Praderia de posidònia, Arxiu RMiB La Posidònia (Posidonia oceanica) és una planta fanerògama endèmica del mar Mediterrani. , D’origen terrestre es va adaptar a viure als fons marins, prova d’això és que a pesar de viure baix l’aigua fa flors i fruits. Viu agrupada formant grans praderies que donen refugi a més de 400 espècies vegetals i 1.000 animals. Protegeixen els fons de la plataforma continental de l'erosió i ajuden a millorar la qualitat de les aigües en filtrar-les, per tant la mantenen neta i transparent.  Les praderies de Posidònia són boscos submarins amb una gran capacitat embornal de CO₂ , en termes de lluita contra el canvi climàtic és el conegut com el carboni blau . Un sols metre quadrat d'aquesta planta, produeix tant oxigen com deu metres de bosc tropical. L’únic defecte que té és que la seua taxa de creixement és molt lenta, li costa més de dos-cents anys estendre's per una hectàrea. Es reprodueix mitjançant flors que són pol·linitzades per pol·le

  La lluita ciutadana per a la defensa de la  Devesa del Saler , un espai natural de propietat  municipal, que volgueren privatitzar i urbanitzar les autoritats franquistes, és tal volta la primera gran reivindicació de l’activisme  ecologista  per a la defensa ambiental, sens dubte fou un fenomen novell no sòls a  l’estat espanyol , també a escala  europea .  Sega de l'arròs La  Devesa del saler  i el llac de  l'Albufera de València  històricament foren vedats de caça reials que comprà el  Cap i Casal  en 1911. Tot i que el procés de compra de les 3.144 hectàrees per 1.072.980,41 pessetes no finalitzà fins juny de 1927. L'objectiu era preservar el llac i la  Devesa  de la imparable expansió del conreu de l'arròs. Els llauradors, cabàs a cabàs, havien aterrat gran part del llac per convertir-lo en cultius. Era un espai estimat pels veïns que sempre havien utilitzat aquest indret prop de la ciutat com lloc d'esbarjo, per agafar espàrrecs, per fer berenars, menjar-se