 |
| Collage RMiB |
ELS ANYS DEL CREIXEMENT INFINIT,
LA CORRUPCIÓ I LA MADURESA EN LA LLUITA ECOLOGISTA
“Tot ha de canviar perquè res canvie”.
Giuseppe Tomasi de
Lampedusa “Il gattopardo”
ECOLOGISTES
Colla Ecologista de Castelló
La Colla Ecologista de Castelló
tornà a activar-se amb la participació d’un potent grup d’ecologistes com foren
Ramon Prades Bataller, José Vicente. Ortiz Olmos, Mercedes Pastor Edo,
Francisco J. Sánchez Aguilar, Isabel Queral Ruano, Marit Breede, Esther Pastor
Edo, Victoria Luengo.
Colla Ecologista la Carrasca
d’Alcoi
Formaren part de la xarxa
d’organitzacions que exigien l’abolició del deute extern dels països més pobres,
estigueren entre els grups més actius enfront de transvasament del Xúquer al
Vinalopó. Presentaren al·legacions contra les afeccions del polígon Santiago
Payà d’Alcoi i contra l’autorització d’obertura de nous pous. Participaren en
repoblacions forestals i en defensa del riu Riquer, a més de continuar exigint la
protecció de la Font Roja, es manifestaren contra l’obertura de noves pistes forestals
o contra l’intent de la corporació il·licitana de privatitzar el
subministrament d’aigua potable. Van manifestar la seua veu crítica contra el
Pla Eòlic Valencià i en contra del pla de la Confederació Hidrogràfica del
Xúquer per a canalitzar un tram del riu Barxell al seu pas per Alcoi, des del
pont de Maria Cristina fins poc abans de confluir amb el riu Molinar on formen
el Serpis. Amb un pressupost de més de 3.000 milions de pessetes pretenien a
soterrar el llit natural del riu baix un canal formigonat. Participaren en la
formació d’una Iniciativa Ciutadana per defensar una Gestió Pública de l’Aigua
d’Alcoi. Sens dubte, aquest va ser l’any de la defensa de l’aigua per al Grup
la Carrasca.
Federació d’Ecologistes en Acció
En el primer any de vida, els
grups ecologistes que es van adherir al projecte estatal van constituir la
Federació d’Ecologistes en Acció del País Valencià, el 19 de febrer en una
reunió a Aiora. En la reunió fundacional a més de tractar temes organitzatius,
analitzaren els principals problemes mediambientals com eren la problemàtica
del transvasament del Xúquer al Vinalopó, el Catàleg de Zones Humides del País
Valencià, la gestió dels boscos i el Pla Eòlic Valencià.
Acció Ecologista AGRÓ
Una de les fites d’aquest any d’AE-Agró
va ser la recuperació de la seua seu, la Casa Verda al Portal de Valldigna, al
barri del Carme de València. Això implicà renovar forces i superar el trauma
que significà sentir el rebuig a la unitat d’acció de bona part dels principals
grups ecologistes del País Valencià, que els donaren l’esquena per abraçar el
projecte estatal d’Ecologistes en Acció.
En la Casa Verda acolliren als
promotors de la ILP per a protegir l’Horta i això els aportà noves energies. Respecte
de les principals tasques de conservació que mantingueren es pot assenyalar les
protestes contra el projecte del Ministeri de Medi Ambient per a obrar la
rambla del Poio, la de Torrent, el barranc de Xiva i el del Poalet per a
encaixonar-los i soterrar-los baix d’una estructura de formigó, per les greus afeccions
que implicarien al parc de l’Albufera.
Denunciaren la manca d'un Pla
d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Serra d'Irta. L'excés d'ús
d'aigües en l'estiu per al rec dels tarongers en la marjal d'Almenara implicava
una minva dramàtica dels cabdals de la marjal, les poques que entraven tenien
amb massa nutrients, eren aigües eutrofitzades que provocaven la proliferació
d'algues que reduïen d'oxigen, augmentaven la terbolesa de les aigües. Aquesta
modificació de l'equilibri implicava la mort de bona part de la fauna i flora
aquàtiques i la fugida de les aus.
Una de les accions que més repercussió tingué als mitjans de comunicació la protagonitzà el col·lectiu Marfull, penjaren en una bastida de la plaça de la Reina de València un gran cartell que caricaturitzava a l’alcaldessa Rita Barberà com a un gran monstre “GodzRita” que destruïa l’Horta de València amb la col·laboració d’un altre patum, el Zal-plana!
Coordinadora per a la Defensa del
Riu Xúquer
l’Associació pel desenvolupament
de l'agricultura ecològica ADAE d'Alzira, Els Verds d'Alzira, la Plataforma
Cívica "Riu Xúquer" de Benifaió-Almussafes, la Plataforma Ecologista
"Canal de Navarrés", l’Associació de Defensa de la Naturalesa
d’Énguera ADENE, el Grup Ecologista Cultural la Falaguera de Sumacàrcer, ARRELS
de Carcaixent i el Club de Muntanya Tramuntana de Sueca fundaren la
Coordinadora per a la Defensa del Riu Xúquer. Amb ella volgueren fer un fòrum
obert per a cercar solucions als principals problemes que afectaven el riu Xúquer
com era l’amenaça del transvasament al Vinalopó, l'abocador de Dosaigües o la
proposta de canalització del Pla de defensa contra les avingudes del Xúquer. En
cap moment oblidaren les tasques de conscienciació ecològica, la lluita pel
manteniment de la biodiversitat, contra la contaminació dels aqüífers o els
processos erosius. La coordinadora es va manifestar a Alzira el 26 de juny per
a fer públic el seu rebuig al transvasament.
AHSA i Salvem el Pinet
L’urbanisme depredador també s’estenia
amb força per les comarques del sud, per a evitar-ho la plataforma "Salvem
el Pinet" amb l’experiència de l’Associació dels Aiguamolls del Sud
d'Alacant (AHSA) presentaren 7.000 signatures contra el projecte de l'MR-9, un
dels projectes que contemplava el Pla General d’Elx, que va encapçalar l’alcalde
Diego Macià del PSOE. Aquest nou desgavell depredador del territori pretenia la
construcció de 18 grups d'habitatges a 500 metres del límit de les Salines de
Pinet, del parc natural de les Salines de Santa Pola, però sense fer el
preceptiu informe d’impacte ambiental. Salvem el Pinet ho va denunciar aquest
any i, en un primer moment, aconseguiren que el jutge dictarà la paralització
cautelar de les obres. Però com fins al 2003 no es va pronunciar el Tribunal Superior
de Justícia valencià, quan va declarar les obres il·legals la urbanització ja estava
a mig feta, el dau sempre dona el mateix resultat!
Els naturalistes il·licitans
presentaren al·legacions contra una nova línia elèctrica que devia anar al
costat de les llacunes de la Mata i significa una greu amenaça perquè podia
provocar l’electrocució dels arpellots cendrosos (Circus pygargus) que es reproduïen
en la zona.
Ca Revolta
Es va fundar el Centre de
Recursos Just Ramírez, Ca Revolar que va ser un punt de trobada i convivència
al barri de Velluters. Van acollir inquietuds socials de solidaritat, activistes
crítics, aviat es va convertir en un espai d'oci alternatiu, un catalitzador
d'iniciatives artístiques i del pensament que sempre tingué molt focus en l’ecologia.
 |
| Collage RMiB |
Greenpeace
El 6 d’abril al Port de Sagunt, activistes
de Greenpeace aconseguiren paralitzar els treballs de descàrrega de fusta
tropical procedent d’Àfrica. Aquesta iniciativa volgué denunciar que cada any
es perdien quatre milions d’hectàrees de boscos tropicals africans i l’estat
espanyol era el principal importador europeu. En 1998 importà 700.000 m³ de fusta africana, en 1999
pujà a 8.015 m³ i sols en el primer semestre de 2000 entraren 10.280 m³.
Segons dades de l’Autoritat
Portuària, l’any 2000 augmentaren les descàrregues de fusta provinent d’Àfrica
en un 300% les que procedien de Libèria i un 163% les de la República
Democràtica del Congo. Ambdós països finançaven els seus conflictes militars
amb la venda de la fusta dels seus boscos. Des del Congo, un altre país immers
en una guerra civil, sols entre els mesos de gener i setembre de 2000 s’importaren 1.472 m³ de fusta per valor de 87
milions de pessetes.
El WWF i el Canvi Climàtic
El Fons Mundial per la Natura
(WWF) publicà l'informe "Living Planet Reprot 2000". En ell
confirmaren les evidències científiques de les conseqüències de l'augment de
temperatures per l'augment del CO₂ que les activitats humanes vessaven a
l'atmosfera. Entre les conclusions foren que la nostra espècie estava davant
d'una elecció crítica, o reduíem les emissions o hauríem d'enfrontar-nos a
l'augment de catàstrofes naturals provocades pel canvi climàtic.
Cimera Ecologista Ibèrica a
Salamanca
El mes de gener es va organitzar una cimera ecologista amb presència de grups dels dos països ibèrics. Els grups convocants foren la Confederació d’Ecologistes en Acció i les Associaçôes de Defesa do Ambiente. Van analitzar les noves infraestructures de transport que estaven previstes per a unir ambdós estats, cinc autovies i un tren d’alta velocitat i les seues afeccions al territori.
NATURALISTES
Grup Llebeig d’Anellament
Aquest any treballaven en el Grup
Llebeig d’Anellament Maria Jesús Cabo Calatayud, Antonio Cabrera Serrano, Pedro
A. del Baño Moreno, Toni Polo Aparisi, Manu Polo Aparisi i José Lluch Sampedro.
GER de Castelló
Continuaren amb la seua tasca de
seguiment de les poblacions de rapinyaires a les comarques del nord. Respecte
de la comesa de conservació presentaren al·legacions als treballs de millora de
l'N-232 a Morella, a l'estudi d'impacte ambiental de l'aeroport de Castelló i
enviaren un escrit al director del parc natural de la Serra d'Espadà per
afavorir la protecció de l'àguila de panxa blanca (Aquila fasciata). Feren una
campanya en contra de la cacera amb parany en la qual documentaren gràficament
i elaboraren un cens d'aquestes instal·lacions. Participaren en les accions per
a demanar la protecció de la Serra d'Irta i en defensa de la marjal de
Peníscola i una altra contra l'ús de pells animals per fer abrics de luxe.
Feren una acció de conscienciació sobre la importància dels voltors en la
natura i la necessitat de garantir la seua protecció.
GECEN
El Grup per a l’Estudi i
Conservació dels Espais Naturals va presentar una denúncia davant el SEPRONA
per la permissivitat en la venda d’articles il·legals de caça per ser no
selectius com eren els ceps, xarxes japoneses i visc i es podien comprar de
franc en molts comerços. Obriren una línia de col·laboració amb la Federació
Territorial Valenciana de Caça per fer una campanya de conscienciació als
caçadors perquè respectaren la legalitat, just abans del començament de la
temporada cinegètica. Unes altres tasques de conservació que mamprengueren fou
la protecció de l’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata), la catalogació
d’arbres i boscos monumentals i l’estudi de l’ecologia de les zones dunars. Un
jutjat de Castelló acceptà a tràmit la denúncia que presentaren en 1998 contra
el Servei Provincial de Costes per la destrucció d’un kilòmetre de litoral
verge inclòs dins del parc del Prat de Cabanes. Una altra denúncia davant el
SEPRONA fou pels aterraments per fer nous camps de tarongers a la banda sud de
la desembocadura del riu Millars, a Borriana. Una altra actuació depredadora
que van denunciar fou la que protagonitzà l’Ajuntament d’Orpesa que va fer una
avinguda que es menjà bona part de l’Albufera d’Orpesa, per a comunicar el
poble amb Marina d’Or.
Societat Valenciana d’Ornitologia
La SVO va triar com a nova seu
social les instal·lacions de la Fundació de la Solidaritat i el Voluntariat de
la Comunitat Valenciana (FUNDAR) que tenia Bancaixa al carrer Fontcalent, 1 de
València. El Grup Requena-Utiel havia crescut, aquest any el formaven Javier
Armero Iranzo, Juan José García Ayllón, Antonio López Alabau, Rafael Muñoz i
Bastit, Carlos Sáez Cuesta i Javier Sánchez Bolinches. Entre les activitats que
mamprengueren per a ampliar el coneixement de les aus de l’interior de València
destaquen la publicació d’un tríptic per a conscienciar als caçadors del
desgavell que significa la persecució de la blanca (Pica pica), un còrvid molt
cridaner que té la mala fama de menjar ous i pollets de les perdius (Alectoris
rufa). Per eixa raó els caçadors acostumaven a disparar qualsevol niu que
creien seu, el que no saben és que eixos els fan servir espècies protegides com
els mussols banyuts (Asio otus), també causen la mort d’altres aus que fan nius
pareguts. El mes de setembre començaren a participar en el seguiment del pas de
la migració postnupcial dels rapinyaires, començaren el cens de rapinyaires
nocturns a la comarca de la Planta d’Utiel i un altre d’oreneta cuablanca
(Hirundo rustica) i el cens de falconet de campanar (Falco naumanni) a la veïna
Conca. Mamprengueren un cens d’ocells aquàtics hivernants als embassaments
comarcals, aquest treball esdevingué amb el pas dels anys en una de les
activitats anuals imprescindibles, la seua cobertura es va estendre any rere
any per la resta del País Valencià.
Centre d’Aqüicultura Experimental
i la Reserva del Samaruc de Xeresa
El Centre d’Aqüicultura
Experimental (C.A.E.) i el Grup Ecologista SAMARUC/Ecologistes en Acció la
Safor van denunciar que la constructora SAN FÈLIX, S.A. havia vessat enderrocs
el voltant de la Reserva del Samaruc a la marjal de Xeresa. El més greu és que
hi havia un dictamen judicial que prohibia cap vessament.
Roncadell
Entre les moltes activitats que
desenvolupà Roncadell es pot destacar la presentació d’al·legacions contra el
Pla Eòlic valencià o contra la construcció d’una presa per al rec a la Canyada
de Paterna. Feren seguiments de les poblacions de quiròpters en coves de
Llombai i Alberic i assessoraren la conselleria en la conservació de les rates
penades. Realitzaren un estudi de les orquídies de l’Alt Palància i un altre
sobre el mussol banyut (Asio otus) a la Devesa del Saler. Van publicar el
primer número de la revista Dugastella dedicada a l’observació i estudi de la
natura. El comité editorial estava format per David Almenar Gil, José Luis Amat
de la Flor, Antonio J. Castelló
Monsoriu, Francisco Cervera Ortí, Ana García González, Miguel Angel Monsalve
Dolz, Teresa Queralt Queralt, Vicente Sancho Alcayde i Óscar Zamora Sapena.
SEO Alacant
Van denunciar la mala gestió de
la conselleria al parc natural del Fondo d’Elx, com a mostra van fer públic que
el 15 d’abril una torrada provocà un incendi que cremà 15 hectàrees a un indret
on tenia el niu una parella d’arpellot cendrós (Circus pygargus). També
anunciaren que al Fondo quedaven, com a mínim, set malvasies de Jamaica (Oxyura
jamaicensis), un ànec invasor que s’hibrida i afecta la supervivència de
l’autòcton ànec capblanc (Oxyura leucocephala), una espècie en perill
d’extinció, llavors exigiren a la conselleria que s’eliminaren definitivament
del parc, més encara quan aquest aiguamoll havia acollit el mes de gener 1.500
individus hivernants.
Grup GAAL
Es va fundar el Grup d’Anellament Alacantí (GAAL).
Rare Birds in Spain
L’1 de setembre encetà camí la
web Rare Birds in Spain que comandà Ricard Gutiérrez fins al 31 d’octubre de
2020. Després continuà la seua tasca en altres formats com són el Bloc,
Twitter-X o Facebook. Mentre estigué activa va recollir totes les observacions
d’ocells rars trobats a tot l’estat, en poc temps es va convertir en un dels
portals més consultats.
PACIFISTES, OBJECTORS I
OKUPES
Okupació del CSO “Malas Pulgas”
Al barri del Cabanyal, al número
1 del carrer del Doctor Lluch on abans estigué el Casino del Marítim, es va
formar el CSO “Malas Pulgas”. El
centre social estigué obert fins al 2002 i després d’un parèntesi tornaren a
ocupar-lo entre 2006 i 2007. Aquest va ser un bon exemple de com rehabilitar
una casa en runes i convertir-la en un espai per a fer tota mena d’activitats
culturals o un menjador popular.
MOC València
El MOC de València publicà el
butlletí antimilitarista: “En peu de pau” amb explicacions de l’objecció fiscal
i mesures de suport per als insubmisos empresonats. A la caserna de Sant Joan
van detenir a l’objector Carlos Pérez al qual enviaren empresonat a la presó
militar d'Alcalá de Henares. El mes de juny organitzaren concentracions de
protesta i declaracions davant els mitjans de comunicació denunciant la seua
situació. El mes de febrer jutjaren un altre insubmís o desertor Òscar Cervera.
Indult de 460
insubmisos.
El govern d’Aznar
decretà l’1 de desembre un indult que afectà 1.443 condemnats, entre ells 460
insubmisos que serviren al govern per a dissimular el perdó a personatges
dubtosos propers amb el poder com el jutge Javier Gómez de Liaño Botella
(Ourense, 1948) que fou apartat de la carrera judicial per tres delictes de
prevaricació.
 |
| Obres de l'AVE a Utiel, Arxiu RMiB |
CRÒNICA DE 2000
Unanimitat ecologista contra l’AVE
La recentment creada Federació
d’Ecologistes en Acció juntament amb Acció Ecologista-AGRÓ es manifestaren
radicalment contra el tren d’alta velocitat. Alçaren la veu en contra del
desgavell que significava un tren d’alta velocitat entre Madrid i el País
Valencià pel desmesurat malbaratament de més de 600.000 milions de pessetes que
mai no es podrien recuperar amb els ingressos obtinguts amb la seua explotació.
Es tractava d’un projecte
elitista perquè implicaria un preu elevat dels bitllets que sols podrien pagar
les classes més adinerades. Això implicava dedicar diners públics per afavorir
als més rics en detriment de les classes populars que serien les que
suportarien la degradació o el tancament del ferrocarril tradicional que és el
que més vertebra el territori. Per a eixample el tancament del traçat del tren
d’Utiel fins a Camporrobles.
 |
| AVE a Villargordo del Cabriel, Arxiu RMiB |
Advertiren que patiríem les conseqüències de tallar el territori, d’expropiacions de propietats terres o la contaminació acústica, afegint que es tracta d’un projecte malbaratador des del punt de vista del consum energètic. Les obres implicaven una agressió molt greu a molts espais naturals valuosos com eren el parc natural del Fondo, les Gorgues del Xúquer i del Cabriol, els Saladars d’Arneva a Oriola, el Saladar de Fontcalent, a la Serra i Llacunes de Salines, la Serra de Callosa, la Serra d'Oriola o l’embassament d'Elx.
Les xifres de les obres eren faraòniques,
només en el tram Madrid-València s’havien de moure entre 35 i 100 milions de
metres cúbics, dels quals entre 10 i 30
milions de metres cúbics haurien d’anar a parar a abocadors. Les vies suposaven
una nova tanca al mig del territori i el soroll dels trens trenquen la
tranquil·litat de qualsevol habitatge situat a menys de 500 metres de les vies.
Totes aquestes afeccions es justificaven per a connectar amb rapidesa la
capital de l’estat amb grans nuclis urbans del País Valencià, tot i que quedava
fora Castelló, accentuant la manca de vertebració del nostre país.
 |
| Obres de l'AVE a Utiel, 2007, Arxiu RMiB |
Els ecologistes proposaren substituir els projectes d'alta velocitat per la implantació de línies de velocitat alta (175-220 km/h) que es podrien fer reformant les vies tradicionals, mentre que els servicis directes entre les grans viles es podrien fer amb prou rapidesa gràcies a la implantació del Talgo Pendular, amb molts menys costos i sense l'impacte de fer nous traçats ferroviaris d’alta velocitat. Per acabar d’arredonir els avantatges, amb l’estalvi es podrien millorar els serveis de rodalia, facilitant la interconnexió del nostre territori amb un mitjà de transport molt més ecològic.
Inauguració de la Biblioteca Valenciana a Sant Miquel dels
Reis i del Museu de les Ciències
El 30 de març es va inaugurar la
biblioteca valenciana al Monestir de Sant Miquel dels Reis del segle XVI. El
seu objectiu és reunir, conservar i difondre el patrimoni bibliogràfic valencià
i tota la producció impresa, sonora i visual, del País Valencià. Gràcies a
aquesta aposta per dignificar la biblioteca valenciana es va restaurar el
monestir que fundà el duc de Calàbria en el renaixement damunt del monestir del
Cister de Sant Bernat de Rascanya. El 13 de novembre es va inaugurar el Museu
de les Ciències Príncep Felip a la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Avaries a Cofrents
El 31 de març es va conéixer que
la central nuclear de Cofrents tenia dins del reactor una barra d’urani trencada.
La seua substitució podria implicar problemes al nucli del reactor, fins i tot arribar
a provocar una aturada de la instal·lació. El Consell de Seguretat Nuclear
(CSN) va informar que l’havien envoltat amb barres de control per a reduir la
seua fissió. També es va fer públic que el CSN havia sancionat la nuclear de la
Vall d’Aiora per operar al marge de les Especificacions Tècniques de
Funcionament en la setmana del 21 al 28 de desembre de 1999.
El III Cinturó de Ronda, la ZAL, la
ILP i Per l’Horta
Només encetar l’any la ciutadania
s’enfrontà al quart intent de l’Ajuntament i del Ministeri per a construir el
III Cinturó de Ronda, tancant la V-30 pel nord de l’àrea metropolitana
mitjançant el Pla General de València. Eixe projecte per a fer 6.663 metres d’autovia,
amb un cost previst de 9.405 milions de pessetes, devia connectar la V-30 amb
l’autovia de Llíria. Eixa infraestructura implicava l’ocupació de més de
vuitanta hectàrees d’horta, justament quan ja s’havia perdut el 50% de la seua superfície
en l’àrea metropolitana. Era un moment crític perquè començava a
materialitzar-se la pèrdua d’altres setanta hectàrees al barri de la Punta per
fer la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). Els alcaldes de l’Horta Nord,
independentment del partit que foren es mostraren radicalment en contra i
comptaren amb el ferm suport del veïnat, d’ecologistes i de tot el teixit
associatiu.
Un col·lectiu de professors i investigadors va instar el Consell Valencià de Cultura perquè demanarà al govern valencià legislació per a protegir tota l’Horta. Va coincidir que la Plataforma per un Cinturó d’Horta organitzà el 10 de maig un Seminari sobre l’Horta de València, a Bonrepòs i Mirambell, Carles Dolç i María José Viñals van presentar les primeres ponències. En ell van concloure que per aturar la seua destrucció calia protegir-la, llavors decidiren fer-ho mitjançant la redacció d’una Proposició de Llei per a tramitar-la pel procediment d’Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Tot i que l'esforç per a arreplegar un mínim de 50.000 signatures no implicava cap garantia que l'aprovaren les Corts Valencianes, decidiren promoure la ILP creien en la democràcia i que els polítics no s'atrevirien a oposar-se a la voluntat ciutadana. Per eixa raó els promotors decidiren obtenir les màximes signatures possibles i reclamar la màxima repercussió social, això provocà el naixement de Per l'Horta. El 30 de maig la Plataforma per un Cinturó d’Horta ja havien presentat 16.000 al·legacions en contra d’aquest desgavell. Donada la unànime oposició popular el ministeri de Foment anuncià el 5 de juny que retirava el projecte per a estudiar alternatives de menys impacte ambiental.
Es va anunciar que les màquines per a començar les obres la ZAL no entrarien fins al 2001, llavors el mes de juliol els veïns de la Punta convidaren diversos col·lectius socials perquè ocuparen terres, cases expropiades que estigueren buides, amb el consentiment dels propietaris, per tal d’aturar la destrucció del barri. Responent a la crida, un grup de joves anaren a viure a la Punta, fet que possibilità la recuperació de cases i terres per al cultiu. Anys després el documental “A tornallom” d'Enric Peris i Miguel Castro va ser un fidel testimoni d’aquest singular experiment social.
L’impuls urbanitzador i especulador al cap i casal no tenia fi, començà la Fase 2 del PAI de Benicalap que provocà l’organització del col·lectiu “Salvem Benicalap”. Els veïns exigiren la construcció del poliesportiu al qual s’havia compromés el València Club de Futbol. Al club li donaren la llicència per a construir el Nou Mestalla que van fer damunt de l’Alqueria de Barbut. Les obres començaren sense fer el poliesportiu i el pitjor de tot és que el 25 de febrer de 2009 les aturaren, el club s’havia quedat sense diners a conseqüència de la crisi. Encara hui està mort del riure eixe lleig dònut de formigó a mig fer.
Les autoritats municipals no feren
gens de cas de les protestes del veïnat, perquè els resultats de les eleccions
els mostraven que obtenien el suport majoritari d’una ciutadania hipnotitzada
per obres faraòniques i pel miratge econòmic que semblaven ser les privatitzacions
i el turisme. El PP demostrà ser un excel·lent flautista d’Hamelín encisador,
guanyà quasi totes les alcaldies del cinturó roig, s’apoderà de les comarques
del sud i de tot Castelló, tot mentre afilava les urpes per a omplir-se les
butxaques i finançar el partit amb la corrupció.
Inundacions d’octubre
Entre el 21 i el 24 d’octubre es va produir un episodi de fortes pluges, o gota freda, s’arreplegaren 570 l/m² a Llombai, 525 l/m² a Fredes, 504 l/m² a la Pobla de Benifassà, 464 l/m² a l’Eliana, 461 l/m² a Morella, 456 l/m² a Godelleta, 400 l/m² a Catí i 400 l/m² a Bunyol. Tanta aigua provocà que la presa de Maria Cristina a l’Alcora s’omplira, en només vint-i-quatre hores l’embassament va passar d’un 1,7% al 83,2% de la seua capacitat. La sobtada pressió provocà esquerdes en la presa, la qual cosa obligà a obrir comportes per a evitar l’ensorrament del pantà, això provocà greus inundacions a Almassora i Vila-real. Els embassaments de Sitjar i Ulldecona també es van desbordar. Hi hagué desbordaments als rius Cervol, Palància, al Carraixet, la rambla del Poio que obligà a tallar l’autovia A-3, el Magre i el Xúquer. Es van inundar les poblacions de Canet d’En Berenguer, el Port de Sagunt, la Pobla de Farnals, Bétera, Godella, Aldaia, Catarroja i a Manises es va inundar el barri de Sant Jerònim en trencar-se un talús a l’aeroport. A Alacant les pluges caigueren amb molt més seny, tot i que a Callosa d’En Sarrià arreplegaren 167,8 l/m² i a l’Atzúbia 141,4 l/m².
El palmerar d’Elx declarat
Patrimoni Mundial
La UNESCO va declarar el Palmerar
d’Elx com a Patrimoni Universal de la Humanitat, el 30 de novembre. Aquest és
un espai de conreu singular que comptà amb més 45.000 palmeres datileres,
formant el palmerar més gran d’Europa. El plantaren els àrabs, a més per a
regar-lo construïren tot un sistema séquies i aprofitant l’ombra de les
palmeres plantaren cultius hortícoles, fruiters o taules amb forment o civada.
Congrés Xarxa Natura 2000 a la Nucia
Ecologistes en Acció i el FAPAS
d’Alcoi, amb el suport de l’ajuntament, la Universitat d’Alacant i la CAM van
organitzar un Congrés Estatal sobre la Xarxa Natura 2000, entre el 5 i el 9
d’abril a la Nucia. El principal objectiu va ser analitzar les propostes per a
declarar nous Llocs d’Interés Comunitari (LIC), l’estat de conservació de les
Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i els mecanismes de gestió per
a garantir la conservació de la Xarxa Natura 2000. També feren conferències
sobre les Reserves de la Biosfera o la conservació de la marjal de Pego-Oliva,
entre altres temes.
Terra Mítica, un forat negre de molts
milions de €
El parc temàtic de Terra Mítica,
un dels projectes estrella del president de la Generalitat, Eduardo Andrés
Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 1956), es va inaugurar el 27 de juliol
amb una fastuosa cerimònia que tingué més de 2.000 convidats, entre ells el
príncep Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 1968). Des d’un primer moment va ser
evident que les instal·lacions eren un desgavell, hi havia atraccions a mig fer,
unes altres que no funcionaven i bona part de les dotacions estaven inacabades.
En 2002 aconseguiren que l’empresa nord-americana Paramount Parks entrarà en
l’accionariat per a intentar posar ordre en el malbaratament i la manca de
gestió, tot i que una volta comprovaren el desficaci se n’anaren, això sí,
cobraren religiosament els costosos drets d’ús de la seua marca que costaren
anul·lament 4,2 milions de €. En 2004 el parc havia acumulat un deute de 219
milions d’euros i estigué a punt de fer fallida. Després d’aconseguir
quitacions i capitalitzacions per part dels creditors les abaixaren a 57
milions. En 2005 les pèrdues “sols” foren de 17 milions, la qual cosa evità la
suspensió de pagaments en 2006. Amb l’esclat de la crisi financera els socis
financers, la CAM i Bancaixa, anunciaren que abandonaven l’empresa i la gestió es
va adjudicar a una empresa privada. El parc d’atraccions era quelcom
insostenible en l’àmbit econòmic i ecològic per la despesa de recursos hídrics
que implicava. Segons un estudi del departament d’Economia de la Universitat
Jaume I, en l’any 2000 la ciutat de Benidorm tenia un dèficit hídric del 30%
respecte dels recursos disponibles i eixa mancança s’agreujaria fins al 70% el
2012.
Catàleg de Zones Humides del País
Valencià
Mitjançant l’acord de 18 de
juliol de la Generalitat s’aprovà el Catàleg de Zones Humides valencianes. En
ell definien els aiguamolls com els terrenys de transició entre els sistemes
aquàtics i els terrestres, on la capa freàtica pujava a la superfície. En ells van
incloure els estuaris de les desembocadures dels rius Xúquer i Segura. Definiren
els valors dels aiguamolls, es van identificar i catalogar, com a resultat
definiren un total de 48 zones humides de rellevància autonòmica. Els espais
humits considerats sumaven una superfície de 44.862 ha i pertanyien a 80 termes
municipals. Van incloure 14 albuferes i marjals litorals, 11 ambients fluvials,
5 brolladors, 6 aiguamolls d’interior, 4 saladars litorals i 8 embassaments.
Entre les mancances cal assenyalar que no estaven inclosos espais valuosos com
eren l’Albufera d’Orpesa, el Quadre de
Castelló. D’altra banda, en el moment de la publicació de l’inventari, la
gestió i conservació dels aigüerols valencians era molt deficient, per a
eixample la marjal d’Almenara estava plena de peixos morts asfixiats que
flotaven enmig de basses pudents, mentre les bombes dels llauradors assecaven
la marjal de Pego-Oliva.
Arguments ecològics contra el
transvasament del Xúquer Vinalopó
Els ecologistes valencians denunciaren l’engany del principal argument que justificava la construcció del transvasament, els excedents hídrics del Xúquer, perquè fou la mateixa Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en 1982, la que va reconéixer que el riu no tenia excedents. En molts trams el drenatge natural del riu havia desaparegut, sols el mantenien els abocaments d’aigües residuals urbanes i industrials, uns altres s’assecaven en els períodes d’estiatge. A més, en diferents moments la mateixa Generalitat havia decretat limitacions al rec a conseqüència de la sequera i la minva dels cabdals emmagatzemats als embassaments. Cal recordar que estem immersos en un període amb una tendència climàtica de reducció de precipitacions en la conca del Mediterrani, junt amb un augment de les temperatures mitjanes al nostre territori.
Els ecologistes denunciaren que l’objectiu real no era facilitar el rec dels camperols de les comarques del sud, en realitat pretenien donar suport hídric als projectes d’expansió urbanística per acollir un turisme amb el qual s’enriquien els especuladors del territori, que sempre foren partidaris i suport del llavors partit governant. Els activistes mediambientals recordaren que el transvasament Tajo-Segura no significà una reducció dels dèficits hídrics, més bé al contrari va provocar una espiral de demandes hídriques per a donar suport a projectes urbanístics i agrícoles de grans propietaris que es menjaren els excedents artificials, metre contribuïen a l’exhauriment dels aqüífers.
Incendis de 2000
Aquest exercici es van produir
606 incendis forestals que cremaren un total de 6.547,77 hectàrees, 178 focs foren provocats intencionadament i 324
per negligències. Per províncies es va repartir de la següent forma: a Alacant
tingué 159 sinistres que cremaren 1.516,15 ha, a Castelló foren 126 que van
consumir 244,37 ha i València va patir 321 que calcinaren 2.963,60 ha. Al País
Valencià tinguérem tres grans incendis que cremaren més de 500 hectàrees, el 27
d’agost a Planes es van calcinar 623 ha,
el 3 de setembre a Simat de Valldigna es van perdre 1.317 ha i el 16 de
setembre a Xiva es cremaren un total de 2.223 ha. A Orpesa patiren un altre
gran foc en el qual es cremaren 323 ha. Un dels indrets més valuosos que es va
cremar fou la cala de la Granadella, a Xàbia, va ser un incendi provocat que obligà
al desallotjament de la urbanització “Cumbres del Sol”, a Benitatxell.
Els aqüífers de la Mariola i la
legionel·la de l’Alcoià
Els ecologistes demanaren a la Mesa de l’Aigua que participaren totes les localitats de l’entorn de la Serra Mariola, perquè hi havia molta preocupació per l’acusat descens dels nivells dels aqüífers de Muro i Cocentaina. Per fer un seguiment d’aquest greu problema es va crear la Coordinadora per la Defensa de l’Aigua. Es van sorprendre per l’atorgament del Premi Príncep Felip a l’Excel·lència Empresarial al grup Moltó Reig perquè feia quatre anys que aquesta corporació es dedicava a sobreexplotar els recursos hídrics comarcals amb extraccions il·legals i vessaments contaminants. Les seues activitats industrials havien provocat la dessecació de molts pous i fonts i l’empresa estava sent investigada per aquestes causes als jutjats d’Alcoi.
D’altra banda, esclatà polèmica
per l’explotació que Banyeres de Mariola feia amb els pous que xuclaven
l’Aqüífer Prebètic 50, en concret del subsistema del Pinar de Camús. El poble
treia sucosos beneficis a costa d’un recurs que pertanyia a tota la comarca,
uns cabals que des de 1981 minvaven a un ritme de cinc metres/any. Per a
denunciar aquesta problemàtica convocaren una manifestació a Alcoi el 27 de
juny.
Per a agreujar la polèmica de l’aigua en l’Alcoià, en setembre de 1999 es va detectar un brot de legionel·la a Alcoi que també afectà unes altres localitats comarcals. Aquesta malaltia la provoquen bacteris del gènere eubacteris gramnegatius que generen una pneumònia. Es contagia mitjançant la inhalació d’aerosols que continguen el bacteri, normalment proliferen en torres de refrigeració, en sistemes d’aigua calenta, fonts o fins i tot poden dispersar-se en l’aigua potable. A finals de desembre de 2000 s’havien produït 143 casos que provocaren la mort de 5 persones, la qual cosa provocà molta alarma en la població. La resposta del govern valencià fou ocultar informació per a evitar alarma social, tot mentre es va fer pales la descoordinació que hi havia entre els diferents departaments de la Generalitat implicats. Les autoritats sanitàries encara no havien pogut trobat el focus de la infecció, tot i que hi havia anàlisis que indicaven que la malaltia s’havia detectat en la xarxa d’aigua potable d’Alcoi. Com no foren capaços de trobar el focus, l’epidèmia reaparegué periòdicament, en 2005 ja s’havien computat 370 afectats.
Condemna a Peníscola per destruir
la marjal mentre intentava urbanitzar la serra d’Irta
El Tribunal Superior de Justícia
de la Comunitat Valenciana va dictar sentència contra l’Ajuntament de Peníscola
anul·lant el projecte d’obertura del vial N1 i la canalització de la séquia
Sangonera. La denúncia l’havien presentat en 1977 el grup APNAL i el Centre d’Aqüicultura
Experimental per unes obres afectaven la marjal de Peníscola, un dels darrers
refugis d’una espècie en perill d’extinció, el samaruc (Valencia hispànica). En
el moment del dictamen judicial ja s’havien executat un 20% de les obres que
implicaven la destrucció de la séquia. Les repercussions foren tan fortes que fins
i tot la Comissió Europea va enviar un ultimàtum a l’estat espanyol per no
aturar les agressions al samaruc mentre accedien a sucosos fons europeus per a
protegir-lo, tot açò culminà amb la presentació d’un expedient d’infracció. D’altra
banda, el consistori peniscolà s’enfrontà a la decisió per part de la
Generalitat de declarar el parc natural de la Serra d’Irta, el darrer tram de
costa verge que quedava a les comarques del nord. Aquesta protecció anava en
contra de les intencions del municipi del Baix Maestrat d’urbanitzar la seua
part d’aquesta serra costanera.
Naixement del caqui Persimon
El
Persimon és una varietat de caqui que es va patentar aquest any un equip de
científics encapçalat per Marisa Badenes (Ⴕ 2022),
investigadora del Departament de Fructicultura de l'Institut Valencià de
Recerques Agràries. Les seues investigacions de tècniques de millora
agrícola i manipulacions després de la collita donaren com a resultat una nova
fruita. El caqui és un fruit originari de la Xina que arribà a casa nostra en
el segle XVII. Tinguérem una varietat de caqui roig brillant que presentava fruits
xicotets i durs, que no tenien massa gust, a més els arbres donaven poca
collita, per això quedaren arraconats als marges d’alguns camps.
A principis del segle XX, a la
Ribera començaren a prestar-li atenció al caqui i aconseguiren una mutació que
propicià l’aparició de la varietat cristal·lina, tenia fruits més grans i
blanets, però encara tenien un gust massa astringent o aspre. L’equip
d’investigadors valencians va descobrir que si una volta collits els caquis, els
tancaven en una càmera i els gasejaven amb etanol aconseguien que madurarà i es
convertirà en un fruit dolç, sense cap aspresa. En l'any 2000 es van collir 21.000
tones de caquis que pujaren fins a 300.000 tones en 2017. Molts llauradors van
substituir el cultiu de taronges pel conreu del caqui, l'excés de producció de
cítrics havia provocat una pèrdua de valor, els llauradors sovint desistien de
collir-les abans que perdre diners.
Noves lleis al País Valencià
Mitjançant el Decret 135/2000 de
12 de setembre la conselleria dictà una norma específica sobre el parany, va
decretar la seua excepcionalitat per considerar-lo com a una tradició arrelada.
Fou un intent de donar cobertura legal al parany davant les normes europees que
prohibien aquest mètode de caça per ser no selectiu i per capturar aus
migratòries. El Tribunal Superior valencià dictà una sentència favorable a la
legalització de la pràctica d’aquesta modalitat de cacera, encara que estava
clarament prohibida per la Directiva d’Aus europea, pel Conveni de Berna i la
legislació estatal. La seua pràctica s’havia estés molt els darrers anys, a
Castelló hi havia 4.800 paranys i el 80% no tenien autorització administrativa.
Mitjançant el Decret 156/2000 de
17 d’octubre va crear el Centre d’Informació i Documentació Ambiental (CIDAM),
mentre el Decret 32/2000 de 7 de març creà la Universitat Miguel Hernández
d’Elx.
Es va aprovar la Llei 10/2000 de
12 de desembre que adaptà la gestió dels residus a legislació europea.
Mort del ximpanzé Tarzan
El dilluns 5 de juny moria tot un
símbol del maltractament animal, el ximpanzé Tarzan, tenia 38 anys dels quals
passà 35 tancat dins d’una gàbia. Fou dels animals que inauguraren les
instal·lacions del zoològic dels jardins dels Vivers, en 1965. Les gàbies decimonòniques
estaven dins d’un recinte de 1.500 m² amb uns altres 23 animals convictes, com
la lleona Noia.
Va traspassar Enric Valor
El 13 de gener marxava Enric
Valor i Vives (Castalla 1911-2000), aquest escriptor va recuperar una de les
tradicions més característiques de la nostra cultura, les rondalles. Començà
escrivint a la revista satírica alacantina “el Tio Cuc”. En arribar la II
República va fundar un partit nacionalista, l’Agrupació Regionalista
Alacantina, va dirigir i presentar un programa de Ràdio. El règim franquista el
va empresonar des de 1966 a 1968, només eixir de presó fundà la revista Gorg,
temps després es va convertir en “els Quaderns Gorg”. Valor va engrandir la
nostra llengua mitjançant una acurada atenció a la lexicografia i la gramàtica
valencianes. Els seus escrits van recuperar personatges mítics com
l’Esclafamuntanyes, l’Albarder de Cocentaina o el Dimoni Fumador.
.JPG)
Traspàs de Blanquita, la iaia kitsch
del barri del Carme
Aquest any va morir atropellada
la iaia Blanquita, va ser un tot un personatge de la nit valenciana que
trepitjà les nits del barri del Carme peregrinant entre pubs i tasques. Fou una
dona major que sempre anava vestida de blanc, amb quelcom versemblant a un
vestit de primera comunió, del qual penjaven objectes surrealistes com paper
higiènic o ninotets. Sempre duia una vella baralla de cartes per a desafiar a
qualsevol que pensarà que podria guanyar-la quatre xavos. Tenia una desvergonyiment
natural que desmuntava qualsevol intent d'intimidar-la, amb el seu típic insult
de "caracartón" es guanyava el favor dels noctàmbuls que no dubtaven convidar-la
seure al seu costat.
Reintroducció de la bavosa de riu i del falconet de campanar
La Generalitat amollà 1.300
bavoses de riu (Salaria fluviatilis), un peix ibèric d’aigua dolça greument
amenaçat. Es va fer públic que per primera volta després de la seua desaparició
a casa nostra, tres parelles del falconet de campanar (Falco naumanni) s’havien
reproduït, dels quals van néixer onze pollets a la vall dels Alforins, l’altiplà
entre les localitats de Villena, la Font de la Figuera i Fontanars dels
Alforins. Aquesta fita va significar la culminació dels treballs de
reintroducció que començà la generalitat en 1997.
Un altre anunci de la Conselleria
de Medi Ambient fou la redacció d’un pla per a recuperar la qualitat de les
aigües del Fondo d’Elx, mitjançant l’eliminació de sediments contaminats amb un
pressupost de 24 milions de pessetes.
La Generalitat va cedir quinze
galls de canyar (Porphyrio porphyrio) criats en captivitat a Portugal per a
reintroduir-los a Coïmbra. El mes de febrer van amollar 25 fotges banyudes
(Fulica cristata) a la marjal dels Moros. L’any anterior introduïren tretze
individus, tots havien nascut a les instal·lacions de l’Albufera de València.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
Y2K
Amb el canvi d’any i mil·lenni
els informàtics s’adonaren que un error en les aplicacions provocat perquè
molts programadors no havien previst el canvi de xifres del calendari dels
programes provocarà un efecte en cascada que implicarà una greu fallida dels
sistemes informàtics per tot el món. Per sort es van analitzar tots els
sistemes abans de l’1 de gener i es van corregir les errades. A l’estat
espanyol hi hagué problemes menors en dos centrals nuclears, en algunes
benzineres i en els sistemes informàtics que gestionaven el trànsit.
Majoria Absoluta del PP i una ILP
per a exigir la cancel·lació del deute extern
Les eleccions legislatives del 12
de març les guanyà per majoria absoluta el Partit Popular i ja no va necessitar
parlar català en la intimitat o negociar amb els bascos. Els activistes
d’esquerres van fer un intent de presentar una Iniciativa Legislativa Popular
demanant l'abolició del deute extern que encapçalà la “Red Ciudadana por la Abolición de la Deuda Externa” (RCADE). Van
fer tres preguntes:
Està vosté a favor que el govern
de l'Estat Espanyol cancel·le totalment el deute extern que manté amb ell els
països empobrits?
Està vosté a favor que l'import
del pagament anual del deute cancel·lat es destine a la població dels països
empobrits, per afavorir el seu propi desenvolupament?
Està vosté a favor que els
tribunals investiguen l'enriquiment il·lícit que els poderosos del Nord i del
Sud gràcies als fons prestats, i que aquestes quantitats siguen retornades als
seus pobles?
Aquesta iniciativa obtingué un notable èxit de participació i aconseguí la mobilització de milers de voluntaris, especialment joves. La consulta es va celebrar en 458 municipis i aconseguiren 1.087.792 vots, dels quals el 97% es manifestaren totalment d’acord amb les propostes. La policia intentà atemorir als activistes, confiscaren algunes urnes i van detenir alguns activistes. Aquesta iniciativa impulsà l’aparició dels primers nuclis d’ATTAC, influïts per la força d’aquesta associació a França.
Corrupció eòlica a Castella i Lleó
Càrrecs de la Junta de Castella i
Lleó es van repartir comissions i suborns entre l’any 2000 i el 2015, per les
adjudicacions dels parcs eòlics. Llavors presidia la Juan Vicente Herrera Campo
(Burgos, 1956), del Partit Popular. Entre les condicions del plec del concurs
adjudicació figurava que les societats sol·licitants devien comptar una quota
mínima del 40% del capital que fora d’empreses de Castella i Lleó. Eixa
condició la va imposar Tomás Felix Villanueva Rodríguez (Valladolid,
1953-2017), el màxim executiu de la Junta en temes d’Indústria i Economia entre
1995 i 2015. Després muntà empreses pantalla per a participar en les diferents
ofertes guanyadores, afavorint un grapat d’amics i familiars que en no res, van
vendre les participacions i es repartiren uns beneficis de 75 milions d’euros.
Extinció del bucardo, la cabra
salvatge pirenaica
El 6 de gener van trobar morta el
darrer exemplar de “bucardo” (Capra pyrenaica pyrenaica) dins del parc nacional
d’Ordesa. Amb eixa femella s’extingia una subespècie de la cabra salvatge
ibèrica, dins d’un parc nacional declarat en 1918. Els caçadors que volien com
a trofeu les seues banyes provocaren la reducció dramàtica de les seues
poblacions, la consanguinitat i els durs hiverns del Pirineu remataren la
feina. Tot i que el desvergonyit sector cinegètic assegura que els caçadors són
els principals protectors de les espècies salvatges, en realitat ells són els
principals responsables de l’extinció de moltes espècies. D’aquesta darrera
femella van conservar material genètic i en 2003 intentaren clonar-la, però la
cabreta resultant va morir al poc de néixer. En 2014 ecòlegs francesos
reintroduïren cabres ibèriques procedents de la serra de Guadarrama, a el vessant
nord dels Pirineus i els animals es van adaptar i han prosperat.
Pla Nacional de Regadius i el Projecte
del Pla Hidrològic Nacional
El mes de febrer, el Ministeri
d’Agricultura, Pesca i Alimentació d’Espanya presentà al Congrés dels Diputats
el Pla Nacional de Regadius. Eixe document tenia previst fins al 2008 la
transformació 242.791 noves hectàrees al regadiu. El problema era que moltes d’eixes
terres convertides en regadiu tenien una taxa de rendiment molt baixa, com eren
les que habilitaren en la Canal d’Albacete o als Monegres. Era cridaner que hi
havia prou desfasament entre el pla nacional de regadiu i els plans hidrològics
de conca que s’havien aprovat en 1998, afortunadament les previsions del pla de
regadius eren molt més racionals i molt menys expansives.
El 5 de setembre el ministre Jaume
Matas i Palou (Palma, 1956) presentà a informació pública davant el Consell
Nacional de l’Aigua el projecte d’un nou Pla Hidrològic Nacional, en el qual hi
havia previst inversions de 3,02 bilions de pessetes per al període 2000-2008. L’estat
justificava aquest pla per a reduir les carències hídriques de l’estat que
avaluava d’entre 3.000 i 4.000 hm³. Un dels principals objectius del document
era regular els transvasaments entre diferents conques hidrològiques, a més
planificava un ampli llistat de noves infraestructures hidràuliques, entre les
quals figurava la construcció de 118 nous embassaments. També contemplava la
construcció d’obres per a canalitzar diversos trams de rius amb l’excusa
d’evitar riuades, així com que les autonomies que cediren cabdals rebrien a
canvi un cànon mediambiental de 5 pessetes per metre cúbic.
El PHN no parlava quasi de les
aigües subterrànies ni de la propietat del domini públic hidràulic. Entre les
millores figurà la definició dels cabals ambientals com un factor limitant dels
recursos, tot i que no va especificar cap metodologia per a calcular-los. En
cap moment es van contemplar en les previsions, les possibles afeccions del
Canvi Climàtic. Cal recordar que aleshores els regadius agrícoles consumien un
80% de l’aigua disponible. Els ecologistes asseguraven que disminuint les
pèrdues d’aigua per fuites en les infraestructures de rec seria quelcom més
barat i molt més eficient que fer-ne de noves. Segons (Tomás, E. 1997) sols en la
séquia reial del Xúquer que condueix un volum mitjà anual de 538,34 hm³, a
conseqüència de les fuites en el seu traçat i de l’evaporació té una
eficiència molt reduïda. El cost de modernitzar-la pujaria considerablement
l’estalvi d’aigua, això permetria reduir el volum d’aigua transvasada en 200 hm³, la qual
cosa facilitaria cobrir les necessitats futures de la conca del Xúquer.
Rigoberta Menchú i el genocidi maia a
Guatemala
El 27 de març la Premi Nobel de la Pau
de 1992, Rigoberta Menchú Tum (Chimel, 1959) va interposar una denúncia davant
la Justícia espanyola contra la cúpula del règim militar guatemalenc. El
magistrat de l’Audiència Nacional Guillermo Ruiz Polanco va acceptar les
acusacions de genocidi comés entre 1962 i 1996, que costà la mort de 15.000
ciutadans i la desaparició d’altres 45.000, la gran majoria d’ells d’ètnia maia.
Concentració de l’antiglobalització
a Praga
El mes de setembre es van reunir el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial a Praga. Conscients de l’oposició generalitzada a les seues pretensions d’impulsar la globalització i la manca regulació que defensaven van anunciar el seu compromís de garantir beneficis per als països pobres, sense especificar com. En la convocatòria alternativa dels activistes i en les protestes que convocaren hi assistiren més de 15.000 manifestants que tingueren durs enfrontaments contra els antiavalots xecs. Fins i tot les mobilitzacions van aconseguir la paralització dels treballs del darrer dia de la cimera. Entre els valencians que hi anaren estava el MRG-Col·lectiu “Pa amb Tomaca”. Entre les seues activitats prèvies a la concentració oferiren pa amb tomaca als vianants en una performance davant d'un McDonald’s del cap i casal, també organitzaren una manifestació des d'un Kentucky Fried Chicken fins a la Borsa de València.
Llibre blanc de la Responsabilitat Mediambiental Europea
El 9 de febrer es va presentar el
Llibre blanc de la Responsabilitat Mediambiental Europea que redactà la
Comissió Europea. Entre les seues conclusions aconsellava regular els delictes
mediambientals mitjançant una directiva marc. Consideraven que devia recollir
tant la responsabilitat objectiva pels danys d'activitats perilloses com els
causats al medi ambient. També demanava regular les responsabilitats per les
afeccions doloses a la biodiversitat.
Avaries i accidents de submarins
nuclears britànics i russos
El 12 de maig el submarí nuclear
britànic Tireless S88 tingué una fuita del refrigerant del reactor i entrà al
port de Gibraltar per fer reparacions. Les tasques es van complicar perquè la
nau estigué fins al 2 maig de l’any següent atracada en la badia d’Algecires. L’anàlisi
d’aquesta incidència tècnica provocà la retirada del servei de 12 del 16
submarins nuclears que tenien.
Just tres mesos després, el 12 d'agost al Mar de Barents, el submarí K-141 Kursk de la Comunitat d'Estats Independents, antiga Unió Soviètica, s'enfonsa després d'una explosió massiva. Es creu que fou una fallada d’un torpede la que provocà l'accident. Part de tripulació va sobreviure inicialment, però els intents de rescatar-los fracassen. Es va fer públic que els nivells de radiació en el lloc de l’accident eren normals perquè segons fonts oficials el submarí no duia armes nuclears a bord.
Fuita radioactiva a la central de
Novovoronezh i tancament de Txernòbil
El mes de desembre es va conéixer
que a la nuclear russa de Novovoronezh, situada a 500 de Moscou, patia una greu
fuita radioactiva. Es tractava d’un complex de cinc reactors d’aigua a pressió,
dels quals dos estaven fora de servici. Als voltants de les instal·lacions es
va comprovar la presència de contaminació per l’isòtop cesi-137, que també trobaren
aigües avall del riu Don, a centenars de kilòmetres del complex, prop de la
vila de Rostov. Es va fer públic que el tancament definitiu de la nuclear de
Txernòbil culminat el 15 de desembre, havia costat al voltant de 5.000 milions
de dòlars.
Les vaques boges
El 9 de novembre l’estat espanyol
tancà les seues fronteres a la importació de bestiar procedent de França i
Irlanda a causa del mal de l’encefalopatia bovina espongiforme, popularment
conegut com la malaltia de les vaques boges.
Carta de la Terra
El primer antecedent d’aquest
document es va adoptar el 28 d’octubre de 1982, quan l’Assemblea General de
l’ONU aprovà la Carta Mundial per a la Naturalesa, la qual proposava cinc
principis; la natura devia ser respectada evitant la seua pertorbació; deu
garantir-se la viabilitat genètica de tota la biodiversitat de la Terra així
com de tots els hàbitats; es deu protegir tots els ecosistemes terrestres i
aquàtics; es deu garantir una productivitat sostenible sense posar en perill la
integritat de les espècies i els ecosistemes; es deu protegir la natura de la
degradació que provoquen les guerres i unes altres activitats hostils. L’any
1987 la Comissió Brundtland va fer una crida perquè l’ONU impulsarà una
declaració internacional sobre el medi ambient i el desenvolupament amb la
publicació de l’informe “El nostre futur comú”. Aquest repte es va assumir en
la Declaració de la Cimera de Rio, en 1992 quan van decidir encomanar la seua
redacció. En 1994, Maurice Frederick Strong (Oka Lake, 1929-2015) que havia
sigut secretari general de la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro i Mikhail Sergeyevich
Gorbachev (Privólnoie, 1931-2022), amb el suport d’organitzacions
internacionals fundaren un Consell de la Terra i Green Cross International per
a impulsar la societat civil perquè redactarà una Carta de la Terra. Eixe
escrit devia ser quelcom paregut a la carta dels drets humans, un document que
afavorirà la creació d’una ètica per a impulsar la creació d’una nova societat
global, més justa, sostenible i pacífica en el segle XXI. Van crear comités i organitzaren
nombroses reunions per a redactar-la, en abril de 1999 publicaren l’esborrany.
Finalment, el 24 de març de 2000 es va consensuar el document definitiu. La
Carta de la Terra es va fer pública en una cerimònia a la ciutat de la Haia, el
29 de juny de 2000. El document té quatre pilars: Respecte i Cura de la
Comunitat de Vida, Integritat Ecològica, Justícia Social i Econòmica,
Democràcia no violenta i Pau.
Cimera del Mil·lenni
L’ONU va organitzar una Cimera
del Mil·lenni que es va celebrar entre els dies 6 i 8 de setembre a Nova York.
Intentà començar el segle XXI impulsant una nova estratègia per a permetre el
desenvolupament equilibrat de la humanitat. Van encomanar la publicació de
l’Informe del Mil·lenni que demanava erradicar la pobresa i la fam, un
ensenyament primari universal, promoure la igualtat entre els gèneres i
l'autonomia de la dona, reduir la mortalitat infantil, millorar la salut
materna, combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties, garantir la
sostenibilitat del medi ambient i fomentar una associació mundial per al
desenvolupament. Va assenyalar que la globalització podria convertir-se en un
problema si es convertia en un mercat únic, sense fronteres.
Pèrdua dels manglars per
l’aqüicultura dels llagostins
La Coordinadora Nacional per a la
Defensa dels Manglars de l’Equador va denunciar que la proliferació d’empreses
dedicades a l’aqüicultura dels llagostins estava provocant la destrucció dels
manglars i la contaminació de les zones on s’establien.
Enderrocament d’una presa
Després de 162 anys regulant el
cabal del riu Kennebec, a Maine, van enderrocar la presa Edwards gràcies a una
decisió de la Comissió Federal de Regulació de l’Energia dels Estats Units. La
decisió la prengueren després de valorar els beneficis ambientals i econòmics
que implicaria obrir el pas franc a les aigües, amb això beneficiarien deu
espècies de fauna, entre elles algunes
molt valuoses com són els esturions i els salmons de l’Atlàntic. Eixa presa s’havia
fet per a produir energia mecànica per als serradors de les empreses dedicades
a l’explotació de la fusta dels boscos.
Ser ecologista en Guatemala és un
perill
Els activistes guatemalencs Erwin
Haroldo Ochoa i Julio Armando Vásquez moriren assassinats el 29 de febrer en
eixir d’un restaurant. Tots dos treballaven per al Consell Nacional d’Àrees
Protegides de Guatemala, eren els responsables d’investigar més 40 delictes
ambientals.
Un gran parc transnacional
El 19 de maig, Sud-àfrica i Zimbàbue decidiren unir els seus
parcs naturals per a crear la major zona transnacional protegida del món, amb
una extensió de 100.000 km².
Desxifrat el genoma humà
El 26 de juny es va fer públic en
una conferència de premsa via satèl·lit dels presidents William “Bill” Jefferson
Clinton (Hope, 1946) i Anthony (Tony) Charles Lynton Blair (Edimburg, 1953) que
s’havia desxifrat el genoma humà que tenim tancat dins de 23 parells de
cromosomes,
PUBLICACIONS
L’Estació Ornitològica de l’Albufera SEO/BirdLife va publicar “l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana 1995-1997”, de Miguel Ángel Gómez, Mario Giménez, J. Ignácio Dies, Bosco Dies i Miguel Ángel Monsalve.
La Societat Valenciana
d’Ornitologia publicà “1998 Aves de la Comunidad Valenciana. Noticiari
Ornitològic de la Societat Valenciana d’Ornitologia” de Maria Jesús Cabo i Toni
Polo.
L'Associació Reforesta i la Federació d'Associacions "Conocer y Proteger la Naturaleza" (FCPN) començaren el mes de setembre la publicació trimestral del noticiari gratuït "El Correo del Medio Ambiente" que estigué eixint als carrers madrilenys fins a 2010.
Fonts i referències:
AE-Agró, la Casa Verda:
https://issuu.com/faximil/docs/2000-bcv-097
https://issuu.com/faximil/docs/2000-bcv-096
https://issuu.com/faximil/docs/2000-bcv-095
Antiglobalització:
PASTOR, J. (2007) “El Movimiento
“Antiglobalización” y sus particularidades en el caso espanyol”. Revista de
Estudios de Juventud. Núm 76. Pp. 39-54.
https://www.injuve.es/sites/default/files/Revista-76-capitulo-2.pdf
IBARRA, P., MARTÍ, S. (2003).
“Los movimientos antiglobalización. La Consulta Social para la Abolición de la
Deuda Externa”. En M. J. Funes y R. Adell (eds.), Movimientos sociales: cambio
social y participación. Madrid: UNED.
Avaries a la nuclear de Cofrents:
Ca Revolta:
https://www.carevolta.org/aboutus
CAE i SAMARUC, la marxa de
Xeresa:
http://iberica2000.org/Es/Txt/Articulo.asp?Id=1193
Carta de la Terra:
Catàleg de Zones Humides PV:
Cimera del Mil·lenni:
https://www.un.org/es/conferences/environment/newyork2000
Colla Ecologista La Carrasca:
https://masdenoguera.es/sites/default/files/ruralia-7.pdf
https://www.carrasca-ecologistesenaccio.org/_antiga/resum-00.htm
Condemna a Peníscola:
https://issuu.com/ecologistasenaccion/docs/el-ecologista-23
Congrés Xarxa Natura a la Nucia:
https://www.desnivel.com/cultura/ecologia/congreso-estatal-sobre-la-red-natura-2000/
Corrupció eòlica a Castella Lleó:
Dèficit hídric a Benidorm:
https://issuu.com/ecologistasenaccion/docs/ee22
Ecologistes en Acció i l’AVE:
https://masdenoguera.es/sites/default/files/ruralia-7.pdf
Efemèrides de l’any 2000:
https://www.efemerides20.com/anos/2000
Els aqüífers de la Mariola:
https://issuu.com/revista.barcella/docs/barcella010
Enderrocament d’una presa:
Fuita radioactiva a Novovoronezh:
https://elpais.com/diario/2000/12/06/sociedad/976057214_850215.html
Greenpeace i la fusta tropical:
https://elpais.com/diario/2000/04/07/cvalenciana/955135077_850215.html
https://blog.agroterra.com/actualidad/greenpeace-aumentan-las-importaciones-de-madera-tropical/2293/
Grup d’Anellament Alacantí (GAAL):
https://www.facebook.com/Grupo-de-Anillamiento-Alicantino-GAAL-109278153753608
ILP per a la cancel·lació del
deute extern:
https://rcade.org/secciones/RCADE/index2.htm
Inauguració de la seu de la Biblioteca Valenciana:
Incendi a Xàbia:
https://elpais.com/diario/2000/08/27/cvalenciana/967403881_850215.html
Incendis al País Valencià:
Inundacions d’octubre:
https://elpais.com/diario/2000/10/25/espana/972424832_850215.html#
https://www.mediterranea.org/cae/txema.htm
https://elpais.com/diario/2000/10/23/espana/972252003_850215.html
L’aqüicultura i els Manglars:
Legionel·la a l’Alcoià:
https://elpais.com/diario/2000/12/11/cvalenciana/976565885_850215.html
https://www.levante-emv.com/opinion/2005/08/06/legionela-alcoi-historia-interminable-13855197.html
Lleis i Decrets autonòmiques del
2000:
https://idpbarcelona.net/docs/public/iccaa/2000/cvalenciana_2000.pdf
MOC València:
https://archivodemocracia.ua.es/fr/documentos/moc-pv/boletines/en-peu-de-pau-1.pdf
Mort de Tarzan:
https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2014/04/tarzan-fue-un-icono-de-valencia.html
Mort d’ecologistes a Guatemala:
Naixement del caqui Persimon:
https://www.agenciasinc.es/Reportajes/De-caquis-y-persimones-como-se-inventa-una-fruta
Palmerar d’Elx:
Pla Nacional de Regadius:
Projecte de Pla Hidrològic
Nacional:
https://issuu.com/ecologistasenaccion/docs/el-ecologista-23
TOMÁS E. (1997) “Un ejemplo de
inversión ahorradora de agua, la remodelación de la Acequia Real del Júcar”, in
“La Economia del Agua en España”, vv.aa- Fundació Argentaria-Visor (dis.)
Madrid. Pp: 183-207.
Roncadell:
https://roncadell.jimdofree.com/activitats/informes/
Salvem el Pinet:
https://elpais.com/diario/2003/10/19/cvalenciana/1066591082_850215.html
Tercer Cinturó de València:
https://elpais.com/diario/2000/05/25/cvalenciana/959282280_850215.html
Terra Mítica:
Transvasament Xúquer-Vinalopó:
https://elpais.com/diario/2000/06/16/cvalenciana/961183092_850215.html
Trapàs de Blanquita:
https://elpais.com/diario/2002/09/12/cvalenciana/1031858283_850215.html
WWF i Canvi Climàtic:
https://awsassets.panda.org/downloads/lpr_living_planet_report_2000.pdf
ZAL i “A tornallom”:
http://cabanyal.com/2008/10/22/ai-valencia-bastions-i-setges-portes-obertes-2008/
Música i pel·lícules recomanades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada