Félix Rodríguez de la Fuente

 

El burgalés Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980) fou un naturalista i excepcional comunicador que aprofità els primers anys de la televisió per a ensenyar-nos la natura que encara sobrevivia amagada a certs indrets de la península Ibèrica. Després ho faria amb la resta del món gràcies als documentals divulgatius que va produir.

Va ser un dels socis fundadors de la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO), en 1954. En 1957 es va graduar en Medicina a la Universitat de Valladolid, després anà a Madrid a estudiar l’especialitat d'estomatologia, però la seua gran afició era la falconeria i la natura.

Quan va acabar els seus estudis es va donar a conéixer per dirigir el Centre Nacional de Falconeria creat a Briviesca (Burgos) i per les exhibicions que donava d’aquest antic mètode de cacera. Va estudiar al falcó pelegrí i el comportament dels llops.

En 1960 començà a escriure articles divulgatius de la natura a la revista ABC. Amb els seus falcons va participar en el rodatge de la pel·lícula el Cid de Charlton Heston, en 1961. L’any 1963 va publicar el seu primer llibre, “Cetrería y aves de Presa”. 

En 1964 el diari ABC li dedicà la portada del 21 d’octubre perquè guanyà una important competició de falconeria a l’Alcarria. En 1966 va realitzar el seu primer llargmetratge “Alas y Garras”

Jaime de Foxá

Jaime de Foxá era un enginyer forestal, polític falangista, diputat i governador civil a més de president de la Federació de Caça Espanyola que conduïa un programa de divulgació a Televisió Espanyola (TVE). Va cridar a Fèlix per entrevistar-lo al seu programa en guanyar la competició de falconeria de 1964. Es va sorprendre en trobar un jove, un gran comunicador amb una paraula encisadora i molts coneixements de la natura. Llavors el contractà per fer una col·laboració periòdica dins del seu programa; Fin de Semana.

Félix en 1957 quan es va graduar en Medicina en Valladolid

Foxà es va convertir en el seu amic i padrí,  l’ajudà a encetar una carrera meteòrica com a divulgador de la natura. En 1968 aconseguí realitzar el seu propi programa; Fauna. Mentrestant continuava amb la publicació d’un article setmanal al suplement Blanco y Negro del diari ABC. L’ascens de la seua popularitat ja no pararia de créixer. Després realitzà els espais televisius Animalia en 1969 i Vida Salvaje en 1970. A partir de 1970 va dirigir la publicació de les enciclopèdies de natura; “Fauna” i “Fauna Ibérica”, de l’editoral Salvat, també va fer l’espai “La Aventura de la Vida” a Radio Nacional de España.

El Doctor Cosme Morillo (Ceuta, 1940) va ser un dels primers mestres de Félix. Referint-se al divulgador el va definir amb aquestes paraules: "… Eixe home era una esponja amb una gran força i una excepcional capacitat de comunicació encara que tenia ombres curioses...". Alguna mostra d’eixes ombres la tenim al documental de la sèrie Vida Salvaje que va dedicar a la Devesa. Félix proposà introduir rinoceronts al Saler per protegir ambdós, tant als animals com l'espai, tot i que segurament estigué influït per Ignacio Docavo Alberti (Madrid, 1922-2016), director del zoològic de València, que potser estava convençut que eixa era l'única forma de salvar aquest valuós espai i millorar les instal·lacions envellides del zoològic.

Foto de David Vicente, Gipuzkoako Foru Aldundia

Segons Juan Antonio Fernández Duran (Sevilla, 1934) un dels primers fotògrafs que va dur José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) a Doñana, una nit al palau de Doñana amb Valverde i Félix, li preguntà al comunicador en quina pel·lícula estava treballant, comentà que anava fer una de l’ós cantàbric. Sorpresos els interlocutors li digueren que era una espècie molt difícil i escassa, però Rodríguez de la Fuente va contestar-los que no hi havia cap problema perquè estaven els óssos ensinistrats hongaresos. Valverde i Duran replicaren que ni la fauna ni la flora centreeuropees eren com les peninsulars, però Félix assegurà que cap espectador s’adonaria del canvi.

Aquests detalls no deuen enfoscar el mèrit d'eixe naturalista únic, atresorava una gran capacitat per a mobilitzar a una societat adormida per molts anys de dictadura i allunyada de la natura. Félix fou conscient que l'Ecologisme tenia un paper molt important i molt positiu per a salvar la biodiversitat, tot i que com afirmà públicament, pensava que molts ecologistes eren uns nouvinguts no entenien els sistemes naturals. No fou l'únic naturalista d'eixa generació en criticar als ecologistes, uns altres que creixeren professionalment al seu bressol foren més enya, Joaquín Araujo Ponciano (Madrid, 1947) va dir que molts dels que eixien als carrers per a protestar contra la construcció de les centrals nuclears, de no existir l'Ecologisme serien activistes hippies, partidaris de dur flors als cabells.

La següent dècada amb el suport de molts més mitjos tècnics i econòmics realitzà els espais documentals Planeta Azul. L'èxit definitiu de públic li vingué amb la sèrie de televisió "El hombre y la Tierra" (1974-1980) emesa a RTVE. Sens dubte Félix fou un dels principals impulsors de l'estima per la natura i impulsà la seua protecció, despertà bona part de les vocacions dels naturalistes de les generacions dels anys seixanta i setanta, del segle XX.

d

El 14 de març de 1980 la seua avioneta es va estavellar, mentre sobrevolava Unalakleet en la llunyana Alaska, on havia anat per a filmar un dels capítols de la sèrie “El hombre y la tierra”. Moriren tots els tripulants, el pilot, Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980), i els seus col·laboradors Teodoro Roa (Donosti, 1953) i Alberto Mariano Huéscar (Madrid, 1957). 

L’Audiència Nacional investigava aquest accident en 2020, arran denúncies sobre els aspectes foscos en eixe accident. El pilot local era un veterà expert, duia un avió en perfectes condicions i era un dia amb una bona meteorologia. Augmentaren les sospites d’un possible sabotatge quan es va saber que el seu biògraf, Benigno Varillas Suárez (Tudela, 1953), afirmà  que Félix volia presentar-se a les eleccions per ser president del Govern, tot mentre que de l'UCD li comminaren a renunciar a les seues aspiracions.

Foto feta abans de pujar a l'avió, el dia que moriren!