Passa al contingut principal

La pluja àcida d'Andorra

 


La Central Tèrmica d'Andorra (Terol) comença la seua activitat en 1979 tot i que no entrà en explotació fins a 1981. Ocupava 469,9 hectàrees i comptava amb tres grups de generació que tenien una capacitat total de producció d’energia elèctrica de 1.101,4 MW. Aquesta planta industrial generava electricitat mitjançant el vapor d'aigua que obtenien cremant carbó. Entre els anys 1982 i 1987 utilitzaren lignit que contenia un 10% de sofre.

En 1982 es van observar, per primera volta, afeccions als pinars de la muntanya d’Els Carrascals, al terme municipal de Morella. Els arbres de la comarca dels Ports començaren a perdre fulles, les puntes germinals s’assecaven. Quan l’afecció era massa greu tot l’arbre moria, quedava la seua fusta morta en peu, com un record de la contaminació. La pluja àcida s’estenia per 200.000 hectàrees dels boscos de Terol i del nord de Castelló.

En 1983 en vorer l’alarmant nombre de peus afectats els tècnics forestals pensaren que patien alguna plaga. El primer que detectaren va ser la proliferació d’un fong paràsit, el Cenangyum ferruginosum, que prosperava als pins cremant les acícules entre finals d'hivern i principi de la primavera. Les parts més afectades eren els brots tendres, la pluja àcida debilitava els arbres i no podien defensar-se de l’atac del fong. Les espècies vegetals més afectades per les deposicions àcides eren les coscolles, els ginebres, les savines i les carraques, en menor mesura es trobaven danyats els pins.

Talaren els arbres més afectats, però no va servir de res, la tristor i la sequera del fullatge s’estenia cada volta més. No tots els peus es veien afectats homogèniament, depenia molt de la ubicació o del tipus de sòl on creixien els arbres. Els que coneixien aquests boscos notaren que l'afecció era més greu en les parts més exposades als vents, o les copes més elevades sobre el dosser del bosc.


Carbó


No fos fins aquest any quan els naturalistes relacionaren la proximitat de la central tèrmica d'Andorra amb els boscos afectats, en sospitar que la causa podria ser la pluja àcida. Parlem de pluja àcida quan les instal·lacions industrials vessen a l’atmosfera fums que contenen diòxid de sofre (SO₂) o òxids de nitrogen (NO). Quan la pluja arrossega eixos gasos que tenen un pH per sota de 7, eixa aigua àcida banyà la vegetació i la crema, també afecta greument la fauna dels llacs i rius.

En febrer de 1984 el diari MEDITERRÁNEO de Castelló publicà que una estranya malaltia afectava els boscos dels termes de Morella, Cinctorres, Castellfort, Portell de Morella i Sorita. Els tècnics de l’ICONA apuntaren que la causa devien ser les emissions de la Central Tèrmica d’Andorra, propietat de l’Institut Nacional d’Indústria (INI).

Com no podia ser d’altra manera el governador civil de Castelló, Joaquín Azagra Ros (Paterna, 1949), defensà les justificacions de la Direcció General de Medi Ambient que afirmaven que el fong s’havia estés a causa de la sequera. El batle de Morella, Francisco Blasco Orti (1921-2003) es queixava que al seu terme haurien de talar entre 10 i 12.000 m³ de fusta d’arbres molt severament afectats.

El 8 de març de 1987 començaren les mobilitzacions ciutadanes, al Passeig Ribalta de Castelló convocaren una manifestació per a exigir solucions a la contaminació dels boscos. Els ecologistes encarregaren anàlisis i comprovaren que l’aire estava contaminació per SO₂, mesuraren fins a 250 micrograms per metre cúbic quan la legislació tenia establert un límit màxim de fins a 120 micrograms. En els pitjors moments els fumerals d’Andorra vessaven a l’atmosfera 17.000 mg/m³ quan les normes estatals les limitaven a 9.000 mg/m³ i les europees les baixaven a 400 mg/m³. El 8 de maig l’ajuntament de Morella encapçalant 17 municipis més, presentà una demanda civil contra ENDESA, demanaven una indemnització de 400 milions de pessetes.

Entre 1988 i 1989 l’organització ecologista Greenpeace encarregà un estudi que dirigiren el biòleg Juan Luis Parejo, el naturalista José Luis Lagares i el departament de Botànica de la universitat d’Oulu. Van enviar a Finlàndia mostres de branques i de fulles que una vegada analitzades en el laboratori demostraren que tenien un contingut de sofre que superava en molt el límit màxim establert per la CE, d'unes 450 parts de sofre per milió (p.p.m.).

Conscients del problema de la contaminació, en 1988 ENDESA instal·là un llavador de lignits que asseguraven que llevava un 40% del sofre. Tenia una capacitat per a rentar 2,5 milions de tones de carbó a l’any i els costà 5.100 milions de pessetes.

El mes de maig de 1989, onze ajuntaments dels Ports de Morella i grups ecologistes com Acció Ecologista AGRÓ, la Colla Ecologista de Castelló i el Grup Ecologista de Vilafranca presentaren una querella criminal per delicte ecològic contra l’empresa propietària de la central. En eixe moment estimaven que estaven afectats més de 100.000 pins. L’any següent es va ampliar amb la presentació d’una querella criminal, per a poder sufragar les accions judicials hi participaren molts més grups i institucions, entre altres col·laboraren Greenpeace, el GER de Castelló o Charo Gutiérrez, portaveu d’Amics de la Natura.

El problema de la pluja àcida era tan greu a escala internacional que en novembre de 1991 vint-i-un països signaren a Ginebra el Protocol de Components Orgànics Volàtils (VOC), pretenien reduir un 30% les emissions enregistrades en 1988, de gasos contaminants susceptibles de provocar pluja àcida. Segons dades presentades en eixa convenció, entre un 30% i un 50% dels boscos espanyols presentaven problemes de defoliació a causa de la pluja àcida.

El fiscal de l’Audiència de Castelló Javier Carceller, en 1989 encetà els tràmits per acusar de delicte ecològic a la central Tèrmica. Demanà un any de presó per a tres directius i fixà una fiança de 5.000 milions de pessetes per fer front a les possibles indemnitzacions. No va inculpar al president d’ENDESA, Feliciano Fuster, per l’oposició del fiscal general de l’estat, Leopoldo Torres.

En juliol de 1990 davant la impossibilitat d’aconseguir fons econòmics per afegir-se a la querella criminal, la Colla Ecologista de Castelló, el grup OTUS-Ateneo de Terol, DEPANA de Catalunya i la Coordinadora per a la Defensa de les Terres de l’Ebre i els Ports presentaren una denúncia davant la Comissió de Medi Ambient de la Comunitat Europea.

Hi hagué tota mena de maniobres processals com que després de cinc anys d’actuacions el Tribunal Suprem li lleva el cas al  jutjat número 1 de Vinaròs per a dur-lo a Terol. Finalment, el juí no s’arribà a celebrar, en el darrer moment els acusats pactaren un acord extrajudicial amb els advocats. Els juristes ecologistes sense consultar als seus representats acceptaren retirar la denúncia a canvi d'inversions per instal·lar filtres a la xemeneia. Els responsables de l’acord judicial que no demanaren el vistiplau dels grups ecologistes foren Sal·lus Herrero i Gomar i Mara Cabrejas i ambdós foren expulsats d’AE-AGRÓ.

El 13 de juliol de 1994 signaren un conveni entre la Generalitat representada pel president Joan Lerma i Blasco (València, 1951), Emèrit Bono i Martínez (Sagunt, 1940) i Rogelio Tena Monforte (Vilafranca, 1948) com a representant dels ajuntaments dels Ports. Per part d’ENDESA signà Feliciano Fuster Jaume, mentre que pels ecologistes estigueren Isabel Queral Ruano en representació de la Colla Ecologista de Castelló, Rafael Pardo Gutiérrez en representació d’Acció Ecologista AGRÓ i Òscar Tena Garcia per part del Grup Ecologista de Vilafranca.

Pactaren obrir un Pla de Desenvolupament Integral amb l’objectiu de protegir els boscos, recuperar-los i encetar un desenvolupament sostenible de les comarques dels Ports-Maestrat, aportaren 5.000 milions de pessetes per a la restauració ambiental. Es van comprometre que en el termini de nou mesos devien redactar un Programa d’Eficiència, d’Estalvi Energètic que contemplarà l’ús energies renovables i la creació d’una Comissió de Vigilància i Control Mediambiental de les comarques afectades.


Tèrmica d'Andorra


ENDESA es comprometia a redactar un Pla General de Medi Ambient per a les seues instal·lacions a més de facilitar informació detallada de les dades d’emissions contaminants. Instal·laren dues estacions de control de la contaminació i asseguraren que prendrien mesures correctores en funció de futurs estudis sobre la contaminació. L’acord contemplava la reducció progressiva de les emissions de SO₂, fins a 1998 haurien de minvar un 90% de les emissions respecte de les de 1993. Segons fons de l'empresa es gastaren 60.000 milions de pessetes i aconseguiren reduir 400.000 tones de diòxid de sofre, minvant el 90% de les emissions.

La Generalitat es comprometia a redactar un Pla de Gestió Sostenibles dels boscos comarcals. Devien presentar un Programa de Millora Ecològica que contemplarà la recuperació d’espècies amenaçades i amb les aportacions d’ENDESA havien de fer un estudi de viabilitat del tractament dels residus ramaders.

Acordaren la creació de la Fundació “els Ports-Maestrat” per avaluar i impulsar la recuperació ecològica, a més de per a gestionar les indemnitzacions. La fundació la formaven tres representants de la Generalitat, tres dels Ajuntaments, tres de les associacions ecologistes, per part d’AE-AGRÓ estigueren Joan Antoni Llinares Gómez (Alzira, 1953) i Rafa Pardo Gutiérrez, a més de tres membres d’ENEDESA. Per al finançament de la fundació, la Generalitat i ENDESA, es van comprometre cadascuna a aportar 400 milions de pessetes durant cinc anys.

Les emissions de la tèrmica de Terol, en 2014 superaven els límits de SO establerts en el  Document Tècnic per a les Grans Plantes de Combustió (BREF) en un 917% i els de NOen un 176%. El 13 de febrer de 2020 tancava definitivament la central tèrmica d'Andorra.

 

Fonts:

El MOPU niega que la central de Endesa en Teruel cause la 'lluvia ácida' de Castellón | Sociedad | EL PAÍS (elpais.com)

ENDESA consigue que el Supremo traslade a Teruel el juicio por lluvia ácida en Castellón | Sociedad | EL PAÍS (elpais.com)

El MOPU niega que la central de Endesa en Teruel cause la 'lluvia ácida' de Castellón | Sociedad | EL PAÍS (elpais.com)

Once pueblos de Castellón se querellan contra ENDESA por presunto delito ecológico | Sociedad | EL PAÍS (elpais.com)

https://elpais.com/diario/1989/12/16/sociedad/629766012_850215.html

https://www.elespanol.com/ciencia/medio-ambiente/20170510/214979013_0.html

https://elpais.com/diario/1988/04/18/sociedad/577317605_850215.html



 

Comentaris