La Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea és un dels pilars dels països europeus que aleshores es deien Mercat Comú Europeu . Va néixer en 1962 perquè una volta acabada la II Guerra Mundial en un entorn econòmic d'escassetat alimentària, Europa era deficitària en la producció d’aliments i era perillós estratègicament no garantir-los en plena guerra freda . Per això es va dissenyar una política agrícola intervencionista amb l’objectiu d’augmentar la producció per proveir d'aliments a uns preus assequibles així com garantir un nivell de vida digne als productors. La PAC es va centrar en la regulació dels mercats i fou un èxit, en pocs anys la producció de matèries primerenques es va tornar excedentària en tota Europa . En la dècada dels anys huitanta la despesa agrícola de la UE s'havia disparat, també la producció, hi havia grans excedents, per tant es van legislar noves ajudes de la PAC a l'emmagatzematge privat, a les compres públiques i es donaren a

  Pedrera a Riba-roja de Túria, foto de Rafa Muñoz Encara que no tenim molta tradició minera al País Valencià per la manca de recursos metàl·lics, carbons o energètics, tenim una potent indústria d'extracció de pedra, marbre o argiles . La mineria és una activitat molt antiga a casa nostra, sols cal recordar que amb el material extret de les pedreres de Rocafort van   construir la Valentia romana . A  Torrevella  s'extrau sal des de 1273 i cal recordar que el sector de les aigües minerals també és considerat una activitat minera, el 2016 al  País Valencià  s'embotellaren 1.415 milions de litres. Els impactes ambientals de la mineria de la sal i l'aigua tenen poc a veure en els que provoquen les empreses d'extracció d'àrids a cel obert. A partir de la dècada de 1950 es va intensificar  la indústria ceràmica. En un principi predominaven les mines amb galeries, però a partir de 1960 gràcies al desenvolupament tecnològic es va fer més rendible obrir explotacion