Collage RMiB “ La cultura tecnològica està obligant l'home a viure en presons confortables, en immensos laberints sense horitzons, fets de ciment, ferro i cristall ”. Felix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980) NATURALISTES Jose Julio Tato Cumming Al naturalista Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) el traslladaren a València on entrà en contacte amb Lluís Pechuán Albiñana i ambdós reorganitzaren la secció regional de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO). Tingueren la seu oberta al carrer Aparisi i Guijarro. Entrada la dècada dels seixanta els ornitòlegs i naturalistes espanyols encara eren molt anecdòtics i no tenien cap opció d'influença en un país embarcat en un desenvolupament accelerat i sovint sense cap planificació, després de molts anys de pobresa i autarquia. Lluís Pechuán Albiñana La protecció de Doñana i el WWF A Doñana continuaven transformant els aiguamolls en camps d'eucaliptus o d'arròs. Per aconseguir que la dictadura canviar

  Collage RMiB “Una persona ben informada multiplica, una mal informada, com a mínim resta. La via és dotar de bona informació i capacitar per a la informació” Ramon Margalef NATURALISTES L’alcoià Miguel Juan Payà Barceló (Alcoi, †2020) devia ser l’únic anellador valencià en eixos moments, molt possiblement, fou el primer anellador del país enregistrat a la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO) , principalment treballà a la Font Roja . Foto publicada per Pep Cantó en xarxes socials, en homenatge a l'anellador alcoià, Miguel Juan Payá Barceló. José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) acabava de conéixer a Hans Lukas "Luc" Hoffmann (Basilea, 1923-2016) , ornitòleg, conservacionista i filantrop suís, que l’ajudà a anar als congressos naturalistes europeus. Al Congrés Ornitològic de Hèlsinki Valverde i ell encetaren una campanya per recaptar fons per poder comprar una finca a Doñana i protegir-la. Ambdós aconseguiren aquest mateix any organitzar el

  Collage RMiB   “Només hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana. I no estic molt segur de la primera.” Albert Einstein (Ulm, 1879-1955) CRÒNICA DE 1955 La Urbanització del Saler Aquest any començava la història d’un dels principals atemptats contra la natura del país, s’encetava el llarg procés d’urbanització de la Devesa del Saler. L'Ajuntament de València va decidir urbanitzar el Saler, una estreta franja de dunes i pinedes que separa el llac de l’Albufera de la Mediterrània i el Consell de Ministres el va autoritzar sense demores. Llavors per poder construir sense gastar-se molts diners van preveure l’obertura de canals de desguàs anomenats anguileres, amb els quals “sanejarien” les mallades a més de la pavimentació dels tallafocs per a facilitar l’accés de vehicles. Pensaren que podrien canviar les pinedes i dunes per hotels, restaurants i xalets, i que el consistori sols hauria de pagar la millora dels accessos, la creació d'una xarxa d'