Passa al contingut principal

Any 1963

 

Arquer dels Ribassals, Tírig

Uns francesos van espoliar la figura d’un arquer de les pintures rupestres de la cova Dels Ribassals, també coneguda com la Cova del Civil, a Tírig. Aquesta és una de les catedrals de l’art rupestre llevantí on encara queden 250 figures. La Diputació de Castelló tancà l’accéss i també el de la cova dels Cavalls

Villena l’arqueòleg José María Soler García (Villena, 1905-1996) va descobrir el Tresor de Villena, un fabulós enterrament de 59 objectes d’or datats de l’Edat del Bronze, aproximadament de l’any 1000 aC.


Tresor de Villena


L’Ajuntament de València autoritzà estendre l'arròs pel Passeig de l'Albereda i pel Passeig de la Mar per a assecar-lo, el procés habitual als camps s’havia endarrerit per les fortes pluges havien negat tots els conreus.

La Panderola, el trenet que feia el recorregut d’Onda fins al Grau de Castelló, que passava per Betxí, Vila-real, Almassora, Castelló i que va tindre un ramal fins a Borriana, tancava després de setanta-cinc anys comunicant la Plana de Castelló. El franquisme va preferir el tancament dels ferrocarrils "marginals" i substituir-los pel transport per carretera. En acabar la Guerra Civil la xarxa viaria estava molt deteriorada per les conseqüències del conflicte. Es va sumar que bona part dels treballadors del ferrocarril patiren una salvatge depuració que va afectar 82.831 empleats, un 88% de les plantilles en l'àmbit estatal, acomiadaren a 6.782 i altres 6.500 foren sancionats amb trasllats de residència. Amb la creació de RENFE l'any 1941, es va nacionalitzar el ferrocarril d'ample ibèric i els pocs diners que hi havia els utilitzaren en pagar les indemnitzacions. A partir dels anys seixanta, les inversions s'utilitzaren en les principals línies que eixien de Madrid cap a les principals viles.

Es van acabar les obres del port del moll de ponent de Torrevella amb una construcció de més de 800 metres de llargària per a facilitar l’eixida de les exportacions salineres.


Pedro Zaragoza amb el dictador


L’alcalde Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 1922-2008) va modificar del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Benidorm per autoritzar l’alçada de més plantes a les noves edificacions, començava l'era dels gratacels a la Marina Baixa. Aquest falangista en 1950 va agafar la vara d'alcalde de Benidorm per tres mesos i no la va soltar fins a 1967, fou el precursor del turisme massiu a tot l’estat. Aquesta vila era un poblet de pescadors dedicats a l'almadrava i al conreu de quatre fanecades de secà, en vint anys va convertir-se en el Manhattan valencià. Va especialitzar-se en el turisme familiar gràcies al fet que la construcció en alçada baixava els costos i multiplicava la capacitat d’acollida. En 1953 autoritzà l’ús del biquini i com l’arquebisbe l’amenaçà amb l’excomunió va agafar la seua vespa per anar a parlar a Madrid en Franco que li recolzà. Encetà tota mena de campanyes de promoció, tal volta desgavellades, però aconseguí vendre les virtuts del model de turisme massiu i de baix cost per gaudir de sol i la mar. 

La carretera desdoblegada de 26 metres d'amplària, la variant de l’N-340 entre Beniparrell i València, popularment coneguda com la “Pista de Silla”, la van inaugurar el 14 de maig d’aquest any.


Burot de Trànsits en l’avinguda de la Constitució de València, foto del Centre de Gestió de Tránsit

Aquest any es va derogar l'impost als productes de consum que entraven a les viles que s'havien generalitzat a mitjan segle XIX, fou l'antecessor de l'IVA. Els burots, anomenats en castellà "fielatos" o popularment coneguts a València com els "filatos", eren uns punts o casetes instal·lats a l'entrada de les poblacions o a les estacions de tren per a recaptar l'impost que gravava alguns aliments. Els vigilants encarregats del cobrament eren anomenats popularment: "consumeros", cobraven el cànon al viatger que arribava amb una gallina, un saquet d'arròs, embotits, oli, vinagre, vins, carn, peix, llegums i fruites. Ciutadans sense possibilitats d'altres ingressos es dedicaren a l'estraperlo, consistent en la picaresca d'intentar burlar als burots, entrar aliments estalviant-se l'impost i després revendre els queviures, així molts desesperats aconseguien enganyar la fam de postguerra.


Muñoz Grandes comandà la Divisió Blava


El vicepresident del govern espanyol, Agustín Muñoz Grandes (Carabanchel Bajo, 1896-1970), va ordenar a la Junta d'Energia Nuclear començar els estudis per construir la bomba atòmica espanyola. Va ser un secret anomenat Projecte Islero, el nom li vingué del bou de 500 kg que matà a ManoleteManuel Laureano Rodríguez Sánchez (Córdoba, 1917-1947). L'any 1964 aconseguiren suport tècnic del govern francés del General Charles André Joseph Marie De Gaulle (Lille, 1890-1970) i presentaren el projecte al dictador. Muñoz Grandes havia comandat la Divisió Blava que va combatre a Rússia, el va condecorar el mateix Adolf Hitler (Braunau, 1889-1945). Es creu que fou el candidat dels Nazis a substituir a Franco, però el dictador gallec en tornar a casa, li nomenà Capità General a la volta que l'apartava del comandament direct de tropes.


El WWF havia aconseguit 21 milions de pessetes amb els quals volien comprar una finca de 6.000 hectàrees a Doñana. Les negociacions de venda no prosperaren i hagueren de canviar d'objectiu, aleshores aconseguiren comprar part del vedat del Palau de Doñana. El 30 de desembre signaren la compra de 6.671 hectàrees per 37 milions de pessetes, el WWF ficà 21 i el CSIC 16 milions més. WWF regalà la seua part a l’estat i crearen la Reserva Biològica de Doñana (RBD), fou la primera reserva integral de l'estat i Valverde el seu primer director.




Es va fundar EURING, l’organisme suprevisor de l’anellament científic d’Europa, l’estat va estar representat per SEO amb Francisco Bernís.




La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN) és un organisme dedicat a la conservació dels recursos naturals, fundat l'any 1948 amb seu a Gland, Suïssa. Aquest any 1963 es va publicar la primera Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la (IUCN). És un recull de l'estat de conservació de les espècies d'animals i plantes del món i els classifiquen en categories en funció de les seues poblacions. Després molts governs i organitzacions crearen les seues pròpies llistes roges locals. Les categories de conservació establertes foren: Extinta (EX), Extinta en estat salvatge (EW), Perill Greu (CR), En Perill (EN), Vulnerable (VU), Gairebé amenaçada (NT), Risc Mínim (LC) i No Avaluades (NE)


Foto de Rowland Scherman. Martin Luther in Washington DC 


Els  Drets Civils són les que reconeix la llei de cada estat als seus ciutadans. Martin Luther King (Atlanta, 1929-1968) encapçalà aquest any a Alabama (EUA), manifestacions pacífiques multitudinàries que les forces de seguretat reprimiren amb molta contundència per reclamar la fi de la discriminació racial que patien els negres. Les protestes s’estengueren i culminaren en una gran marxa a Washington DC que concentrà més de 250.000 manifestants. Allí va pronunciar el famós discurs: “Tinc un somni, somnie que els meus fills visquen un dia en un país on no siguen jutjats pel color de la seua pell”. King obtingué l’any següent el Nobel de la Pau per la defensa dels Drets Civils. S’afegí al Moviment Pacifista en contra de la guerra de Vietnam a partir de 1965. El mataren d’un tir en Memphis, Tennessee el 4 d’abril de 1968, fou un fosc assassinat pel qual acusaren un saltaterrats anomenat; James Earl Ray (Alton, 1928-1998).




Un dels teòrics més important de l’Ecologia fou el zoòleg Barry Commoner (New york, 1917-2012). Després d’anar a la II Guerra Mundial on prengué consciència i a partir de l’estudi científic, pogué demostrar que les proves nuclears provocaven pluja àcida i aconseguí impulsar el Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears. Va descobrir que les dones inuits de l'Àrtic, a Nunavut (Canadà) tenien alts nivells de dioxina a la llet materna i pogué demostrar que eixos contaminants s’originaven a una incineradora de Harrisburg, als Estats Units.

En 1963 publicà el llibre "Ciència i supervivència" on va advertir de la immoralitat d'una ciència que sovint es convertia en un perill per a la natura. En 1971 amb el llibre "The Closing Circle" va proposar que els Estats Units devien reestructurar la seua economia i adaptar-la a les lleis de l'Ecologia, que va definir com:

1/ Tot està connectat amb tot el restant, perquè sols hi ha una única ecosfera per a tots els éssers vius del planeta.

2/ Tot ha d'anar a algun lloc, en la natura no hi ha residus, ni brossa ni femers on llançar-los.

3/ La natura sempre ho sap fer millor.

4/ No hi ha cap menjar gratuït, tots impliquen costos.

Fou dels primers a parlar de sostenibilitat i suggerí una resposta Eco-socialista als límits del creixement. Discrepà dels ecòlegs que defensaven una limitació radical del creixement demogràfic. Commoner pensava que era molt més just augmentar el nivell de vida dels més pobres perquè es podria aconseguir el mateix sense haver d’oprimir-los més.

En 1976 va publicar “The Poverty of Power”. En ell parlà de les "tres E" que condicionaven a les societats de finals de segle. “Environment, Energy i Economy” el medi ambient, l'energia i l'economia. Hi ha una greu amenaça a la supervivència ambiental, hi ha una aparent escassetat d'energia a més d’una sobtada decadència econòmica. El causant de les 3 E és el Capitalisme, l’única solució és canviar-lo per qualsevol tipus de nou Eco-socialisme.


A València mostren als ministres de Governació i Agricultura una maqueta del projecte d'urbanització del Saler en 1963. Foto de Las Provincias. 



Castelló en 1963


Comentaris