L’Alcora i l’Alcalatén L’Alcora és una localitat de l’interior castellonenc, capital de l’Alcalatén que en 2023 tenia 10.526 habitants que en 1727 aprofità la seua tradició alfarera per a ser la primera vila castellonenca que obrí una empresa ceràmica, la Reial Fàbrica Ceràmica de l'Alcora. En 2024 té actives 48 empreses dedicades al sector del taulell. L’Alcalatén és la comarca que s’estén des de les fronteres d’Aragó, en el terme de Vistabella del Maestrat, puja al Penyagolosa i va descendint per Benafigos, Atzeneta del Maestrat, Xodos, Llucena i Figueroles, fins a arribar al límit amb la Plana Alta i la Baixa, on trobem els termes de les Useres, Costur i l’Alcora. En la resta de municipis comarcals sols hi ha 3.524 veïns dedicats principalment al sector primari. L’embassament de Maria Cristina que s’obri al costat de la capital comarcal de l’antiga Tinença de l’Alcalatén, arreplega les aigües que baixen de la serra pel riu de Llucena i esdevé la reserva hídrica del centre ...

  Les marees negres Es parla de marea negra quan el mar arrossega residus contaminants de derivats del petroli. Els hidrocarburs en contacte amb l’aigua fan una pel·lícula que flota i impedeix el pas de la llum, per tant impedeixen la fotosíntesi i la supervivència de les algues microscòpiques, el fitoplàncton . Això afecta en cascada a tota la resta de la cadena alimentària, a més en estendre’s les marees negres contaminen platges i costes, provocant greus pèrdues econòmiques a pescadors i al sector turístic. En produir-se un vessament de cru, un 30% de l’abocat s’evapora, un 15% es queda flotant a la superfície, un 30% és espentat pels corrents cap a les costes, sols entre un 5 i un 20% es degrada per l’acció dels microorganismes naturals. Aquestes proporcions varien segons el tipus hidrocarbur que hagen llençat al mar. Pingüins petrolejats i morts a l'Uruguai La capa de cru que queda flotant als oceans pot afectar els animals. En 1991 un grup de pingüins de Magallanes ...

  Riu Ebrón, Castielfabib, aigües netes i vives! Arxiu RMiB A tot l’estat tenim 353 bosses o masses d'aigua subterrània que ocupen 140.000 km ², de les quals traguem c ada any 29.400 hm ³. Segons documents elaborats pels plans hidrològics (2022-2027) presentats per les Confederacions Hidrogràfiques, el 44% de les masses d'aigua subterrània a Espanya es troben en mal estat. Per tant, estem incomplim els compromisos exigits per la Directiva Europea Marc de l'Aigua, que pretén que totes les aigües subterrànies estiguen en bon estat global abans del final de 2027. Cal recordar que no complir les lleis europees implica l’obertura d’expedients sancionadors com el que ens van obrir el 2 de juliol de 2020, per incomplir els índexs de contaminació per nitrats. No tot són sancions i exigències legals, també s'han desenvolupat programes com l' Horitzó 2020 de la Unió Europea que dedicà tres anys per a reunir i compartir informació per a implementar pràctiques i tecnologie...