Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta AEORMA

Any 1977

  Collage RMiB ECOLOGISTES AVIAT i el Manifest Ecologista del País Valencià Aquest va ser un any molt important per a l‘ ecologisme valencià  perquè es va publicar el “ Manifest Ecologista del País Valencià, proposta de mides urgents” , va ser el document de constitució de  l’Associació Valenciana d’Iniciatives i Accions en Defensa del Territori (AVIAT)  que va fundar  Miquel Gil Corell (València, 1921-2003)  i presidí  Joan Olmos Llorens (Massamagrell, 1947) . Va ser un document clar i ambiciós en defensa del  medi ambient valencià,  incloïa un primer inventari dels punts negres, espais amenaçats o les necessitats de protecció, així com una sèrie de mesures a curt termini per a detenir la degradació del territori. Feia referència a la privatització del  Saler , al bombardeig militar de les  illes Columbretes , la nuclear de  Cofrents , la  planta d’amoníac  a  la Plana , la urbanització salvatge de les costes, la contaminació de rius i aigües subterrànies, la pèrdua de les millor

Any 1975

  Collage RMiB ECOLOGISTES Nuclear de Cofrents En gener el Consell de Ministres aprovava el Primer Pla Energètic Nacional, dins del IV Pla de Desenvolupament PEN-75. En ell s’aprovava l’inici de les obres de construcció de les centrals nuclears de segona generació: Almaraz I, Almaraz II, Ascó I, Ascó II, Lemoiz I, Lemoiz II i Cofrents. Totes elles estaven dissenyades per a produir una potència propera als 1.000 MW elèctrics. Els tècnics decidiren construir la nuclear de Cofrents just al costat de l’únic volcà que tenim al País Valencià, tot i que es considera apagat, continua calfant les aigües del balneari d’Hervideros. Collage RMiB Aquesta instal·lació està a sols 61 quilòmetres en línia recta de l’àrea metropolitana de València, que llavors tenia una població d’1.185.735 habitants, segons el Padró Municipal de l’INE. Un accident d’aquesta central podria afectar greument a la pràctica totalitat de la població de la província. Des d’un primer moment l’Ajuntament de Cofrents estigué mo