Joan Pellicer i Bataller (Bellreguard, 1947-2007) als anys setanta acompanyava a Araceli Banyuls i Martínez (Beniopa, 1944) fent concerts enquadrats en la Nova Cançó. Musicava poemes de Màrius Torres i Perenya (Lleida, 1910-1942) i Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 1901-1993) . Ben prompte el deixà, sembla que per a formar-se com a metge. És conegut per ser un pioner de l’etnobotànica valenciana, l’estudi de les relacions dels humans amb les plantes, i pel seu llegat en la  fitoteràpia, que és la part de la medicina que estudia les propietats terapèutiques de les plantes. Pellicer estava encativat per tres interessos, per la tasca del botànic Antoni Josep Cavanilles i Palop (València, 1745-1804) , per la cultura popular i per la nostra llengua. Durant més de trenta i cinc anys va recórrer el territori armat amb un quadern, una gravadora i una càmera de fotos. Des de 1980 trepitjà les serres de Xàtiva , el Benicadell, el Montgó , l’ Aitana, el Mondúber, la Mariola o el Penya

  La Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea és un dels pilars dels països europeus que aleshores es deien Mercat Comú Europeu . Va néixer en 1962 perquè una volta acabada la II Guerra Mundial en un entorn econòmic d'escassetat alimentària, Europa era deficitària en la producció d’aliments i era perillós estratègicament no garantir-los en plena guerra freda . Per això es va dissenyar una política agrícola intervencionista amb l’objectiu d’augmentar la producció per proveir d'aliments a uns preus assequibles així com garantir un nivell de vida digne als productors. La PAC es va centrar en la regulació dels mercats i fou un èxit, en pocs anys la producció de matèries primerenques es va tornar excedentària en tota Europa . En la dècada dels anys huitanta la despesa agrícola de la UE s'havia disparat, també la producció, hi havia grans excedents, per tant es van legislar noves ajudes de la PAC a l'emmagatzematge privat, a les compres públiques i es donaren a