L’Alcora i l’Alcalatén L’Alcora és una localitat de l’interior castellonenc, capital de l’Alcalatén que en 2023 tenia 10.526 habitants que en 1727 aprofità la seua tradició alfarera per a ser la primera vila castellonenca que obrí una empresa ceràmica, la Reial Fàbrica Ceràmica de l'Alcora. En 2024 té actives 48 empreses dedicades al sector del taulell. L’Alcalatén és la comarca que s’estén des de les fronteres d’Aragó, en el terme de Vistabella del Maestrat, puja al Penyagolosa i va descendint per Benafigos, Atzeneta del Maestrat, Xodos, Llucena i Figueroles, fins a arribar al límit amb la Plana Alta i la Baixa, on trobem els termes de les Useres, Costur i l’Alcora. En la resta de municipis comarcals sols hi ha 3.524 veïns dedicats principalment al sector primari. L’embassament de Maria Cristina que s’obri al costat de la capital comarcal de l’antiga Tinença de l’Alcalatén, arreplega les aigües que baixen de la serra pel riu de Llucena i esdevé la reserva hídrica del centre ...

  Collage RMiB “ La cultura tecnològica està obligant l'home a viure en presons confortables, en immensos laberints sense horitzons, fets de ciment, ferro i cristall ”. Felix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980) NATURALISTES Jose Julio Tato Cumming Al naturalista Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) el traslladaren a València on entrà en contacte amb Lluís Pechuán Albiñana i ambdós reorganitzaren la secció regional de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO). Tingueren la seu oberta al carrer Aparisi i Guijarro. Entrada la dècada dels seixanta els ornitòlegs i naturalistes espanyols encara eren molt anecdòtics i no tenien cap opció d'influença en un país embarcat en un desenvolupament accelerat i sovint sense cap planificació, després de molts anys de pobresa i autarquia. Lluís Pechuán Albiñana La protecció de Doñana i el WWF A Doñana continuaven transformant els aiguamolls en camps d'eucaliptus o d'arròs. Per aconseguir que la dictadura canviar...