, una entitat pública encarregada en dirigir la
construcció de les infraestructures necessàries per a la celebració de
l’esdeveniment esportiu. A la dàrsena interior del port de València es van fer edificis
i magatzems per als diferents equips. A més, van construir un edifici més
grandot i modernet, de formigó, el Veles e Vents. Des d’ell es tenien bones
vistes, a més hi havia “bons” restaurants per a fartar i beure a preu d’or. Per
si no en teníem prou, perquè les barquetes pogueren eixir aviat al mar, sense haver
de pegar una bona volta, els van obrir un canal d’eixida directe a la mar, al
nord del port. Tot el negoci, que devia ser debades, acabà costant-nos als
valencians 3.237 milions, de fet, l’any 2020 encara teníem un deute pendent de
420 milions d’euros.
Això sí, les autoritats i els
regatistes volien els ecologistes ben lluny de la festa. Juantxo López de
Uralde Garmendia (Sant Sebastià, 1963), director de Greenpeace Espanya, va
denunciar que l’autoritat portuària de València va prohibir l’entrada al port
del seu vaixell, que estava fent la campanya
“Recuperem el Mediterrani”. Els ecologistes estaven convençuts que
aquest boicot fou provocat per una petició dels organitzadors de la Copa
Amèrica, que no volien tindre prop els activistes, per si de cas intentaven
alguna acció reivindicativa i els pintaven els velers. Llavors hagueren de
conformar-se anant al Port de Sagunt.
La Fórmula 1, una altra festa!
El govern valencià estava molt
crescut, els grans esdeveniments aconseguien amagar, a ulls de la ciutadania,
les grans mancances de la seua gestió i del malbaratament dels diners. A més,
començaven a conèixer-se les primeres notícies d'obertures d'investigacions
judicials per presumpta corrupció. Per això decidiren traure's un altre conill
de la mànega, just abans del començament de la campanya electoral de les
municipals i les autonòmiques del 27 de maig.
El dia 10 de maig, el president Francisco
Enrique Camps Ortiz (València, 1962) va convocar una roda de premsa conjunta
amb Rita Barberà Nolla (València, 1948-2016) i “Bernie” Charles Ecclestone
(Bungay, 1930). En ella anunciaren la construcció d’un circuit urbà per a
celebrar proves de la Fórmula 1 a València, la primera la ferien en 2008. Això
sí, no s’oblidaren d’advertir que tot estava condicionat a la victòria electoral
del Partit Popular. En l’acte fastuós els acompanyaren Fernando Roig Alfonso
(Poble Nou, 1947), president de Valmor, l’empresa que anava a gestionar la
caixa dels diners, i José Luis Olivas Martínez (Motilla del Palancar, 1952),
representant a Bancaixa, abans caporal del Partit Popular, que anava a
omplir-la amb els estalvis dels valencians. El mes de setembre adjudicaren les
obres del circuit a la unió d’empreses formada per LUBASA, PAVASAL i FCC, per
un valor de 37 milions d’euros, de nou obrint portes als amiguets de les
butxaques sense fons!
El Camp de Túria
A Riba-roja de Túria
continuaven xafant l’accelerador per a omplir tot el seu terme de xalets. Com
tenien una casa gran, tenien entre mans 11 PAI que volien fer 10.700 xalets i
un camp de golf. Per a enfrontar-se aquest desgavell es va crear la plataforma
“Salvem Porxinos”. A Llíria, la Coordinadora per un Camp de Túria Habitable es
barallava amb les autoritats, que pretenien construir 20.000 xalets més. A
Nàquera formaren Salvem Nàquera per a intentar aturar la construcció de 3 PAI
que implicaven més de 4000 nous xalets per a omplir la Serra Calderona.
Vilamarxant també volia
especular, i com eren més valents que la resta, tenien actius 13 PAI que
implicaven la construcció de 15.000 habitatges. En contra d’aquest sense
sentit, es va formar l’Associació 9 d’Octubre, que comptà amb el suport de
l’Associació de Veïns de l’Eliana. Benaguasil també volia fer més xalets que
els seus veïns, mitjançant 5 PAI volien alçar 10.000 xalets i un camp de golf,
els veïns opositors s’organitzaren creant la Plataforma pel Futur de
Benaguasil.
Evidentment, la Pobla
de Vallbona també tingué el seu propi PAI que volia alçar més de 10.000 xalets
i un altre camp de golf. Fins i tot els nouvinguts de Sant Antoni de Benaixeve,
no volgueren perdre el tren del progrés urbanitzador i pretenien fer 9.500
xalets al voltant d’un altre camp de golf. En total, aquesta comarca volia fer
69.200 xalets i 5 camps de golf!
L’Horta Sud
Salvem Catarroja s’organitzà per
a intentar aturar el desgavell urbanístic que significava el PAI de "Nou
Mil·lenni". Els activistes consideraven que l’augment exponencial de
població que implicava esborraria el teixit social, el paisatge i la
personalitat d’aquesta localitat. Els promotors volien construir 12.000 nous
habitatges asfaltant la poca horta que li quedava al terme, així com destruint edificis
històrics i protegits com era l'alqueria de l'Hort del Mestre, del segle XVIII.
Manises volgué aprofitar els darrers metres sense urbanitzar que li quedaven
per a fer 10.000 habitatges més.
Amb motiu de la celebració de la Copa d’Amèrica van ampliar l’aeroport de Manises, allargant les pistes perquè pogueren aterrar avions més grans i construïren una nova terminal de passatgers. També es va allargar el metro per fer una estació dins de l’aeroport.
La Foia de Bunyol.
Al llogaret de Millars, a Iàtova, volien construir 500 xalets i un camp de golf. El consistori de Set Aigües tenia el seu propi projecte especulatiu per fer 1.240 xalets al voltant d’un camp de golf. Alboraig també pretenia multiplicar l’ocupació del seu terme amb un PAI per a omplir-lo de xalets.
La Ribera Baixa.
Albalat tenia el seu propi PAI, contra el qual s’organitzà “Albalat PAI No”. El batle de Sueca, Salvador Gil, pretenia alçar 25 habitatges dins dels límits del parc natural de l’Albufera, mentre que al Perelló volien ampliar la capacitat d’amarraments del seu port. Cullera tenia entre mans el projecte del Manhattan, per a 33 torres amb 4.880 apartaments, dos hotels de 40 plantes i un port esportiu a la desembocadura del Xúquer, a més d’un gran PAI al Brosquil, amb 4.000 xalets i un camp de golf.
La Ribera Alta.
A Alzira es va crear el grup Salvem la Garrofera per a aturar el PAI que pretenia fer 3.000 habitatges al voltant d'un altre camp de golf. A Carcaixent estava treballant "Salvem la Bossarta". A Alginet tenien el seu propi pla urbanístic, en aquest cas volien fer 3.000 habitatges al costat d'un altre camp de golf.
La Safor.
Per a unificar la defensa del territori comarcal es va crear la Plataforma pels Pobles de la Safor. Denunciaren que Piles pretenia urbanitzar el darrer tram de costa verge que quedava en tota la comarca. Al sud de Miramar volien fer 100 apartaments pegats a les dunes. Simat de la Valldigna, també tenia les seues pròpies aspiracions de créixer amb un altre PAI. Per la seua part, Tavernes de la Valldigna volien ser els campions comarcals en omplir de ciment el seu terme, pretenien fer 5.500 habitatges nous, tres camps de golf damunt de sòl rústic no urbanitzable, una marina esportiva, una dessaladora i un parc tecnològic que impulsava Bancaixa. A Oliva i Bellreguard, devien tindre bons amics en el ministeri de Medi Ambient, perquè deixaren caducar les reclamacions sobre ocupació del domini, de 700 xalets pegats a la costa. A Gandia volien ampliar el port fent 1.200 nous amarraments, cosa que implicava la destrucció de 40 hectàrees de fons marins i que provocarien un augment de l’erosió en les platges situades al sud.
La Costera.
Es va crear el grup Montesa Territori Viu per a evitar la construcció de 1.400 segones residències, en aquesta localitat. Xàtiva volia construir al Carraixet, al Palasiet, Camí de la Bola, Pla de la Mesquita, les Pereres, Ferrocarril i les Foies, tots els PAI pendents sumaven 618.403 m² edificables, on volien fer 5.153 habitatges, als quals calia afegir els 198 de nova construcció que anaven damunt dels antics terrenys de RENFE.
La Vall d’Albaida.
A Bocairent i Banyeres de Mariola, no es volien quedar enrere respecte de l’especulació i tenien previst fer 4.400 habitatges al voltant del seu propi camp de golf.
El Comtat.
A Planes, que sols tenia 800 veïns, volien fer-los dos PAI per fer 450 habitatges en 400.000 m².
L’Alcoià.
A Penàguila, una xicoteta localitat de només 334 veïns, un promotor volia fer-los un camp de golf, ocupant 400.000 m². Alcoi continuava encabotat en la construcció d’un hotel a la Font Roja, que no anava a soles, a més volien fer un PAI per 560 habitatges i un camp de golf, a més d’ampliar el polígon industrial amb tres milions de metres més.
Salvem Segaria-Vinyals es va crear per a oposar-se al projecte de fer 6.000 habitatges i un camp de golf a Ondara. Mentrestant, Salvem Parcent intentava evitar la construcció de 832 segones residències. El Grup Ecologista Xoriguer va denunciar el desgavell que implicava la promoció del Grup Ballester per a fer 5.260 habitatges i un camp de golf a la vora del riu Algar, Altea, i tot això anava damunt de sòl agrícola protegit. D’altra banda, Salvem les Marines s’oposà al projecte de construir 41.600 segones residències al poc que quedava per a urbanitzar de les Marines de Dénia. El destarifo era tan gran que tenien 2.500 xalets fets i no tenien connexió a la xarxa de sanejament d’aigües, ni llum ni d’aigua potable, funcionaven amb el subministrament d’obra. Uns altres grups que estaven actius eren Marina Lliure, Salvem Sanet i Salvem Rectoria, tots ells centrats a evitar l’especulació urbanística. Al paratge dels Sorells de Pego, volien fer 1.400 habitatges i un camp de golf. Abusos Urbanístics No (AUN) va denunciar unes obres il·legals que impulsava el mateix alcalde de Benissa, Juan Bautista Roselló, estava fent-se el seu xalet damunt sòl no urbanitzable. Calp va autoritzar la construcció d’un hotel de 24 alçades, a sols sis metres del mar, perquè el promotor era un bon amic del batle, Javier Morató. Xàbia era una de les poques excepcions, va suspendre el seu PGOU i redactà un nou per a evitar la construcció de 30 milions de metres quadrats.
La Marina Baixa, un alcalde assassinat a Polop sense culpables
El mes d'octubre es va
conéixer l'assassinat d'Alejandro Ponsoda, alcalde de Polop de la Marina.
Aviat, les sospites de les investigacions se centraren un negoci redó que
implicà uns beneficis d'1,1 milions d'euros, per la venda i posterior
requalificació d'uns terrenys a la mercantil Blauverd. Testimonis indicaren que
el batle no volgué participar en el negoci, i per això el mataren. Hi hagué
molts implicats, un company polític del municipi, un empresari veí, el
propietari d'un puticlub de Benidorm, un narcotraficant, inclosos dos sicaris
txecs. Per a rematar el negoci, la manca de diligència judicial i policial, no
pogueren aconseguir proves sòlides i tots els acusats quedaren absolts, per
manca de proves.
No massa lluny, a la
Vila-joiosa, el nou Pla General d'Ordenació Urbana pretenia que la població
passarà de 25.000 a 137.000 habitants. El protagonista d'aquesta transformació
era un promotor relacionat professionalment amb el germà de l'alcalde. Si es
culminaven totes les requalificacions, suposarien uns beneficis de 100 milions
d'euros per al promotor. En eixos moments al seu terme tenien 2.000 habitatges
construïts en sòl no urbanitzable, que el batle pretenia legalitzar mitjançant
una modificació del PGOU.
Mentrestant, Benidorm
deixà caducar més mil expedients d’infracció urbanística i va permetre que
l’enderrocament de les tres torres de Colblanca, a Punta Llisera, provocaren el
vessament de part de les runes que anaren a parar dins la mar. L’Alfàs del Pi
tenia tramitant-se dos PAI per a alçar 2.200 apartaments.
L’Alacantí
L'Alacantí.El Campello volia fer 30.000 nous habitatges i part d'ells envaïen la zona de servitud de la llei de costes. L'empresa Pinar Levante va aconseguir llicència per a fer aparthotels de dues plantes a Cala Lanuza, després va vendre la promoció i, la nova propietària, Enypesa, canvià de plans i feren un hotel de set alçades, sense demanar permís per als canvis, negoci redó del tot!Alacant continuava espentant el PAI de Rabassa, on anaven 15.000 habitatges. A més, pretenia donar llicència perquè la Ciutat de la Llum construirà plataformes enmig la mar per a rodar pel·lícules, cosa que implicava la construcció d'un dic de formigó i una escullera. A l'Albufereta volien fer un port esportiu. A Fontcalent començaren les obres d'un nou camp de futbol per a l'Hèrcules sense demanar cap llicència, amb dues bones raons, dos ous durs!
El Vinalopó Mitjà.
L’Associació de Veïns del Fondó de les Neus va oposar-se als diferents PAI que pretenien fer un polígon industrial, 9.300 habitatges i un camp de golf, en aquesta localitat de 2.300 veïns.
El Baix Vinalopó.
Santa Pola, no volia quedar-se enrere, llavors redactà un PGOU que tenia previst passar de 23.400 habitants a més de 70.000. A més, perquè no s'avorriren els seus veïns, volien fer un camp de golf, 5.000 xalets i apartaments al costat del Clot de Galvany.
Des del punt vista urbanístic,
Oriola era un terme sense llei ni ordre, des del punt de vista urbanístic. Es
calculava que tenia prop de 30.000 habitatges il·legals, 8.000 dels quals eren investigats
per la Fiscalia, que va denunciar el seu batle, José Manuel Medina Cañizares
(Oriola, 1944), per autoritzar construccions en sòl no urbanitzable i
d’especial protecció. Com no devien tindre prou malifetes, en eixos moments
volien construir 67.000 nous habitatges. El Pla Parcial Albereda del Mar volia
fer 1.744 habitatges i un port esportiu, en el darrer tram de costa, que els
quedava sense urbanitzar. Anava dins d'un espai catalogat com a Lloc d'Interés
Comunitari (LIC) i que pertanyia a la Xarxa Natura 2000, per això l'havien
tramitat amb moltes preses i sense fer l'Estudi d'Impacte Ambiental perceptiu.
Els Verds d'Oriola asseguraven que en el seu municipi tenien vora 4.000
habitatges sense cèdula d'habitabilitat. De fet, el germà del regidor José
Rodríguez Múrcia havia alçat 360 habitatges en el paratge del Cordam, sense
llicència d'obres. Cadascuna va costar al voltant de 300.000 € i la multa que
hagué de pagar el promotor per cada habitatge era de sols 648 €, negoci redó!
A Sant Miquel de Salines hi havia
200 habitatges fora de tota regulació i el consistori va permetre ampliar que
una urbanització ocuparà una zona verda amb 250 habitatges, a banda de les
1.582 autoritzades en els hivernacles, part d’elles damunt de sòl públic. Com
no en tenien prou, van legalitzar un camp de golf que construïren en 2004 sense
demanar cap llicencia. Va arxivar l’expedient sancionador per considerar-lo com
un jardí i va permetre el seu rec amb aigua de pous il·legals. Pilar de la
Foradada pretenia fer 5.200 segones residències i un camp de golf a lo Romero i
unes altres 1.400 més dins de la Serra Escalona, espai que estava a punt protegir-se,
per això pretenien autoritzar-lo mitjançant el Pla d’Ordenació dels Recursos
Naturals (PORN). A més, aquesta promoció va obtenir el vistiplau municipal
gràcies a un canvi de batle, provocat per dos trànsfugues. Amics de la Serra
Escalona denunciaren que sobre aquest valuós espai, a punt de protegir, tenien
les amenaces de fins a deu actuacions urbanístiques que implicaven la
construcció de fins a 20.000 nous habitatges. Per la seua banda, Torrevella
tenia en tràmit la construcció de 1.300 xalets, 2.142 apartaments i un hotel,
tot això al voltant de la llacuna de la Mata i Torrevella, mentre que al sector
nord anaven unes altres 3.149. Guardamar del Segura volia construir 38.680
habitatges.
En un recompte parcial, donada la multiplicitat de les fonts d’informació i municipis, els consistoris valencians tenien previst construir un mínim de 481.948 nous habitatges, 22 camps de golf i quatre ports esportius. Sens dubte, quelcom desmesurat!
Abusos Urbanístics No
Aquesta plataforma,
formada per oposar-se a la política urbanística de la Generalitat, convocà el 2
de juny una manifestació a València contra la legislació que venia el territori
als millors postors.
Via Parc Nord
Les autoritats
valencianes, de nou, tornaven a la càrrega intentant fer un corredor
intercomarcal per l’Horta Nord i pagaren prop de 3 milions d’euros per la
redacció del projecte. Consistia a fer una autovia d'uns 13 km i 50 m
d’amplària per a connectar la Ronda Nord de València amb la V-21, travessant
municipis com Burjassot, Godella, Rocafort, Montcada, Alfara del Patriarca,
Vinalesa, Foios i Albalat dels Sorells. El cost total estava estimat en 100
milions d'euros. Per a aturar la iniciativa es va crear la Coordinadora
Interpobles Horta Viva Sense Autovies, que comptà amb la col·laboració d’Acció
Ecologista-Agró i del Bloc de l’Horta Nord. Una nova carretera d’alta velocitat
haguera contribuït a fragmentar la poca horta que resistia el ciment. En 2015,
el govern del Botànic s’encarregà de soterrar definitivament aquest projecte,
substituint-lo per l’Anell Verd Metropolità.
Iniciativa Túria
Un grup intel·lectuals
ecologistes van presentar la Iniciativa Túria. Aquesta proposta, referent
al disseny urbanístic de València, demanava recuperar la funció fluvial de
l’antic llit del riu Túria, rematant el Jardí del Túria fins a la seua desembocadura,
dins del port. Entre els promotors estaven l’arqueòleg Josep Vicent Lerma
Alegría, el professor de la Universitat Politècnica de València Eduardo Rojas
Briales, l’arquitecte Carles Dolç Soriano (València, 1949), l’advocat i
professor de Ciència Política i de l'Administració José Antonio Montiel
Márquez (Jaén, 1958), l’arquitecte Luis Francisco “Tato” Herrero García, el
sociòleg Ernest Garcia i Garcia (Alacant, 1948), Emèrit Bono i Martínez
(Sagunt, 1940) i la historiadora Trini Simó Terol (València, 1935-2020).
Reunió de l’IPPC a
València i l’apagada general de l’enllumenament
Del 12 al 17 de
novembre es va celebrar a València la reunió mundial de l'IPCC, del Panell
Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides. En la cimera
es va presentar el IV Informe d'Avaluació, una anàlisi de l’estat del Canvi
Climàtic. El secretari de l’ONU va declarar que sols ens quedaven huit anys de
marge per a aturar el canvi climàtic. El coreà Ban-Ki-moon (Eumseong-gun, 1944)
va afegir que l’escalfament era el gran repte de la nostra era. Per fer una
crida a la societat, nombroses organitzacions ecologistes, sindicals, socials,
veïnals i ciutadanes, convocaren una apagada de llums per al 15 de novembre. Era
un acte simbòlic consistent en fer una apagada de l’enllumenament, entre les
20:00 i les 20:05 hores.
Sabina, les Blanques, la Pobla de Sant Miquel, Arxiu RMiB
Legislació, nous espais naturals protegits
Es va declarar el Parc Natural de
la Pobla de Sant Miquel (Decret 81/2007) per a protegir 6.390 hectàrees de
superfície, al Racó d’Ademús. També el Parc Natural del Túria (Decret 43/2007)
i el seu PRUG amb el Decret 42/2007, sobre 4.480 hectàrees que abastien una
franja d’uns 35 quilòmetres de llargària en paral·lel al llit del riu, entre
Quart de Poblet i Pedralba.
Un altre espai protegit fou Parc
Natural de Xera i Sot de Xera (Decret
21/2007) que tingué una superfície de 6.451 ha. S’estenia per la vall del riu
Reatillo que uneix les comarques de la Plana d’Utiel-Requena i els Serrans.
 |
| Serra d'Irta, Arxiu RMiB |
Entrà en vigor el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra d’Irta (DOCV núm. 5431, 18/01/2007), que s’havia protegit en 2002, mitjançant el Decret 108/2002. S’aprovà el PRUG del Desert de les Palmes (DOGV núm. 5522, 29/05/2007) i el del Parc Natural del Montgó. (DOCV núm. 5648, 27/11/2007).
Respecte de la biodiversitat,
assenyalar que el Decret 9/2007 ordenava la recuperació del fartet (Aphanius
iberus). Es va declarar el paratge natural Municipal de l’Hort de Soriano-Font
de la Parra, al terme municipal de Carcaixent (DOCV núm. 5444,6/02/2007). Uns
altres espais protegits foren, una microreserva vegetal a Llombai (DOCV núm.
5451, 15/02/2007), el paratge dels Calderons, de Xulilla (DOCV 5474,
21/03/2007), Sant Miquel, al terme municipal de Vilafamés. (DOCV núm. 5617,
11/10/2007) o la Serra de l'Ombria-Pou Clar d'Ontinyent. (DOCV núm. 5630,
31/10/2007).
Per a combatre les espècies
invasores es va dictar l’ORDRE de 30 de maig de 2007, mitjançant la qual s'aprova
un programa d'actuacions per al control de la clòtxina zebra (Dreissena
polymorpha).
Amb l’ORDRE, de 10 de setembre de
2007, s'aprovaren mesures per al control de les espècies vegetals exòtiques
invasores al País Valencià.
Respecte del paisatge, es va protegir
el Serpis (Decret 39/2007) i el monument natural per al Camí dels Pelegrins de
les Useres (DOCV núm. núm. 5492, 18/04/2007).
Es va desenvolupar la figura del Registre
de Terrenys Forestals Incendiats de la Comunitat Valenciana, amb el Decret 66/2007
(DOCV núm. 5503, 1/05/2007).
Mitjançant la Resolució de 19 de
gener de 2007, es va publicar la declaració d’impacte ambiental referent a la reordenació
de la infraestructura de l’Horta Sud i la xarxa de sanejament de l’àrea
metropolitana de València. Quelcom necessari per a construir un col·lector i un
dipòsit de retenció, per a interceptar l'excés d'aigües provinents dels recs
agrícoles i dels teòrics abocaments incontrolats. L’objectiu era conduir-les cap
a l'estació depuradora d'aigües residuals de Pinedo i evitar que contaminaren
l’Albufera.
Llei de caça valenciana
Es va publicar la Llei 13/2004
sobre la caça al País Valencià. Com era d'esperar, començà de manera molt
deficient, perquè va definir la caça com "l'aprofitament racional dels
recursos cinegètics dirigit a la conservació i restauració de l'estat de
normalitat de les poblacions silvestres afectades". No es poden gastar
juntes paraules com són conservació i restauració, en una llei que regula una
pràctica esportiva que consisteix a matar animals? Tampoc és molt encertat
parlar d'aprofitament racional de les espècies cinegètiques, com si parlarem
sabates. No és raonable que es permeta la seua pràctica a menors d'edat,
autoritzant l'ús d'armes que poden matar, a un col·lectiu que legalment no és
responsable, perquè no tenen prou raciocini. Per a eixample, no poden conduir
un cotxe. Un altre desgavell és que l'article 9 parle que els animals, objecte
de caça, s'hauran de matar en les condicions menys cruentes, com si rebre un
grapat de perdigonades no implique que es vesse sang, a més hi ha moltes
probabilitats de deixar-lo mal ferit i no poder cobrar-lo, condemnant-lo a un
patiment injustificat.
Redacció del PAT de
l’Horta
Des de 1975 la societat
valenciana era conscient de la necessitat de protegir l'horta, tot i que
materialitzar-lo era molt complex. La protecció del sòl agrari entrava en
contradicció directa amb l'aspiració al creixement de les infraestructures
econòmiques i dels espais urbans. Per això sempre s'havia ajornat qualsevol intent
de protegir-la.Ara semblava que sí, començà la redacció del Pla d'Acció
Territorial de l'Horta de València (PAT de l'Horta), aprofitant que s'havien
culminat les reformés legals adients, com foren la Llei Urbanística Valenciana
(2005), el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanístic (2006), el
Reglament del Paisatge (2006) i la Llei Estatal sobre Avaluació Estratègica
Ambiental (2006).Tot i que no es va aconseguir fins a l'arribada dels governs
del Botànic, aquest va ser el primer intent rigorós d'ordenar aquest espai
agrícola tradicional. Una de les seues principals impulsores fou l'arquitecta
Arancha Muñoz Criado (València, 1962), especialitzada en Planificació
Territorial, Arquitectura i Paisatge per la Universitat Harvard, que va ser
designada com a secretaria autonòmica de Territori i Medi Ambient.
Energia, la subestació elèctrica de Patraix
Després de sols set mesos des de
la seua inauguració, el 15 de maig, a la subestació elèctrica del barri
Patraix, València, va produir-se una forta explosió, seguida d’un posterior
incendi que provocà l’emissió de gasos tòxics. La instal·lació era propietat
d’IBERDROLA i de RED ELECTRICA ESPAÑOLA. Un transformador serveix per a reduir
l’alta tensió amb la qual es transporta per la xarxa d’alta tensió, la
converteix en corrent de mitjana i baixa tensió. Aquest accident donà la raó al
veïnat, que feia temps que reclamava, primer que no es construirà, i després
que es desmantellarà.
Encabotar-se en fer el
transformador, enmig d’un barri d’habitatges d’obrers, tenia el propòsit de
reduir la inversió, gràcies a l’acurtament dels cables de distribució. Als
promotors no els va importar que eixe edifici industrial generarà contaminació
pels grans camps magnètics, o que generarà molta calor i fera molt soroll. Evidentment,
els veïns s’alçaren en peu de guerra, exigint el seu desmantellament, i aconseguiren
que els tribunals anul·laren la llicència d'activitat municipal, a conseqüència
d’una tramitació irregular, provocada per les preses.
De fet, els tècnics municipals, que
van redactar els informes preceptius, van qualificar-la com a instal·lació
molesta i perillosa. Malgrat això, les autoritats donaren el vistiplau, i
modificaren la redacció de l’expedient qualificant el transformador com activitat
industrial innòcua. La batalla fou llarga, però en l’any 2018, després d’onze
anys de reivindicacions i lluites veïnals, la Comissió de Transició Ecològica
del Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat la proposta de Compromís
que reclamava el tancament i el desmantellament de la subestació elèctrica del
barri de Patraix, per la seua perillositat enmig d’un barri.
Malifetes nuclears de Cofrents
El 6 de juliol, es va detectar una deficiència greu a la nuclear de Cofrents, una més. Fent la recàrrega del reactor, en una prova rutinària d’aïllament, sorpresa! Van comprovar que no funcionaven uns relés encarregats de la seguretat del sistema.
FUCAT en contra de
l’Alta Tensió la Valldigna
El 24 de febrer, el Fòrum
Unitari contra l'Alta Tensió (FUCAT) va convocar una gran mobilització en
contra del projecte d’una línia d’alta tensió a Barxeta, la Costera, en la qual
participaren més de 4.000 ciutadans. Es tractava d’un nou traçat d’alta tensió
per a nodrir els nous negocis turístics de la Safor, però que abans havia de
travessar la Safor, la Ribera i la Valldigna. L’acte aprofità per a reivindicar
la figura de Joan Pellicer, que acabava de traspassar.
Aquesta organització es
va formar en abril de 2005, fou una unió dels diferents grups de la Valldigna,
la Ribera i la Costera, que s’oposaven a LAT Castelló de la Ribera-Gandia, que
comptà amb la col·laboració d’altres col·lectius, com eren el de la Subestació
de Patraix Fora de València o les plataformes No a la MAT de Catalunya i Non à
la THT de Catalunya Nord. Entre molts altres destacaren pel seu treball Xavi
Català i Verdú de la Plataforma Kontra l’Alta Tensió i l’Especulació, (PKAT) i
Maria Josep Cortés Torregrosa, de NAT-Manuel.
Oposició al Pla Eòlic
Valencia
Es multiplicaven els
actes protagonitzats pels diferents grups que es mobilitzaren en contra del
model d’implantació de l’energia eòlica al nostre territori, perquè el seu
resultat era la industrialització de les nostres muntanyes, malferint molts
dels millors racons naturals que ens quedaven. El 29 de març, feren una
conferència a la Universitat Politècnica de València, en la qual participaren
representants de la Societat Valenciana d’Ornitologia, de la Plataforma DES, de
la Coordinadora d’Estudis Eòlics de el Comtat, de la Plataforma Cívica en
Defensa de les Agressions a l’Espai Natural, Paisatges d’Alpont i Ibèrica 2000.
Almassora contaminada
La Plataforma No a la
Contaminació va convocar la ciutadania el 25 de juliol, per a debatre la
situació de la platja d'Almassora, a conseqüència de la mala qualitat de l'aire
que provocava el polígon industrial del Serrallo i les indústries del Grau de
Castelló. Els veïns patien continus episodis de pudina, una olor molt
desagradable omplia el veïnat, a més sofrien uns nivells de contaminació
acústica molt elevats. Eixe any, l’atmosfera de la localitat de la Plana Alta
va tindre cent vint-i-tres dies amb nivells de partícules PM10, per damunt dels
nivells permesos pel Reial decret 1073/2002. Per si no en tenien prou, la
Generalitat anuncià la intenció de construir una planta de biodièsel al port de
Castelló. No resultà tranquil·litzador l’estudi que publica el Centre Nacional
d’Epidemiologia, es tractava d’un mapa detallat que reflectia geogràficament la
mortalitat a conseqüència dels diferents tumors cancerígens. Entre altres
conclusions, assenyalava que la població que vivia en les zones més
industrialitzades i amb pitjor qualitat de l’aire tenia tres voltes més
probabilitat de patir càncer de sistema respiratori, que la resta.
Abocador a Utiel, Arxiu RMiB
Abocadors, residus i depuració d’aigües
El desenvolupament econòmic i
l’augment de la població anaven aparellats amb la multiplicació de les
deixalles, cada ciutadà de l’estat espanyol generava per any 524 kg de residus
urbans, mentre que la mitjana europea era de 567 kg. A tot l'estat es generaren
24,75 milions de quilos de residus urbans, la qual cosa implicava una taxa de
creixement anual del 6%. Traduït, no teníem capacitat per a gestionar eixe
volum de fem, per això es produïen fets com que l'Ajuntament d'Elda denunciarà
que, al del seu terme, l'abocador de Canyades, aplegaven camions de fem
procedents de comarques tan llunyanes com eren València o, fins i tot, des de
Granollers. Eixe femer era gestionat per una empresa privada, la mercantil
Limpiezas del Mediterráneo que, com tots negocis, sols volien fer caixa,
llavors acceptaven enviaments de qualsevol indret, sempre que pagaren el que
pertocava. Amb eixa política, els abocadors s'omplien aviat, aleshores les
gestores feien qualsevol cosa per aconseguir omplir-los més del que els
pertocava.
L'augment dels volums de
deixalles provocava irregularitats com la que denunciava Quart de Poblet.
Asseguraven que hi havia vessaments de líquids lixiviats en la rodalia de la
planta de tractament de residus urbans de FERVASA, que relliscaven fins al
barranc de Poio, i després de travessar l'Horta Sud, acabaven en l'Albufera. Es
dona el cas que aquesta empresa va ser resultat directe del pacte del
pollastre, el que aconseguí majoria per al primer manat de Rita Barberà al
capdavant de l'Ajuntament de València, mitjançant un pacte el PP i Unió Valenciana.
Eixa instal·lació rebia el 70% del fem de tota la província de València, però
el més greu era que una part de la instal·lació mancava d'ordre d'obertura
municipal i després d'una sentència judicial hagueren de tancar la part de les
instal·lacions que havien construït al terme d'Aldaia.
A Castelló, com era massa freqüent, els bons negocis sempre orbitaven al voltant del president de la Diputació. El fem de la província estava quasi restringit a Luis Batalla Romero, amic íntim de Carlos Fabra, que comptava amb LUBASA com a principal capçalera empresarial. Aquesta empresa tenia l’adjudicació de tres plantes de residus a Castelló i una al Camp de Morvedre. L'única excepció era l'abocador de Cervera del Maestre, que controlava una UTE, que formaven Teconma, del grup Azahar Environment i Ecodeco, del hòlding Grupo Gimeno, fundat per Salvador Gimeno Furió, i com no, el patriarca de la família Gimeno, va ser l'advocat i amic íntim de Carlos Fabra Andrés (Castelló de la Plana, 1912-1979), el pare de Carlos Fabra. Els Gimeno controlaven des de principis del segle XX la gestió de l'aigua de Castelló, mitjançant l'empresa FACSA. Un dels seus successors, Enrique Gimeno, va avalar amb 1,25 milions a Fabra, amb els quals va pagar els deutes amb Hisenda. De fet, es va obrir una investigació judicial per presumpta ocultació de béns entre Carlos Fabra i empresaris com Enrique Gimeno, a més investigaren un presumpte finançament del Patit Popular, que fa anys que està paralitzat als tribunals. Enrique Gimeno va estar imputat en el cas "Fabra II", per presumpte suborn, i la Fiscalia Anticorrupció li demana nou mesos de presó.
Al Baix Maestrat, la Generalitat
volia construir una incineradora a Sant Rafel del Riu per a cremar els despulls
de les granges de pollastres, que volien col·locar dins d’un nou polígon
industrial de 280.000 m². Com era habitual, a canvi d’acceptar la merda prometien
50 llocs de treball directes i 200 indirectes per al poble.
A l’Alt Millars, els veïns de
Vilafermosa i de Cortes d’Arenós, s’oposaren fermament a la construcció d’una
planta de cremació de biomassa i farines de carn per a produir electricitat. No
es deixaren enganyar, era sabut que la gestió dels abocadors i les
incineradores era molt deficient i provocava moltes afeccions al veïnat, contaminació,
sorolls, pudina, a més, els llocs de treball promesos es quedaven en res. Doncs
van crear diferents grups opositors: la Plataforma Abocador Substàncies
Perilloses No de Fanzara, la Plataforma Antiabocador de Residus Tòxics i
Perillosos de les Coves-Salzadella i la Plataforma Antiabocador a la Bassa de
Cervera. Tot junts, convocaren una manifestació en gener a la capital de la
Plana Alta. Segons declaracions d’Abelardo Ripoll, els pobles afectats demanaven
respecte, perquè estaven cansats de les mentides amb les quals els havien venut
aquests projectes, que en poc temps havien degradat la qualitat de vida de les
seues localitats.
Veïns de La Murada, un llogaret
d’Oriola, van formar l’associació ASOJOVEN, per a exigir el tancament de
l'abocador propietat de l’empresari Angel Fenoll, aleshores presidia el grup
Alfredo Sigüenza. Enviaren un escrit a la ministra de Medi Ambient, Cristina
Narbona, perquè investigarà les afeccions d’aquest abocador il·legal, perquè
mancava de la pertinent llicència d'obertura municipal.
Aigua contaminada, Arxiu RMiB
La depuració d’aigües a
Alacant
Segons dades de
l’Institut Universitari de l'Aigua i de les Ciències Ambientals, la província
d'Alacant tenia instal·lades eixe exercici un total de 153 Estacions
Depuradores d’Aigües Reciclades (EDAR) que depuraven un cabal total de 139,33
hm³/any. A la Marina Alta tenien 49 actives, a el Baix Segura 31 i al Comtat tenien
26 depuradores. Respecte del cabal que tractaven per comarca, destacava el
volum del Baix Segura (38,8 hm³/any), seguida de l'Alacantí (34,2 hm³/any). Encapçalava
la reutilització de cabals la Vega Baixa (16,2 hm³/any), seguida pel Baix
Vinalopó (14,0 hm³/any), la Marina Baixa (9,8 hm³/any) i l'Alacantí (7,3
hm³/any). El Baix Vinalopó era l’única comarca que reutilitzava el 100% de
l'aigua que tractava.
Senyalització de perill d'incendi, Arxiu RMiB
Incendis forestals
El País Valencià va
sofrir 279 conats i 90 incendis forestals, en total es va cremar una superfície
de 10.072,11 hectàrees, de les quals un 81,66% eren sòl forestal i 18,34% eren
terrenys no forestals. Per províncies, es repartiren de la següent forma, el
94,84% del convertit en cendres va ser a Castelló, el 4,05% a València i el
1,10% a Alacant.
El pitjor sinistre fou
el foc de les Useres, a l’Alcalatén, que estigué actiu des del 28 d’agost fins
al 7 de setembre, que cremà un total de 7.481.71 hectàrees dels termes de les
Useres, Llucena, Atzeneta, Costur i Figueroles. El foc el provocaren uns
treballs que feia una subcontracta d’IBERDROLA. Per a demanar responsabilitats
i indemnitzacions es va crear l’Agrupació de Damnificats de l’Incendi de
l’Alcalatén (ADIA) que inicialment formaren 500 afectats. IBERDROLA pactà amb
bona part dels afectats, i els va pagar un 15% de la valoració dels danys. El
juí va dictar sentència en 2015 i condemnà tant als acusats directes, com a la
companyia elèctrica. Per primera volta a Europa, s’aconseguia el reconeixement
al dret del cobrament d’indemnitzacions per a tots els afectats. Malgrat que en
el procés de determinar el volum dels danys, es va desestimar el peritatge dels
afectats, que pujava als 2,85 milions, en canvi, s’acceptà el presentat per les
defenses, que es limitava a 907.882 €. En 2022, els 43 afectats, que es mantingueren
ferms reclamant fins al final, encara estaven esperant el cobrament dels
interessos de demora. L’altre gran foc que patirem fou el de Gaibiel, a l’Alt
Palància, que va cremar 1.044 ha i que provocà un llamp. La resta de sinistres
que afectaren més de cent hectàrees, foren a Culla, Cervera del Maestrat,
Borriol, Figueroles de Domenyo.
Fundació Limne
A Quart de Poblet es va constituir la Fundació Limne. El seu àmbit d’actuació és la restauració de rius, barrancs i zones humides, mitjançant acords de custòdia fluvial. Obriren el Centre d’Interpretació de la Natura (CIN) de Quart de Poblet, on establiren la seua seu. Tenen un viver especialitzat en vegetació de ribera i aquàtica, en el qual conreen més de 10.000 plantons.
CRÒNICA ESTATAL
L’inici de la tragèdia econòmica, l’esclafit de la
bombolla urbanística
De 1992 a 2007, el
crèdit total que els bancs i les caixes d’estalvis espanyoles tenien concedit
per a la construcció i compra d’habitatge, pujà un 60%, passant dels 88.500
milions d'euros als 1,07 bilions. El negoci immobiliari era tan redó per als
bancs, que demanaren préstecs als bancs internacionals per a després prestar-lo
a la ciutadania. Per a mantenir el negoci a tota màquina, exigiren als
governants que alliberaren sòl per a poder construir més, així ells podrien
atorgar més préstecs hipotecaris. Això demostra que estàvem enmig una espiral
de crèdit, afavorida per les mateixes entitats bancàries.
La fallida de les
hipoteques “subprime”
La fallida bancària
nord-americana, de l’estiu d’aquest any, es va estendre per tot el món, provocant
l’esclafit de la bombolla urbanística a l’estat espanyol. A Espanya va començar
amb el canvi de segle, el procés s’accelerà amb la implantació de l’euro i es
va punxar amb aquesta crisi. Les conegudes com a hipoteques “subprime”, eren préstecs hipotecaris
concedits a clients de baixa solvència i que, per tant, presentaven un risc molt
elevat de morositat. Uns fons inversors les compraren molt barates als bancs, les
empaquetaren i les van revendre a inversors, amb la promesa de sucosos beneficis.
En primavera es va conéixer
la fallida New Century Financial Corporation, en juliol li va seguir el Fons
Bear Stearns i en agost American Home Mortgage Investment Corp. A casa nostra,
aviat començaren les primeres fallides, el mes d’abril es va enfonsar en la
borsa el valor de la constructora Astroc Mediterráneo. Les seues accions havien
pujat un 1.000% en pocs mesos, es va saber que el seu president, Enrique
Bañuelos de Castro (Sagunt, 1966), era un dels cent homes més rics del món. Tot
i que poc després es va fer pública una auditoria que assenyalava que bona part
dels teòrics beneficis de les vendes, en realitat, sols eren equilibris
comptables, resultat de vendre actius al seu propi president, llavors les seues
accions baixaren de sobte un 43% i l’empresa va declarar-se en fallida. En
octubre tancà portes Llanera, la constructora valenciana deixà un forat de 700
milions d’euros en deutes.
Eixes primeres fallides
alçaren la veu d’alarma dels inversors, cosa que provocà una forta caiguda del
valor de les accions de totes les empreses relacionades amb la construcció. Tot
mentre les autoritats monetàries, que fins aleshores havien callat, ara
contestaven pujant l’índex Euríbor al 4,25%, encarint les hipoteques en un 32%
en sols un any. En paral·lel començaren els processos judicials. A Marbella, un
dels paradisos de l’especulació immobiliària, es va obrir una investigació per
corrupció que implicava al consistori i a la cantant Isabel Pantoja (Sevilla,
1956), que havia sigut companya sentimental de l’alcalde. En sols deu anys, de
1996 fins a 2005, a la Costa del Sol, s’havien construït 313.000 habitatges. El
mes d’octubre es va fer públic una dada demolidora, el deute de constructores
(144.525 milions), el d’empreses immobiliàries (282.081 milions) i el dels
hipotecats (588.694 milions) era molt versemblant al del total del producte
interior brut (PIB) de tot l’estat espanyol. Nyas coca!
Conseqüències de la
crisi
El primer que es va
veure afectat per la crisi generalitzada, fou la capacitat de pagament de les
hipoteques i els crèdits, disparant la morositat dels ciutadans més humils. Davant
els impagaments i les posteriors execucions hipotecàries, els bancs començaren
a quedar-se en propietat amb actius que molt sovint eren tòxics, perquè reduïen
el seu valor dia a dia, a mesura que s’enfonsava el mercat. Els bancs devien
continuar tornant els préstecs que havien demanat en l’estranger, però van aconseguir
modificacions normatives que els van permetre maquillar les seues pèrdues i
l’enfonsament dels seus comptes propis, amagant la seua accelerada
descapitalització.
Fins i tot, hagué
d’eixir el Banc Central Europeu per fer de bomber d’emergència, activà línies
de crèdit molt favorables per als bancs, dels obrers en l’atur i desnonats
ningú es recordà. Mentrestant, les entitats bancàries intentaven desfer-se dels
actius més tòxics i treien beneficis especulant amb el deute públic dels
mateixos estats, que els oferien salvavides en forma de desregulació, respecte
de les seues responsabilitats.
L’objectiu era salvar
els bancs, principalment els més grans, fora com fora. La poca vergonya de les
autoritats financeres, amb plena complicitat dels estats, els va permetre
l’emissió d’accions preferents. Eixa fou una ferramenta que va permetre el robatori
dels estalvis dels pocs ciutadans que no estaven endeutats. Les entitats
bancàries va oferir el que semblava ser un préstec a termini fix al banc,
llavors amb uns interessos garantits, en realitat era una mena de fons
d’inversió d’alt risc. Quan havien expropiat els estalvis, les preferents
s’enfonsaren i els inversors, gent sense cap experiència en productes
d’inversió, ho van perdre tot.
Malgrat tot, uns altres
espolis no trigaren gaire a aplegar les retallades. Calia fer més sacrificis i
li tocà el torn a les caixes d’estalvis, pagaren molt car haver finançat tots
els desgavells inversors que els demanaven els governants. Cal recordar que eren
eixos polítics els que les presidien i controlaven els consells
d’administració. Abans hi hagué intent desesperat d’obtenir més finançament, llavors
es va permetre a les caixes vendre accions, tot i que les cartes estaven
marcades, els comptes de les entitats estaven falsificats i una volta
col·locaven les accions als seus clients, s’enfonsava el seu valor. Fou un
altre robatori, quan l’engany ja no donava més, regalaren les caixes als bancs més
grans, amb un preu per acció ridícul.
La desfeta econòmica
fou de tal magnitud que estigué a punt de provocar la fallida de molts estats,
inclòs l'espanyol. Llavors els polítics es justificaren desviant el focus de la
responsabilitat, van acusar la ciutadania, la culpa era nostra perquè havíem
viscut per damunt de les nostres possibilitats, puix ara calia que tots pagarem
els deutes dels anys de festa dels grans capitals ibèrics. Ens presentaren la
“prima de risc” i començà la baixada als inferns de la societat del benestar,
que després arrossegà el prestigi de les democràcies, obrint les portes a
l’onada d’ultradreta.
Legislació
Amb la Llei 1/2007, de 2 de març,
es va declarar el Parc Nacional de Monfragüe (BOE núm. 54, 3/03/2007). Amb la 5/2007,
de 3 d'abril, establiren el règim jurídic de la Xarxa de Parcs Nacionals. En la
redacció de la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de Responsabilitat Mediambiental
es va detallar com devia treballar la Fiscalia respecte dels danys ambientals,
detallant aspectes importants com eren la reparació dels danys ambientals i la
prevenció de les malifetes ambientals.
Molt destacada i d'ampla
repercussió va ser la Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
Aquesta norma va determinar que la Conferència Sectorial de Medi Ambient devia
aprovar les estratègies de conservació de les espècies amenaçades que
estigueren presents en més d'una comunitat autònoma. Va exigir l'elaboració
d'estratègies de lluita contra les principals amenaces per a la biodiversitat,
donant prioritat les que afecten un major nombre d'espècies incloses en el
Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades. Va establir la creació del Catàleg
Nacional d'Hàbitats en Perill de Desaparició; el Llistat d'Espècies Silvestres
en Règim de Protecció Especial, subordinat al Catàleg Espanyol d'Espècies
Amenaçades. Donà un termini de tres mesos per a aprovar l'Estratègia Espanyola
del Desenvolupament Sostenible i el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic
o l'Estratègia d'infraestructura verda que pretenia interconnectar els espais
naturals, mitjançant la creació de corredors. Va definir el concepte de responsabilitat
mediambiental i va detallar les diferents infraccions ambientals.
Tingueren especial importància
els apartats relatius a les espècies invasores. Detallà la definició de
l'espècie exòtica invasora com "aquella que s'introdueix o estableix en un
ecosistema o hàbitat natural o seminatural, i que és un agent de canvi i
amenaça per a la diversitat biològica nativa, ja siga pel seu caràcter invasiu,
o pel risc de contaminació genètica". Va prohibir la possessió, el
transport i el comerç d'exemplars vius o morts o la introducció en el medi
natural d'aquestes espècies. Va ordenar l'elaboració del Catàleg Espanyol
d'Espècies Exòtiques Invasores. Aquesta norma alçà la indignació del món
cinegètic, que convocà una gran manifestació a Madrid, l'any següent.
La legislació
comunitària va impulsar la redacció de la Llei 45/2007, sobre el Desenvolupament
Sostenible del Medi Rural, regulant el
manteniment dels espais agrícoles que practicaren mètodes de cultiu tradicional,
pel suport que donaven a poblacions d’animals singulars i en perill d’extinció.
Respecte dels reials decrets
(R.D.), el 4/2007 va modificar la Llei d'Aigües. El R.D. 509/2007 aprovà el
Reglament per al desenvolupament i execució de la Llei 16/2002, sobre la prevenció
i el control de la contaminació. El R.D. 630/2013, va regular el tractament de les
espècies invasores i les infraccions al respecte. El R.D. 664/2007 va flexibilitzar
el tractament dels despulls d’animals domèstics, per afavorir l’alimentació
dels voltors, tornant a autoritzar els canyets per a nodrir les aus necròfagues.
Amb el R.D. 907/2007 s'aprova el Reglament de la Planificació
Hidrològica. En el R.D. 1030/2007, va modificar el Pla Nacional d'Assignació de
drets d'emissió de gasos d'efecte
d'hivernacle. L’Ordre MAM/698/2007, de 21 de març, aprovà els plans
especials d'actuació en situacions d'alerta per sequera (BOE núm. 71,
23/07/2007).
Amb la promulgació del Reglament
CE Núm. 318/2007, la Unió Europea va prohibir la importació d'aus salvatges per
motius sanitaris, prohibició que després va reforçar la legislació espanyola.
Sentència Europea
contra l’estat, per l’incompliment de la Directiva d’Aus
El 28 de juny es va fer
pública la sentència de la Sala Segona sobre l’assumpte C-235/04. Els tribunals
europeus condemnaven l’estat espanyol per la desprotecció dels ocells, segons
la Directiva 79/409/CEE, perquè no s’havien declarat prou espais d’especial
protecció per a les aus (ZEPA). Una de les autonomies que més havia incomplit respecte
de la superfície que devia haver protegit el País Valencià.
La bombolla d’especulació de les energies
renovables
El govern del partit socialista, encapçalat
per José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 1960), va decidir legislar per a
impulsar les energies renovables, especialment la solar i l'eòlica. Amb la
publicació del Reial decret 661/2007 pretenien donar compliment als compromisos
europeus de la Directiva 2001/77/CE. Aquesta llei regulava la producció
d'electricitat a partir de fonts d'energia renovable, cogeneració i residus.
En la redacció del Pla d'Energies
Renovables 2005-2010, per a promoure la seua implantació, fixaren un sistema de
primes i tarifes regulades molt favorables, a més garantiren un termini amb
preus fixos per a l'electricitat produïda per d'aquestes fonts, simplificaren
els procediments d'autorització administratius i reduïren els requisits tècnics
per a la seua connexió a la xarxa elèctrica.
Els bancs, que s’havien adonat de
la fi del negoci de les hipoteques, se centraren en els préstecs per als
projectes de renovables, cosa que va contribuir a unflar aquesta nova bombolla.
La promesa de sucosos beneficis garantits tingué massa èxit i entre 2007 i 2008,
es va produir un boom d'instal·lacions fotovoltaiques. El creixement fou tan ràpid
que provocà un problema de pujada de costos, cosa que obligà a fer retallades a
partir de 2010.
Accidents i Residus Nuclears
Un estudi d’investigadors del
Regne Unit i els Estats Units va demostrar que els residus nuclears de plutoni
danyaven massa i molt més aviat del que estava previst els contenidors de
ceràmica per al seu emmagatzematge. Tot mentre el govern espanyol autoritzava
guardar els residus radioactius en contenidors a l’aire lliure, dins de les
instal·lacions de la nuclear de Sorita.
El mes de maigm el Consell
Nuclear va obrir una investigació als reactors d’Ascó i Vandellòs perquè
acumulaven 32 incidents en sols un any. En juliol, s’assabentaren que 41 anys
després de l’accident de dos avions militars nord-americans, que deixaren caure
bombes nuclears a Palomares, Almeria, que fora de l’àrea inicialment restringida hi
havia uns altres 200.000 m² que encara estaven contaminants per
americi, cosa que implicava restringir-los per a l’ús agrícola o ramader.
Una planta de fabricació de
combustible nuclear a Juzbado, Salamanca, propietat de l’Empresa Nacional
d’Urani (ENUSA), va perdre desenes de pastilles d’urani enriquit, per una sèrie
de robatoris. Tot i l’habitual a manca d’informació, en un principi es va
sospitar que algun operari que devia estar furtant i venent les càpsules de
material radioactiu.
El 26 de novembre, uns operaris
de la central d’Ascó, buidaren un bidó d’aigua i fangs radioactius en la
piscina d’emmagatzemament del combustible gastat. Es va produir una forta
esguitada davant el sistema de ventilació que va distribuir la radioactivitat
per bona part de la central, fins i tot es va detectar contaminació en l’exterior.
Vint mesos després de l’accident, al voltant de les instal·lacions, encara es
detectaven nivells de contaminació radioactiva superiors als permesos. Aquesta
imprudència significà una multa a l’empresa per valor de 15,4 milions d’euros.
La contaminació electromagnètica
de la telefonia mòbil
Començaven a acumular-se els
estudis científics que demostraven que les emissions electromagnètiques generades
per les antenes de telefonia mòbil tenien repercussions en la salut dels que
estaven en continu contacte amb elles. Aquestes instal·lacions i els telèfons
emeten de forma bidireccional microones en la banda de 900-1800 megahertzs, amb
potència compresa entre els 15 i els 170 watts. Aquestes microones provoquen
efectes tèrmics i no tèrmics sobre els teixits dels éssers vius, que són
directament proporcionals a la proximitat amb la font de les emissions. Estudis
científics constataren que les persones que estaven molt temps dins d’un radi
de 400 metres al voltant de les emissores de telefonia, tenien entre 3,5 i 4,15
més possibilitats de patir càncer que la resta de la població.
El Projecte Reflex finançat la
Unió Europea va concloure que les ones electromagnètiques de la telefonia mòbil
produïen alteracions de l’ADN. Llavors, les associacions veïnals i els grups
ecologistes començaren a exigir l’aplicació del principi de precaució davant
aquestes emissions, demanant que sols es fera servir la mínima potència
d’emissió possible. Exigiren a l’administració modificacions de la Llei General
de Telecomunicacions que establiren nous límits i garantiren un control de
l’espectre radioelèctric, així com l’elaboració d’estudis epidemiològics.
Contaminació de l’aire
Segons dades del Ministeri de
Medi Ambient, bona part de les grans ciutats de més de 100.000 habitants de
l’estat, incloses totes les valencianes, se superaven els límits de
contaminació de l’aire, recomanats per l’ONU. Això implicava que 17.000 milions
de ciutadans estaven en més risc de patir al·lèrgies, malalties respiratòries i
cardiovasculars, o de patir mortalitat infantil. Per a intentar reduir la contaminació
en l’àrea metropolitana de Barcelona, la Generalitat de Catalunya va limitar la
velocitat en tota la xarxa d’autopistes de 15 municipis, a 80 km/h.
Contaminació del mar
Greenpeace publicà l’informe “Destrucción a toda costa”. Era una
anàlisi sobre la contaminació del litoral espanyol, en el qual van identificar
la Mediterrània com el mar més brut del món. Comprovaren que per cada metre
quadrat hi havia una mitjana de 33 residus, entre altres, destacava la
presència de 10 grams d’hidrocarburs per litre. Aleshores, els racons més
contaminats eren els ports de Barcelona i el d’Algesires.
Vessament de fuel a Eivissa
El mes de juliol, l’enfonsament a
Eivissa del vaixell Don Pedro, provocà un vessament de combustible que obligà
al tancament i posterior neteja de tres platges, al costat del port. Les taques
aplegaren fins a les costes del parc natural de Ses Salines.
Biodiversitat
Brot de leucèmia felina a Doñana
Els gats són vectors potencials
de malalties que poden passar a les persones, com és la toxoplasmosi, a més de diferents
tipus de paràsits, però principalment afecten la fauna silvestre. Bona prova
d’això va ser el brot de leucèmia felina, que va estar a punt d'acabar amb la poca
població de linx ibèric que quedava a Doñana.
Verins contra talpons, catàstrofe
de la biodiversitat
Es va detectar una plaga de
talpons camperols (Microtus arvalis) als conreus de regadiu de Castella i Lleó,
principalment en les creïlles, remolatxa, ceba i safanòries. Es calcula que les
seues poblacions es multiplicaren per set i delmaren moltes hectàrees. Per a
combatre-la, la Junta de Castella va encetar una campanya de distribució
massiva d’esquers enverinats amb clorofacinona de primera generació, que van
distribuir per 20.000 hectàrees. Aquest anticoagulant es va provocar una
mortalitat massiva de coloms, llebres ibèriques i d’ànecs, a més dels predadors
naturals. Una altra de les mesures que mamprengueren fou la crema dels restolls,
cosa que rematà bona part dels insectes pol·linitzadors i dels predadors.
No contents amb la desfeta
ambiental, en la primavera de 2008, tot i que la plaga ja havia acabat, pel seu
cicle natural, van fer un altre tractament basat en bromadiolona, un
anticoagulant que afecta, de forma secundària, als rapinyaires consumidors de
talpons. Un altre vessant d'aquesta plaga, fou la detecció de 88 casos de
tularèmia a Castella i Lleó. Es tracta d'un bacteri que es transmet per
contacte directe entre els rosegadors als humans, tot i que també ho fan els
mosquits o les caparres.
Dacsa transgènica
Malgrat les moratòries que havien
establert uns altres països europeus, a l’estat espanyol es començà a cultivar
la dacsa o blat de moro transgènic, l'any 1998. Amb el pas del temps, les
varietats transgèniques disponibles havien passat de les 16 inicials, a les 61
que teníem autoritzades aquest exercici. Totes elles derivaven del panís transgènic
Mon810, que garantia protecció contra el barrinador de la dacsa (Ostrinia
nubilalis). Segons dades del Ministeri d'Agricultura, extretes de les vendes de
llavors, el 14,5% de la superfície conreada de dacsa a l’estat eren
transgèniques, unes 10.875 hectàrees.
Epidèmia dels dofins rallats
Es va detectar una nova epidèmia que
provocà la mort de 170 dofins ratllats (Stenella coeruleoalba), al Mediterrani
ibèric. L’agent patogen era un “Dolphin Morbillivirus (DMV)” que ja s’havia
detectat any abans. D’altra banda, el 3 de març va ser notícia l’aparició de 20
caps d’olla d’aleta llarga (Globicephala melas) morts a l’Estret de Gibraltar.
L’Arca del Mar, recuperar la
fauna marina
l'Arca del Mar, va néixer fruit
de la col·laboració entre la Conselleria i l'Oceanogràfic. El seu objectiu és
mantenir una àrea de recuperació i conservació d'animals marins aplegaren a les
nostres costes amb qualsevol problema de salut. Aviat es van especialitzar en
la recuperació de tortugues marines, gràcies a set tancs d'aigua marina que
permet mantenir-les mentre duren els tractaments. Una volta s'han recuperat,
solen quedar un temps prudencial en observació en les instal·lacions de
l'Oceanogràfic, fins al moment del seu retorn al mar.
Cimera contra la desertificació
Del 3 al 14 de setembre, a Madrid
es va celebrar la vuitena Conferència de l’ONU contra la desertificació. En
ella acordaren el Pla Estratègic per a deu anys (2008-2018), que pretenia impulsar
aliances globals per a combatre aquest problema. Decidiren convocar una sessió
extraordinària de la COP a Nova York, en novembre d’aquest mateix any, en la
qual devia acordar-se un pressupost per a combatre la sequera. Les
organitzacions no governamentals constataren el defecte d’aquest tipus de
trobades, parlaven massa, però mai acordaven res de profit.
INTERNACIONAL
El poble Maputxe xilé, en
contra de l’espoli dels seus boscos
El mes de febrer, grups d’indígenes
Maputxe, es mobilitzaven contra les empreses que explotaven els seus boscos
tradicionals. La Coordinadora Arauco-Malleco va anunciar que per a defensar-los
estaven disposats a tot. Denunciaren que feia temps patien una forta repressió per
part de les forces policials, per a intentar que acceptaren l’activitat dels llenyaters,
sense oposar resistència.
D’altra banda, el mes de novembre
es va organitzar la Cinquena Conferència Ministerial sobre la Protecció dels
Boscos d’Europa, a Varsòvia. En l’acte de cloenda signaren el document conegut
com “la Declaració de Varsòvia”. En ell demanaven als governs i la societat
civil protegir i utilitzar de manera sostenible els recursos naturals de la
Terra. Recordant que els boscos europeus desenvolupen un paper vital, ja que
poden millorar i beneficiar la qualitat de vida i, en particular, per a contribuir
a la mitigació del canvi climàtic, a més
de proporcionar energia i afavorir un recurs vital com és l'aigua dolça. Com a
principal conclusió, es van comprometre a impulsar una gestió sostenible dels
boscos europeus.
Greenpeace va negar la
sostenibilitat de la caça de balenes
Els ecologistes de l’arc de Sant
Martí van denunciar que tant Islàndia com el Japó continuaven caçant els
cetacis, justificant-lo en la sostenibilitat d’aquesta pràctica. Denunciaren que
una part de les exportacions de carn i greix de rorqual comú que feia Islàndia
cap al Japó, no eren aptes per al consum humà. Els asiàtics pretenien matar
aquesta campanya 10 rorquals comuns i 935 rorquals alablancs a l’Antàrtida, tot
i que no havien aconseguit vendre tot el que mataren la temporada anterior. Per
això els activistes demanaren als països contraris a la caça de cetacis que
boicotejaren la reunió de la Comissió Balenera Internacional que s’havia de
celebrar a Tòquio. Per a obtenir prou ressò per aquestes campanyes, enviaren el
seu vaixell Esperança a l’Antàrtida per a intentar boicotejar la mort de
balenes.
WWF: l’Hora del Planeta
Per primera volta es convocava un
acte simbòlic per a exigir als governs i empreses que mamprengueren accions
valentes per a mitigar el canvi climàtic. El World Wide Fund for Nature (WWF), amb
l’impuls de l'agència publicitària Leo Burnett. La data fou el dissabte 31 de
març i aconseguir de la vila de Sidney estiguera a fosques totalment, apagant
l’enllumenament durant una hora. Aquesta iniciativa es va estendre per tot el
món, convocant-la el darrer dissabte de març. Prova del seu ressò, és que l’any
2011 van participar 4.500 ciutats de 135 països.
Manhattan, una Gran Poma Verda
L'alcalde de Nova York, Michael
Bloomberg, va presentar aquest any el Pla-NYC, que pretenia reduir la petjada
ecològica de la seua ciutat. Dissenyaren propostes innovadores com fou l’intent
assolir el repte de la producció de zero fem, gràcies al reciclatge i el
compostatge. Impulsaren mesures d’eficiència energètica, com foren la plantació
d'arbres, ampliar els espais verds o promoure l’ús de la bici.
Walk Score i el transport
ecològic
L’empresa Walk Score es va fundar
en juliol d’aquest any a Seattle, el seu objectiu inicial de promoure el
desplaçament a peu, el transport en bici i els mitjans de transport públics. Un
altre dels seus objectius era la promoció de les zones de vianants. Per
aconseguir-ho, desenvoluparen informàtiques com fou “Transit Score”. Es
tractava d’una aplicació que mesura l’accessibilitat al transport urbà d’un
punt geogràfic concret. A partir d’això, crearen un cercador d’habitatge en
funció de la disponibilitat del transport públic. Una altre vessant fou “Bike
Score”, una aplicació que permet una avaluació de l’ús de la bici. “Travel Time
API” servia per a calcular el temps necessari per fer un desplaçament i, a més
generava mapes de criminalitat.
Accidents i fuites radioactives
A principis de juliol, les
nuclears alemanyes de Krümmel i de Brunsbüttel, patiren respectivament, un
incendi i un curtcircuit que provocaren aturades no programades. El 16 de
juliol del mateix mes, a conseqüència d’un fort terratrémol, la central de
Kashiwazaki-Kariwa, al Japó, va sofrir el vessament de les aigües radioactives d’una
piscina de refrigeració, que anaren a
parar al mar de l’Est. Es dona el cas que eixa instal·lació nuclear era la més
gran del món, comptava amb set reactors. El dia del sacsejament, tres d’ells
patiren aturades d’emergència, un altre tingué un incendi, mentre que els
altres tres estaven aturats per fer tasques de manteniment. L’empresa intentà
amagar la gravetat de les fuites i com a càstig, les autoritats ordenaren el
seu tancament.
COP13 de Bali i el Canvi Climàtic
El mes de desembre, l’ONU va
celebrar la cimera sobre el clima (COP13), a l’illa de Bali. Va ser una fita important
perquè va establir una estratègia per a continuar avançant, tot i que pot
semblar poca cosa, fou un èxit diplomàtic perquè es va aconseguir el consens després
de fortes discussions. En la cloenda, tots els països es van comprometre a continuar
negociant i fixaren la reunió de Copenhaguen (COP15) de 2009, com a termini per
aconseguir un acord sobre un nou protocol que substituirà el de Kyoto.
Malauradament, va ocórrer el mateix de sempre, no aconseguiren compromisos
vinculants, sols bones intencions per a reduir les emissions de gasos d’efecte
hivernacle, d’entre un 25 i un 40% per a l’any 2020.
Un dels principals responsables
del bloqueig inicial i de la no assumpció de compromisos vinculants van ser els
Estats Units. La tensió que es generà al llarg de les maratonianes reunions fou
tan forta, que el dia de la cloenda, el portaveu de Papua Nova Guinea va
retreure directament al cap de la delegació nord-americà: “Si no estàs disposat
a liderar, almenys lleva't del mig”. Quelcom tan clar, com poc freqüent en les
negociacions diplomàtiques, provocà una sorprenent resposta de l’Assemblea, van
respondre amb un ferm aplaudiment, cosa que obligà als EUA acceptar el consens,
tot i que no fou prou perquè acceptaren assumir cap compromís vinculant. En
l’altre extrem estigueren els compromissaris europeus, que van liderar amb ambició
l’assumpció de compromisos vinculants. Els països emergents es quedaren a mig
camí, exigiren responsabilitats i compromisos asimètrics, respecte dels països
rics, en considerar-se menys responsables.
Es va acordar la creació d’un
fons econòmic per afavorir les mesures d’adaptació dels països més vulnerables.
També es va acordar facilitar la transferència de tecnologia i suport financer
per als que ho necessitaren. Es va reconéixer la importància de reduir la desforestació
per la seua greu afecció, així com l’obligatorietat d’implantar la gestió
sostenible dels boscos.
4a Informe de l'IPCC
El Grup Intergovernamental d'experts
sobre Canvi Climàtic va publicar el quart Informe de l'IPCC que assegurava que,
per a garantir una mínima estabilitat climàtica a llarg termini, era necessari
limitar l'augment de la temperatura global, mantenint-la per sota dels 2 °C, respecte
als nivells preindustrials. Llavors, calia baixar a concentracions de CO₂ en
l’atmosfera i per aconseguir-lo, es devien reduir les emissions en almenys un
80%, respecte dels nivells que teníem en l’any 1990.
Nobel de la Pau
L'Acadèmia sueca va atorgar el
Nobel de la Pau a Rajendra Kumar Pachauri (Nainital, 1940-2020), president del
Grup sobre el Canvi Climàtic de l'ONU, i Albert Arnold “Al” Gore Jr.
(Washington, 1948), exvicepresident dels Estats Units. Amb el guardó volgueren agrair
els seus esforços per a conscienciar la humanitat sobre el canvi climàtic.
Simposi Buffon i els museus
d’Història Natural
Al Museu d’Història Natural de
París, els dies 18 i 19 d’octubre es va organitzar el Simposi Buffon, en ell
participaren representants de 93 institucions de 36 països. Culminaren signant
una declaració recomanant el manteniment
de les col·leccions museístiques d’espècimens, per la seua importància per al
coneixement científic. Cosa que impulsà al Consell Valencià de Cultura perquè
recomanarà a la Generalitat que els museus d’Història Natural devien
convertir-se en quelcom més ampli que una col·lecció o una presentació
multimèdia, més encara, calia convertir-los en punts de trobada del coneixement
científic.
PUBLICACIONS
L'Ajuntament de Xàbia va editar
la “Guia botànica del Parc Natural del
Montgó”, de Jaume X. Soler, Joan Torres i Lluís Serra. Aquest darrer autor,
que presidia SEDUM, va editar “El Tejo en
el Mediteráneo Occidental”.
El Consell Valencià de Cultura va
treure el llibre “Pobles abandonats: els
paisatges de l'oblit”, de Josep Manuel Almerich i Agustí.
Julie L. Lockwood, Martha F.
Hoopes i Michael P. Marchetti publicaren “Invasion
Ecology”. Es va convertir en una obra de referència sobre el fenomen de les
invasions d’espècies al·lòctones.
Josep María Camarasa Castillo,
Jesús Ignácio Catalá i Gorgues, van publicar “Els nostres naturalistes”.
La Generalitat va editar “Invertebrados endémicos de la Comunitat
Valenciana”, de Jordi Domingo, Sergio Montagut i Alberto Sendra.
Fonts i
referències:
Abocador d’Elda:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda101.pdf
Albalat NO PAI:
https://elpais.com/diario/2007/02/04/cvalenciana/1170620279_850215.html
Aldaia i Fervasa:
Ampliació nord del port de valència:
https://blogs.upm.es/puma/2024/01/12/ampliacion-norte-del-puerto-de-valencia/
Anellament en 2007:
FRÍAS, O., SERRADILLA, A.I., ESCUDERO,
E. (2009) “INFORME DE ACTIVIDADES DE LA CENTRAL DE ANILLAMIENTO DE AVES
«ICONA». AÑO 2007”. Ecología, N.º 22, 2009, pp. 137-229.
APNAL:
https://internatura.org/grupos/apnal/toll_negre9.pdf
Arancha Muñoz Criado:
https://www.horticom.com/revistasonline/cuadernos/cuadernos7/016_027.pdf
ASOJOVEN:
https://www.iberica2000.org/art/3446.html
https://elpais.com/diario/2007/01/12/cvalenciana/1168633083_850215.html
Associació Cultural Grèvol de Vistabella:
https://grevol.es.tl/Mem%F2ria-d-h-activitats-Gr%E8vol.htm
Associació Cultural les Alcubles (ACLA):
http://lasalcublas.blogspot.com/
http://lasalcublas.blogspot.com/p/quienes-somos.html
Associació d'Ambientòlegs Bonamira:
https://bonamira.blogspot.com/2007/11/
Associació Ecocultural el Clot de Santa Pola:
https://asociacionelclot.blogspot.com/2007/03/plataforma-por-una-santa-pola.html
Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil:
https://laveudelateneu.blogspot.com/
Canvi climàtic:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda99.pdf
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda108.pdf
Cimera contra la desertificació:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda99.pdf
Cinquena Inspecció Ciutadana de la Base de l’OTAN
de Bétera:
Climatologia:
http://www.alicantevivo.org/2007/10/jala-que-llueva.html
COEVA-Acció Ecologista-Agró:
https://www.levante-emv.com/comarcas/2007/02/11/coeva-agro-pide-suspenda-tramitacion-13611026.html
Colla Ecologista la Carrasca:
https://www.carrasca-ecologistesenaccio.org/_antiga/resum-07.html
Contaminació a Almassora:
https://www.levante-emv.com/castello/2008/01/17/poblacion-almassora-vivio-123-dias-13482153.html
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2002-20933
Contaminació del mar:
Corrupció:
https://www.casos-aislados.com/
CSOA
el Niu de Benimaclet:
https://directa.cat/trenta-cinc-anys-de-resistencia-anonima/
https://csoelnido.espivblogs.net/
https://www.alasbarricadas.org/noticias/node/5188
Dacsa transgènica:
https://ejatlas.org/conflict/gmos-in-catalunya-spain
Declaració del Parc Nacional de Monfragüe:
https://www.boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-4461-consolidado.pdf
Depuració d’aigües a Alacant:
Desnonament dels ecologistes d’Albaida:
Esclafit de la bombolla urbanística:
https://perlhorta.info/2012/05/11/bankia-tot-seguix-com-estava-previst/
Estadístiques forestals espanya:
https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/estadisticas/forestal_anuarios_todos.html
Fucat:
Fuga radioactiva d’Ascó:
https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20120303/fuga-radiactiva-asco-2007-tuvo-1483349
Fundació Limne:
https://www.facebook.com/fundacio.limne
FUCAT:
https://espaipaisvalencia.org/node/157
GER-EA, activitats 1982-2013:
https://internatura.org/grupos/ger/Actividades-GER-1982-2013.pdf
Greenpeace, salvem les balenes:
https://www.iberica2000.org/art/3349.html
Grup Au, Primer Congrés de Fauna de Castelló:
https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2007/10/09/dia-19-i-congreso-fauna-42738501.html
Incendi de l’Alcalatén:
Incendis forestals:
Joan Pellicer i Bataller:
https://sedumnews.blogspot.com/2007/02/
https://internatura.org/grupos/apnal/toll_negre9.pdf
l'Arca del Mar:
BIO diversitat, revista
electrònica del Servei de Biodiversitat. Núm. 5 4rt trimestre 2007, Pp.- 10-11.
L’Hora del Planeta:
Mamífers:
Jiménez, J., Monsalve,
M.A., Raga, J.A. (Eds.) 2012. “Mamíferos de la Comunitat Valenciana”. Colección
Biodiversidad, 19. Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient.
Generalitat Valenciana. Valencia.
Okupació de Cals Flares a Alcoi:
https://directa.cat/trenta-cinc-anys-de-resistencia-anonima/
PAT de l’Horta:
José
Luis Miralles García (2010) “Economia insostenible i destrucció de l’Horta”.
Quaderns de l’Horta. Suplement de Papers de l’Horta.
https://fundaciohortasud.org/descarregues/monografic-2011-2.pdf
Plataforma contra l’Abocador de Cervera:
https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_2015_09_1632_0042_0045.pdf
Plataforma per al Estudi i Conservació de la Serra de Xiva:
https://www.plataformasierrachiva.org.es/
https://www.plataformasierrachiva.org.es/actividades
Política:
https://roderic.uv.es/rest/api/core/bitstreams/551a0cdf-2d75-4ebe-aa13-420a381ac067/content
Regeneració de platges al parc natural de l’Albufera:
https://www.prtr.miteco.gob.es/es/proyectos/el-saler-y-la-garrofera.html
Residus Nuclears:
https://elpais.com/diario/2007/01/11/sociedad/1168470009_850215.html
Reunió
de Dones de Negre a València:
PART, E. (2009) “El Moviment per la Pau i
l’Antimilitarisme a Espanya: 2003-2008”. Materials de Pau i Drets Humans 7.
Generalitat de Catalunya.
https://www.uv.es/~alminyan/donesser.html
Robatori d’Urani:
https://www.elmundo.es/elmundo/2007/10/01/ciencia/1191232026.html
Salvem Catarroja:
http://www.alasbarricadas.org/noticias/node/6502
Un batle assassinat a Polop:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2012/04/la-audiencia-entierra-la-trama.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/01/un-martir-del-urbanismo.html
Urbanisme:
Gómez, R., San Román, M., Jiménez
E. (2007) “Destrucción a toda costa. Informe sobre la situación del litoral
español”. Greenpeace.
Verins contra talpons, catàstrofe sobre la biodiversitat:
PEDRO P. OLEA, P.P., SÁNCHEZ-BARBUDO,
I.S., VIÑUELA, J., BARJA, I., MATEO-TOMÁS, P., PIÑEIRO, A., MATEO R., PURROY, F.J.
(2009) “Lack of scientific evidence and precautionary principle in massive
release of rodenticides threatens biodiversity: old lessons need new
reflections”. Environmental Conservation. Doi: 10.1017/S0376892909005323
https://elpais.com/diario/2007/04/17/sociedad/1176760802_850215.html?utm_source=chatgpt.com
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda102.pdf
Servicio de
Biodiversidad. Memoria 2007. Dirección General de Gestión del Medio Natural.
Generalitat Valenciana.
Xàtiva, urbanisme en 2007:
https://ximocorts.blogspot.com/2007/09/
Música
i pel·lícules recomanades:
Ja en Tenim Prou
Per tot arreu apareixereen
iniciatives exigint un canvi de rumb a la societat valenciana, farta de
corrupció i del saqueig del nostre poble. Una d’elles fou la pel·lícula
documental “Ja en Tenim Prou” dirigida per Toni Canet, Artur Balaguer, Enrique
Navarro i Rafa Xambó, produïda per Ca Revolta. En ella, mitjançant històries
curtes es feia un repàs de les agressions a la ciutadania, com fou l’accident
de Metrovalència. El problema fou que la seua estrena va coincidir en el
període electoral i la Junta Electoral va prohibir la seua distribució, fins a
la finalització dels comicis.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada