Ecologistes de la Marina Alta

 

Dibuix de Joan Castejón que utilitzà el Grup Ecologista Montgó

L’any 1978 començava a la Marina Alta l’oposició a la construcció d’un reemissor de televisió al cim del Montgó, però aquesta història s’iniciava l’any 1975. Eixe any la Diputació Provincial d’Alacant signà un conveni amb la Direcció General de Radiofonia i Televisió per a donar cobertura, instal·lant repetidors del segon canal l’UHF de Televisió Espanyola, per a cobrir les zones d’ombra.

El Montgó, Arxiu RMiB

L’any següent els tècnics proposaren alçar un repetidor al cim Montgó, per a fer-ho necessitaven obrir una carretera que arribarà al cim, a més de pujar una línia elèctrica de mitja tensió i fer un centre de transformació. Després dels estudis i els tràmits previs, l’ajuntament de Dénia acordà la cessió dels terrenys el mes de març, adjudicaren les obres que començaren a finals de 1977.

Postal de Xàbia, al fons en Montgó en 1973

Una volta havien començat les obres, en 1978, es va fer públic un informe del Museu Arqueològic Municipal de Dénia amb data de març, que alertava de la greu afecció al patrimoni arqueològic que implicava el projecte, en conseqüència recomanava la desestimació del projecte. Era conegut que dalt del Coll del Pous hi havia una ciutat ibera del segle VI aC, la carretera prevista per pujar al repetidor la tallava pel mig, destrossant les restes històriques.

El setmanari comarcal Canfali Marina Alta fou l’altaveu mediàtic que es va fer ressò de què estava passant al Montgó i alertà que podrien desaparéixer restes arqueològiques de la cultura ibera, molt importants.

Reunió al trinquet de Pedreguer 1978. Foto de Canfali Marina Alta

En paral·lel esclatava el conflicte contra la planta d’asfalts de l’AP-7, d’AUMAR. El mes de febrer el Col·lectiu Ecològic de Pedreguer convocà una reunió a la qual també participaren activament molts veïns d’Ondara. Junts acordaren fer una manifestació el 27 de febrer que va prohibir la Delegació del Govern. Eixe dia participaren 2.000 activistes, però aparegueren més guàrdies civils que manifestants, la repressió fou excessiva i remataren l'acte fent detencions indiscriminades, per atemorir als veïns. La indignació per la repressió policial provocà que el 8 de març es cremaren dos camions de la constructora, tal volta foren els primers ecosabotatges. En juliol quatre veïns de Pedreguer encetaren una vaga de fam que durà 38 hores.

Assemblea al trinquet de Pedreguer contra la planta asfàltica de l'AP-7, 1978

Tall de la nacional a Ondara, foto Canfali Marina Alta

El mes d’agost els llauradors d’Ondara es plantaren davant de les màquines que estaven fent les obres. Estaven molt disgustats pels preus ridículs que les pagaren per les expropiacions dels seus camps, per on hi havia de passar l’autopista. Tot i la forta pressió popular acabaren construint la planta, això si la canviaren de lloc, se n'anaren just al límit del terme, pegada al de Gata de Gorgos.

Vinyeta humoristica sobre la planta asfaltica de Pedreguer, Canfali Marina Alta

L’oposició ciutadana a Dénia i Xàbia contra l’espoli del Montgó anava creixent exponencialment, els ecologistes començaren a reunir-se per a organitzar-se al bar Els Països. El mes d’abril naixia l’Assemblea Ecològica de la Marina Alta. Planificaren una setmana amb xerrades, passejades amb bicicleta, teatre al carrer i preparen un Manifest Ecològic del País Valencià. Entre altres grups hi assistiren l’Associació Cultural l’Ocell d’Ondara, el Consell de Premis de Cultura Popular de la Marina Alta, l’Ateneu Cultural de Xàbia i el Grup Ecològic Denier. Eixe mateix mes d’abril un equip de TVE, pujà al Montgó per a filmar les destrosses paisatgístiques i l'amenaça que pesava sobre les restes arqueològiques.

Saco a Canfali Marina Alta

Poc després es fundava el Grup Ecologista Montgó amb gent de Dénia i Xàbia. Es van multiplicar les protestes que demanaven la protecció del Montgó sota la figura de Paratge de Protecció Especial, però com les obres continuaven proposaren organitzar un referèndum local que rebutjà autoritzar el governador civil d’Alacant. El disgust provocà que es feren ecosabotatges, els activistes s’encadenaren a les màquines d’obres públiques per intentar aturar les obres. Com que sols aconseguiren retardar els treballs, el més juny cremaren part de la maquinària.

Foto de Canfali Marina Alta

El conflicte pujà d’intensitat, els ecologistes de la Marina Alta foren els primers a fer un escratx a José Sastre Bernabé, l’últim alcalde franquista de Dénia. Sens dubte ell ajudà quan fanfarronejant va declarar públicament que es pixava damunt dels ecologistes que defensaven la muntanya. Els defensors del Montgó  anaren davant de sa casa el dia de la primera comunió d’un fill i el cridaren, dient-li: “Sastre, ix i pixem”.

Vessant sud del Montgó, Xàbia, Arxiu RMiB

Sastre sempre s’havia caracteritzat per fer un doble joc, per una banda demanava la protecció del Montgó mentre per l’altra era un dels accionistes d'una de les empreses que feia les obres del repetidor. La pressió social provocà que el mes de maig l’alcalde signara un decret paralitzant les obres de la carretera. Aquestes restaren suspeses fins a 1980, quan definitivament van desistir del projecte del repetidor i de la carretera al cim del Montgó.

Vinyeta a Canfali Marina Alta sobre AUMAR 

Del 12 al 15 d’octubre de 1978 organitzaren les I Jornades Ecologistes del Mediterrani de l’Estat Espanyol a Dénia. Participaren el GOB; AEPDEN; el Col·lectiu Portal de Valldigna; l'Associació Naturista de Castella; el Col·lectiu Ecologista de la Safor; Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears; Grup de Medi Ambient de Barcelona; Grup Ecologista Mediterrani d'Almeria; l'Ateneu Llibertari de València; el Grup Ecologista Espluga Viva d'Esplugues de Llobregat; el Grup Samodromus de València; el Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya i DANA d'Alacant. Estigueren centrades en l’anàlisi de la nuclearització de l’estat, presentaren les conclusions que s'havien acordat a la reunió de la Tercera Assemblea del Moviment Ecologista de l’Estat Espanyol a Daimiel, feta en juliol de 1978. Com a conclusió de les jornades de Dénia els assistents signaren un Manifest en Defensa de la Mediterrània.

Protesta a Calp, foto del diari Información

A la Marina Alta no faltaven atemptats ecològics, eixos anys es multiplicaren els projectes d’urbanitzacions aberrants respecte del medi ambient com el cas del Puig Llorença, a Benitatxell. També provocaren molta contestació ciutadana l’ampliació dels ports de Dénia, Moraira i Xàbia, les subestacions elèctriques a Calp, la construcció d’una planta dessaladora a Dénia, el desig de reobrir la connexió ferroviària de Gandia a Dénia, el tancament d’abocadors il·legals o el mega projecte del gasoducte Montesa-Dénia-Illes Balears.

Penyal d'Ifac, Arxiu RMiB

Entre els èxits dels ecologistes, a més de la paralització del repetidor del Montgó, podem assenyalar les proteccions amb la figura de parc natural del Penyal d’Ifac, de la marjal de Pego-Oliva i del Montgó.

Postal de Calp, anys setanta

Alguns dels ecologistes més destacats de la Marina Alta foren Josep Segarra, Nela Bisquert, Vicente Balaguer i Joan Sala del Grup Ecologista Montgó. També mereixen una menció especial per la seua llarga trajectòria en defensa del territori Pepe Carrasco o el president de l'Ateneu de Dénia, Josep Antoni Devesa. No podem oblidar a Antoni Lluís Carrió, secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, aquesta institució pública des de 1988 la revista d’investigació i assaig: AGUAITS. Un altre dels col·lectius que donà el seu suport incondicional fou el Centre Excursionista de Xàbia.

Revista AGUAITS

Entre els ecologistes de Pedreguer es pot destacar a Vicent Pons. Tot i que eren de la comarca veïna, la Safor, el Col·lectiu Ecològic de la Safor donaren el seu suport a les lluites de la Marina Alta, amb activistes destacats com Josep Alandete. El Grup Ecologista Montgó es va dissoldre poc després d’aconseguir la paralització de la carretera del Montgó.

 

Teulada 1978