Els fitosanitaris són els
medicaments de les plantes, són substàncies actives amb capacitat per a
protegir als vegetals i els seus fruits, influeixen el procés de creixement,
poden aturar o evitar la proliferació d'altres éssers vius que les afecten. A
més hi ha productes específics per a regular el creixement vegetal.
Els plaguicides, herbicides o insecticides són productes químics o
biològics utilitzats per a combatre als organismes (plagues) que perjudiquen els
cultius, a la ramaderia o fins i tot a les persones. Hi ha molts tipus de plaguicides, es classifiquen en funció
de l'objectiu que volen combatre. Al món es gasten més de 1000 tipus de
plaguicides, cadascun d'aquests productes té diferents efectes toxicològics,
encara que no tots ells són nocius.
Un insecticida és un compost químic utilitzat per a matar insectes o controlar les seues poblacions, solen ser més tòxics per a l'ésser humà que els herbicides. Són específics per atacar als diferents tipus d’insectes que vulguen eliminar. Els acaricides es fan servir contra els àcars, els mol·lusquicides combatre caragols i llimacs, els nematicides són per als cucs., així com els bactericides que es gasten contra bacteris, els fungicides contra els fongs o els viricides que lluiten contra els virus.
Els productes per a combatre rosegadors
com les rates, ratolins o talpons, s’enquadren dins d’aquest grup de productes.
Uns altres productes es fan servir com a repel·lents per a evitar l'acció
d'aus, mamífers o insectes.
Els herbicides són productes per a combatre el desenvolupament de les plantes adventícies (males herbes) mitjançant compostos agroquímics o fitosanitaris.
L'abús de pesticides o biocides pot provocar la resistència de les plagues
als productes que pretenen combatre. Els fongs són els organismes més
adaptables i que més fàcilment generen resistència als fitosanitaris, en eixe
cas cal fer canvis en els components o augmentar les dosis.
Els pesticides, sovint alteren
l'ecosistema en afectar a altres éssers vius, per eixample el tiametoxam afecta la salut de pol·linitzadors com les abelles que són beneficioses per facilitar
la pol·linització. A voltes el pesticida fa el seu treball i elimina una plaga,
però en deixar un espai lliure poden afavorir l'atac d'altre organisme.
En cas d’excés d’exposició suposen riscos per a la salut humana o quan hi ha un contacte reduït però perllongat en el temps, perquè tenen la qualitat d’acumular-se dins de l'organisme. L'exposició crònica als plaguicides s'ha relacionat amb un augment de probabilitats de patir càncer, malalties com l'Alzheimer o el Parkinson, alteracions hormonals, trastorns del desenvolupament i esterilitat dels treballadors agrícoles, sols per citar algunes.
Segons un estudi encarregat per l'ONU
a Hilal Elver i Baskut Tuncak en 2017, la utilització d'insecticides i herbicides
provocarien la mort de 200.000 persones cada any. Per a evitar la toxicitat d’eixos
productes cal controlar el Límit Màxim
de Residus (LMR). Es defineix com la concentració màxima de residus d'un
producte fitosanitari permesa legalment en la superfície o en la part interna
dels productes destinats a l'alimentació humana o animal.
Per a evitar els efectes nocius dels residus dels plaguicides cal respectar el Termini de Seguretat, que figura imprés en l'etiqueta del producte, és el temps que té que transcorrer entre l'aplicació d'un producte fitosanitari i la seua collita o consum.
Segons dades publicades pel Ministeri
d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) la despesa total en fitosanitaris
a l'estat espanyol en 2019, va ser de 1.140 milions d'euros. Espanya és el país de la UE on més fitosanitaris es venen, el
20% del total europeu. A la UE es
consumeixen principalment fungicides
mentre a l’estat es gasten més els insecticides.
La Unió Europea mitjançant el Reglament 1107/2009 sobre comercialització de plaguicides autoritza l’ús de 450 plaguicides enfront de 943 declarats prohibits i impedeix la comercialització d’aliments que els continguen. Tot i que permet la seua fabricació i exportació a uns altres països. Un eixample d’aquesta incongruència és que Espanya fabrica i exporta a la Xina el neonicotinoide tiametoxam, després importem baies de goji (Lycium ssp.) que estan contaminades amb aquest insecticida.
En 2019 van prohibir els plaguicides que tinguen entres els seus components
els cloropirifós o el metil-cloropirifós pels seus efectes
adversos a la salut humana, dona la “casualitat” que aquests plaguicides eren
els més usats a casa nostra.
L’insecticida DDT (dicloro difenil tricloroetano) el descobriren en 1874, però fins a 1939 no es va aplicar per combatre els insectes. Es va utilitzar amb molt èxit en zones amb mosquits que transmetien la malària, la febra groga o el paludisme. Rachel Carson (Pennsilvània, 1907-1964) descobrí els seus efectes nocius i que estaven presents per tot arreu del planeta, fins i tot en la llet materna humana. Per denunciar-ho publicà l’assaig “Primavera Silenciosa” l’any 1962.
Es va descobrir que el DDT al
medi tardava tres anys a degradar-se, però en acumular-se als teixits grassos dels
mamífers tardava més de cent anys, per tant, era molt perjudicial. En 1972 el
prohibiren als Estats Units. Encara
hui es troben residus de DDT als rius, entre ells al Xúquer, aparegué en la
totalitat dels 350 punts de mostreig seleccionats en diferents punts del riu.
Es presentava en una proporció de fins a 0,4 micrograms per litre, el nostre riu
era el que més contaminants fitosanitaris tenia de tot l’estat.
El glifosat és l’herbicida més utilitzat al món, és un organofosforat no selectiu i sistèmic que va crear la multinacional nord-americana MONSANTO sota la marca Roundup. Començà la seua venda en 1974 i aviat l’empresa tragué al mercat cultius transgènics resistents al glifosat. Gràcies a aquesta combinació van vendre milions de tones per tot el món, és molt usat en jardineria i en l'eliminació d'herbes als marges de carreteres o a tallafocs.
Tot i que no hi ha acord científic sobre els seus efectes, sembla que pot afectar a l’ADN i és cancerigen, encara que no es coneix a partir de què límits. L'Agència Europea de Productes Químics manté la seua classificació com a substància que provoca greus danys als ulls i molt tòxica per a la vida aquàtica. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va qualificar aquest producte com “probablement cancerigen” perquè sols s’ha demostrat en animals.
Fonts:
Ecologistas en Acción: “la hipocresía y el doble rasero del mercado europeo de plaguicidas”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada