L'Ecocidi

Collage RMiB

Es va prendre consciència que hi havia delictes d'ecocidi en la Guerra de Vietnam, en conéixer que durant l'Operació Ranxo Handau, l'exèrcit dels EUA va usar l'Agent Taronja per a desallotjar als seus enemics dels amagatalls a les selves. Davant la impossibilitat d'avançar a través dels densos boscos, camps i manglars, decidiren incendiar-los mitjançant bombes químiques i com això no va ser suficient, a partir de 1961 i durant la següent dècada, canviaren de tàctica i ruixaren les selves del país asiàtic amb aquest defoliant químic, un producte extremadament verinós pel seu contingut en dioxines. Amb aquest tòxic pretenien acabar amb tota forma de vida, tant vegetal com animal, arrasant la terra per a poder desfer-se del Viet-cong. Es calcula que abocaren més de 80 milions de litres de productes químics per acabar amb un enemic al qual no podien trobar. El 20% dels boscos i el 30% dels manglars del sud de Vietnam van ser devastats, sumaren un total de més de tres milions d’hectàrees, a més els pocs supervivents humans desenvoluparen càncers i malformacions. 

En 1970, el biòleg Arthur W. Galston (Nova York, 1920-2008) que havia participat en la formulació de l'Agent Taronja, va voler detenir aquesta massacre i per a això proposà un acord internacional per a prohibir l'Ecocidi. Els seus estudis demostraren que aquests compostos tòxics causaven defectes de naixement en rates de laboratori. L'any 1971 aquestes evidències i la pressió de la comunitat científica forçaren al president Richard M. Nixon (Yorba Linda, 1913-1994) a prohibir l'ús s’aquesta substància que contenia alts nivells de dioxines teratogèniques.

En 1972 el llavors primer ministre suec, “Olof Palme” Sven Olof Joachim Palme (Estocolm, 1927-1986) intentà recuperar aquest concepte jurídic durant la Cimera de la Terra a Estocolm sense massa èxit per denunciar el seu ús al Vietnam.

Tres anys després es va crear la Cort Penal Internacional (CPI) que va definir els quatre delictes més greus que es podien cometre contra la humanitat: els crims de guerra; el genocidi; els crims d'agressió; els crims contra la humanitat, entre ells no figurava l'ecocidi. 

En 1984, una acció judicial impulsada pels veterans de guerra dels Estats Units contra les companyies químiques subministradores de l'Agent Taronja (Dow Chemical, Monsanto, Diamond Shamrock, Hercules Inc., TH Agricultural & Nutrition Company, Thompson Chemicals Corporation, i Uniroyal Inc.) va desembocar en un acord extrajudicial per 93 milions per a indemnitzar als soldats veterans per danys contra la seua la salut. Sorprenentment, la posterior reclamació judicial oberta pels representants dels quatre milions de vietnamites afectats pels bombardejos amb productes químics va tancar-se amb l’absolució de l’exèrcit nord-americà per manca d’arguments legals!

En 2010 la jurista britànica Polly Higgins (Glasgow, 1968-2019), va fundar el grup Stop Ecocide en 2017 i demanà davant l'ONU el reconeixement de l'ecocidi com un crim contra la pau, tot i que ningú li va fer cas. Van proposar una definició legal internacional del delicte d'ecocidi: “actes il·legals o arbitraris comesos amb coneixement de la probabilitat real que aquests actes causen un mal greu al medi ambient que siga prolongat o durado”.

En 2014, el moviment End Ecocide on Earth va encapçalar el projecte Iniciativa Ciutadana Europea (ECI) per a reconéixer el delicte d'ecocidi i aconseguiren que alguns estats signaren la Carta de Brussel·les, exigint millors condicions de vida en la Terra. 

En 2019, dus Illes nació molt amençades per l’augment del nivell del mar a conseqüència del canvi climàtic demanaren la implantació del delicte d’ecocidi, Vanuatu a l'Oceà Pacífic i les Maldives a l'Oceà Índic. El Papa Francisco va demanar en novembre d’aquest any que es reconeguera aquest delicte internacionalment.

La Convenció Ciutadana pel Clima (CCC) de 2020 entre unes altres 149 propostes va demanar el  reconéiximent del delicte d'ecocidi. Van definir-lo com “tota acció que  cause  un mal ecològic greu en participar en el traspàs manifest i no menyspreable dels límits planetaris, comès amb coneixement de les conseqüències que d'ell s'anaven a derivar i que no podrien ser ignorades”. Al desembre Bèlgica va presentar una sol·licitud per a incloure el delicte d'ecocidi en el dret internacional. Va ser el primer país europeu a sol·licitar oficialment el reconeixement internacional de danys greus al medi ambient.

Finalment, el 20 de maig de 2021 la legislació europea acabà reconguen la figura jurídica de l’ecocidi. Es va definir com: “qualsevol acte il·lícit o arbitrari perpetrat sabent que existeix una probabilitat substancial que cause danys greus, que siguen extensos o permanents per al medi ambient”. 

Dos anys després, l’ecocidi encara no s'ha incorporat a la legislació internacional perquè requereix una majoria d'almenys dos terços dels països signants de l'Estatut de Roma. El problema és que algunes potències mundials com la Xina, els EUA, l'Índia o Rússia no volgueren subscriure el tractat o directament no reconeixen el Tribunal Penal Internacional. En canvi, alguns estats, com Bèlgica, França i els Països Baixos, han introduït aquest delicte al seu ordenament jurídic, amb penes de presó de fins a trenta anys i multes milionàries.

A l‘estat espanyol, mentre no es reconega el delicte d’ecocidi, les desfetes ambientals com la degradació de Doñana pel vessament de l’empresa Boliden o el vessament de petroli del Prestige continuaran impunes. Per a intentar corregir-lo, en juny de 2022 els parlamentaris catalans presentaren a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació de la Llei del Codi Penal 10/1995, de 23 de novembre que reconeguera el delicte d'ecocidi i donarà suport a la iniciativa adreçada a l'Estatut de Roma per a incorporar-lo al Tribunal Penal Internacional.

Fonts i referències: 

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/1973061-l-eurocambra-reclama-reconeixer-l-ecocidi-com-a-delicte-internacional.html?cca=3&ItemId=2786&vermobil=0

https://es.scribd.com/document/661270235/Manifest-per-a-la-tipificacio-d-ecocidi-com-a-delicte-a-Espanya#

https://www.ecoticias.com/medio-ambiente/como-nacio-el-ecocidio