 |
| Collage RMiB |
“Il nostro Capo”
Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 1956) volia ser pilot d’avions, però com no va aconseguir entrar a l’Acadèmia de San Javier, es va dedicar a fer com que estudiava dret a la Universitat de València (1).
En 1972, quan tenia setze anys
va conéixer a Rosa Maria Barceló Martorell (Benidorm, 1957) que només
tenia 15. Les relacions quallaren aviat, Maria era molt bon partit en
ser filla d’un gran empresari benidormer, el cap d’una de les principals
famílies de la localitat. El seu sogre, Miquel Barceló Pérez (Benidorm,
1923-2018) era propietari de l’hotel Les
Dunes, que està en primera línia de la platja de Ponent, però aviat
es va dedicar a la política, va ser senador d’AP primer i després del PP,
entre 1986 i 2012. El seu germà, Jaume Barceló Pérez arribà a ser
l’alcalde de Benidorm entre 1969 i 1971. El jove Eduardo encisà
al sogre que el va acollir com a un fill i l’aconsellà convenientment (2).
En 1977 quan comptava amb
vint-i-un anys es va afiliar a Unió de Centre Democràtic (UCD) i en 1981
es va casar amb l’hereva. En 1982 després de l’enfonsament electoral de l’UCD,
sens dubte sàviament aconsellat per Miquel Barceló, es va afiliar
a Alianza Popular (AP). Sota la protecció del sogre aconseguí
rematar els estudis de dret en 1984, quan comptava amb vint-i-vuit anys, tot i
que hagué de canviar-se a la Universitat d’Alacant.
L’any 1991 va eixir com a
regidor en les municipals del 26 de maig, però no li costà gaire canviar el
lideratge de l’oposició per l’alcaldia. El 22 de novembre del mateix any aconseguí l’alcaldia de Benidorm
gràcies a una moció de censura contra l’alcalde socialista, Manuel Catalán
Chana (Madrid, 1947) (3). El vot decisiu per a guanyar-la va ser el
d’una trànsfuga del PSPV, Maruja Sánchez Trujillo “la Ben-pagà”. De retruc ella, el seu
marit i la seua nora obtingueren molts anys de sucosos salaris de la corporació
municipal i efectiu per alçar una hipoteca de 20 milions de pessetes
que pesava sobre el seu xalet a la Nucia, a més el fill entrà a
treballar a la delegació alacantina de Canal 9 (4 i 5).
La carrera política del jove advocat
de Cartagena començà a accelerar-se el 26 de setembre de 1993 quan l’elegiren com a president del Partit Popular (PPCV), guanyà a Pedro
Agramunt Font de Mora (València, 1951). En les autonòmiques del 28 de maig
els populars guanyaren per majoria simple i el 3 de juliol de 1995 l’envestien
com a President de la Generalitat. Amb l’arribada a la presidència de la
Generalitat augmentaven les possibilitats de fer negocis térbols, que hagué de patir
el nostre país, la corrupció al voltant de l'urbanisme especulador i depredador
del territori i un dels primers fou el projecte
estrela de Terra Mítica que anuncià
només prengué possessió del càrrec.
Ben prompte se li quedà menut el País Valencià, encara li esperava una llarga carrera política lluny
de casa nostra. En juliol de 2002 se n’anà a Madrid per a ser ministre de Treball del segon govern de José María Aznar López (Madrid, 1953) i després va ser el Portaveu del Govern (2003-2004). En perdre el PP les eleccions del 2004, s’obriren les portes corredisses i l'anomenaren delegat de Telefònica per a Europa, amb un salari milionari.
En 2010 començà el seu calvari particular, Zaplana,
es va vorer implicat en el cas Taula,
també conegut com el cas IMELSA,
on segons el penedit Marcos Benavent,
exgerent d’IMELSA, una empresa
pública de la Diputació de València,
l’expresident hauria rebut pagaments i comissions en les adjudicacions de la ITV i del Pla Eòlic Valencià (8).
Sis anys després, quan la Unitat Central Operativa
(UCO) de la Guàrdia Civil
investigava a Jaime Ignacio González
González (Madrid, 1960), president de la Comunitat de Madrid. Gravaren una
conversa telefònica amb Zaplana i obtingueren la principal prova de càrrec per a obrir l’Operació Lezo. Mitjançant
la qual l’Audiència Nacional investigà un presumpte cas de
corrupció en la gestió de l’empresa pública Canal
d’Isabel II. Els acusaren de demanar suborns per a ingressar-los als
comptes del PP i en comptes privats,
amagats darrere de societats fictícies a Colòmbia.
En maig de 2018 van detenir al “Molt
Honorable” acusat de presumpte blanqueig de capitals, suborn, malversació de cabals públics, tràfic
d'influències, frau en la contractació i associació il·lícita, en el marc de l'Operació Erial, per un valor d’onze milions d’euros.
Entre altres li acompanyaren amb diversos graus d’implicació: Francisco Grau exsecretari del consell d'administració de la CAM, Juan Gabriel Cotino Ferrer (Xirivella, 1950-2020) exdirector de la Policia i els seus nebots, els empresaris Vicente i José Cotino, a més de l'esposa de l'expresident. Zaplana ingressà en presó preventiva a Picassent, però poc després va caure malalt per una leucèmia. Això fou suficient perquè obtinguera el suport de bona part de l’espectre polític que s'uniren per a demanar al jutjat que li concedirà la llibertat provisional per compassió.
 |
| Collage RMiB |
L’incendi de la serra Cortina
Cal retrocedir uns anys i remuntar-nos als dies 9 i 11 d’agost de 1992. Només acabat d’aplegar Zaplana a l’alcaldia de Benidorm es van declarar dos paorosos incendis que cremaren el Murtal, un bosc que s’estenia per la vessant est de la serra Cortina. Evidentment, els diferents focs els provocaren uns “desconeguts”, justament els dies més apropiats perquè les flames s’estengueren i acabaren cremant més de 10 milions de m² dels termes de Benidorm i Finestrat. La intensitat del foc va ser tan forta que obligà evacuar les urbanitzacions Montecasinos i Panorama (6).
Aquesta era una de les pinedes més grans del Mediterrani, en conseqüència amb el seu
valor natural estaven catalogades com a sòl no urbanitzable de protecció
especial forestal. Fins a eixe moment la resta d’alcaldes de la Marina Baixa l’havien considerat com
el pulmó comarcal i s’oposaren als intents d’urbanitzar-lo. No més apagat el
foc, Zaplana aprofità per
a acusar Conselleria de
descoordinació i lentitud en les tasques d’extinció, tot mentre defensava la
repoblació i recuperació del bosc (7).
Mentre Zaplana estigué al
capdavant del consistori benidormer es van produir dos incendis més la Partida del Moralet, que després
s’aprofitaren per a requalificar el sòl cremat i en acabant, tindre prou terres quasi regalades per a poder construir una gegantina
actuació urbanística al voltant d'un parc
temàtic (7).
 |
| Collage RMiB |
Terra Mítica
En arribar a la presidència de la Generalitat en 1995, Zaplana va promoure el canvi de qualificació dels boscos cremats, prop de Benidorm. Eixos anys s’havia parlat molt de fer un parc Disneyland a Europa que va obrir portes en 1992 i l’1 de maig de 1995 van inaugurar el primer Port Aventura Park. El nostre Molt Honorable no volia quedar-se arrere i volgué fer el millor parc temàtic d’Europa amb el qual atraure turistes per a omplir els hotels de la Marina Baixa.
Nasqué el projecte de Terra
Mítica que va ser declarat d'interés per a la Comunitat Valenciana, incloïa
una enorme zona hotelera amb capacitat per a 2.500 habitacions, dos camps de
golf i un altre parc temàtic. Les previsions oficials asseguraven que el parc
duria 3 milions de visites anuals.
L’empresa pública Societat de
Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV) es va crear l’any
1996 per desenvolupar grans projectes, com l’Àrea Parc Temàtic a Benidorm-Finestrat, on es faria Terra Mítica o la Ciutat de la Llum d’Alacant.
L’any següent la SPTCV pagava una
mica més de 17 milions d'euros per les expropiacions del 70% de la superfície
prevista, la que pertanyia als afectats que acceptaren la primera oferta. El
30% restant que no volgueren vendre en primera instància, apel·laren
judicialment i finalment en 2008, van guanyar el plet al Tribunal Suprem, per la qual cosa cobraren molt més, uns 30.000
€/Ha.
En febrer de 1998 redactaren el Pla
Especial Director d'Infraestructures i Usos (PEDIU) per a construir Terra Mítica damunt 450 hectàrees cremades, el corresponent al
20% d'aquell sòl, deixaren el 36% restant per a zones verdes i el 44% per a
usos dotacionals polivalents, com a espais d’ús turístic, esportiu,
residencials i equipaments i viaris.
Durant la seua construcció ningú es va preocupar per les despeses perquè
l’objectiu del Molt Honorable era fer el millor parc d’atraccions d’Europa. Van fer grandíssimes redones i vials, pàrquings gegants, tot adornat amb
una jardineria tropical ostentosa, tot i que ningú va preveure el cost en
jardiners per al seu manteniment i l’aigua necessària per a mantenir-les vives
en el xafogós estiu benidormer. El pressupost inicial previst de 270 milions
acabà pujant a 480 milions d’euros.
Finalment, Terra Mítica
s’inaugurava el 27 de juliol l’any 2000, en una fastuosa cerimònia amb més de
2.000 convidats, entre ells el príncep Felip. Des d’un primer moment va
ser evident que allò era un desgavell, amb atraccions a mig fer i bona part de
les dotacions inacabades. En 2002 aconseguiren que l’empresa nord-americana Paramount Parks entrarà en
l’accionariat, tot i que no trigà molt a anar-se’n, això cobrà religiosament
tots els costosos drets d’ús de la seua marca.
Quatre anys després d’obrir-se
el parc entrava en suspensió de pagaments amb uns deutes de 100 milions
d’euros. En 2006 després d’estrictes retallades aconseguiren 600.000 € de
benefici, però el deute arrossegat pujava a 260 milions d’euros que
aconseguiren reduir a 20, venent els terrenys d’expansió del complex.
Després de més anys amb pèrdues
en 2010 aconseguiren llogar el parc a l’empresa Aqualandia-Mundomar per a deu anys. La Generalitat era
propietària del 22,31% de l’accionariat, la CAM i BANCAIXA tenien el 24% cadascuna. En 2012 pogueren malvendre el
parc a eixa mateixa empresa per 67 milions d’euros. Sols el parc Terra
Mítica ens costà als valencians un mínim de 377 milions d’euros.
 |
| Collage RMiB |
Conseqüències de Terra Mítica.
Entre els anys 2000 i 2001 mentre terminaven de construir les dotacions del projecte “Terra Mítica” dos directius del parc i vint empresaris participaren una estafa mitjançant l’emissió de factures falses per serveis ficticis, per a repartir-se els diners públics. En 2016, després d’un perllongat procés judicial per corrupció, condemnaren a l’excunyat de Zaplana, Justo Valverde, aleshores responsable de contractació del parc, a quatre anys i deu mesos de presó. Pitjor li anà a l’empresari Vicente Conesa al que condemnaren a vint-i-tres anys de carcel per estafa i frau a la Hisenda pública.
En 2019 publicaren en premsa
les sospites de fiscalia que els prop de set milions d’euros que Zaplana tenia
amagats a Andorra, trobats en les investigacions del cas Erial, provenien de comissions
il·legals de Terra Mítica. Un d’eixos comptes estava a nom de l’amic
íntim de l’expresident, Joaquín Miguel Barceló, per a compensar-ho el va
col·locar en el consell d’administració del parc temàtic. Un altre compte
estava a nom de Fernando Belhot, que era el seu assessor en evasió de
capitals, hagué de reconéixer davant l’UCO i Fiscalia que eixos
diners eren de propietat de Zaplana (9).
No es pot calcular el valor
total que vam perdre, caldria mesurar el valor dels boscos i terres de la
Serra Cortina. Hauríem de sumar-li el cost de la gegantina obra que
mamprengueren i les pèrdues que provocà el seu manteniment durant dotze anys.
Cal recordar que part dels accionistes foren les caixes d’estalvis valencianes,
la CAM i Bancaixa, que haguérem de rescatar i després regalar. Segurament
parlar de 1.000 milions d’euros perduts no seria un desgavell.
Hem repassat el que va ser un
dels primers casos de malbaratament de recursos naturals i cabals públics. El modus operandi va ser senzill, cremaren
el pulmó de la Marina Baixa, requalificaren el sòl i el van expropiar,
la major part per sota del seu valor. Dissenyaren un desgavell urbanístic amb
un parell de parcs temàtics, camps de golf, hotels i urbanitzacions. Pel camí
desaparegueren diners en forma de comissions. En obrir-se Terra Mítica
començaren a perdre més diners i per a evitar més pèrdues hagueren de vendre tot el que tenia un valor,
finalment regalaren el parc a una empresa.
És el de sempre, feren un
projecte-falla molt cridaner, gastaren cabassos de diners públics en
construir-ho, pel camí es van quedar amb una part dels diners. Finalment, com
que no podien mantenir-ho, hagueren de malvendre-ho, tot mentre cobraven
sucoses comissions per les operacions de privatització. Foren uns lladres, uns
mafiosos molt ben organitzats, les víctimes fórem tots els valencians.
Fonts i Referències:
(1) Manuel Vicent (2003). El País: https://elpais.com/diario/2003/08/31/domingo/1062301954_850215.html
(2) Silvia Taulés (2018). El Confidencial: https://www.vanitatis.elconfidencial.com/famosos/2018-05-22/rosa-barcelo-eduardo-zaplana-golpe-esposa-mujer-detenido_1567261/
(3) elDiario.es. 29/11/2007:
(4) Grimaldos (2007). “Zaplana, el brazo incorrupto del PP”. Edicions Foca.
(5) Losgenoveses.net (2002). “Tránsfugas de leyenda: Maruja Sànchez”. El País, edició País Valencià, 4/3/02: https://www.losgenoveses.net/Personajes%20Populares/zaplana/asuntillos/quefuedemaruja.html
(6) Miguel A. Soto (2017) Greenpeace:
http://archivo-es.greenpeace.org/espana/es/Blog/incendio-terra-mitica/blog/60008/
(7) Blog Benidormerias:
https://jdiaz474.wordpress.com/2017/09/13/de-aquel-fuego-estos-recuerdos/
(8) “El ionqui dels diners”. El Punt Avui, 8/9/2016.
(9) Ignacio Zafra (2019). “La Fiscalía cree que los siete millones de Zaplana en Andorra procedent de Terra Mítica”. El País, 14/03/19.
https://elpais.com/politica/2019/03/13/actualidad/1552504708_453091.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada