Els fitosanitaris són els
medicaments de les plantes, tenen substàncies actives amb capacitat per a
protegir als vegetals i els seus fruits, influeixen el procés de creixement,
poden aturar o evitar la proliferació d'altres éssers vius que les afecten, les
plagues.
Un plaguicida o pesticida és un agent químic o biològic
usat contra l'acció d'organismes considerats perjudicials per als conreus, la
ramaderia i l'home, són un tipus de biocida.
Hi ha molts tipus de plaguicides, es
classifiquen en funció de l'objectiu que volen combatre. Hi ha insecticides que solen ser més tòxics
per a l'ésser humà que els herbicides.
Els acaricides s'utilitzen contra
els àcars, els mol·lusquicides combatre'n caragols
i llimacs, els nematicides als cucs, els rodenticides es gasten contra rosegadors,
també hi ha bactericides. Els herbicides es gasten contra les mal
anomenades males herbes, els fungicides contra els fongs que són els que fàcilment generen
resistència als fitosanitaris, els viricides contra els virus, hi ha reguladors del creixement vegetal i repel·lents per evitar l'acció d'aus,
mamífers o insectes.
L'abús de pesticides o biocides pot provocar la resistència de
les plagues als productes que
pretenen combatre, en eixe cas cal fer canvis en els components o augmentar les
dosis. Els pesticides, sovint alteren l'ecosistema
en afectar a altres éssers vius, per eixample poden afectar a les abelles que són beneficioses en
facilitar la pol·linització. A
voltes el pesticida fa el seu
treball i elimina una plaga, però en
deixar el terreny lliure de l'anterior, pot provocar l'atac d'altra.
També suposen riscos per a la salut humana en exposar-se a molta quantitat
o quan hi ha un contacte reduït però perllongat en el temps, en acumular-se a
l'organisme. L'exposició crònica als plaguicides s'ha relacionat amb un augment
de probabilitats de patir càncer,
malalties com l'Alzheimer o el Parkinson, alteracions hormonals,
trastorns del desenvolupament i esterilitat dels treballadors agrícoles, sols
per citar algunes.
Segons un estudi encarregat per l'ONU a Hilal Elver i Baskut Tuncak
en 2017, la utilització d'insecticides
i herbicides provocaria la mort de
200.000 persones cada any. Per combatre la toxicitat d’eixos productes cal
controlar el Límit Màxim de Residus
(LMR). Es defineix com la concentració màxima de residus d'un producte
fitosanitari permesa legalment en la superfície o en la part interna dels
productes destinats a l'alimentació humana o animal. Per evitar els efectes
nocius dels residus cal respectar el Termini
de Seguretat, que figura en l'etiqueta del producte, aquest terme és el
temps que té que transcorre entre l'aplicació d'un producte fitosanitari i la
collita o consum. Al món s'utilitzen més de 1000 tipus de plaguicides diferents
per evitar plagues, cadascun d'aquests productes té efectes toxicològics,
encara que no tots ells són nocius.
Segons dades publicades pel Ministeri
d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) la despesa total en fitosanitaris a l'estat espanyol en 2019, va ser de 1.140 milions d'euros. Espanya és el país de la UE on més fitosanitaris es venen, el 20% del total europeu. A la UE es consumeixen principalment fungicides mentre a Espanya es gasten més els insecticides. En 2019 la UE va aprovar la prohibició de plaguicides amb cloropirifós i metil-cloropirifós
pels seus efectes adversos a la salut humana, dóna la “casualitat” que aquests plaguicides
eren els més usats a l'estat espanyol.
L’insecticida DDT (dicloro difenil tricloroetano)
el descobriren en 1874, però fins a 1939 no es va aplicar per combatre els insectes. Es va utilitzar amb molt èxit
en zones amb mosquits que
transmetien la malària, la febra groga o el paludisme. Rachel Carson descobrí els seus efectes nocius, estava present per
tot arreu del planeta, fins i tot en la llet materna de la nostra espècie. Per
denunciar-ho publicà l’assaig “Primavera Silenciosa” l’any 1962.
Es va descobrir que al medi tardava tres anys a degradar-se, però dins del greix
dels mamífers tardava més de cent anys, en acumular-se als teixits grassos, per
tant era molt perjudicial. En 1972 el prohibiren als Estats Units. Encara hui es troba als rius, entre ells al Xúquer, restes de DDT aparegueren en la totalitat dels 350 punts que es mostrejaren en
diferents punts del riu. Estava en una proporció de fins a 0,4 micrograms per
litre, el nostre riu era el que més contaminants fitosanitaris tenia de tot l’estat.
El glifosat és l’herbicida més utilitzat al món, és un organofosforat no selectiu i sistèmic que va crear MONSANTO sota la marca Roundup. Començà la seua venda en 1974 i aviat l’empresa transnacional creà cultius transgènics resistents al glifosat, amb aquesta combinació va vendre milions de tones per tot el món. És molt utilitzat en jardineria, en el rentatge d’herbes als marges de les carreteres o a tallafocs.
Sembla que pot afectar a l’ADN i és cancerigen encara que no es coneix a partir de què límits. No hi ha acord científic sobre els seus efectes, mentre l'Agència Europea de Productes Químics manté la seua classificació de substància que provoca greus danys als ulls i molt tòxica per a la vida aquàtica. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va qualificar aquest producte com “probablement cancerigen” perquè sols s’ha demostrat als animals.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada