Passa al contingut principal

Félix Rodríguez de la Fuente

 



El burgalés Félix Rodríguez de la Fuente (1928-1980) fou un naturalista i excepcional comunicador que aprofità els primers anys de la televisió per a ensenyar-nos la natura que encara quedava amagada a molts indrets de la península Ibèrica. Després ho faria amb la resta del món gràcies als documentals divulgatius que va produir.




En 1954 fou un dels socis fundadors de la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO). En 1957 es va graduar en Medicina a la Universitat de Valladolid, després anà a Madrid a estudiar l’especialitat d'estomatologia, però la seua gran afició era la falconeria i la natura. En 1960 començà a escriure articles divulgatius de la natura a la revista ABC




En 1961 amb els seus falcons va participar en el rodatge de la pel·lícula el Cid de Charlton Heston. En 1964 el diari ABC li dedicà la portada del 21 d’octubre perquè guanyà una important competició de falconeria a l’Alcarria.

Jaime de Foxá


Jaime de Foxá era un enginyer forestal, polític falangista, diputat i governador civil a més de president de la Federació de Caça Espanyola que conduïa un programa de divulgació a Televisió Espanyola (TVE). Va cridar a Fèlix per entrevistar-lo al seu programa en guanyar la competició de falconeria de 1964. Es va sorprendre en trobar un jove que era un comunicador amb una paraula encisadora i molts coneixements de la natura. Llavors el contractà per fer una col·laboració periòdica dins del seu programa; Fin de Semana.


Félix en 1957 quan es va graduar en Medicina en Valladolid


Foxà a més de ser el seu descobridor, es faria el seu amic i padrí. Félix encetà una carrera meteòrica com a divulgador de la natura i en 1968 aconseguí realitzar el seu propi programa;  Fauna. Mentrestant continuava amb la publicació d’un article setmanal al suplement Blanco y Negro del diari ABC. L’ascens de la seua popularitat ja no pararia de créixer. Després de Fauna realitzà els espais televisius Animalia en 1969 i Vida Salvaje en 1970.

El Doctor Cosme Morillo que va ser un dels primers mestres de Félix, referint-se al divulgador el va definir amb aquestes paraules: "… Eixe home era una esponja amb una gran força i una excepcional capacitat de comunicació encara que tenia ombres curioses...". Alguna mostra d’eixes ombres la tenim al documental de la sèrie Vida Salvaje que va dedicar a la Devesa. Félix proposà introduir rinoceronts al Saler per protegir ambdós, tant als animals com l'espai, tot i que segurament estigué influït per Docavo, director del zoològic de València, que potser estava convençut que eixa era l'única forma de salvar aquest valuós espai.


Foto de David Vicente, Gipuzkoako Foru Aldundia


Segons Juan Antonio Fernàndez Duran un dels primers fotògrafs que va dur José Antonio Valverde a Doñana, una nit al palau de Doñana amb Valverde i Félix, li preguntà al comunicador en quina pel·lícula estava treballant i comentà que anava fer una de l’ós cantàbric. Sorpresos els interlocutors li digueren que era una espècie molt difícil i escassa, però Rodríguez de la Fuente va contestar-los que no hi havia cap problema perquè estaven els óssos ensinistrats hongaresos. Valverde i Fernández Duran li replicaren que ni la fauna ni la flora centreeuropees eren com les peninsulars i Félix assegurà que cap espectador s’adonaria del canvi.

Aquests detalls no deuen enfoscar el mèrit d'eixe comunicador, un naturalista únic que tenia una gran capacitat per a mobilitzar a una societat adormida per molts anys de dictadura. Félix fou conscient que l'ecologisme tenia un paper molt important i molt positiu per a salvar la biodiversitat, tot i que pensava, com afirmà públicament, que molts ecologistes nouvinguts no entenien els sistemes naturals. No fou l'únic naturalista d'eixa generació en criticar als ecologistes, uns altres que creixeren professionalment al seu bressol, foren més enya, Joaquín Araujo va dir que molts dels que eixien als carrers per protestar contra la construcció de les centrals nuclears, de no existir l'ecologisme serien activistes hippies, amants de les flors als cabells.




La següent dècada amb el suport de molts més mitjos tècnics i econòmics realitzà els espais documentals Planeta Azul o El hombre y la tierra en 1973, també va traure moltes publicacions impreses, les típiques enciclopèdies per fascicles tan habituals en eixos anys, com Fauna Ibérica de l’editorial Salvat. Sens dubte Félix fou un dels principals impulsors de l’estima per la natura, a més despertà bona part de les vocacions dels naturalistes de la generació dels anys seixanta i setanta, així com espentà la protecció de la natura a casa nostra.


d


El 14 de març de 1980, mentre sobrevolava Unalakleet en la llunyana Alaska, on havia anat per a filmar un dels capítols de la sèrie “El hombre y la tierra”, la seua avioneta es va estavellar i moriren tots els tripulants, el pilot, Félix Rodríguez de la Fuente, i els seus col·laboradors Teodoro Roa i Alberto Mariano. La mort l’està investigant en 2020 l’Audiència Nacional, arran denúncies que hi ha molts aspectes foscos en eixe accident. El pilot local era un veterà expert, duia un avió en perfectes condicions i era un dia amb una bona meteorologia. Fins i tot, el seu biògraf Benigno Varillas va dir que Félix volia presentar-se a president del Govern i de l'UCD li comminaren a renunciar a les seues aspiracions.


Foto feta abans de pujar a l'avió, el dia que moriren!




Comentaris