La Central Tèrmica d'Andorra (Terol)
comença la seua activitat en 1979 tot i que no entrà en explotació fins a 1981.
Ocupava 469,9 hectàrees i comptava amb tres grups de generació que tenien una capacitat
total de producció d’energia elèctrica de 1.101,4 MW. Aquesta planta industrial
generava electricitat mitjançant el vapor d'aigua que obtenien cremant carbó. Entre
els anys 1982 i 1987 utilitzaren lignit que contenia un 10% de sofre.
En 1982 es van observar, per primera volta, afeccions als pinars de la
muntanya d’Els Carrascals, al terme
municipal de Morella. Els arbres de la comarca dels Ports començaren a perdre fulles, les puntes germinals s’assecaven.
Quan l’afecció era massa greu tot l’arbre moria, quedava la seua fusta morta en
peu, com un record de la contaminació. La pluja
àcida s’estenia per 200.000 hectàrees
dels boscos de Terol i del nord de Castelló.
En 1983 en vorer l’alarmant nombre de peus afectats els tècnics forestals pensaren
que patien alguna plaga. El primer que detectaren va ser la proliferació d’un
fong paràsit, el Cenangyum ferruginosum,
que prosperava als pins cremant les acícules entre finals d'hivern i principi
de la primavera. Les parts més afectades eren els brots tendres, la pluja àcida
debilitava els arbres i no podien defensar-se de l’atac del fong. Les espècies
vegetals més afectades per les deposicions àcides eren les coscolles, els
ginebres, les savines i les carraques, en menor mesura es trobaven danyats els pins.
Talaren els arbres més afectats, però no va servir de res, la tristor i la
sequera del fullatge s’estenia cada volta més. No tots els peus es veien
afectats homogèniament, depenia molt de la ubicació o del tipus de sòl on
creixien els arbres. Els que coneixien aquests boscos notaren que l'afecció era
més greu en les parts més exposades als vents, o les copes més elevades sobre el
dosser del bosc.
Carbó |
No fos fins aquest any quan els naturalistes
relacionaren la proximitat de la central
tèrmica d'Andorra amb els boscos afectats, en sospitar que la causa podria
ser la pluja àcida. Parlem de pluja àcida quan les instal·lacions industrials
vessen a l’atmosfera fums que contenen diòxid
de sofre (SO₂) o òxids de nitrogen
(N₂O). Quan la
pluja arrossega eixos gasos que tenen un pH per sota de 7, eixa aigua àcida
banyà la vegetació i la crema, també afecta greument la fauna dels llacs i rius.
En febrer de 1984 el diari MEDITERRÁNEO
de Castelló publicà que una estranya
malaltia afectava els boscos dels termes de Morella, Cinctorres, Castellfort, Portell de Morella i Sorita. Els tècnics de l’ICONA apuntaren que la causa devien ser
les emissions de la Central Tèrmica
d’Andorra, propietat de l’Institut
Nacional d’Indústria (INI).
Com no podia ser d’altra manera el governador civil de Castelló, Joaquín Azagra Ros
(Paterna, 1949), defensà les justificacions de la Direcció General de Medi Ambient que afirmaven que el fong s’havia
estés a causa de la sequera. El batle de Morella,
Francisco Blasco Orti (1921-2003) es
queixava que al seu terme haurien de talar entre 10 i 12.000 m³ de fusta
d’arbres molt severament afectats.
El 8 de març de 1987 començaren les mobilitzacions ciutadanes, al Passeig Ribalta de Castelló convocaren una manifestació per a exigir solucions a la
contaminació dels boscos. Els ecologistes
encarregaren anàlisis i comprovaren que l’aire estava contaminació per SO₂,
mesuraren fins a 250 micrograms per metre cúbic quan la legislació tenia
establert un límit màxim de fins a 120 micrograms. En els pitjors moments els
fumerals d’Andorra vessaven a
l’atmosfera 17.000 mg/m³ quan les normes estatals les limitaven a 9.000 mg/m³ i
les europees les baixaven a 400 mg/m³. El 8 de maig l’ajuntament de Morella encapçalant
17 municipis més, presentà una demanda civil contra ENDESA, demanaven una indemnització de 400 milions de pessetes.
Entre 1988 i 1989 l’organització ecologista Greenpeace encarregà un estudi que dirigiren el biòleg Juan Luis Parejo, el naturalista José Luis Lagares i el departament de Botànica
de la universitat d’Oulu. Van enviar
a Finlàndia mostres de branques i de
fulles que una vegada analitzades en el laboratori demostraren que tenien un
contingut de sofre que superava en molt el límit màxim establert per la CE,
d'unes 450 parts de sofre per milió (p.p.m.).
Conscients del problema de la contaminació, en 1988 ENDESA instal·là un llavador de lignits que asseguraven que llevava
un 40% del sofre. Tenia una capacitat per a rentar 2,5 milions de tones de
carbó a l’any i els costà 5.100 milions de pessetes.
El mes de maig de 1989, onze ajuntaments dels Ports de Morella i grups ecologistes com Acció Ecologista AGRÓ, la Colla
Ecologista de Castelló i el Grup
Ecologista de Vilafranca presentaren una querella criminal per delicte
ecològic contra l’empresa propietària de la central. En eixe moment estimaven
que estaven afectats més de 100.000 pins. L’any següent es va ampliar amb la presentació
d’una querella criminal, per a poder sufragar les accions judicials hi
participaren molts més grups i institucions, entre altres col·laboraren Greenpeace, el GER de Castelló o Charo
Gutiérrez, portaveu d’Amics de la
Natura.
El problema de la pluja àcida era
tan greu a escala internacional que en
novembre de 1991 vint-i-un països
signaren a Ginebra el Protocol de Components Orgànics Volàtils
(VOC), pretenien reduir un 30% les emissions enregistrades en 1988, de
gasos contaminants susceptibles de provocar pluja àcida. Segons dades
presentades en eixa convenció, entre un 30% i un 50% dels boscos espanyols
presentaven problemes de defoliació a causa de la pluja àcida.
El fiscal de l’Audiència de Castelló
Javier Carceller, en 1989 encetà els
tràmits per acusar de delicte ecològic
a la central Tèrmica. Demanà un any
de presó per a tres directius i fixà una fiança de 5.000 milions de pessetes
per fer front a les possibles indemnitzacions. No va inculpar al president d’ENDESA,
Feliciano Fuster, per l’oposició del fiscal general de l’estat, Leopoldo Torres.
En juliol de 1990 davant la impossibilitat d’aconseguir fons econòmics per
afegir-se a la querella criminal, la Colla
Ecologista de Castelló, el grup
OTUS-Ateneo de Terol, DEPANA de Catalunya i la Coordinadora
per a la Defensa de les Terres de l’Ebre i els Ports presentaren una denúncia
davant la Comissió de Medi Ambient
de la Comunitat Europea.
Hi hagué tota mena de maniobres processals com que després de cinc anys d’actuacions el Tribunal Suprem li lleva el cas al jutjat número 1 de Vinaròs per a dur-lo a Terol. Finalment, el juí no s’arribà a celebrar, en el darrer moment els acusats pactaren un acord extrajudicial. AE-AGRÓ negocià la redacció de l’acord com a únic representant dels ecologistes. Per a obtenir el suport de la seua militància feren dues reunions informatives i una assemblea general que, finalment, aprovà la signatura de l’acord amb sols dos vots en contra. La direcció d’AE-AGRÓ va rebre moltes crítiques per part d’altres ecologistes, el detall el trobareu en la crònica de l’any 1994.
Definitivament, el 13 de juliol de 1994 signaren l’acord la Generalitat i els ajuntaments representats
pel president Joan Lerma i Blasco (València,
1951), el conseller Emèrit Bono i
Martínez (Sagunt, 1940) i Rogelio
Tena Monforte (Vilafranca, 1948) com a representant dels ajuntaments dels Ports. Per part d’ENDESA signà Feliciano Fuster Jaume, mentre que pels ecologistes estigueren Isabel
Queral Ruano en representació de la
Colla Ecologista de Castelló, Rafael
Pardo Gutiérrez en representació d’Acció
Ecologista AGRÓ i Òscar Tena Garcia
per part del Grup Ecologista de
Vilafranca.
Pactaren obrir un Pla de
Desenvolupament Integral amb l’objectiu de protegir els boscos, recuperar-los
i encetar un desenvolupament sostenible de les comarques dels Ports-Maestrat, aportaren 5.000 milions de pessetes per a la
restauració ambiental. Es van comprometre que en el termini de nou mesos devien
redactar un Programa d’Eficiència, d’Estalvi
Energètic que contemplarà l’ús energies renovables i la creació d’una Comissió de Vigilància i Control
Mediambiental de les comarques afectades.
Tèrmica d'Andorra |
ENDESA es comprometia a redactar un Pla General de Medi Ambient per a les seues instal·lacions a més de
facilitar informació detallada de les dades d’emissions contaminants. Instal·laren
dues estacions de control de la contaminació i asseguraren que prendrien mesures
correctores en funció de futurs estudis sobre la contaminació. L’acord
contemplava la reducció progressiva de les emissions de SO₂, fins a 1998 haurien
de minvar un 90% de les emissions respecte de les de 1993. Segons fons de
l'empresa es gastaren 60.000 milions de pessetes i aconseguiren reduir 400.000
tones de diòxid de sofre, minvant el 90% de les emissions.
La Generalitat es comprometia a
redactar un Pla de Gestió Sostenibles
dels boscos comarcals. Devien presentar un Programa de Millora Ecològica que contemplarà la recuperació
d’espècies amenaçades i amb les aportacions d’ENDESA havien de fer un estudi de viabilitat del tractament dels
residus ramaders.
Acordaren la creació de la Fundació
“els Ports-Maestrat” per avaluar i impulsar la recuperació ecològica, a més
de per a gestionar les indemnitzacions. La fundació la formaven tres
representants de la Generalitat, tres
dels Ajuntaments, tres de les associacions
ecologistes, per part d’AE-AGRÓ estigueren
Joan Antoni Llinares Gómez (Alzira,
1953) i Rafa Pardo Gutiérrez, a més de tres membres d’ENEDESA. Per al finançament de la fundació, la Generalitat i ENDESA,
es van comprometre cadascuna a aportar 400 milions de pessetes durant cinc anys.
Les emissions de la tèrmica de Terol,
en 2014 superaven els límits de SOₓ establerts en el Document
Tècnic per a les Grans Plantes de Combustió (BREF) en un 917% i els de NOₓ en un 176%. El 13 de febrer de
2020 tancava definitivament la central tèrmica d'Andorra.
Fonts:
https://elpais.com/diario/1989/12/16/sociedad/629766012_850215.html
https://www.elespanol.com/ciencia/medio-ambiente/20170510/214979013_0.html
https://elpais.com/diario/1988/04/18/sociedad/577317605_850215.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada