Passa al contingut principal

Any 1963

 



NATURALISTES

El WWF havia aconseguit 21 milions de pessetes amb els quals volien comprar una finca de 6.000 hectàrees a Doñana. Les negociacions de venda no prosperaren i hagueren de canviar d'objectiu, aleshores aconseguiren comprar part del vedat del Palau de Doñana. El 30 de desembre signaren l’adquisició de 6.671 hectàrees per 37 milions de pessetes, el WWF ficà 21 i el CSIC 16 milions més. WWF regalà la seua part a l’estat i crearen la Reserva Biològica de Doñana (RBD), fou la primera reserva integral de l'estat i José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) el seu primer director.



Es va fundar EURING, l’organisme supervisor de l’anellament científic d’Europa, amb la participació del Centre de Migració d’Aus (CMA) espanyol entre els membres fundadors. El representant espanyol fou Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003).



La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN) és un organisme dedicat a la conservació dels recursos naturals, fundat l'any 1948 amb seu a Gland, Suïssa. Aquest any 1963 es va publicar la primera Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la (IUCN). És un recull de l'estat de conservació de les espècies d'animals i plantes del món, les classifiquen en categories en funció de les seues poblacions. Després molts governs i organitzacions crearen les seues pròpies llistes roges locals. Les categories de conservació establertes foren: Extinta (EX), Extinta en estat salvatge (EW), Perill Greu (CR), En Perill (EN), Vulnerable (VU), Gairebé amenaçada (NT), Risc Mínim (LC) i No Avaluades (NE)

 

CRÒNICA DE 1963

Arquer dels Ribassals, Tírig

Uns francesos van espoliar la figura d’un arquer de les pintures rupestres de la cova Dels Ribassals, també coneguda com la Cova del Civil, a Tírig. Aquesta és una de les catedrals de l’art rupestre llevantí on encara queden 250 figures. La Diputació de Castelló tancà l’accés i també el de la cova dels Cavalls


Tresor de Villena

Villena l’arqueòleg José María Soler García (Villena, 1905-1996) va descobrir el Tresor de Villena, un fabulós enterrament de 59 objectes d’or datats de l’Edat del Bronze, aproximadament de l’any 1000 aC. Aquesta important troballa va ser una realitat gràcies a un gitano anomenat Juan Gravas Calatayud que envià a la seua dona a vendre una polsera a un  joier de Villena, en adonar-se del valor i antiguitat de la peça avisaren a l’arqueòleg que aconseguí que Grava els ensenyarà on l’havia trobat.


A València mostren als ministres de Governació i Agricultura una maqueta del projecte d'urbanització del Saler en 1963. Foto de Las Provincias. 

L’Ajuntament de València autoritzà estendre l'arròs acabat de collir pel Passeig de l'Albereda i pel Passeig de la Mar per a assecar-lo, el procés habitual als camps era impossible per les fortes pluges havien negat tots els conreus.




Es va publicar el Pla General d’Ordenació del Bosc del Saler, era un desgavell urbanístic que estenia les seues urpes damunt de terres comunals. Hi havia llargues platges salvatges, una franja amb un valuós cordó dunar que protegia un bosc mediterrani costaner. Era la façana que tancava i protegia l’Albufera de València.

La Panderola, el trenet que feia el recorregut d’Onda fins al Grau de Castelló i passava per Betxí, Vila-real, Almassora, Castelló, que tingué un ramal fins a Borriana, tancava definitivament després de setanta-cinc anys donat servei a la Plana de Castelló



El tramvia 21 que unia Torrent amb València es va substituir per un servei d’autobusos el 7 de juliol, per a compensar la pèrdua allargaren el recorregut fins al Vedat. El Vedat de Torrent aleshores, era una zona boscosa que començava a urbanitzar-se amb xalets, l’ocupació creixia exponencialment any rere any. El procés urbanitzador començà quan Vicente Marín Ferrer (Riba-roja de Túria) començarà a vendre parcel·les en 1890, impulsat encara més en 1914 quan alçà l’hotel Vedat


Port de Torrevella en 1963


Acabaren les obres del port del moll de ponent de Torrevella amb la construcció d’un desembarcador de més de 800 metres de llargària per a facilitar l’eixida de les exportacions salineres.


Pedro Zaragoza amb el dictador

L’alcalde Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 1922-2008) aquest any va modificar del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Benidorm per autoritzar més alçada en les noves edificacions, començava l'era dels gratacels a la Marina Baixa. Aquest falangista en 1950 havia agafat la vara d'alcalde de Benidorm per tres mesos i no la va soltar fins a 1967, fou el precursor del turisme massiu a tot l’estat. Aquesta vila era un poblet de pescadors dedicats a l'almadrava i al conreu de quatre fanecades de secà que en vint anys va convertir-se en el Manhattan valencià. Va especialitzar-se en el turisme familiar gràcies al fet que la construcció en alçada baixava els costos i multiplicava la capacitat d’acollida. En 1953 autoritzà l’ús del biquini i com l’arquebisbe l’amenaçà amb l’excomunió va agafar la seua vespa per anar a parlar en Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975) que li recolzà. Pedro Zaragoza tingué la visió d’invertir en la promoció publicitària, encara que foren campanyes desgavellades, però cridà l’atenció i aconseguí vendre les virtuts del model de turisme massiu i de baix cost per gaudir de sol i la mar.




Mentre Xixona industrialitzava la seua producció i aquest any exportaven dos milions de torrons a Cuba.




El mes de gener els valencians començarem a pagar una sobretaxa per a la correspondència i els telegrames cursats des de València per a contribuir al finançament del Pla Sud. L’import carregat era de 25 cèntims en les cartes i 50 en els telegrames. La primera emissió de segells especials duia l'escut del rei Jaume I per al correu i el segell amb l’escut de la ciutat per als telègrafs.

El 14 de maig inauguraven la variant de l’N-340 entre Beniparrell València, popularment coneguda com la “Pista de Silla”. Feren una via desdoblegada de 26 metres d'amplària.




El 18 de maig la portada del número 2663 de la revista Blanco y Negro, duia com a protagonista l’illa de Nova Tabarca, amb una foto en color de la Porta de Sant Gabriel. Dins hi havia un reportatge signat per l’escriptor José Luis Castillo-Puche y Moreno (Iecla, 1919-2004) i anava il·lustrada amb fotografies de Fernando Nuño (Madrid, 1938-1996).

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL


Muñoz Grandes comandà la Divisió Blava

Agustín Muñoz Grandes (Carabanchel Bajo, 1896-1970), vicepresident del govern espanyol, va ordenar a la Junta d'Energia Nuclear que començaren els estudis per poder construir una bomba atòmica espanyola. Va ser un programa secret anomenat: Projecte Islero. El nom li vingué en honor del bou de 500 kg que matà a Manolete, Manuel Laureano Rodríguez Sánchez (Córdoba, 1917-1947). Gràcies al General Charles André Joseph Marie De Gaulle (Lille, 1890-1970), obtingueren suport tècnic del govern francés en 1964. Muñoz Grandes havia comandat la Divisió Blava que va combatre a Rússia, el va condecorar el mateix Adolf Hitler (Braunau, 1889-1945). Es creu que ell degué ser el candidat que volien els Nazis per a substituir a Franco. El dictador gallec que no era gens babau, degué sospitar d’ell, en tornar del fronta a casa li nomenà Capità General a la volta que l'apartava del comandament directe de tropes.

En acabar la Guerra Civil, la xarxa ferroviària restà desballestada per les conseqüències del conflicte. L’empitjorà molt que bona part dels treballadors del ferrocarril patiren una salvatge depuració que afectà 82.831 empleats, un 88% de les plantilles en l'àmbit estatal. Els que pitjor ho tingueren foren 6.782 ferroviaris que foren acomiadats i altres 6.500 foren sancionats amb trasllats forçosos de residència.

El franquisme va preferir el tancament dels ferrocarrils "marginals" i substituir-los pel transport per carretera. Amb la creació de RENFE l'any 1941 nacionalitzaren el ferrocarril d'ample ibèric i els pocs diners que hi havia els gastaren pagant indemnitzacions. A partir dels anys seixanta les poques inversions s'utilitzaren en les línies que eixien de Madrid cap a les principals viles de la resta de l’estat, per tant enfonsaren encara més la resta d’una xarxa que fins al colp d’estat de 1936 havia vertebrat les comunicacions.


Burot de Trànsits en l’avinguda de la Constitució de València, foto del Centre de Gestió de Tránsit

Aquest any es va derogar l'impost als productes de consum que entraven a les viles, que s'havien generalitzat a mitjan segle XIX i fou l'antecessor de l'IVA. Els burots, anomenats en castellà "fielatos" o popularment coneguts a València com els "filatos", eren uns punts o casetes instal·lats a l'entrada de les poblacions o a les estacions de tren per a recaptar un impost per gravar el consum d’alguns aliments. Els vigilants encarregats de recaptar la taxa eren anomenats popularment: "consumeros", cobraven el cànon als viatgers que arribaven amb una gallina, amb un saquet d'arròs, embotits, oli, vinagre, vins, carn, peix, llegums i fruites. Molts ciutadans sense cap possibilitat d'obtenir altres ingressos es dedicaren a l'estraperlo. Aquesta picaresca consistia en intentar entrar aliments estalviant-se l'impost i després revendre els queviures, així molts desesperats aconseguien enganyar la fam de postguerra.




Aquest any se celebraven els vint-i-cinc anys de la publicació del Fuero de los Trabajadores que va ser una de les primeres lleis franquistes, promulgada el 9 de març de 1938. Segons la propaganda d'eixa efemèride, aquesta llei pretenia substituir la lluita de classes per la col·laboració, de subordinar els interessos particulars als generals, mentre que els governants devien procurar la justícia social.


Foto de Rowland Scherman. Martin Luther in Washington DC 

Els  Drets Civils són les que reconeix la llei de cada estat als seus ciutadans. Martin Luther King (Atlanta, 1929-1968) encapçalà aquest any a Alabama (EUA) manifestacions pacífiques multitudinàries per a reclamar la fi de la discriminació racial que patien els negres. Les forces de seguretat les reprimiren amb molta contundència i això provocà que les protestes s’estengueren i culminaren en una gran marxa a Washington DC que concentrà més de 250.000 manifestants. Allí Luther King pronuncià el famós discurs: “Tinc un somni, somnie que els meus fills visquen un dia en un país on no siguen jutjats pel color de la seua pell”. L’any següent li donaren el Nobel de la Pau per la seua defensa dels Drets Civils. Amb la popularitat que obtingué s’adherí al Moviment Pacifista en contra de la guerra de Vietnam, a partir de 1965. Eren massa reivindicacions revolucionàries per a un país molt conservador, el mataren d’un tir en Memphis, Tennessee, el 4 d’abril de 1968. El seu fou un fosc assassinat del qual acusaren un saltaterrats anomenat; James Earl Ray (Alton, 1928-1998) i no investigaren res més.

PUBLICACIONS



Un dels teòrics més important de l’Ecologia fou el zoòleg Barry Commoner (New york, 1917-2012). Després de participar en la II Guerra Mundial va prendre consciència, partir d’un acurat estudi científic demostrà que les proves nuclears provocaven pluja àcida. Va descobrir que les dones inuits de l'Àrtic, a Nunavut (Canadà) tenien alts nivells de dioxina a la llet materna i pogué demostrar que eixos contaminants s’originaven a una incineradora de Harrisburg, als Estats Units. Amb les seues conclusions aconseguí impulsar el Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears.

En 1963 publicà el llibre "Ciència i supervivència" on va advertir de la immoralitat d'una ciència que sovint es convertia en un perill per a la natura. En 1971 amb el llibre "The Closing Circle" va proposar que els Estats Units devien reestructurar la seua economia i adaptar-la a les lleis de l'Ecologia, que va definir com:

1/ Tot està connectat amb tot el restant, perquè sols hi ha una única ecosfera per a tots els éssers vius del planeta.

2/ Tot ha d'anar a algun lloc, en la natura no hi ha residus, ni brossa ni femers on llançar-los.

3/ La natura sempre ho sap fer millor.

4/ No hi ha cap menjar gratuït, tots impliquen costos.

Fou dels primers a parlar de sostenibilitat i suggerí la necessitat de construir una resposta Eco-socialista per poder fer front als límits del creixement. Discrepà dels ecòlegs que defensaven una limitació radical del creixement demogràfic, Commoner pensava que era molt més just augmentar el nivell de vida dels més pobres perquè es podria aconseguir el mateix sense haver d’oprimir-los més. En 1972 afirmà que la indústria i el consumisme superflu eren principal causa de la crisi mediambiental.

En 1976 va publicar “The Poverty of Power”. En ell parlà de les "tres E" que condicionaven a les societats de finals de segle. “Environment, Energy i Economy” el medi ambient, l'energia i l'economia. Intentà resumir la greu amenaça a la supervivència ambiental, amb una aparent escassetat d'energia a més d’una sobtada decadència econòmica. El culpable de les 3 E és el Capitalisme, per tant l’única solució és canviar-lo per qualsevol mena d’Eco-socialisme.


Imatge fractal


L’escriptor britànic Aldous Huxley (Godalming, 1894-1963) va escriure en 1954 l’assaig “The doors of perception” on va descriure les seues experiències amb les drogues al·lucinògenes. L’autor s’adonà que la percepció del nostre servei es dedica a filtrar les percepcions, perquè no pot processar tota la informació que rep. Les drogues poden reduir aquest filtre i obrir les portes d'eixa percepció. Aquest 1963, en sentir propera la  mort va demanar a la seua companya una injecció d’LSD per a poder viure amb plena intensitat el seu traspàs.


Aldous Huxley

En 1932 va escriure la novel·la distòpica, “Un món feliç”, per a criticar la societat del segle XX. En ella descriu el Londres de 2540 dC, on els ciutadans són criats en úters artificials i en comptes d’educació tenen adoctrinament. Són assignats a una de les cinc classes socials predeterminades. És una societat governada per un estat únic, que controla totalment a l’individu, que utilitza tota mena de tècniques per eliminar l’inconformisme, promoguen un hedonisme superficial i el consumisme, a canvi exigeix la productivitat. 


FONTS

Instituto de Estudios Sociales Ramiro Ledesma (1965). “Acto conmemorativo del 25 aniversario del Fuero del Trabajo”. Valle de Elda. Semanario de Información Local, Deportes y Espectaculos. NÚM. 340. 6.

CANALES, G., CRESPO, F. (1997) “El puerto de Torrevieja : gestación y desarrollo de un largo proyecto para la comercialización de la sal”. Investigaciones Geográficas. 17. 10.14198/INGEO1997.17.03.



Castelló en 1963

BANDA SONORA RECOMANADA:


 



Comentaris