Passa al contingut principal

Els Fitosanitaris

 


Els fitosanitaris són els medicaments de les plantes, tenen substàncies actives amb capacitat per a protegir als vegetals i els seus fruits, influeixen el procés de creixement, poden aturar o evitar la proliferació d'altres éssers vius que les afecten, les plagues.




Un plaguicida o pesticida és un agent químic o biològic usat contra l'acció d'organismes considerats perjudicials per als conreus, la ramaderia i l'home, són un tipus de biocida. Hi ha molts tipus de plaguicides, es classifiquen en funció de l'objectiu que volen combatre. Hi ha insecticides que solen ser més tòxics per a l'ésser humà que els herbicides. Els acaricides s'utilitzen contra els àcars, els mol·lusquicides combatre'n caragols i llimacs, els nematicides als cucs, els rodenticides es gasten contra rosegadors, també hi ha bactericides. Els herbicides es gasten contra les mal anomenades males herbes, els fungicides contra els fongs que són els que fàcilment generen resistència als fitosanitaris, els viricides contra els virus, hi ha reguladors del creixement vegetal i repel·lents per evitar l'acció d'aus, mamífers o insectes.




L'abús de pesticides o biocides pot provocar la resistència de les plagues als productes que pretenen combatre, en eixe cas cal fer canvis en els components o augmentar les dosis. Els pesticides, sovint alteren l'ecosistema en afectar a altres éssers vius, per eixample poden afectar a les abelles que són beneficioses en facilitar la pol·linització. A voltes el pesticida fa el seu treball i elimina una plaga, però en deixar el terreny lliure de l'anterior, pot provocar l'atac d'altra.




També suposen riscos per a la salut humana en exposar-se a molta quantitat o quan hi ha un contacte reduït però perllongat en el temps, en acumular-se a l'organisme. L'exposició crònica als plaguicides s'ha relacionat amb un augment de probabilitats de patir càncer, malalties com l'Alzheimer o el Parkinson, alteracions hormonals, trastorns del desenvolupament i esterilitat dels treballadors agrícoles, sols per citar algunes.




Segons un estudi encarregat per l'ONU a Hilal Elver i Baskut Tuncak en 2017, la utilització d'insecticides i herbicides provocaria la mort de 200.000 persones cada any. Per combatre la toxicitat d’eixos productes cal controlar el Límit Màxim de Residus (LMR). Es defineix com la concentració màxima de residus d'un producte fitosanitari permesa legalment en la superfície o en la part interna dels productes destinats a l'alimentació humana o animal. Per evitar els efectes nocius dels residus cal respectar el Termini de Seguretat, que figura en l'etiqueta del producte, aquest terme és el temps que té que transcorre entre l'aplicació d'un producte fitosanitari i la collita o consum. Al món s'utilitzen més de 1000 tipus de plaguicides diferents per evitar plagues, cadascun d'aquests productes té efectes toxicològics, encara que no tots ells són nocius.




Segons dades publicades pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) la despesa total en fitosanitaris a l'estat espanyol en 2019, va ser de 1.140 milions d'euros. Espanya és el país de la UE on més fitosanitaris es venen, el 20% del total europeu. A la UE es consumeixen principalment fungicides mentre a Espanya es gasten més els insecticides. En 2019 la UE va aprovar la prohibició de plaguicides amb cloropirifós i metil-cloropirifós pels seus efectes adversos a la salut humana, dóna la “casualitat” que aquests plaguicides eren els més usats a l'estat espanyol.




L’insecticida DDT (dicloro difenil tricloroetano) el descobriren en 1874, però fins a 1939 no es va aplicar per combatre els insectes. Es va utilitzar amb molt èxit en zones amb mosquits que transmetien la malària, la febra groga o el paludisme. Rachel Carson descobrí els seus efectes nocius, estava present per tot arreu del planeta, fins i tot en la llet materna de la nostra espècie. Per denunciar-ho publicà l’assaig “Primavera Silenciosa” l’any 1962.




Es va descobrir que al medi tardava tres anys a degradar-se, però dins del greix dels mamífers tardava més de cent anys, en acumular-se als teixits grassos, per tant era molt perjudicial. En 1972 el prohibiren als Estats Units. Encara hui es troba als rius, entre ells al Xúquer, restes de DDT aparegueren en la totalitat dels 350 punts que es mostrejaren en diferents punts del riu. Estava en una proporció de fins a 0,4 micrograms per litre, el nostre riu era el que més contaminants fitosanitaris tenia de tot l’estat.   




El glifosat és l’herbicida més utilitzat al món, és un organofosforat no selectiu i sistèmic que va crear MONSANTO sota la marca Roundup. Començà la seua venda en 1974 i aviat l’empresa transnacional creà cultius transgènics resistents al glifosat, amb aquesta combinació va vendre milions de tones per tot el món. És molt utilitzat en jardineria, en el rentatge d’herbes als marges de les carreteres o a tallafocs.



Sembla que pot afectar a l’ADN i és cancerigen encara que no es coneix a partir de què límits. No hi ha acord científic sobre els seus efectes, mentre l'Agència Europea de Productes Químics manté la seua classificació de substància que provoca greus danys als ulls i molt tòxica per a la vida aquàtica. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va qualificar aquest producte com “probablement cancerigen” perquè sols s’ha demostrat als animals.

Comentaris