El Pla Eòlic Valencià

 

"Energia eòlica sí, però no en qualsevol lloc ni a qualsevol preu".

 

1             Antecedent eòlics

1.1 Que és l’energia eòlica

L'energia eòlica és l'electricitat generada per la força que exerceix el vent sobre unes pales, aquestes menegen un rotor que transforma l'energia cinètica en energia elèctrica. Com l'impulsor inicial és el vent es considera que és una energia renovable, a més afavoreix la reducció de l'ús d'altres fonts energètiques més contaminants.

Els aerogeneradors solen tindre un màstil d'entre 80 i 120 metres d'alçada, aquest acaba en una góndola giratòria que uneix les tres pales al rotor. L'eix del rotor va unit a una multiplicadora que augmenta la velocitat de gir de 30 rpm fins a 1.500 rpm i finalitza en un generador, és com una dinamo gegant que transforma el moviment en electricitat.

Els diferents aerogeneradors que formen un parc eòlic estan units mitjançant cables que duen l’electricitat fins a una subestació transformadora. Segons dades de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi Energètic (I.D.A.E.), del Ministeri d'Indústria i Energia, la producció mitjana d'un generador eòlic amb 10 MW de potència instal·lada substitueix 2.447 tones equivalents de petroli “tep”, que és una unitat de mesura que equival a la quantitat d'energia obtinguda per la combustió d'una tona de petroli. Aquesta producció evita l'emissió de 28.450 tones/any de CO₂, generant l’electricitat necessària per a abastir 11.000 famílies.

 

Prototip de Brush

1.2 Els orígens de l’energia eòlica

El vent fou una de les primeres energies que aprofità la humanitat, des dels primers vaixells amb veles que navegaven pel riu Nil 5000 aC, o els primers molins de vent per a bombar aigua que gastaven els xinesos cap al 200 aC. En el segle XI estava totalment estés l'ús dels molins de vent per a moldre els cereals. Per a trobar la primera turbina eòlica per a generar electricitat cal remuntar-se al 1887, al prototip que dissenyà el nord-americà Charles f. Brush (Euclid, 1849-1929).

Dins l’estat, en 1984 un grup d'enginyers catalans vinculats a l’ecologia, formaren l'empresa ECOTÈCNIA per a instal·lar el primer generador eòlic modern a Vilopriu, al Baix Empordà. El generador tenia pales de 12 metres i una capacitat de producció de només 15 kW, s’hagué de connectar a la xarxa elèctrica sense tenir totes les autoritzacions. Funcionava entre 3,5 m/s i 9,5 m/s de velocitat de l’aire. Aquesta empresa la comprà en 2007 ALSTOM després d’haver instal·lat més de 1.000 MW. Eixe mateix any es va muntar el primer parc eòlic a Garriguella, a l’Alt Empordà. Els impulsors foren ENHER i la Generalitat de Catalunya, el parc tenia cinc aerogeneradors amb una potència de 24 kW per unitat.

 

2             El destrellat eòlic

2.1 El Pla Eòlic Valencià

El Pla Eòlic Valencià (PEV) es va aprovar el 26 de juliol de 2001 per a promoure i regular la instal·lació de parcs eòlics en les zones qualificades com a aptes, sotmeses a unes normes que s’especificaven en el Pla. Aquesta llei d’ordenació energètica i del territori definia un parc eòlic com el conjunt d’aerogeneradors que no estigueren a més de 2.000 m de distància mesurats en una projecció horitzontal i que vessaren l’energia produïda en la mateixa central de transformació. Cal prestar atenció aquesta norma perquè fou una de les moltes que no es van respectar. Aquest projecte industrial pretenia generar electricitat mitjançant l’ús de l’energia eòlica omplint totes les serres de l’interior del nostre país amb aerogeneradors gegants per a produir 1.700 MW.

En la memòria es reconeixia que els parcs eòlics tenien impactes negatius en el medi, com eren les afeccions paisatgístiques, les morts que provocaven els aerogeneradors i les línies elèctriques a la fauna, que la seua construcció i el seu manteniment obligaven a desbrossar la vegetació del voltant dels parcs, a més era necessari obrir grans pistes per a poder pujar els aerogeneradors i la resta d’equips, per subjectar les turbines feia falta construir grans fonaments que pogueren sustentar-les, això requeria fer excavacions que podien afectar el patrimoni etnològic, arqueològic o fins i les singularitats geològiques.

Va definir les zones aptes per a la instal·lació de parcs eòlics en funció de les potencialitats del recurs eòlic. El PEV afirmava que la delimitació de les zones eòliques es basava en l'existència de recurs eòlic suficient, sense aportar cap estudi o mapa de vents que justificarà el seu disseny. Va descartar ocupar els espais protegits i totes les que tingueren figures de protecció adjudicades per la Generalitat Valenciana. També es lliuraven les àrees catalogades com a Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) en compliment de la Directiva d'Ocells europea, les Zones Humides incloses en el Catàleg de la Comunitat Valenciana i les acollides al conveni RAMSAR. Igualment van descartar les Reserves Nacionals de Caça, les masses boscoses d'espècies arbòries rellevants, els corredors biològics d'importància comunitària, les àrees que pels seus valors culturals, paisatgístics o sentimentals, hagueren de ser preservades.

L’administració no va considerar la possibilitat d’incloure entre les exclusions les zones definides com a àrees importants per a les aus (IBA), tot i que hi havia una sentència de la UE que obligava l’estat a convertir totes les IBA en Zones ZEPA (Dictamen Motivat 1999/2212, art. 226 Tractat CE), perquè l’estat havia protegit molt poc territori. D’haver-lo fet s’haurien quedat sense muntanyes amb sòl barat per a construir els parcs eòlics. Llavors haurien d’haver muntat els molins prop de les àrees urbanes, als parcs industrials o a les muntanyes degradades properes a la costa, i eixos indrets tenien un sòl molt més car.

Aquesta darrera opció haguera sigut la més lògica, perquè uns aerogeneradors i les línies elèctriques no haurien significat cap afecció al medi ambient i la producció haguera estat al costat dels principals consumidors afavorint estalvis en materials. Malauradament, la lògica i el negoci no sempre van del bracet, expropiar sòl en aquestes zones antropitzades els haguera eixit molt més car que destrossar les muntanyes de l’interior del País Valencià.

 

2.2 Procediment d’execució del PEV

El PEV contemplava una sèrie de fases per a desenvolupar-se: primer havia d'eixir a informació pública, després s'obria una convocatòria pública per adjudicar les zones eòliques. Una volta presentades i adjudicades les concessions, havien de publicar-se. En acabant s'aprovava el Pla Especial provisional de cada zona eòlica. Seguidament, s'elaboraven les declaracions d'Impacte Ambiental i amb les seues conclusions s'emetien els definitius Plans Especials de cada zona, llavors s'aprovava el Pla Energètic i atorgaven l'autorització administrativa. Sols restava començar la construcció dels parcs eòlics i les connexions a la xarxa elèctrica. Una volta finalitzats s'inauguraven els parcs i entraven en producció.

 

2.3 Les àrees eòliques inicials del PEV

El Pla Eòlic no indicava la metodologia que havien emprat per a la selecció de les àrees amb condicions de vent favorables. Més encara, semblava que una volta havien llevat del mapa de les zones protegides, van fer paquetets amb les serralades que pertanyien a una mateixa zona geogràfica. Eixos territoris foren definits com les àrees eòliques primer i una volta presentades les al·legacions al PEV i aprovades, es convertiren en les diferents zones eòliques.

En la Memòria del Pla Eòlic Valencià es va indicar textualment: “Els espais de la Comunitat Valenciana que compten amb recursos eòlics potencialment aprofitables es poden agrupar en setze àrees, que sumen una superfície total de 6.573,82 km². L'anàlisi ambiental efectuada sobre aquestes àrees determina sobre quins espais de les mateixes es donen condicions d'aptitud per a suportar instal·lacions d'aprofitament eòlic”.

En les 16 àrees aptes inicials, els tècnics de l’Agència Valenciana de l’Energia (AVE) van preveure que hi cabrien un total de 67 parcs eòlics, en els quals podrien alçar fins a 1.611 aerogeneradors que tots junts sumarien una potència de 2.338,45 MW. Amb eixes dades teòriques van preveure que podrien reduir les emissions CO₂ del País Valencià en 2,1 milions de tones/any. El PEV va calcular que podria implantar-se amb una inversió de 1.875 milions de €. 

2.4 Les Zones eòliques definitives

A l’hora de traure el concurs públic van dissenyar 15 Zones Eòliques, doncs repassem les seues dades, empreses adjudicatàries, dades i dates significatives a més de fets assenyalats:

Foto de Mariano Tomas

Zona 1

El PEV va assignar 95 MW i un màxim de 160 aerogeneradors per a instal·lar en les muntanyes de Forcall, Morella, Palanques i Sorita del Maestrat. Es va adjudicar a RENOMAR que devia muntar els parcs Torre Miró I i II, amb un total de 66 aerogeneradors i 49,50 MW de potència instal·lada en cadascun dels dos parcs. En 2024 tenia en producció 99 MW en 2 parcs a Morella, la propietat continua en mans de la mateixa empresa que obtingué l’adjudicació, tot i que va canviar el seu accionariat.

Zona 2

Li assignaren 145 MW i un màxim de 230 aerogeneradors, per omplir les muntanyes dels termes de Forcall, la Mata de Morella, Morella, Olocau del Rei, Palanques, Sorita del Maestrat, Todolella i Villores. Dissenyaren 3 parcs que adjudicaren a RENOMAR: la Mola de la Todolella, Refollas i Mançanera. Van preveure alçar 33 molins en els dos primers amb 49,50 MW de potència instal·lada en cadascun, i 17 molins en el tercer amb 25,50 MW. Finalment, entra en funcionament en 2006 amb 77 generadors eòlics. En 2024 té en producció 115,5 MW en 3 parcs a Olocau del Rei, Forcall i la Todolella, que pertanyen a la mateixa empresa que obtingué l’adjudicació.

Foto de Pedro Escobar

Zona 3

El PEV va preveure muntar una potència de fins a 145 MW i un màxim de 230 aerogeneradors als termes d’Ares del Maestrat, Benassal, Castellfort, Cinctorres, la Mata de Morella, Portell de Morella, Todolella i Vilafranca. RENOMAR guanyà aquesta adjudicació on podia fer cinc parcs, Arriello, Folch I, Folch II, las Cabrillas i Pla de l’Embalagué. El 21 de juny de 2004 es va publicar la Declaració d'Impacte Ambiental que fou favorable. Va entrar en funcionament en 2006 amb 120 turbines instal·lades. Només entrar en producció es va poder comprovar l’engany que fou l’estudi d’impacte ambiental, perquè no va preveure la carnisseria que provocà entre els voltors (Gyps fulvus) que morien segats per les aspes.

La situació es tornà tan greu que el 30 de maig de 2008 la Direcció de Gestió del Medi Natural va ordenar la paralització de diferents aerogeneradors dels parcs Arriello i tot el parc de Folch II per l’elevada mortalitat que provocaven en l’avifauna. Per a evitar el pas de les aus carronyaires l’adjudicatària proposar en 2007 la construcció i el manteniment de canyets per allunyar els carronyaires dels molins, però no obtingué autorització per part de conselleria.

El 26 de juny de 2023 va recórrer l’ordre de paralització. En octubre de 2014 GECEN va assegurar que des de la seua inauguració en octubre de 2006 fins a 2014, havien mort un mínim de 220 voltors. En 2024 continuen en producció 180 MW repartits en 5 parcs a Castellfort i Portell de Morella, que continuen propietat de la mateixa empresa que obtingué l’adjudicació. Per a compensar les pèrdues per l’atur de Folch II, en febrer de 2024 la Conselleria donà llum verda per a fer un altre parc, Torre Miró III que està molt prop de la vila de Morella i que alçarà 9 aerogeneradors que tindran 414 MW, i tenen previst un cost de 34,42 milions de €.

Zona 4

Aquesta zona va dissenyar-se per a suportar 75 MW i un màxim de 120 aerogeneradors als termes d’Albocàsser, Alcalà de Xivert, Benassal, Canet lo Roig, Catí, Cervera del Maestrat, les Coves de Vinromà, Morella, la Salzadella, Sant Mateu, Santa Magdalena de Polpís, Tírig i Xert. Aquesta zona correspongué a l’empresa GUADALAVIAR que podia construir quatre parcs, Nevera I, II i III a més de Pedra Fita, la potència instal·lada total prevista era de 166 MW. Finalment, es va descartar la seua construcció en la DIA publicada al DOGV 21.05.2018 del DOGV 8299. El govern del Botànic va declarar la DIA com a desfavorable per considerar els parcs eòlics incompatibles amb els valors ambientals i afegia l’escassa rendibilitat del recurs eòlic de la zona, a més afectava l’entorn de la Valltorta i Gasulla, un espai ple de pintures rupestres que estava sol·licitant ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Zona 5

El PEV va preveure que els parcs que anaven als termes d’Aranyel, Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Borriol, Cirat, Culla, la Pobla Tornesa, Montant, Montanejos, Sant Joan de Moró, La Serra d’en Galceran, la Serratella, la Torre d’en Besora, Torrexiva, les Useres, la Vall d’Alba, Vilafamés, Vilar de Canes, Vistabella del Maestrat i Xodos, tingueren 145 MW i 230 turbines. Aquesta zona es va adjudicar a PROYECTOS EÓLICOS VALENCIANOS i tingué adjudicats sis parcs: Serra d’en Galceran, Lloma del Bord, Lloma de Benafigos, la Tadaleta, Serrades de Dalts i Riu Millars, on podien alçar fins a 228 molins. No va entrar en funcionament per les greus afeccions que es van detectar en la DIA, feta pública el 19 de setembre de 2017 al DOGV 8130. Tal volta la raó principal és que en la part est de la concessió anaven a fer l’aeroport de Fabra.

Zona 6

Aquesta zona s’havia de desplegar pels termes Barraques, Begís, Benafer, Caudiel, Figueras, Montant, Pina, Toràs, el Toro i Viver. El PEV li assignà un màxim de 200 aerogeneradors i una potència de 125 MW. La guanyadora d’aquesta adjudicació fou l’empresa PROYECTOS EÓLICOS VALENCIANOS. La concessió estava dividida en 10 parcs: el Mazorral, Cerro Rajola, Alto de las Casillas I, II i III, Alt Palància I i II, a més de l’Alto de las Palomas. Tenia una potència total prevista de 215,85 MW i va entrar en funcionament en 2008 amb 115 aerogeneradors. En 2024 té en producció 192,5 MW convertint-se en la zona amb més potència instal·lada. Finalment, quedà amb sis 6 parcs actius als termes de Barraques, el Toro, Viver i Pina. Respecte de la propietat de les concessions es dona la particularitat que tres continuen en mans de l’empresa adjudicatària que fou PROYECTOS EÓLICOS VALENCIANOS, mentre els parcs Alto de las Casillas I i II són ENEL GREEN POWER ESPAÑA S.L. i el parc de l’Alt Palància III és de CORPORACIÓN ACCIONA EÓLICA, una altra irregularitat!

Zona 7

Aquesta zona s’estén per les muntanyes dels termes Ademús, Alpont, Ares dels Oms, Cases Altes, Cases Baixes, Castellfabib, la Pobla de Sant Miquel, Titaigües, Vallanca i la Iessa. L’empresa adjudicatària fou NUEVAS ENERGÍAS VALENCIANAS que devia repartir la producció entre cinc parcs: el Cerrellar, la Muela de Santa Catalina, Loma del Higuero, Cerro Negro, el Viudo I i II. Finalment, li autoritzaren un total de 133 turbines per a produir una potència total de 215,4 MW.

La cronologia d’aquesta zona eòlica fou la següent: es va sotmetre a informació pública el 25 de febrer de 2003, es publicà al Butlletí de la Província número 192 el 14 d’agost i al DOGV 4.065 del 10 d’octubre del mateix any. El tràmit d’informació pública va finalitzar el 27 d’octubre de 2004. La Declaració d’Impacte Ambiental va tindre data de l’11 de desembre de 2006 i sols es van presentar 31 al·legacions. El 27 de setembre de 2006 es va autoritzar la transmissió de la concessió a favor de ENERGÍA Y RECURSOS AMBIENTALES S.A. (EYRA) que pertany al Grup ACS de Florentino Pérez Rodríguez.

En 2007 EYRA va preveure la construcció de 3 aerogeneradors amb una potència de 4,5 MW a Ademús, al parc del Cerrellar. A Alpont anaven 8 molins a Cerro Negro amb una potència de 16 MW. A Santa Catalina, en Ares dels Oms, anaven 17 turbines una potència de 34 MW. Finalment, a la Iessa, al Viudo I i II anaven respectivament 20 amb 40 MW i 13 amb 26 MW. La suma total era de 61 aerogeneradors i una potència de 120,5 MW. La grandària de les turbines variava entre els 65 i els 90 d’alçada de la torre i les pales oscil·laven entre 39 i 44 metres. El pressupost inicial pujava dels 95 milions d’euros.

El Pla Especial d’Ordenació de la Zona Eòlica 7 (2007/14929) es va aprovar el 16 de juny 2007. En 2008 van ampliar un parc més a la Mola de Santa Caterina, a Ares dels Oms, amb 17 aerogeneradors i 25,5 MW, que a més aprofitava la subestació elèctrica de la Iessa per a buidar la seua producció i entrà en funcionament en 2010 amb 54 aerogeneradors. Aquest fou un clar eixample del fraccionament il·legal dels parcs perquè la infraestructura d’evacuació energètica de la zona 7 anava a parar a la de la Zona 8, a Andilla. En 2024 té quatre parcs en producció 107,5 MW, en les localitats de la Iessa i Ares dels Oms, tots ells pertanyen ara l’empresa SANTA CATALINA, S.L., de moment el Racó d’Ademús s’ha lliurat.

Zona 8

Als termes Serrans d’Andilla, Ares dels Oms, Calles, Xelva, Domenyo, Figueroles de Domenyo, Titaigües, Toixa i la Iessa van assignar 160 aerogeneradors i una potència de 95 MW. Aquesta zona li tocà a RENOMAR per a fer tres parcs, Cerro de la Nevera, Peñas de Dios I i II, amb un total de 66 aerogeneradors. La DIA positiva es va publicar el 15 de gener de 2015 al DOGV 7425. El mes d’agost de 2023 començaren les obres de 21 aerogeneradors al Cerro Nevera amb 31,5 MW, a Peñas de Dios 26 molins amb 39 MW i a Peñas de Dios II 19 turbines amb 28,5 MW. En 2024 té tres parcs en producció amb un total de 99 MW.

Zona 9

En aquesta zona va entrar en funcionament el primer parc eòlic del País Valencià. Ubicat a la serra de les Cabretes de Bunyol i molt abans de la redacció del PEV muntaren els primers quatre molins de prova, l’any 1999. Posteriorment, en 2002 hi afegiren 20 aerogeneradors més. Aquest parc pertany a ACILOE, una empresa valenciana que també es va presentar a les adjudicacions del PEV i a més era l’única que tenia experiència. Es veu que no consideraren necessari donar ni un duro de més als polítics i, evidentment, no els donaren cap adjudicació.

La Zona 9 s’estén per les comarques de la Foia de Bunyol, la Serrania i la Plana d’Utiel, ocupant les muntanyes dels termes de Benaixeve, Bunyol, Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Xelva, Xera, Xiva, Domenyo, Fuenterrobles, Xestalgar, Loriguilla, Requena, Setaigües, Sinarques, Sot de Xera i Utiel. Es va dissenyar per acollir 270 aerogeneradors i una potència de 298,5 MW. RENOMAR fou l’adjudicatària dels onze parcs prevists: Xera, Negret I i II, Cabezo del Fraile, Bicuerca I i II, Cerro Pelado, Juan Navarro, Tejo i II.

Marxa antieòlica a Xera

La Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO) presentà al·legacions per considerar insuficients els radis excloents dels aerogeneradors respecte dels nius dels rapinyaires protegits que poblaven les serralades. Els molins es volien ubicar muntanyes com el Cardete i la Bicuerca que havien demostrat ser un important corredor en el pas migratori, la qual cosa podria implicar una alta mortalitat. Hi havia una altra afecció irregular, algunes turbines no respectaven les distàncies mínimes de llogarets d’Utiel i Requena, mentre uns altres anaven en zones amb espècies de flora molt valuoses.

La primera batalla la guanyà la ciutadania gràcies a l’esclat de la crisi econòmica de 2008 que va impedir la progressió de la tramitació. Calgué fins al DOGV 6779, 22.05.2012 perquè es publicarà una DIA que sols tingué en compte les agressions ambientals més flagrants. Mentrestant, l’adjudicatària va canviar de nom a EÓLICAS DEL MARE NOSTRUM per a separar els actius tòxics de la Zona 9 dels que ja tenia en producció que li proporcionaren 5,5 milions d’euros de benefici en 2011.

En la DIA van comprovar una manca generalitzada de recurs eòlic en tota la zona que provocà el desistiment de fer parcs com l’Atalaya, Ropé o Carrasquillas. També hagueren de reduir línies senceres d’aerogeneradors, tres a la Bicuerca, set al Cabezo del Fraile, deu al Negrete, sis en la serra de Juan Navarro i al pic del Tejo van desestimar nou del total de deu que estaven previstes.

Finalment, va quedar configurada amb 40 parcs eòlics que sumaven 217 aerogeneradors i una potència de 325,50 MW. Les turbines previstes tenen 80 metres d’alçada i 35 de llargària d’aspa, amb un diàmetre proper als 80 m. Per a poder muntar tota la infraestructura necessitaran obrir pistes de 6 metres d’amplària quan vagen en recte i en les corbes s’ampliaven fins als 8 metres d’amplària. Quan els camins tinguen molt desnivell deuran asfaltar-les, per això necessitaran construir una planta de formigó. Per a compensar les retallades la Generalitat els ha autoritzat a eliminar les subestacions de la Bicuerca, Cabezo del Fraile, Sierra Negrete II i Tejo II, quelcom contrari a la llei i una prova més del fraccionament.

La mateixa DIA reconeixia que els parcs Negrete I i II, a més del de Juan Navarro “podien generar un significatiu impacte ambiental negatiu sobre hàbitats i espècies d’interés comunitari. Malgrat això accepta construir-los justificant-lo en la concurrència de raons imperioses d’interés públic de primer ordre, que es podran habilitar mitjançant una llei o un acord de la Generalitat. La frase màgica de “raons imperioses d’interés públic de primer ordre” implica acceptar “certes afeccions” mediambientals a canvi del gran negoci per a uns pocs, quelcom evident quan els poderosos són Fernando Roig Alfonso (Poble Nou, 1947) i José Manuel Entrecanales Domecq (Madrid, 1963). Traduït al cristià, eixos parcs són un atemptat ecològic majúscul, però els interessen molt als nostres amics, llavors els farem!

El 25 de novembre de 2022 el DOGV publicà una modificació del Pla Especial de la Zona 9 mitjançant el qual donava llum verda a l’inici de les obres. Els parcs autoritzats foren Cerro Pelado, Serra Bicuerca, Serra Bicuerca II, Serra de Tejo, Serra de Xiva, Cabezo de Fraile, Serra del Negrete I i Serra del Negrete II. La inversió prevista era de 225,1 milions d’euros amb els quals anaven A muntar 63 aerogeneradors i tota la infraestructura necessària. En estiu de 2024 encara no han començat les obres d’aquest desgavell ambiental, mentrestant, tremolant estem!

Zona 10

Aquesta zona abastava els termes d’Aiora, Cofrents, Xalans i Xarafull, l’adjudicació li tocà a l’empresa GUADALAVIAR CONSORCIO ALABE-ENERFIN S.A. Obtingueren autorització per a construir els parcs la Losilla, Boira, Villanueva I i II, amb un total de 75 molins i una potència de 150 MW. La DIA inicial es va aprovar el 30 de novembre de 2005 tot i que hi havia moltes correccions pendents. En desembre de 2006 la concessionària demanà un increment de 100 MW, en realitat s’amagava una compensació pel desistiment de la Generalitat de fer la Zona 15, donada la forta oposició ciutadana.

L’empresa GUADALAVIAR es va subrogar de forma irregular a ACCIONA ENERGÍA S.A. empresa del Grup ELECNOR. El 29 de juliol de 2008 es va aprovar el Pla Especial i en 2012 es va autoritzar l’ampliació nord de la Zona 10 amb nous parcs a Cofrents i Xalans, més compensacions pels parcs eòlics d’Alacant. En 2014 ENERFIN va presentar el Pla Especial d’eixos nous parcs. En 2014 va renunciar als drets per a fer el parc de Xalans per les amenaces a una zona plena de rapinyaires en perill d’extinció i la Generalitat ho va acceptar.

El 17 de juny de 2016 va rebre l’autorització administrativa, però torna a demanar més canvis i en juny de 2017 presentaren la DIA. La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat presentà una al·legació contra el nou parc compensatori de Cofrents. Afirmaven que la producció prevista en eixe parc, estimada en 2.166 hores anuals era ridícula comparada amb les 3.210 hores de funcionament necessàries perquè un aerogenerador fora rendible, quelcom amplament acceptat en la bibliografia tècnica, llavors no es podia justificar la desfeta ecològica d’industrialitzar d’una zona verge.

El 15 de febrer de 2019 es va aprovar la DIA i en març el Pla Especial. El 17 d’abril d’eixe mateix any, mitjançant una resolució publicada al DOGV núm. 8555 de 24.05.2019 es va donar l’autorització perquè PARQUE EÓLICO COFRENTES S.L.U. construirà el parc nou amb una potència de 50 MW. Això és equivalent a 155 GWh, quelcom que és equivalent al consum de 44.000 habitatges i estalvia 42.000 tones de CO₂. Els drets els va comprar l’empresa Statkraft que inaugurà el mes d’abril de 2020 amb 13 aerogeneradors de 3,83 MW, amb una alçada de torre de 111,5 m, amb tres pales i un diàmetre de 137 m i amb una àrea agranada de 14.741 m². En total costà 48.309.614,16 € als quals hi havia que sumar el cost de fer la línia d’evacuació elèctrica que pujà el negoci total a 436.832,05 € més.

En 2024 té en producció 174,99 MW repartits en 5 parcs als termes de Xarafull, Aiora i Cofrents. Respecte de la propietat empresarial final tenim un altre desori amb ACCIONA EÓLICA DE LEVANTE, PARQUES EÓLICOS DE VILLANUEVA S.L.U. i PARQUE EÓLICO COFRENTES S.L.U. Li agarraren el gust a partir les propietats societàries dins d’una mateixa zona eòlica que devia pertànyer a una sola empresa, segons el PEV original.

Zona 11

Als municipis d’Aiora, Bicorp, Quesa i Teresa de Cofrents, segons el PEV li correspongueren a PROYECTOS EÓLICOS VALENCIANOS. L’empresa va obtenir autorització per a fer quatre parcs, las Bodeguillas, la Solana, el Mulatón i Rincón de Cabello. En ells podien instal·lar fins a 200 turbines amb una potència de 160 MW. La DIA s’aprovà després de vàries resolucions complementàries el 20 de febrer de 2008. En 2019 es va transferir la concessió a ACCIONA EÓLICA DE LEVANTE i, finalment, va entrar en funcionament en 2019 amb 13 aerogeneradors i una potència de 49,79 MW. Els generadors tenien un màstil de 111,5 m i una àrea agranada de 14.741 m². En 2024 té en producció 158,7 MW repartits en 5 parcs, tots ells al terme d’Énguera.

Zona 12

Els termes que devien acollir aquests parcs eòlics eren Anna, Énguera, la Font de la Figuera, Moixent, Montesa, Vallada i Xàtiva, el seu màxim eren 160 aerogeneradors i 95 MW. L’empresa guanyadora de l’adjudicació fou l’empresa GUADALAVIAR que podia construir tres parcs, Salomón, Banalaz I i II. En total podien alçar 70 aerogeneradors amb una potència de 140 MW. El Pla Especial s’aprovà el 30 de juliol de 2007 i la DIA s’acceptà amb moltes modificacions i es va publicar en febrer de 2009. Finalment, va entrar en funcionament en 2010 amb 61 aerogeneradors. En 2024 té un potència total de 91,5 MW, repartida en quatre parcs al terme d’Énguera que pertanyen a l’empresa ACCIONA EÓLICA DE LEVANTE.

Foto de Mariano Tomas

Zona 13

Aquesta zona eòlica s’estenia pels termes de Banyeres, Beneixama, Bocairent, Camp de Mirra, Canyada, Fontanars, Moixent, Ontinyent, Vallada i Villena. El PEV va considerar instal·lar fins a 120 turbines i una potència de 75 MW repartits en 3 parcs, Serra Grossa, Altos del Cortijo i Serra de la Solana. En aquest cas l’empresa guanyadora fou ACCIONA EÓLICA DE LEVANTE. La DIA es va publicar 27 d’abril de 2009 i la resolució complementària isqué el 13 de gener de 2012. Tot i que l’informe d’impacte ambiental fou acceptable, eren moltes les mancances que calia resoldre i no va progressar.

Zona 14, foto d'Anna Climent

Zona 14

Els termes afectats eren Almudaina, Balones, Benillup, Benimassot, Castalla, Castell de Castells, Fageca, Famorca, Gorga, Millena, Onil, Penàguila, Planes, Relleu, Tibi, Tollos, Torre de les Maçanes, Vall d’Alcalà, Vall de Laguar, Vall d’Ebo i Xixona. El màxim d’aerogeneradors assignats eren 200 que sumaven una potència de fins a 125 MW de potència. Aquesta zona li correspongué a l’empresa GUADALAVIAR on podien construir tres parcs, el Tossal del Rei, Lloma Redona i Alfaro, amb un total de 50 turbines i una potència total de 100 MW. Els parcs s’estenien per les Serres d'Alfaro i Almudaina, ambdós formaven part de l’IBA Serres de la Marina, també afectava els LIC de la Serra d’Aitana, Valls de la Marina i Serrella. Aquestes serralades tenien 33 espècies d’aus que estaven incloses en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades i 12 d'elles estaven protegides per la Directiva Europea d'Ocells, llavors es veien seriosament afectades pels parcs eòlics.

La ciutadania d’aquesta zona fou una de les més actives en la defensa de les seues muntanyes, s’agruparen dins la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat. Van presentar més de 40.000 al·legacions al Pla Especial i a l’Estudi d’Impacte Ambiental en 2005. Com en 2007 encara no havien rebut contestació de l’administració presentaren una reclamació al Síndic de Greuges. En ella denunciaven la poca vergonya de l’Agència Valenciana d’Energia (AVE), responsable de la implantació del PEV, que va dissenyar les zones eòliques sense haver fet mesures de vent. Va descarregar eixe “tràmit” en les empreses promotores i els enviaren dades sense referenciar, sense adjuntar detalls dels equips de mesura emprats. Tampoc figurava enlloc els tècnics responsables de les mesures, ni cap tècnic de la Generalitat els havia validat. En un informe que exigiren a l’AVE que va emetre el 14 de novembre de 2006, l’Enginyer superior industrial, afirmava que els promotors l’havien ensenyat unes mesures de la velocitat del vent que justificaven la construcció dels aerogeneradors, sense aportar més dades!

Es donava l’agreujant que part dels parcs eòlics devien fer-se damunt de zones cremades per incendis forestals recents, la qual cosa impediria la seua regeneració. Donada la forta resposta de la ciutadania aquesta zona es va deslliurar del PEV, la resistència ciutadana triomfà  aconseguint que entrarà en funcionament.

Zona 15

Els municipis afectats eren Agost, Alcoi, Banyeres, Biar, el Fondo de les Neus, el Fondo dels Frares, Monfort, Monòver, Novelda, Onil, Oriola, Petrer, el Pinós, la Romana i Saix. Inicialment, aquestes muntanyes devien suportar fins a 200 aerogeneradors amb 125 MW de potència. L’adjudicatària fou l’empresa GUADALAVIAR que disposava de sis parcs: la Fenassosa, l’Alt de la Creu, Fontanella, l’Alguenya, Petrer i Castalla. Donada la greu afecció mediambiental, quan publicaren la concessió ja van reduir el nombre d’aerogeneradors que deixaren en un total de 109 aerogeneradors i una potència total de 218 MW repartits per l’Alcoià i el Vinalopó Mitjà.

La Coordinadora contra la zona 15 del Pla Eòlic Valencià junt amb els companys de la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat foren els grups opositors més potents. La  resta d’activistes contra el PEV aprofitaren els seus arguments per a defensar la resta de les muntanyes del País Valencià. Aquesta zona va recollir més 21.000 signatures i presentaren 14.000 al·legacions contra els generadors eòlics. Denunciaren que no hi havia fet un estudi del vent previ, cosa que hauria de ser imprescindible, que les mesures correctores eren ridícules, que no s’havia tingut en compte la contaminació acústica que feien els rotors dels aerogeneradors ni l’efecte ombra, que és el parpelleig de les ombres de les aspes quan giren. El seu esforç tingué recompensa i la Generalitat va desistir de fer aquesta zona eòlica i mai va entrar en funcionament.

 

2.5 Empreses eòliques

Només cinc grups empresarials guanyaren les licitacions dels desset que van presentar-se a les adjudicacions. Darrere d’aquests grups “pantalla” hi havia un grapat de grans empreses i empresaris amb connexió directa amb els alts càrrecs del govern de Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 1956). Més tard, quan se n’anà de ministre a Madrid es feren amics de Francisco Enrique Camps Ortiz (València, 1962). Les grans empreses que opositaren inicialment al negoci eòlic del País Valencià foren; IBERDROLA, Fernando Roig, ACCIONA, ELECNOR, ENDESA, BANCAIXA i SEDESA. Es dona el fet que el termini màxim per a executar els projectes eòlics del PEV concloïa el 31 de desembre de 2007, excepte que es demostraren causes degudament justificades, segons una resolució de febrer de 2003 de la Conselleria d'Indústria i Comerç, en la qual confirmava el repartiment zonal entre les 17 candidatures que van optar al concurs públic.

Doncs esbrinem les empreses i els noms propis que volgueren aprofitar el negoci eòlic a casa nostra:

ACILOE

Aquesta empresa valenciana va inaugurar el primer parc eòlic construït al País Valencià, a la serra de Cabrera, a Bunyol.

RENOMAR: ENERGÍAS RENOVABLES MEDITERRÁNEAS S.A. (IBERDROLA-ACCIONA)

Aquest grup estava format per ACCIONA, l’empresa de José Manuel Entrecanales amb 50%, l’altre 50% pertanyia MED WIND ENERGY, SL que formaven Fernando Roig, Francisco Fenollar, Andrés Ballester, Pedro Llop i el Banc de València, a més de l’empresa navarresa ENERGÍAS EÓLICAS EUROPEAS participada per IBERDROLA. RENOMAR fou el grup més beneficiat per les adjudicacions del PEV, perquè obtingueren un total de 23 parcs. Tal volta va influir la forta amistat i els foscos favors que s’intercanviaven Fernando Roig i Carlos Fabra Carreras (Castelló de la Plana, 1945), el llavors totpoderós president de la Diputació de Castelló.

Aquest grup empresarial tingué el múscul necessari per a donar-se molta presa en construir els parcs eòlics de les zones 1, 2 i 3, els de les comarques de l’Alt Maestrat, els Ports i de la zona 8 als Serrans. Eren conscients de les greus irregularitats que sustentaven el PEV, cosa que podria fer-lo encallar en qualsevol moment, a més tenien els contactes apropiats, els coneixedors els plànols secrets dels laberints administratius. Tingueren un altre factor a favor seu, el teixit social d’aquestes comarques era molt reduït per l’emigració de la joventut més preparada, els que quedaven no tingueren prou temps per a organitzar l’oposició ciutadana.

RENOMAR també obtingué la concessió de la zona 9 que, principalment, estava en la comarca de la Plana d’Utiel. En aquesta comarca hi havia activistes i associacions preparades per a organitzar la defensa de les seues muntanyes i tingueren més temps. Gràcies a la pressió dels ecologistes, a la crisi de 2008 i als problemes econòmics del deute del grup eòlic no pogueren començar la construcció d’aquesta zona.

El mes de maig de 2023 Fernando Roig, el president de PAMESA i del Vila-real Club de Futbol i els seus socis, van vendre MED WIND ENERGY a ACCIONA, llavors l’empresa de José Manuel Entrecanales es quedava amb el control accionarial de RENOMAR. En eixe moment tenia en explotació 13 parcs eòlics amb una potència de 493,5 MW, repartits entre les zones 1, 2, 3 i 8 del PEV. En la seua web asseguren que produïen un 5% de l’energia que gasta el País Valencià i evitaven l’emissió de prop d’un milió de tones de CO₂/any. En 2024 l’empresa continua tenint totes les autoritzacions per instal·lar la zona 9 en qualsevol moment i els ecologistes continuen decidits a evitar-ho.

GUADALAVIAR CONSORCIO EOLICO SA (ELECNOR-ACCIONA)

Aquest grup empresarial obtingué 5 zones eòliques, la 10, 12, 14 i 15. Aquesta empresa es va fundar a Madrid en octubre de 2001, amb el nom de GUADALAVIAR CONSORCIO EOLICO ALABE-ENERFIN SA. El grup ELECNOR que anava amagat en ENERFIN, era el principal soci d’aquesta UTE en la qual també hi participaven grups immobiliaris i ACCIONA mitjançant ALABE. El 30 de març de 2007, GUADALAVIAR tancà portes i va vendre tots els seus drets al soci ENERFIN SOCIEDAD DE ENERGÍA S.A. (ELECNOR) Posteriorment, en 2024 ELECNOR va vendre ENERFIN a l’empresa STATKRAFT EUROPEAN WIND AND SOLAR HOLDING.

PROYECTOS EÓLICOS VALENCIANOS (ENDESA)

Aquesta unió d’empreses registrada en juliol de 2001 estava formada per ENDESA a través de la seua filial ENDESA COGENERACIÓ I RENOVABLES (ECyR), propietària del 55% de les accions; BANCAIXA que comptava amb el 20% i el GRUP SEDESA amb un 25%. Obtingueren la concessió de les zones 5 i 6 i de la 11 on tenien un total de 16 parcs eòlics, dotze d'ells a la província de Castelló i quatre en la de València. Amb una inversió de 500 milions d’euros tenien previst generar una producció de 1.300 GW/any, la qual cosa equival a l'energia elèctrica que consumeixen 400.000 llars. SEDESA era la pota valenciana del grup que pertanyia a la família Cotino, el seu cap era Juan Gabriel Cotino Ferrer (Xirivella, 1950-2020). L’aleshores director general de la Policia, fou un dels principals dirigents del PP valencià, president de les Corts, conseller dues voltes, fundador de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA) i supernumerari de l’OPUS DEI. En 2008 poc abans de la crisi la família va vendre la seua participació a ENDESA, a canvi obtingueren una plusvàlua de 39,3 milions d’euros!

NUEVAS ENERGÍAS VALENCIANAS (ACS)

Aquest grup va obtenir la Zona 7 amb 120 MW de potència. Estava encapçalat per les empreses alemanyes NEVAG (SERSA) i UMWELTKONTOR RE, també hi participaven els socis valencians GRUP EMPRESARIAL COOPERATIU i INDUSTRIAS OCHOA que era l’encarregada de la construcció dels aerogeneradors. El 27 de setembre de 2006 es va autoritzar la transmissió a favor de ENERGÍA Y RECURSOS AMBIENTALES S.A. (EYRA) que pertany al Grup ACS de Florentino Pérez Rodríguez (Madrid, 1947) que va proposar quedar-se amb la Zona 7.

EÓLICAS DE LEVANTE

El darrer grup guanyador fou EÓLICA DE LEVANTE que obtingué 158 MW en la Zona 13. Estava format pel GRUPO ELECDEY on a més d’empresaris madrilenys de l’empresa TASDEY estava l’empresa il·licitana ELÉCTRICAS DEL VINALOPÓ i COLORTEX, empresa d’Ontinyent. En 2017 HELIA RENOVABLES, el fons de capital risc format per BANKINTER i PLENIUM PARTNERS ASSET MANAGEMENT compraren el 100% del GRUPO ELECDEY per 254 milions d’euros.

 

2.6 Empreses excloses del pastís eòlic

Quedaren fora grans empreses com eren el grup format per GAMESA, DRAGADOS i BANCAIXA, el grup encapçalat per HIDROCANTÁBRICO que anava amb el BANC DE VALÈNCIA, LLADRÓ o FINISTERRE, un altre exclòs fou UNIÓN FENOSA que anà a soles. IZAR MANISES anava junt amb COVAERSA que era un consorci encapçalat per ENERGÍA Y RECURSOS AMBIENTALES S.A. (EYRA) que pertanyia al Grup ACS, ALTEC i la COOPERATIVA SAN FRANCISCO DE ASIS i EUROVENTO que es presentaren a les zones 10 i 11, sense èxit. Més tard, en 2006 EyRA va comprar la zona 7. Un altre dels perdedors fou ENERGÍAS ESPECIALES VALENCIANAS que estava formada per UNIÓN FENOSA RENOVABLES, GESFESA ENERGÍA, EDISA i la CAIXA d’ESTALVIS DEL MEDITERRANI (CAM). Més sorprenent fou la marginació del consorci format per ACS amb la COOPERATIVA ELÉCTRICA DE CREVILLENT, ACILOE i la CAM, perquè aquest grup incorporava l’empresa ACILOE que era l’única amb experiència eòlica al País Valencià i ja tenia en producció el parc eòlic de Bunyol que entrà en funcionament l’any 1999 i s’amplià en 2002. Tal volta quedaren fora perquè confiaren que com eren els únics valencians amb experiència en el sector guanyarien alguna concessió, i tal volta, no consideraren necessari pagar res als polítics de torn.

 

2.7 Panorama empresarial eòlic en 2024

Amb el pas del temps els balls d’empreses han sigut continus i l’ús d’empreses pantalla on amagar actius dubtosos, també. Destaquen algunes empreses com és PARQUES EÓLICOS DE VILLANUEVA S.L.U. que pertanyia al Grup ELECNOR i es va constituir en abril de 2008 per accedir a les ampliacions de parc anunciades per l’Agència Valenciana d’Energia. ENEL GREEN POWER ESPAÑA S.L. es va fundar en 2008 i pertany a l’empresa nacional d’energia elèctrica italiana. RENOMAR que després de la venda de Fernando Roig i els seus socis a ACCIONA tenen 13 parcs a les zones 1, 2, 3 i 8 amb un total de 493,5 MW. CORPORACIÓN ACCIONA EÓLICA té 5 parcs a les Zones 6 i 11, amb un total de 190,7 MW i ACCIONA EÓLICA DE LEVANTE té 6 parcs a les zones 10 i 12, amb un total de potència de 150 MW. Totes aquestes tres empreses pertanyen al grup ACCIONA, llavors l’empresa encapçalada Entrecanales Domecq té un total de potència a casa nostra de 676,7 MW.

SANTA CATALINA, S.L. té 4 parcs a la zona 7 amb 107,5 MW

PROYECTOS EÒLICOS VALENCIANOS té tres parcs a la Zona 6 amb 100,5 MW

PARQUES EÓLICOS DE VILLANUEVA S.L.U té dos parcs a la Zona 10 amb 66,7 MW

ENEL GREEN POWER ESPAÑA S.L. té 2 parcs a la Zona 6 amb 60 MW

PARQUE EÓLICO COFRENTES S.L.U té un parc a la Zona 10 amb 49,79 MW

ACILOE té 1 parc en la zona 9, amb 20,49 MW

 

2.8. Declaració d’impacte ambiental (DIA)

La Declaració d’Impacte Ambiental del PEV s’aprovà el 25 de juliol de 2001, però mai es va publicar al DOGV. Tal volta perquè volien amagar que a l’hora de delimitar les zones eòliques no s’havien tingut en compte els impactes sobre els espais naturals valuosos que pretenien industrialitzar.

La llei 21/2013 d’Avaluació Ambiental diu que: “El promotor elaborarà l'estudi d'impacte ambiental que contindrà, almenys, la següent informació: identificació, descripció, anàlisi i, si escau, quantificació dels possibles efectes significatius directes o indirectes, secundaris, acumulatius i sinèrgics del projecte sobre els següents factors: la població, la salut humana, la flora, la fauna, la biodiversitat, la diversitat geològica, el sòl, el subsol, l'aire, l'aigua, el medi marí, el clima, el canvi climàtic, el paisatge, els béns materials, el patrimoni cultural, i la interacció entre tots els factors esmentats, durant les fases d'execució, explotació i en el seu cas durant la demolició o abandó del projecte”.

Llavors les empreses adjudicatàries eren les encarregades de fer l’estudi d’impacte ambiental de cada parc. No és massa lògic encarregar un estudi per a determinar els impactes a una empresa que vol construir, com més prompte i més barat millor, perquè el més probable és que minimitze o amague els problemes contraris als seus interessos. El més lògic seria que l’Administració haguera encarregat les DIA a empreses independents i abans de publicar el PEV. Si haguessen fet això, no s’haurien construït molts parcs.

En les observacions de l’administració a les DIA de les zones 1, 2 i 3, presentades els anys 2004 i 2005, recriminaven al promotor que no s’havia fet els estudis d’afeccions a la fauna, encara que la llei especifica que eixos estudis devien estar fets abans de l’assignació de les zones eòliques i del tràmit d’informació pública, llavors abans d’aprovar el PEV.

S’incompliren nombrosos preceptes de les Directives Europees sobre Impacte Ambiental, perquè no feren estudis la fauna present, ni del grau d’acceptació per part de la població afectada. Fins i tot, algunes DIA no estaven visades pel col·legi professional dels tècnics que els havien fet, com exigeix l’Article 2 del Decret 32/2006.

Com molts parcs estaven fraccionats artificialment, amb un sols estudi d’impactes complimentaven diferents Declaracions d’Impacte Ambiental. En la Zona 6, 9 i 14 feren una única DIA per a tots els parcs veïns, quelcom contrari a la llei, una més!

La Generalitat no exigia als promotors l’obligació de presentar-los els informes preceptius necessaris per a fer la DIA, molts no tenien estudi del soroll, estudi d’alternatives ambientals viables per a corregir impactes, estudi de l’acceptació de la població, estudi paisatgístic, informe dels criteris emprats per a la valoració d’impactes ni estudis detallats de fauna i vegetació. No tenia gens d’interés a retardar l’entrada en funcionament dels parcs per a poder cobrar les comissions.

El 30 gener 2007 es van publicar declaracions d'impacte ambiental complementàries de les zones 1, 2, 3 i 6, quan ja feia temps que estaven en obres, amb l’agreujant que modificaven substancialment el que s'establia en les anteriors declaracions. En eixes mateixes obres s’havien fet modificacions de les ubicacions dels generadors, de les subestacions i les línies elèctriques, havien augmentat el nombre de parcs, la potència i l’alçada de les turbines, tot això sense tornar a traure informació pública els nous projectes. Això demostrà que qui manaven eren els promotors! L’administració sols estava per a ajudar-los, no pas per a defensar el bé comú de tota la ciutadania.

Una particularitat valenciana més, la figura de Declaració d’Impacte Ambiental Complementària és un invent que no està contemplat en cap altra legislació nacional ni europea, fou un altre invent de la Generalitat del PP per a imposar-nos la barbaritat del pla eòlic, que més que pla hauria de ser el regal eòlic. Com la declaració d’impacte ambiental sols fou un tràmit més, les agressions al medi del PEV foren innombrables. 

2.9 Les magnituds econòmiques del PEV

Les dades econòmiques eòliques publicades es limiten a argumentar els beneficis per la reducció de les importacions de combustibles fòssils i la reducció del preu de l’electricitat. Respecte del primer factor sols cal estar d’acord i desitjar que la generació mitjançant les energies renovables és molt important per al planeta. Respecte del preu, és cert que la generació eòlica i solar són molt més econòmiques que amb les fonts de generació tradicional, descomptant la hidràulica.

És complex trobar informació dels beneficis empresarials generats per l’eòlica, quan els amaguen serà perquè són sucosos. En 2021 RENOMAR va produir 930 MWh i tingué un benefici de 12,47 milions d’euros, amb un volum de negoci de 71,76 M€. Respecte de l’any 2022, el Grup ACCIONA va produir a l’estat espanyol un total 9.713 GWh.

Respecte dels costos de la instal·lació d’un aerogenerador terrestre, segons Wind Energy The Facts estan al voltant dels 1,23 milions d’euros el MW. Una altra dada és el coste marginal, que és el preu mínim al qual es pot vendre la producció sense tenir pèrdues, llavors el preu marginal del MWh, en data del 5 de juliol de 2024, va oscil·lar entre els 106,33 i els 1,23 €/MWh. El preu mínim que obté el productor eòlic se situa entre 0,03 i 0,06 €/kWh i el que preu que paga el consumidor (des de 0 a 15 kW) en 2024 estava entre 0,038 i 0,235 €/kWh. Segons dades de Red Eléctrica d’Espanya, cada habitatge té un consum mitjà de 9 kWh diaris, cosa que respecte del preu de l’electricitat en 2022 suposava una despesa diària d’1,35 euros.

Un teòric generador eòlic de la Zona 9, on hi ha una mitjana de 5,7 m/s de velocitat del vent, produiria al voltant de 120 kWh/dia. Sembla que el recurs eòlic a casa nostra és prou inestable. Els primers 400 aerogeneradors que es muntaren a les comarques del nord generaven 1.500 GW/h, molt menys dels 2.000 GW/h que preveia la Direcció General d’Energia (DGE). Un generador amb menys de 2.000 hores de funcionament a l'any per manca de recurs eòlic, és considerat ineficient. En eixos primers anys, segons dades de la DGE, l’energia produïda pels parcs eòlics de les serres valencianes era cara perquè cada kW/h costava de produir 12 cèntims mentre que el preu que pagàvem els consumidors era de 8,9 cèntims kW/h i molts no arribaven a les 2.000 produint.

Un altre tema són els lloguers per l’ocupació del sòl per a la generació d’energies renovables, les compensacions anuals als propietaris oscil·laven entre 1.200 i 3.800 € per hectàrea. ENDESA arribà a oferir un 3% de la producció eòlica com a compensació per la cessió per a construir generadors eòlics.

Els indubtables beneficis eòlics es limiten a les grans xifres macroeconòmiques i al compte de resultat de les grans empreses que són les úniques que poden afrontar la inversió de muntar un parc eòlic. També contribueixen a la reducció del preu de l’electricitat quan es va implantar l’excepció ibèrica en juny de 2022, abans era una bicoca per a les empreses eòliques perquè cobraven el mateix que cobrava la font de generació més cara.

La conclusió és que com s’ha implantat l’eòlica és rendible econòmicament per a les empreses,  però és una catàstrofe ambiental. Salvant les zones naturals de les serralades de l’interior, l’eòlica seria un poc menys negoci per a les empreses promotores, però seria un triomf ambiental. Com el medi ambient no importa al model productiu, la societat ha fet un bon regal a les empreses eòliques en forma de beneficis i un mal negoci ambiental per perdre part dels millors ecosistemes naturals. 

 

2.10 Peculiaritats administratives

Per a construir parcs eòlics, una instal·lació industrial, ocupant sòl no urbanitzable o rústic, les autoritats valencianes hagueren de fer un truc de màgia administrativa. Es van inventar els Plans Especials no alteraven la classificació prèvia del sòl, com a no urbanitzable comú o protegit, sols el complementaven afegint usos autoritzats com era la instal·lació d’infraestructures industrials eòliques. És com si vingueren a fer un gratacel al mig del Prat de Cabanes o a les Salines de Santa Pola, continuarien sent espai protegit, però d’ús turístic!

 

2.11 L’engany de les compensacions

El PEV necessitava traure caramel·lets per a endolcir l’espoli de les zones afectades, llavors va assegurar que les compensacions que generaria l’eòlica ajudarien als ingressos municipals. Els promotors asseguraven que els pobles afectats cobrarien un milió d’euros per turbina/any i que es crearien 20.000 ocupacions en la fase de construcció, metre que en la fase de funcionament farien falta entre 3.500 i 4.000 treballadors, entre ocupacions directes i indirectes. Els havia quedat un pla molt redó, mitjançant el qual desfarien els espais naturals, paisatgístics i sentimentals de l’interior per quatre xavos, industrialitzant un 28,3% de la superfície del nostre país i quatre municipis morts de fam no anaven a posar entrebancs.

En 2006, només inaugurats els primers parcs eòlics, els municipis afectats s’adonaren de l’engany que els havien fet quan es va publicar en el DOGV l'ordre que regulava el Fons de Compensacions del Pla Eòlic. Segons l’ordre les empreses adjudicatàries devien pagar una taxa anual de 0,955 € per kW/any produït. Llavors els municipis de la Zona 3 que ja tenien muntades un total de 124 turbines i una potència instal·lada de 182 MW, conegueren que els 124 milions d’euros/any que els havien promés s’havien convertit en 177.630 €/any. El més fort de tot és que tampoc anaven a cobrar eixa minsa quantitat, els diners arreplegats anaven directament a l’Agència Valenciana de l’Energia i ella s’encarregava de pagar els projectes que presentaren els municipis. Cal recordar que la gran majoria d’ells són consistoris sense quasi recursos humans per a dissenyar, redactar i presentar projectes que impliquen inversions en les seues poblacions. A més sols anaven a finançar projectes que milloraven infraestructures i servicis, com el manteniment de les amples pistes forestals per a poder accedir als parcs eòlics. Hui trobem desficacis com són les amples pistes forestals asfaltades a Cofrents i Xalans, enmig de boscos perduts per on només es pot accedir als parcs de la Zona 10, a comarca de la Vall d’Aiora o a collir bolets. En 2007 estant actius els parcs de la Zona 3, RENOMAR no havia pagat l’impost d’activitats econòmiques (IAE) ni l’IBI als municipis. Sols els havien pagat la llicència d’obres, però menys del que corresponia.

 

2.11 Queixes i exigències de les empreses eòliques

Les queixes de la indústria es poden reduir a què volen guanyar més i gastar menys. Denuncien la lentitud administrativa per a obtenir totes les autoritzacions. Consideren excessiva la remuneració als propietaris dels terrenys on s'instal·la una turbina. Demanen requisits mediambientals més laxos perquè sols ells són els verds, els boscos i els animals no. Per a poder complir els objectius que exigeix el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) per a la implantació de les energies renovables a l’estat per al 2030, demanen accelerar la tramitació dels parcs, una reducció dels terminis, que el termini entre la resolució de la DIA i l’Autorització Administrativa es reduïsca a tres mesos màxim. Que la posada en servici siga molt més àgil, ara els costa entre 3 i 4 mesos. Pretenen aplicar el procediment de silenci administratiu positiu si no els contesten abans d’un any. Volen implantar els tràmits administratius en paral·lel i no seqüencials, com són ara. Demanen homogeneïtat de criteris entre autonomies i companyies distribuïdores. També volen unificar criteris en els processos d’adjudicació i prioritat dels seus tràmits per part de les administracions. També volen la creació de la figura de modificació no substancial, per a eixample quan els demanen menejar un molí, que no hagen de repetir informes o si canvien de models de generadors o d’alçada dels màstils. Volen processos d’exposició pública similars als urbanístics o finestres úniques en l’administració. Un altre comodí que exigeixen és la figura de la Declaració Responsable, per a eixample en les transmissions de concessions entre empreses. A més aspiren que puge el límit de potència perquè la gestió dels parcs depenga del ministeri a 100 MW, ara és de 50 MW. 

3            Impactes dels parcs eòlics

3.1 Industrialització de la muntanya

L’objectiu del PEV sempre fou la pretensió d’ocupació de les muntanyes de l’interior del País Valencià i fer-les productives. En principi el negoci eòlic estava en les primes que cobrarien els productors amb una inversió mínima. El preu de les instal·lacions no variava en funció de l’indret on s’implantaren, llavors l’estalvi s’obtindria en ficar-les en sòl quan més barat millor i el preu més econòmic del metre quadrat eren les zones boscoses i abruptes de les serralades de l’interior. 

3.2 Conflicte PEV i les zones protegides IBA

Llevat dels aiguamolls, les muntanyes eren el darrer refugi de la biodiversitat valenciana. Moltes no estaven protegides per l’administració mitjançant les figueres de protecció autonòmiques, tot i que estaven qualificades amb figures de protecció europees. Ja vam veure com el PEV va descartar les zones ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus). Cada estat tenia l’obligació de protegir un tant per cent del seu territori amb aquesta figura, com l’estat espanyol no va complir-lo els tribunals ens condemnaren amb l’obligació d’ampliar la superfície amb aquesta protecció.

Hi ha una altra figura de protecció, les àrees IBA (Important Bird Area) i SEO/BirdLife havia fet una proposta de llista d’espais que es devien acollir aquesta figura pels seus valors naturals. El problema és que aquesta llista cobria la pràctica totalitat de les nostres serralades on s’arraconaven espècies en perill d’extinció. 

Llavors el PEV considerà que per a determinar les zones eòliques sols serien excloents les figures de protecció autonòmiques i les zones ZEPA, deixà fora les zones IBA. En març de 2006, SEO/BirdLife sol·licita al conseller de Territori i Habitatge “que no s'autoritzaren parcs eòlics ocupant les zones IBA perquè considerava que implicarien un gran impacte i per ser contrari al dret comunitari”. Recordaren a l’administració que “el mateix Tribunal de Luxemburg ha creat jurisprudència exigint que qualsevol zona IBA es convertisca ZEPA”.

Les IBA envaïdes per parcs eòlics eren: IBA 149 Ports de Morella (Zona 3), IBA 157 Falçs del Túria i dels Serrans (Zones 7 i 8), IBA 158 Falçs del Cabriol i del Xúquer (Zona 10), IBA 161 Serra d’Énguera la Canal de Navarrés (Zones 11 i 12), IBA 160 Serres de la Safor i Nord d’Alacant (Zones 13 i 15) i IBA 163 Serres de la Marina (Zona 14). En eixos territoris IBA amb gran valor natural estava comprovada l'existència d'espècies d'ocells inclosos en l'Annex I de la Directiva OCELLS (les ZEPA es declaren precisament per a la seua protecció) i en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. Totes eixes zones IBA estaven incloses en la llista que l'any 2000 va remetre la Comissió Europea a la Generalitat perquè procedirà a la seua conversió en zones ZEPA, llavors les autoritats valencianes estaven incomplint la sentència del Tribunal de Justícia de Luxemburg.

El PEV també considerà assumible envair els següents espais LIC (Llocs d’Interés Comunitari): la Tinença de Benifassà, el Riu Bergantes i l’Alt Maestrat, la Serra d’en Galceran, el Penyagolosa, el Curs Alt del Riu Millars, l’Alt Palància, el Savinar d’Alpont, la Serra del Negret, la Vall d’Aiora i la Serra de l’Aladroc, la Serra d’Énguera, la Serra de Mariola i els Alforins, els Valls de la Marina, el Maigmó i les erres de la Foia de Castalla.

Amb la invasió d’aquesta ampla relació d’espais IBA i LIC afectats pel PEV, no es respectaven les Directives i sentències del Tribunal de Justícia de Luxemburg. Llavors Acció Ecologista AGRÓ, l’Associació per al Desenvolupament Eòlic Sostenible, la Societat Espanyola d’Ornitologia i la Societat Valenciana d’Ornitologia presentaren una petició a la Generalitat demanant que s’anul·laren tots els actes administratius d'autorització, execució i posada en funcionament de parcs eòlics en aquestes zones LIC i IBA.

Ho va aclarir tot la Sentència la Sala Segona del Tribunal de Justícia de Luxemburg sobre l'assumpte C-235/04, de 28 de juny de 2007, que va condemnar a l'estat espanyol per no haver classificat prou espais com a zones ZEPA a Andalusia, Canàries, Illes Balears, Castella la Manxa, Catalunya, Galícia i al País Valencià. "El Regne d'Espanya ha incomplert les obligacions que li incumbeixen en virtut de l'article 4, apartats 1 i 2, de la Directiva 79/409/CEE (...) per no haver classificat (...) territoris suficients en número en les comunitats autònomes de (...) València per a oferir una protecció a totes les espècies d'ocells enumerats en l'Annex I d'aquesta Directiva així com a les espècies migratòries no contemplades en aquest Annex" (Declaració 1a de la Sentència). Eixos nous espais que calia protegir devien ser els de l’inventari ornitològic de zones IBA de 1998. Llavors per a complir eixa sentència calia convertir les zones IBA en zones ZEPA. Com el PEV excloïa les zones ZEPA de les zones eòliques aptes, implicava les zones 3, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15 eren il·legals.

El 10 de setembre de 2007, el parlamentari i portaveu adjunt del Grup d’Esquerra Unida-Bloc-Verds-Iniciativa Republicana: Compromís, va preguntar al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge: “En l’any 2000 no es van excloure de l’aprofitament eòlic les àrees LIC perquè es considerava que la seua proposta de protecció no tenia caràcter definitiu i encara hauria de tindre moltes modificacions. Donat que la llista de LIC es va considerar definitiva el 19 de juliol de 2006 i en ella hi havia espais que estaven dins de catorze de les quinze Zones Eòliques, perquè el Consell no complia amb la Directiva europea i considerava aquestes zones com a no aptes per al seu aprofitament eòlic, llavors que anava a passar amb els parcs eòlics que ja s’havien construït dins d’eixos espais?” La contestació fou quelcom així: sí, doncs, ens agrada la fruita...

En novembre de 2007 la mateixa síndica de greuges Emilia Caballero va recomanar a les Conselleries d’infraestructures i de Territori que declararen com a No Aptes les àrees designades com a LIC i les àrees IBA. Evidentment, no li feren ni punyeter cas, això hauria significat esborrar el PEV i fer un vertader pla per a implantar una energia eòlica eficient i amb afeccions mínimes a l’entorn.

Evidentment, si la Generalitat acceptava protegir les nostres muntanyes i les espècies singulars que les habitaven devia canviar els parcs eòlics a zones periurbanes i això costaria més, es reduirien els beneficis empresarials i les comissions graciables. Llavors no feren ni punyeter cas de les sentències europees, ni de les peticions dels naturalistes, ni de l’oposició en el parlament ni de la sindicatura de comptes, el negoci del PEV era sagrat!

 

3.3 Mortalitat als parcs eòlics

Els generadors eòlics són uns gegants que en compte de dos braços tenen tres aspes que giren una mitjana de 13 voltes per minut. Les aspes tenen una longitud al voltant dels 20 metres, roden a velocitat punta de fins a 250 quilòmetres per hora. Les turbines treballen entre els 3,5 m/s i obtenen una potència màxima als 11 m/s. Amb vents de més de 25 m/s es paren per seguretat. Com més velocitat de gir tenen, més augmenta un efecte succionador, una força que atrau els ocells que s’acosten, duent-los a una mort segura en xocar amb les pales.

Ja hem vist com els parcs eòlics se situen dalt de les serralades, en zones abruptes i lliures d’activitats humanes, llavors són els espais on resta arraconada la fauna salvatge. Ara els llevem el seu darrer amagatall, s’obren amples pistes forestals, l’alcen torres rematades amb aspes assassines, que fan un soroll incompatible amb la tranquil·litat dels espais salvatges, es fan més línies elèctriques i transformadors. Tot això en un espai ple d’àguiles, voltors, brufols, mamífers carnívors, rates penades, amfibis i rèptils, doncs les condemnem a fugir o morir segats per les aspes dels ventiladors gegants.

Quantes aus moren als parcs eòlics?

Es va publicar “¿Cuantas aves mueren en España debido a la colisión en parques eólicos? ¿Qué medidas preventives y correctoras se pueden aplicar para evitarlas? De Juan Manuel Pérez García i David Serrano. En ell asseguraven que fins a 2020 hi havia registres de 32.121 col·lisions contra les instal·lacions eòliques que afectaren 231 espècies, 210 eren ocells i 21 foren rates penades. L’espècie més afectada fou el voltor amb 9.048 exemplars morts, un 28,2% del total de troballes, van calcular que la taxa de mortalitat d’aquesta espècie seria de 851 voltors morts cada any. Es van localitzar despulls de 5.173 rates penades mortes en estavellar-se contra les instal·lacions eòliques. Aquestes dades sols eren els mínims de mortalitat, perquè molts altres individus mai es trobaven, a més algunes autonomies i empreses no havien volgut facilitar dades de mortalitat. Per a reduir aquesta greu afecció, els autors defensen que cal prevenir, corregir i compensar.

El desgavell d’omplir els millors indrets naturals amb parcs eòlics provoca mortes en espècies en les quals s’està gastant molts diners per a reintroduir-les en llocs on s’havien extingit. En 2023 als peus d’un aerogenerador del parc de Refoyas, de la Zona 2, van trobar mort a Masia, un dels exemplars de trencalòs (Gypaetus barbatus) reintroduïts al nord de Castelló. Aquest projecte estava encapçalat per la Fundació per a la Conservació del Trencalòs (FCQ) i comptava amb subvenció dels Fons Europeus, d’un projecte LIFE. Després de la troballa es va decidir paralitzar de reintroducció de més exemplars, perquè a la comarca dels Ports hi ha tretze complexos eòlics i 62 més en les províncies i comarques veïnes, la qual cosa és incompatible amb la tornada de l’espècie. FQC ha comptabilitzat entre 2020 i 2023 un mínim de 8.960 aus mortes als parcs eòlics, arreplegant dades de 14 autonomies. Xifra que contrasta amb les dades publicades en un informe de SEO/BirdLife que entre 2008 i 2018 van comptabilitzar 6.058 ocells morts.

Hi ha sospites fundades que les dades de mortalitat detectades per les promotores i per les autonomies estan molt cuinades per a reduir la magnitud del problema. A Gallur, Saragossa els naturalistes José Antonio Pinzolas i Maria Inmaculada Ibáñez van trobar en un any més 400 animals morts en uns parcs eòlics. En els primers vuit mesos de cerca quan tenien comptabilitzada la troballa de 246 cadàvers d’animals morts per col·lisió amb els molins, la consultora contractada pel govern d’Aragó per a fer el mateix seguiment sols n’havia trobat 44. Fins i tot aquesta empresa assegurava que els parcs d’Agón i Tinarejos no s’havia produït cap mortalitat, llavors la Junta d’Aragó basant-se en aquestes dades autoritzà la construcció de més molins.

La mortalitat de les aus pel xoc en els parcs eòlics afecta principalment els rapinyaires, la seua incidència és el factor que més perjudica les seues poblacions, molt per davant d’altres factors com la pèrdua d’habitat. La instal·lació de les turbines provoca un efecte de buit expulsant els rapinyaires sedentaris dels seus territoris, obligant-los a marxar. El risc de col·lisió augmenta en funció de la ubicació, la meteorologia i l’alçada de les turbines, a més altura més mortalitat. Respecte dels ocells migratoris és molt important deixar lliures els colls que solen gastar en el seu trànsit. De fet, moltes DIA dels parcs eòlics valencians reconeixien que l’efecte de la col·lisió era prou complicat de corregir, sols es podria mitigar reubicant certs molins un volta coneguts els hàbits d’ús del territori en cada zona concreta, cosa que no es va fer en les DIA ni va exigir l’administració, com era la seua obligació. Segons un estudi presentat en el I Congrés sobre Energia Eòlica i Conservació de Fauna fet a Jerez de la Frontera en 2012, el 80% dels estudis d’impacte ambiental estaven mal fets, per això s’havien autoritzat parcs eòlics en llocs amb afeccions molt greus per a la fauna. Van concloure que entre sis i divuit milions d’aus i rates penades morien cada any per l’impacte amb els més de 18.000 generadors eòlics que hi havia a tot l’estat.

Respecte de la mortalitat dels mamífers, l’Associació per a la Conservació i l’Estudi de les Rates Penades (SECEMU) assegura que la mortalitat als parcs eòlics d’aquests mamífers voladors és molt més important que la que pateixen les aus. Els parcs eòlics s’han convertit en la principal causa de mortalitat en aquest grup de vertebrats. No només moren al xocar contra les aspes o en la resta d’infraestructures, simplement en acostar-se massa a les pales en rotació els afecta la diferència de pressions o barotrauma que provoquen unes turbulències que els colpeja tan fort i sobtadament que els provoca la mort. Aquestes pèrdues augmenten a l'estiu i en la primera part de la tardor. Es produeix principalment amb velocitats de vent baixes, a menys de 6 m/s. Aquestes morts són molt significatives en unes espècies que només tenen una cria a l'any. A l'estat espanyol tenim 31 espècies de rates penades, de les quals tretze són considerades en perill d'extinció. De tot açò es desprén la importància de fer bones Declaracions d'Impacte Ambiental que facen especial incidència en l'estudi de possibles afeccions aquest grup de vertebrats.

Segons dades de la Generalitat, la mortalitat detectada als parcs eòlics que estaven en funcionament a 30 de setembre de 2007, va ser de 121 voltors i una àguila serpera (Circaetus gallicus). La situació era tan greu que el mateix conseller Esteban González Pons encarregà un estudi per a implantar mesures correctores que provocaven els molins del parc de Todolella, que era el que més mortalitat presentava. La Direcció General del Medi Natural el va publicar el 22 de febrer de 2008, en ell demanaven que pintaren de blanc i negre les aspes, que deixaren un quilòmetre de separació entre cada aerogenerador i que crearen un corredor lliure de molins en la zona amb més pas dels rapinyaires. Per què no ho detectà la DIA? La resposta és molt senzilla, sols era un tràmit per autoritzar els parcs que prèviament van dibuixar des de les oficines de l’Agència Valenciana d’Energia.

Hi ha mesures correctores relativament senzilles d’implementar, per a eixample a l’Estret de Gibraltar, en els passos migratoris es concentren centenars de milers d’aus migratòries en una zona on hi ha més de 600 aerogeneradors en funcionament. Abans, en els períodes migratoris de cada any morien al voltant de 200 rapinyaires, però a partir de 2008 han decidit aturar els 16 aerogeneradors més perillosos i han aconseguit reduir molt la mortalitat.

El Norwegian Institute for Nature Research (NINA) va comprovar que pintar de negre una de les pales de les turbines al parc de SmØla havia aconseguit una reducció del 70% de mortalitat entre la fauna. Però els promotors eòlics estan en contra d’aplicar aquesta mesura de manera generalitzada perquè la pintura negra dura menys temps i provoca un sobreescalfament de les pales que pot minvar la seua durabilitat, a més suposa un pes addicional. Doncs res, continueu matant espècies protegides fins que trobem un jutge i una fiscalia que decidisquen admetre a tràmit una querella per atemptar contra la fauna protegida. 

Recreació de Banyeres de Mariola amb molins, Zona 15

3.4 El paisatge i l’antropització

La primera afecció que es percep davant d’un parc eòlic és la paisatgística, en alçar grans màquines dalt de les muntanyes dominen l’espai visual i en molts casos en les Declaracions d’Impacte Ambiental no s’han presentat els informes sobre els impactes paisatgístics, quelcom obligatori segons l’Article 13.3 del PEV. El cinisme dels promotors és tan evident que en el document de Síntesi del parc de la Mola de Tolodella II, en l’apartat de mesures preventives, correctores i compensatòries que va redactar l’empresa promotora “MED WIND S.L., en la pàgina 27 parlant de l’impacte paisatgístic es llig textualment: “És un impacte difícil de corregir, però en la mesura que siga possible en l'estudi d'ubicació es procurarà triar zones amb menor fragilitat paisatgística”. 

Respecte a l’antropització entesa com la transformació i degradació que exerceix l’espècie humana sobre un espai natural. La construcció dels parcs i els generadors requereixen obrir rases, construir camins molt amples, plantes de formigó, subestacions elèctriques i cablejats. Fer tot això requereix aportar materials externs, la qual cosa provoca una greu degradació de l'entorn natural, afectant la seua flora, fauna i els valors geològics. Obrir instal·lacions industrials dalt de les serralades provoca una severa antropització d’espais que abans eren naturals on hi ha valuoses espècies vegetals i animals. 

3.5 El soroll

El gir dels rotors dels molins i la interacció de les pales amb el vent genera molt soroll que es converteix en greu impacte en zones on abans regnava el silenci. A les muntanyes viuen animals nocturns que necessiten silenci per a trobar les seues preses o detectar els seus predadors, llavors aquesta contaminació acústica els impedeix la cacera o la fugida. Tenim un bon eixample amb els brúfols que localitzen les seues preses per l’oït, a l’òliba comuna (Tyto alba) li tapen els ulls i continua localitzant el mínim soroll que fa un ratolí caminant enmig l’herba i l’atrapen sense problemes. Sense l’oïda no poden detectar-los i ubicar-los correctament.

L’impacte acústic depén del model i la grandària dels aerogeneradors instal·lats, però per norma general va des dels >55 dB (A) a 0 metres de distància del rotor fins als 30-34 dB (A) a 500 metres de distància. Això traduït vol dir que espais on sols es devia sentir el rumor de les fulles menejades pel vent, d’uns 20 dB, quan hi ha vent s’omplin amb un soroll versemblant al d’una oficina gran en hora punta. Aquest soroll condiciona a totes les espècies d’animals, que d’una manera o altra, es relacionen mitjançant el cant per a trobar parella, detectar competidors, donar avisos de perill, etc. En definitiva, per culpa del soroll els voltants dels parcs eòlics es converteixen en un desert d’on fugen els animals. Fins i tot la contaminació acústica afecta la població que té els seus habitatges propers a un generador eòlic.

 

Invasió d'un assagador, foto de Manolo Moliner

3.6 Afeccions al patrimoni

L’eòlica massa sovint provoca impactes sobre el patrimoni arqueològic i etnològic. Les obres per a facilitar l’accés als parcs eòlics i els fonaments que s’ha d’excavar per fixar els aerogeneradors envaeixen vies pecuàries, destrossen jaciments arqueològics o fan malbé el patrimoni etnològic com són les construccions de pedra seca. A més, es va incomplir l’Article 13.3 del PEV, perquè no es van presentar informes d’afeccions al patrimoni cultural, tampoc no es tingué en compte la presència de 26 abrics i coves amb pintures rupestres en les proximitats de la Zona 14 ni a l’hora de publicar el PEV quan va considerar obrir la Zona 4, tot i que després va rebutjar la seua instal·lació davant el clamor popular. 

Foto de Mariano Tomas

3.7 Agressió als boscos i els incendis

Tant els aerogeneradors com les instal·lacions elèctriques enmig de la massa forestal poden tindre avaries que provoquen un incendi forestal. Les infraestructures eòliques poden convertir-se en obstacles per als mitjans aeris que lluiten en l’extinció del foc. Alguns estudis d’impacte ambiental no van presentar cap informe ni mesures correctores respecte del risc d’incendis, quelcom obligatori segons la legislació. Un dels factors excloents per a les zones eòliques era la presència de formacions boscoses amb espècies rellevants, cosa que no es va tenir en compte en molts parcs.

 

3.8 El dret a la informació

En alguns tràmits no es va respectar el dret de la ciutadania d’accés a la informació ambiental per no respectar els terminis legals d’exposició pública. Es van obrir els processos per a presentar al·legacions en ple estiu per a intentar reduir la participació. Fins i tot es van riure de figures com el síndic de greuges, quan va preguntar pels estudis de vent li respongueren amb una foto d’un tècnic dalt d’una muntanya onejant una bufanda. No contestaren amb dades concretes a les preguntes parlamentàries de l’oposició. A l’hora de traure a informació pública la DIA, l’administració no presentava els CD amb els detalls tècnics per a facilitar el seu estudi. Amb això incomplien l’Ordre 3 de gener de 2005 de la Conselleria de Territori i Habitatge ni la Llei 27/2006 que compleix amb la Directiva 2003/4//CE sobre el dret d’informació. Fins i tot, va haver-hi casos en els quals no es publicà la DIA al Diari Oficial de la Generalitat. El mes d’abril de 2007 es va saber que el síndic de greuges, en el seu informe anual havia declarat la conselleria d'Infraestructures i Territori, com a administració no col·laboradora, per la seua actitud d’ocultació i manca de resposta enfront de les denúncies d’irregularitats en la tramitació del Pla Eòlic Valencià. 

3.9 La quantitat del recurs eòlic

S’assignaren les zones eòliques sense haver mesurat la velocitat del vent/any en cadascun dels parcs prevists. Això anava en contra de l’Article 11 del PEV, de la Directiva Europea d’Hàbitats en autoritzar parcs eòlics dins d’àrees definides com a Llocs d’interés Comunitari (LIC) pels seus hàbitats. Es van construir parcs sense publicar els mapes de vent, de fet el conseller Fernando Castelló Boronat (Castelló de la Plana, 1958), en la sessió del parlament del 16 de novembre de 2000, va afirmar que tenien tots els mapes de vents, però que no es feien públics perquè eren confidencials! La disponibilitat del recurs eòlic es va resoldre en la memòria del PEV amb aquesta sentència: “el recurs eòlic està present en les àrees muntanyenques de l’interior, coincidint amb les zones econòmiques més deprimides, mentre que el territori costaner i prelitoral hi ha manca de vent que es puga aprofitar”. En canvi, el Mapa Eòlic Ibèric demostra la poca incidència del vent en el nostre territori com per a justificar una pèrdua dels espais naturals de les nostres serres.

 

Estació transformadora a Cofrents, Zona 10

3.10 El fraccionament dels parcs eòlics

Es van partir els parcs eòlics per a no passar el límit de 50 MW, perquè els parcs que superaven  eixa potència devien transferir-se als procediments d’autorització de l’administració central. Els parcs eòlics amb més de 50 MW estan sotmesos al tràmit d'Avaluació Ambiental Ordinària, per tant, els projectes depenen de l’autorització del Ministeri de Transició Ecològica (MTERD) i això implica uns tràmits més exigents i molts més controls. Llavors va haver-hi un pacte tàcit entre la Generalitat i els promotors per a evitar que cap parc eòlic s’escaparà del seu control i passarà a dependre de l’administració central i la solució fou el fraccionament artificial dels parcs.

Segons la Llei 24/2013, de 26 de desembre, sobre el Sector Elèctric, la definició de parc eòlic estableix que el formen tots els aerogeneradors que estiguen a menys de 2.000 metres, mesurats en una mateixa projecció horitzontal. Després afix que “formen part de la instal·lació de producció les seues infraestructures d'evacuació, que inclouen la connexió amb la xarxa de transport o de distribució, i en el seu cas, la transformació d'energia elèctrica”. Això implica que cada parc ha de tindre les seues pròpies línies per a evacuar l’energia produïda i el seu transformador. Com es partiren els parcs artificialment i els aerogeneradors d’ambdós estaven tan pegats, no tenia cap sentit construir dues línies i dos transformadors, llavors compartien una sola, tot i que per a l’Agència Valenciana de l’Energia continuaven sent dos parcs! Com a eixample tenim la Zona 9, on els parcs de Negrete I, II, Cabezo Fraile i Juan Navarro, en realitat devien ser un sols parc.

 

3.11 L’ocupació que crea l’energia eòlica

Un dels arguments per aconseguir el suport dels municipis que tenien zones eòliques va ser que es crearia ocupació als seus municipis. El mateix Pla d’Energies Renovables d’Espanya 2005-2010 assenyalava que per cada megawatt pic eòlic, la màxima potència que pot oferir un sistema en condicions òptimes, es creava una ocupació d’1,25 llocs de treball en la fase d’operació i manteniment.

Va ser un altre engany perquè un informe del Banc d’Espanya, després d’analitzar les dades mensuals de tretze anys, sobre 3.200 municipis de tot l’estat, va assegurar que els parcs eòlics i les plantes solars no creaven ocupació o, fins i tot, afavoreixen l’atur de les zones rurals on s’implantaven. Sí que va reconéixer que podien crear llocs de treball en unes altres zones, constatant que les eòliques tampoc servien per a fixar població en el territori on s’implantaven. L’informe el van realitzar Natalia Fabra, de la Universitat Carlos III, Eduardo Gutiérrez, Aitor Lacuesta i Roberto Ramos, treballadors del Banc d’Espanya. 

3.12 L’efecte ombra

Els aerogeneradors projecten ombra sobre àrees veïnes, les pales del rotor tallen la llum solar de manera intermitent causant un efecte de parpelleig. Aquesta variació alternativa de la intensitat lumínica, sol-ombra, pot afectar les persones més fotosensibles, fins i tot pot provocar atacs epilèptics. Per a evitar aquest efecte cal allunyar els generadors dels habitatges que puguen veure’s afectats, de fet a Alemanya han incorporat en la legislació eòlica que sols és suportable un màxim de 30 minuts al dia d’ombra provocada per les turbines. Ningú ha estudiat aquesta afecció en la resta d’éssers vius. 

4              Corrupció Pla Eòlic

Per si no en teníem prou amb les greus afeccions al medi natural, pocs anys després d’aprovar-se el PEV ens assabentarem que tot va ser una excusa per afavorir l’enriquiment il·lícit dels màxims dirigents del PP del País Valencià. Mitjançant l’Operació Erial, en 2018 van detenir sis implicats en una presumpta trama de corrupció en l’adjudicació de les zones eòliques, per blanqueig de capitals, malversació de cabals públics i desviament de fons públics.

Entre els acusats estaven l’expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana i els germans Vicente i José Cotino. Juan, el cap de la família, expresident de les Corts Valencianes i exconseller es va lliurar per la seua mort. La família Cotino, en el seu dia obtingué el segon principal paquet d’adjudicacions eòliques amb l’empresa SEDESA, va obtenir 37,4 milions de benefici net quan va vendre la seua participació del 25% de 400 MW a IBERDROLA, tot i que finalment va quedar-se-la ENDESA, pel dret de tanteig. D’eixos beneficis caiguts del cel li donaren deu milions a Zaplana. Un altre expresident, José Luis Olivas Martínez (Motilla del Palancar, 1952) cobrà 580.000 de comissió, cosa per la qual es va convertir en el primer president autonòmic del Partit Popular condemnat.

Presumiblement, els Cotino no serien els únics que pagaren per a obtenir els drets eòlics, tot que serà difícil que esclaten més escàndols. Vicente Cotino que tenia una participació del 25% a SEDESA va aconseguir un acord de conformitat amb la Fiscalia en reconéixer la seua participació en el cas del presumpte finançament irregular del PPCV, que aleshores presidia Francisco Camps. En la peça del cas Gürtel, nou empresaris implicats també pactaren amb l’acusació per a reduir les seues condemnes. La Fiscalia demanà a Vicente Cotino un any i tres mesos de presó per un delicte electoral corresponent a les eleccions generals de 2008, per una falsedat documental que aconseguí canviar per una multa de 45.000 euros. El 23 de maig de 2024 quedà vist per a sentència.

 

5             Col·lectius que s’oposaren al PEV

Molts col·lectius de dalt a baix del nostre país es van oposar a les formes amb les quals es volia implantar l’energia eòlica. Els ecologistes sempre havien defensat l’eòlica, el que no es podia permetre era destrossar el 28% del territori, la pràctica totalitat de les serralades de l’interior, per a industrialitzar-les, amb l’única excusa que el preu del sòl era molt més barat.

Entre les agrupacions destacaren; ACIF Mariola Verda, Centre Excursionista de Biar, ALIENTE, Acció Ecologista Agró, CCOO del País Valencià, Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana, SEO-Birdlife, WWF-ADENA, Associació Valenciana d’Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible (AVEADS), Associació Cultural l’Ortisella de Benafigos, Plataforma Rural del País Valencià, Federació d’Esports de Muntanya i Escalada del País Valencià la (FEMECV), Colla Ecologista de Castelló, Mas de Noguera, Centre Excursionista de València, Mesa Eòlica de l’Alt Palància, Centre Excursionista de Biar, l’Associació Ecologista Amics de les Muntanyes d’Ibi, Natura i gent de Castalla, Coordinadora per la Defensa de l’Entorn d’Onil.

El Centre Excursionista Penya-Roja, de Banyeres, Col·lectiu Serrella de Banyeres, Club de Muntanya de Beneixama, Grup de Teatre Llobera de Beneixama, Grup de Danses de Beneixama, Societat de Caçadors de Beneixama, Societat d’Ames de Casa de Beneixama, Club de Muntanya de la Canyada, Mariola Verda de Bocairent, Centre Esportiu Colivenc d’Onil, Club de Parapent +7, Comité per a la Protecció de la Muntanya de la Federació de Muntanyisme de la Comunitat Valenciana, Ecologistes en Acció de Vinaròs (APNAL), Ecologistes en Acció Vall d’Uxió, l’Arquet,  Els Verds de Xiva, Ecologistes en Acció de Xiva ACREBO.

La Colla Ecologista la Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi, Centre Excursionista d’Alcoi, Col·lectiu Ecologista la Balarma d’Ontinyent, Colla Ecologista l’Arrel d’Ontinyent, Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida (CEVA), Adea-Ecologistes en Acció d’Ontinyent, Centre Excursionista d’Ontinyent, Terra Viva GAM, Grup Scout “El Castillejo”, Projecte Avalon, “Llop Blau”, Associació de Veïns de Requena, Associació de Dones pel Dret, Club muntanya/escalada “Els Colomins”, CAT Raval Teatre, Associació Juvenil el Teix, Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO), Club d'Escacs de Requena, PSOE-PV de Requena, Organització Independent Valenciana O.I.V. i Esquerra Unida. Foren tants que ben segur que aquest recull fa curt, per això demane disculpes!

Entre els ciutadans que encapçalaren la resposta contra el PEV destacaren; Anna Climent i Montllor, Mariano Tomás del Río o Joan Ángel Ferrando de la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat de la Zona 14; Rafael Pardo Gutiérrez i d’Acció Ecologista AGRÓ; Mario Giménez Ripoll de SEO/BirdLife; de la Societat Valenciana d’Ornitologia estigueren al capdavant Pedro del Baño Moreno Sergio Bargues, Juanjo García, Javier Armero i Rafa Muñoz; d'Ecologistes en Acció la Serrania Luis Suller, Manolo Moliner de la Zona 3, Mariano Tomas dels Ports i Pedro Escobar representant de la Zona 5; Francisco Javier Quesada Ferre representà la Plataforma per la Ubicació Racional de l’Energia Eòlica de la Zona 13; Víctor Olmos de León encapçalà ADES mentre que Javier Martínez Valle i Miguel Ángel Argiles, Jesús Carrión, Antonio Goytre, Toni Bono, José Esteve i Juan Pont estigueren al capdavant de la Zona 9, Francisco González Babiloni de GECEN o Miguel Agueras. 

Primer parc eòlic a l'estat

6                Cronologia eòlica valenciana

6.1 Any 1988

Els primers generadors eòlics foren els del model E-32 que va llançar el fabricant alemany ENERCON. Va instal·lar un total de 185 aerogeneradors entre 1988 i 1993 a Alemanya, Països Baixos i a les Illes Canàries, concretament en l'ITER, a l’Institut Tecnològic i d'Energies Renovables.

 

6.2 Any 1990

El primer parc eòlic experimental de l’estat es va instal·lar a Tenerife en 1990 on es van muntar amb 25 aerogeneradors. Aquest any la Generalitat Valenciana publicà el Reglament que especificava com devien fer-se els estudis d’Impacte Ambiental, amb el  Decret de 15 d'octubre.

 

6.3 Any 1991

Pla Energètic Nacional publicat aquest any va preveure la instal·lació d'un total de 175 MW de potència, en instal·lacions eòliques per a l'any 2000.

 

6.4 Any 1997

El mes de juny la Generalitat va publicar el Pla d’Energies Renovables Valencià, en ell es fixaven objectius per al 2010, mentrestant la Comissió Europea va llançar el Llibre blanc “Energia per al futur: fonts renovables d'energia”. Segons dades d’eixe any, de l’Institut de la Mitjana i Petita Indústria de la Generalitat Valenciana (IMPIVA) el nostre país es gastà en energia 8.264 ktep, un 7,7% del consum de tot l’estat. Eixe exercici l’energia que gastarem tenia el següent origen: 46,4% provenia del petroli, un 23,5% nuclear, 16,6% gas natural, 1% hidràulica i un 2,3 d’origen renovable. La Llei 54/1997, de 27 de novembre, va fer-se per a Ordenar el Sector Elèctric i entre els seus objectius pretenia desenvolupar les Energies Renovables.

 

6.5 Any 1998

El consum total d’energia de l’estat va equivaldre a 114 milions de tep, de les quals 7,2 milions procedien d’energies renovables, un 6,3%. Mitjançant el Decret 201/1998, de 15 de desembre, el Govern Valencià aprovà el Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana, a fi d'optimitzar el potencial eòlic de determinades zones geogràfiques del país. Eixe any la producció eòlica en l’estat fou de 123,6 ktep i la producció d’energies renovables fou de 3.667,5 ktep, mentre el País Valencià sols va produir 20 ktep. 

6.6 Any 1999

La Llei 9/1999 Mesures Fiscals de la Generalitat Valenciana va suspendre els procediments d'autorització per a la instal·lació de parcs eòlics per a evitar duplicitats i conflictes, llavors es va anunciar la redacció d’un Pla Eòlic valencià per a regular aquesta activitat específicament, va establir que els parcs s’autoritzarien mitjançant plans d’acció territorial sectorials. El mes de desembre el Ministeri d'Indústria va publicar el Pla de Foment de les Energies Renovables 2000-2010.

Eixe mateix mes de desembre es va inaugurar el primer parc eòlic construït al País Valencià, a la serra de Cabrera, a Bunyol. L’empresa ACILOE va instal·lar els primers quatre generadors de prova de 600 kW/h i donat el bon resultat, l’any 2001 l’ampliaren amb 21 turbines més de 850 kW/h. Els 4 primers generadors foren del model GAMESA G47 660 kW i els 21 restants foren G52 de 850 kW, costaren un total de 21 milions d’euros i tenien una producció anual estimada de 65.000.000 kWh, la qual cosa equival al consum anual de 20.000 habitatges.

 

6.7 Any 2000

Mitjançant la resolució de 20 de setembre de la Conselleria d'Indústria i Comerç (DOGV de 3/10/2.000) es va sotmetre a informació pública el projecte del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana.

 

6.8 Any 2001

Governant a casa nostra el PP d’Eduardo Zaplana, el 25 de juliol de 2001 la Generalitat va emetre la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) favorable del Pla Eòlic Valencià, sense fer cap estudi fora dels despatxos de l’Agència Valenciana d’Energia  i s'aprovà l’endemà 26 de juliol (DOGV Núm. 4.054 de 31.07.01). La convocatòria pública per adjudicar-lo es va publicar en l’Ordre de 31 de juliol de 2001 (DOGV 02.08.01).

 

6.9 Any 2002

L’11 de gener es va conéixer l’adjudicació del PEV, els grups empresarials encapçalats per IBERDROLA, ELECNOR i ENDESA van aconseguir el 87% dels parcs eòlics valencians. La Generalitat va fer públiques les seues previsions que l’eòlica mobilitzaria una inversió total de 1.200 milions d'euros que costarien construir les 15 zones eòliques licitades.

 

6.10 Any 2003

Publicaren els avantprojectes dels parcs eòlics de totes les zones, excepte de la 14 i la 15 que es publicaren l’any següent. Després d’un any de polèmiques, el 25 de febrer de 2003 la Generalitat aprovà l'adjudicació de les 15 zones eòliques que integraven el Pla Eòlic Valencià (DOGV 27.02.03). Els parcs es van atorgar als amics i als que més aportaren als foscos “interessos” del “Molt Honorable”. Van anomenar Antonio Cejalvo Lapeña (Ⴕ 2024) com a director general d’Energia de la Generalitat Valenciana.

 

6.11 Any 2004

Mitjançant el Reial decret 436/2004 de 12 de març s'establia l'obligatorietat de comprar l'energia elèctrica que es generarà en instal·lacions d’energies renovables i una retribució regulada a partir d'una tarifa de referència. Es van publicar les declaracions d’impacte ambiental dels parcs eòlics de les zones 1, 2 i 3 i es van aprovar els plans especials d’eixos parcs 21 de juny de 2004 (DOGV 5045, pàgina 25541). El 17 de juny de 2004 es va sotmetre a informació pública la documentació de la zona eòlica 14. El dia 21 de juliol de 2004 es van remetre els avantprojectes de cadascun dels parcs eòlics i les declaracions d’impacte ambiental de la zona 3 (DOGV 5045, pàg. 25541). El 19 d'octubre de 2004 s'aprova el Pla Especial de la Zona 3 que donava el vistiplau per a començar les obres del parc eòlic, tot i que estava enmig de l'IBA 149 dels “Ports de Morella”, que devia convertir-se en ZEPA i llavors no podria tenir un parc eòlic. La Coordinadora contra la Zona 15 va recollir més 21.000 signatures i presentaren 14.000 al·legacions contra el projecte. Denunciaren que no hi havia un estudi previ del vent que hauria de ser imprescindible i que les mesures correctores de les desfetes ambientals eren ridícules. El mes de novembre la Plataforma DES organitzà una marxa al pic del Teix a Requena, per a denunciar les afeccions del PEV a les serres de la Plana d’Utiel.

 

6.12 Any 2005

A les zones 1, 2 i 3 hi havia molta pressa per a inaugurar els primers parcs eòlics i no es va respectar la legislació. Aprovaren definitivament els plans especials i la Declaració d’Impacte Ambiental de les zones 1, 2  i 3 en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, l’11 de gener de 2005, a la pàgina 6 i al DOGV 5128, del 4 de novembre de 2005. Tots els parcs de les zones 1, 2 i 3 van rebre l’autorització administrativa excepte el Pla d’Embalagué, a la zona 3, que hagué d’esperar fins a febrer de 2006. El més greu és que obtingueren autorització per a obrir quan encara no s’havien presentat els estudis perceptius, entre ells un tan important com era la DIA, per tant, sense obrir un termini per a presentar al·legacions.

El 22 d’abril es van presentar dotze declaracions d’impacte ambiental complementàries, figura inexistent en la legislació i de legalitat dubtosa, més quan modificaven substancialment les DIA originals. Com la bretolada fou tan grossa no les publicaren fins dos anys més tard, al DOGV 5447 del 9 de febrer de 2007, no fora cosa que algú espavilat s’assabentarà i ho denunciarà.

Fins al 4 de novembre, quatre mesos després de la inauguració, no es va publicar la DIA definitiva dels parcs de la Todolella. Com no es respectaren els procediments, tàcitament donaren carta blanca als promotors per a fer malifetes com que part dels generadors del parc de Folch I, a la Zona 3, estaven a menys de mil metres de distància de Castellfort i uns altres estaven enmig d’un assagador. Era evident que per a l’administració de Zaplana tot eren tràmits sense importància, l’únic objectiu era ficar en producció els parcs eòlics, encara que això implicarà incomplir la llei. Aquestes modificacions i publicacions endarrerides eren un menyspreu al dret a la informació de la ciutadania i demostraren que els polítics corruptes eren molt més llestos que els ecologistes, perquè incomplien la llei i ningú s’adonava. A banda de demostrar la poca preparació dels ecologistes també va quedar clar i ras que cap organisme de l’administració vetllava per la defensa de la legalitat.

En la Zona 2 sols donaren tretze dies de termini per a presentar al·legacions, que finalitzà el 4 de maig. El 17 de maig atorgaren l’autorització administrativa per a obrir-los i els va inaugurar el president de la Generalitat el 30 de juny. En la Zona 5 es van publicar les declaracions d’impacte ambiental dels parcs eòlics de la Zona 5 amb la resolució 21 de setembre 2005, expedient 028/02-AIA; publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana DOGV 5112). A la zona 6 es va aprovar el pla especial de tots els parcs, excepte del parc de l’Alt dels Coloms.

El 21 de juliol es va publicar el Pla d’Energies Renovables d’Espanya 2005-2010 per a promoure el foment de les energies renovables i reduir la dependència energètica exterior. Tenia com a objectiu cobrir el 12% de l’energia consumida a tot l’estat en 2010 mitjançant energies renovables. Pretenien augmentar la generació elèctrica amb renovables fins a un mínim del 29,4% del total i assolir un 5,75% de consum de biocarburants en el transport. Va establir l’objectiu que en 2010, un 12% del consum total d’energies a l’estat fora d’origen renovable, equivalent a 16,6 tep. 

Marxa al pic del Teix, Requena, novembre 2006

6.17 Any 2006

El 21 de març entrava en funcionament el primer parc eòlic del País Valencià, fou el de Manzanera que pertanyia a la zona 2 i només tenia 17 generadors amb una potència total de 25,50 MW instal·lats. El mes de setembre entraren en servici les primeres turbines de la Zona 1. En eixe moment tot el que tenia previst el PEV implicava la construcció d’un total 1.757 generadors eòlics, repartits entre 56 parcs, la seua potència instal·lada haguera significat 2.277,61 MW.

Demostrant la voluntat de limitar la capacitat de reacció i la participació ciutadana, el 26 de juliol es va sotmetre a informació pública el Pla Especial de la Zona 9. Donaren un termini d’un mes per a presentar al·legacions al Pla i a la Declaració d’Impacte Ambiental, en el mes d’agost! En protesta la Plataforma contra la Zona 9 va enviar una queixa al Comité de Peticions del Parlament Europeu. El 26 de setembre la Plataforma de la Zona 9 amb la intenció d’obrir-se a tots els col·lectius comarcals es va transformar en la Plataforma per un Desenvolupament Eòlic Sostenible (DES). L’Objectiu era poder coordinar les actuacions de totes les associacions de la Comarca de la Plana d’Utiel-Requena contràries al Pla Eòlic Valencià. En un primer moment el formaren Terra Viva, G.A.M, Grupo Scout “El Castillejo”, Projecte Avalon, Associació “Lobo Azul”, Associació de Veïns de Requena, Associació de Dones pel Dret, el Club muntanya/escalada “Los Pichones”, CAT Arrabal Teatro, Associació Juvenil El Tejo, Societat Valenciana d’Ornitologia, Club d’Escac, PSOE-PV (Requena), Organització Independent Valenciana O.I.V., Esquerra Unida, així com persones a títol individual i propietaris de terrenys afectats. El 29 de juny de 2006, s'aprova el Pla Especial de la Zona 10, que afecta l'IBA 158 (Falçs del Cabriol i del Xúquer).

Feia menys d’un dany que estava en producció el parc de Torremiró de Morella, quan el mes de novembre moriren nou voltors segats per les aspes dels generadors eòlics.

En la Zona 6 es van fer modificacions substancials dels avantprojectes sense tornar a obrir un procediment d’informació pública. Eliminaren una subestació, canviaren el recorregut de les línies elèctriques, es va eliminar un parc i eixa potència es va afegir a un altre. Crearen un nou parc, l’Alt Palància II, es van augmentar el nombre de turbines i la potència, ocuparen una via pecuària i canviaren el traçat de les pistes. En la DIA s’assenyalava que faltaven nombrosos estudis i informes que eren obligatoris per llei. De fet, el parc de Cerro Rajola no tenia el tràmit d’aprovació, supervisió i vistiplau de la Direcció General del Medi Natural! 

6.18 Any 2007

Quan es va conéixer el gran empastre que significava el PEV!

La facturació de les empreses eòliques d’aquest any va ascendir als 2.200 milions d'euros, dels quals 900 milions corresponien a les primes al sector que atorgava l’estat i que eixien dels rebuts que pagàvem els consumidors (Expansió: 13 de març de 2007).

El mes de febrer es van organitzar unes Jornades sobre Energia Eòlica i conservació de la Natura a Vitòria-Gasteiz que organitzà la Plataforma per a la Implantació de l’Energia Eòlica a Euskadi. En elles es reuniren cent vuitanta persones que pertanyien als grups ecologistes i naturalistes de tot l’estat. Entre les conclusions acordaren demanar a l’administració l’elaboració d’un estudi sobre l’afecció dels generadors eòlics en la biodiversitat i mentrestant no estiguera conclòs que es paralitzarà la construcció de més parcs eòlics. Que la creació de parcs eòlics necessitava el consens de la població i administracions sense permetre imposicions per part de les empreses promotores. Es va deixar clar i ras que els parcs eòlics eren incompatibles amb els espais protegits, llavors devia exigir-se l’elaboració d’estudis d’impacte ambiental rigorosos i que el paisatge era bé d’interés comú reconegut per la Convenció Europea del Paisatge de Florència, en l’any 2000, llavors calia protegir-lo.

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana del 27 de febrer publicà el Decret 25/2007, de 23 de febrer, mitjançant el qual es declarava Paisatge Protegit la Serra del Maigmó i la Serra del Cid, això implicava que tres parcs eòlics de la zona 15 no es podrien instal·lar.

L’1 de març, la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat va entregar un informe sobre l’impacte ambiental del PEV als parlamentaris europeus que anaren a Benissa a investigar irregularitats urbanístiques.

El 21 de març es va presentar una denúncia contra el PEV davant els tribunals europeus, fou la 2007/4327 SG(2007) A/2551/2. La Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme va acceptar obrir investigació als cinc parcs eòlics de la zona 3, en resposta a la denúncia presentada per la Plataforma Cívica en Defensa a les Agressions a l'Espai Natural de Vilafranca. El mes de novembre fou l’Associació per al Desenvolupament Eòlic Sostenible (ADES) la que presentà una altra denúncia davant el Parlament Europeu que va admetre a tràmit.

A Requena es reuniren bona part dels grups i plataformes que s’enfrontaven al PEV per ajuntar esforços. Estigueren representats la Plataforma Desenvolupament Eòlic Sostenible (Zona 9), la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat (Zona 14), la Societat Valenciana d'Ornitologia, l’Associació Ibèrica 2000 o l’Associació Paisatges d'Alpont (Zones 7 i 8), Comarca dels Ports-Vilafranca (Zona 3) i alguns propietaris afectats per la Zona 6.

Amb el Reial decret 1028/2007, de 20 de juliol, es va establir el procediment administratiu per a la tramitació de les autoritzacions d’instal·lacions de generació elèctrica marines, era la legislació necessària per a implantar l’energia eòlica marina.

Els membres opositors a la Zona 3 denunciaren davant la Fiscalia General de l’Estat que els cinc parcs eòlics: Folch I, Folch II, Arriello, Las Cabrillas i Plá d´Embalagué, en realitat era un fraccionament de dos únics parcs. Els molins estaven a menys de 2.000 metres de distància i a més buidaven l’energia produïda a la mateixa central de transformació, quelcom meridianament contrari a la normativa vigent per a definir un parc eòlic.

El síndic de greuges va demanar al Consell que declararà la zona 14, del Comtat-Marina Alta,  com "no apta" per la generació eòlica perquè anava damunt de sòl forestal de protecció, per la gravetat dels seus impactes i per haver-se dissenyat sense els estudis requerits per la legislació. També va recomanar a Conselleria que aturarà les obres en la Zona 3 perquè estaven fent malbé jaciments arqueològics, béns etnològics i paleontològics en la construcció d’eixos parcs eòlics, quan li contestà insolentment l’administració, es va limitar a dir que ja havien acabat les obres.

Tot mentre continuava el ball de canvis, vendes i compres entre les empreses adjudicatàries dels drets eòlics. El Grup Guadalaviar Consorcio Eolico SA va vendre els seus drets a ACCIONA Energia. El problema va ser que la subrogació mai es va publicar al DOGV, quelcom obligatori segons l’article 52 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, sobre el Règim Jurídic de les administracions públiques.

En l’acte del traspàs hi assistiren el president de la Generalitat Francisco Camps i per part d’ACCIONA anà el vicepresident Juan Ignacio Entrecanales. El president de la Generalitat fent gala de les bondats del PEV digué que les eòliques invertirien a casa nostra 2.000 milions d’euros i crearien 2.000 llocs de treball. Quelcom curiós, un lloc de treball costava un milió d’euros! Quan es va calfar llançà el joc fora dient: “El PEV evitarà el consum de 10 milions de barrils de petroli i cada any evitarà l’emissió de 2,1 milions de tones de CO₂”.

Foto de Miguel Agueras a Torremiró

Mentrestant la crua realitat de la greu mortalitat que provocaven els parcs eòlics a les comarques del nord es feia patent. Sols el mes de març a les turbines que tenia RENOMAR als parcs de la Todolella havien mort tretze voltors (Gyps fulvus) i un gamarús (Strix aluco). Entre el parc de Manzanera de la Zona 2 i els de la Todolella de la Zona 1, en menys d'un any des que havien entrat en funcionament, havien mort 51 voltors. El mes de setembre aparegué el butlletí número quatre de la Plataforma Eòliques No de la Zona 3, en ell asseguraven que ja havien detectat més de cent voltors morts. El col·lectiu ecologista Ibèrica 2000 va assegurar que les empreses adjudicatàries havien donat instruccions als seus treballadors perquè ocultaren qualsevol despull d’ocells morts als parcs eòlics. Llavors la Generalitat anuncià que anava a buscar solucions, unes mesures que havia d'haver previst en el disseny o detectat en les declaracions d'impacte ambiental. Tot això demostrava que les coses no s'havien fet com exigia la llei.

El 17 de desembre la Generalitat va publicar les declaracions d’impacte ambiental de les zones 10, 11 i 12. En ella continuaven fraccionant un mateix parc, perquè el parc eòlic de Boira amb 25 molins i 50 MW i el de Villanueva amb 23 aerogeneradors i 46 MW compartien  la mateixa subestació elèctrica. Allí anaven a instal·lar uns generadors amb una torre de 169 m, un diàmetre del rotor de 71 m, la zona que agranaven les pales en rotació era de 3.848 m². El document tot i arreplegar les grans afeccions mediambientals que provocarien els aerogeneradors en les tres zones, reconeixent que l’estudi de vent no s’havia fet prèviament i que el de mortalitat de fauna i de la biodiversitat eren deficients, malgrat això l’AVE donà el vistiplau per a la seua construcció.

Els promotors i la Generalitat acordaren que els molins que no es podrien instal·lar en la Zona 14, donada la forta resistència ciutadana encapçalada per la Coordinadora Eòlica del Comtat, els durien a la Serrania 28 turbines, a la Zona 7 on l’oposició era mínima donada la crítica despoblació d’eixes envellides poblacions.

En tardor de 2007, al Club de Debat Levante es va organitzar una taula redona sobre el PEV. En ella es deixà clar i ras que els dirigents del País Valencià practicaven la política dels fets consumats. Feien lleis positives per a millorar el nostre país, però també autoritzaven activitats lucratives que contravenien eixes normes, llavors s’oblidaven de la legislació i es donava suport total a l’especulació. Aquestes reflexions les feia Vicent Àlvarez, Vocal del Consell Valencià de Cultura que hi va assistir al debat. Concloïa que el Pla Eòlic Valencià del PP s’estava duent endavant en contra de la legislació i del trellat, perquè afectava molt negativament el nostre territori, degradant-lo, llavors calia revisar-lo i fer-ne un de nou.

El cúmul d’irregularitats provocaren que la Comissió Europea obrirà una investigació, segons el seu informe el Pla Eòlic Valencià a més d’incomplir moltes normatives mediambientals atemptava contra el blanqueig de capitals i la tramitació administrativa era contrària a les normes de la Carta de Drets Fonaments Europea.

 

6.19 Any 2008

El 4 de febrer es va aprovar la DIA de la zona 7. Juan Cotino tingué vista, poc abans de la crisi va vendre la seua participació en SEDESA una de les adjudicatàries del PEV que sols significava uns 100 MW a ENDESA. A canvi, la seua família obtingué una plusvàlua de 39,3 milions d’euros!

Es va publicar un manifest en Defensa de la Xarxa Natura 2000 davant les agressions del Pla Eòlic Valencià que signaren les següents associacions: CÀDEC, TALLER DE GESTIÓ AMBIENTAL, S.L., AVAFES-València, Ecologistes en Acció de La Serrania, Centre de Estudis de la Serrania, Taller de Ecologia de Gernika, Grup Ornitològic Texepetxa, Col·lectiu Avinsilona de Vallibona, Colla Muntanyenca del Campello, GURELUR, ADEGA-Associació per a la Defensa Ecològica de Galicia, Associació Xarxa Muntanyes, el Grup Naturalista Hontza, Associació Mediambiental Izate, ADENE-Associació per a la Defensa de la Naturalesa d’Énguera, La Colla de Dimonis de Massalfassar, Ibèrica 2000, Associació Naturalista d’Aiora i la Vall (ANAV), Colla Ecologista "L'Arrel", Els Verds Esquerra Ecologista, Plataforma per a la Ubicació Racional Energia Eòlica Zona 13, el Centre Excursionista d'Ontinyent, Verd-Cel, Banusaïdi contra l'amnèsia col·lectiva de Beneixida, Grup d'estudi i protecció dels rapinyaires (GER), Grup per a l’Estudi i Conservació dels Espais Naturals (GECEN), Associació Ecologista Solidaria "Kima Berdea", Plataforma Rural del País Valencià, Noguera A.D.R. Cooperativa Verda, Ecologistes en Acció la Serrania, Gruo Ecologista GELIBRE de l’Atzúvia, Xúquer Viu, GECEN Castelló, Colla Ecologista la Carrasca - Ecologistes en Acció Alcoi, el Centre Excursionista de València, el Grup d’Activitats Mediambientals GAM, Colla Excursionista i Ecologista d'Anar per Casa d'Alcàsser, Associació de Discapacitats Re-Capacita i el Club D'Atletisme de Meliana.

El mes de febrer Conselleria contestà un pregunta de Víctor Olmos d’ADES sobre la mortalitat d’aus als parcs eòlics valencians, li contestaren que en data de 22 de gener, als parcs eòlics de les zones 1, 2 i 3 havien trobat morts per col·lisió amb les turbines un total de 177 voltors, una àguila serpera, una àguila calçada (Hieraaetus pennatus), un milà negre (Milvus migrans), un altre milà sense poder especificar la seua espècie i un gamarús. El grup GECEN va presentar una denúncia a Fiscalia per la mortalitat d’aus als parcs eòlics dels Ports i de l’Alt Maestrat que impulsaren l’obertura d’una investigació, el mes de març.

A finals d’any l’Agència Valenciana de l’Energia va tancar el termini per a presentar ofertes d’ampliació dels parcs eòlics de la comarca els Ports. Es presentaren RENOMAR, IBERDROLA, ACCIONA i ENERGIAS RENOVABLES VALENCIANA, a més de la Unió Temporal d’Empreses (UTE) que formaren UNIÓN FENOSA RENOVABLES, GEFESA ENERGIA, EDISA i la CAM.

 

6.20 Any 2010

La Secció Primera del Tribunal Superior de Justícia de la CV va dictar sentència anul·lant el PEV, gràcies a la denúncia d’Acció Ecologista AGRÓ. Va reconèixer el fraccionament il·lícit dels parcs, per a no excedir de 50 MW i passar a dependre del ministeri. L’empresa PROYECTOS EÓLICOS VALENCIANOS havia centralitzat els parcs del Mazorral, Cerro Rajola, Alt Palància I i II a més de l’Alto de las Casillas I i II en una única subestació de transformació, per la qual cosa tots els generadors pertanyien a un sols parc amb una potència de 200 MW.

 

6.21 Any 2012

En el primer Reial decret llei de l’any, l'RDL 1/2016, que publicà el govern de Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 1955) i el ministre José Manuel Soria López (Las Palmas de Gran Canaria, 1958) van decretar la moratòria a les energies renovables. Per a satisfer els interessos dels hòldings energètics llevaren les primes a la producció i a l’autoconsum, això provocà greus pèrdues i fallides a moltes empreses i particulars que invertiren en l’eòlica i la solar.

 

6.22 Any 2016

El mes de gener el Govern de l’estat va acabar amb els quatre anys de moratòria de projectes de plantes de renovables i tornaren a obrir les subhastes de renovables.

 

6.23 Any 2019

Mitjançat el Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, es van prendre mesures per a combatre l'emergència climàtica i impulsar les energies renovables.

 

6.24 Any 2020

El Decret llei 14/2020, de 7 d'agost, del Consell, va prendre mesures per a accelerar la implantació de les energies renovables a conseqüència de l'emergència climàtica i la necessitat d’una reactivació econòmica urgent. La Generalitat inicià els tràmits per ampliar tres parcs eòlics NOUS amb una potència global de 86,25 MW, en la zona eòlica 2 que proposà l’empresa MED WIND ENERGY SL, de Fernando Roig.

 

6.25 Any 2022

La producció eòlica a l’estat fou de 61.069 GW/h, la qual cosa implicava un 25% del MIX global d’energies produïdes.

 

6.26 Any 2023

ACCIONA va comprar l’empresa RENOMAR, propietat de Fernando Roig. Aquest exercici, l’energia eòlica va produir més 30.000 MW de potència, convertint-se en la primera font de generació, cobrint el 24% de la demanda de tot l’estat. Eixe any teníem 22.042 aerogeneradors repartits en 1.345 parcs eòlics i la seua producció era equivalent al 0,50% del PIB de l’estat, aportant 4.012 M€ directes. Aquesta producció va estalviar 32 milions de tones de CO₂. Aquestes dades convertien Espanya en el quint país mundial en potència instal·lada i el segon europeu, sols per darrere d’Alemanya. Mentrestant, els parcs eòlics valencians tenien una potència instal·lada de 1.239 MW repartida en 39 parcs eòlics, ordenats per la data d’entrada en producció:

 

Parc / Municipi / Producció MW / Empresa

La Cabrera / Bunyol / 2,64 MW / ACILOE

La Cabrera II / Bunyol / 14,45 MW / ACILOE

La Cabrera Ampliació / Bunyol / 3.40 MW / ACILOE

Arriello / Castellfort / 49,50 MW / RENOMAR

Folch II / Castellfort / 15 MW / RENOMAR

Manzanera / Olocau del Rei / 25,50 MW / RENOMAR

Mola de Todolella / Olocau del Rei / 40,50 MW / RENOMAR

Refoyas / Forcall i Todolella / 49,50 MW / RENOMAR

Torre Miró I / Morella / 49,50 MW / RENOMAR

Torre Miró II / Morella / 49,50 MW / RENOMAR

Alto de las Casilllas / Barraques i Viver / 30 MW / ENEL GREEN POWER ESPAÑA S.L.

Alt Palància I / Barraques i Viver / 26 MW / PROYECTOS EÒLICOS VALENCIANOS

Alt Palància II / Barraques i Viver / 46 MW / PROYECTOS EÒLICOS VALENCIANOS

Cabrillas / Portell de Morella / 28,50 MW / RENOMAR

Folch I / Castellfort / 49,50 MW / RENOMAR

Mazorral i Rajola / Barraques i el Toro / 28,05 MW / PROYECTOS EÒLICOS VALENCIANOS

Plá d’Embalagué / Portell de Morella / 37,50 MW / RENOMAR

Alto Casillas II / Pina de Montalgrao / 30 MW / ENEL GREEN POWER ESPAÑA S.L.

El Mulatón / Aiora / 38 MW / CORPORACIÓN ACCIONA EÓLICA

La Solana / Aiora / 44,20 MW / CORPORACIÓN ACCIONA EÓLICA

Rincón del Cabello / Aiora / 40 MW / CORPORACIÓN ACCIONA EÓLICA

Alt Palància III / Barraques i Viver / 32 MW / CORPORACIÓN ACCIONA EÓLICA

Boira / Xarafull / 34,50 MW / ACCIONA EÓLICA DE LEVANTE

Cerro de la Nevera / la Iessa, Xelva i Andilla / 31,50 MW / RENOMAR

Las Bodeguillas / Aiora / 36,55 MW / CORPORACIÓN ACCIONA EÓLICA

Losilla / Aiora / 24 MW / ACCIONA EÓLICA DE LEVANTE

Peñas de Dios I / Andilla / 39 MW / RENOMAR

Peñas de Dios II / Andilla, Xelva i Calles / 28,5 MW / RENOMAR

Villanueva I / Xarafull / 48,30 MW / PARQUES EÓLICOS DE VILLANUEVA S.L.U.

Villanueva II / Xarafull / 18,40 MW / PARQUES EÓLICOS DE VILLANUEVA S.L.U.

Benalaz I / Énguera / 37,50 MW / ACCIONA EÓLICA DE LEVANTE

Benalaz II / Énguera / 3 MW / ACCIONA EÓLICA DE LEVANTE

Benalaz III / Énguera / 13,50 MW / ACCIONA EÓLICA DE LEVANTE

El Viudo / la Iessa / 40 MW / SANTA CATALINA, S.L.

El Viudo II / la Iessa / 26 MW / SANTA CATALINA, S.L.

Muela de Santa Catalina-Cerro Negro / Ares dels Oms / 25,50 MW / SANTA CATALINA, S.L.

Salomón / Énguera / 37,5 MW / ACCIONA EÓLICA DE LEVANTE

Cerro Negro / Ares dels Oms / 16 MW / SANTA CATALINA, S.L.

Cofrents / Cofrents / 50 MW / PARQUE EÓLICO COFRENTES SLU

 

7            Esclafit de la bombolla eòlica

7.1 La demanda cau

El model actual de generació renovable és l’anomenat Renovable Elèctrica Industrial (REI) que es basa en un desplegament massiu d'aerogeneradors i parcs fotovoltaics. Té una viabilitat tècnica prou dubtosa perquè no hi ha demanda per a totes les noves instal·lacions elèctriques que es projecten. Les dades de la Xarxa Elèctrica Espanyola són clares, el consum elèctric anual a Espanya va tocar sostre en 2008 amb 281.000 GW/h, equivalent a una potència mitjana de 32 GW. Des d’aleshores la demanda ha minvat i en 2022 el consum es va situar en 250.500 GW/h, l’equivalent a 28,6 GW de potència mitjana. Entre les causes que han provocat la baixada de la demanda està una millora de l'eficiència, la caiguda del consum industrial i l’augment exponencial de l'autoconsum.

 

7.2 Els nous models d’aerogeneradors tenen massa avaries

En 2023 va esclatar la crisi de l’energia eòlica perquè bona part dels fabricants trobaren dificultats tècniques a l’hora de desenvolupar aerogeneradors molt grans per aconseguir produir més la potència. Les pressions per a guanyar quota de mercat els obligaren a llançar equips sense que tingueren prou temps per a testar-los. Els problemes de les turbines massa grans obliguen els fabricants a construir uns equips reforçats, fets de titani i fibra de carboni, però això és caríssim.

Els nous aerogeneradors d’entre 5 i 7 MW de potència començaren a patir greus fallides a les aspes que massa sovint provocaven afeccions estructurals a l’aerogenerador, després d'uns pocs anys de funcionament. SIEMENS-GAMESA hagué de reconéixer que les avaries afectaven entre el 15 i el 30% del total de 132 GW de potència eòlica que havien instal·lat a tot el món. Aquesta empresa resultant de la fusió entre la filial eòlica alemanya i l'espanyola GAMESA, va anunciar un pla de rescat per part de la seua matriu alemanya per valor de 15.000 milions d'euros. El Grup, des que els alemanys prengueren el control, travessava greus dificultats tècniques i financeres que li havien provocat pèrdues de 4.000 milions d'euros, a més tenien previst perdre uns altres 2.000 milions més.

El grup danés ORSTED que era principal fabricant de turbines eòliques marines anuncià la dimissió dels seus alts directius, l'abandonament d'un projecte per a construir un parc eòlic marí a Noruega i la retirada d’un altre en construcció enfront de les costes de Nova Jersey. Al Regne Unit, les licitacions per a construir nous parcs eòlics al Mar del Nord s’hagueren de cancel·lar perquè no van rebre cap oferta. L'elèctrica japonesa SKIKOKU ELECTRIC POWER i la refineria ENEOS HÒLDINGS rebutjaren fer un parc eòlic marí a les costes de Taiwan, perquè la rendibilitat del projecte no estava assegurada. Fins i tot els xinesos de Xinjiang Goldwind Science & Technology Co publicaren resultats trimestrals amb un descens del 98% dels beneficis. Però continuaven guanyant mercat gràcies als preus baixos de la seua producció per suport del seu govern, i a comptar amb un mercat molt més gran que l’occidental.

Darrere d’aquestes dificultats generalitzades a tot el sector hi havia diversos factors: les dificultats de subministraments de matèries primeres i la consegüent pujada de preus, a més dels tipus d'interés elevats i la crisi inflacionista. Els constructors es queixaven d’entrebancs ecològics que els obligaven a fer planificacions i construccions molt acurades, tot mentre la lentitud dels tràmits administratius retardaven la connexió dels nous parcs a la xarxa elèctrica, llavors la seua entrada en producció.

 

7.3 No es pot emmagatzemar l’energia

Els sistemes REI tenen el problema que la seua generació que depén del vent és intermitent, en els moments que no produeixen cal substituir-los pels mètodes tradicionals. Encara hui no tenim desenvolupada tecnologia a preus assequibles per a un emmagatzematge massiu mitjançant bateries. Com a mostra tenim el projecte de NATURGY que vol invertir 117 milions d'euros en un sistema d'emmagatzematge de 290 MW/h i aquesta quantitat sols pot cobrir una mitjana de 36,5 segons del consum total d'Espanya que és de 28,6 GW. Fer un sistema de bateries que poguera garantir un dia de consum mitjà d’uns 686 GW/h per a tot l’estat costaria uns 277.000 milions d'euros. Construir una xarxa de sistemes d’emmagatzematge per a garantir el subministrament de vint-i-vuit dies requeriria una inversió de 7,75 bilions d'euros. De moment, tampoc és viable construir xarxes d’interconnexió de llarga distància perquè les pèrdues serien prohibitives i augmentaria exponencialment la dificultat de mantenir la sincronia de la xarxa.

El doctor en física teòrica Antonio Maria Turiel Martínez (Lleó, 1970) està convençut que l'actual desplegament massiu de renovables REI és una bombolla, que sols es podrà mantenir poc temps, fins que s'acaben els fons NEXTGENERATION i s'esgote la inèrcia actual. Mentrestant la principal  preocupació del capital no pas serà el Canvi Climàtic, sinó la crisi energètica que s’albira. 

8 La següent fase, l’eòlica Marina

En 1991 es va instal·lar la primera turbina eòlica marina que dissenyaren a Dinamarca, mesurava entre 20 i 30 metres, tenia pales d'uns pocs metres de llarg i la seua potència no superava els 300 kW. Pot ser una bona font de producció d’electricitat sense produir CO₂, tot i que la por que tenim ecologistes i naturalistes és que l’eòlica marina es faça igual de mal que s’ha fet l’eòlica terrestre a casa nostra. Sense respectar lleis i procediments, buscant omplir les butxaques d’empresaris i polítics, tornarem a repetir el desgavell del PEV.

Segons Greenpeace en el document “Viento en popa” (2003), els països ibèrics tenen un alt potencial eòlic marí, amb aerogeneradors d’entre 2 i 5 MW es podrien produir 10.000 MW al Golf de Cadis, als dics dels ports 500 MW, en la Costa cantàbrica 500 MW, en la costa mediterrània 10.000 MW i a les illes diversos centenars. Amb una inversió de 30.000 milions d’euros es podria arribar a produir entre 20 i 25.000 MW en 2030 que podrien generar 62.500 kWh/any i això equivaldria a reduir el vessament de 25 milions de tones mètriques per any de CO₂.

Parc eòlic marí a Malmö, Suècia. Arxiu RMiB

La tecnologia dels generadors marins també han evolucionat cap al gegantisme, la turbina eòlica de GENERAL ELECTRIC Haliade-X té uns 260 metres d'altura i pales de més de 100 metres de llarg amb les quals pot generar 12 MW de potència. SIEMENS GAMESA ha desenvolupat l’aerogenerador marí SG 14-222 DD que té més de 250 metres d'alt, pales de 108 metres i un rotor de 222 metres de diàmetre, es preveu puga produir fins als 14-15 MW de potència.

Per a desenvolupar l’eòlica marina sols cal redactar un pla estatal. Per a implantar-la caldria garantir la nul·la afecció als recursos pesquers, a espècies sensibles com els ocells marins, els peixos, els fons marins i les costes. També seria necessari modificar les cartes nàutiques i fer campanyes de sensibilització de la ciutadania i el turisme.

A partir de 2021 s’han impulsat els estudis per a desenvolupar aerogeneradors flotants. L’empresa malaguenya ENEROCEAN ha dissenyat una plataforma flotant amb dues turbines de 6 MW cadascuna que està provant a Gran Canària. Amb un pes de 40 tones pot eixir de qualsevol port i es deixa surant a una profunditat d’entre 35 i 300 m. En 2021 IBERDROLA començà a treballar en la instal·lació del primer parc eòlic marí flotant de l’estat, amb una inversió prevista de 1.000 milions d’euros per a construir un parc de 300 MW i amb una entrada en funcionament prevista per a 2026. També s’està assajant amb plataformes en rotors múltiples, en les quals el moviment de diverses pales menudes sumen potència per a menjar un rotor gran. 

9                 Conclusions

Com a premissa aclaridora cal recordar que ecologistes i naturalistes són francs defensors de les energies renovables i reconeixen l’eòlica com una de les principals ferramentes per a la descarbonització i la reducció d’emissions de CO₂. El problema va ser el PEV, un pla dissenyat exclusivament perquè guanyaren molts diners les grans corporacions i alguns polítics corruptes.

Què fou primer l’ou o la gallina? Les corporacions o els dirigents polítics? Dona igual saber qui fou el primer a adonar-se del negoci que s’amagava darrere de l’energia eòlica. El que és ben cert és que els principals grups empresarials, els mateixos responsables que havien guanyat molts diners contaminant i provocant el canvi climàtic van saber aprofitar el vent de cua eòlic. Tintaren de verd les seues negres empreses i dissenyaren un negoci redó, el Pla Eòlic Valencià (PEV) i comptaren amb el suport incondicional dels polítics del Partit Popular.

El sistema capitalista va bolcar-se en implantar un nou negoci basat a industrialitzar un sòl de molta qualitat ecològica, però amb valor econòmic nul. El sòl de la part alta de les nostres muntanyes no tenia cap valor econòmic, llevat de l’ocasional producció d’explotacions forestals. Amb el PEV els van permetre omplir-lo amb aerogeneradors que sols requerien una forta inversió inicial en equipaments, després sense quasi necessitar mà d’obra produirien 25 o 30 anys. El millor de tot és que l’eòlica era una energia dopada, cal recordar que el Pool Elèctric estigué molt temps pagant el preu a tota la producció elèctrica igual al cost de la font més cara que entrarà en subhastes diàries. Sens dubte cobrar el kW/h eòlic al preu de produir cremant gas era el negoci del segle.

L’eòlica és una energia verda molt interessant per aconseguir l’abandó dels hidrocarburs si s’haguera implantat amb sentit comú i no com a un negoci versemblant a una estafa. Es devien haver acostat els generadors als principals centres de consum per a reduir despeses en instal·lacions de transport i les pèrdues consegüents evitant destrosses ambientals. Mai devien haver despullat les poblacions de l’interior del País Valencià de l’únic patrimoni que els quedava, el paisatge i la natura. Un sistema lògic implicaria diversificar aerogeneradors menuts combinats amb plaques solars en polígons industrials, cobrint totes les teulades o infraestructures.

Els nostres polítics van demostrar que tenien molta cobdícia i molt poca capacitat de gestió. Els dirigents del Partit Popular de València feren el que millor sabien fer, privatitzaren el patrimoni de tots i aprofitaren l’ocasió per a fer-se rics. Van dissenyar un Pla Eòlic Valencià sense respondre a un pla energètic global que haguera sigut el lògic. Ni tan sols es preocuparen en fer mapes de vents, anaven tan sobrats que pensaren que on més devia bufar el vent era a totes les muntanyes de l’interior i es llançaren a delimitar una àrea eòlica per a cada serralada.

En realitat no tenien gens d’interés a aprofitar l’energia del vent, més bé en promoure el negoci d’uns grans grups empresarials que eren conscients que els principals beneficis eren les primes que cobrarien de les administracions, no pas la producció del mateix vent. Els polítics sabien que un percentatge d’eixos beneficis “caiguts del vent” anirien directament a les seues butxaques i a la caixa B dels seus partits.

Els governants autonòmics sols havien de tindre cura en vendre el negoci eòlic a la societat, i amb pintura verda era molt fàcil. Mentrestant devien evitar els entrebancs de la legislació i la burocràcia als grans grups empresarials que millor pagaren. Convéncer els batles fou el més senzill perquè quasi tots pertanyien al mateix partit que governava la Generalitat. Els van prometre la lluna i els facilitaren quatre idees força perquè acabaren de persuadir els quatre veïns que no es refiaren. Van prometre que els molins omplirien de diners les corporacions i que crearien ocupació als pobles, el PEV significaria la revitalització de les envellides i despoblades terres de l’interior. Tot va ser un engany monumental, les promotores no pagaren el que devien en taxes municipals i no crearen cap lloc de treball en eixes poblacions. El vent era un negoci redó perquè estava totalment automatitzat, els pocs treballadors de manteniment sols havien de pujar de tant en tant i venien de les capitals, bona part de les tasques de control es feia en remot. En principi asseguraren als propietaris del sòl ocupat que cobrarien un milió d’euros anual per aerogenerador instal·lat, quan en realitat els pagaren 1.500 €/any, un 99,85% menys del que van prometre.

Explicar la desfeta del PEV és prou senzill, el capitalisme mai ha comptabilitzat el preu del paisatge, de l’aire net, dels embornals de CO₂, de les espècies en perill d’extinció, de l’esbarjo de la població, sols compten els diners que entren i ixen dels seus comptes privats. El PEV ha acabat convertint-se en un autèntic disbarat en el planejament i en l’execució, això sí, els polítics i les grans empreses tragueren sucosos ingressos que, massa sovint, han anat a paradisos fiscals. El negoci de les grans empreses que van contaminar amb les seues produccions tradicionals i ara muntant quatre molins, es presenten davant dels consumidors com a paladins de l’energia verda, de l’ecologia i de l’economia sostenible. En realitat no els interessa la responsabilitat social, sols els ingressos obtinguts amb l’espoli, abans amb el petroli i ara amb l’eòlica.

En 17 desembre de 2007 al diari LEVANTE EMV, Maria Josep Picó resumia magistralment la desfeta que significà el PEV: “La planificació per a l’aprofitament eòlic al nostre territori s’ha fet sense cap estudi preliminar rigorós sobre el règim de vents i el valor ambiental dels paratges que han d’acollir aquestes instal·lacions industrials. Aquesta imprevisió i falta de professionalitat de la Generalitat Valenciana ha esdevingut una autèntica barrera perquè les fonts energètiques no contaminants, aquelles que no emeten gasos d’efecte hivernacle ni escalfem l’atmosfera, puguen substituir d’altres més contaminants. Alhora, aquesta actitud també ha desembocat en què els parcs eòlics constitueixen autèntics atemptats ecològics a casa nostra i, en conseqüència, reben el rebuig social de les organitzacions conservacionistes”.

 

10            Fonts i referències

ACILOE:

https://aciloe.com/html/frames/frames00.html

Adjudicacions del PEV:

https://cincodias.elpais.com/cincodias/2002/01/12/empresas/1010846393_850215.html

https://www.avinsilona.cat/2008/eolic/eolic.htm

https://www.energias-renovables.com/eolica/cinco-consorcios-se-reparten-el-plan-eolico

https://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/empresesplaeolic.pdf

Antonio Turiel, l’esclafit de la bombolla dels generadors eòlics:

https://crashoil.blogspot.com/2023/08/castillos-en-el-aire.html

Corrupció Pla Eòlic:

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2018/05/22/vicente-jose-cotino-detenidos-trama-11943130.html

https://valenciaplaza.com/el-juicio-de-erial-visto-para-sentencia-zaplana-y-el-duelo-por-la-honorabilidad

https://www.aramultimedia.com/ca/la-detencion-de-zaplana-solo-es-la-punta-del-iceberg-de-la-corrupcion-eolica-valenciana

Crisi de l’energia eòlica

https://sinpermiso.info/textos/prevision-de-malos-tiempos-para-la-industria-eolica

https://www.mediapart.fr/journal/economie-et-social/281123/avis-de-gros-temps-sur-l-industrie-eolienne

Cotino:

https://www.elsaltodiario.com/corrupcion/cotino-coronavirus-brazo-corrupto-opus-dei-valenciano

https://www.diario.red/articulo/actualidad/los-arrepentidos-del-caso-erial-acorralan-a-eduardo-zaplana/20240418060000028968.html

Economia eòlica:

https://www.wind-energy-the-facts.org/parte-iii-la-economa-de-la-energa-eolica.html

ECOTÈCNIA:

https://www.diariorenovables.com/2016/05/primer-aerogenerador-espana.html

Els generadors eòlics no creen treball: 

https://www.eldiario.es/cantabria/ultimas-noticias/informe-banco-espana-constata-proyectos-eolicos-no-crean-empleo-municipios-afectados_1_9997817.html

ENEROCEAN:

https://elperiodicodelaenergia.com/enerocean-lanza-dos-proyectos-de-eolica-marina-flotante-en-gran-canaria-con-su-innovadora-plataforma-con-aerogenerador-doble/

Eòlic marí flotant d’IBERDROLA:

https://www.iberdrola.com/sala-comunicacion/noticias/detalle/iberdrola-proyecta-primer-parque-eolico-marino-flotante-escala-industrial-espana-inversion-superior-1-000-millones-euros

Fragmentació dels parcs eòlics:

www.aliente.org/stop-fragmentacion

GREENPEACE i l’eòlica marina:

https://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/other/viento-en-popa.pdf

Història de l’energia eòlica:

Joaquín Ortolà, Agència Valenciana de l’Energia. (2005) “Promoció d’Energia Eòlica. El Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana”.

Mártil De La Plaza, I. (2021) “Historia de la energía eólica: del origen a la II Guerra Mundial”. BBVA Open Mind.

https://www.bbvaopenmind.com/tecnologia/innovacion/historia-energia-eolica-origen-ii-guerra-mundial/

IBA ZEPA i els parcs eòlics:

https://www.avinsilona.cat/2008/eolic/eolic.htm

Lloguer eòlic:

https://www.endesa.com/es/prensa/sala-de-prensa/noticias/sector-energetico/3-por-ciento-produccion-alquiler-propietarios-parques-eolicos-caino-brancellao

Mapa Eòlic Ibèric:

https://www.mapaeolicoiberico.com/map;latitude=40.86783;longitude=-3.36210;altura=50;dato=micro

Mort d’un trencalòs al Maestrat:

https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/desplegament-eolic-maestrat-paralitza-reintroduccio-trencaossos_1_1621545.html

https://www.lacomarca.net/podcasts/suspension-reintroduccion-quebrantahuesos-maestrazgo/

https://quebrantahuesos.org/muere-por-primera-vez-en-espana-un-quebrantahuesos-golpeado-por-un-aerogenerador/?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAAR3FEu6Cv-rgW9gCz8YcoSCRzklI9lxQ4ND16SbFOueez2KAWMt0uE_GoaY_aem_AUCuJaF1rcUUyrB8fIzFbv5iP41YcMeaAjvo8U6SJg2MyFqviEfsIka1T_arB7BB7z_eizIfw6XrnV3wglucyDVx

Mortalitat d’Aus als parcs eòlics:

https://www.elpollourbano.es/naturaleza/2023/05/david-contra-goliat-el-impacto-de-la-energia-eolica/

https://www.energias-renovables.com/eolica/entre-seis-y-dieciocho-millones-de-aves

Mortalitat de voltors als eòlics als Ports de Morella. Levante EMV. 1/4/2007

Pales pintades:

https://aeeolica.org/wp-content/uploads/2023/02/AEE-Implicaciones-del-Pintado-de-Palas-de-Negro-v2022.pdf

Pla de Foment de les Energies Renovables 2000-2010:

https://www.idae.es/uploads/documentos/documentos_4044_PFER2000-10_1999_1cd4b316.pdf

Pla d’Energies Renovables d’Espanya 2005-2010:

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/energia/files-1/desarrollo/EnergiaRenovable/Plan/Documents/ResumenPlanEnergiasRenov.pdf

Pla Eòlic Valencià:

https://cindi.gva.es/va/web/energia/pla-eolic-de-la-comunitat-valenciana

https://cindi.gva.es/documents/161328209/167645412/2001.07.26+Acuerdo+Consell+aprobaci%C3%B3n+PECV.pdf/001f52c7-3793-4ff8-8a18-c1db5e50eae0

https://cindi.gva.es/documents/161328209/167645412/PECV_1_memoria.pdf/3f2d280e-fde2-4a15-9c8d-ded2e4c3ee0c

Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC):

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/images/es/pnieccompleto_tcm30-508410.pdf

Preus de l’eòlica:

https://roams.es/energia/energia-renovable/energia-eolica/precio-kwh/#que-precio-por-kwh-tiene-la-energia-eolica

https://www.omie.es/

Primers parcs eòlics:

https://www.elmundo.es/economia/2023/05/31/647764e8fdddffe8088b4595.html

https://www.gtd.es/es/blog/manana-se-cumplen-25-anos-de-la-puesta-en-marcha-del-primer-parque-eolico-de-espana#:~:text=14%20.04%202009-,Ma%C3%B1ana%20se%20cumplen%2025%20a%C3%B1os%20de%20la%20puesta%20en%20marcha,all%C3%A1%20por%20el%20a%C3%B1o%201984.

Primes eòliques de 2006. Diari Expansió, 13 de març de 2007.

Protocols DIA en rates penades:

GONZÁLEZ, F., ALCALDE, J. T., IBÁÑEZ, C. (2013). “Directrices básicas para el estudio del impacto de instalaciones eólicas sobre poblaciones de murciélagos en España”. SECEMU. Barbastella, 6 (núm. especial): 1-31.

https://secemu.org/wp-content/uploads/2022/05/barbastella_6_num_esp_2013_red.pdf

Projecte de Reial Decret d’eòlica marina:

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/energia/files-1/es-ES/Participacion/Documents/proyecto-de-real-decreto-por-el-que-se-regula-la-producci%C3%B3n-de-energ%C3%ADa-el%C3%A9ctrica-en-instalaciones-ubicadas-en-el-mar/RD%20generaci%C3%B3n%20el%C3%A9ctrica%20mar.pdf

Propostes dels promotors:

https://aeeolica.org/wp-content/uploads/2019/12/Propuestas-mejora-tramitacin-administrativaDIC2019.pdf

RENOMAR:

https://www.renomar.es/que-es-renomar/

https://castellonplaza.com/caja-rural-de-navarra-concentra-en-harinera-del-mar-sus-nueve-sociedades-del-sector

https://www.elperiodicomediterraneo.com/comarcas/2009/03/02/iberdrola-renomar-disputan-eolicos-els-42591593.html

Sentència anul·lació PEV:

http://www.iberica2000.org/ES/Txt/Articulo.asp?Id=4373

Síntesi del parc de la Mola de Tolodella II:

https://cindi.gva.es/auto/energia/InformacionPublica/Castellon/ATALFE_2020_16%20TODOLELLA%20II/06%20Estudio%20Impacto%20Ambiental/16%2020210819%20L.-%20EIA%20Doc%20Sinteis%20-PEMTodolellaII.pdf

Zona 4:

https://www.levante-emv.com/castello/2018/05/23/medio-ambiente-da-paso-derogar-11939454.html

Zona 5:

https://dogv.gva.es/datos/2017/09/19/pdf/2017_7904.pdf

Zona 7:

https://mediambient.gva.es/auto/urbanismo/reg-planeamiento/4%20VALENCIA/46001%20ADEMUZ/2%20PLANEAMIENTO%20DIFERIDO/46001-0020%20PE%20E%D3LICO%202007-0037/2%20MEMORIA/46001-0020%202007-0037%20I.MEMORIA%20INFORMATIVA%20Y%20JUSTIFICATIVA.pdf

Zona 9:

http://stopzona9.blogspot.com

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/requena-utiel/2022/12/08/consell-reactiva-zona-9-plan-79709409.html

https://dogv.gva.es/datos/2012/05/22/pdf/2012_4828.pdf

Zona 10:

https://dogv.gva.es/portal/ficha_disposicion.jsp?L=1&sig=004946%2F2019

Zona 14:

http://www.zona14.org/