 |
| Marjal de Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB |
La marjal Rafalell i Vistabella
és un xicotet aiguamoll que té una superfície de sols 102,92 hectàrees que
s’estén al nord del terme de València i per l’estreta franja costanera del de
Massamagrell. Amb la marjal del Puig i la dels Moros (Sagunt) és una de les
restes del que fou gran aigüerol ininterromput que s’estenia per tota la franja
costanera entre València i Puçol (PARDO, 1996). A partir dels anys setanta, bona
part dels pobles de l’Horta Nord van anar urbanitzant les seues costes, com
Alboraia, la Pobla de Farnals, el Puig i Puçol.
L’aigua és la principal
característica d’un mareny, a Rafalell i Vistabella li la proporcionen dos
ullals dels quals brolla un cabal de 2,5 l/s, són les fonts de Rafalell que fan
una descàrrega lleugerament inferior a un 1 hm³/any. També hi arriben
recursos hídrics per escorrentia de les séquies i canals provinents dels
cultius i polígons industrials que l’envolten. Un altre dels seus valors
destacats és que encara conserva 1,66 km de platges verges. Per tant, aquest
oasi ha patit molts intents d’urbanització, puix farem un repàs dels diferents
processos urbanitzadors que s’han intentat, així com dels freqüents atemptats
ecològics que ha patit aquesta joia natural.
 |
| Aiguamolls de l'Horta Nord (Pardo et al. 1996) |
Tradicionalment, les marjals eren
considerades terres ermes, tenien massa salinitat, sovint s’inundaven, necessitaven
una lluita constant contra el creixement dels senillars i estaven plens de
mosquits que provocaven malalties. Les utilitzaven per a vessar enderrocs i
fems, sovint patien focs provocats per alguns llauradors empobrits o sense
terres que pretenien ficar en conreu algun racó perdut. A més estaven lluny dels
pobles la qual cosa dificultava encara més el treball dels camps. Les
poblacions s’alçaren a l’interior per qüestions de seguretat, prop de la costa
hi havia perill d’atacs per part de pirates. Les platges restaven brutes, plenes
de brossa, els gossos gaudien corrent darrere de gavines o atrapant corriolets,
tot i que això encara hui continua fent-se. Per si no n’hi havia prou, Rafalell
era un dels llocs favorits per a fer “cruising”,
era un punt de trobada per a practicar sexe amb desconeguts entre els canyars,
principalment per part d’homes. Recorde intentar anar a observar aus i haver
d’allunyar-me en trobar parelles enganxades o voluntaris ansiosos que em
demanaven sexe.
A partir de meitat del segle XX
canviaren les tornes, Rafalell i Vistabella es va convertir en quelcom cobdiciat que estava en primera línia
d’una ampla platja i molt prop de València. Els promotors tenien eixamples
propers del negoci que els esperava si aconseguien requalificar el sòl, la
veïna platja de la Pobla de Farnals o Port Saplatja. Doncs fem un repàs dels
intents urbanitzadors i de les agressions que hagué de suportar aquest indret
salvatge, enmig de l’àrea metropolitana de València.
 |
| Terme de Massamagrell 2008, Arxiu RMiB |
1982. MASSAMAGRELL VOL URBANITZAR
Es va aprovar el Pla General d’Ordenació
Urbana de Massamagrell, en el qual es reconeixia que la marjal de Rafalell era
un aiguamoll, tot i que requalificaven els seus 73.900 m² per transformar-los en sòl
urbanitzable. Per a guanyar la votació al ple, van recórrer al vot de dos
regidors trànsfugues d'Esquerra Unida/Els Verds. Comprar voluntats de dos regidors
“progressistes” demostrava els grans interessos especulatius que esperaven
obtenir els agents urbanitzadors.
1990-1992. MASSAMAGRELL ENCETA
EL PROCÉS URBANITZADOR
El 27 de setembre de 1990 van
intentar desenvolupar el Pla General de Massamagrell, llavors demanaren a la
Comissió Territorial d'Urbanisme de València que aprovarà definitivament el Pla
Parcial del Sector Platja.
L’any següent, el 30 d'octubre atorgaren
el poder urbanitzador a l’empresa Marina Mas de Grell S.L. Per sort els intents
urbanitzadors de Massamagrell van ser molt posteriors als de la veïna Pobla de
Farnals que està pegat al nord de la marjal de Rafalell. A finals dels anys
cinquanta del segle passat van començar els tràmits per a requalificar la seua franja
costanera, els primers gratacels començaren a fer-los en la dècada dels setanta
i el seu port esportiu s’inaugurava en 1974.
En 1992 Massamagrell publicà en
el BOP del 4 de juliol el pla de requalificació de la seua part de marjal. En
ell reconeixia que les 12 hectàrees de sòl afectades eren el mateix que la veïna
la marjal del terme de València, per tant, també eren un aiguamoll. Aquest
detall fou molt important de cara als complexos processos judicials que no
trigarien massa a obrir-se per a intentar aturar o impulsar el projecte urbanístic.
1993. ATERRAMENTS CONTRA PROTECCIÓ
La part de la marjal que
pertanyia al terme de València continuava sent sòl no urbanitzable gràcies a la
presentació d’un recurs per part d’Esquerra Unida (EU) i d’Unitat del Poble
Valencià (UPV) davant el Tribunal Suprem. En ell reclamaren contra la
Conselleria d’Obres Públiques i Urbanisme (COPUT) que aleshores dirigia Rafael
Blasco Castany (Alzira, 1945), que en eixe moment pertanyia al PSOE. Blasco estava
d’acord en la conversió del sòl a urbanitzable, però els grups d’esquerres de
l’ajuntament del cap i casal argumentaren que no es podia requalificar un aiguamoll, i més tenint en compte els seus importants
valors naturals.
Malgrat que no era sòl
urbanitzable, el llavors propietari José María Lladró, començà a aterrir la
marjal. Degué pensar que si l’omplia d’enderrocs, en perdre els valors naturals,
li autoritzarien la requalificació i podria fer una ciutat marítima, semblant a
la propera urbanització de Port Saplatja, d’Alboraia. Donà permís diverses
empreses perquè es desferen debades de tones de residus i enderrocs,
amollant-los per assecar la marjal. Les empreses agraciades foren Excavaciones
Samop, Nivel Construcciones i la Societat d’Agricultors de la Vega.
 |
| Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB |
1994. LES CORTS DEMANEN LA PROTECCIÓ
Davant l’abandó que patia el
mareny per part de l’Ajuntament de València, i les agressions dels propietaris,
el mes de maig el Grup d’Esquerra Unida va aconseguir que les Corts Valencianes
aprovaren demanar a la Conselleria de Medi Ambient que protegirà Rafalell i
Vistabella.
1995. QUERELLA D’AE-AGRÓ
Acció Ecologista AGRÓ (AE-AGRÓ) va
presentar una querella pels aterraments il·legals de la marjal i aconseguiren
que s’aturaren els vessaments d’enderrocs. Els ecologistes descobriren que els
conductors tenien permís del propietari, l’empresa ZARBOSA de Rosa Lladró Sala,
la filla dels empresaris d’Almàssera que fundaren porcellanes Lladró. No
contents amb els enrunaments il·legals, eixe mateix any algú botà foc la marjal
per a intentar acabar de desfer-la.
1996. COORDINADORA DEFENSA DE LA MARJAL DE MASSAMAGRELL
El diputat autonòmic Joan Ribó i
Canut (Manresa, 1947) i l’alcalde de Massamagrell van anunciar que paralitzaven
el procés urbanitzador de la marjal i sol·licitaren a la Generalitat que
declararà la protecció de l’aiguamoll. Això provocà una allau de pressions per
part dels propietaris, el 25 d'abril aconseguiren que l’ajuntament rectificarà i
traguera a exposició pública el projecte d’un pla especial que transformava 280
m²
com a urbanitzable.
Els ciutadans de Massamagrell que
volien conservar l’aiguamoll, van formar la Coordinadora de Defensa de la
Marjal que tingué com a portaveu a Juan José Iborra. Comptaren, entre altres
grups, amb el suport d’Acció Ecologista AGRÓ. Una de les seues primeres
actuacions va ser replegar milers de signatures per aturar la requalificació. Gràcies
a les protestes ciutadanes, l’1 d’octubre, les Corts Valencianes aprovaven la
resolució 114/IV per la qual instaven a la Generalitat a encetar el procés de
protecció de Rafalell i Vistabella sota la figura de paratge natural Municipal.
1997. EL PARLAMENT ESTATAL A FAVOR DE LA PROTECCIÓ
Les reclamacions ecologistes
arribaren al parlament espanyol, que va aprovar l’expedient 161/000303,
mitjançant el qual demanaven la salvaguarda de la marjal a proposta de la portaveu
del Grup Parlamentari Federal d’Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya,
Presentación Urán González (Madrid, 1956) i que comptà amb el suport del PSOE.
El portaveu del PP i diputat per Castelló Juan José Ortiz Pérez (Fontcobèrta,
1945) va votar en contra justificant-se en què l’aiguamoll no estava inclòs com
a zona humida en l’esborrany del Pla Hidrològic del Xúquer.
 |
| Arxiu RMiB |
1998. MASSAMAGRELL INTENTA ASSECAR LA MARJAL
Malauradament, continuava la
manca d’interés de la Generalitat a substanciar la protecció. El mes d’octubre
impulsà que el consistori massamagrellenc, encapçalat pel regidor Enrique
Senent (PP), autoritzarà la construcció d’una rasa per a dessecar la seua part
de la marjal que provocà que es buidaren 10.000 litres d’aigua per minut al
mar. Darrere d’aquest atemptat estava la constructora Mediterránea de Urbanizaciones que presentà el projecte per a edificar
46.000 m²
d’habitatges i un passeig marítim. Alfredo Abornoz, portaveu de l’Institut de
Defensa i Estudi Ambiental (IDEA) va denunciar que per assecar la marjal calia
fer un estudi d’impacte ambiental, per tant, estaven infringint alhora la Llei
d’Aigües i la d’Espais Naturals.
El mes de novembre, IDEA presentà
una denúncia contra el regidor de Medi Ambient de València, Silvestre Senent
(PP), per permetre l’assecament de l’aiguamoll amb l’excusa de fer una neteja
de les séquies, perquè aprofitaren i reobriren la rasa que els mateixos
ecologistes havien tapat amb pics i pales per a retenir les aigües. Mentrestant
el seu familiar, Enrique Senent (Massamagrell), va declarar que tantes voltes
com els ecologistes taparen la rasa, ell la tornaria a obrir!
1999. AE-AGRÓ CONTRA LES EXCAVADORES
El 15 de gener una vintena d’ecologistes
es van encadenar a les màquines excavadores per a exigir que el SEPRONA alçarà
acta de l’inici dels treballs urbanitzadors il·legals. Llavors la marjal estava
inclosa en l’esborrany del Catàleg de Zones Humides, tot i que encara no estava
aprovat. El 30 de gener es va declarar un incendi que va cremar una hectàrea de
la marjal. El 18 de juliol d’aquest any va aprovar el catàleg, tot i que no incloïa
la marjal de Rafalell i Vistabella, que hagué d’esperar fins al DOGV del 17 de
setembre de 2002.
 |
| Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB |
2001. PROCESSOS JUDICIALS
El 3 de juny la Coordinadora de
Defensa de la Marjal de Massamagrell i IDEA aconseguiren que el tribunal suprem
reobrirà el cas per presumpte delicte ambiental contra Fernando
Álvarez-Ossorio, el promotor, i per presumpta prevaricació contra l’alcalde de
Massamagrell Miguel Trujillo, contra el secretari, l’arquitecte i l’advocat
municipals.
2004. RECURSOS I SENTÈNCIES JUDICIALS
Davant l’amenaça per als
interessos urbanitzadors que significava la protecció de la marjal, l’empresa promotora
va interposar un recurs contenciós administratiu que va desestimar la sentència
núm. 1538/2004 de 29 de setembre. Prèviament, el 5 de maig, el Tribunal Suprem
va pronunciar-se sobre el recurs de cassació 507/2001 i va confirmar que calia protegir
la marjal, prohibia la seua urbanització en reconéixer que era una zona humida.
Es va basar en els incompliments de la Llei 7/1989, de 7 de juliol, d’Ordenació
del Territori; en la 4/1992, de 5 de juny, de Sòl No Urbanitzable; i en
l’11/1994, de 27 de desembre sobre Espais Naturals Protegits. Aquesta victòria
es va aconseguir gràcies al recurs elaborat pel lletrat José Luis Ramos de la
Coordinadora de Defensa de la Marjal de Massamagrell. A partir d’eixe moment i
fins a 2011, la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Medi Ambient i Medi
Rural i Marí van signar diversos convenis per a invertir en la recuperació dels
aiguamolls. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer sufragava un 70% i el 30% restant
els Fons FEDER. En total es van gastar 273.708,71 € en la regeneració i conservació
de Rafalell i Vistabella.
2007-2011. INCENDIS I REGENERACIÓ
El mes de març es va cremar la
marjal, i curiosament, el mateix mes de març, però de l’any següent es tornà a
declarar un altre incendi provocat que va desfer 4,5 Ha. El foc de 2007 fou el
detonant perquè la Generalitat invertirà 300.000 € en la restauració de la
marjal, amb suport dels Fons Europeus FEDER. Amb ells retiraren residus sòlids,
netejaren l’arena i les séquies, van construir motes amb els materials sobrants
i van repoblar-les amb xops (Populus alba), tarais (Tamarix gallica), salzes
(Salix alba) i oms (Ulmus ssp) amb els quals feren una separació entre l'entorn
urbà de la platja de la Pobla de Farnals i la marjal.
 |
| Corriol camanegre, Arxiu RMiB |
2011-2012. PROJECTE EMYS I LIFE-TRACHEMYS
També impulsaren el projecte Emys,
que conduïa Jorge Bonet (d’AE-AGRÓ) mitjançant el qual van reintroduir tortugues
d’aigua europees (Emys orbicularis) fins a 2009. En 2011 van comprovar per
primera volta la seua reproducció. El mes de novembre de 2010 la Generalitat va
reintroduir 2.500 exemplars de peixos autòctons, de samaruc (Valencia
hispànica) i fartet (Aphanius iberus).
Mitjançant la Resolució de 9 de
març de 2011, de la Direcció General de Medi natural i Política Forestal es va
incloure la marjal en l'Inventari Nacional de Zones Humides. La Conselleria de
Medi Ambient gràcies al programa LIFE-Trachemys encetà un projecte de seguiment
de la biodiversitat de la marjal. Estava conduït pels membres d’Acció
Ecologista-AGRÓ Horta Nord, Rafael Marquina, Jorge Bonet i Juanjo Iborra. Feren
un cens d'aus aquàtiques eixe mateix 2011 i comprovaren la presència de fins a
54 espècies, a més de la reproducció d’altres deu: agró roig (Ardea purpurea), fumarell
de galta blanca (Chlidonias hybridus), gall de canyar (porphyrio porphyrio),
collverd (Anas platyrhynchos), gomet (Ixobrychus minutus), fotja (Fulica atra),
polla d’aigua (Gallinula chloropus), cabussonet (Tachybaptus ruficollis),
totestiu (Parus major) i la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus). També
pogueren certificar la reproducció de la tortuga d’estany europea (Emys
orbicularis) a més de la presència d’un exemplar adult de l’exòtica tortuga de
florida (Trachemys scripta). En el cens d'aus aquàtiques hivernants en 2012
trobaren onze espècies d’aus que utilitzaven aquest aiguamoll com a refugi els
mesos freds.
2014. GRUP D’ANELLAMENT L’HORTA
Per a commemorar el dia mundial
de les zones humides, AE-AGRÓ organitzà una passejada en bici i una jornada
d’anellament d’aus conduït per Ximo Galarza, José Maria Hernández i Marisé
Trenco que formaven el Grup d’Anellament
l’Horta. Aquest grup treballà uns anys marcant les aus de Rafalell i
Vistabella.
 |
| Foto d'Acció Ecologista AGRÓ, 2015 |
2015. MÉS INCENDIS
A mitjan febrer es va declarar un
nou incendi provocat, van prendre cinc focus diferents que costà cinc hores de
sufocar i que va socarrar 12 hectàrees. El foc arribà a provocar el tall de
l’autovia V21, en comprovar la reiteració d’incendis que degradaven el mareny, AE-AGRÓ
va reclamar la implicació de les administracions responsables per aconseguir una
protecció efectiva de la marjal.
2017. COORDINACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ
En 2017 el regidor de València
Sergi Campillo Fernández (València, 1978) i l’alcalde de Massamagrell Pep
Galarza Planes, ambdós de Compromís, es van ficar d’acord per a coordinar
accions per a protegir i millorar la marjal. En 2018 l’Ajuntament de València
va prohibir el bany en la platja verge de Rafalell, perquè la protecció del sòl
no permetia les obres per recondicionar-la, també va desestimar l’autorització per
al bany dels gossos per la presència d’un petit ocell protegit reproductor, com
era el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).
 |
| Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB |
2021. NOU INCENDI I REGENERACIÓ A MASSAMAGRELL
El mes de gener es tornà a calar
foc la marjal, en concret el tros que està al costat del centre comercial el
Manar. Això donà impuls necessari a Massamagrell per a demanar una subvenció a la
Diputació de València, per valor de 44.104.5 €, per a instal·lar un filtre verd
amb el qual depurar els sobrants d’aigües de rec. Construïren un estany artificial
que va dissenyar i executar el Centre per a la Investigació i l’Experimentació
Forestal (CIEF), també aprofitaren per a restaurar les dunes mitjançant la
plantació d’espècies vegetals en perill d'extinció com la Silene cambessedesii o càdec de mar (Juniperus oxycedrus L. subsp. macrocarpa). A l’estiu Massamagrell i
València organitzaren un voluntariat per a protegir els nius de corriol
camanegre, amb suport de la Societat Valenciana d’Ornitologia, l’Associació
Ambiens i AE-AGRÓ. Gràcies a la senyalització i protecció de la zona dunar es
va aconseguir la reproducció d’una parella de després de tres anys de perdre
les 19 postes que havien ficat per la pressió de gossos i passejants.
2022 ZEPA I MÉS BIODIVERSITAT
L’any següent, l’Ajuntament de
València va sol·licitar a la Generalitat la declaració de la marjal com a Zona
d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA) donat que en ella es refugiaven una ampla
representació d'espècies, algunes de les quals estan catalogades en Perill
d'Extinció o com a Vulnerables en el Catàleg Valencià de Fauna. Entre altres hi
havia petxinots (Unio mancús),
samarucs, fartets, tortuga d’estany europea (Emys orbicularis), arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i corriols camanegre. El mes de setembre
voluntaris del Projecte Emys d’Acció Ecologista-Agró no van trobar cap tortuga
d’estany autòctona, mentre que capturaren crancs rojos americans (Procambarus clarkii), peixos perca-sol (Lepomis gibbosus), carpes (Cyprinus carpio) i carpins (Carassius carassius), tots ells
al·lòctons i invasors.
 |
| Arxiu RMiB |
Sembla que, tot i que continuen
les amenaces per la degradació de l’espai, definitivament està assegurat el
futur d’aquest relicte aiguamoll de l’Horta Nord, com a espai natural protegit
lliure d’edificacions!
Fonts i Referències:
AE-AGRÓ Projecte Emys
AE-AGRÓ Protecció 2015
Ajuntament de València sol·licita
declaració ZEPA
https://actualitatvalenciana.com/valencia-ajardinamiento-siete-aguas/
Butlletí La Casa Verda núm. 87 Pp
34-35
https://issuu.com/faximil/docs/1996-bcv-087
Campillo i Galarza acorden
protecció
https://www.hosteleriaenvalencia.com/noticias.asp?id=1328
Comissió de Medi Ambient
Parlament Espanyol
https://www.congreso.es/public_oficiales/L6/CONG/DS/CO/CO_236.PDF
Corriol Camanegre voluntariat
Massamagrell
Corts Valencianes
https://www.cortsvalencianes.es/sites/default/files/migrated/resolutions/doc/04_114.pdf
Ferrer, J., Jiménez, S., Regidor,
M.C., Martín, M., Pérez, J.M., (2011) “Contribución de la Confederación
Hidrográfica del Júcar en la recuperación de humedales. el caso del tancat de
la pipa (Parc Natural de l’albufera, Valencia, España). In Viñals, M.J.,
Blasco, D., y Morant, M. (eds). (2011). “Los humedales mediterráneos: el
contexto ambiental y social. Reflexiones para su estudio y gestión eficaz”. Ed.
Fundación Biodiversidad. Pp 212-222.
IDEA denúncies 1998
https://elpais.com/diario/1998/11/07/cvalenciana/910469884_850215.html
Incendis
https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2007/03/09/vientos-165-km-hora-avivan-13602953.html
https://elpais.com/diario/1999/01/30/cvalenciana/917727479_850215.html
Pàgina del CAE
https://www.mediterranea.org/cae/tocinocart.htm#MASSAMAGRELL
PARDO, J.E., SEGURA, F.S.,
SANTJAUMEM, E. 1996. “Evolución cuaternaria de la antigua albufera existente
entre Puçol y Alboraia”. Cuadernos de Geografía. 59: 63-86. València.
PIZARRO, C.G. EL MUNDO 28/1/1998.
https://www.elmundo.es/elmundo/1998/enero/28/ciencia/destruccion.html
Quadern de Natura, “Una renovada
marjal de Rafalell i Vistabella” 2020
http://svocuadernocampo.blogspot.com/2020/10/una-renovada-marjal-de-rafalell-i.html
Reintroducció peixos autòctons
Reproducció de tortuga estanya
http://marjalmassamagrell.blogspot.com/2011/07/reproduccio-de-la-tortuga-destany.html
Sentència del Tribunal Suprem
https://www.mediterranea.org/cae/massamagrell-sentencia_ts_de_5-5-2004.pdf
Sol·licitud de zona ZEPA
Rafa Muñoz i Bastit, 2023
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada